CAMINANT A LES FOSQUES. ESTUDI I TRADUCCI DE LOBRA APOLOGTICA QIXET U-MAGUM DE RAB XIMON BEN TSMAH

DURAN

Manuel FRAU

Dipsit legal: GI. 1204-2012 http://hdl.handle.net/10803/83605

ADVERTIMENT. L'accs als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilitzaci ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, aix com en activitats o materials d'investigaci i docncia en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refs de la Llei de Propietat Intellectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autoritzaci prvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilitzaci dels seus continguts caldr indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el ttol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducci o altres formes d'explotaci efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicaci pblica des d'un lloc ali al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentaci del seu contingut en una finestra o marc ali a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i ndexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilizacin debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, as como en actividades o materiales de investigacin y docencia en los trminos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorizacin previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilizacin de sus contenidos se deber indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el ttulo de la tesis doctoral. No se autoriza su reproduccin u otras formas de explotacin efectuadas con fines lucrativos ni su comunicacin pblica desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentacin de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como a sus resmenes e ndices. WARNING. Access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis and its abstracts and indexes.

TESI DOCTORAL

Caminant a les fosques

Estudi i traducci de lobra apologtica Keet u-magen

de rab imon ben ema Duran

per

Manel Frau Corts

2012

PROGRAMA DE DOCTORAT

CINCIES HUMANES I DE LA CULTURA

LITERATURA MEDIEVAL

Dirigida per: Prof. Dr. Joan Ferrer Costa

Memria presentada per optar al ttol de doctor per la Universitat de Girona

1

2

NDEX

1. Definici i lmits del present projecte 2. Introducci a la literatura de polmica

a. Polmica cristiana contra el judaisme b. Polmica musulmana contra el judaisme c. Polmica jueva contra el cristianisme d. Polmica jueva contra lislam

3. Dades biogrfiques sobre lautor a. Genealogia b. Formaci i coneixements. c. Vida d. Obra

4. Lobra filosfica de Duran a. Ohev Mixpat b. Magun Avot

5. Qixet u-magun dins el marc de Magun Avot a. Factors de dependncia i independncia b. Possible motivaci de lautor per a escriure el Qixet

6. Qixet u-magun dins el marc de la literatura polmica 7. Estil general 8. Influncies i fonts utilitzades per Duran al Qixet

a. Obres polmiques jueves b. Obres filosfiques rabs c. Fonts desconegudes d. Avaluant la innovaci i dependncia daltres obres

i. Lgica i possibilitat: relaci amb Maimnides ii. Reconstrucci del Jess histric: relaci amb Profiat

Duran iii. Exegesi bblica: relaci amb Ibn Hazm i Xelom ben

Adret iv. Emun: relaci amb Maimnides i Abravanel

9. Credibilitat atorgada per Duran a les fonts a. Credibilitat dels relats talmdics sobre Jess i Maria b. Credibilitat del midraix

10. Seqeles i influncies posteriors a. Milhemet mitsv de Salom Duran b. Albo c. Mendelssohn

11. Esquema temtic de Qixet u-magun 12. Caracteritzaci dels personatges

a. Jess b. Maria c. Els deixebles d. Els savis i telegs cristians e. Els cristians en general f. Mahoma

4 8 9

17 21 23 25 25 28 29 31 34 40 44 47 47 51 55 57 61 62 70 72 75 77 79

82

87 94 94 98

100 100 101 103 106 109 110 111 111 112 113 113

3

g. Els savis i filsofs musulmans h. Els musulmans en general

13. Crtica de Duran al Nou Testament 14. Crtica de Duran a lAlcor 15. Utilitzaci del text del Nou Testament i de lAlcor

a. Literalitat, exactitud i recensi b. Referncies de la Tanakh en el Nou Testament c. Permeabilitat dels lmits cannics d. Potencials alternatives a ls de la Vulgata

16. Manlleus lxics del Qixet u-magun 17. Histria del text

a. Manuscrits, versions i edicions i. Manuscrits ii. Edicions

b. Criteris utilitzats en la present edici i traducci del text 18. Conclusi 19. Qixet u-magun: Text hebreu i traducci 20. Bibliografia 21. Apndix I: arbre genealgic de la famlia Duran 22. Apndix II: esbs cronolgic de la histria jueva de Mallorca amb

referncies a la famlia Duran

114 115 116 117 119 119 123 125 127 130 133 133 133 137 142 145 148 367 377 378

4

1. DEFINICI I LMITS DEL PRESENT PROJECTE

El present treball pretn oferir una edici del text hebreu, traducci al catal i estudi

introductori de Qixet u-magun de Ximon ben Tsmah Duran. La nostra traducci

identificar les fonts citades i alludides en el text i aclarir els passatges obscurs o corruptes.

A ms, el nostre estudi presenta diversos objectius que analitzem a continuaci.

Pretenem combatre el prejudici acadmic que ha fet que un gran nombre derudits

consideressin que Qixet u-magun era una obra poc original, cpia de tractats anteriors i

amb una aportaci ideolgica negligible. Al contrari, demostrarem loriginalitat del tractat

aix com la seva relativa independncia de Magun avot, lobra enciclopdica de la qual

forma part. Analitzarem els orgens daquest menyspreu acadmic, basats en defectes de

treballs previs, i indicarem les influncies i seqeles de lobra. Igualment refutarem corrents

acadmics que consideren Ximon ben Tsmah Duran com un outsider que no tenia

coneixement de la llengua, la filosofia i la literatura rab i que, per tant, havia plagiat la seva

discussi sobre lislam. Provarem, en canvi, lexcepcionalitat duna obra que, probablement

per primer cop, ofereix una comparaci entre judaisme, cristianisme i lislam escrita per un

autor amb coneixement de primera m, que viu i es mou fluidament en totes tres cultures.

Aix mateix reivindicarem el paper de Ximon Duran com a filsof, una faceta eclipsada per

aquells qui el consideren nicament un expert en llei tradicional jueva. Analitzarem la seva

important aportaci a la sistematitzaci dogmtica jueva i veurem com, en contra de lopini

generalitzada, la seva coincidncia amb Albo revela influncia i no dependncia.

5

Finalment, analitzarem la motivaci i laudincia a la qual es dirigia el llibre, amb la hiptesi

que es tracta duna obra dedicada a educar els jueus i conversos forats catalans, tant els que

romanien a Mallorca i en altres indrets de la Corona dArag com els qui havien aconseguit

fugir cap a Algria.

DESENVOLUPAMENT

Pel que fa a l'estructura del desenvolupament d'aquest treball, comenarem analitzant la

histria i evoluci de la literatura de polmica tant l'enfrontament cristiano-jueu com judeo-

islmic per mirar d'esbrinar com Qixet u-magun s'inscriu en aquest marc referencial. Un

cop situada l'obra en el mn de la literatura de polmica, introduirem la biografia i obra del

seu autor a fi i efecte de situar el text en les circumstncies vitals i histriques en qu fou

escrit.

Com veurem ms endavant, Qixet u-magun s una obra curta que, tot i ser independent,

est molt relacionada amb l'enciclopdic Magun avot, que s potser l'obra filosfica ms

important de Ximon Duran. Per aquesta ra, en el segent bloc del treball exposarem en

detall l'obra filosfica de l'autor i els seus conceptes principals, per a desprs discutir els

factors que marquen la independncia o dependncia de Qixet u-magun respecte a Magun

avot. En avaluar aquesta potencial dependncia, ens fixarem, a ms, en les nombroses

influncies d'altres autors i en la profusi de fonts utilitzades per a mirar de collocar l'obra en

el context ideolgic en qu fou escrita.

6

Duran fou un gran erudit rabnic que manej les fonts tradicionals amb destresa. Ara b, s

important analitzar quina s la seva idiosincrsia pel que fa al valor com a font dautoritat que

atorga a les fonts. En el segent captol comprovarem com Ximon Duran estableix jerarquies

d'autoritat entre les fonts i qestiona certs textos rabnics. Conclourem aquesta secci de fonts

i influncies tot analitzant com l'obra ha inspirat autors posteriors.

En aquest punt ens interessarem per l'estil i contingut temtic de Qixet u-magun, com

l'autor estructura el seu discurs i quina s la caracteritzaci que fa de personatges com Jess,

Maria, Mahoma, etc. Analitzarem com enfronta i fa servir Duran el text dels llibres hertics

en qesti: el Nou Testament i l'Alcor. Tamb estudiarem els manlleus lxics del text i

l'abundncia de termes catalans.

El darrer bloc del present treball tractar de la histria del text, els seus manuscrits i versions,

seguida per una transcripci i traducci anotada de l'obra sencera. Afegim diversos apndixs

genealgics i histrics per a ajudar el lector a situar l'obra en un marc referencial ms ampli.

METODOLOGIA APLICADA I CARACTERSTIQUES DELS MITJANS BIBLIOGRFICS.

Desprs d'una primera lectura general del text de Qixet u-magun i una avaluaci a grans

trets del contingut daquesta obra, hem comenat per decidir quin s el text que farem servir

com a base del present treball. L'obra ens ha arribat en tres manuscrits gaireb complets i

prop d'una dotzena de fragmentaris. Ats que no pretenem fer una edici crtica del text, no

hem accedit directament a aquests documents, per en podeu veure un llistat i avaluaci

detallada al captol 17. Tot i que en principi pretenem basar el nostre text en la tesi doctoral

de Prosper Murciano (New York University, 1975), nica edici crtica disponible, un estudi

7

detallat ens ha revelat que aquest treball t mancances insalvables, el detalls de les quals

discutim a fons en el captol 17. Per tant, la millor opci consistia en treballar amb les altres

dues edicions completes disponibles: l'edici prnceps (Livorno 1790) i l'edici preparada per

Mekhon ha-Ketav en 2006. Un estudi d'aquesta darrera edici mostra que en essncia es basa

ntegrament en l'edici prnceps, tot i que introdueix una srie de correccions i millores

explicades en el captol 17.A.II i 17.B. Per tant, hem fixat el nostre text basant-nos en l'edici

de 2006, tot contrastant-la amb la qestionable edici crtica de Prosper Murciano i amb

l'edici prnceps, i corregint el text quan ens ha semblat adient.

El segent pas ha consistit en la traducci i anotaci del text, fent especial esment a la

localitzaci de les fonts. El text ha estat indexat i analitzat en detall a fi i efecte de provar els

pressupsits de la nostra tesi. Posteriorment, el conjunt ha estat enquadrat en el seu context

histric, literari i filosfic.

8

2. INTRODUCCI A LA LITERATURA DE POLMICA

Tota societat que t en el seu si faccions ideolgiques molt diverses exhibeix un grau de

polmica. Lenfrontament pot ser suau i dialogat, abrupte i violent i tota la gamma de

variacions entre aquests dos estadis. La controvrsia pot ser oral, allusiva i sense testimonis

tangibles, o b pot prendre forma literria. Aix, aquesta literatura de polmica s un reflex

ms dun fenomen social ms extens i complicat. Es tracta duna literatura que pot tenir un

poder incendiari i pot fomentar encara ms violncia, com la histria del nostre pas ens

ensenya. Al mateix temps, com en tota crisi i tot dileg voluntari o no, la polmica fins i tot

pot tenir alguns efectes secundaris positius, tot contribuint a donar forma a una ideologia,

teologia o expressi literria determinada. Jacob Katz, en analitzar la disputa de Pars, arriba

a la conclusi que un daquests efectes secundaris positius fou clarificar encara ms els

arguments halquics respecte a la posici dels jueus en la societat gentil, fins en aquell

moment basats en un grapat de decisions legals no sistemtiques.1

Analitzarem, a grans trets, les produccions literries de controvrsia en la mesura que deriven

de circumstncies socials i histriques determinades. El grau dimportncia que un collectiu

dedica a la polmica religiosa contra un altre collectiu s fruit, en ltima instncia, de la

percepci que la majoria t de la minoria, i dels mecanismes psicolgics que causen la

incomprensi i lenfrontament. Per a aquest efecte, hem separat aquesta polmica en diversos

grups segons quins siguin els interlocutors.

1 JACOB KATZ, Exclusiveness and tolerance, pp. 111-113.

9

2.A. POLMICA CRISTIANA CONTRA EL JUDAISME

La polmica entre cristians i jueus s tan antiga com la prpia religi cristiana. Des de la

fundaci, el cristianisme necessitava demostrar la seva originalitat als pagans i, al mateix

temps, lligar el seu missatge a la tradici jueva. Les primeres disputes foren orals, per aviat

napareixen les primeres manifestacions literries.

Podrem traar la polmica antijueva en obres literries de gneres molt diversos, des de la

poesia religiosa fins a lexegesi bblica, el teatre o les passions. Aix no obstant, existeix un

corpus dobres especficament consagrades a aquesta polmica. Determinats gneres literaris,

establerts en els primers segles del cristianisme, continuaran marcant la producci literria de

polmica. Gilbert Dahan2 classifica aquests gneres en tres grans grups: colleccions de

testimonia, dilegs i tractats. Els analitzarem breument a continuaci.

Les colleccions de testimonia sn reculls de versets bblics que intenten provar que Jess era

el messies proms.3 Ja a meitat del s. III Cebri escriu un llibre daquest gnere. A principi de

ledat mitjana fou molt popular i mpliament difs el recull De fide Catholica, contra judaeos

dIsidor de Sevilla (ca. 600-636). Consta de dos llibres. En el primer lautor recull les

profecies relacionades amb els diversos estadis de la vida de Jess. En el segon, aborda el

tema de la dispersi dels jueus, labolici de la Tor, els sagraments i la nova Llei. En el s. XI

Petrus Damiani (1007-1072) escriu una obra antijueva en tres parts (Antilogus, dialogus i

epilogus), la primera i tercera de les quals formen part del gnere de les testimonia. Pere el

Venerable (m. 1156), abat de Cluny i primer traductor de lalcor al llat, escriu un tractat que

a ms dincloure versets bblics incorpora alguns passatges talmdics i midrixics. Es tracta 2 GILBERT DAHAN, The Christian polemic against the Jews in the Middle Ages, pp. 42-71. 3 Cal dir que les llistes de proves textuals bbliques no sn exclusives dels testimonia. En menor mesura, les trobem igualment en dilegs i tractats.

10

de Adversus judaeorum inveteratam duritiem. En el seu Llibre de les guerres del Senyor

(1235), el jueu convers Guillem de Bourges ataca tant els jueus com els heretges cristians. En

la part jueva incorpora citacions talmdiques. En arribar el s. XIII, els autors comencen a fer

servir encara ms citacions dobres rabniques, com podem veure en Pugio Fidei de Ramon

Mart (m. 1284). El valenci Bernat Oliver (m. 1348) escriu Tractat contra la ceguesa dels

jueus, que inclou citacions dAristtil i de la traducci llatina de la Guia de Maimnides.

La segona classificaci dobres segons el seu gnere s la dels dilegs. El dileg t una llarga

tradici en obres filosfiques, com en el cas de Plat i Sneca. Alguns daquests dilegs sn

ficticis, per altres estan inspirats en trobades i disputes reals. El dileg fou el gnere escollit

per dues obres illustres: el Llibre del gentil i los tres savis de Llull4 i, en el camp jueu, el

Kuzar de Yehud ha-Lev. Els personatges dels dilegs solen ser un jueu i un cristi, per

trobem instncies de dilegs entre dos cristians, entre tres persones (jueva, cristiana i

musulmana o pagana) i fins i tot entre figures allegriques.5 En el s. XII trobem un daquests

dilegs ficticis, Dialogus contra iudaeos de Petrus Alfonsi (1062-1140), un dels introductors

de les cincies rabs a loccident. Petrus Alfonsi va nixer Moiss Sefeudi a Osca. El seu

dileg escenifica la discussi entre dos personatges, el cristi Petrus i el jueu Moiss i, per

tant, s ms aviat un dileg interior justificant la seva conversi al cristianisme.6 En el segle

XIII les obres apologtiques en forma de dileg cauen una mica en dess, tot i que encara

trobem llibres rellevants, com Disputation against Simon the Jew, de Pere de Cornualla,

escrita en 1208. Es tracta duna obra monumental dividida en tres llibres (vinguda del

messies; abolici de lleis cerimonials de lAntic Testament; i proves bbliques dels dogmes

4 Cal esmentar que el Liber predicationis de Ramon Llull no encaixa en la classificaci de Dahan. En parlarem ms avall. 5 De altercatione Ecclesiae et Synagogae (Agust); Altercatio ecclesiae contra Synagogam (annim del s. x); Disputoison de Sinagogue et de Sainte Yglise de Clopin (s. XIII); etc. 6 Per a ms detalls, vegeu J. TOLAN, Petrus Alfonsi and His Medieval Readers, Gainesville: University Press of Florida, 1993.

11

cristians). Tamb al s. XIII comencen a aparixer obres en llenges vernacles, no noms en

llat, com Desputoison du juyf et du crestien. Els encara ms escassos dilegs dels s. XIV-XV

sn molt ms agressius en el tractament dels personatges i la conversa s molt menys

respectuosa.7

El tercer gran grup dobres engloba els tractats, tot i que sovint s difcil separar els tractats

dels testimonia ms elaborats. Els tractats solen exposar a fons un tema determinat o una

selecci de temes, mentre que els testimonia intenten cobrir tot lespectre del dogma cristi.

Existeixen tractats molt primerencs, com De perpetua virginitate Mariae contra tres infideles

dIldefons de Toledo (607-669) i De comprobatione aetatis sextae contra iudaeos del bisbe

convers Juli de Toledo (642-690). A lalta edat mitjana trobem lanomenat cercle de Li,8

junt amb una muni daltres autors ms tardans.9 En el s. XIII apareixen dues obres dalt

inters: Capistrum iudaeorum de Ramon Mart (un tractat sobre el messies, ple de cites

talmdiques i escrit just desprs de la disputa de Barcelona) i el Allocutio super

Tetragrammaton dArnau de Vilanova (dinspiraci cabalstica, escrit el 1292).10

La figura del mallorqu Ramon Llull mereix atenci especial. La prctica totalitat de les seves

quasi 280 obres toquen en algun punt el tema de la conversi dels infidels, incloent-hi els

jueus. A ms, la polmica antijueva ocupa un lloc central en el Llibre del gentil i los tres

7 s el cas de Dileg entre un jueu i un clergue del dominic Pere de Penya (1350) i Dialogue del poeta Gautier de Chtillon, etc. En ambdues obres el to s molt dur i abunden les desqualificacions i els motius antijueus. 8 Articulat entorn del bisbe Agobard (m. 840, autor de sis pamflets antijueus en qu curiosament demostra familiaritat amb Xiur qom, Alfabet de R. Aqiba i altres textos mstics) i del seu successor, el bisbe Amolon (m. 652, la nica obra del qual Contra iudaeos, cita profusament Toledot Yeshu). Vegeu GILBERT DAHAN, The Christian polemic against the Jews in the Middle Ages, pp. 71-73. 9 En destaquem Fulbert de Chertres (m. 1030), Guibert de Nogent (1055-1124), Richard de Saint-Victor (m. 1173), Alan de Lille (1128-1202), etc. Aquest darrer t una obra molt interessant, Summatio Quadripartita, dedicada al comte de Montpeller, en la qual ataca es ctars, valdesos, jueus i pagans (musulmans en particular). Vegeu CLAUDIA KREN, Alain de Lille, Dictionary of Scientific Biography, New York: Charles Scribner's Sons 1970, vol. 1 pp. 9192. 10 Vegeu lestudi de Joaqun Carreras Artau, La Allocutio super Tetragrammaton de Arnaldo de Vilanova, Sefarad 9 (1949) 75-105.

12

savis i en el seu menys amigable Liber predicationis contra Iudaeos, collecci de sermons

per a s de predicadors missioners.11 El desenvolupament de la seva Ars est encarat a atorgar

els infidels una base filosfica que serveixi de prova irrefutable que els portar a acceptar el

cristianisme. Llull va ser el motor de la creaci dun nombre de ctedres i escoles dhebreu i

rab per a missioners. Molt probablement estigu involucrat en nombroses disputes perqu

sabem que en 1299 Llull reb perms de Jaume II per a entrar a les sinagogues a predicar.

Llull dominava lrab per no sabia hebreu, tot i que lincloa en el seu programa educatiu

per a missioners.12 Ats que el debat basat en versets bblics no estava tenint xit, Ramon

Llull volia que el papa obrs una escola a la qual els jueus estarien obligats a enviar els seus

notables:

Els jueus sn gent sense cincia i quan un catlic discuteix amb ells no comprenen els arguments racionals. Per tant, fra bo que el papa, a travs del collegi cardenalici ordens que els jueus es preparessin per a respondre arguments racionals per laprenentatge de la cincia; que no estudiessin hebreu sin llat o la nostra llengua; i que hom els prediqus a les seves sinagogues. Si sadopten aquestes iniciatives, ser fcil convertir-los. I si finalment no es converteixen, fra bo que el papa mans que cap jueu no pogus romandre entre els cristians. [] Per la qual cosa la ra, la saviesa, lautoritat i la caritat afirmen: si no es converteixen, que sels expulsi de la cristiandat.13

En els s. XIV i XV assistim a una eclosi de tractats contra el judaisme, comenant pels quatre

pamflets de Nicolau de Lira, que cita freqentment Raix i el targum i que tindr una gran

influncia en autors posteriors com els carmelites Joan de Baconthorpe i el rossellons Guiu

Terrena.14 Els segueixen Triomf sobre els descreguts jueus, sobre la vinguda del messies de

11 No s clar que Duran conegui lobra de Llull, per no s descartable. De fet, Liber predicationis es basa en noms tres eixos centrals sobre els quals can convncer els jueus: la trinitat, lencarnaci i lerrnia interpretaci de la Tor per part dels jueus. Podem rastrejar aquests mateixos tres mfasis en el Qixet u-magun, tot i que Duran posa ms al centre de la discussi leternitat de la Tor com a un dels tres principis del judaisme. 12 Per a ms detalls sobre el paper de Llull en el discurs polmic antijueu, vegeu JEREMY COHEN, The Friars and the Jews, pp.199-225. 13 Sembla, per tant, que Llull o b desconeixia el dileg filosfic en el s del judaisme de lpoca o simplement considerava que el discurs filosfic jueu era molt primitiu. RAMON LLULL, Liber de acquisitione Terrae Sanctae, 2.3. Citat per JEREMY COHEN, The Friars and the Jews, p. 204. Llull dna ms detalls daquesta iniciativa al seu altament sistemtic Tractatus de modo convertendi infideles. 14 L'exegeta bblic Guiu Terrena desqualifica algunes de les tesis proftiques i escatolgiques dArnau de Vilanova, que ell considera molt temerries. Vegeu JOSEP PERARNAU I ESPELT, Guiu Terrena critica Arnau

13

laragons Jaime Civeroso;15 Mostrador de justicia i Milhemot ha-Xem dAbner de Burgos

(tamb conegut com Alfonso de Valladolid), etc.

Sens dubte, els fets histrics que tingueren una influncia ms notable en el desenvolupament

de la literatura polmica entre cristians i jueus foren les anomenades disputes. A partir del

segle XIII, les disputes informals entre clergues cristians i jueus donen pas a una versi molt

ms agressiva daquests enfrontaments, a trobades formals forades que ms recorden un

judici sumarssim contra el judaisme que un dileg interreligis.

La primera daquestes disputes forades tingu lloc a Pars el 1240 i estava centrada en el

Talmud. De fet, era tamb la primera vegada que la Inquisici sinteressava pels

ensenyaments jueus. Ens han arribat dues narracions de la disputa, una en llat que representa

el registre oficial del tribunal, i laltra en hebreu, anomenada Vikuah Yehiel.16 Ats que les

dues descripcions no quadren, la majoria dautors pensen que el Vikuah s una reconstrucci

literria posterior.17 Un jueu convers, Nicholas Donin, senfront en debat amb R. Yehiel de

Pars, un erudit molt reconegut. Lestratgia central de Donin fou agafar tots els textos

espinosos en els quals el Talmud sembla atacar els gentils i els idlatres i interpretar-los com

si sapliquessin als cristians.18 Yehiel va aconseguir provar sense dificultats que aquests

passatges es contradeien amb la interacci prctica i els usos en boga entre ambdues

de Vilanova: edici de la Quaestio utrum per notitiam Sacrae Scrupturae possit determinate sciri tempus Antichristi, Arxiu de Textos Catalans Antics VII (1988-1989) 171-222. 15 Sobre la identitat daquest polemista, molt influt pel valenci Bernat Oliver (m. 1348), vegeu R. CASTN LANCOMA, Un apologista aragons anti-judo desconocido: Jaime Civeroso, Revista Espaola de Teologa (1962) 171-172. 16 Duran cita aquest llibre especficament. Vegeu el captol 8.A del present treball. 17 Per a Jacob Katz, lobra ms aviat representa all que linterlocutor jueu hauria pogut replicar si hagus tingut l'oportunitat. JACOB KATZ, Exclusiveness and tolerance, pp. 106-107. 18 El retrat resultant s extremament hostil: hi ha passatges talmdics que permeten vessar la sang dels idlatres, que diuen que no cal tornar-los la propietat perduda, que sn sospitosos de bestialisme i sodomia, o que est perms enganyar-los en els negocis. La prctica totalitat daquestes declaracions estan inscrites en passatges agdics i per tant, no creen halac i no sn vinculants. Donin coneixia la interpretaci real daquests textos, per naturalment lamag per a reforar els seus arguments.

14

comunitats.19 Ara b, en fer-ho, va haver de formular una regla per a explicar per qu

aquestes lleis de segregaci no saplicaven actualment: els textos talmdics es referien a les

nacions paganes antigues, no als cristians.20 Un altre punt important de la controvrsia fou

lacusaci que els jueus pregaven per la caiguda del malkhut zadon. Segons Donin, 21 aix

designava els regnes cristians i el papat. Yehiel, en canvi, diu que aquest malkhut es refereix

als reis de lantic Egipte i Babilnia.22 El resultat de la disputa, malgrat tot, fou la confiscaci

de innombrables manuscrits i comentaris talmdics.

La disputa medieval ms coneguda s la de Barcelona (1263).23 El principal artfex de la

disputa fou un jueu convers, el dominic Pau Cristi, natural de Montpeller (m. 1274), que

havia predicat als jueus de Provena i Catalunya. La part jueva estava representada pel giron

Nahmnides (1195?-1270). Nahmnides va tenir una mica ms de llibertat que Yehiel de

Pars, per essencialment mai no va poder oferir un contraatac, ats que una de les regles de

la disputa era que la veracitat de la fe cristiana no es podia posar en entredit. El debat pblic

se celebr sota el patronatge reial de Jaume I i amb lassistncia de Ramon de Penyafort,

antic general dels dominics, fams per haver creat un sistema descoles per a missioners en

les quals sensenyava lhebreu i lrab. s probable que Ramon Mart (m. 1284), autor de

Pugio fidei, tamb es trobs entre els assistents.24 En tot cas, aquests dos personatges

19 Un daquests passatges s comentat per Duran en Qixet u-magun (Abod Zar 6a, vegeu 7). La seva interpretaci s clara: potser en el passat estava prohibit fer negocis amb cristians per raons rituals, per aix era una opini minoritria i s evident que en el moment descriure lobra aquests negocis es fan sense problemes. 20 s a dir, descendents dels egipcis i dels pobles cananites que (en un evident anacronisme) haurien sobreviscut fins a lpoca talmdica. Largument s ad hoc i no t cap tradici halquica. Notem que, ben al contrari, el Talmud accepta els proslits precisament perqu considera que aquestes nacions antigues ja estan extingides. Yehiel sabia que era un subterfugi per fugir destudi. JACOB KATZ, Exclusiveness and tolerance, pp. 108-110 21 NORMAN ROTH, Jewish-Christian disputations, pp. 212-218. 22 Un cop ms, largument de Yehiel s una fabricaci perqu la pregria clarament demana la destrucci del reialme dinjustcia quan vingui el messies i, per tant, saplica a tot el mn secular i als ens poltics que subjuguen els jueus. JACOB KATZ, Exclusiveness and tolerance, pp. 111-112. 23 Existeix una mplia literatura original respecte a aquesta disputa, molta de la qual ha estat poc o gens estudiada. Chazan ofereix una remarcable recerca bibliogrfica sobre aquestes obres. Vegeu ROBERT CHAZAN, Barcelona and beyond: The disputation of 1263 and its aftermath, Berkeley 1992. 24 De fet, Ramon Mart en part va escriure el Pugio Fidei (1280) com a conseqncia directa de la disputa de Barcelona, tot buscant millors interpretacions messiniques dels textos agdics. Posteriorment, lobra ser

15

representaven una escola de missioners molt ms preparats i avesats a fer servir el Talmud en

els seus arguments contra els jueus. Pau intentar provar que el Talmud preveia que el

messies ja havia vingut, per que els rabins ho amagaven de les masses jueves. La resposta de

Nahmnides fou denunciar lerrnia interpretaci i des-contextualitzaci de les proves

agdiques de Pau Cristi. A ms, argument que els passatges agdics no eren vinculants:

certament contenien ensenyaments valuosos, per el creient jueu era lliure dacceptar-los o

no. Nahmnides tamb plantej el fet que el paper del messies en el judaisme s molt menys

central dall que els cristians creuen. Fins i tot va arribar a dir al rei que el sobir era ms

important que el messies i li va agrair la seva protecci, que permetia que els jueus

practiquessin la seva religi en el pas.25 Tamb en aquest cas conservem dues narracions de

la disputa, una en llat i laltra en hebreu escrita per Nahmnides. Es tracta duna de les obres

citades per Duran dins de Qixet u-magun.26 Els resultats de la disputa foren molt greus. A

petici dels dominics, el papa Climent IV escrigu la butlla Turbato corde que justifica la

persecuci dels judatzants, a ms dordenar larquebisbe de Tarragona que confisqus tots

els llibres jueus. Nahmnides hagu dexiliar-se a Israel, on arrib en 1267.27

Pel que fa a la suposada disputa de Mallorca, Ora Limor va redescobrir un text que havia

estat publicat en 1524 i en 1627 i en va fer una edici crtica. Lobra descriu una hipottica

disputa entre jueus mallorquins i un mercader genovs que, segons pretn el tetx, es va

produir lany 1286.28 s dubts que es tracti duna trobada histrica real, comenant pel fet

que els noms dels dos jueus i del mercader no estan documentats enlloc ms. Un dels jueus,

utilitzada per nombrosos missioners posteriors. HAIM BEINART YOM TOV ASSIS. Disputation of Barcelona, p. 146. 25 Vegeu O. S. RANKIN, Jewish religious polemic of earlier and later centuries, pp. 187-194; F. E. TALMAGE, Disputation and dialogue, pp. 72-73. 26 Vegeu el captol 8.A del present treball. 27 HAIM BEINART YOM TOV ASSIS, Disputation of Barcelona, pp. 145-146. 28 ORA LIMOR, Vikuah Mayorqa 1286, Jerusalem 1985. ORA LIMOR, Die disputationen zu Ceuta (1179) und Mallorca (1286), Munich 1994.

16

amb limprobable nom dAstruc Isaes, acaba convertint-se al cristianisme grcies als

arguments dInghetto, el mercader. Limor mateixa argumenta que la disputa de Mallorca

manlleva material duna disputa de Ceuta del 1179. Aquest altre text s, com el de Mallorca,

molt simple i estereotpic, probablement una altra ficci literria, per en aquest cas els

personatges estan documentats histricament. A ms, la disputa de Mallorca cont referncies

a la de Barcelona, tot i que les declaracions de Barcelona sn posades en boca dels

personatges de la narraci, cosa que encara fa sospitar ms sobre la seva historicitat.

En 1413 el papa Benet XIII envia cartes a les comunitats jueves de la Corona a fi i efecte de

convocar una altra disputa pblica a Tortosa, que ser probablement la disputa ms dramtica

de ledat mitjana. El portaveu cristi fou Jeroni de Santa Fe, un convers metge del propi papa

molt versat en el Talmud i rabiosament antijueu. Entre els interlocutors jueus hi havia Jons

de Mestre, sogre de Ximon ben Tsmah Duran i nt de Nahmnides, a ms daltres rabins

illustres com Yosef Albo,29 Matityahu Yitxariyi, Xem Tob ibn Xem Tob,30 Zerahyah ha-

Lev i Astruc ha-Lev. Aquest darrer shavia enfrontat amb Jeroni en disputa pblica al seu

Alcanys natal en 1412.31 Largument central de Jeroni de Santa Fe era que el Talmud era un

llibre blasfem que fomentava la immoralitat. Tot i aix, contenia proves agdiques suficients

que demostraven que el messies ja havia vingut i lidentificaven amb Jess. Els rabins es

veieren atrapats entre lacceptaci del valor vinculant de les agads talmdiques i la refutaci

dels arguments messinics. Un dels seus grans errors va ser la divisi i enfrontament entre els

averrosta-maimonidians i el pietistes seguidors de Hasday Cresques.32 La disputa de Tortosa

fou extremament llarga: com que el dileg no avanava, la discussi sajorn fins al

29 Albo escriur el Sfer ha-iqarim, que racionalitza els principis de la fe, en part com a resposta a la disputa. Sobre la influncia de Duran en Albo, vegeu el captol 10.B del present treball. 30 Tamb en resposta a la disputa de Tortosa, Xem Tov escrigu Sfer ha-emunot, en el qual ataca els filsofs per la seva distorsi de la fe i aposta per la cbala com a salvaci de la religi jueva. 31 NORMAN ROTH, Jewish-Christian disputations, pp. 216-217. 32 MIGUEL NGEL MOTIS DOLADER, El linaje de los Santngel en el Reino de Aragn, p. 252.

17

novembre de 1413, cosa que suposa la runa econmica dels rabins forats a romandre a la

ciutat durant tant de temps, per no parlar dels perjudicis per a les comunitats don procedien

aquests lders jueus. Aquest factor, junt amb la pressi de les autoritats, la desmoralitzaci

general i la negativa dels rabins a rebatre ms arguments de Jeroni (entesa per alguns com

una acceptaci tcita) motivaren conversions en massa entre els delegats jueus i entre les

comunitats locals.33 Les conversions sestengueren per Saragossa, Daroca i Calataiud, on el

nombre de conversos era tan abundant que el papa va donar perms perqu una sinagoga fou

transformada en esglsia el 1415.34

La disputa de Tortosa ocorregu en vida de Ximon ben Tsmah Duran, per aparentment s

posterior a Qixet u-magun, com es desprn dels arguments que explicarem ms endavant.35

No obstant aix, aquesta disputa s que es troba en el rerefons de Milhmet mitsv de Xelom

ben Ximon Duran, fill del nostre autor.36

2.B. POLMICA MUSULMANA CONTRA EL JUDAISME

Sens dubte, lislam mai no va considerar els jueus com a focus central de polmica. En els

dominis islmics hi vivien molts ms cristians que jueus. Els poderosos pasos cristians

representaven una amenaa constant contra el mn islmic. A ms, contrriament als

33 Entre els notables jueus que es convertiren hi destaquen diversos membres de la famlia Alluf, incloent-hi el qui posteriorment sanomenaria Alfons de Santngel de Calataiud. En un document publicat per Baer es conten fins a deu rabins i un bon nombre de notables convertits durant la disputa. FRITZ BAER, Die Juden im Christlichen Spanien: Aragonien und Navarra, doc. 493. 34 NORMAN ROTH, Jewish-Christian disputations, p. 217. 35 Vegeu el captol 4.A del present treball, amb les notes corresponents. 36 Vegeu el captol 10.A del present treball.

18

cristians, els jueus medievals no exercien activitats proselitistes. La visi alcornica del jueu

ha marcat les relacions entre ambdues religions: els jueus sn vistos com a sospitosos,

enemics a casa, no fiables. Contraris a lislam, els jueus shavien enfrontat militarment amb

el Profeta des del principi i miraven de minar laven de lislam amb les seves intrigues i

heretgies.

s possible que aquesta imatge del jueu tan negativa sigui una influncia directa de la

polmica cristiana i dun substrat com de folklore antijueu, fenomen que es vei incrementat

pel gran nombre de cristians convertits a lislam en els primers segles. Per a Al-Jiz (s. IX i,

per tant, figura primerenca), els jueus semblen teolgicament ms acostats als musulmans que

els cristians, per la poblaci musulmana sels mira amb molt ms recel.37 Ms tard,

laugment de lescepticisme, resultat de les noves formulacions filosfiques, afectara

igualment les altres religions de les terres islmiques, i aviat sentim parlar de discussions

interreligioses condudes en termes exclusivament racionals. En el segle XI, alguns metges

jueus a Al-Andalus advocaven per una persuasi universal, una cultura tica basada en la

persecuci dall que s bo i honorable, com mana ltica de totes les religions.38

En general, els polemistes musulmans tenien poc coneixement de les fonts jueves. Ibn

Khaldun (s. XIV) cita la Bblia en una traducci dAl-Masudi (s. X). Els principals arguments

dels polemistes es basen en una srie de versets presumiblement facilitats per algun jueu

convers a lislam, a ms darguments contra el rabinisme de probable origen carata. Lislam

proclama que la Tor ha caducat i ha estat substituda per lAlcor. s una anormalitat que,

en aquesta nova dispensaci, hi continu havent jueus. La religi jueva s un invent hum i la

37 MOSHE PERLMANN, Islam: polemics against Judaism, pp. 95-96. 38 MOSHE PERLMANN, The medieval polemics between Islam and Judaism, pp. 107, 131-132.

19

Tor ha estat mal transmesa i deliberadament adulterada per part dels jueus, tot i que encara

conserva traces de profecies que prediuen la vinguda de Mahoma.

Sarah Stroumsa39 argumenta que lestructura del Sfer ha-kuzar ens revela un fenomen

important en la polmica judeo-musulmana. El rei dels khzars noms sinteressa en el

judaisme pel fet que tant el personatge musulm com el cristi es recolzen en la tradici

jueva. Segons Stroumsa, que segueix Nau i Marcuzzo en la seva afirmaci, sovint el judaisme

va ser una moneda de canvi en la disputa cristiano-musulmana del mn islmic medieval, on

totes dues parts invocaven el testimoniatge dels jueus contra laltra religi.40

A Al-Andalus, a mesura que alguns jueus assolien certa posici social, la polmica religiosa

anava dirigint-se a crear agitaci pblica, com en el cas dels enemics de Xemuel ha-Naguid,

que acusaren els dignataris jueus de vendre carn no hallal als musulmans, un argument que

apareixer peridicament en les relacions socials judeomusulmanes. Fou precisament

loposici a Xemuel ha-Naguid que lhavia desplaat de posicions poltiques que ell

desitjava all que motiv Ibn Hazm (994-1064) a escriure el primer tractat remarcable

contra els jueus, obra que gaud duna gran popularitat i influncia posterior.41 Ibn Hazm

incorpor aquest tractat a la seva obra magna Kitab al Fisal, en la qual rebatia igualment el

cristianisme i el paganisme, encara que dedicant molt ms espai al judaisme. Posteriorment,

Ibn Hazm escriur una segona obra, Refutaci, que aparentment respon a un nou pamflet de

Xemuel ha-Naguid. En tot cas, Ibm Hazm no escriu per a convncer el lector jueu, sin per a

39 SARAH STROUMSA, Jewish polemics against Islam and Christianity in the light of Judaeo-Arabic texts, pp. 241-242. 40 M. F. NAU, Un colloque du Patriarque Jean avec lmir des agarens, Journal Assiatique (2a srie) vol. 5-6, 1915, pp. 233, 251, 260-261; G. B. MARCUZZO, Le dialogue dAbraham de Tibriade avec Abd al-Rahman al-Hashimi Jrusalem vers 520, Roma 1986. 41 Per a ms detalls sobre el contingut daquesta obra i la seva influncia en Duran, vegeu el captol 8.D.III del present treball.

20

donar arguments al lector musulm que senfronta a discussions polmiques, prova que

aquestes trobades, ms o menys formals, eren relativament habituals.

Lobra ms rellevant i amb ms influncia en la literatura polmica musulmana fou escrita

ms dun segle desprs, precisament per un jueu convers a lislam, Samuel ibn Abbas al-

Maghribi (ca. 1125-1175). Es tracta d Ifam al-Yahud (Silenciant els jueus). Lautor

defensa una aproximaci lgica i filosfica a la polmica: el racionalisme filosfic far que el

jueu vegi lerror de la seva fe. Al-Maghribi, emper, no sembla conscient que el racionalisme

pot fer que els jueus esdevinguin incrduls, no necessriament musulmans. Molt

probablement es tracta duna exposici darguments que tingueren una gran influncia en la

conversi del propi autor. Al-Maghribi coneix el judaisme a fons i sovint cita la Bblia en

hebreu transliterat, tot oferint traducci a lrab a continuaci. Els temes que articulen

aquesta obra sn: labrogaci de la Tor; el paper de la llei oral en la tradici; el moviment

carata; i les causes de la supervivncia del judaisme.42 Lobra dAl-Maghribi ser utilitzada i

copiada per polemistes posteriors, com Qarafi (s. XIII) i Ibn Qayyim ibn al-Jawziya.

Dos altres autors remarcables foren el convers Abd al-Haqq Islami (s. XIV) i Abu Zakariyya

Yahya al-Raqili, un morisc dOsca, que escrigu un manual de disputa contra els jueus en

1360. Es tracta de Tayid al-Milla (Suport de la fe). Segons Perlmann,43 els musulmans que

vivien a la corona dArag, majoritriament pagesos, es debatien entre el ressentiment pel fet

que lislam hagus passat de religi dominant a minoria tolerada, i la implicaci dels jueus en

la vida pblica i en el cobrament dimpostos. La dialctica daquest autor reflecteix una

disputa dintensitat molt menor entre les dues minories religioses. Els temes principals de

42 MOSHE PERLMANN, The medieval polemics between Islam and Judaism, pp. 109, 114-120. 43 MOSHE PERLMANN, The medieval polemics between Islam and Judaism, p.120.

21

lobra dal-Raqili sn el paper de lIsmael bblic, labrogaci de la Tor, la transgressi dels

jueus i les proves que la Bblia prediu la vinguda de Mahoma.

2.C. POLMICA JUEVA CONTRA EL CRISTIANISME

Les primeres petjades de polmica anticristiana en el si del judaisme apareixen molt dhora,

en el propi Talmud i en el siddur. Abbahu ens diu: si alg et diu jo sc Du s un

mentider; si diu sc el fill de lhome, el seu dest s que acabar penedint-sen; i si diu jo

anir al cel, noms ho diu per no ho complir pas.44 Els primers autors que faran una

crtica directa al cristianisme seran David al-Mukammis (s.IX-X), el carata al-Qirqisani i

Sadia Gaon amb la seva obra Sfer emunot ve-deot.45 Sadia estableix un precedent clar: els

polemistes jueus no tenen la funci de convncer els cristians a fi que es converteixin, sin

deducar els jueus que shan convertit al cristianisme o de donar arguments als jueus que

estan essent evangelitzats i es troben en situacions de disputa.46

Posteriorment, el Sfer ha-kuzar de Yehud ha-Lev ser una obra cabdal que marcar la

pauta de la literatura apologtica.47 A mesura que evolucionen els mtodes apologtics i

esdevenen ms filosfics, trobem obres com Sfer milhamot ha-Xem, escrit en 1170 per Jacob

ben Reuben. Aquest llibre que cita Sadia, Abraham bar Hiya i Ibn Ezra sorg arran de

les discussions de Jacob amb un erudit cristi que apreciava molt. Est escrit en forma de

44 TJ Taanit 2:1, 65f. 45 Citat per Duran a Qixet u-magun 1. Vegeu el captol 8.A del present treball. 46 SAADIA GAON, Sfer emunot ve-deot (trad. Rosenblatt), p. 103. 47 Per a ms detalls sobre com aquesta obra va influir Duran, vegeu el captol 8.A del present treball.

22

dileg entre un monoteista i un dissident. Tamb est escrit en forma de dileg el Sfer

ha-berit de Yosef Kimhi, que fa una defensa dels alts valors de ltica jueva.48

Els exgetes del nord de Frana sovint incorporen als seus comentaris bblics refutacions

contra les interpretacions de lEsglsia. Aix, Raix rebutja interpretacions cristolgiques de

Is 53, Jr 31,39, etc. El mateix ocorre amb Samuel ben Mer, Yosef Bekhor Xor i Eliezer de

Beaugency. Com ocorria en el camp cristi, la defensa del judaisme no era patrimoni dels

jueus de naixement. Alguns conversos al judaisme com Abraham el Proslit dHongria

replicaren els arguments cristians. Yosef ben Natan escriu el llibre Yosef ha-mekann o

Teixuvot ha-minim (1260) en forma de comentari bblic, refutant tots els textos bblics

veterotestamentaris reinterpretats pels cristians i incloent una crtica al Nou Testament.

Aquesta obra tindr una seqela, lanomenat Nitsahon Vetus.49

En els s. XIV i XV, a mesura que lEsglsia adopta una actitud ms belligerant contra els

jueus, alguns autors miren de protegir el judaisme de lembat dapstates de tipus mstic.

Aix, Isaac Pollegar escriu Iguret ha-harafot contra les idees dAbner de Burgos; Moiss de

Tordesillas escriu Ezer ha-emun (1375) i Xem Tov ibn Xaprut composa el seu Even bohan

(1385), que representa la consumaci de lapologtica jueva del s. XIV i cont un captol

especficament dedicat a rebatre les idees dAbner de Burgos.

Arran del desastre de 1391 es produeix un gran recrudescncia de la polmica. s el moment

en qu apareixen un seguit dobres delevat valor literari, com Bitul iqar ha-notsrim de

Hasday Cresques. Una altra de les seves obres, Or Adonai, cont un atac contra una idea

48 Apologetics, p. 265. 49 Tornarem a treure aquestes dues obres a collaci quan parlem de les diferncies entre apologetes nord-europeus i sud-europeus, entre ells Duran. Cf. captol 8.D.II del present treball.

23

difosa pels apstates jueus i sostinguda igualment pels racionalistes jueus: lequiparaci del

judaisme amb la filosofia racionalista. Igualment combat les idees averrostes que negaven la

providncia i el lliure albir, el valor de complir els preceptes. Al teh ka-avotekha, obra dun

dels deixebles de Cresques, Profiat Duran, representa un cas singular: lobra est escrita amb

un sarcasme tan refinat que alguns polemistes cristians lagafaren com a defensa del

cristianisme. Ximon ben Tsmah Duran escriur Magun avot, incloent Qixet u-magun,

dAlgria estant en 1406. Finalment, la disputa de Tortosa (1412-1413) marcar lobra de

Xelom Duran i dAlbo (Sfer ha-iqarim, escrit en 1485).50

2.D. POLMICA JUEVA CONTRA LISLAM

Igual que ocorria en el mn islmic, tampoc els escriptors jueus mai no varen estar gaire

interessats a rebatre els relativament escassos tractats polmics dautors musulmans. Els jueus

que vivien en terres musulmanes eren ben conscients de lopressi i humiliaci a la qual

estaven sotmesos, per tamb reconeixien el fet que el judaisme t ms afinitat teolgica i

prctica amb lislam que amb el cristianisme per molt que, amb aquest darrer, comparteixi

molta ms base bblica. Precisament, Stroumsa esmenta aquesta manca de textos en com,

junt amb el perill descriure en rab contra lislam, com els factors que feren que el dileg fos

complicat i, en ltima instncia, que aquest gnere fos sempre secundari.51 Maimnides

50 Apologetics, p. 266-267. Val a dir que la literatura polmica jueva continuar desprs dAlbo fins als nostres dies, ja que el missionarisme cristi que la motiva s encara viu. Els s. XV i XVII ens porten Apologia Hebraeorum de David dAscoli, Magun ha-herev de Leone Mdena, Discorso circa il stato degli Ebrei de Simone Luzzatto, etc. En el s. XVIII Mendelssohn inclou parts apologtiques en el seu Jerusalem. Els s. XIX i XX ens portaran Proben jdischer Verteidigung des Mittelalters dAbraham Geiger, les obres de Isaac Marcus Jost i Gabriel Reizzer, Lantisemitismo e le scienze moderne de Cesare Lombroso, i les obres de Leo Baeck, Edmond Fleg i Franz Rosenzweig (en particular Apologetisches Denken). 51 SARAH STROUMSA, Jewish polemics against Islam and Christianity in the light of Judaeo-Arabic texts, p. 242.

24

mateix actua amb extrema cautela, no essent mai massa explcit a lhora de descriure els

suposats errors de lislam.52

Els poc nombrosos llibres contra lislam escrits en judeorab shan perdut i noms en

conservem alguns fragments o allusions en altres obres. El carata al-Qirqisani (s. x) admet

haver escrit un llibre aix i nesmenta els principals temes a la seva obra Kitab al-anwar wal-

maraqib. Samuel ben Hofn (mort en 1013) escrigu un tractat similar del qual ens han arribat

noms fragments en obres dIbn Ezra i Ibn Balaam, tot i que lobra tamb tractava del

cristianisme i el carasme, no noms de lislam. En el seu al-Radd ala Ibn al-Naghrila Ibn

Hazam est responent els arguments polmics dun altre tractat perdut, atribut a Xemuel ha-

Naguid (mort en 1056).53

Saadia Gaon, Abraham ibn Dad, Yehud ha-Lev i Maimnides critiquen lislam en parts de

les seves obres. El Kuzar, Maamar al-Ixmael54 de Xelom ben Adret i Qixet u-magun de

Ximon ben Tsmah Duran ocupen un lloc central en la producci de la literatura polmica

contra lislam.55

52 Lerror i follia de lislam no es pot denunciar per escrit per causa dels vils apstates. Maimnides, a ms, prohibeix explicar la Bblia als musulmans perqu no naccepten lautenticitat. MAIMNIDES, Responsa (ed. J. Blau), Jerusalem, 1960, vol. 2, p. 726. 53 Stroumsa, que enumera aquestes obres, pensa que lautor real daquest tractat no podia ser ha-Naguid sin l'heresiarca Ibn al-Rawandi. SARAH STROUMSA, Jewish polemics against Islam and Christianity in the light of Judaeo-Arabic texts, p. 244-246. 54 Sobre la gnesi de Maamar al-Ixmael i la seva possible influncia en Duran, vegeu el captol 8.D.III del present treball. 55 M. PERLMANN, Islam: polemics against Judaism, p. 98.

25

3. DADES BIOGRFIQUES SOBRE LAUTOR.

Ximon ben Tsmah Duran, tamb conegut pel seu acrstic RaiXBaTs, va nixer a Palma56 en

1361 i mor a Algria en 1444. Autoritat rabnica, metge, cientfic, filsof, astrnom i poeta,

s probablement una de les figures ms notables i prolfiques del judaisme medieval catal.

Parlant de Duran, el musicleg Antoni Piz escriu que res no li era vedat, ni cap rea del

coneixement li era inexpugnable: teologia, cincies, jurisprudncia, acstica i, naturalment,

msica.57 La gran varietat de temes que tractava s sovint eclipsada per la seva rellevncia

com a halaquista, fins al punt que les seves Responsa sn encara estudiades en escoles

rabniques darreu del mn.

3.A. GENEALOGIA

Ximon ben Tsmah Duran era fill dAstruc Tsmah Duran, persona culta i rica que gaudia

duna posici respectable dins la comunitat illenca, fins i tot en cercles no jueus. Astruc havia

heretat la seva riquesa del seu avi rab Jud Desfils, un financer amb notable talent literari.

La famlia Duran era originria de Provena, establerta a Mallorca arran de les persecucions

de 1306 i coneguda per la seva habilitat com a soferim. Un altre dels fills de Jud Desfils era

conegut com a rab Tsmah el Mestre Sofer.58

56 Malgrat les opinions dautors com Jaulus que Duran havia nascut a Barcelona, Epstein demostra que va nixer a la Ciutat de Mallorca i que, en parlar dels seus parents prxims, noms esmenta Mallorca. 57 A. PIZ, Msica jueva a Mallorca: qui va ser Sim Duran? p. 65. 58 Aquest Tsmah Duran, Mestre Sofer, era oncle dAstruc, avi-oncle de Ximon ben Tsmah Duran. Tamb era nebot de Lle Bagnols, Gersnides. I. EPSTEIN, The Responsa of Rabbi Simon B. ema Duran, pp. 3-5. Per a ms detalls sobre la genealogia de Duran, vegeu l'apndix I del present treball.

26

La muller de rab Ximon ben Tsmah Duran tamb procedia duna illustre nissaga. Era filla

de rab Jons Demestre de Terol. Demestre era fill de Xelom ben Nahman i, per tant, nt de

Nahmnides per part de pare. Xelom ben Nahman estava casat amb una filla de rab Jons

de Girona i era deixeble de rab Prets ben Yitsaq, que tamb estava relacionat amb Ximon

ben Tsmah Duran, encara que no esta clar en quin grau.59

Rab Ximon i la seva dona Bongoda tingueren un nombre indeterminat de fills i filles, entre

els quals destaca un altre notable escriptor rabnic, autor de literatura polmica i halquica,

Xelom ben Ximon Duran (ca. 1400-1467) que nasqu i mor a Algria i s conegut com a

" .60 Dacord amb les seves Responsa, sincorpor al tribunal rabnic del seu pare

de molt jove. A ms de les seves Responsa (Livorno 1742), s conegut pel tractat polmic

Milhmet mitsv, en qu defensa el Talmud de les acusacions de Jeroni de Santa Fe a la

disputa de Tortosa. El llibre inclou atacs al clergue cristi: els cristians deien que el Talmud

atacava la moralitat, per Xelom replica que la moralitat del Talmud s molt elevada,

mentre que els cercles clericals cristians estan immersos en una conducta altament immoral.

Xelom fou decididament anticabalista. s lautor de Krem hmed, una carta en arameu

escrita a Natan Nagara de Constantina que ha estat impresa separadament.61

Xelom ben Ximon tingu tres fills: Aaron, Tsmah i Ximon, que tamb seran jutges rabnics

a Alger.62 Aaron, mort cap a 1470, fou fams com a autoritat rabnica. Tenim testimonis de

decisions seves essent aplicades a Constantinoble. Tsmah, el fill ms actiu i erudit, es cas

amb una filla dun altra rab algeri illustre, Efram al-Naqawa de Tlemcen. Dacord a les

seves Responsa, el seu avi Ximon ben Tsmah Duran elogiava la gran capacitat destudi de

59 EPSTEIN, The Responsa, p. 5 nota 15. 60 Vegeu el captol 10 del present treball. 61 MEYER KAISERLING, Solomon b. Simon Duran, p. 18. 62 RICHARD AYOUN HAM VIDAL SPHIHA, Los sefardes de ayer y de hoy: 71 retratos, pp. 151-154.

27

Tsmah des de ben petit. Tsmah ben Xelom mai no gaud de bona salut i va decidir anar a

Mallorca per a guarir-se. No tornar a Algria fins al 1468. Per a ell, la perfecci noms pot

ser assolida a travs de guardar els manaments, en contra del que pensaven autors com

Abraham Conque de Mlaga.63 Tsmah s particularment sensible en el tema dels anussim,

amb qui demostra una extraordinria acomodaci legal. Pel que fa al tercer germ, Ximon

ben Xelom Duran (1438-post. 1510), conegut com a " , sabem que substitu el seu

germ Tsmah com a dayan quan aquest se nan a Mallorca.64 El 1499 interv en el rescat

de cinquanta jueus (possiblement catalans) portats a Algria com a esclaus. En la seva vellesa

va haver de fugir dAlger davant dels atacs de larmada espanyola que es dirigia a Bugia i

Tunis. Va escriure nou elegies que ens han arribat en manuscrit.65

Entre els descendents de Duran hi ha hagut notables escriptors i halaquistes. Sovint la

similitud dels seus noms complica la seva ubicaci en larbre genealgic de la famlia

Duran.66 Tsmah ben Ximon ben Tsmah Duran (4a generaci, mort en 1590) s lautor dun

comentari a un piyut per Purim escrit per Isaac ben Ghayat. Aquest poema fou imprs junt

amb Tifret Yisrael del seu fill Xelom ben Tsmah Duran.67 Aquest Xelom (5a generaci,

mort en 1593) escrigu un cert nombre de responsa i un detallat comentari al llibre de

Proverbis, Hixek Xelom (publicat a Vencia, 1623). Tamb s lautor de sis discursos sobre

la saviesa, un tractat sobre la temprana i un comentari a Ester.68 Fill de lanterior, Tsmah

ben Xelom Duran (6a generaci, mort el 1604) fou un conegut talmudista i la seva elegia es

troba en la obra de Abraham Gavison.69

63 R. AYOUN B. COHEN, Les juifs dAlgrie, deux mille ans dhistoire, pp. 65, 93, 101, 193. 64 Ximon i el seu germ Tsmah sn els autors del recull de responsa Yakn u-Boaz (Livorno, 1782). 65 ZUNZ, Literaturgschichte der Synagogalen Poesie, p. 534. 66 Vegeu a lapndix 1 del present treball. 67 MEYER KAISERLING, Zemah ben Solomon ben Zemah Duran, p. 18. 68 MEYER KAISERLING, Solomon ben Zemah Duran, p. 18. 69 NEPI-GHIRONDI, Toledot guedol Yisrael, p. 49. MEYER KAISERLING, Zemah ben Solomon Duran, p. 18.

28

3.B. FORMACI I CONEIXEMENTS

Rab Duran comen la seva educaci a Mallorca, on estudi a lescola de Efram Vidal, que

posteriorment moriria en els aldarulls de 1391. Ja de ben jove destacava per la seva

prodigiosa memria i gran capacitat de treball. Lespecialitat de Duran era, sens dubte,

lhalac i particularment el Talmud i els seus comentaris. La seva educaci, emper, no fou

exclusivament religiosa: destac igualment en astronomia, gramtica, histria i filosofia

grega. Aprengu la professi mdica i exerc la cirurgia tot el temps que visqu a Mallorca.

Desprs de casar-se, Ximon pass un temps a Terol a estudiar a lescola del seu sogre, Jons

Demestre. Aquesta fou una etapa crucial en la seva formaci, ja que all conegu Isaac

Tsarfat i Hasday Cresques.

Com a dayan, lautoritat de Duran era prcticament indiscutible. Era conegut pel seu rigor,

per tamb per la seva flexibilitat, enemic de prctiques restrictives que no estiguessin

basades al Talmud i especialment sensible al dret de les dones en casos de vidutat i divorci.

Les seves decisions halquiques presenten un alt respecte per Maimnides, admiraci que

tamb salbira en lobra filosfica de Duran. En particular, les takanot matrimonials de Duran

introduren innovacions que continuaren vigents durant segles.70

70 H. J. ZIMMELS, Duran, Simeon ben ema. p. 59. Sobre les takanot matrimonials de Duran, vegeu EPSTEIN, The Responsa, pp. 84-87. Inclouen clusules tan notables com el dret de la vdua a rebre una pensi si decideix no reclamar el total assignat per la ketuv, o labrogaci de les normes rabniques que feien que el marit fos lnic hereu de lesposa, per sobre dels fills del matrimoni.

29

Diverses citacions en les seves Responsa demostren que Duran coneixia la llengua francesa i

lrab,71 a ms dincloure una considerable llista de llibres que havia llegit.72 Contra una idea

comunament difosa entre els acadmics,73 arran de la nostra investigaci sembla evident que

el seu coneixement de lrab era fora profund74 i que dominava el llat. El gran nombre de

manlleus lxics que trobem al nostre text mostren que el catal era la seva llengua ds com,

si no el seu idioma matern. Els seus ms que notables coneixements cabalstics i filosfics

sn analitzats ms a fons en el captol 4 del present treball.

3.C. VIDA

Desprs de la seva poca de formaci a Palma i Terol, Duran shavia establert a Mallorca, on

treballava de cirurgi.75 Formava part duna famlia notable, envoltat de germans i altres

familiars. La situaci dels jueus anava empitjorant i arrib al seu punt ms baix lagost de

1391, concretament el primer dia delul. Laldarull de Mallorca fou un duna srie datacs

que delmarien els calls catalans. Tres-cents jueus foren assassinats i molts altres forats a

batejar-se o abandonar el pas. Duran aconsegu sobreviure latac i subornar les autoritats a fi

de no ser batejat i poder fugir, a costa de la prdua de tots els seus cabals.76

71 Responsa I, 136. 72 Responsa III, 326-327. Citat per EPSTEIN, The Responsa, p. 6. 73 Aquesta idea probablement comen amb la tesi de Prosper Murciano i fou simplement repetida per Perlmann, Kellner, Martin Jacobs, etc. 74 En ms duna ocasi contradiu la traducci hebrea de la Guia i la compara a loriginal rab. Duran mostra accs directe a lAlcor i al hadith. En alguna ocasi incorpora frases rabs a Qixet u-magun: frases dAristtil ( 81), part dun verset de lAlcor ( 93) i diverses allusions a vocabulari i poesia rabs. 75 En les seves decisions legals, Duran distingeix entre el grau de responsabilitat civil de metges ordinaris i cirurgians, situant-se a s mateix en aquest darrer grup (Responsa III, 82). 76 Rab Ximon mateix ens en dna detalls: jo vaig presenciar aquella mortaldat per lEtern men va deslliurar; respecte a la fortuna, la vaig haver de donar als idlatres a fi i efecte que ens respectessin i no ens forcessin (a batejar-nos) Magun avot IV, 5; Responsa III, 14; citats per EPSTEIN, The Responsa, p. 9, nota 37.

30

Arrunat, escap a Algria on sestabl amb el seu pare. Posteriorment, se li uniren una de les

seves germanes que havia enviduat dun ric jueu mallorqu. El seu germ fadr Nissim

romangu a Mallorca, fou obligat a batejar-se i mor a lIlla.77 A diferncia dels jueus que

anaven arribant, els jueus locals algerians eren fora ignorants i es refiaven ms de prctiques

supersticioses que de la medicina, de manera que Duran no pogu exercir la seva professi. A

poc a poc, els jueus nouvinguts assoliren quotes de lideratge comunitari i transformaren el

negligit sistema educatiu i lescena cultural local. Al cap de tres anys de la seva arribada,

Duran entr a formar part del bet din de laleshores envellit Isaac bar Xixet, que havia estat

anomenat gran rab i dayan. La relaci entre Duran i bar Xixet no fou exempta de conflictes,

en els quals influ la gran diferncia dedat i aproximaci legal. A la mort de bar Xixet, rab

Duran esdevingu gran rab i dayan, en 1408.78 Sabem que en aquest punt ja havia concls el

seu Magun avot (1406).79 Un dels seus fills, Xelom, tamb formar part de la seva cort

rabnica.80

El gran rabinat de Duran fou un important factor de la consolidaci de les noves comunitats

jueves algerianes, sempre en difcil equilibri amb les comunitats locals. Existia un important

xoc cultural entre els jueus locals i els nouvinguts. El temperament amists per ferm de rab

Duran lajud a portar a terme una autntica reforma religiosa. Lluit contra la laxitud dels

costums dels jueus locals i contra diverses prctiques errnies en el camp ritual,

particularment respecte a les lleis diettiques.81 Duran va mantenir el crrec fins a la seva

mort en 1444.

77 Responsa I, 58 i 130. Les Responsa de Duran inclouen correspondncia amb Nissim i molts altres jueus mallorquins, tant aquells que romangueren a lilla com altres que sestabliren al nord dfrica. Per a una llista completa de corresponents, vegeu EPSTEIN, The Responsa, pp.91-102. 78 H. J. ZIMMELS, Duran, Simeon ben ema. p. 60 79 Vegeu el captol 4.B del present treball. 80 Xelom s lautor de Milhemet mitsv, escrit com a resposta a la disputa de Tortosa. Vegeu el captol 10.A del present treball. 81 Responsa I, 67.292.294-295.

31

Des del seu exili forat, rab Duran mai no trenc els seus vincles afectius amb Mallorca i

amb els jueus i conversos forats que havien roms all. Les seves cartes, conservades en les

Responsa, mostren una genuna preocupaci i estimaci per la comunitat mallorquina, tot i

que en ocasions el seus consells esdevenen clara amonestaci.82

3.D. OBRA

Zimmels83 ofereix un llistat comprensiu de les obres de Ximon ben Tsmah Duran. El

reprodum a continuaci:

(1) Peruix Hilkhot Berakhot le-ha-Rif, comentari sobre les lleis dAlfasi a Berakhot;

(2) Pisk Masskhet Nidd, decisions respecte al tractat Nidd;

(3) Sfer ha-Haixgah, tamb anomenat Ohev Mixpat, comentari al llibre de Job amb una llarga introducci filosfica. Fou imprs juntament amb Sfer Mixpat Tsdeq de R. Obdia Sforno (Vencia, 1589);

(4) Zohar ha-Rakia, comentari a les azharot de Salom ibn Gabirol (Constantinoble, 1515);

(5) Taixbets (, abreviatura de Teixuvot Ximon ben Tsmah), responsa en tres parts (la quarta part sanomena Hut ha-meixulaix i cont les responsa de tres rabins nord-africans, incloent les del seu fill, Xelom b. Tsmah (Amsterdam, 173841);

82 Responsa III, 27. Aquesta carta constitueix una reprensi contra les contnues dissensions i manca descrupolositat dels jueus mallorquins que quedaven. EPSTEIN, The Responsa, pp. 42-43. 83 H. J. ZIMMELS, Duran, Simeon ben ema, pp. 61. La tesi DEPSTEIN no cont cap llistat dobres, mentre que la de MURCIANO (Keshet, pp. V-IXI) essencialment reprodueix els pocs comentaris generals dEpstein sobre lobra de Duran. Malgrat que Zimmels diu haver tret la llista de les Responsa en concret de les dues darreres responsa de les parts segona i tercera no hem pogut localitzar aquests llistats, que no apareixen a la versi electrnica (Bar-Ilan Responsa Project CDROM) ni en ledici dOr ha-Mizrah (Sefer ha-Tashbets, Jerusalem, 2007).

32

(6) Magun Avot, obra filosfica en quatre parts; les tres primeres parts, sense el quart captol de la segona part, foren publicades a Livorno, 1785;

(7) Magun Avot, comentari al tractat Avot, quarta part de lobra anterior (Livorno, 1763);

(8) Qixet u-Magun, quart captol de la segona part de Magun Avot, objecte de la present tesi. Fou imprs juntament amb Milhmet Mitsv del seu fill, Xelom b. Tsmah (Livorno, ca. 1770);84

(9) Peruix masskhet Eduyyot, comentari al tractat Eduyyot, esmentat per lautor a la seva llista per perdut;

(10) Hidduix ha-RaXBaTs, gloses als tractats Nidd, Roix ha-Xan i Kinnim (Livorno, 1745); les gloses de Kinnim foren reimpreses posteriorment amb les de Salom ben Abraham Adret (Metz, 1770);

(11) Peruix ketsat piyyutim, inclou una srie de piyyutim propis i comentaris a diversos poemes.85

(12) Or ha-hayyim, polemica contra Hasday Cresques;

(13) Livyat hen, gloses al comentari de Lev ben Gerxom, a ms de quatre discursos polmics contra Hasday Cresques; obra esmentada per lautor per perduda;

(14) Yavn xemua, sobre les lleis de matana ritual i inspecci de la carn;86

(15) Maamar hamets, comentari a lHagad de Pasqua;87

(16) Tifret Yisrael, tractat sobre el calendari hebreu;

(17) Peruix izehu mekoman, comentari al captol 5 de misn Zevahim i comentari a la baraita de R. Ixmael al comenament de la Sifr.

(18) Tikkun Soferim, obra del seu fill Salom ben Tsmah, que inclou les obres (14), (15), (16), i (17); aparegut a Livorno, 1744;

84 Les seccions sobre cristianisme i islam han estat impreses separadament en diverses ocasions. 85 En contret: (a) un poema dIsaac Ibn Ghayyat per a Yom Kippur amb comentari de Duran, aparegut a B. GOLDBERG, ofes Matmonim (Berlin, 1845, pp. 85ss.); (b) un comentari a les Hoixamot (Ferrara, 1553); (c) una elegia a la destrucci del Temple, apareguda amb Al tehi ka-avotekha de Profiat Duran (Constantinoble, ca. 157578); (d) una elegia sobre la persecuci a Sefarad, impresa amb Magun Avot (Leipzig, 1855); (e) Tsafenat Paneah, petita collecci de piyyutim publicats per A. Gavison, mer ha-Xih (Livorno, 1748, 125) i reproduts per I. Mareli a la revista Qbets al Yad, 7 (189697). Aquest llistat est agafat de larticle de MEYER KAISERLING H. BRODY. Simon b.Zemah Duran (RaShBaZ), pp. 17-19. 86 La primera edici de la qual tenim constncia incloa lobra no. 15, a ms dun breu tractat de Xelom, fill de Duran. Heus ac la referncia bibliogrfica: XIMON BEN TSEMAH DURAN XELOM BEN XIMON DURAN, Sfer yavn xemu ve-it Sfer Maamar hamets ve-od bah xelixi peruix nehmad le-mareh le-freq zehu meqoman u-Veraita de-Rabi Yixmael, Livorno: Rafael Mildolah 1744. 87 Tot i que les dades de la seva primera publicaci no siguin fiables (vegeu nota anterior), se nhan fet nombroses reedicions. Entre altres obres, forma part de lHagad de la collecci Torat Hayim (Haggad xel Pssah Torat Hayim, Jerusalem, 1998).

33

(19) Hiduixim al tractat Bava Metsia, citats a lobra Xit Mequbbtset de Betsalel Aixkenazi; tamb apareixen a ledici de 1882 de lHagad de Roedelheim;

(20) Sfer ha-Minhagim, sobre costums diversos; lobra est inserida al responsum no. 32 dAbraham Tawwah, que forma part de la quarta part del Taixbets;

(21) Sfer tikkun ha-hazzanim, tamb inserida al responsum no. 31 de la quarta part del Taixbets;

(22) comentaris sobre el guet i la ketuv, a ms de lleis i normes sobre el divorci i la halits (Constantinoble, 1516); una part daquestes normes tamb apareixen en Taixbets, part 3, no. 301;

(23) Takkanot, que tamb formen part de les Responsa, part. 2, no. 292.

34

4. LOBRA FILOSFICA DE DURAN

Sovint es diu que la tasca halquica de Duran eclipsa la seva producci filosfica.88 Aix no

obstant, la seva contribuci a la dogmtica jueva sesmenta freqentment, si ms no per ra

de la seva influncia en Yosef Albo.89 Menachem Kellner argumenta que aquesta visi de

lobra de Duran com a mer precursor dAlbo s simplista: deixant de banda la influncia en

Albo, i malgrat que la seva filosofia s un tant eclctica i derivativa, la teologia dogmtica de

Duran s original i estableix les bases per a la discussi sobre els dogmes jueus dels dos

segles segents.90

La producci filosfica de Ximon ben Tsmah Duran sinscriu en un marc temporal molt

determinat. El tipus de filosofia predominant en els segles XIII i XIV es basa fortament en la

crtica a lesfor dautors anteriors per conciliar fe i ra. Com diu Spiro, la religi ensenyava

que hi havia proves sobre les veritats metafsiques; els filsofs de lpoca pretenien

qestionar i negar aquestes proves.91 Les qestions metafsiques passaven a un segon pla i

eren tractades primordialment com a qestions lgiques. Els resultats daquesta aproximaci

foren diversos: per una banda, alguns autors abandonaven progressivament lestricte

88 Existeixen diverses obres cabdals que exposen la filosofia de Duran. Vegeu, principalment: HEINRICH JAULUS, Simon ben Zemach Duran, Monatsschrift fr Geschichte und Wissenschaft des Judentums [MGWJ] 23 (1874) 241-259; 308-317; 355-366; 398-412; 447-463; 499-514; JAKOB GUTTMAN, Die Stellung des Simeon ben Zemah Duran in der jdischen Religionsphilosophie, MGWJ 52 (1908) 641-672 i 53 (1909) 46-79; 199-228; SOLOMON SPIRO, The principles of Judaism according to R. Shimon ben Zemah Duran, tesi doctoral, Yeshiva University, 1970; i NACHUM ARIELI, Mixnat ha-filosofit xel R. Ximon ben Tsmah Duran, tesi doctoral, Hebrew University, 1976. Aquesta s lexposici ms detallada i sistemtica del pensament de rab Duran. 89 La bibliografia sobre aquesta influncia s molt extensa. Esmentarem noms: SOLOMON SHECHTER, The dogmas of Judaism, Studies in Judaism, Philadelphia: JPS, 1905; MAYER WAXMAN, Xitat xel R. Yosef Albo be-iqqarei ha-dat ve-yihusah le-torot ben dor R. Hasdai Crescas ve-R. Ximon ben Tsmah Duran, Ha-Tekufah XXX-XXXI (1946) 712-746; LOUIS JACOBS, Principles of the Jewish faith, New York 1964; ALEXANDER ALTMAN, Articles of faith, Encyclopaedia Judaica, III, 654-60. 90 KELLNER, Dogma in medieval Jewish thought, p. 83-84. Parlarem amb ms detalls sobre la relaci entre Duran i Albo en el cap. 10.B del present treball. 91 SOLOMON SPIRO, The principles of Judaism according to R. Shimon ben Zemah Duran, pp. 6-9.

35

racionalisme aristotlic i encaraven una aproximaci ms dogmtica i conservadora de la

religi. Si hom no podia donar proves de lexistncia de Du, aquesta existncia era relegada

al camp de la fe. Per altra banda, sorgiren escoles jueves descptics que rebutjaven la fe

totalment, de manera que els ms tradicionalistes es veien en lobligaci de refutar els

arguments dels averroistes jueus. Duran s molt crtic amb aquests pseudofilsofs.92 Entre

aquests averroistes jueus existia la conscincia que calia salvar el judaisme del seu declivi, i

ms encara desprs dels esdeveniments de 1391, encara que fos a expenses de lestricta

prctica halquica i dels principis de fe tradicionals. Per aix Duran se sent obligat a justificar

els arguments aristotlics tal com havien estat propugnats per Maimnides.

El conegut respecte halquic de rab Duran per Maimnides s parallel al seu respecte per

les idees filosfiques del Rambam, per molt que Duran no es limita a repetir o assimilar els

postulats maimonidians. Per exemple, Duran accepta el punt de vista naturalista de

Maimnides sobre la profecia, per li afegeix un decidit mfasi en el paper de la grcia

divina. En alguns casos, Duran rebat directament altres idees del Rambam com la teoria que

la felicitat eterna depn de la quantitat de coneixement assolit per la persona.93 Maimnides

diu que lintellecte adquirit s la nica font de felicitat en el ms enll, per Duran xifra la

felicitat humana, tant en aquest mn com en el mn futur, en el compliment dels preceptes i

no noms en el coneixement, puntualitzaci que, sens dubte, el relaciona amb Nahmnides.

s el compliment i observana de les mitsvot all que determina el grau dintervenci de la

divina providncia en la nostra vida i no, com havia dit Maimnides, lintellecte superior.

. 9293 Vegeu H. J. ZIMMELS, Duran, Simeon ben ema. pp. 59. En el Qixet u-magun, Duran critica aquesta mateixa idea quan parla dAl-Ghazali ( 86).

36

Julius Guttmann94 estableix lexistncia de mltiples parallelismes entre la filosofia de

Duran i la de Cresques, tot i que argumenta que ambdues es desenvoluparen

independentment. Hasday Cresques i Duran eren contemporanis. La seva visi de la

providncia divina s molt similar. En oposici al que diu Maimnides, per a Duran i

Cresques no s cert que tots els atributs de Du siguin negatius, tot i que desprs Duran se

separa de la teoria de Cresques i afirma, amb filsofs anteriors, que els atributs de Du no

pressuposen pluralitat perqu sn idntics a la seva essncia.

Maimnides havia propugnat que lintellecte era la base de la immortalitat de lnima. Com

Cresques, Duran rebutja que lintellecte adquirit sigui immortal. Ara b, rab Ximon Duran

creu que lnima humana s que s immortal: la persona t una nima lligada al cos i una altra

derivada de Du, la neixam, un concepte que segons Guttmann deriva de la cbala per est

fortament influt per la psicologia aristotlica.

Com veiem, no tot s racionalisme en lobra de Duran: lautor coneix a fons el Zhar i la

resta de la literatura mstica, tot acceptant algunes doctrines cabalstiques com la

transmigraci de les nimes. En les Responsa, Duran anomena la cbala saviesa veritable95

fa servir la guemtria i el notarikon, parla del misticisme de les lletres hebrees i inclou

declaracions com noms puc explicar all que mest perms, o cal que nofereixis noms

una explicaci literal, tot considerant qu test perms dir.96 El segent passatge del Qixet

u-magun expressa eloqentment la importncia que Duran atorga al coneixement mstic:

Malgrat que els musulmans no han aprofundit en els secrets de la merkav com els profetes jueus, ni en els secrets dels noms de Du com ho fan els savis cabalistes, aix no va en

94 Julius Guttmann creu que aquest concepte est fortament relacionat amb la cbala i amb la psicologia aristotlica. Vegeu JULIUS GUTTMANN, Philosophies of Judaism, p. 276. 95 Responsa vol. 2, 52 i 137. 96 Responsa vol. 3, no. 54.

37

detriment de la seva fe. Semblantment, nosaltres no considerem heretge la persona que no ha entrat al jard, sin que diem que est mancada de coneixement. Si els musulmans no tinguessin cap altra falta ms que la manca de coneixement [mstic], no haurien perdut el nostre respecte, ja que acceptarien els fonaments de la fe ( 73).

Per a Arieli, Duran s un gran sistematitzador, com a bon halaquista. Al llarg dels seus escrits

filosfics descobrim la seva crtica als autors anteriors: pensava que cap dells no havia

formulat una teoria filosfica completa que permets resoldre tots els problemes teolgics del

judaisme. Per aix intenta integrar la literatura talmdica i fins i tot la cbala en una

sistematitzaci filosfica dogmtica.97 Aquesta integraci de conceptes cabalstics en la

terminologia filosfica s una innovaci en el segle xv i prova un grau de modernitat que

malauradament ha estat ignorat per la majoria dacadmics. Aix, Duran formula una teoria

de les sefirot plenament coherent amb el seu sistema filosfic, per molt que lautor estableix

una deliberada diferncia entre conceptes filosfics i conceptes cabalstics.98

Tamb devem a Nahum Arieli lanlisi ms exhaustiva dels diversos aspectes de la filosofia

de Duran. A fi de no allargar innecessriament el nostre treball, heus ac els grans trets

definitoris de les doctrines de Duran, dacord a la sistematitzaci dArieli:

(1) DU. Lenteniment hum pot assolir lexistncia de Du com a poder regent, per

lhabilitat dentendre Du com a coneixedor i executor de la providncia noms pot

originar-se en la profecia. El procs histric del poble jueu articula la realitzaci

daquest lligam entre profecia i providncia. Lelucubraci filosfica no s un deure

religis, per ens ajuda a saber qu respondre al no creient. Du s un, immaterial, i s

la seva prpia causa. Posseeix atributs positius i negatius i ho coneix tot. La seva

97 NACHUM ARIELI, Mishnato ha-filosofit shel R. Shimon ben Tsemah Duran, pp. v, 20-22. 98 Arieli s, probablement, lnic autor que analitza aquesta integraci de conceptes cabalistes en el llenguatge filosfic de Duran. Per a ms detalls vegeu NACHUM ARIELI, Mixnat ha-filosofit xel R. Ximon ben Tsmah Duran, pp. 63-65.

38

providncia vers el mn s indubtable perqu deriva necessriament de la seva

perfecci.99

(2) CREACI. No podem conixer el mn metafsic de manera emprica, noms per all

que en revelen les escriptures. El mn s ordenat i dissenyat, i aix ens revela que t

una causa externa, no immanent, lintellecte actiu. Du va crear dos tipus de matria:

celestial i terrestre. Els fenmens que observem en el mn es succeeixen lgicament i

evidencien la unitat i disseny ordenat del mn. Els astres tamb mostren un disseny.

El mn fou creat del no-res. A partir del principi de la creaci dedum dos altres

principis: que Du existeix i que la Tor s revelada. El mn va tenir comenament,

per no hi ha ra perqu tingui final. Si no narriba a tenir, no ser per una causa

immanent, sin per la voluntat de Du. La creaci s el primer dels miracles. Un

miracle no anulla les lleis naturals, noms les suspn o accelera. s una expressi de

la providncia divina.100

(3) PROFECIA. La profecia de Moiss s diferent i superior a la dels altres profetes; t una

base racional, com diu Maimnides, per Duran hi afegeix la percepci directa de la

glria divina (els altres profetes noms veieren part daquesta glria). Per a rebre

profecia, Du lha datorgar per grcia i lhome ha dhaver assolit el seu potencial

intellectual. Si no lha assolit, tamb pot rebre una profecia per mitj dun miracle,

com en la revelaci del Sina. La Tor ve del cel i parla del mn superior (maass

merkav). Els esdeveniments del mn fsic deriven de la influncia dels astres

(afinitat amb Guersnides). El coneixement astrolgic s cientfic i humanament

assolible, mentre que el coneixement proftic noms ve de Du.101

(4) DOCTRINA DE LHOME. Lhome s el propsit del mn fsic, la ms perfecta de les

criatures. La seva perfecci deriva de lesperit, no del seu cos. Du atorga la 99 NACHUM ARIELI, Mixnat ha-filosofit xel R. Ximon ben Tsmah Duran, pp. 23-60. 100 NACHUM ARIELI, Mixnat ha-filosofit xel R. Ximon ben Tsmah Duran, pp. 61-105. 101 NACHUM ARIELI, Mixnat ha-filosofit xel R. Ximon ben Tsmah Duran, pp. 106-126.

39

providncia no noms a lhome sin tamb a tot all que lhome necessita per a

sobreviure (el mn fsic). La ment de lhome est unida a Du i defineix lessncia de

la persona. Lhome s la nica creaci que t nima mental i s capa de crear coses

noves. Neix amb enteniment i amb principis eterns inherents que li mostren el b i el

mal. Tot i aix, no pot vncer la mala inclinaci i per aix necessita ser educat per la

Tor. Lhome t lliure albir, per est limitat per lordre causa-efecte. El seu dest est

fixat, per pot canviar les seves accions dintre del seu fat. La teoria dels sentits

aristotlica t base bblica i talmdica. La imaginaci s la font de les experincies

materials i del coneixement del mn material. La imaginaci no t contacte directe

amb el mn i necessita els sentits. Els poders de lnima no sn autnoms. Estan al

servei de la facultat de la conscincia i regits pel judici racional. La filosofia no basta

per a explicar la immortalitat de lnima. Noms la tradici religiosa la revela.

Lnima pertany a un altre mn ab initio i hi torna desprs dabandonar el cos.102

(5) DOCTRINA DE RETRIBUCI. La retribuci s revelada per les Escriptures. El parads i el

guehinom sn duals: sn smbols dentitats espirituals per tamb representen llocs

reals en el nostre mn on rebem cstig i recompensa (influncia de Nahmnides).

Lnima s material, per de gran puresa, i aquesta puresa pot ser tacada per

transgressions i creences falses. En el mn futur, lnima retornar al cos i arribar la

resurrecci. En el mn de les nimes, lnima comprn conceptes que no pot

comprendre en el mn material. Quan arribi la resurrecci, lnima tindr una

comprensi total. Al mn de la resurrecci hi haur dos estats dexistncia: uns ssers

seran capaos de menjar i beure; uns altres se sustentaran per labsorci de la divina

102 NACHUM ARIELI, Mixnat ha-filosofit xel R. Ximon ben Tsmah Duran, pp. 127-175.

40

influncia (ziv ha-xekhin). Aquest darrer estat s etern. Al mn futur no hi haur

mort.103

El gruix de lexposici filosfica de Duran, incloent la seva gran aportaci a la teologia

dogmtica jueva, es troba a dues de les obres ms importants de lautor, Ohev Mixpat i

Magun avot (del qual forma part Qixet u-magun ). En parlarem a continuaci en ms

detall.

4.A. OHEV MIXPAT

Ohev Mixpat s un comentari al llibre de Job, escrit cap al 1405. Una tractat introductori de

trenta-cinc captols precedeix al comentari prpiament dit, model en el qual Duran tamb

estructurar el seu Magun avot. Des de la seva introducci, Ohev Mixpat mira dallar quins

sn els requisits previs, les creences i postulats de fe sense els quals lindividu no pot, en tota

ra, afirmar que la Tor sigui dorigen div.104 s aquesta centralitat dels principis de fe jueus

all que actuar de fil conductor de tota lobra filosfica de Duran.

Lanlisi que Kellner fa sobre la teologia de Duran revela que no es tracta dun sistema

dogmtic unificat sin tres sistemes o esquemes diferenciats, que sorgeixen a partir de tres

103 NACHUM ARIELI, Mixnat ha-filosofit xel R. Ximon ben Tsmah Duran, pp. 176-187. 104 Aquest plantejament ser reprs per Hasday Cresques en Or Adonai. Tots dos autors emfasitzen la centralitat dogmtica que la Tor prov del cel, fins i tot per sobre de la centralitat de la creena en la existncia de Du. Ambds insisteixen que la Tor no ordena que creguem res: els principis de la Tor no estan enumerats entre els preceptes bblics.

41

qestions filosfiques que lautor intenta respondre.105 La primera daquestes qestions s

quines creences jueves sn fonamentals en el judaisme quan el comparem al model de la

cincia deductiva. No podem dir, emper, que les creences fonamentals escollides per lautor

siguin distingides per la seva major rellevncia religiosa. No sn els principis religiosos ms

importants des del punt de vista de la fe (cosa que contradiria el tercer daquests sistemes

dogmtics), sin com a principis axiomtics o lgics.

Aquest primer sistema dogmtic,106 particularment articulat en la introducci a Ohev Mixpat,

construeix el judaisme en tant que cincia deductiva, de manera similar a com Toms

dAquino construeix el cristianisme. En aquest esquema, noms hi hauria dos principis

fonamentals: la creaci i la providncia. Ats que podem derivar la providncia de la creaci,

en realitat el principi bsic de la Tor s la creaci. En les paraules de rab Duran:

s ben sabut que els fonaments de la Tor i els seus pilars i pedestals ms necessaris per a la seva existncia sn dos: la creena en la creaci i la creena en la providncia. Entre totes les altres creences, aquestes dues sn les ms necessries per a la existncia continuada de la Tor perqu el principi de la Tor s creure que prov del cel i creure en les promeses decretades pel compliment o la negaci dels preceptes. Tot es construeix sobre el fonament de la possibilitat que les coses no actun dacord amb la seva natura. Si el mn fos etern, seria impossible que les coses es derivessin de la seva natura. Si Du no estengus la seva providncia a les persones individuals, totes les promeses de la Tor sensorrarien. Si el mn no s creat i Du no estn la providncia a la humanitat, no hi ha Tor en absolut. A ms, sabem que la providncia de Du deriva necessriament de la creena en la creaci.107

La segona sistematitzaci dogmtica de Duran intenta respondre a la complicada qesti de

qu s heretgia i qui s un heretge. Podrem argumentar que aquesta s, avui mateix, una de

les qestions teolgiques ms contr