"Camperola llatina"

Alada, vns al solc i a la sembradai decantes el cap a la claror,i mig augusta, mig espellifada,et corones amb lor de la tardor.

Tens la cintura fina i abrivadai el si duna naixent promissi;canta la teva boca, incendiadacom una rosa de lAnacre.

I fas anar la teva grana en doinacom sobirana que escamps almoinai et rius del pobre Glata ferest.

Mai no sabrs que dins la gleva amigajeu enterrada una deessa antigaque et vetlla encara, compassant-te el gest.Camperola llatinaforma part del llibreVerger de les galaniespublicat el 1911 i editat definitivament el 1957 per ell mateix.

s un poema format per dos quartets i dos tercets-, per tant, s un sonet. La rima s consonant i t una rima femenina als versos senars (v.1,3,5...) dels quartets i dels primers versos de cada tercet; la resta t una rima masculina (v.2,4,6...). Tots els versos del poema sn decasllabs (dart major):10A, 10B, 10A, 10B... Rima encadenada.El tema del poema s simbolitzar, mitjanant la camperola, la Catalunya noucentista naixent. s un poeta tpic noucentista ja que Carner est idealitzant la imatge de la pagesia catalana, ordenant-la, refinant-la, civilitzant-la,etc. s per aix que sens presentar una camperola que provoca admiraci per la seva bellesa, en tots els sentits.

El poema est compost, com s'ha comentat anteriorment, per quatre estrofes, les quals cadascuna correspon a una part especfica del poema.

En la primera part sens presenta el temps en qu ocorren els fets (v.4 tardor), la descripci de la percepci que t el poeta sobre la senyora, etc. Hi ha una anttesi al vers tres mig augusta, mig espellifada, la qual ens mostra el contrast entre la realitat ("espellifada") de la camperola i la idealitzaci que en fa lautor daquesta ("augusta"). Sens hi exposa tamb una camperola que s com la tardor; tot i que comena a envellir, continua sent majestuosa, bonica.

Durant la primera estrofa, tamb, el poeta ens fa saber que tots els moviments i accions de la camperola sn perfectes, mesurats, etc.; v.1 Alada, ella no camina, no toca de peus a terra sin que ella vola, est alada.

s en la segona estrofa quan lautor fa una petita descripci de la camperola. No la descriu tota, sin que se centra en la seva cintura que s fina i abrivada i en la seva boca fent una acurada descripci incendiada i, mitjanant una comparaci que fa entre la seva boca i la rosa de lAnacre (poeta grec, que va cantar a lamor), que representa la passi, ja que est incendiada de vida, de plaers, etc. Per tant, sens mostra un camperola amb ganes de viure, apassionada.

En la tercera estrofa presenta el tema del poema: la germinaci de la llavor noucentista. Per tant, existeix un parallelisme entre les llavors que est sembrant la camperola que dna vida al camp i els poetes noucentistes que, mitjanant els seus poemes donen vida a Catalunya, sembren els ideals noucentistes.

Es veu aqu la importncia que dna Carner al poble rural, a la vida de camp, ja que s el fonament bsic per a la cultura dun pas. En lltim vers daquest tercet, cita et rius del pobre Glata ferest. (Els glates eren celtes). Per aix, la camperola ho fa tot amb sensaci de seny, majestuositat, destresa, harmonia, etc. sen riu del moviment brusc de la tasca brbara.

Per ltim, a lestrofa final, el poeta exposa la fora de la terra, de les tradicions. La intenci de crear una identitat nacional marcada per lascendent antic. Carner mostra els ideals de mediterranetat i classicisme, arrel de la Catalunya ideal, serena i elegant (compassant-te el gest). La deessa que arrossega el seu llegat antic que perviu en lsser hum (v.13, deessa antiga).

El tpic literari de"Camperola Llatina"s laDonna Angelicata, una dona de la naturalesa, anglica, un sser superior, gaireb div. s aix com, mitjanant la idealitzaci de la camperola, ens lexposa Josep Carner. El llenguatge utilitzat s treballat, i s difcil per a la gent que no conviu o no t certs coneixements del camp, ja que el camp semntic s la terra i el camp rural.

s important la tasca que fa Carner en aquesta composici, i en la majoria dels seus poemes, que agafa un objecte/persona, en aquest cas una dona camperola, de la realitat quotidiana que li provoca admiraci i la idealitza en el seu poema. Carner exposa el fet que una pagesa pot tenir un nivell de civilitat igual a la gent dels urbs o ms. EL poeta educa el rural, el fa ser civilitzat, ordenat, polit, etc. Tot el contrari del que pensa la gent. A ms, representa el mn rural amb una dama fina, majestuosa, polida, etc. que no sassembla gens a lestereotip que tenim sobre aquesta figura.