butllet ambietal de la conc · les emissions electromagnètiques són ones amb una energia...

El Corriol, butlletí electrònic del Departament de Medi Ambient Secretaria d’Ambient, Salut i Treball CCOO Catalunya

Butlletí electrònic Departament de Medi Ambient de CCOO

Núm. 4, octubre de 2006

INTRODUCCIÓ

José Manuel Jurado

Un dels objectius principals del Departament de Medi Ambient de CCOO de Catalunya és la implantació de polítiques de prevenció ambiental en els processos, productes i serveis que desenvolupem els treballadors a les empreses.

Per això vam crear l’Oficina Sindical per a l’Ecoindústria (l’anomenem, col·loquialment, OSE) al començament de 2005. Amb aquest projecte, pioner en el món laboral, pretenem fomentar la intervenció dels nostres representants sindicals en la reorganització industrial vers un model de producció més net i segur. En números anteriors d’El Corriol en deveu haver trobat alguna referència. Transcorregut el primer any de plena activitat de l’OSE, podem fer una primera valoració dels seus resultats. Des d’un punt de vista quantitatiu, els responsables d’aquesta estructura hem atès al voltant d’un centenar de consultes. Tot i que principalment

tenen el seu origen en treballadors i treballadores amb diferents tipus de vinculació amb el sindicat, també s’han produït demandes d’assessorament des de serveis tècnics d’empreses, d’ajuntaments i, fins i tot, d’una universitat. Les qüestions que hem treballat han estat molt diverses, com correspon a la complexitat de la gestió socioambiental (LIIAA, PCB, certificacions, risc químic, etc.). Un altra dada destacable és que els assessoraments s’han centrat sobre la producció i transformació de metalls, tot i que l’OSE ha rebut demandes d’intervenció relatives a sectors econòmics molt diversos. Després d’una fase inicial de consolidació, amb entrebancs i dificultats previsibles en la incorporació efectiva del discurs ambiental a l’activitat sindical, es pot constatar una valoració positiva per part dels usuaris d’aquest servei tan ambiciós. Des del Departament de Medi Ambient de CCOO de Catalunya, tenim el repte de potenciar i d’augmentar la difusió de l’OSE entre la nostra estructura, per avançar en els canvis necessaris

en el model productiu dominant. La dimensió dels problemes ambientals de la nostra societat fa imprescindible engegar aquest tipus d’iniciatives per apropar-nos als principis d’un desenvolupament realment just i sostenible. Aquesta tasca d’informació i difusió de les eines ambientals que la primera força sindical posa al servei de la classe treballadora depèn d’un factor fonamental. Es tracta, lògicament, del compromís dels delegats i delegades de CCOO al si de les empreses, així com dels

responsables de medi ambient de les nostres federacions i unions territorials. Sense aquesta voluntat d’avançar en l’atenció als conflictes ambientals, tota la feina desenvolupada per l’Oficina Sindical per a l’Ecoindústria hauria estat del tot impossible.

Via Laietana, 16, 5a - 08003 Barcelona - tel. 934 812 780 - fax 934 812 770 http://www.ccoo.cat/mediambient/ [email protected]


CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA

Xavier Fusté

En els darrers anys els ciutadans han demostrat una preocupació creixent per la incidència que pot tenir sobre la salut l’exposició voluntària o inconscient a camps electromagnètics (CEM). Bastant sovint hem vist en els mitjans de comunicació notícies sobre mobilitzacions de veïns per la instal·lació d’antenes de telefonia mòbil a prop de les seves llars, o articles que les relacionen amb casos de malalties infantils en escoles del voltant.

Les emissions electromagnètiques són ones amb una energia associada que es propaguen a la velocitat de la llum en una direcció determinada. La freqüència d’emissió d’aquestes ones determina la seva energia. Un element carregat elèctricament provoca un camp elèctric proporcional a la seva càrrega; si es produeix moviment de la càrrega elèctrica es genera un camp magnètic, i tenim, aleshores, un cap electromagnètic. Un exemple molt senzill de camps és el de la bombeta. Una bombeta endollada però apagada genera un camp

elèctric. Quan s’encén, la circulació del corrent elèctric crea el camp magnètic. Els efectes de les emissions depenen de la intensitat, de la freqüència i del temps d’exposició de la persona.

Actualment la preocupació més gran sobre els efectes biològics de les ones electromagnètiques està polaritzada en la telefonia mòbil. La investigació mèdica sobre aquest tema és abundant, però està molt condicionada per criteris estadístics i perquè la població humana no és genèticament homogènia, i les respostes individuals a unes condicions experimentals poden donar una gran variabilitat de resultats.

La catedràtica de magnetobiologia de Saragossa, María Jesús Azanza, afirma que “les freqüències de les radiacions procedents del món exterior poden interferir en les activitats biològiques de caràcter elèctric”. Aquesta investigadora posa de manifest que tots els estudis realitzats sobre els efectes biològics estan plens d’incerteses, però que ja al juliol de 2001 l’Agència Internacional d’Avaluació del Càncer va incloure els CEM de freqüència extremament baixes (FEB) en la categoria de “possibles carcinògens humans, grup 2B”.

CCOO de Catalunya no hem estat al marge d’aquest nou tipus de contaminació. Hem tingut diferents nivells d’actuació sobre determinades instal·lacions amb possibles afectacions sobre treballadors. Per exemple, des del nostre Departament de Medi Ambient hem col·laborat amb companys de l’Administració pública amb relació a la incidència d’antenes o repetidors a les presons de Figueres i Lleida.

Com a representants dels treballadors, és important que coneguem la normativa de la ICNIRP (Comissió Internacional per a la Protecció Contra Radiacions No Ionitzants), reconeguda per la UE i l’OMS com a organització de referència pel que fa als camps electromagnètics i a les radiacions no ionitzants. Les empreses tenen l’obligació que els treballadors no estiguin sotmesos a nivells de radiació que sobrepassin els límits de la legislació vigent. Hem de tenir tota la informació referent a les emissions electromagnètiques i conèixer els mètodes de protecció. No es pot oblidar que hi ha dos criteris bàsics de prevenció de riscos: minimitzar el temps de l’exposició i maximitzar la distància respecte al focus emissor. Des de la societat civil (associacions de veïns, entitats ecologistes i sindicats, etc.), s’ha de plantejar a l’Administració una demanda d’estudis interdisciplinaris amb la participació activa de clínics i epidemiòlegs sobre els efectes biològics induïts per l’exposició d’ones electromagnètiques no ionitzants i sobre l’exposició a camps electromagnètics. Cal tenir com a referències el Decret 148/2001 de la Generalitat i l’ordenança municipal reguladora de les activitats i instal·lacions de radiocomunicació de la Diputació de Barcelona.

Via Laietana, 16, 5a - 08003 Barcelona - tel. 934 812 780 - fax 934 812 770 - http://www.ccoo.cat/mediambient/ [email protected]


Com a ciutadans i treballadors, hem de considerar el següent:

o Les estacions base de telefonia mòbil no s’han de situar enfront d’escoles, centres de salut, àrees d’esbarjo, etc. A més, les instal·lacions han d’estar degudament senyalitzades.

o Els usuaris de telèfons mòbils poden exigir informació clara i concreta sobre la potència de l’equip en el moment de l’adquisició, per poder

seleccionar models de baixa emissió. o Alguns estudis apunten que és preferible utilitzar el sistema de

mans lliures per mantenir el telèfon lluny del cap. o Es recomana no portar el mòbil ni a l’alçada del cor ni a les

butxaques dels pantalons. o Cal tenir present que la màxima emissió es produeix en els

moments de connexió. o L’ús del mòbil no és recomanable per a nens ni adolescents.

o Per reduir la potència d’emissió és preferible establir la comunicació fora d’espais tancats o, si no és possible, a prop de finestres o altres obertures.

o La millor pràctica és la racionalitat: l’ús del mòbil quan no sigui factible utilitzar-ne un de fix, evitar converses banals, no allargar inútilment la durada, etc.

Un cop més, necessitem aplicar el principi de precaució com a mesura més assenyada davant d’un risc cada cop més important.

Per obtenir més informació o fer consultes, podeu posar-vos en contacte amb Xavier Fusté, responsable de l’Oficina Sindical per a l’Ecoindústria (OSE) del Departament de Medi Ambient de CCOO de Catalunya: [email protected] (934 812 780).

UNA MICA D’AUTOCRÍTICA

Ferran Rueda

Escric per posar en evidència el que crec que és una manca de sensibilitat de CCOO pel medi ambient i la sostenibilitat. Ja hem parlat altres vegades sobre la poca utilització del paper reciclat al sindicat. Novament m’ha sorprès que, davant les properes eleccions sindicals, en moltes administracions locals, cap dels materials editats per CCOO no s’hagi fet en suport reciclat: cartells, fullets, adhesius, publicacions, etc.

L’excusa és la de sempre: els materials ja ens arriben impresos, algú altre “de dalt” pren la decisió, etc. És com si l’estructura sindical s’hagués convertit en un gran monstre feixuc i desmanegat. Crec que és una nova oportunitat perduda de demostrar que CCOO, la primer força sindical a Catalunya, és realment una entitat compromesa amb la millora del nostre entorn ambiental, amb un gest senzill però que arribaria a molts treballadors i treballadores. Amb el terme “senzill” vull dir fàcil de posar en pràctica i no superflu. Poques accions són tan fàcils de posar en marxa i tenen unes repercussions ambientals tan evidents, directes i quantificables, tant pel que fa a la reducció de costos energètics com al consum d’aigua i recursos naturals.

Quan es parla de la necessitat de començar a canviar polítiques industrials vers una producció més neta i sostenible, és important predicar amb l’exemple, tal com ja estan fent diverses administracions públiques, amb la utilització de paper amb menys impacte ambiental. Així ho rep la ciutadania i així hauria de ser en una organització com la nostra. La veritat és que no entenc quins són els impediments per prendre una decisió com la de la utilització del paper reciclat que impliqui totes les estructures del sindicat: qui ha de prendre la iniciativa?, qui ha de llençar la primera pedra?, a quina porta s’ha de trucar?, qui no n’està convençut?


mailto:[email protected]


CONVENI PEL SEGUIMENT DE PLANTES DE TRACTAMENT DE RESIDUS

Fernando Fernández / Juan Carlos Moral / Biel Mas

Uns dels nous sectors industrials emergents en el nostre país és el de la gestió i el tractament de residus. Aquest sector, que no és nou, s’ha anat ordenant i industrialitzant a mesura que s’han fet polítiques mediambientals destinades a resoldre el problema dels residus. I això és així, primer de tot, per la implantació i aplicació progressives de la normativa mediambiental europea i les seves transposicions a la nostra normativa, que, a la vegada, en certes ocasions, ha estat ampliada i millorada. Amb aquesta normativa s’han hagut de crear mecanismes per a la gestió dels diferents tipus de residus que generem en tots els nostres àmbits de la vida, així com solucions, més o menys encertades, per al tractament, la reducció, el reciclatge o l’eliminació d’aquests residus. D’aquesta manera, aquest sector s’ha diversificat en diferents tipus de plantes (de triatge, de compostatge, incineradores, dipòsits controlats, etc.), privades o públiques.

El nombre de treballadors del sector ha anat en augment, ja que cada any les diferents administracions programen noves plantes i instal·lacions mediambientals. Aquests companys tenen condicions laborals molt específiques, però també un paper fonamental amb relació a la tasca ambiental que protagonitzen: la gestió dels residus és un dels problemes principals de les societats industrials com la nostra. Per això, des de CCOO dediquem una atenció concreta a la seva situació.

Amb aquests precedents, el Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), en què estan representats diferents organismes públics i entitats socials, aprovà un conveni de col·laboració entre aquesta administració de la Generalitat i Comissions Obreres de Catalunya, el mes d’abril de 2005. La finalitat d’aquest acord és desenvolupar un projecte per promoure la prevenció de riscos laborals en l’àmbit de les plantes de gestió i tractament de residus. I per poder dur a terme aquest projecte, el Departament de Medi Ambient (DMA) del nostre sindicat ha començat a fer visites a les instal·lacions de totes les empreses que tenen relació amb aquest sector, ja siguin gestors privats o públics. La relació d’aquestes empreses gairebé n’engloba més de vuit-centes.

Conjuntament amb altres instruments, la finalitat última de tot aquest projecte és fer una valoració global de la situació de la prevenció de riscos laborals en el sector, i editar dues guies de bones pràctiques en matèria de seguretat i salut en el treball, una dirigida als empresaris, i, naturalment, una altra per als treballadors i treballadores.

Però també s’han fet i es faran altres activitats relacionades amb el projecte, com seminaris de formació a treballadors, jornades de treball amb treballadors, empreses i Administració, edició de tríptics, etc. El passat mes de setembre, el nostre DMA i la Unió Intercomarcal de CCOO de Tarragona vam organitzar un primer seminari sobre gestió de residus industrials. Es va celebrar a les instal·lacions de GRECAT, planta de tractament de residus especials de Constantí, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya i de la mateixa empresa. En aquest seminari es va abordar la situació actual de la gestió d’aquests residus a la nostra comunitat i la intervenció sindical que ens cal implementar des del sindicat. L’acte va ser tot un èxit, tant pel nombre d’assistents, que van omplir la sala, com per la seva diversitat (delegats de medi ambient i de prevenció, representants d’empreses, tècnics de l’Administració...). Podeu

trobar més informació sobre aquest esdeveniment i els materials que s’hi van presentar a la web del DMA: http://www.ccoo.cat/mediambient/.


_

(referència al seminari)

http://www.ccoo.cat/mediambient/


Totes aquestes tasques han estat fruit de la voluntat d’avançar en la seguretat de les instal·lacions i operacions de tractament de residus, tant per part dels gestors actuals de l’ARC, com, naturalment, per part de CCOO. Ens han de permetre conèixer a bastament la major part del aspectes de tot aquest sector en creixement i així poder dotar d’eines que han d’ajudar a una implantació decidida de la cultura preventiva en el si de les empreses.

En una primera fase del projecte es van visitar 29 instal·lacions de tractament de residus (13 plantes de triatge, 8 plantes de compostatge, 3 incineradores i 5 serveis públics de tractament de residus especials), i per a la segona fase hi ha previstes les visites a 83 instal·lacions ambientals: entre d’altres, 7 plantes de compostatge de residus urbans, 13 de residus orgànics i 1 de llots de depuradora; 25 dipòsits de residus municipals, 6 de residus industrials; 16 plantes de valorització de dissolvents, residus especials i bidons, així com 3 plantes de tractament fisicoquímic, 2 de tractament de residus sanitaris i 13 centres de recollida i transferència de residus especials.

De la primera fase del projecte ja n’hem pogut extreure unes primeres consideracions inicials sobre la seguretat i salut en les plantes de gestió de residus. Aquestes consideracions es poden dividir en dues parts: indicadors i deficiències principals observades.

Pel que fa als indicadors, cal destacar el fet que totes les empreses visitades tenen un concert firmat amb un servei de prevenció, principalment amb mútues d’accidents. A més, una bona part estan implicades en processos de certificació, ja sigui en temes de prevenció o en qualitat i medi ambient (OSHAS 18000 i ISO 9000 i 14000), però, com a fet negatiu, cap d’aquestes empreses no ha certificat el seu sistema de gestió de la prevenció dels riscos laborals segons la UNE-EN 81900. Els processos d’obtenció de la llicència o autorització ambientals de la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental en la majoria dels casos ja estan iniciats, si no acabats, tot i que n’hi ha alguna de la qual no es té constància.

Les deficiències principals observades, en matèria de seguretat i salut, durant les visites a les instal·lacions, es deuen a diferents factors de risc:

Condicions materials de seguretat: falta de senyalització, protecció insuficient de maquinària, falta d’espai, d’ordre i neteja, etc.

Agents físics: nivells sonors elevats, falta d’il·luminació, condicions desfavorables de temperatura, falta de renovacions adequades d’aire en espais tancats, etc.

Contaminants químics/biològics presents en el medi de treball: falta d’avaluacions higièniques, falta de fitxes de seguretat, etc.

Càrrega física: repetitivitat, esforços posturals, esforços físics, etc. Factors psicosocials i organització del treball: treball nocturn i treball per torns,

manca de coordinació entre empreses, ritme de treball, falta de personal, falta de formació en emergències i poca estabilitat de les plantilles.

Cal remarcar que les deficiències observades s’inclouen en un llistat que no és ni tancat ni un recull exhaustiu de totes les deficiències que hi pogués haver, ja que es deriven de la mera observació durant la visita i de les dades obtingudes a través de converses amb responsables i treballadors de les empreses. No es tracta, per tant, d’una avaluació exhaustiva de la seguretat i la salut en les empreses visitades, però sí d’una aproximació que ens pot permetre intervenir-hi en millors condicions.



SORTIDA PEL PARC AGRARI DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Biel Mas

El passat 12 de juliol CCOO va organitzar una sortida en bicicleta pels espais naturals del delta del Llobregat amb l’objectiu de fer-los conèixer a la nostra estructural sindical i als representants de treballadors de la zona, per tal que, un cop acabada la sortida, poguessin valorar la importància mediambiental, però també social i sindical, de la preservació d’aquest entorn natural.

El delta del Llobregat està patint una transformació intensa amb el desenvolupament del que es coneix com Pla Delta. Aquests canvis han suposat el desviament de la desembocadura del riu Llobregat, la creació de noves infraestructures (zones d’activitats logístiques, depuradora, vials, ampliació de port i aeroport...) i una nova configuració dels espais naturals existents (llacunes, platja, pinedes o camps de conreu). Hi ha altres projectes

importants pendents d’execució, com la dessaladora, un nou pont al riu, l’AVE i l’arribada del metro a l’aeroport, i futurs projectes molt polèmics ja plantejats però dels quals haurem d’estar molt pendents perquè podrien afectar molt negativament la preservació d’aquest entorn natural. Parlem de la quarta pista de l’aeroport del Prat, que es faria just sobre la pineda que queda al costat de l’aeroport, amb el cost ecològic que suposaria. Així, doncs, aquesta gran transformació té una gran influència sobre el teixit productiu de la comarca del Baix Llobregat i el seu entorn, així com sobre la qualitat ambiental de tota l’àrea metropolitana de Barcelona, on viu i treballa una gran part dels ciutadans de Catalunya.

D’aquesta visita, amb l’acompanyament d’un guia del Consorci del Delta del Llobregat, vam poder extreure les següents dades d’interès per poder conèixer la veritable importància d’aquest ecosistema que ens és tan proper però, a la vegada, tan desconegut.

L’any 1998 es crea el Consorci del Parc Agrari, tot i que ja estava en funcionament des del principi dels noranta. El consorci treballa amb l’objectiu de consolidar l’espai agrari de la comarca, potenciar la productivitat i preservar els valors ambientals i territorials de l’anomenada agricultura periurbana. Situat a la vall baixa i al delta del Llobregat, el Parc és una de les zones agrícoles més antigues i fèrtils del país: un patrimoni cultural, econòmic i ecològic de primer ordre situat al bell mig de l’àrea més poblada de Catalunya. Així, doncs, preservar i promocionar els usos agrícoles i el seu entorn natural és una inversió de futur que contribueix a la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans. Els cultius que es produeixen majoritàriament al Delta i a la vall baixa són horta i fruiters a l’aire lliure i cultius protegits.

Les llacunes del Delta (estanys i aiguamolls) constitueixen punts d’aigua superficials, dels quals avui es mantenen, com a testimonis d’un passat, els estanys de la Ricarda, del Remolar, de la Murtra i d’altres. Cal destacar com alguns clots d’antigues extraccions d’àrids i drenatges han esdevingut estanys artificials, gràcies a la proximitat dels nivells piezomètrics de l’aqüífer superior. El nombre de pous de la vall baixa i del Delta se situa per sobre dels 700, la majoria dels quals al Delta i explotant l’aqüifer profund, amb un volum mitjà d’extracció de 105 hm3/any. Del conjunt d’extraccions, l’abastament industrial i urbà representa més del 85%, i el rec agrícola, al voltant del 15%.



El Delta presenta un interès rellevant per la diversitat d’ambients naturals que té com a origen un paisatge primigeni constituït per comunitats vegetals pròpies dels sorrals costaners, extensions considerables d’aiguamolls salabrosos litorals i boscos de ribera; aquest paisatge ha estat, però, transformat profundament per l’acció humana. A partir d’aquesta vegetació potencial s’han configurat diversos ambients que formen el paisatge actual: els camps de conreu, els aiguamolls litorals, el riu i la xarxa de drenatge, les platges o les pinedes.

Les grans extensions d’aiguamolls del delta del Llobregat existents a l’edat mitjana es van anar transformant progressivament en terrenys agrícoles, d’una forma més accelerada als antics dominis reals dels deltes central i nord (el Prat de Llobregat, per exemple), i més lentament a les antigues terres baronials del delta de ponent (sobretot a Viladecans), on conservaren la fesomia original fins entrat el segle XX. Els camps de conreu són la primera ocupació humana a costa de les arbredes de ribera i, més tard, de les maresmes litorals que es van anar colonitzant per convertir-se en terres de cultiu. Com ja hem vist, les pinedes actuals també formen part d’aquest procés de colonització, aquest cop amb l’objectiu de fixar les dunes mòbils de les platges.

La majoria d’espècies de peixos, amfibis, rèptils i mamífers presents al delta del riu Llobregat són molt comunes i de distribució relativament àmplia al nostre país. Per contra, pel que fa a les aus, es compta amb algunes espècies singulars que confereixen a la zona importància internacional. Destaca, així, l’extraordinari nombre d’espècies d’ocells observades, més de 350 al delta del Llobregat. Cal remarcar la important població nidificant del martinet menut (Ixobrychus minutus), d’importància internacional. Aquesta diversitat d’espècies és fruit de la funció d’escala en les rutes migratòries del Delta i de la gran varietat de biòtops que presenta.

Actualment, al delta del Llobregat existeixen dues àrees declarades reserves naturals parcials (RNP) des de 1987: les de la Ricarda - Ca l’Arana (municipi del Prat de Llobregat) i el Remolar-Filipines (municipis de Viladecans i el Prat de Llobregat), que ocupen unes 496 hectàrees (comptant-hi la zona d’influència). Aquestes dues zones, juntament amb l’estany de la Murtra (municipi de Viladecans), formen part dels espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural des de 1992. Tots aquests espais i les zones dels Reguerons (municipi de Viladecans) i del litoral del Prat de Llobregat van ser declarats “zona d’especial protecció per als ocells” (ZEPA), segons la

Directiva 79/409/CEE, el 1994, amb les següents espècies ornitològiques més freqüents: el bernat pescaire, la gavina vulgar, el corb marí gros o anguilaire, el xoriguer, l’arpella, l’ànec collverd o collblau, la polla d’aigua o forgera , el camallarga o gosset i el corriol camanegre.

Recentment el Govern de la Generalitat ha aprovat la constitució del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Aquesta entitat pública està consorciada entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i els ajuntaments del Prat de Llobregat i Viladecans. L’objectiu del Consorci és la preservació, millora i divulgació del patrimoni natural i també el seguiment del desenvolupament de les activitats que siguin compatibles amb les seves funcions. També s’ha creat el Consell de Cooperació del Consorci, òrgan de consulta, participació i informació sobre les qüestions pròpies de l’àmbit d’actuació del Consorci. El Consell estarà format per organismes, entitats i empreses del sector públic i privat; entitats cíviques, esportives, naturalistes i universitats, i centres de recerca. Naturalment, CCOO de Catalunya també té representació en aquest Consell.



UN POEMA: “DESPECHO”

Manuel García Barreiro

“Éste es el mundo, amigo, agonía, agonía”

FEDERICO GARCÍA LORCA

I

Obstinado no quieres reconocer poeta en tiempo de miseria espiritual flor numantina en campos de hormigón y cal que esta era dejará sobre todo basura, además de moneda y muerte. Artefactos, insatisfacción y mentiras los cerdos no saben que son carne para engorde, ellos gozan su vida en línea y al darse cuenta ya es demasiado tarde: inútil chillar, imposible escapar. La humanidad clama por su extinción: el hombre taló el árbol sagrado y sobre el trono sentó al más villano; los hijos devoran con avidez a su madre y las bestias ahora parecen ángeles.

II

Las máquinas trituran cadáveres y plástico entre ruedas de grasa, petróleo y bits y el capitalismo sonríe con la boca ensangrentada tragando siempre más de lo que evacua, el vientre hinchado, vísceras podridas, y el gas hediondo de la descomposición, fetos muertos entre heces comprimidas anuncian un nuevo big bang fecal. Alimentos químicos, pesticidas y virus el progreso mata mares y cielos, la inteligencia fabrica dolor y esclavos, la medicina avanza curas con venenos.

Los bancos proclaman sus beneficios y nuevas estrategias para ganar más, corporaciones y mafias urden las guerras para reducir costos y conspirar. El lujo brilla y las putas van de reina ¿qué se hizo de las putas honestas? bien untadas de crema y otros pellejos por una raya se abren de piernas, por la hipoteca un servicio especial todo tiene su precio y todo vale y la vida no es noble, ni buena, ni sagrada sumidero del vicio la sofisticación. Los burgueses sodomizan niños inocentes mientras hacen turismo o ven la tele y los que pueden pagan sus caprichos nunca hubo tanta necesidad.

III La flor se hizo dragón, maldito el mundo, y el poeta pelele se anegaba en llanto, en realidad porque perdió su amor sin querer y despechado: tras el no hablar no había nada, lo importante al final quedó no dicho; vivir es come, caga, trabaja y calla y el amor un trozo de carne abierta y fresca. No hubo gritos, violencia ni lágrimas sólo alivio y náuseas aquella noche en la que el amor le pidió que marchara ¿y a dónde iré yo, si tú eres mi casa?



L’ESTOL

Notícies socioambientals d’interès sindical

En aquesta secció, «L’Estol», hi trobareu titulars d’articles de publicacions electròniques sobre l’actualitat ambiental i també algun web destacable.

Si esteu interessats en alguns dels temes que us proposem, feu-nos-ho saber mitjançant l’adreça [email protected], tot incloent-hi la referència. Us en farem arribar el text sencer.

L’aviació, el sistema de transport més contaminant

Los sindicatos piden mejoras en los registros químicos (REACH)

La Eurocámara aprueba sustituir los productos químicos más peligrosos

És l’hora del compromís per Lleida

CC. OO. presenta alegaciones al borrador del Plan Nacional de

Asignaciones 2008-2012

Directiva Europea de Responsabilidad Medioambiental:

el precio de contaminar

Un consorcio público afronta la recuperación del río Llobregat entre

Martorell y el mar

Las industrias de California tendrán que pagar por sus emisiones de

dióxido de carbono El sindicalismo ante el declive

energético Nokia y Dell: empresas tecnológicas

más “verdes”, según Greenpeace

La energía eólica cubre en agosto el 18% de la demanda eléctrica

Els moviments de defensa del territori condicionen l’acció política

Una iluminación más eficiente ahorraría el 10% del consumo

El agua de Caldes de Malavella supera el nivel de arsénico en verano

El “mal uso” del territorio y el cambio climático, factores que más afectan al

desarrollo sostenible en España

Los científicos alertan de que el mundo está al borde de una gran

crisis ecológica Examen a los gigantes del papel

sanitario Cubierta solar para los supermercados Condis

España suspende en los indicadores de sostenibilidad

Cerca de 16.000 muertes al año por contaminación del aire

“Dona tu móvil” és una campanya per trobar una nova utilitat social als telèfons mòbils en desús: www.donatumovil.org

Edició d’El Corriol: Departament de Medi Ambient Secretaria de Salut, Ambient i Treball CCOO Catalunya

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA


http://www.energias-renovables.com/paginas/Contenidosecciones.asp?Id=8683






butllet ambietal de la conc · les emissions electromagnètiques són ones amb una energia...

Documents