butlleti gelogic 4.qxt:layout 1 28/9/10 16:27 página 8 ... · 1:5000,mapa geoantròpic 1:25000,...

Notícies Presentacions dels nous

Geotreballs

Dins del cicle depresentacions“Els dimarts del’IGC”, durant elsdarrers mesoss’han presentatels geotreballssegüents:Mapageològic dezones urbanes1:5 000, Mapageoantròpic1:25 000,Mapa Hidrogeològic 1:25 000 (encol·laboració amb l’Agència Catalanade l’Aigua), elMapa per a la preven-ció de riscos geològics 1:25 000.També s’ha presentat el Mapa geo-lògic de Catalunya, Turons deBarcelona 1:5 000 �

El Conseller Nadal presenta l’AtlesGeològic de Catalunya 1:50 000

El conseller dePolítica Territoriali Obres Públiques,Joaquim Nadal,va presentar el 27de maig l’AtlesGeològic de Ca-talunya.El llibre ofereix enun únic volum lacartografia geolò-gica de Catalunyaa escala 1:50 000.El seu disseny, a banda dels mapes,inclou un gran nombre d’imatgesi esquemes, que faciliten la consultatant als professionals de la geologia,com als lectors no especialitzats.L’atles, que ha estat realitzat conjun-tament per l’IGC i l’Institut Cartogrà-fic de Catalunya, és el primer decartografia geològica que s’edita aEuropa �

El Govern aprova el Placartogràfic de Catalunya

El Govern ha aprovat el Pla cartogrà-fic de Catalunya, l’instrument bàsicde la planificació de la geoinforma-ció de la Generalitat. El Pla determinaels objectius i la coordinació de lesactivitats cartogràfiques i la constitu-ció i la millora permanent de la in-fraestructura d’informació geogràficade Catalunya. El Pla adequa la geoin-formació catalana a les especifica-cions europees. DECRET 62/2010, de18 de maig �

Fira de Primavera de Tremp

L’IGC ha estat present a l’exposició“Per l’Alt Pirineu i Aran, som-hi”, quela Generalitat de Catalunya ha realit-zat dins del marc de la Fira de la Pri-mavera de Tremp, que va tenir lloc elsdies 8 i 9 de maig �

El Govern aprova el Pla Especiald’Emergències per Allausa Catalunya (Allaucat)

Actualment, les emergències asso-ciades a les allaus es tracten en elmarc del Pla d’emergències territo-rial i multirisc PROCICAT, i és peraixò que s’ha considerat oportúcrear un pla específic associata aquest risc concret. A Catalunyapoden produir-se allaus al Pirineui al Prepirineu, exceptuant les co-marques de la Garrotxa i de l’Alt Em-pordà. Les allaus acostumen a afec-tar persones que realitzen activitatsd’alta muntanya en zones no con-trolades, però també poden afectarzones baixes i els fons de les valls,on generalment es troben les majorsconcentracions de població, béns,infraestructures i serveis. És enaquests casos quan és necessariestablir un pla especial que analitziamb detall el risc i que estableixiuna estructura i uns procedimentsoperatius de resposta adaptats aaquestes situacions �

VI Jornades risc i anàlisidel territori. Els riscos naturals II

L’IGC ha col·laborat en les jornadesorganitzades per l’Ajuntament deReus, la Universitat Rovira i Virgili i laDirecció General de Protecció Civil dela Generalitat de Catalunya que vantenir lloc a Reus els dies 21 i 22 d’a-bril sobre riscos naturals �

La Geologia aplicada a la gestióMunicipal

L’IGC ha col·laborat amb la Universi-tat de Girona en les jornades de “LaGeologia aplicada a la gestió Mu-nicipal”(geolo/MUN 2010) que s’hancelebrat a la Facultat de Ciències dela Universitat de Girona els dies 16i 17 de setembre de 2010 �

Aquestes i més informacions actualitzades al web de l’IGCwww.igc.cat

Aquest butlletí és una publicació gratuïta

Dipòsit Legal: B. 55239-2008

Institut Geològic de CatalunyaBalmes, 209-211. 08006 BarcelonaTelèfon (+34) 935 538 430Fax (+34) 935 538 440Correu electrònic: [email protected]://www.igc.cat

butlleti_gelogic_4.qxt:Layout 1 28/9/10 16:27 Página 8

Butlletí del’InstitutGeològicde Catalunya

www.igc.cat

Núm

.4Juny

2010

Geològica

L’Atles geològicde Catalunya: l’atles

del segle XXI


del segle XXI


Sumari

L’editorial 2

Recerca i Desenvolupament 3El paper del subsòl en la lluitacontra el canvi climàtic

L’ArticleL’Atles geològicde Catalunya 1:50 000 4

Creació del CEDAG 6

Els artífexs de la muntanyade Monterrat 6

El convidatLuca Demicheli, EuroGeoSurveys 7

Notícies 8

2

L’editorial

Teniu a les vostres mans un altre número de la revistaGeològica, el Butlletí informatiu de l’Institut Geològicde Catalunya. Aquest número l’hem volgut dedicara l’Atles Geològic de Catalunya 1:50 000, recentmentpublicat, obra que representa una síntesi del conei-xement geològic general que es té en aquest mo-ment. És una obra col·lectiva per diferents aspectes,en primer lloc, perquè recull els treballs realitzats du-rant moltes dècades per generacions de geòlegs, enparticular els que, sota la coordinació de l’IGME, hantreballat per la sèrie MAGNA, i per altra, és tambéuna obra col·lectiva perquè en la generació dels seusdiferents capítols i apartats hi ha intervingut una granquantitat de professionals. La producció d’aquestAtles cau de ple dins la missió de l’IGC, que és fo-namentalment l’obtenció, anàlisi i posada a disposi-ció de les administracions i de la ciutadania dedades, informació i coneixement sobre el medi geo-lògic de Catalunya i dels processos que hi tenen lloc.Aquest Atles és el primer que es publica a Europaa l’escala 1:50 000. Disposar en format llibre d’unabase geològica contínua i homogènia de Catalunyaserà de gran utilitat per als professionals de la geo-logia i de les ciències de la terra, per a l’ensenyamentde la geologia, per als que treballen en la planificaciódel territori, però també per al públic en general, endefinitiva, per a tots els que vulguin aproximar-se alconeixement geològic de Catalunya. Així, aquestaobra és una contribució important a que la geologiaformi part de la cultura.Tanmateix, en els últims anys, després de la creacióde l’IGC, s’han fet passos molt significatius per dis-posar d’informació geològica, edafològica i geote-màtica a les escales adequades per a la planificacióterritorial i l’urbanisme. Em refereixo, en concret, alsGeoTreballs, un programa ambiciós per disposard’informació de més detall: la continguda en elsmapes geològic, geoantròpic, hidrogeològic, de sòlsi de riscos geològics a l’escala 1:25 000 i el mapa dezones urbanes a l’escala 1:5 000. Mapes, basesde dades i sistemes d’informació adequats als tempsactuals.

Bona lectura

Antoni Roca i AdroverDirectorCoberta: Mapa geològic de Catalunya

1:50 000. Full 348, Gandesa, Móra d’Ebre.Atles geològic de Catalunya


7El convidatThe Atles in the European contextL’Atles en el context europeu

Luca DemicheliSecretary GeneralEuroGeoSurveys

When, Antoni Roca, the Director of theInstitut Geològic de Catalunya phoned meto propose to write these few lines on thelatest product of the Institute, I was attend-ing the INSPIRE Conference 2010 inKrakow, Poland, and was straight forwardfor me to virtually link the Atles Geològic deCatalunya to the INSPIRE Directive.One month before, in Barcelona, I had theopportunity to have a final overview ofthe ‘Atles’ just one week before its officiallaunch, and had been thoroughly impressed.Therefore, my reply was indeed an enthu-siastic: yes!The Institut Geològic de Catalunya is, sincemany years, member of EuroGeoSurveysvia the Instituto Geológico y Minero de Es-paña (IGME) and actively contributes to theactivities of the Geological Surveys of Eu-rope, including the definition and implemen-tation of the INSPIRE Directive. INSPIRE isthe European legislation establishing an in-frastructure for spatial information in Europeto support Community environmental poli-cies, and policies or activities which mayhave an impact on the environment.Indeed harmonisation of geological map-ping is one of the main items of the Direc-tive. For this reason I am convinced theAtles Geològic de Catalunya, which so cle-verly and through an innovative approachshows the practical application of geologyfor society, is going to be studied and usedas an example also by other geosciencecommunities involved in the issue of dataharmonisation.The scale of 1:50,000 is perfectly suitedfor the examples described in the book andis the result of the huge joint effort of carto-graphers and geologists. The cooperationwith the Institut Cartogràfic de Catalunyademonstrates the modern approach of theRegion Catalunya in scientific matters and isa concrete example of what the cooperationbetween EuroGeoSurveys and EuroGeo-Graphics can also achieve at European level.Finally it is worthwhile to recall that the One-Geology-Europe project is close to make itsgeoportal web accessible. A key feature ofthis project is the harmonisation of geologi-cal data at 1:50,000 scale map in pilot bor-der areas.Both INSPIRE and OneGeology-Europe are

now closely linked to the Global Earth Ob-servation System of Systems (GEOSS),a major global effort by the governments ofthe world to couple satellite observationswith in-situ data for a more comprehensivemonitoring of the Earth.Certainly a product like the Atles Geològicde Catalunya helps in bringing even closergeology to INSPIRE and GEOSS, on theone hand contributing to technical advance,on the other to improving the unders-tanding of the benefits that geology canbring to society and to other scientific com-munities, such as the space one �

Quan l’Antoni Roca, el director de l’InstitutGeològic de Catalunya, em va trucar perproposar-me escriure aquestes línies sobreel darrer producte de l’Institut, jo estava par-ticipant en la Conferència INSPIRE 2010 aCracòvia, Polònia, i automàticament vaig re-lacionar virtualment l’Atles Geològic de Ca-talunya amb la Directiva INSPIRE.Un mes abans, a Barcelona, vaig tenir l’o-portunitat de poder fer una ullada finala l’Atles just una setmana abans de laseva publicació oficial, i vaig quedar moltimpressionat.És per això que la meva resposta va serentusiasta: sí!L’Institut Geològic de Catalunya és, desde fa alguns anys, membre de l’EuroGeo-surveys, mitjançant l’Instituto Geológico y

Minero de España (IGME) i contribueix ac-tivament a les activitats dels Serveis Geo-lògics d’Europa, incloent la definició i im-plementació de la Directiva INSPIRE.INSPIRE és la legislació Europea que pre-tén establir una infraestructura per la in-formació espaial a Europa per a donar su-port a les polítiques mediambientals de laComunitat, així com polítiques o activitatsque poden tenir algun impacte en el mediambient.De fet l’harmonització de la cartografiageològica és un dels temes principals dela Directiva. És per aquesta raó que esticconvençut que l’Atles Geològic de Cata-lunya, el qual tant hàbilment i amb unavisió innovadora mostra l’aplicació pràc-tica de la geologia per la societat, serà es-tudiat i utilitzat com un exemple també peraltres comunitats de l’àmbit de les geo-ciències involucrades en el procés d’har-monització de dades.L’escala 1:50 000 s’adapta perfectamentals exemples descrits en el llibre i és el re-sultat d’un important esforç conjunt decartògrafs i geòlegs. La cooperació ambl’Institut Cartogràfic de Catalunya demos-tra l’enfoc modern de la Regió de Catalu-nya en termes científics i és un exempleconcret que la cooperació entre EuroGeo-Surveys i EuroGeoGraphics poden tambéassolir un nivell europeu.Finalment val la pena recordar que el pro-jecte OneGeology-Europe està molt aprop d’aconseguir que el seu geoportalweb sigui accessible. Un aspecte claud’aquest projecte és l’harmonització deles dades geològiques a una escala 1:50000 en àrees frontereres pilot.Tant l’INSPIRE com el projecte OneGeo-logy-Europe estan ara molt estretament lli-gats al Sistema de Sistemes d’ObservacióGlobal de la Terra (Global Earth Observa-tion System of Systems - GEOSS), un es-forç major dels governs del món per inte-grar les observacions satèl·lit amb dadessobre el terreny per a un control més com-plet de la Terra.Certament un producte com l’Atles Geo-lògic de Catalunya ajudarà a apropar en-cara més la geologia cap a INSPIREi GEOSS, d’una banda, contribuint a l’a-venç tècnic i, d’altra, banda millorant lacomprensió dels beneficis que la geologiapot aportar a la societat i a altres comuni-tats científiques, com per exemple l’espa-cial �


Creació del CEDAG6

Carme Puig

Amb l’aprovació del Decret 168/2009,de 3 de novembre, de desplegamentparcial de la Llei 19/2005, de 27 de-sembre, de l’IGC, es crea el Cen-tre de Documentació i Arxiu Geolò-gic de Catalunya (CEDAG). El CEDAGes configura com l’instrument que hade facilitar a l’IGC el desenvolupa-ment de la funció de “Constituir, man-tenir i actualitzar un centre de docu-mentació i arxiu”.El CEDAG té com a objecte la reco-llida sistemàtica informació i docu-mentació relacionada amb el conei-xement del medi geològic, edafològici dels riscos geològics. Aquesta infor-mació inclou material bibliogràfic, in-formes, estudis i mostres, que haginestat realitzats a iniciativa de l’admi-nistració pública o a iniciativa privada.Com a centre de documentació, elCEDAG també té l’objecte facilitar laconsulta de tota la informació que l’in-tegra.El Geoíndex es concep com una einaque té la funció de recollir i mostrar

l’existència d’informació, documenta-ció o mostres a diferents punts delterritori, i descriure les seves caracte-rístiques bàsiques, a fi que l’usuario usuària pugui determinar la conve-niència o no de la seva consulta. Estracta d’un “inventari” de tots els tre-balls realitzats en l’àmbit de Catalu-

nya que contenen dades relacionadesamb el coneixement de les propietatsgeològiques de sòl i el subsòl, aixícom de les dinàmiques i processosque hi tenen lloc. Les condicions deconsulta de la informació es detalla-ran per a cada cas, essent totalmentoberta per alguns documents i res-tringida o amb limitacions per d’al-tres.La Geoteca és l’instrument que ha depermetre la recopilació, catalogació,custòdia, conservació i difusió de ladocumentació (bibliogràgica, carto-gràfica, informes,...), ja sigui generadapel propi IGC com provinent d’altresinstitucions o de donacions, i les mos-tres geològiques i edafològiques quees considerin d’interès general.El Geoíndex i la Geoteca neixen ambvocació de servei a la ciutadania. Lesseves funcions de recopilació, mante-niment, actualització i gestió d’infor-mació geològica, edafològica i geote-màtica volen contribuir a millorar elconeixement del territori i a augmentarla qualitat de les intervencions quesobre ell es realitzen �

Els artífexs de la muntanya de MontserratMariona Losantos

Els artífexs de la muntanya de Mont-serrat són una extraordinària combi-nació de factors que s’han succeït enl’espai durant els darrers 65 darrersmilions d’anys de la història geològicafins modelar i “regalar-nos” aquestparatge tan peculiar.Es poden catalogar en dues gransetapes. La primera comprèn les cir-cumstàncies que condueixen a l’a-cumulació de més de 1.500 metresde sediments detrítics, és a dir, laconstrucció del ventall al·luvial i cos-ter de Montserrat. S’esdevingué desdel Paleocè, ara fa 65 milions d’anys,fins a la fi de l’Eocè, fa uns 33 milionsd’anys.La segona abasta tots els processosque afavoriren la “deconstrucció” d’a-quest antic ventall, l’erosió de les ro-ques del voltant de Montserrat, lacombinació de factors que generà lesformes característiques de la munta-nya fins deixar-la tal com la veiem ara

i els processos geològics actuals.Tots ells es van desenvolupar durantels darrers 25 milions d’anys i conti-nuen encara actualment.L’IGC va col·laborar en l’elaboraciód’una exposició sobre diversos as-pectes de la muntanya de Montserrat,amb el títol Montserrat és organitzadapel Patronat de la Muntanya de Mont-serrat. L’exposició proposava una mi-rada a la muntanya de Montserrat desde perspectives molt diverses: unad’elles, la peculiar constitució geolò-gica de la muntanya i els processosque han actuat i encara intervenen enla seva fesomia �

Per desenvolupar les seves fun-cions, el CEDAG s’ha estructuraten el Geoíndex i la Geoteca

EL CEDAG recopilarà, catalogarà, custodiarà,conservarà i posarà a l’abast dels usuaris materialbibliogràfic, informes, estudis i mostres

Imatge d’una reconstrucció paleogeogràficaque mostra la configuració del territori ara fa35 milions d’anys

Imatge de la muntanya de Montserrat; els nivells de conglomerats i gresos d’origen al·lu-vial són representats amb colors ocres i vermellosos i els nivells de gresos, calcàries i mar-gues litorals i marines en gris blavós


3

El paper del subsòl en la lluitacontra el canvi climàtic

Xavier Berástegui

L’actual model energètic, basat en elscombustibles fòssils, ha comportatque el coneixement de la geologia delsubsòl sigui un factor estratègic peral desenvolupament econòmic.Les conseqüències que, sobre elclima, ha comportat l’ús creixent decombustibles fòssils en els darrers150 anys són abastament conegu-des, i ens situen a les portes del segleXXI amb el repte de promoure i ferefectiu un canvi de model energètic.Si bé el paper del subsòl durant l’eradels combustibles fòssils ha estat es-sencial com a “proveïdor” d’energiabarata i eficient, en el segle XXI, elsubsòl està destinat a contribuir en lamitigació dels efectes de l’ús des-preocupat de l’ anomenat “or negre”.L’energia geotèrmica, energia tèrmicagenerada i emmagatzemada en el sub-sòl, pren protagonisme en el mosaicde les energies renovables. D’altrabanda, l’emmagatzematge geològicde CO2 es presenta com a una me-sura pal·liativa dels efectes nocius deles emissions i com a una necessitatinqüestionable a curt i mig termini.La localització de jaciments d’hidro-carburs fòssils ha forçat el desenvo-lupament de tècniques i tecnologiesque permeten reconèixer la configu-ració geològica a més de 10.000 me-tres de fondària. Com si d’una ironiaes tractés, són aquestes mateixestècniques i tecnologies les ara enshan de servir per “reparar” els efectesnegatius de l’ús dels combustiblesfòssils.L’estudi de l’energia geotèrmica i lacerca d’emplaçaments òptims pera l’emmagatzematge geològic de CO2,necessiten d’una metodologia de tre-ball que permeti valorar l’estat del co-neixement, avaluar la qualitat de la in-formació i mostrar-la de manera clarai entenedora. L’eina que es revela es-sencial en l’estudi del subsòl és lamodelització geològica en tres di-mensions.

És en aquest marc general, que l’IGCintervé en diferents iniciatives de re-cerca en el coneixement del subsòlamb l’objectiu d’assessorar les Admi-nistracions competents en l’àmbit dela planificació energètica:

Estudi de l’energia geotèrmicaAquest projecte està cofinançat perl’Institut Català d’Energia i comptaamb la col·laboració de l’Institut deCiències de la Terra “Jaume Almera”(CSIC). L’objectiu del projecte és l’a-valuació del potencial geotèrmic deCatalunya. A partir de l’actualització,l’homogeneïtzació i la reinterpretacióde la informació existent, l’IGC treba-lla en l’elaboració de l’Atles de recur-sos geotèrmics de Catalunya. L’Atles,que reflectirà l’estat del coneixementdel règim tèrmic, és el punt de partidadels treballs que des de les diferentsinstitucions caldrà impulsar per pro-moure l’ús de la geotèrmia. De ma-nera simultània l’IGC ha engegat unacampanya per l’adquisició de dadestèrmiques en sondeigs, amb l’objec-tiu d’incorporar-les a la base dedades geotèrmiques i que contribu-iran a l’actualització de l’Atles de re-cursos geotèrmics.

Emmagatzematge geològic de CO2

L’objectiu del projecte PIERCO2 “Pro-gress in electromagnetic research forCO2 geological reservoirs” és l’estudide la viabilitat dels mètodes electro-magnètics per a la selecció de reser-voris geològics de CO2, la seva mo-delització, monitorització i verificacióde la seva integritat. El projecte estàliderat per la UB i compta amb lacol·laboració de l’IGC en les tasques

d’obtenció de dades electromagnèti-ques en els treballs de camp.En aquest àmbit l’IGC ha signat unconveni de col·laboració amb la Fun-dación Ciudad de la Energia (CIUDEN)en la recerca relacionada amb l’em-magatzematge geològic de CO2.Personal tècnic de l’IGC ha estat con-vocat per l’IGME a formar part delPanel d’experts i participar en la definició i la ponderació de criteris geo-lògics i socioeconòmics per a la se-lecció d’emplaçaments per a l’emma-gatzematge geològic de CO2 a l’EstatEspanyol.

Modelització geològica en 3DL’IGC treballa en l’elaboració d’un mo-del geològic 3D a escala 1:250 000de Catalunya en col·laboració ambl’Institut Geomodels de la Universitatde Barcelona. El model s’elabora apartir de tota la informació geològicade superfície disponible i la seva inte-gració amb la informació de subsòlgenerada per les campanyes de pros-pecció petrolera (sísmica de reflexió isondeigs profunds). A més, en col·la-boració amb el mateix institut, s’ela-bora la metodologia per la generacióde models geològics en 3D a partir defulls del Mapa geològic 1:25 000 �

Recerca i Desenvolupament

L’avaluació dels recursosgeotèrmics, la investigació dejaciments geotèrmics i la cercade magatzems de CO2 tornen adonar un protagonismeestratègic al coneixement de lageologia del subsòl

Mapa de flux de calor on es representa laquantitat de calor que la Terra emet perunitat de superfície i temps. Es calcula apartir del el gradient geotèrmic i laconductivitat tèrmica dels materials


4

L’Atles geològic de Catalunya 1:50 000L’Article

IGC

L’extraordinària diversitat orogràficaque té Catalunya, visible sobre el ter-reny en forma de relleus contrastatsi paisatges diversos, té també el seuequivalent des del punt de vista geo-lògic. Efectivament, Catalunya és unpaís privilegiat, atès que hi afloren lesroques representatives i resultantsdels processos geològics dels darrers550 milions d’anys. Aquesta geodi-versitat permet de fer un recorregutpels temps geològics en un espai ter-ritorial relativament reduït.L’Atles geològic de Catalunya a es-cala 1:50 000 s’ha estructurat endues parts clarament diferenciades:la primera part, introductòria i de ca-ràcter estrictament geològic, i la se-gona, cartogràfica, que constitueix elnucli de l’obra, conté el mapa geolò-gic 1:50 000, la seva llegenda i la me-todologia utilitzada en la formació dela Base de Dades geològiques de Ca-talunya, de la qual deriva el mapa.L’Atles Geològic de Catalunya tambéinclou:

� Una lliçó acadèmica sobre què ésun mapa geològic i com es cons-trueixen els talls geològics.

� La història sintètica sobre la carto-grafia geològica contemporània.

� La recopilació dels mapes geote-màtics publicats a Catalunya.

� La història geològica general entermes de temps, registre i estruc-tura.

� La síntesi, expressada en bases dedades digitals a escala de repre-sentació cartogràfica 1:50 000, dela geologia de tot el territori.

� Un vocabulari tècnic, un índex to-ponomàstic i una bibliografia bà-sica.

Així doncs, l’obra respon, com a Atlesque és, de manera global a la pre-gunta de quines roques i quins mate-

Mapa guia de la cartografia 1:50 000

Tall geològic de Montserrat a la Cerdanya


5

rials constitueixen cada racó deCatalunya, quines estructures tectò-niques tenen i on es produeixen elsmoviments sísmics, quins recursosgeològics, i en definitiva com és elmedi geològic del nostre país.Aquest exercici de síntesi ha estatpossible gràcies a la multiplicitat d’a-nàlisis prèvies, en les quals hi hanparticipat al voltant de 200 personesen un interval de temps de 40 anys.L’esforç conjunt amb l’IGME per talde finalitzar i re-treballar els fulls delMapa Geológico de España a escala1:50 000, ha permès realitzar unaacurada homogeneització cartogrà-fica i la construcció d’una llegendaúnica per a tota l’obra. El resultat detot plegat és que Catalunya, amb 32182 km2 i els registres sedimentarii tectònic del que ha succeït durantels darrers 550 milions d’anys d’his-tòria geològica, té el privilegi de podercomptar amb la primera base geolò-gica digital homogènia i contínuad’Europa a aquesta escala.En paraules del Conseller de PolíticaTerritorial i Obres Públiques (DPTOP)i President del Consell Rector del’IGC, aquesta obra és la culminacióde la voluntat política i legislativa delGovern de la Generalitat de Catalu-nya, que mitjançant l’esforç de l’Ins-titut Geològic, amb el suport de l’Ins-titut Cartogràfic i el Departament deMedi Ambient, ha complert ambexcel·lència l’objectiu d’obtenció,anàlisi i posada a disposició de lesadministracions i la ciutadania dedades, informació i coneixementsobre el medi geològic de Catalunya

i els processos que s’hi han desen-volupat al llarg dels temps geològics.El propòsit d’aquesta publicació ésque esdevingui no tan sols una obrade consulta per als professionals dela Geologia i les Ciències de la Terra,o els qui treballen en la planificacióterritorial, no tan sols com una eina dereferència per a l’ensenyament de lageologia a diferents nivells, sinó quetambé sigui una obra útil per a totesaquelles persones que es vulguinacostar al coneixement de la consti-tució geològica de Catalunya. Pertant, poder disposar d’un llibre amèper fullejar, amb explicacions plane-res tot i la diversitat i el rigor científicdels termes que s’hi exposen, haestat també un dels objectius d’a-quest treball. Tal com va expressar elConseller de DPTOP en la presenta-ció de l’obra, el mèrit, doncs, recau enel seu enfocament innovador en laforma de presentar i transmetre el co-

neixement geològic del territori mit-jançant una explicació contínua de lahistòria de la seva formació i la sevaevolució, i un seguit de pàgines inde-pendents en les quals es clarifiquenels tipus de roques i les edats de lesformacions geològiques del nostrepaís, sempre amb la seva situacióespaial i l’edat de la seva formació.L’estructura geològica, més difícil denarrar, s’expressa en un conjunt detalls geològics. En definitiva, tenim lasort de poder gaudir d’una obra dereferència en la cultura geològica delnostre país, que té les seves arrels aprincipis del segle XIX, però queaquesta és tan sols la primera de lesgrans branques de l’arbre. Si comp-tem les seves fulles, aquest Atlesmagnífic, en comptem 460. Un miliód’anys per cada full, i encara ens enfaltarien 90 per assolir l’edat de lespedres, roques, laves i sediments delnostre territori �

Vista panoràmica des de la Falconera. Els Ports


Creació del CEDAG6

Carme Puig

Amb l’aprovació del Decret 168/2009,de 3 de novembre, de desplegamentparcial de la Llei 19/2005, de 27 de-sembre, de l’IGC, es crea el Cen-tre de Documentació i Arxiu Geolò-gic de Catalunya (CEDAG). El CEDAGes configura com l’instrument que hade facilitar a l’IGC el desenvolupa-ment de la funció de “Constituir, man-tenir i actualitzar un centre de docu-mentació i arxiu”.El CEDAG té com a objecte la reco-llida sistemàtica informació i docu-mentació relacionada amb el conei-xement del medi geològic, edafològici dels riscos geològics. Aquesta infor-mació inclou material bibliogràfic, in-formes, estudis i mostres, que haginestat realitzats a iniciativa de l’admi-nistració pública o a iniciativa privada.Com a centre de documentació, elCEDAG també té l’objecte facilitar laconsulta de tota la informació que l’in-tegra.El Geoíndex es concep com una einaque té la funció de recollir i mostrar

l’existència d’informació, documenta-ció o mostres a diferents punts delterritori, i descriure les seves caracte-rístiques bàsiques, a fi que l’usuario usuària pugui determinar la conve-niència o no de la seva consulta. Estracta d’un “inventari” de tots els tre-balls realitzats en l’àmbit de Catalu-

nya que contenen dades relacionadesamb el coneixement de les propietatsgeològiques de sòl i el subsòl, aixícom de les dinàmiques i processosque hi tenen lloc. Les condicions deconsulta de la informació es detalla-ran per a cada cas, essent totalmentoberta per alguns documents i res-tringida o amb limitacions per d’al-tres.La Geoteca és l’instrument que ha depermetre la recopilació, catalogació,custòdia, conservació i difusió de ladocumentació (bibliogràgica, carto-gràfica, informes,...), ja sigui generadapel propi IGC com provinent d’altresinstitucions o de donacions, i les mos-tres geològiques i edafològiques quees considerin d’interès general.El Geoíndex i la Geoteca neixen ambvocació de servei a la ciutadania. Lesseves funcions de recopilació, mante-niment, actualització i gestió d’infor-mació geològica, edafològica i geote-màtica volen contribuir a millorar elconeixement del territori i a augmentarla qualitat de les intervencions quesobre ell es realitzen �

Els artífexs de la muntanya de MontserratMariona Losantos

Els artífexs de la muntanya de Mont-serrat són una extraordinària combi-nació de factors que s’han succeït enl’espai durant els darrers 65 darrersmilions d’anys de la història geològicafins modelar i “regalar-nos” aquestparatge tan peculiar.Es poden catalogar en dues gransetapes. La primera comprèn les cir-cumstàncies que condueixen a l’a-cumulació de més de 1.500 metresde sediments detrítics, és a dir, laconstrucció del ventall al·luvial i cos-ter de Montserrat. S’esdevingué desdel Paleocè, ara fa 65 milions d’anys,fins a la fi de l’Eocè, fa uns 33 milionsd’anys.La segona abasta tots els processosque afavoriren la “deconstrucció” d’a-quest antic ventall, l’erosió de les ro-ques del voltant de Montserrat, lacombinació de factors que generà lesformes característiques de la munta-nya fins deixar-la tal com la veiem ara

i els processos geològics actuals.Tots ells es van desenvolupar durantels darrers 25 milions d’anys i conti-nuen encara actualment.L’IGC va col·laborar en l’elaboraciód’una exposició sobre diversos as-pectes de la muntanya de Montserrat,amb el títol Montserrat és organitzadapel Patronat de la Muntanya de Mont-serrat. L’exposició proposava una mi-rada a la muntanya de Montserrat desde perspectives molt diverses: unad’elles, la peculiar constitució geolò-gica de la muntanya i els processosque han actuat i encara intervenen enla seva fesomia �

Per desenvolupar les seves fun-cions, el CEDAG s’ha estructuraten el Geoíndex i la Geoteca

EL CEDAG recopilarà, catalogarà, custodiarà,conservarà i posarà a l’abast dels usuaris materialbibliogràfic, informes, estudis i mostres

Imatge d’una reconstrucció paleogeogràficaque mostra la configuració del territori ara fa35 milions d’anys

Imatge de la muntanya de Montserrat; els nivells de conglomerats i gresos d’origen al·lu-vial són representats amb colors ocres i vermellosos i els nivells de gresos, calcàries i mar-gues litorals i marines en gris blavós


3

El paper del subsòl en la lluitacontra el canvi climàtic

Xavier Berástegui

L’actual model energètic, basat en elscombustibles fòssils, ha comportatque el coneixement de la geologia delsubsòl sigui un factor estratègic peral desenvolupament econòmic.Les conseqüències que, sobre elclima, ha comportat l’ús creixent decombustibles fòssils en els darrers150 anys són abastament conegu-des, i ens situen a les portes del segleXXI amb el repte de promoure i ferefectiu un canvi de model energètic.Si bé el paper del subsòl durant l’eradels combustibles fòssils ha estat es-sencial com a “proveïdor” d’energiabarata i eficient, en el segle XXI, elsubsòl està destinat a contribuir en lamitigació dels efectes de l’ús des-preocupat de l’ anomenat “or negre”.L’energia geotèrmica, energia tèrmicagenerada i emmagatzemada en el sub-sòl, pren protagonisme en el mosaicde les energies renovables. D’altrabanda, l’emmagatzematge geològicde CO2 es presenta com a una me-sura pal·liativa dels efectes nocius deles emissions i com a una necessitatinqüestionable a curt i mig termini.La localització de jaciments d’hidro-carburs fòssils ha forçat el desenvo-lupament de tècniques i tecnologiesque permeten reconèixer la configu-ració geològica a més de 10.000 me-tres de fondària. Com si d’una ironiaes tractés, són aquestes mateixestècniques i tecnologies les ara enshan de servir per “reparar” els efectesnegatius de l’ús dels combustiblesfòssils.L’estudi de l’energia geotèrmica i lacerca d’emplaçaments òptims pera l’emmagatzematge geològic de CO2,necessiten d’una metodologia de tre-ball que permeti valorar l’estat del co-neixement, avaluar la qualitat de la in-formació i mostrar-la de manera clarai entenedora. L’eina que es revela es-sencial en l’estudi del subsòl és lamodelització geològica en tres di-mensions.

És en aquest marc general, que l’IGCintervé en diferents iniciatives de re-cerca en el coneixement del subsòlamb l’objectiu d’assessorar les Admi-nistracions competents en l’àmbit dela planificació energètica:

Estudi de l’energia geotèrmicaAquest projecte està cofinançat perl’Institut Català d’Energia i comptaamb la col·laboració de l’Institut deCiències de la Terra “Jaume Almera”(CSIC). L’objectiu del projecte és l’a-valuació del potencial geotèrmic deCatalunya. A partir de l’actualització,l’homogeneïtzació i la reinterpretacióde la informació existent, l’IGC treba-lla en l’elaboració de l’Atles de recur-sos geotèrmics de Catalunya. L’Atles,que reflectirà l’estat del coneixementdel règim tèrmic, és el punt de partidadels treballs que des de les diferentsinstitucions caldrà impulsar per pro-moure l’ús de la geotèrmia. De ma-nera simultània l’IGC ha engegat unacampanya per l’adquisició de dadestèrmiques en sondeigs, amb l’objec-tiu d’incorporar-les a la base dedades geotèrmiques i que contribu-iran a l’actualització de l’Atles de re-cursos geotèrmics.

Emmagatzematge geològic de CO2

L’objectiu del projecte PIERCO2 “Pro-gress in electromagnetic research forCO2 geological reservoirs” és l’estudide la viabilitat dels mètodes electro-magnètics per a la selecció de reser-voris geològics de CO2, la seva mo-delització, monitorització i verificacióde la seva integritat. El projecte estàliderat per la UB i compta amb lacol·laboració de l’IGC en les tasques

d’obtenció de dades electromagnèti-ques en els treballs de camp.En aquest àmbit l’IGC ha signat unconveni de col·laboració amb la Fun-dación Ciudad de la Energia (CIUDEN)en la recerca relacionada amb l’em-magatzematge geològic de CO2.Personal tècnic de l’IGC ha estat con-vocat per l’IGME a formar part delPanel d’experts i participar en la definició i la ponderació de criteris geo-lògics i socioeconòmics per a la se-lecció d’emplaçaments per a l’emma-gatzematge geològic de CO2 a l’EstatEspanyol.

Modelització geològica en 3DL’IGC treballa en l’elaboració d’un mo-del geològic 3D a escala 1:250 000de Catalunya en col·laboració ambl’Institut Geomodels de la Universitatde Barcelona. El model s’elabora apartir de tota la informació geològicade superfície disponible i la seva inte-gració amb la informació de subsòlgenerada per les campanyes de pros-pecció petrolera (sísmica de reflexió isondeigs profunds). A més, en col·la-boració amb el mateix institut, s’ela-bora la metodologia per la generacióde models geològics en 3D a partir defulls del Mapa geològic 1:25 000 �

Recerca i Desenvolupament

L’avaluació dels recursosgeotèrmics, la investigació dejaciments geotèrmics i la cercade magatzems de CO2 tornen adonar un protagonismeestratègic al coneixement de lageologia del subsòl

Mapa de flux de calor on es representa laquantitat de calor que la Terra emet perunitat de superfície i temps. Es calcula apartir del el gradient geotèrmic i laconductivitat tèrmica dels materials


Sumari

L’editorial 2

Recerca i Desenvolupament 3El paper del subsòl en la lluitacontra el canvi climàtic

L’ArticleL’Atles geològicde Catalunya 1:50 000 4

Creació del CEDAG 6

Els artífexs de la muntanyade Monterrat 6

El convidatLuca Demicheli, EuroGeoSurveys 7

Notícies 8

2

L’editorial

Teniu a les vostres mans un altre número de la revistaGeològica, el Butlletí informatiu de l’Institut Geològicde Catalunya. Aquest número l’hem volgut dedicara l’Atles Geològic de Catalunya 1:50 000, recentmentpublicat, obra que representa una síntesi del conei-xement geològic general que es té en aquest mo-ment. És una obra col·lectiva per diferents aspectes,en primer lloc, perquè recull els treballs realitzats du-rant moltes dècades per generacions de geòlegs, enparticular els que, sota la coordinació de l’IGME, hantreballat per la sèrie MAGNA, i per altra, és tambéuna obra col·lectiva perquè en la generació dels seusdiferents capítols i apartats hi ha intervingut una granquantitat de professionals. La producció d’aquestAtles cau de ple dins la missió de l’IGC, que és fo-namentalment l’obtenció, anàlisi i posada a disposi-ció de les administracions i de la ciutadania dedades, informació i coneixement sobre el medi geo-lògic de Catalunya i dels processos que hi tenen lloc.Aquest Atles és el primer que es publica a Europaa l’escala 1:50 000. Disposar en format llibre d’unabase geològica contínua i homogènia de Catalunyaserà de gran utilitat per als professionals de la geo-logia i de les ciències de la terra, per a l’ensenyamentde la geologia, per als que treballen en la planificaciódel territori, però també per al públic en general, endefinitiva, per a tots els que vulguin aproximar-se alconeixement geològic de Catalunya. Així, aquestaobra és una contribució important a que la geologiaformi part de la cultura.Tanmateix, en els últims anys, després de la creacióde l’IGC, s’han fet passos molt significatius per dis-posar d’informació geològica, edafològica i geote-màtica a les escales adequades per a la planificacióterritorial i l’urbanisme. Em refereixo, en concret, alsGeoTreballs, un programa ambiciós per disposard’informació de més detall: la continguda en elsmapes geològic, geoantròpic, hidrogeològic, de sòlsi de riscos geològics a l’escala 1:25 000 i el mapa dezones urbanes a l’escala 1:5 000. Mapes, basesde dades i sistemes d’informació adequats als tempsactuals.

Bona lectura

Antoni Roca i AdroverDirectorCoberta: Mapa geològic de Catalunya

1:50 000. Full 348, Gandesa, Móra d’Ebre.Atles geològic de Catalunya


7El convidatThe Atles in the European contextL’Atles en el context europeu

Luca DemicheliSecretary GeneralEuroGeoSurveys

When, Antoni Roca, the Director of theInstitut Geològic de Catalunya phoned meto propose to write these few lines on thelatest product of the Institute, I was attend-ing the INSPIRE Conference 2010 inKrakow, Poland, and was straight forwardfor me to virtually link the Atles Geològic deCatalunya to the INSPIRE Directive.One month before, in Barcelona, I had theopportunity to have a final overview ofthe ‘Atles’ just one week before its officiallaunch, and had been thoroughly impressed.Therefore, my reply was indeed an enthu-siastic: yes!The Institut Geològic de Catalunya is, sincemany years, member of EuroGeoSurveysvia the Instituto Geológico y Minero de Es-paña (IGME) and actively contributes to theactivities of the Geological Surveys of Eu-rope, including the definition and implemen-tation of the INSPIRE Directive. INSPIRE isthe European legislation establishing an in-frastructure for spatial information in Europeto support Community environmental poli-cies, and policies or activities which mayhave an impact on the environment.Indeed harmonisation of geological map-ping is one of the main items of the Direc-tive. For this reason I am convinced theAtles Geològic de Catalunya, which so cle-verly and through an innovative approachshows the practical application of geologyfor society, is going to be studied and usedas an example also by other geosciencecommunities involved in the issue of dataharmonisation.The scale of 1:50,000 is perfectly suitedfor the examples described in the book andis the result of the huge joint effort of carto-graphers and geologists. The cooperationwith the Institut Cartogràfic de Catalunyademonstrates the modern approach of theRegion Catalunya in scientific matters and isa concrete example of what the cooperationbetween EuroGeoSurveys and EuroGeo-Graphics can also achieve at European level.Finally it is worthwhile to recall that the One-Geology-Europe project is close to make itsgeoportal web accessible. A key feature ofthis project is the harmonisation of geologi-cal data at 1:50,000 scale map in pilot bor-der areas.Both INSPIRE and OneGeology-Europe are

now closely linked to the Global Earth Ob-servation System of Systems (GEOSS),a major global effort by the governments ofthe world to couple satellite observationswith in-situ data for a more comprehensivemonitoring of the Earth.Certainly a product like the Atles Geològicde Catalunya helps in bringing even closergeology to INSPIRE and GEOSS, on theone hand contributing to technical advance,on the other to improving the unders-tanding of the benefits that geology canbring to society and to other scientific com-munities, such as the space one �

Quan l’Antoni Roca, el director de l’InstitutGeològic de Catalunya, em va trucar perproposar-me escriure aquestes línies sobreel darrer producte de l’Institut, jo estava par-ticipant en la Conferència INSPIRE 2010 aCracòvia, Polònia, i automàticament vaig re-lacionar virtualment l’Atles Geològic de Ca-talunya amb la Directiva INSPIRE.Un mes abans, a Barcelona, vaig tenir l’o-portunitat de poder fer una ullada finala l’Atles just una setmana abans de laseva publicació oficial, i vaig quedar moltimpressionat.És per això que la meva resposta va serentusiasta: sí!L’Institut Geològic de Catalunya és, desde fa alguns anys, membre de l’EuroGeo-surveys, mitjançant l’Instituto Geológico y

Minero de España (IGME) i contribueix ac-tivament a les activitats dels Serveis Geo-lògics d’Europa, incloent la definició i im-plementació de la Directiva INSPIRE.INSPIRE és la legislació Europea que pre-tén establir una infraestructura per la in-formació espaial a Europa per a donar su-port a les polítiques mediambientals de laComunitat, així com polítiques o activitatsque poden tenir algun impacte en el mediambient.De fet l’harmonització de la cartografiageològica és un dels temes principals dela Directiva. És per aquesta raó que esticconvençut que l’Atles Geològic de Cata-lunya, el qual tant hàbilment i amb unavisió innovadora mostra l’aplicació pràc-tica de la geologia per la societat, serà es-tudiat i utilitzat com un exemple també peraltres comunitats de l’àmbit de les geo-ciències involucrades en el procés d’har-monització de dades.L’escala 1:50 000 s’adapta perfectamentals exemples descrits en el llibre i és el re-sultat d’un important esforç conjunt decartògrafs i geòlegs. La cooperació ambl’Institut Cartogràfic de Catalunya demos-tra l’enfoc modern de la Regió de Catalu-nya en termes científics i és un exempleconcret que la cooperació entre EuroGeo-Surveys i EuroGeoGraphics poden tambéassolir un nivell europeu.Finalment val la pena recordar que el pro-jecte OneGeology-Europe està molt aprop d’aconseguir que el seu geoportalweb sigui accessible. Un aspecte claud’aquest projecte és l’harmonització deles dades geològiques a una escala 1:50000 en àrees frontereres pilot.Tant l’INSPIRE com el projecte OneGeo-logy-Europe estan ara molt estretament lli-gats al Sistema de Sistemes d’ObservacióGlobal de la Terra (Global Earth Observa-tion System of Systems - GEOSS), un es-forç major dels governs del món per inte-grar les observacions satèl·lit amb dadessobre el terreny per a un control més com-plet de la Terra.Certament un producte com l’Atles Geo-lògic de Catalunya ajudarà a apropar en-cara més la geologia cap a INSPIREi GEOSS, d’una banda, contribuint a l’a-venç tècnic i, d’altra, banda millorant lacomprensió dels beneficis que la geologiapot aportar a la societat i a altres comuni-tats científiques, com per exemple l’espa-cial �


Notícies Presentacions dels nous

Geotreballs

Dins del cicle depresentacions“Els dimarts del’IGC”, durant elsdarrers mesoss’han presentatels geotreballssegüents:Mapageològic dezones urbanes1:5 000, Mapageoantròpic1:25 000,Mapa Hidrogeològic 1:25 000 (encol·laboració amb l’Agència Catalanade l’Aigua), elMapa per a la preven-ció de riscos geològics 1:25 000.També s’ha presentat el Mapa geo-lògic de Catalunya, Turons deBarcelona 1:5 000 �

El Conseller Nadal presenta l’AtlesGeològic de Catalunya 1:50 000

El conseller dePolítica Territoriali Obres Públiques,Joaquim Nadal,va presentar el 27de maig l’AtlesGeològic de Ca-talunya.El llibre ofereix enun únic volum lacartografia geolò-gica de Catalunyaa escala 1:50 000.El seu disseny, a banda dels mapes,inclou un gran nombre d’imatgesi esquemes, que faciliten la consultatant als professionals de la geologia,com als lectors no especialitzats.L’atles, que ha estat realitzat conjun-tament per l’IGC i l’Institut Cartogrà-fic de Catalunya, és el primer decartografia geològica que s’edita aEuropa �

El Govern aprova el Placartogràfic de Catalunya

El Govern ha aprovat el Pla cartogrà-fic de Catalunya, l’instrument bàsicde la planificació de la geoinforma-ció de la Generalitat. El Pla determinaels objectius i la coordinació de lesactivitats cartogràfiques i la constitu-ció i la millora permanent de la in-fraestructura d’informació geogràficade Catalunya. El Pla adequa la geoin-formació catalana a les especifica-cions europees. DECRET 62/2010, de18 de maig �

Fira de Primavera de Tremp

L’IGC ha estat present a l’exposició“Per l’Alt Pirineu i Aran, som-hi”, quela Generalitat de Catalunya ha realit-zat dins del marc de la Fira de la Pri-mavera de Tremp, que va tenir lloc elsdies 8 i 9 de maig �

El Govern aprova el Pla Especiald’Emergències per Allausa Catalunya (Allaucat)

Actualment, les emergències asso-ciades a les allaus es tracten en elmarc del Pla d’emergències territo-rial i multirisc PROCICAT, i és peraixò que s’ha considerat oportúcrear un pla específic associata aquest risc concret. A Catalunyapoden produir-se allaus al Pirineui al Prepirineu, exceptuant les co-marques de la Garrotxa i de l’Alt Em-pordà. Les allaus acostumen a afec-tar persones que realitzen activitatsd’alta muntanya en zones no con-trolades, però també poden afectarzones baixes i els fons de les valls,on generalment es troben les majorsconcentracions de població, béns,infraestructures i serveis. És enaquests casos quan és necessariestablir un pla especial que analitziamb detall el risc i que estableixiuna estructura i uns procedimentsoperatius de resposta adaptats aaquestes situacions �

VI Jornades risc i anàlisidel territori. Els riscos naturals II

L’IGC ha col·laborat en les jornadesorganitzades per l’Ajuntament deReus, la Universitat Rovira i Virgili i laDirecció General de Protecció Civil dela Generalitat de Catalunya que vantenir lloc a Reus els dies 21 i 22 d’a-bril sobre riscos naturals �

La Geologia aplicada a la gestióMunicipal

L’IGC ha col·laborat amb la Universi-tat de Girona en les jornades de “LaGeologia aplicada a la gestió Mu-nicipal”(geolo/MUN 2010) que s’hancelebrat a la Facultat de Ciències dela Universitat de Girona els dies 16i 17 de setembre de 2010 �

Aquestes i més informacions actualitzades al web de l’IGCwww.igc.cat

Aquest butlletí és una publicació gratuïta

Dipòsit Legal: B. 55239-2008

Institut Geològic de CatalunyaBalmes, 209-211. 08006 BarcelonaTelèfon (+34) 935 538 430Fax (+34) 935 538 440Correu electrònic: [email protected]://www.igc.cat


Butlletí del’InstitutGeològicde Catalunya

www.igc.cat

Núm

.4Juny

2010

Geològica


del segle XXI


del segle XXI


butlleti gelogic 4.qxt:layout 1 28/9/10 16:27 página 8 ... · 1:5000,mapa geoantròpic 1:25000,...

Documents