busques feina? busques formació? ets major de 15 …busques feina? busques formació? ets major de...

Busques feina? Busques formació? Ets major de 15 anys? Què volsfer?

Vull ser...1

1

MAJOR DE 15 ANYS

BUSQUES FEINA?

BUSQUES FORMACIÓ?

QUÈ VOLS SER I FER ?Una didàctica de les competències bàsiques dels àmbits laboral i social

Títol: Major de 15 anys.Autor: Josep Vilaró i Camps.

Supervisor del projecte : Cristòfol A. Trepat i Carbonell.Dades de l'entitat: Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials.

Metodologia: Pilar Figueres.Universitat de Barcelona. Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació.

Modalitat de la llicència : B1Classificació: Ciències Socials - Competències bàsiques dels àmbits laboral i social .

Noves tecnologies - Educació en valors. Exclusió social. Fracàs escolar.


Vull ser...2

2

"No ens preocupem per les lliçons ni pels llibres. La primera cosa ésaprendre a viure"

Rosa Sensat.

"Un dels principis de la nova educació és que el mestre ha de cedir el lloca l'alumnat com a eix de l'escola"

Artur Martorell.

“Un/a pot no triomfar a l'escola, però no pot fracassar en la vida.”L'autor.

La realització d'aquest treball/material "Major de 15 anys" ha estatpossible gràcies a una llicència per estudis concedida pelDepartament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (DOGCnúm.: 3926 de 15.7.2003)


Vull ser...3

3

Benvolgut company/a,

Després de 28 anys de treball en el món educatiu, un es veu en la possibilitat d'explicar a la comunitateducativa allò que un considera útil de la seva experiència.

Una didàctica per a la recerca activa de feina1 per part d'alumnes de més de 15 anys. Un mètode perajudar-los a decidir el seu futur, no sols professional, sinó també educatiu. Una didàctica transversal"socials / món del treball" amb treball de les competències bàsiques. Una busqueda de què ser i què feren el futur! No és orientació, és acompanyament en la recerca d'una identitat personal.

L'objectiu d''aquest treball és múltiple.

1)Impartir els continguts de ciències socials que són propis del crèdit amb una didàctica activa.

2)Aconseguir les habilitats socials i laborals necessàries per entrar en el mercat de treball en unescondicions que els permetin desenvolupar les seves potencialitats.

3)Acompanyar en la presa de les decisions, personals, escolars, professionals i de recerca de feinaque el nostre alumnat ha de fer. Aquest coneixent millora les seves persones i dóna resposta aunes necessitats de la nostra societat.

4)És un intent de donar la segona oportunitat en la primera oportunitat, afavorir la concòrdia degeneres, i la igualtat d'oportunitats.

5)Tot això en un moment de canvis dins el sistema educatiu amb l’aplicació de la LOCE. Ésespecialment interessant l’aparició dels PIP (Programes de iniciació professional) i els itineraris del’ESO .2

1El dret al treball està reconegut en nombrosos textos legals d'àmbit internacional, com la Declaració dels

Drets Humans. L' article 23, 1. “Tothom té dret al treball, a la lliure elecció de treball, a condicions equitatives i

satisfactòries de treball i a la protecció contra la desocupació”.La Constitució espanyola de 1978, que en el seu article 35 , 1. diu ”Todos los españoles tienen el deber de

trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión y oficio, a la promoción a través deltrabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que enningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo”

2 Real decreto 831/2003, de 27 junio MINISTERIO EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTEBOE 3 julio 2003 , núm. 158 , [pág. 25683 ]; rect. BOE 6 agosto 2003 , núm. 187 [pág.30345]


Vull ser...4

4

A tots els meus alumnes, dels quals he après molt.

Agraïments:

Professor de la Universitat de Barcelona: Sr Cristòfol A. Trepat .

Inspectora del Departament d'Ensenyament: Sra Dolors Martínez

Professora de la Universitat de Barcelona: Sra Pilar Figuera

Bibliotecari de la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà:: Sr Jordi Corvillo

Un mestre en les TIC i un bon amic: Sr Francisco González


Vull ser...5

5

Sumari:

Pàgina

IIntroducció 7

Capítol 1 Principis bàsics 11

Alumnat amb risc de no acreditació

Fonaments legals.

Metodologia específica.

Didàctica:

Aula – Classe

Carrer

Objectius per a l'alumnat

Objectius per al professorat

Materials

Nivells d'utilització

Competències bàsiques

Capítol 2 Mètode didàctic 24

Capítol 3 Aula – Classe 31

Capítol 4 El Carrer 40

Capítol 5 Objectius per a l'alumnat 54

Capítol 6 Orientacións per al professorat 58

Capítol 7 Materials 66

Capítol 8 Nivells d'utilització 69

Capítol 9 Competéncis basiques i el futur en els mercats de treball 73

Capítol 10 Les assignatures i el crèdit , Com buscar feina. 76

Capítol 11 L'avaluació 78

Bibliografia 89

Annexos 90


Vull ser...6

6


Vull ser...7

7

Annexos

I Visites realitzades

II Ordre de 3 de juny de 1996

III Definicions de “competència bàsica”

IV Textos interessants

V Pàgina web

VI Jo vull ser i fer...

VII Materials del Departament de Treball

VIII Disquet de treball de l'alumne (web)

IX Disquet de treball del professorat (web)


Vull ser...8

8

Introducció


Vull ser...9

9

IntroduccióEn finalitzar l’ESO3, el nostre alumnat es troba per primera vegada en la seva vida amb la realitat diària.Finalitza la seva vida escolar i té una nova situació en què ha d'optar entre la vida laboral o/i continuarestudiant. S'acaba l'escola com a obligació. Han de prendre decisions que condicionaran una partimportant de les seves vides.

Amb la intenció d'ajudar-los, he dissenyat el crèdit Major de 15 anys. Busques feina? Busquesformació?4 Qùe vols ser i fer? Amb unes activitats i una didàctica destinades a cercar el seu futurprofessional, humà i formatiu. Un crèdit que està pensat per a tot l'alumnat, siguin quins siguin els seusresultats acadèmics. Especialment útil, però, per als casos d'alumnes amb dificultats d'acreditació, enajudar-los a integrar-se en el món del treball i la formació no reglada.5

La diversitat de situacions que planteja l'acreditació o no acreditació són molt variades. Els acreditatspoden fer cicles formatius de grau mitjà, batxillerats o incorporar-se directament al mercat laboral.Especialment complicat és el cas dels no acreditats. Una situació plena de contradiccions.

�Un aspecte a tenir molt en compte en aquest tipus d'alumnat és que estan “cremats amb lavida escolar “ i volen sortir al món laboral.

�No poden, ni volen continuar en els IES.

�No volen més escola! Encara que els cal formació!

�No tenen la mes mínima formació professional i no poden fer-la perquè necessitenl'acreditació. És un cercle pervers al qual cal trobar alguna solució.

En aquest moment difícil i delicat, no volem que ningú se senti sol 6.

�Volem ser el pont entre l'alumnat, l’escola, el món del treball i la formació contínua.

�Volem informar-los de les possibilitats que tenen; acompanyant-los, presentant-los lesopcions de treball i de formació.

�Tot respectant el camí que tria cada noi/a. Ells i les seves famílies són els responsablesúltims i únics de les decisions preses.

�Per fer això, cal tractar cada alumne/a com una peça única. Amb vocació d'artesà.

�No és mai una orientació, és un acompanyament en la presa de decisions.

El projecte té una filosofia socràtica (inductiva, no deductiva) basada més en la creació de novespreguntes que a donar solucions. Les preguntes formulades obliguen a buscar noves solucions isón font de noves preguntes.

3Ensenyament secundari obligatori. Aquesta O d‘“obligatori” em porta molts maldecaps de tipus filosòfic.

Mirem el significat amb un diccionari: obligatori és allò que és per a tothom. Doncs bé, el que estem fentés una activitat obligatòria per comença a seleccionar la població entre acreditats i no acreditats. Ambtotes les implicacions que això pot tenir.

4És el nom que he donat a la concreció pràctica del crèdit variable tipificat. Entrada al món laboral.5 Inicialment no queda altra solució que portar-los cap a la formació no reglada. Però l'objectiu és

l'acreditació i la formació reglada. Amb vocació de formació contínua.6 "Drop-outs on the truk". Encaminar als que han sofert fracàs escolar. Programes “Leonardo da Vinci”.


Vull ser...10

10

En aquest cicle dialèctic, el professorat actua com a catalitzador i estimulador del procés.


Vull ser...11

11

El crèdit es pot aplicar a tothom. És a dir, a l'alumnat amb bons resultats acadèmics i a l'alumnatque presenta problemes d'acreditació (quart i repetidors de tercer que no volen fer quart). És enaquest grup d'alumnes on la utilitat és més immediata i per al qual ha estat dissenyat inicialment,però pot ser aplicable, amb les correccions oportunes, a la totalitat dels alumnes de més de 15anys.

Per què el títol és major de 15 i no de 16, que és quan s'arriba a la edat legal7 per començar atreballar?

�Si esperem un any, molts dels alumnes ja seran fora del centre i no els podrem ajudar.

�Cal donar temps a la presa de decisions i assegurar molt bé les competències bàsiques8especialment les dels àmbits laboral lingüístic i matemàtic9 .

�Les competències bàsiques com a aprenentatges s'han d’anar desenvolupant durant tota lavida escolar i professional, però cal actualitzar-les de forma explícita als15 anys.

�Cal donar, a més a més, les habilitats socials que donen cohesió a la resta de lescompetències bàsiques.

�És necessari fer una escola per a la vida i no una vida a l'escola, sense futur i sense sortideslaborals.

El més important no és el que fa el professorat, sinó el que fa l'alumnat. D'alguna manera caldesaprendre algunes de les tècniques i actituds habituals entre el professorat. Per generar unes novestècniques d'ensenyament en les quals el centre de l'aprenentatge és l'alumnat.

El crèdit vol prestar una especial atenció als aspectes que fan referència a les discriminacionsper raó de gènere.

Intenta:

�Crear consciència de la problemàtica que genera la situació discriminatòria del treball femení enclara contradicció amb la Constitució de 197810 i la Declaració dels Drets Humans.11

7 Art.6 Estatut dels treballadors. "para poder trabajar se requiere haber cumplido 16 años".8 Entenc com a competència bàsica el "saber utilitzable" el "saber útil". Aquest és diferent segons el nivelleducatiu en que es trobi cada alumna/e. No serveix el “café para todos”.9Lingüístic i matemàtic: Entenc aquestes capacitats com les que permeten el desenvolupament de les

capacitats de comunicació i de control numèric en les situacions quotidianes de la vida ordinària.10 Constitució Espanyola de 1978, articles 14 i 35.1.Article 14. Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de

naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.Article 35.

1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici,a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats iles de les seves famílies sense que en cap cas es pugi fer discriminació per raó de sexe.

11 Declaració dels Drets Humans. Article 23.1. Tothom té dret al treball, a la lliure elecció de treball, a condicions equitatives i satisfactòries de treball ia la protecció contra la desocupació.2 .Tothom té dret, sense cap discriminació, a un salari igual per un treball igual.


Vull ser...12

12

�Ajudar a aconseguir una concòrdia real de gèneres. Concòrdia que passa per oferir a l'alumnatfemení les mateixes possibilitats de treball que al masculí.

�Crear una nova cultura i un nou marc de les relacions de gènere basat en la igualtat i laconcòrdia de gèneres12.

�Conscienciar que no hi ha veritable autonomia personal si aquesta no és una autonomiapersonal i financera. Aquesta autonomia personal13 i financera l'han de tenir per igual nois i noies.

L'efecte Mateu en l'educació i en les polítiques educatives

“El que té, tindrà encara més i nedarà en l’abundància, i el que no té, perdrà fins i tot els quecreia que tenia”. Mateu, 25 - 29

Es curiós com la frase de Mateu l'evangelista es pot aplicar al món de l'educació.

�Els més desafavorits del sistema educatiu pagaran cara la mala sort de tenir una famíliadesestructurada, o problemes psicològics, o d'un altre tipus.

�Una espiral de misèria que s'autoalimenta. Avui, alumnes amb problemes encara tenen algunaoportunitat de sortir de l'espiral segregadora; demà, quan surtin dels IES estaran més sols.

�Si al començament de la vida professional ja comencem malament, sense cap titulació i capformació, què poden esperar del seu futur. El que no té res al començament de la seva vida hotindrà molt difícil per sortir-se’n i tirar endavant.

�Cal una aposta decidida per l'alumnat amb problemes. Que impliqui a tothom. Primer al mateixalumnat, després als seus pares i mares, al professorat, a les administracions, a la societat civil i alspoders polítics.

�No ens podem permetre fracasats amb 16 anys!

12Entenc per concòrdia de gènere aquella situació cultural, social i econòmica en què homes i dones es

poden realitzar conforme a la seva identitat sexual tot col·laborant amb les especificitats dels altres.13Autonomia personal que passa per dominar les habilitats i les tècniques que permeten el normal

desenvolupament de la vida quotidiana.


Vull ser...13

13

Capítol 1 PRINCIPIS BÀSICS


Vull ser...14

14

Capítol 1 PRINCIPIS BÀSICS

Característiques de l'alumnat amb risc de no acreditació a l'ESO.

És necessari i urgent disposar d'estratègies d'intervenció que contribueixin a prevenir i i reduir lessituacions de risc de fracàs personal i col·lectiu.

El nombre d'alumnes en situació de risc acadèmic i d'exclusió socials és força considerable,especialment durant el segon cicle de l´ESO. Un de cada tres o de cada quatre alumnes noacredita. Això depèn de moltes variables: el grup d'amistats en què es troba, la situació econòmicai afectiva de la família, la tipologia d'alumnes de l’escola, etc.

En la meva opinió, són diversos els factors que intervenen en el que s’ha qualificat com un"fracàs"14 col·lectiu del sistema educatiu.

�Un sistema que integra una gran diversitat de situacions en una mateixa aula. Sense donarels mitjans per a una correcta atenció simultània a totes les persones que integren el grup.�Un professorat desbordat per un alumnat desmotivat, si no ressentit.�Una administració educativa que no ha pogut prioritzar fins ara aquestes problemàtiques.�Un alumnat en una edat de canvi i de transformació que té estímuls més interessants que elsque poden oferir les aules i el que s’hi fa.

Mirem algunes de les necessitats específiques d'aquest tipus d'alumnat.

L'alumnat de més de 15 anys i amb inadaptació escolar necessita

�- Canviar d'ambient escolar. �Els resulta massa academicista .�Els reforça amb les seves actituds de rebuig i de no aprenentatge.�El “café para todos” educatiu els porta cap al fet que no vulguin i/o no puguin fer resperquè han perdut el tren i no el poden recuperar.�És necessari orientar les seves capacitats cap a tasques constructives i formatives.�Convé preparar la transició del món escolar cap al món laboral, amb una formacióespecífica que tingui vocació de permanència.�És necessari passar de ser a la classe 15, a participar en la seva formació de formaactiva.16

�Cal un ambient, un lloc i unes activitats on puguin triomfar.

�- Canviar la manera de fer d'ells/es (l'alumnat).Cal que:

�Siguin conscients que són els actors de la seva vida i se la juguen.�Prenguin una nova actitud davant la vida, el treball i la formació.�Superin la seva visió negativa de l'escola i el seus contexts.

14 Fracàs no és el terme adequat. És mes correcte dir que els resultats desitjats i esperats podien ser

millors. Per això cal retocar alguns aspectes, com ara què fem amb els alumnes "dolents" i què fem ambels alumnes "molt bons".

15 Diem: aquest alumne/a ha millorat!No fa res, però sobretot no molesta, que ja és molt!

16Participar en la seva formació és molt més que ser a la classe, vol dir una actitud de voler ser-hi i voleraprendre.


Vull ser...15

15

�Vulguin passar del fracàs com a norma a ser triomfadors. Per això cal que el que se’lspresenti sigui assumible per les seves possibilitats.

�Canviar la manera de fer de les seves famílies.Cal que:

Estiguin assabentats del que vol ser i fer el seu fill/a.Donin un mínim suport a les aspiracions de cada un d'ells.�Coneguin el mètode i el procés que segueix el crèdit.

�Canviar la manera de fer del professorat.�Es fa necessària una nova forma de fer en el tipus de professorat que treballa amb aquestsjoves que presenten greus dificultats, que fracassen en la seva vida escolar i que tenen unesproblemàtiques específiques.�Aquestes situacions necessiten d'una una intervenció pedagògica diferent i diferenciada anivell d'ESO.�El canvi no és sols de mètode. És un canvi també d'actituds envers aquests alumnes. Nosón els dolents del centre. Són aquells que tenen unes altres necessitats!�Pot ser necessari en alguns casos canviar de professorat i d'ambient. Fer un tall i tornar arecomençar en un altre context.�El professorat té un difícil repte professional davant d'aquesta situació.

�- Canviar de metodologies.�No donar-los-en més d’allò de què ja tenen prou i no ha estat ni útil, ni satisfactori, nimotivador.�Cal un model nou del procés ensenyament-aprenentatge, que s'ajusti més a una formapersonal de ser, d'aprendre i de formar-se.�Han de ser significatives per part de l'alumnat per adquirir aquelles habilitats, hàbits,destreses, coneixements i procediments que consideren útils per a la seva futura vidalaboral i personal.

Per adaptar-nos a les seves necessitats en aquest crèdit, passarem per tres etapes. �Etapa de saber ser i de saber estar.�Etapa de saber fer.�Etapa de saber actuar.

�Etapa de saber ser i de saber estar.�Fase d'acompanyament, de motivació i de socialització.�Intentarem recuperar l’autoconfiança dels adolescents.�Buscarem que coneguin la metodologia de treball del crèdit i s'hi adaptin; en unespai de temps educatiu molt curt caldrà fer una adaptació a una manera de formar-se diferent.� Els dotarem de les normes, actituds i hàbits bàsics de treball, dels recursos, valorshumans i culturals bàsics.�Els ajudarem a ser ells mateixos i saber el que volen i poden fer.

�Etapa de saber fer.�Formació en competències bàsiques dels àmbits socials i laborals.�Aquesta fase és preprofessionalitzadora�Cal dotar-los d'hàbits i de competències professionals.�Són bàsicament: tècniques, habilitats, destreses i estratègies per buscar feina.


Vull ser...16

16

�Etapa de saber actuar.�Fase de presa de decisions laborals i de formació .�D'escollir el propi perfil professional.�En ella els ajudarem a fer el que han après i decidit durant el crèdit.


Vull ser...17

17

Fonaments legals.

Els crèdits variables tipificats relacionats amb el món del treball que contempla el Departamentd'Ensenyament són dos. L’un del Departament de Socials i l'altre de Llengües Estrangeres. Totsdos són crèdits variables d'ampliació.

�En el cas del Departament de Socials, la base legal està en el crèdit variable tipificat Entradaen el món del treball17, i en la tasca per desenvolupar les Competències Bàsiques delsàmbits18 laboral i social i al desenvolupament transversal dels coneixements de CiènciesSocials de segon cicle de l’ESO19.

�Existeix també, en el mateix decret, un altre crèdit variable tipificat amb característiques moltsimilars, Recerca de feina, adscrit al departament de llengües estrangeres.

En els dos crèdits variables es donen les condicions per fer aquestes activitats. Cada un delscrèdits posarà l'accent en un aspecte diferent del fil conductor. En el cas d’Entrada en el món deltreball, les Ciéncies Socials, i a Recerca de feina, les llengues estrangeres.

Característiques de la metodologia específica.

El mètode de treball amb l'alumnat es pot definir com a peripatètic20 i maièutic21 (socràtic22). Es facaminant i parlant amb l'alumnat. Una xerrada amigable que té com a objecte el seu futur personal. Ungrup petit que té interessos i problemes semblants i que es troba en un ambient de diàleg obert iconstructiu, sense límits.

No és orientació, sinó que és sobretot un acompanyament en la presa de decisions; una provocaciócontínua que espera respostes de l'alumne/a i de les seves famílies.

Te vocació contracultural23. No vol ser un crèdit més. Vol deixar marca en l'alumnat.

És un exemple clar de crèdit variable amb transversalitat 24 de coneixements.

17 La base legal és l'Ordre de 3 de juny de 1996, per la qual es desplega l'organització i avaluació del’ensenyament secundari obligatori. (DOGC núm. 2215, de 7/6/1996). Crèdit variable tipificat Entrada al món deltreball assignat al Departament de Ciències Socials. Un crèdit d'ampliació .18 GENERALITAT DE CATALUNYA, Conferència Nacional d'Educació 2000-2002 Debat sobre el sistemaeducatiu català . Conclusió i propostes. Departament d'Ensenyament. Barcelona, 2002. pàg. 257-265

19Per a alumnes amb dificultats d'acreditació, possiblement els serà mes fàcil utilitzar el crèdit d’Entrada almón laboral per la seva aparent proximitat als seus interessos i per evitar que pugin pensar que no elpoden fer per les seves freqüents dificultats amb les llengües estrangeres.

20 Es fa tot caminant . El professor acompanya, l'alumnat decideix.21 El professorat actua de " llevadora". Ajuda a néixer una nova consciència en l'alumne: la consciència ciutadana,la professional i la de la necessitat de la formació contínua.22 Sòcrates (470-399 aC) Pensador grec, fou condemnat per una part de la societat del seu temps a mort, per fer

pensar als seus deixebles i provocar la reforma del l'ordre establert. Mort que accepta amb gran dignitat i sentitcívic.

Nasqué a Atenes i passà gran part de la seva vida per places i carrers, conversant amb la gent. Deixeble seu fouPlató. No escrigué mai res. Actualment se’l considera el pare del pensament científic i filosòfic.

23Contracultural en el sentit de trencar amb els tòpics sobre aquelles persones.24 La transversalitat l'entenc com el fet de treballar les competències bàsiques cada vegada que vingui al cas,prescindint de l'assignatura que estiguem donant. L'equip docent és corresponsable de la formació del nostrealumnat de forma global i unitària. Encara que cada assignatura ha de fer el seu paper dins la formació del'alumnat.


Vull ser...18

18

Les competències socials i laborals han de permetre que l'alumnat arribi al grau de maduresa necessariper prendre decisions sobre el seu futur professional i personal i s'integri en la societat com unciutadà/na madur/a i responsable, capaç de tirar endavant la seva vida familiar, professional i social.

Les competències bàsiques estan integrades dins els diferents àmbits.

�Les ciències socials són el motor del crèdit, en desenvolupar la visió espacial dels alumnes,millorar-ne els coneixements històrics i geogràfic del l'entorn, la terminologia pròpia de lageografia física, humana i econòmica; en donar-los el coneixement de la realitat en què esdesenvolupa la seva vida i seu futur mercat laboral.

�Hi ha també una part de matemàtiques. El càlcul i la gestió d'un pressupost.

�Molta llengua escrita i parlada. Major de 15 anys és, sobretot, un gran diàleg personal icol·lectiu.

Presenta als nois i a les noies una àmplia gamma de possibilitats de recerca de feina, fins i totl'autoocupació. Vol afavorir de forma molt especial la integració de la dona en el món del treball i evitarles discriminacions per raó de gènere. Intenta una concòrdia de gèneres dins el món del treball i de lesrelacions personals.

Volt donar-los les eines per sentir-se ciutadà/na25, per buscar feina, per conèixer el seu entorn, perautoconèixer-se, per continuar formant-se i també el coneixement de la realitat social, laboral ieconòmica de les professions a les quals el nostre alumnat es vol incorporar.

El crèdit està pensat per a tot l'alumnat que finalitza l’educació secundaria obligatòria. Però ésespecialment útil per a aquells/es que presenten dificultats d'acreditació i/o presenten risc d'exclusiósocial en no acreditar.

Transversalitat és una unitat integradora de coneixements significatius.25Persona responsable de les seves relacions amb la resta de la comunitat.


Vull ser...19

19

Mètode didàctic

Una didàctica activa que vol integrar la vida ordinària als IES, i els IES en la vida ordinària. El mónescolar està al servei de la societat i no la societat al servei del món educatiu.

L'ensenyament està sofrint actualment un important trasbals en el si del que cal ensenyar. No està clarque el que avui ensenyem sigui realment útil per al dia de demà. Una altra discussió diferent, peròcomplementària, és si el que hem d'ensenyar ha de ser útil o de si la cultura és útil per ella mateixa.Amb tot, l’educació canvia lentament en un món que funciona a gran velocitat.

Algunes vegades, la realitat exterior ens és estranya. En les escoles podem viure molt lluny de lavida diària i del que passa al carrer. Tancats fisicament per les reixes que envolten els centres.Aquestes creen un microclima especial que fa que la realitat que entra dins dels centres estiguitamitzada per aquest aparent aillament. No són reixes físiques solament les que allunyenl’educació formal del món exterior, hi ha reixes mentals molt més poderoses i que cal anartransformant.

Podem fer que l'escola ...

Podem! ...�Fer que l'escola tingui en la vida ordinària un centre d’interès preferent a l'hora deprogramar les seves activitats formatives�Buscar procediments que funcionin i que no esgotin una part de l'alumnat i delprofessorat.�Evitar que una part del professorat arribi a la frustració i en alguns casos a la depressió.�Fer significatius els aprenentatges.�Integrar tots el camps de la vida en un aprenentatge globalitzador.�Aconseguir la transversalitat en els coneixements dins de les nostres aules.�Treball amb alumnes de 4t al carrer. D’aquí a pocs mesos serà on viuran i treballaran!

El carrer pot ser el lloc d'estudi per a l'alumnat de les assignatures següents.

�Matemàtiques� Llengües

�Català�Castellà�Anglès�Altres llengües

�Geografia�Història�Naturals�Religió i la seva complementària.�Etc.

El carrer pot ser centre d’interès de totes les assignatures del currículum. La vida ordinària no solformar part de la vida escolar i per això tenim un alumnat amb moltes coses apreses i amb gransbuits en aspectes formatius bàsics, d'us diari. Els falten capacitats pràctiques i competències útils.


Vull ser...20

20

Buscar feina

Buscar feina és una tasca ineludible en la vida dels éssers humans. Potser la més important detotes les que fem al llarg dels anys. Un dia hem de decidir en què gastarem la majoria de leshores, dels dies i mesos de la nostra existència. I això cal que s'ensenyi en els centres desecundària.

Ha d'esser una feina de tothom. De l'equip docent i de la resta de la comunitat educativa. Delsdepartaments d'orientació i els psicopedagogs26, dels pares i mares, però també de les empreses,dels ajuntaments, etc. I sobretot, de l'alumnat, que és el principal protagonista d'aquesta història.

Cal crear una didàctica que porti al nostre alumnat a tenir un projecte personal de treball i deformació per als propers anys de la seva vida, quan abandonin l'ESO.

El treball fonamental del crèdit és donar les eines perquè l'alumne sigui capaç de ser autònom iresponsable en la presa de decisions que l'afecten en la seva vida com a treballador, com a persona icom a ciutadà. Tot ensenyant-li els coneixements bàsics sobre el món del treball dins d'unaassignatura.

El camí ve marcat per un seguit de preguntes que cal resoldre personalment i per unes tècniquesque cal integrar. Tècniques referides a la recerca de treball, al domini de l'espai físic i temporal, ala formació personal, ciutadana i professional.

Té dos grans espais: l’aula classe, preferentment la d'informàtica27 i el carrer,28 la vida fora del'institut. El carrer és sempre el principal centre d'interès.

Aula classe:

Lloc on es fan els aprenentatges més tradicionals, però amb una didàctica activa.

Presenta, però, una sèrie de característiques especials:

�S’hi manté la intenció d’estar obert als coneixements propis de la vida ordinària.

�L'aula representa el moment on es "remuguen" els aprenentatges obtinguts al carrer. Essistematitzen i s'escriuen en el dossier electrònic de forma breu i clara.

�És també el lloc de reflexió col·lectiva i on el grup discuteix, informa i dóna les seves opinionscom a grup.

�S’hi donen nous coneixements de tipus molt pràctic que l'alumne ha de treballar. Hi tenen lloccinc tipus d'activitats:

-Les trobades amb professionals.

-Les conclusions en comú de les visites.

26Així ho reconeix la Resolució de 25 de juny de 2002, en la qual considera que és tota la comunitat

educativa la responsable de la formació de l'alumnat amb necessitats especials.27 És molt convenient poder desenvolupar el crèdit a l'aula de informàtica, ja que la recerca de feina cada vegadamés anirà lligada a l'ús de les noves tecnologies. Gairebé tots els documents cal fer-los amb mitjans informàtics.28És el veritable informador - formador del crèdit; fora de l'àmbit estrictament educatiu és on l'alumnat rep laformació i la informació que fa que valori la vida escolar i el món del treball.


Vull ser...21

21

-La recerca de treball per via telemàtica.

-La realització de documents i pràctiques per cercar feina.

Emplenar una sol·licitud per demanar feina

Currículum vitae.

Cartes de resposta a anuncis.

Simulació d'entrevistes de treball.

L’entrevista telefònica.

Els tests psicotècnics.

Creació d'un arxiu personal de documents.

Etc.

A l'aula tenen lloc les xarrades professional, que són una altra forma de carrer. És elcarrer portat a l'aula

�Ens hi comuniquem a la xarxa d'Internet i arribem a tot el món. És, per tant, una altramanera d'anar al carrer. 29

El carrer

Avui dia tothom ha tingut al llarg de la seva vida dos grans mestres: l'escola i la vida diària; el carrer.

La vida fora de l'escola presenta una riquesa i varietat de situacions educatives que cal utilitzar (totplanificant les seves possibilitats dins la nostra pràctica docent ordinària) i que el món escolar no té.Especialment interessants per aquest crèdit són les dues següents:

�La mobilitat funcional en el temps i en l'espai.

�El coneixement de les institucions que els poden ajudar en la recerca de feina

El crèdit treballa especialment aquest aspecte tan important com és la mobilitat funcional dels futurstreballadors/es. Una de les dificultats que presenten un gran nombre de nois i noies als 15 anys a l'horade buscar feina és que no disposen de la mobilitat funcional per desplaçar-se amb transport públic deforma autònoma i eficaç. El mapa mental de la seva ciutat i de la seva comarca presenta greusdistorsions. També és important el treball del temps relacionat amb els desplaçaments. Aprendre acalcular-lo i utilitzar-lo.

No coneixen els indrets on es troben els llocs de treball, els polígons industrials. Tampoc coneixen lesinstitucions que els poden ajudar en la recerca de feina, ni els centres formatius adequats per a la sevavocació professional.

29Dotar-los de les capacitats bàsiques per treballar amb Internet és bàsic per una adequada inserció laboral isocial


Vull ser...22

22

Per tot això cal planificar un seguit de sortides que desenvolupin les competències relacionades amb lamobilitat. És una tasca molt exigent. Obliga el professorat a dedicar-hi moltes hores tant per a lapreparació com per a la realització de les sortides.

Presenta, amb tot, alguns reptes importants a solucionar. El centre docent ha de planificar les possiblesinterferències amb la resta d'assignatures30 i quines persones hi aniran d'acompanyants.

Ofereix també grans recompenses: alumnes desmotivats i que no volien fer res troben sortides per a laseva vida personal i professional, milloren com a persones, com a professionals i com a ciutadans;reforcen la seva autoestima i l'autoconeixement, perceben que poden tenir un futur professional ipersonal. És una injecció d'optimisme realista.

Objectius per l'alumnat

En el fons, el que cal fer està en la línia del que diu el conegut informe DELORS, La Educación encierraun tesoro31. Cal aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ser.

Aquestes preguntes tenen un annex en la pàgina d’Internet www.lacomunitat.net + de 15 anys, en laqual hi ha una col·lecció de lincs per anar responent a cada una d’elles. I en la pàginahttp://www.xtec.es/�jvilaro1

Al final del crèdit, cada alumne ha de poder respondre's les preguntes següents32:

Busques feina? Busques formació?�De què vull treballar? �Vull estudiar?�Què vull fer? �Què vull estudiar?�Què puc fer? �Ho puc fer?�Ho puc fer? �Qui em pot ajudar?�Qui em pot ajudar? �Què necessito per fer el que vull fer?�Què necessito per fer el que vull fer? �Com - on busco formació?�Com - on busco feina? �Com es fa?�Com es fa? �Com puc moure’m per fer tot això?�Com puc moure’m per fer tot això? �Com puc continuar formant-me?�On puc continuar cercant feina permillorar?

�On puc continuar formant-me?

30 Possiblement és la gran dificultat. S'ha de mirar d’incidir el mínim possible en el desenvolupament d'altresactivitats escolars. Cal aconseguir un professorat adient per fer aquesta tasca i un acompanyant per complir ambla normativa de les sortides extraescolars. Si no hi ha professorat disponible, es pot recórrer a persones majors de18 anys que vulguin acompanyar (pares o mares d'alumnes, Ampa, etc).31 http://www.unesco.org/delors/delors_s.pdf. (11-02-2004)32Informe DELORS. Obra citada. SEGUNDA PARTE, CAPÍTULO 4 “La educación a lo largo de la vida se basaen cuatro pilares: aprender a conocer, aprender a hacer, aprender a vivir juntos, aprender a ser”


Vull ser...23

23

Orientacions per al professorat.

Una didàctica així ha de plantejar un seguit de preguntes per part del professorat que l’ha d'aplicar.

�Quin és el millor moment educatiu per portar a terme el crèdit?

�Quina és la didàctica i la metodologia que he d’utilitzar?

�Quins són els mètodes d'avaluació i de seguiment ?

�Com es fan les sortides i per a què serveixen?

�Quines són les seves aplicacions pràctiques?

�Quins problemes plateja la planificació de les activitats?

�Com contactar-les?

�Com es pot organitzar el temps per fer aquestes sortides?

Aquestes són algunes de les preguntes que haurà de respondre's un docent a l'hora de fer el presentcrèdit.

Totes elles s'expliquen en el present treball així com també les indicacions per utilitzar els materials delcurs.


Vull ser...24

24

Materials:

Tenen diferent tipus de format.

El materials són un disquet de treball (pot ser el de l'alumnat o el del professorat) i un dossier en formatpaper.

�Disquet de treball de l'alumnat

�Disquet de treball del professorat

�Dossier en format paper

El disquet per a l'alumnat així com un dossier en format paper son els materials entregats a l'inici delcrèdit i que l’alumne haurà de treballar.

El disquet de l'alumnat és:

�Una relació de preguntes personals que cada noi/a treballa segons les seves necessitats icapacitats.

�Una col·lecció de lincs ordenats per temes per respondre les preguntes que donen títol al crèdit.

�En el disquet l’alumne/a elabora un seguit de documents que queden al seu servei.

�El disquet recull tota la informació que l'alumne ha d'anar elaborant durant el crèdit.

�Fitxes tècniques

�El seu currículum vitae

�Les seves cartes de presentació

�La tarjeta de presentació

�La porta freda

�Les decisions personals que ha anat prenent durant el crèdit

�Etc.

�És un material d'autoavaluació per a l'alumne i d'avaluació per al professorat.

Existeix també disquet per al professorat, en el qual troba més materials, sobretot materials deseguiment i avaluació.

El dossier en format paper:

�El dossier recull tots els materials de treball del nostre alumnat. materials que el professorentrega en format paper33.

33El dossier en format paper pot ser el que ofereix la Generalitat de Catalunya (Departament de Treball) als

Centres d'Informació Professional a tota persona que els sol·liciti., o/i els materials que estan en eldisquet del present treball.


Vull ser...25

25

Poden ser aquests materials o molts d'altes, com per exemple els que es troben al llibre delDEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA, SECRETARIA GENERAL DE LA JOVENTUT, Parlem deFeina a les Escoles, GENERALITAT DE CATALUNYA, Barcelona 2000

Són materials organitzats, estandarditzats i pautats. Recursos i eines amb els quals serà més fàcilassolir les competències bàsiques per a la recerca activa de treball i la presa de decisions formatives.

Això en el moment actual vol dir fomentar la formació permanent i la mobilitat personal. Vivim enun món en què els coneixements caduquen, en el qual la mobilitat i la flexibilitat esdevenen unes de lescondicions i capacitats bàsiques.

També vol dir per part del professorat afavorir l 'autoconeixement i l'autoestima del nostre alumnat.Valorant les seves possibilitats; intentant ajudar- los a buscar el seu currículum ocult34.

Els materials tindran les següents característiques:

-Ser el màxim de senzills i clars

-Ser agradables i fàcils d'usar

-Donar respostes a les necessitats bàsiques a l'hora de buscar feina.

-Facilitar la formació continuada.

-Adaptables a cada noi/a.

-Adaptables a cada grup -classe.

Uns materials dinàmics que s'hauran de renovar contínuament per ser útils a les noves situacions delmercat laboral.

La pàgina WEB

En ella es recull tota la informació disponible sobre les qüestions que donen títol al crèdit i que vol serpunt de referència per a la comunitat educativa implicada .

Vol ser :�Un lloc on s'actualitzin les informacions rellevants: possibilitats de formació , de cerca de feina,d’assesorament, etc.�Un instrument per trobar feina i formació.�Una pissarra on es puguin posar les opinions i les experiències de tothom que treballa enl'acompanyament en la presa de decisions dels adolescents, professorat, alumnes, agents socialsi pares/mares .�Un fòrum de debat i punt de trobada..�La seva adreça es http://www.xtec.es/�jvilaro1

34Entenc per currículum ocult aquelles característiques personals de qualitat , habilitat, interessos que té

cada ser humà. Moltes vegades de forma no conscient i que poden ser el punt de inici d'una vocacióprofessional.


Vull ser...26

26

Capítol 2 Mètode didàctic.


Vull ser...27

27

Capítol 2 Mètode didàctic.Aquests dos textos que trobaràs a continuació defineixen molt bé el que et vull explicar; un mètode tanantic com la histria de la ciència occidental, el mètode Socràtic.

�SÒCRATES: “Bé, si vols, ajaguem-nos a l’ombra d’aquest plàtan i comencem. Però abansque res, digues: estàs disposat a dur la discussió com m’agrada a mi? Jo et faré preguntes itu hi respondràs. Ja saps que d’una conversa així tot el que en trauràs serà veure mésclarament allò que ja sabies, fer florir les llavors del coneixement que ja eren al teuenteniment. Espero que no faràs com el rei Dàrius, que va occir l’encarregat de les sevesmines perquè només havia tret coure d’una mina que el rei es pensava que contenia or. Suposoque no oblidaràs que cap miner no pot trobar en una mina res més que allò que la mina conté" .35

Nota de situació: Sòcrates és amb un grup reduït d'amics /deixebles tot passejant per Atenes i trobemuna ombra agradable i fresca en un dia d'estiu.

"ajaguem-nos a l’ombra d’aquest plàtan i comencem,"

L'inici del coneixement i de la ciència comença, segons Sòcrates, 36 amb un “ajaguem-nos sotal'ombra“ d'un arbre i comencem a pensar. Tinguem temps per reflexionar!És curiós que aquest fet es repeteix després en alguns moments estel·lars de la ciències i la culturamundial, com per exemple la poma de Newton, amb el descobriment de la llei de la gravitacióuniversal o amb fets més antics històricament parlant, com la il·luminació del príncep Sidaarta "Buda "també sota l’ombra d'un altre arbre.

“Perdre” el temps és guanyar-lo? Depèn! Perquè sigui cert, cal que es compleixin dues condicions,segons Sòcrates: s'ha de tenir un objectiu i cal un mètode.

“Però abans que res, digues: estàs disposat a dur la discussió com m’agrada a mi?”

Per començar el crèdit amb la present didàctica cal que l'alumnat sapiga que està a punt de fer uncrèdit diferent i que ha d'acceptar-ne les peculiaritats explícites que són:

1.Ell, l'alumnat és el que ha de preguntar-se què vol fer.2.Ha d'estar disposat a recórrer amb mitjans de transport públic la seva comarca en recerca delque vol fer en l'àmbit laboral i de formació professional i personal.

“Jo et faré preguntes i tu hi respondràs”.

El professorat fa preguntes, l'alumne hi respon. El subjecte de l'aprenentatge ha de voler fer el procésperquè ell és l'interessat d'arribar al final i assolir el seus objectius. Si no, no existeix capaprenentatge. No són els interessos de Sòcrates l'objecte de les preguntes, sinó els interessos del'alumne. Ell/a, l'alumne/a és el que proposa el tema i el que respon a les qüestions que li interessen.

35 http://www.iecat.net/institucio/societats/SCMatematiques/WebSCMAT/butlletins/17_2/5%20Renyi.pdf (10-

02-2004)Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques Un diàleg socràtic sobre les matemàtiques Alfréd Rényi Vol. 17, núm. 2,2002. Pàg. 51–67 (19/09/03)36 No és estrany que el programa per excel·lència dels universitaris de la UE es digui Sòcrates.


Vull ser...28

28

La tasca d'un bon "magister- professor/a" serà aquell/a que troba la manera de despertar elsinterrogants més adequats per als seus deixebles. Vol fer d'acompanyant. No vol dirigir , ni orientar,Vol acompanyar!

Una altra activitat a la qual Sòcrates va dedicar una gran part de la seva vida va ser caminar amb elsseus amics- deixebles. En el fons és un altre moment del mateix mètode. El moment de recollidad'informació de la pròpia vida diària que finalitza amb la reflexió personal. Caminar , viatjar, parlar,buscar les respostes a uns objectius o qüestions formulades explícitament durant els temps de reflexió.Fora del centre escolar, fora de la pressió de les aules, amb temps i amb un objectiu a mig termini. Ésun mètode de formació molt complet.

De tot això trec algunes conclusions:

-L'aprenentatge ha d'ésser gratificant i no pot ser un càstig per als nostres alumnes.-La formació s'ha de fer en una ambient amigable i no hostil.-Cal crear uns objectius i un mètode adequats a cada alumna/e.-L'alumne i sols l'alumne és l'objecte dels aprenentatges.-Ell /a és el que ha de voler aprendre.-Una mala herba pot arribar a ser una flor.-De fet la totalitat de les flors són males herbes treballades intel·ligentment.

“el que en trauràs serà veure més clarament allò que ja sabies ,”

El que ha de fer el nostre deixeble és fer sortir els pensaments més amagats , profunds i aconseguirverbalitzar-los d'una manera conscient i significativa. En tot aquest procés educatiu l'únic important és laresposta de l'alumne.

La pregunta millor és la que formula el propi interlocutor. Aquella que dóna resposta aquelles qüestionsque són significatives i importants per a l'alumnat. Com a resultat de tot el procés, l'alumnat troba totallò que ja tenia d'alguna manera ja a dins.

“fer florir les llavors del coneixement que ja eren al teu enteniment.”

El nostre alumnat té molta més informació 37que nosaltres a la seva edat. Però falla, curiosament, enmolt casos la primera condició de qualsevol aprenentatge "Per aprendre cal voler aprendre." Sofreixenuna certa saturació d’informació i els falta motivació i formació en competéncies bàsiques.

-El que "coneixen" no significa res per a les seves persones .-Els coneixements que tenen solen ser poc útils i poc utilitzats.-Els falten reptes personals assolibles que els obliguin a utilitzar els recursos emmagatzematsdurant anys.-Coneixen molt bé l'entorn escolar i ignoren el món laboral i social.-El nostre repte és fer florir el que ja tenen de bo dins d'ells ,que és molt, tot lligant l'escola ambla societat.

El rei Dàrius, que va occir l’encarregat de les seves mines perquè només havia tret coure d’unamina"

37 Coneixen i dominen tècniques que nosaltres no som capaços d'utilitzar. Són experts/tes en totes les novestecnologies i tècniques electròniques: mòbils, programari d'informàtica, etc.La TV i el món dels Mass Media a provocat una inflació de la informació que moltes vegades no és utilitzada o,cosa que és pitjor, és mal utilitzada.


Vull ser...29

29

Tots els element químics de la taula periòdica d'elements són necessaris. No n’hi ha cap de superflu iinútil. Cada alumne és una mina d'alguna mena d'element químic; nosaltres hem d'ajudar a descobrirde quin tipus és. Quines qualitats té i per a què serveix.

El que trobarà serà el que ja tenia, però no podia expressar ni definir. Pot ser que al final el que trobi noliagradi i s'enfadi amb la persona que l’ha ajudat a ser conscient de la seva realitat. No passa res, araconeix on és i què pot fer.

Molts elements de la taula química d'elements són abundants i fàcils d'obtenir. Altres són rars, estranysi de difícil extracció. Són les terres rares i els element artificials. Aquests últims, els més perillosos de lataula periòdica d'elements, no existeixen en la naturalesa, són creació humana. Aquest pensamenttambé és aplicable a la nostra tasca. Tenim alumnat que podríem classificar com a "normal" i tambétenim alumnat que presenta situacions personals molt complicades, fruits de problemes moltesvegades aliens a ells mateixos i que requereixen un tractament especial i molt delicat; són les “terresrares”. En el cas que no puguem solucionar la seva problemàtica, amb una mica de sort, elstindrem-aguantarem dins el sistema educatiu, que no és poc38. Encara que no solucionarem elsseus problemes personals, familiars i d'adaptació a la nostra societat sempre quedarà algunacosa bona i com a mínim els tindrem en un entorn educatiu-formatiu.

Hem de valorar més la feina dels professionals que treballen amb alumnes amb problemes i/odesafavorits socials.

“cap miner no pot trobar en una mina res més que allò que la mina conté”.

Aquesta senzilla afirmació no sempre la tenim clara en la pràctica. No es pot treure or d'on no hi ha sinócoure. Però hi ha coure! I s'ha de treure!

La pregunta central d'aquest crèdit és: Què faig jo de la meva vida ara que he de prendre decisionsque afectaran la resta de la meva vida? Quin és el meu "element químic" que em fa útil per a mi, lameva família i per a la societat?

Algunes preguntes que ens hem de fer els educadors són:�A quants alumnes no els hem ajudat a trobar la seva especificitat?.�Quantes vegades no hem fet com el rei Dàrius hi l'hem "matat" perquè no donava or?�Pot ser que fos d'algun altre element químic? Allò per al que sí servia!

Idees principals:

�El principal actor dels processos d'aprenentatge és cada alumne/a.�Cal ajudar a descobrir el currículum ocult del nostre alumnat.�Tothom serveix per fer molt bé alguna cosa.�Les famílies s'han d’implicar en el futur del seus fills.�El professorat ha d'estar pendent del desenvolupament de les competències bàsiques , delssabers utilitzables de cada alumne/a.�En el món actual i per les necessitats del mercat laboral importa molt la formació contínua.

38Ajudar a passar l' adolescència i prejoventut a una persona amb dificultats de tipus familiar o/i socials de

tal grau que aparentment no haguem aconseguit gran cosa en el nivell de coneixements és ja una grantasca. Encara que sols els aguantem com en una guarderia (això és un cas extrem i rar), ja hem evitatmoltes coses. Com a mínim hem intentat acompanyar-lo i ajudar-lo.


Vull ser...30

30

El segon text es de l’Enciclopèdia Catalana en la seva versió d'Internet i ens planteja les especificitatsdel mètode socràtic .

"Per això, el mètode socràtic presentava dos moments ben diferenciats: el de la ironia, mitjançant laqual aconseguia que els seus o ponents s’alliberessin de llurs prejudicis, reconeguessin llurignorància i desitgessin superar-la, i el moment maièutic (o art d’ajudar a donar a llum) o del partintel·lectual: la ‘‘concepció’’ del concepte adequat. .... La independència d’aquesta nova moralseduí molts joves atenesos, però també escandalitzà els sectors tradicionalistes".39

“ la ironia, mitjançant la qual aconseguia que els seus o ponents s’alliberessin de llursprejudicis, reconeguessin llur ignorància i desitgessin superar-la”

Sortir de la ignorància té moltes vegades un component irònic i de paradoxa. El primer coneixementfonamental és reconèixer que no sabem res. I molts dels nostres alumnes desconeixen fins i tot això.No saber res i reconèixer-ho és un acte de profunda humilitat i de sapiència. És el principi delconeixement. Per tant quan diem dels nostres alumnes que "no saben res, de res," estem reconeixentimplícitament que podem fer molt per ells. Una altra cosa és que nosaltres tinguem les estratègiesadequades per fer-ho i que ells vulguin.

El "fracàs" en educació és sempre una possibilitat que cal acceptar, però sempre serà relatiu a lesexpectatives formulades sobre l'alumnat. En els casos més difícils caldria fer-se la següentconsideració: Què se n’hauria fet, d’ell, sense la nostra ajuda i atenció? Caldria veure no el que hemaconseguit, sinó el que hem evitat.

El que no ens podem permetre és no fer res i abandonar. Ens hi juguem molt. Ens juguem el futurprofessional dels nostres alumnes i del benestar de les seves famílies i d'alguna manera el futur de lanostra societat. Per als casos d'alumnat difícil i complicat aquesta norma és especialment vàlida.

Per voler aprendre cal tenir l'esperança de poder aprendre. Si no, no hi haurà l'actitud receptivanecessària per voler sortir de la ignorància . Aprendre té molt a veure amb mantenir una esperança40.Si aquesta hi és, i s'ajuda adequadament, obtindrem nous coneixements significatius en el nostrealumnat. Si la matem, ens queda el no res. Ensenyar s'ha de fer sempre des del respecte i lacomprensió. Des d’una òptica amigable, una òptica socràtica.

Aprendre és alliberar-nos de les nostres ignoràncies i mancances. Ensenyar és ajudar a alliberar-los deles seves ignoràncies i mancances. És una activitat dual que sempre ha de fer un retorn. Docent-discent -docent o bé discent- docent- discent. Però cal fer el retorn d'informació per poder iniciar un nouprocés. Això és el que coneixem com a avaluació. No és posar una nota, és molt més. És construir apartir de les noves informacions.

39 http://membres.lycos.fr/catalunya1714/filosofia/filo-socr.htm Sòcrates . Enciclopèdia Avui. (19/09/03)http://perso.wanadoo.es/filosofs/fil-socr.htm (10/02/04)40Quantes vegades ens carreguem l'esperança i donen de forma no conscient el missatge fatídic que no hi

ha esperança.“Facis el que facis, tot és inútil! Estàs condemnat! No aprovaràs mai!”


Vull ser...31

31

“el moment maièutic (o art d’ajudar a donar a llum) o del part intel·lectual: la ‘‘concepció’’ delconcepte adequat”

El docent amb aquest mètode té molt de llevadora: ajuda a néixer un nou individu, al qual acompanyai dóna suport, però el que neix és l'individu. El que es juga el seu futur és l'alumne i això cal recordar-li.

L'adolescència i la primera joventut són dos moments forts de la vida. Són els moments en què esforma l'adult o preadult, en cada ser humà. La companyia d'una persona de confiança , els dóna unatranquil·litat i una seguretat. Estem al seu costat ! Poden recolzar-se en algú que els acompanya i téexperiència.

La nostra tasca consisteix posar totes les nostres habilitats i coneixements al seu servei. L'acompanyament en el moment de prendre decisions als 15 anys és un fet vital. Evita molt fracàspersonal i mortaldat social. De la mateixa manera que les llevadores salven moltes vides, un bonacompanyament redueix el fracàs preprofessional en traçar un camí formatiu i laboral. Especialment enaquells casos en què el part és molt difícil.

"aquesta nova moral seduí molts joves atenesos, però també escandalitzà els sectorstradicionalistes "

Molts alumnes/as es poden beneficiar d'aquesta didàctica. Aquells/es que han "fracassat" amb elsensenyaments més convencionals i també els que “triomfen de forma aclaparadora”.

Aquesta didàctica no és difícil d'aplicar però és exigent amb el professorat: moltes hores de preparaciódel treball i moltes per fer-lo. Res ha de quedar a la improvisació.

També té grans alegries pels èxits obtinguts. Es pot fer si creus que l'altre, l'alumne, és capaç de ferquelcom de bo, i que invertir temps en els casos difícils és una necessitat ineludible de justícia social.

Crec que el que pot ajudar a situar el tema en el seu lloc just és si tornem a la història del Rei Dàrius.De la mateixa manera que tenim mines d'or i que calen tècniques especifiques per treure’n l'or, tambéens calen bons professionals especialistes que dominin la tècnica per treure coure, i tot la resta delsaltres elements químics de la taula. Tenim, doncs, diferents elements químics i per tant calen diferentstipus de tècniques? No passa res! Un alumnat és bo per a un tipus de tècnica i l'altre bo per a unaaltra.

Amb tot, el mètode socràtic és bo per a tothom. El que cal és que tothom sigui útil per a alguna tasca.L'escola ha de tenir com a objectiu l’obligació de trobar a cadascun el lloc més adequat a les sevescaracterístiques i qualitats.

Una de les grans necessitats dels sistemes educatius europeus és recuperar l'alumnat que no haassolit la secundària obligatòria (CEDEFOP) 41 La realitat diària és que molts/es alumnes no acrediten.

Ens cal augmentar el nombre de gent amb la formació professional per equipara-nos a la mitjanaeuropea. Hem de tenir un alumnat i un sistema educació que faci que pugem tenir moltes mines d'or ipoques de coure !

41CEDEFOP. The European center for the development of vocational. www.cedefop.ue.int/§§§


Vull ser...32

32

Documents de reflexió estratègica.Eix valors 4. Societat de l’aprenentatge.

Taula 2.Taxa d’obtenció d’un diploma d’ensenyamentpostobligatori per cada 100infants nascuts el mateix any.

General Professional Total

Catalunya 42 20 62

Espanya 43 24 67

Zona euro 40 42 82

Font: Consell Superior d’Avaluació (2000).1. CONCEPTE D’EDUCACIÓ: FER REALITAT L’EDUCACIÓ TOT AL LLARG DE LA VIDA - 1442

Una darrera qüestió per a la reflexió personal i col·lectiva, a la qual no trobo una resposta adequada.L'ESO: l'ensenyament secundari obligatori té la O d'obligatori, i el que és obligatori ha d'ésser per atothom, com el carnet d’identitat, prescindint de tota altra consideració. Si és així per què desprésd’haver-la cursat no tothom es pot integrar al món del treball d'una manera adequada?

Avui tothom cursa l'ESO però no tothom n’assoleix l’acreditació. Normalment un és bon percentatgede la gent que ja té problemes d'una altra índole43 i que a partir d'ara en tenen un de nou. No estanacreditats en un món que demana l’acreditació per a tot. Cal, per tant, buscar solucionspersonalitzades a cada un dels casos que se'ns presenten, perquè en un temps relativament curt, puginregularitzar la seva situació d'una manera fàcil i assolible. No podem ni hem de regalar res, però cal serseriós amb la seva problemàtica específica.

Amb la nova llei de qualitat, si no encertem el camí dels PIPs, podem agreujar encara més la situaciósocials dels més desafavorits. Esperem que el bon saber fer del professorat i les adaptacions que totallei obliga, donin un excel·lent resultat i puguem reduir en nombre de no acreditats i sobretot puguemtrobar un camí per resoldre el fracàs socioescolar.

Una última anotació que crec que pot donar llum sobre el sistema socràtic: una part important de la vidaen la societat grega, eren els simpòsiums.44 La reunió d’especialistes es feia tot menjant i bevent. Unaactivitat didàctica de primer ordre, aquell moment en què la gent comparteix el que té i el que és. Fontde relacions personals i professionals. Bona part del sistema socràtic té aquest fonament: un grup dedeixebles, que tenen una relació amigable amb el seu mestre, que divaguen, passegen, mengen imiren el món amb els ulls i la ment oberta.

42 http://www.gencat.net/nova_administracio/cat21/descargar/eix4/4_1Pedro.pdf (10/02/2004)Pla Governamental 21. Documents de Reflexió Estrategica n7. F. PEDRÓ Societat de l’Aprenentatge. Eix4.

Generalitat de Catalunya.43Alumnes amb famílies desestructurades, nois/es en crisi per motius diversos. Si no hi fem res, carn de

treball temporal de forma permanent.44Recordo que hi ha una normativa de consum de begudes alcohòliques i del tabac aplicable a l'escola.


Vull ser...33

33

Capítol 3 Aula- classe


Vull ser...34

34

Capítol 3 Aula- classe

En el món educatiu es considera l'aula com el lloc on es registren la majoria dels processosd'aprenentatge. En aquest crèdit això no és així: la gran majoria dels aprenentatges es faran fora del'aula. Quin serà el paper de l'aula?

Funcions de l'aula en la didàctica del crèdit "Entrada al món del treball"

L'aula.

1.-Punt de trobada i de reflexió del grup d'alumnes del crèdit

2.-Lloc d'aprenentatge de coneixements útils per a la vida diària.

3.-El carrer fet IES a l'IES: les xerrades professionals.

1.- Punt de trobada i de reflexió del grup d'alumnes del crèdit

L'aula, punt de reflexió del que hem après al carrer.- Si el carrer és el lloc de recollida d’informació iel de formació per excel·lència, l'aula serà el lloc de reflexió i treball en equip per consolidar elsaprenentatges fets fora del Centre Escolar. Això seran les conclusions en comú de les Visites d'Estudii el lloc on tindran les trobades-xerrrades amb professionals .

2.-Lloc d'aprenentatge de coneixements útils per a la vida diària.

L'aula motor de nous coneixements.- En aquest moments se’n recuperarà el rol tradicional com alloc on s'imparteixen coneixements. Seran, cal dir-ho, moments molt puntuals, i tindran com a finalitatintroduir noves tècniques per a la recerca de feina, com són l’elaboració del Currículum Vitae de cadaun dels nostres alumnes, la realització de simulacions d’entrevistes de feina, de contestar un telèfon,de respondre a un anunci, la redacció d'una carta de presentació, etc.

3.-El carrer fet escola a l'escola. Les xerrades professionals.

A l'aula tenen lloc les xerrades professionals. Professionals de diferents aspectes relacionats amb elmón del treball hi acudiran a explicar les seves experiències i a donar una breu conferència seguidad'un col·loqui.

La tipologia de les xerrades professionals pot ser molt variada: la participació amb el programa “Parlemde feina a les escoles”, la realització de les trobades amb professionals, empresaris, representants deETT, insertors laborals, gent de la funció pública, antics alumnes del crèdit, programes de tot tipusrelacionats amb el món del treball. Totes tenen en comú el seu interès per formar els futurs treballadorsi explicar-los què passa " fora del centre".


Vull ser...35

35

Què cal fer a classe ?

Tipus d'activitats per fer a l'aula: les formatives, les de reflexió, les de preparació de novesactivitats i les avaluatives formals.

�Activitats de recerca informàtica: Buscar feina avui és en gran part una tasca de novestecnologies, és a dir Internet i TIC45. D'alguna manera, Internet és sortir al món sense moure's decasa.

�Activitats formatives: Són aprenentatges que tenen lloc a l'aula.

�Currículum vitae.

�Carta de resposta a un anunci.

�Simulació d’entrevistes professionals.

�Trobades amb professionals.

�Simulació de trucades telefòniques.

�Internet -món del treball.

�Etc.

�Activitats de reflexió. Es fan a l'aula després de la visita d'estudis i de les tertúlies professionals.Són unes conclusions o recull de les principals idees. Es fan entre tot l'alumnat assistent al'activitat i es recolliran a la fitxa de l'activitat de forma personal per cada alumne/a.

�Activitats preparatòries de noves activitats fora de l'aula. Cal preparar de forma breu lapropera sortida o tertúlia professional indicant el que es farà, com es farà i quan es farà. Enaquesta preparació cal intentar generar més preguntes que respostes en l'alumnat. També esrecordarà quin o quins alumnes seran els responsables del pressupost i l'horari de la nova sortida.

�Activitats avaluatives formals. L'avaluació té dos moments, una al llarg de tot el procés oavaluació formadora i contínua. L'altra més formal que és la recollida de forma sistemàtica delsprogressos que l'alumne/a ha realitzat personalment. Aquesta última avaluació és la que es fa al'aula. Es fa amb la resposta de qüestionaris i conjuntament amb l'avaluació formativa que inclou eldesenvolupament de totes les activitats realitzades.

Què cal ensenyar?

Tot allò que caldrà per anar a cercar feina sobre tot allò que necessita aquest grup classe que presentaaquestes o aquelles característiques (acreditaran, no acreditaran, etc); per tant és un crèdit totalmentadaptable a les circumstàncies grupals i personals.

El crèdit té entre d'altres component de socials, matemàtiques, llengües i de noves tecnologies.

Qui ha de venir o qui pot venir?

45 TIC Tècniques de la informació i la comunicació.


Vull ser...36

36

És important que no solament sortim fora de l'escola a veure què passa en la vida corrent. És tambémolt bo fer entrar dins l'escola la vida del carrer perquè així hi ha un intercanvi enriquidor. Elsempresaris , els antics alumnes, les persones de les institucions del municipi poden ser objecte de lanostra sol·licitud de participació en el crèdit. Aquest tipus d'activitat és portar el carrer a l'aula.

�Els empresaris hi aporten la seva experiència de com fan la selecció de personal. Tambéexpliquen les característiques que demanen al seu treballador /a ideal. Coneixen de forma personalel centre i la seva problemàtica.

�Els antics alumnes del crèdit hi aporten la seva experiència una vegada sortits del centre docent iexpliquen perquè cal continuar formant-se i les dificultats que han hagut de superar i també els èxitsaconseguits.

�Les persones representants d’institucions ens expliquen els serveis que poden oferir a l'alumnatque està a punt de començar la seva vida laboral.

�Professionals de diferents camps que hi aporten la seva experiència en el seu camp com atreballadors i com a persones.

Quins materials necessito?

Els recursos materials es redueixen a una aula, preferentment la d’informàtica, un disquet per cadaalumene/a, el dossier de treball i, cosa que és fonamental, ganes de tirar endavant la cerca del seu futuri la seva professió, de forma personal.

L'aula d’informàtica i el món del treball. El món del treball té cada vegada més a veure amb lesnoves tecnologies de la informació. Tant com a lloc de demanda de feina com a lloc per treballardirectament. També és important l'aspecte de la formació telemàtica (e-learning). Per tot això cal poderfer les activitats d'aula classe dins de l'aula d’informàtica.

Com treballar el crèdit? Amb quin mètode? Les classes a l'aula presenten dues tipologies diferents:unes són moments de reflexió i les altres de formació.

Moments de reflexió : Les conclusions de les visites i de les tertúlies. S’hi treballa de forma col·lectivaper mitjà d'unes conclusions obtingudes entre tots els assistents i que s'escriuen a la llibreta personal .Informacions obtingudes durant la visita o la trobada professional. Es fa de forma ràpida i serveix peraclarir punts foscos o mal entesos . L'alumnat registra aquestes informacions en la seva fitxa tècnica.

Moments de formació: Les tertúlies professionals, els programes com "Parlem de feina a les escoles" iles classes de tècniques de recerca de treball.

Durant aquest moments l'alumnat adquireix coneixements que són útils per a la seva formació en lescompetències bàsiques de l'àmbit laboral. S'aprèn fent. És a dir, es fan els documents que desprésl'alumnat portarà a la vida laboral .

Document d’informació i recollida d’informació per a l'alumnat a l'aula.

�La fitxa de tria del crèdit variable. Es dóna la informació perquè l'alumne/a pugui triar el crèdit. Lacoordinació pedagògica pot fer que un grup classe faci un determinat crèdit si així ho demanen elsalumnes i hi estan d'acord els tutors. Serveix perquè l'alumnat conegui les característiques del crèditi perquè pugi sol·licitar a l’equip docent la seva inclusió per al proper trimestre. En ell hi ha un breu


Vull ser...37

37

resum del contingut del crèdit. Una breu ressenya del materials necessaris. I una breu explicaciódel sistema de treball i d'avaluació.

�La programació del crèdit. El crèdit pot ser o trimestral o quadrimestral. Segons sigui, tindrà dosdies per setmana o tres dies per setmana. En aquestes pàgines trobaràs els dos models. El modeltrimestral correspon a la tipologia del que es porta a terme durant el curs 2002-2003 i elquadrimestral al curs 2003-2004. En aquesta pàgina trobaràs la programació del crèdit per al properquadrimestre. S’hi poden veure totes les sortides professionalitzadores que estan previstes i totesles activitats que tindran lloc a l'aula. Els dimecres les activitats es faran a l'aula i els dijous es faranles sortides. Els dimecres les activitats poden ser d'aprenentatge de noves tècniques o xerradesprofessionals que vénen de diferents institucions. Si ha una xerrada professional , l'alumnat hauràde prendre notes i redactar un breu informe conegut com a fitxa de treball.

�La fitxa de treball . S’hi recullen les informacions significatives de les conclusions de les visitesd'estudi i de les trobades professionals . És un dels components del disquet de treball. No es tractade copiar . Es tracta de fer un breu resum que permeti a l'alumnat recordar els aspectes méssignificatius de l'activitat realitzada. Tenim de dos tipus de fitxes de treball. Les de les sortides i lesde les xerrades. Totes dues tenen una tècnica i una aplicació molt similar. És un element del'avaluació.

�El full de control de la sortida. Té dues funcions: ensenyar a preparar una sortida i a portar-ne elcontrol. Hi col·labora el professor amb els alumnes del crèdit per recollir la informació sobre lasortida. Qui ha assistit a la sortida , qui ha pagat , quin sistema de transport hem fet servir i ambquin horari. És un element de l'avaluació.

�El professorDesigna l'alumne/a responsable de cada sortida.Controla i supervisa el treball fet.

�L'alumne responsableRealitza el pressupost de la sortidaPorta a terme el cobrament.Controla l' assistència a la sortida.Dóna comptes del resultat de la seva gestió.

�El full resum de totes les sortides. Recull en un sol document totes les incidències relacionadesamb cada alumne. El seu nivell d'assistència a les sortides i si les absències han estat justificades ono justificades. És un element de l'avaluació del crèdit i de l'alumnat. Font d’informació a lafinalització del crèdit.

En quin moment és adequada la realització del crèdit a quart d'ESO?

Tres són els moments més adequats per al crèdit.

�El segon crèdit.- Adequat per a alumnes lents en la presa de decisions i que no tenen idea delque volen fer. Perment donar-los la formació i tenir temps per prendre les decisions oportunes.

�El tercer crèdit.- Última oportunitat per fer el crèdit. Té l’avantatge que la pressió que té l'alumnatés molt forta i ha de decidir quelcom.

�El segon quadrimestre.- Versió llarga i de més posibilitats quant al nonbre de sortides fora del'àmbit escolar.


Vull ser...38

38

Full de tria del crèdit (selecció del crèdit per part de l'alumnat)

TÍTOL: Buscar feinaDEPARTAMENT: Socials ÀREA: SocialsPROFESSOR/A: Josep Vilaró i CampsTIPUS: Descoberta � Ampliació █ Reforç �1r � 2n � 3r � TRIMESTRE 1r � 2n █ QUADRIMESTREBLOC: I � II �

DESCRIPCIÓ.-

El mètode utilitzat en l’experiència és peripatètic i maièutic (socràtic). Es fa caminant i parlant amb elsalumnes. No és orientació, és sobretot acompanyament en la presa de decisions; una provocaciócontínua que espera respostes de l'alumne/a. Són 15 sortides pre professionalitzadores.

Té com a base legal el crèdit variable tipificat “Entrada al món del treball” (DOGC n. 2215 del 7/6/1996)assignats al Departament de Ciències Socials que és un crèdit d'ampliació i en la tasca perdesenvolupar les competències bàsiques dels d'àmbits laboral i social.

MATERIAL/DOSSIER

�Dossier de treball�Fitxes tècniques. (15 fotocòpies).�Disquet .

AVALUACIÓ

Assistir i participar activament en els treballs i en les sortides. (Dossier informàtic) Reflexionar sobre la teva persona, les teves circumstàncies, les teves habilitats i els teus desitjos i fer-ho per escrit. Cal respondre les preguntes.

�Què penso fer de mi mateix el dia que surti de l'IES?�Quin serà el meu futur professional durant els propers 5 anys?


Vull ser...39

39

CONTRACTE D’ADHESIÓAL CRÈDIT

“Major de 15 anys, cerques feina i/o formació?”SEGON CICLE DE L’ESO DE L’IES .....

Jo en /na ......................................................................................................amb DNI n .............. alumne/a de l’IES.

D E C L A R O :

1.-Desitjo incorporar-me al crèdit variable + de 15 anys . Cerco feina i/o formació.

2.-Conec i accepto la seva organització, funcionament i normativa.

3.-Em comprometo a respectar la normativa de funcionament que consisteix en :

1.Elaborar el meu propi projecte professional i formatiu.2.Assistir i participar activament a totes les sortides planificades.3.En el cas de no complir l’apartart 1 i 2, a partir de la sisena sortida, deixaré el crèditper incorporar-me a un altre.

4.- El professorat es compromet a :1.Acompanyar-te en la cerca del teu itinerari.

....... a ....... de ........... del 200..

Vist-i-plau L’alumne/a

Pare/mare/tutor/tutora o representant legal.


Vull ser...40

40

CALENDARI DEL SEGON QUATRIMESTRE“ BUSCAR FEINA”

CURS 2003-2004 Professor:Josep VilaróDimecres Dijous

FeberDia 11.- Presentació del crèdit i entrega delsmaterials. Dia 12.- Festiu local

Dia 18.- Avaluació inicial Dia 19.- Coneixement del medi. Pallejà*

Dia 25.- El marc educatiu E. Reglats i no Reglats.

Dia 26.- La funció pública."X" Mossos

Març

Dia 3.- Antic Alumne Dia 4.- Coneixement del medi. Pallejà*

Dia 10.- Parlem de feina a les escoles. Dia 11.- Tertúlia UGT o CCOO

Dia 17.- Insertora Laboral de Pallejà.* Dia 18.- Tertúlia amb un empresari

Dia 24.- Currículum 1 Dia 25.- Saló de l'Ensenyament BCN

Dia 31.- Currículum 2Abril

Dia 1.-Salesians de ST. Vicens dels Horts i PGS*

Parlem de feina a les escoles.Dia 14.- Contractes de treball Dia15.- Centre García Nieto Molins Rei *

Dia 21.- Carta de presentació Dia 22- Centre Collserola. St. Feliu Ll*

Dia 28.- Carta de resposta a un anunci Dia 29.- CIFO Sant Feliu de Llobregat *Maig

Dia 5.- La entrevista de treball 1 Dia 6.- CORESSA. Sant Boi de Llob.*

Dia 12.- La entrevista de treball 2 Dia 13.- PORTA 22-

Dia 19.- L'autoanuci OTG St. Vicenç dels Horts Dia 20.- Servei català col·locació *

Dia 26.- Pàgina personal WEB Dia 27.- VIATGE ITALIAJuny

Dia 2.- Omplir formularis de ... Dia 3.- ETT

Dia 9.- Servei de seguiment >15 Dia 10.- E-Learning i Valoració del crèdit

Per aprovar cal :

1. Assistir i participar activament en els treballs2. Reflexionar sobre la teva persona. Que penso fer?

Nota: El calendari te un valor indicatiu i està subjecte a variacions .


Vull ser...41

41

Model trimestral que es porta a terme durant el curs 2002-2003Tercer trimestre

“ BUSCAR FEINA”

DIMARTS DIJOUS DIVENDRES18-3Presentació crèdit

20Saló de l’Ensenyament.

21Fitxa tècnica

25Tertúlia UGT

27Centre Collserola. Sant Feliu de Llob.

28Fitxa tècnica

1-4Parlem de feina a les escoles

3Coneixement del medi. AjuntamentPallejà.

4Insertora laboral. Ajuntament Pallejà.

8Tertúlia d’un empresari

10Centre García Nieto. Molins de Rei.

11Fitxa tècnica

SETMANA SANTA22Currículum 1

24Coneixement del medi. AjuntamentPallejà.

25Fitxa tècnica

29Parlem de feina a les escoles

1FESTIU

2FESTIU

6-5ETT ADECCO

8CCOO

9Fitxa tècnica

13

Currículum 2

15 VIATGE A ITÀLIA 16 VIATGE A ITÀLIA

20Entrevista

22OTG Sant Vicenç dels HortsServei català col·locacióSALESIANS

23Pàgina personal WEB

27Parlem de feina a les escoles

29CIFO Sant Feliu de Llobregat

30Fitxa tècnica

3-6Servei de seguiment >15

5CORESSA. Sant Boi de Llob.

6Valoració del crèdit


Vull ser...42

42

Capítol 4 El carrer


Vull ser...43

43

Capítol 4 El carrer (la vida ordinària com a font de coneixement)

Una part important del nostre alumnat46 s'ha passat la seva vida ( com a mínin del 6 als 16 anys) al'escola, per fracassar-hi estrepitosament. L'escola és gairebé l'únic organisme que coneixen i que finsara ha estat el referent més ferm dels seus fracassos.

Per una altra part, l'escola els rebutja i els desqualifica fins i tot pel que fa a la seva entrada a l'àmbitlaboral47. No acreditaran i per tant no tindran el graduat en secundària, que és la primera cosa quedemanaran els empresaris per contractar-los.

Finalment, el cercle es tanca. No hi ha cap esperança48 per a ells/elles. No poden ni volen continuarestudiant i tenen dificultats greus per trobar un treball digne.

Ells/elles, per la seva part, també rebutgen l'escola, a la qual consideren la culpable de tots els seusmals. El resultat:: no tenen ni il·lusions, ni expectatives de poder tirar endavant, ni tan sols per anar atreballar. En surten cremats, i el que és pitjor, si no hi fem res, costarà de recuperar-los per a la societatque els necessita per a moltes tasques per a les quals no estan preparats/des.

Tampoc els oferim cap solució! La majoria de les solucions per a aquest tipus d'alumnat es plantegendes de fora de l'escola49. Poques vegades des de la mateixa aula.

La present didàctica pretén suavitzar aquest fracàs i donar expectatives a l'alumnat que no acreditarà,tot fent-ho des de dins de l'aula. Però per fer això cal una altra didàctica, no d'aula, sinó de carrer.

�Cal convertir el carrer en aula. L'aula, tal com la coneixen, és per a aquest alumnat el lloc dels seusproblemes, decepcions i frustracions.

�Cal trobar un eix nou que els ajudi a progressar en la seva formació com a persones i com a futursciutadans. Aquest eix vertebrador, el carrer, permet fer-los veure la demanda de formació que totaactivitat laboral comporta.

El treball fet dia a dia és font d'aprenentatges i estímul per a la pròpia necessitat d'autoformació. Lacreació d'un itinerari professional i personal porta a la necessitat d’incloure-hi coneixements quenecessàriament s'han d’assolir i que fins ara no tenien sentit i per tant eren rebutjats pel noi/a. Es potfracassar a l'aula, però no es pot fracassar a la vida.

El carrer, font de coneixement i d'estímuls per a la formació.

�Què passa fora de l'escola?

� Què és el món del treball?

46 Un de cada tres (33%)o quatre (25%) d'alumnes no acredita l'ESO. Això depèn dels centres i de la seva situació.2002/347Per anar a treballar els demanen quins estudis tenen. Com que no estan acreditats, es converteixen en els

candidats ideals per fer les tasques pitjor pagades i més dures de la societat. Un cercle que no fa mésque començar i que cal aturar.

48A les portes de l'Infern , segons Dante en la seva obra la Divina Comedia hi ha escrit , “No hi haesperança”. Si no tenim esperança no podem fer res, no cal fer res perquè res té sentit. Alguns delsnostres alumnes els enviem a l'Infern. Si estan a l'infern podem esperar que facin res que no sigui allòque els hem dit mil vegades: que són dolents i que no serveixen per a res?

49 Insertors laborals, ETT, Servei Català de Col·locació, Departament de Treball, Conselleria de Benestar Social,etc.


Vull ser...44

44

�Què volen i reclamen els empresaris per contractar un/a treballador /ora?

Aquestes preguntes formulades en el moment oportú són el gund dels recursos que el professorat potutilitzar per motivar el nostre alumnat. Però aquestes preguntes no es poden fer a l'aula,50 s'han de feral mig de la vida ordinària.

Les informacions relacionades amb el treball que té un adolescent vénen fonamentalment de l'àmbitfamiliar (el pare , la mare , els familiars). El treball és vist com a responsabilitats dels adults, i ells / elles,són joves! Això encara no toca! Tenen altres preocupacions. Per tant, cal portar-los al convencimentque el curs que ve, en què no seran als IES, el que faran serà anar a treballar.

Els sers humans que habitem el món desenvolupat tenim actualment una vida laboral que va dels 16 al65 anys ( 50 anys). Aquí és on passarem la major part de les nostres vides i cal buscar el que millors'adapta a les nostres aptituds, actituds i interessos. Aquesta recerca "de què fer - de què ser" ha deser personal i la responsabilitat ha d'estar en el propi individu. Un/a ha de decidir personalment.

El crèdit vol situar el tema del treball i de la responsabilitat personal de la nostra joventut en el seu justlloc. Ells decideixen. Nosaltres donem informació i acompanyament. Procurem que s'obri un diàlegpersonal i familiar de què farà el noi o la noia els propers anys

El carrer té recursos inexhauribles de formació

� On busco feina?

� Què es pot guanyar fent una determinada feina?

� Què és un empresari?

� Com funciona una empresa?

� Per què es important la puntualitat en la feina?

� Per què he de cuidar la meva imatge i la meva educació a l'hora de treballar?

�Què passa amb la seguretat i higiene al treball?

� Què val un pis?

� Què val casar-se? Formar una parella?

� Quants diners necessito per viure sol/a?

� Què em costarà el carnet de conduir?

� Què val la formació que necessito per arribar a ser ..?

� Quants anys calen per arribar a jubilar-se amb el cent per cent de la paga?

�Etc.

50 A l'aula, aquestes qüestions es converteixen en un exercici més; si es vol, en un nou tipus d'exercicis, però notenen el significat que tenen fent-los al carrer, tot dient: “El proper any, tu seràs aquí . Què faràs? Tens unproblema que cal que solucionis tu mateix!”


Vull ser...45

45

Aquestes i altres mil preguntes més es poden anar formulant dins el cap dels nostres alumnes sicanviem l'aula pel carrer. Al carrer, aquest temes són temes de conversa habituals i que porten a canvisd'actitud i són font d’informació, i motor de formació si són tractats amb cura.


Vull ser...46

46

L'espai com a element a treballar.- És habitual que a l'escola treballem la geografia com unaassignatura més. Però no és tan habitual que treballem l'espai en què vivim com a font de recursos perviure i aula on aprendre. El lloc on viurem i treballarem. És curiós que, quan sortim de l'aula, la visió del'espai dels nostres alumnes presenta grans buits de significat que cal omplir. Per això cal que l'alumnatpugui contestar les preguntes següents

�On són les empreses del teu poble que poden oferir feina i que a tu t'interessen?

�I als pobles i ciutats veïnes?

�Quins serveis tens al teu abast per buscar feina?

� Quins tràmits has de fer per demanar feina?

�Qui et pot ajudar?

�On cal anar?

� Quines possibilitats ofereix Internet per conèixer el teu entorn?

�Quins mitjans de transport cal utilitzar per anar a ...?

�Etc.

L'espai, el món del treball i de la formació.-

Cada vegada és més normal haver de fer diàriament moviments pendulars de casa a la feina i de lafeina a casa. Aquests moviments han anat ampliant-se en la mesura que el transport ha permèsanar més lluny. Avui es considera normal un desplaçament de fins a una hora d'anada i una horade tornada.

�El nostre alumnat viu la mobilitat laboral com una realitat inexistent i cal dotar-los de l'autonomiaper fer aquest tipus de moviments. Per això crec que cal ensenyar-los a moure's dins un espai querepresenti uns 60 minuts des del lloc de residència. Aquest espai s'ha de conèixer amb elstransports públics que la població on es viu té. Tindrà un diàmetre en quilòmetres diferent segons lespossibilitats de transport públic de cada lloc. Serà també l'espai en el qual és possible una formacióespecífica i/o una inserció laboral.

La mobilitat laboral, una necessitat lligada a l'espai i a un canvi de mentalitat.

�Actualment, un dels aspectes més recalcats pels agents socials respecte al món laboral és que calcrear una cultura de la mobilitat laboral; per això és tan important fomentar el treball de l'espai i lamobilitat.

�Anem cap a un món on la facilitat per moure's i deslocalitzar-se és un valor bàsic i fonamental pertenir "feina estable"51.

�A l'escola es pot treballar el tema de forma indirecta afavorint els intercanvis escolars i els viatgesd'estudis. Amplien horitzons!

�També cal introduir en la mentalitat dels nostres alumnes la possibilitat de treballar dins de la UE ofins i tot a la resta del món. Això n’afavorirà l'interès per les llengües.

51Aquell que dura el que dura, però que possiblement es mantindrà al llarg d'un horitzó mitjà de temps.


Vull ser...47

47

�Per fer currículum professional cal agafar feines que incialment no són el nostre objectiu a migtermini però que donen saber fer en el món laboral i sobretot experiència.


Vull ser...48

48

Les trobades amb professionals: el carrer dins l'escola.

Portar la vida del carrer a l'aula és la segona gran opció . Portar gent responsable d’institucions queparlin del que passa a fora de l'escola a l'escola. Això ofereix un nou al·licient per a la formació del'alumnat.

Professionals de camps diferents. Gent amb prestigi que pugui explicar les seves experiències iofereixi la seva col·laboració. És un dels aspectes que més impacta a l'alumnat amb dificultats.

�És també una mostra de respecte cap a l'alumnat que no acreditarà. Veu com moltes persones lidediquen importants esforços personals i de temps. Gent de la societat i del món de l’empresa queel/la valoren com un futur treballador/ora.

�Els ajuda a sentir-se importants i a veure que no tot està perdut, que poden fer quelcom de bo.Però que, a partir d'ara, tot depèn d'ell/es.

Les empreses i l'escola.

Les demandes del món empresarial cap a l'escola estan sofrint importants canvis. Canvis induïts per lamundialització de les economies. Les noves tecnologies de la comunicació i una deslocalització de lesempreses fan que el mercat mundial del treball productiu (sector secundari) es traslladi cap als païsosemergents on el cost de la mà d'obra és menor.

�Quina és, doncs, la força del primer món? La força del primer món és la seva capacitatd'innovació i d'adaptació, resultant d'una adequada formació dels seus ciutadans/anes52.

Les necessitats del món del treball en els països desenvolupats evolucionen a gran velocitat. El mónde l'empresa necessita uns perfils que avui no es troben a les formacions reglades. Moltes feines tenenla característica de ser feines híbrides53. Aquesta és una realitat que creix i que preocupa els governs,els industrials i també ha de preocupar la professió docent.

La resposta de l'escola és una mica contradictòria: per una banda, introdueix les TIC54 i reforçal'ensenyament de les llengües estrangeres, i per altra, l'ensenyament reglat pateix d'una certa involuciócap a uns plantejaments molt tradicionals.

Una possible solució és crear la necessitat en el nostre alumnat, ja des dels IES, d'una formaciócontínua. Una formació adaptada a les necessitats del món del treball i als interessos personals decada persona.

En el futur és possible que moltes aficions puguin ser professions. Però per arribar a això és necessarifomentar un altre estil d'aprendre. Un estil més obert i multidisciplinar, més transversal delsconeixements.

Actualment, s'estudia per arribar a tenir un lloc de treball que la major part dels nostres alumnesimaginen com una feina per a tota la vida. Res més difícil en un món que sofreix canvis molt ràpids i enel qual la deslocalització i la transformació estan a l'ordre del dia.

52 Un de cada tres o un de cada quatre alumnes no assoleix les competències bàsiques per arribar a l'acreditació .Greu problema, el que planteja la falta de gent degudament formada.53Una feina híbrida és aquella que no té en l'actualitat formació reglada i que té aspectes de diverses àrees

del coneixement.54TIC Tècniques de la informació i de la comunicació.


Vull ser...49

49

Hem d’aconseguir que la finalitat última de la majoria estudis sigui aconseguir ser útil a la societat permitjà d'una feina. Per fer això cal aconseguir que l'alumnat tingui el màxim de coneixements significatiusi, cosa que és més important, que tingui la capacitat i la voluntat de continuar aprenent.

Nivells d'utilització de l'espai:

“Buscar feina” neix amb vocació planetària. Com intentar treballar tot l'espai del món ens desborda,hem de començar per una reducció assumible a l'espai utilitzable, l'espai "útil o real" és a dir , l'espaique envolta la població en què està situat el centre. Aquest és, sobretot, la comarca i, en menormesura, la província. Espai en què trobaran normalment la primera feina.

Però no oblidem mai de dir al nostre alumnat a classe que l'espai de treball d'avui dia és el món. Unmón que els transports han fet petit.

Seguint la teoria descriptiva de l'espai central de Cristaller, 55 he definit tres nivells bàsics i concèntricsd’utilització de l'entorn pel que fa als llocs susceptibles de ser visitats pel nostre alumnat.

Nivell local. La pròpia localitat on està situat el centre educatiu. Hi trobarem com a centres d’interès elssegüents apartats:

�El propi territori de la població .

�La seva situació en un context geogràfic, econòmic i industrial.

�El serveis municipals d’inserció laboral.

�Programes de garantia social, PT T, escoles taller, etc.

�Ensenyament d'adults.

� Acadèmies i centres de formació no reglada.

�La oferta d'ensenyaments reglats de la nostra població.

�Els polígons industrials. Sectors de la producció .

�El CBD56 de la nostra població amb els seus diversos serveis.

�Altres serveis específics de cada població.

Nivell comarcal. La nostra comarca ofereix una oferta molt més amplia que la que tenim a la nostralocalitat. És, de fet, el lloc on es produiran una gran part de l'activitat laboral i formativa de la majoria delnostre alumnat.

�La xarxa de transport públic i les relacions entre les diferents poblacions.

�La capital de la comarca. Serveis específics que ofereix.

�Les principals ofertes de formació reglada i no reglada. Situació, tipologia dels centres ioferta.

�Les oficines de treball de la Generalitat (OTG) 55Teoria del lloc central. Walter Christaller 1933.56 CBD (Central Business District) Lloc on es concentren les funcions administratives, de serveis i comercials.


Vull ser...50

50

�Les empreses de treball temporal.

�Principals polígons de treball.

�Principals indústries i sectors.

�El CBD de les seves poblacions amb els seus diversos serveis.

�Altres, especificar.

Nivell provincial. La capital de la província ha de ser objecte d'un estudi per conèixer-ne els serveis iles ofertes educatives i de treball que ens ofereix. Des de l'òptica de buscar feina, és també un objected'estudi; si tenim en compte que el temps per acceptar una oferta de treball és d'una hora, la capital dela comarca és fàcil que es trobi dins d'aquest perímetre.

�El CBD de la nostra capital provincial amb els seus diversos serveis.

�La xarxa de transport públic i les relacions entre les diferents poblacions. Nivell nacional iinternacional.

�Grans infraestructures. Ports , aeroports, etc.

�La capital de la província. Serveis específics que ofereix.

�Les principals ofertes de formació reglada i no reglada. Situació, tipologia dels centres ioferta.

�Conselleries i Delegacions territorials. Òrgans de poder polític, etc.

�Les oficines de treball de la Generalitat (OTG)

�Les empreses de treball temporal.

�Principals polígons industrials.

�Principals indústries i sectors

Resum: fer de l'aula un carrer i del carrer una aula. / La vida feta escola – l'escola feta vida.


Vull ser...51

51

Fitxa tècnica a omplir per l'alumnat després de cada sortida professional (disquets)

FITXA TÈCNICA DEL CRÈDIT VARIABLE “BUSCAR FEINA”

Conclusions de la visita d’estudis de l'alumne/a:Dia:Sectors: primari secundari, terciari:Institució:Persona/es de contacte:Població:Adreça:Telèfon:Fax:Mòbil:@:Preu:Sistema de transport :Horari d'anada. Horari de tornada.

INFORMACIÓ RECOLLIDA

UTILITAT PER LA TEVA VIDA LABORAL I/O FORMATIVA

Valoració personal de la sortida: Molt interessant , interessant, no repetir-la.

Subratlla la que consideris correcta i explica breument el perquè?


Vull ser...52

52

Fitxa tècnica a omplir per l'alumnat després de cada trobada professional (disquets)

FITXA TÈCNICA DEL CRÈDIT VARIABLE “BUSCAR FEINA”Conclusions de la xerrades professionals amb l'alumne/a:

Dia:Sectors: primari secundari, terciari :Institució:Persona/es visitant:Població:Adreça:Telèfon:Fax:Mòbil:@:

INFORMACIÓ RECOLLIDA

CONCLUSIONS DEL GRUP DE TREBALL

Valoració personal de la xarrada: Molt interessant , interessant, no repetir-la.

Subratlla la que consideris correcta i explica breument el perquè?


Vull ser...53

53

Full de control de la sortida.Norma d'utilització:

�El professorDesigna l'alumne/a responsable de cada sortida.Controla i supervisa el treball fet.Notifica als bidells quins alumnes surten.

�L'alumne responsableRealitza el pressupost de la sortida.Porta a terme el cobrament.Controla l’assistència a la sortida .

Alumne/a responsable Institució visitada. Data.

Mètodes de transport.BusTrenPreusHoraris.

Pressupost.Preu del transport.

Pagament dels alumnes.Saldo.

AlumnatHi assisteix i paga XHi assisteix i no paga /Becat/ada _

Les absències poden ser justificades o no justificades. Justificades �No justificades �

123456789

1011121314151617181920


Vull ser...54

54

Full general de control de totes les sortides.

Recull en un sol full totes les sortides i permet veure el grau d'assistència de cada persona.

Hi assisteix i paga XHi assisteix i no paga /Becat/ada _

Les absències poden ser justificades o no justificades. Justificades �No justificades �

Alumnat i sortides. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15123456789

1011121314151617181920

Sortides. Dia i lloc en què es realitzaren-

1 2 3

4 5 6

7 8 9

10 11 12

13 14 15


Vull ser...55

55

TIPOLOGIA DE LES SORTIDES

El temps de treball setmanal està pautat de la següent forma:

�Accions d’acompanyament: formatives i laborals:

�Sessions a l’IES: Classes-Xarrades professionals.

�Sortides d'Estudi

�De 2 a 5 hores / setmanals de temps real de treball

Coneixement del medi Quadre 1Visites a organismes

públics i privatsVisites a centres de

formació

Quadre 2

Diari de camp Resum, conclusions i exercicis de les sortides, xerrades, activitats…Sempre: Atenció individualitzada

Quadre 1: Coneixement del medi

Objectius:

�Conèixer el medi que ens envolta i els recursos que ens ofereix el propi municipi de formació itreball

�Localitzar els serveis i recursos del municipi. Situar els municipis propers al municipi de Pallejà isaber a nivell general els serveis que s’ofereixen i les possibilitats de treball.

Zona industrial de Pallejà Saber quines empreses hi ha al municipi i especialment les quetenen interès per cada alumne/a.Exercici: Fer llistat d’aquestes.

1. (Eixos de comunicació)Elriu

Els Eixos de comunicació una realitat marcada per la geografiaEl riu com a eix vertebrador d’un espai i unes infrastructures.Un sector en regressió: el primari.Perspectiva econòmica i mediambientalExercici: Conclusions

2.Empreses de Serveis Conèixer el sector terciari i quaternari de la població com a fontde treball i també de recursos per la vida laboral i activa.Exercici: Relació del sou amb el valor de la habitatge.

.Vista aèria del municipi i de laPolígons industrials i xarxa viària.


Vull ser...56

56

comarca Exercici: Conclusions.

Quadre 2: Visites a ...Accions d’orientació professional per a l’ocupació: sessions a classe

1 hora /setmanalXerrades professionals i classe

OnTrobar feina?Professor/a

-OTG, Servei Català de Col·locació-Empreses selecció, empreses treball temporal-Borses de treball ( centre promoció econòmica Ajuntament,sindicats, centres de formació ocupacional, de formacióprofessional...),-Premsa, internet...-Funcionament mercat de treball i professions - titulacions…“Buscar feina a les escoles”

Secretaria General deJoventut.

Secretaria General de la Joventut

Adecco ETTUGT -CCO Sindicats i món del treball

Xerrades Professionals externs al

centre

Empresaris Què vol l’empresari del treballador/aTècniques

per trobar feinaProfessor /a

Carta presentacióCurrículum vitaeEntrevista de treballContactes...

1.Orientació individualitzada - Professor/a2.Ús de les noves tecnologies - Professor/a


Vull ser...57

57

Capítol 5 Objectius per a l'alumnat


Vull ser...58

58

Capítol 5 Objectius per a l'alumnat

Al final del crèdit cada alumne ha de poder respondre's les preguntes següents:

Què vull fer? Aparentment, és una pregunta fàcil que presenta greus dificultats per al nostre alumnat.Una bona part del crèdit estarà destinada a buscar la resposta a aquesta pregunta. Si no s’hi dónaresposta no es pot continuar amb el procés de definició vocacional.

La primera qüestió essencial que cal que cada ser humà contesti. És el punt de partida de tot el procés.No és gens fàcil de contestar i moltes vegades l'alumnat la contesta al final de tot el procés. És lògiccontestar-la al final quan es tenen processades les informacions que s'han obtingut durant el crèdit.

La resposta ha ser personal i per tant diversa i responsable. Ha d'haver-hi una coherència entre el quevull fer i el que puc fer amb les meves possibilitats i capacitats. També va lligada a quin tipus de feinai/o d'estudis interessa personalment a cada persona.

Què puc fer? Cal conèixer les possibilitats que ofereix el sistema educatiu amb totes les possibilitatssigui quina sigui la situació personal de cada un dels nostres alumnes. Quines opcions possibles té unalumne/a a l'hora de sortir de l'IES. Quins tipus de formació hi ha? Quin marc legal tenen? Quinespossibles sortides laborals té?

Ho puc fer? Relació entre la situació personal de l'alumne , el seus desitjos i les seves possibilitats.Tinc els recursos de temps, diners i de capacitat personal per fer-ho o no?

Qui em pot ajudar? Quines persones i institucions poden donar-li la seva ajuda i col·laboració a l'horad’orientar-lo per buscar feina i/o formació. Ajudant-lo a resoldre el seu dilema. Pares, professors,tutor, amistats, insertors laborals, serveis socials, OTG, Internet i les noves tecnologies, etc.

Què necessito per fer el que vull fer? Cada feina necessita que la persona que l'exerceixi tingui unperfil personal , formatiu i professional específic. Cal conèixer la meva realitat i l'itinerari per fer el quevull fer. En definitiva concretar l'itinerari per arribar a fer el desig de l’alumne.

Com - on busco feina? He de conèixer les

�Tècniques que permeten buscar feina i llocs d'ofertes de treball.

�Els principals llocs de la inserció laboral: serveis municipals d'inserció laboral, ETT, OTG, ServiCaixa Departament de Treball.

�Relació d'institucions que tenen entre altres funcions l'orientació i l'ajuda en la presa de decisionsprofessionals.

. Els serveis municipals d’inserció laboral.

. Alguns serveis de la Diputació de Barcelona.

. Les ETT i les empreses de selecció de personal. .Servi Caixa.

.Sindicats.

.Les organitzacions empresarials.

.Les OTG

.Etc.


Vull ser...59

59

�Ofertes de treball per Internet.

�Entorn familiar i de relació.

�Diaris i revistes especialitzades.

�Autoocupació.

Com es fa? El moment més tradicional del crèdit. Cal explicar i ajudar a fer els principals documents. Iés moment també d'explicar les diferents tècniques de recerca de feina.

�Tutoria per fer els principals documents.

�Models senzills de Currículum Vitae.

�Model de sol·licitud de feina.

�Models de resposta a un anunci.

�Entrevistes de treball.

�Creació de l'arxiu personal.

�Etc.

�Com puc moure’m per fer tot això? Ha de tenir la mobilitat funcional que li permeti desplaçar-seper l'espai geogràfic del seu entorn.

�Com - on puc continuar formant-me? Llocs i adreces per continuar formant-se. Relaciód'institucions que tenen com a funció l'orientació i l'ajuda en la presa de decisionsprofessionals.

Formació no reglada

Programes de garantia social

�PTT i T x F

�Escoles taller

�Ensenyaments no reglats.

�Ensenyament d'adults

�Ensenyaments a distància.

Formació reglada

�Cicles formatius de grau mitjà

�Cicles formatius de grau superior

�Batxillerats.�Universitat�Ensenyaments artístics�Ensenyaments a distància.

Proves d'accés a diferents nivells formatius.

�Proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà

�Proves d'accés als cicles formatius de grau superior


Vull ser...60

60

�Proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys.


Vull ser...61

61

Capítol 6 Orientacions per al professorat


Vull ser...62

62

Capítol 6 Orientacions per al professorat

Situació del professorat i del sistema educatiu respecte al món laboral.

Els docents tenim dins el món laboral una situació una mica "especial". Som els únics treballadors quees passen tota la seva vida a l'escola. De fet, l'escola i el seu món són la nostra professió. Per això,molts i moltes no coneixen una altra realitat laboral durant tota la seva vida.

Aquesta òptica "singular" del món del treball presenta alguns tòpics que cal analitzar. I que com a talstòpics tenen sempre una part de veritat i una altra de mentida.

�Ser universitari és l'objectiu desitjable per al nostre alumnat i és sinònim de plenitudprofessional i laboral.

�Els estudis han d'estar reglats i regularitzats en tots els aspectes que siguin possibles. Elsensenyaments que mereixen aquest nom són els reglats. Les altres possibilitats son“subproductes” del món de l'ensenyament.

�Hi ha aprenentatges que són molt importants i que no es poden obviar. Aquestaprenentatges són totes les diferents assignatures que hi ha a la secundària obligatòria ipostobligatòria.

� El que importa a l'escola són els continguts acadèmics. La vida fora de l'institut no és ni potser l'objecte de treball per part dels docents.

�El bon alumnat és aquell subjecte que accepta la programació , l'autoritat del professorat itreballa amb aprofitament els recursos que el món educatiu posa al seu abast.

Tot això no deixa de ser cert: Però amb alguns matisos.

1.Un de cada tres alumnes no s'adapta aquesta situació. Per tant, tenim un percentatge“d'èxit" que ronda segons els centres sobre +- 70/60%. I un percentatge de "fracàs" +-d’un 40/30 %.

2.De fet, l'alumnat, en alguns centres docents, podria classificar-se amb la llei del 33 percent .

�Un 33 per cent d'alumnes amb interessos i capacitats per fer batxillerats; són els“triomfadors i les triomfadores” .

�Un altre 33 per cent d'alumnes per fer cicles formatius; són la gent que viu o sobreviu alsistema, però no de forma brillant.57

�L' altre 33 per cent representa el “fracàs escolar”.58

57Una part dels que aproven ho fan in extremis. Possiblement amb la coneguda com a Llei de qualitat

tinguem un augment important de “fracàs escolar”. Amb dues o més assignatures caldrà que l'alumne/arepeteixi curs.

58L'escola no fracassa mai. Formem part d'una institució essencialment triomfadora. El fracàs i l’èxit escolarsempre són relatius i van en referència a les expectatives que generem sobre l'alumnat. Moltes vegadesdemanem or on no hi ha sinó plata. No podem demanar impossibles ni a l'alumnat ni al professorat. Caldemanar que la gent millori fins on sigui possible segons les seves capacitats i circumstànciespersonals. En el pitjor dels casos, intentar ajudar-los i acompanyar-los compartint el nostre temps ambells. És ja un èxit.


Vull ser...63

63

3.El sistema s'adapta bé al món del treball tradicional i de la seva formació acadèmica.Primer cal estudiar una carrera per després tenir un treball estable, amb prestigi social. Untreball per a tota la vida amb un bon sou i no gaire lluny de casa.

4. El sistema s'adapta amb dificultats i arriba tard, en molts casos pel que respecta a lesnoves professions. És massa rígid amb les necessitats educatives de la nova societatpostindustrial que presenta les següents característiques.

�Moltes professions no existeixen com a ensenyament reglat. Són coneixements queés coneixen con híbrids al no ser classificables dins la taxonomia educativa.

�Les professions canvien amb una gran velocitat. Avui en el món de l'empresa esvaloren aspectes que no estan ni contemplats en el currículum escolar.

�Tenen a veure amb el que es coneix com a "currículum ocult 59 del nostre alumnatmés que amb el currículum normatiu.

�Hi ha una gran necessitat social d'evitar el “fracàs escolar”. Cap societat pot perdre un33 % del seus futurs ciutadans. Deixant-los fora del sistema educatiu. Especialment enun moment en què la formació continuada és un dels punts forts que pot oferir Europarespecte a la resta de la humanitat.

�Els costos per a la societat del fracàs escolar són enormes. Cal trobar solucions dinsde l'escola. Cal donar-los una oportunitat abans de la sortida al món laboral.

�Tothom ha de triomfar en alguna aspecte personal, escolar i laboral. No podem tenirfracassats /ades de 16 anys!

�La deslocalització en el temps i en l'espai són una nova realitat laboral.

De tot això en trec una sola idea per a la reflexio col·lectiva: estem en un moment de canvi en elqual tenim dos concepcions de l'educació. Que poden ser antagoniques o no segons es faci eldesenvolupament normatiu de les lleis i la seva interpretació. El desitjable és que arribin a sercomplementàries i a poder conviure simultàniament. La diversitat de situacions en què es troba elcontext educatiu així ho aconsella.

� Una visió més academicista i tradicional. Amb un reconeixement social de segles.� Una altra més fucionalista. En la qual es valoren els aspectes personals de moltsalumnes i les necessitats del mercat de treball.

Una lluita inútil que fa que es perdin una bona part de l'alumnat de moltes promocions que sónels que no s'adapten al sistema i que no pot portar res de bo. Aquets és un tema en el qual totshem de reflexionar.

L'àmbit laboral a l'ESO.

Treballar a l'escola les competències laborals i el món laboral és una novetat introduïdarecentment per la Conferència Nacional d'Educació. Cal recordar, però, que hi ha una llargatrajectòria en el món de la formació professional. De totes maneres, quan es parla de lescompetències de l'àmbit laboral avui dia hi ha una gran ignorància sobre el tema.

59Entenc com a currículum ocult aquelles capacitats, coneixements i interessos que són presents en el currículum

normatiu dels centres docents.


Vull ser...64

64

Les sortides i l'horari.

Aspectes fonamentals a l'hora d’organitzar les sortides.

� Tenir el nombre d'adults acompanyants necessaris. Dos adults per a 20 alumnes o menys. Mésde 20 alumnes, 3 acompanyants. Aquests poden ser professors o no. Pot ser, per exemple, un pareo una mare de l’alumnat o millor un pare o mare de l'AMPA que no tingui cap fill en el grup. Tambépot ser un PND o una persona de Serveis Socials de l'ajuntament de la nostra població.

�El món de la formació no té límits. Els límits els posem el professorat i l'alumnat. Per això la plantillade sortides presentada en aquest treball és la d'un professor i un grup en un curs determinat. No calcopiar-la. És bo que cada professional de l'educació que vulgui fer aquest crèdit amb aquestametodologia vagi variant la programació en funció de les seves necessitat. Inicialment, amb poquessortides i més classes de tipus tradicional per finalment anar cap a un model més socràtic, és a dirde carrer i al carrer.

�El problema més important d'aquest tipus de didàctica és poder tenir el temps suficient per fer lessortides i fer-ho afectant al mínim els altres grups classe i a la vida escolar.

Condicions per fer les sortides sense afectar les altres assignatures.

Cal complir algunes condicions.

1.Els alumnes del crèdit variable i els de la classe de socials és desitjable que siguin els mateixos.Si no, cal que hi hagi haver consens entre el professorat afectat del cicle per donar preferència aaquesta tasca i fer que aquests alumnes vagin a l'activitat. Ha de ser un consentiment pactat i perescrit, fruit d'una reunió del cicle docent i del professorat implicat.

2.Els alumnes, durant un trimestre o un quadrimestre , segons sigui el CV, tindran una hora comunaamb l'assignatura de socials per desenvolupar les competències bàsiques dels àmbits socials ilaborals presents en el currículum de quart o de tercer d'ESO. Cal ajuntar el CV amb l'hora desocials i demanar que el crèdit i les socials es facin o en la segona hora del mati o en la tercera odesprés del pati. El resultat: dues hores i mitja. Aquest temps permet de fer la totalitat de les sortidessi es controlen molt bé els horaris dels transports públics a utilitzar.

3.Una tercera possibilitar és que es busqui ajuntar el crèdit variable amb alguna de les llengües ique el professorat del cicle consideri que les pràctiques dels documents per buscar feina sónprioritàries i que corresponen al Departament de Llengües.

Tres possibilitats horàries:

9'30 - 10'30h10'30 - 11'30h 10'30 - 11'30h

pati pati pati12h - 13h 12h -13h

13h -14h

La millor opció possible de les tres és la tercera, -pati, més dues hores , més hora de dinar-. Amb ellaes garanteix la no interferència amb altres assignatures o grups.

Unes altres possibilitats no experimentades són fer les sortides en:


Vull ser...65

65

�L'horari de tarda. Crec que, com a molt pot presentar tres problemes:

1.Té l'inconvenient que algunes institucions visitades no treballen, o no reben personal aaquesta hora. Exemple: les OTG.

2.Un segon problema és que a la tarda, a l'hivern, es fa de seguida de nit.

3.El tercer és que són sols dues hores. Al matí, aprofitant l'esbarjo, en tenim dues i mitja.

També presenta alguns avantatges:

1.Donen contingut a les tardes, que sempre són unes hores difícils.

2.Afecten poc els horaris i deslliguen molt bé el que és mètode tradicional de classes amb elde sortides preprofessionalitzadores.

�Lligada amb la tutoria: El dia de la setmana en que hi ha tutoria (dimecres) amb la secuenciasegüent: hora del crèdit , esbarjo, hora de la tutoria. (2hores 30')

La tipologia de les sortides.

Les sortides que tenen lloc es caracteritzen per:

�La titularitat de la institució visitada.

�Per l'objecte de la visita.

�Per la dimensió geogràfica de la visita.

Per la titularitat poden ser en centres públics o en centres privats.

Titularitat pública Titularitat privadaServeis municipals EmpresesServeis comarcals Fundacions

Serveis de la Generalitat Fires, congressos i simposis.Serveis de la Diputació. Sindicats

Per l'objecte de la visita poden ser de cerca de feina, de cerca de formació i de cerca d’informació iassessorament. Normalment solen ser una barreja dels tres tipus, en no existir una tipologia pura.

Cerca de feina Cerca de formació Cerca d’informacióOTG PTT et al. Fires, congressos

Servi Caixa PGS Bus de les professions.ETT Escoles d'adults

Serveis locals de col·locació e-learningAutoocupació Autoocupació

Per l'àmbit geogràfic és una sola categoria de coneixement del medi.

Coneixement del medi local: la població i el seus serveis i entorn.Coneixement del medi comarcal: la comarca i els seus serveis.Coneixement del medi provincial: la província i els seus serveis.Temps real de l'activitat formativa socials + el CRÈDIT “COM BUSCAR FEINA”


Vull ser...66

66

El crèdit “Com buscar feina ” parteix d’una filosofia de treball activa, i es desenvolupa tant a l’IESamb les xerrades professionals com a fora del centre, amb les visites d'estudi. Això fa que siguinecessari un temps extra per a les activitats formatives fetes fora del centre. És a dir, les sortidesprofessionals.

-El crèdit consta de:-

Sortides i visites per conèixer diferents recursos i serveis de formació i d’accés almón laboral. (15 h. de sortida del crèdit + 15 h. de sortida amb socials + 7'5 h.d'esbarjo = 37'5 hores) � 37'5 hores

Xerrades a l’IES a càrrec de personal extern al centre i treball a classe de tècniques irecursos per trobar feina.� 20 hores

�Tasques de coordinació:�

IES - serveis socials pot fer un seguiment posterior de l’alumnat.IES - Preparació prèvia de les visites i tertúlies professionals.� 20 hores

TOTAL 77'5 HORES

És, per tant, una tasca que requereix molta dedicació per part del professor/a que porta l'activitat icol·laboració per part de la resta de l’equip docent i direcció. Especialment de coordinaciópedagògica.

És necessari que l'equip directiu doni el seu suport al professorat responsable.

Cal�lliure i fàcil accés al telèfon per fer les trucades oportunes.�Donar suport davant d’imprevistos que sempre es poden produir.�Suport davant dels agents implicats.

És interessant fer una reunió de pares i mares prèvia a la realització del crèdit per explicar-los totel que es fara amb els seus fills/es.


Vull ser...67

67

UNIVERS POBLACIONAL DEL CRÈDIT

Crèdit variable “Com buscar feina” en un IES en el qual la taxa de fracàs escolar estigui sobre el30 %. de tot l'alumnat

El crèdit esta pensat per a tot l'alumnat de més de 15 anys, estiguin a quart o repetint el tercerd'ESO, i que compleixin les característiques següents:

�Alumnes que previsiblement no acreditaran i que no poden i/o no volen continuarestudiant.�I/ o que han d’incorporar-se al món laboral per necessitats personals o familiars.

Alumnes de 4t

A 30 B 30 C 30 10 alumnes de més de 15anys que no fan quart ni elvolen fer, hi volen anar al mónlaboral.

Total 100 alumnes

10+20 10+20 10+20 10

40+60=100

ALUMNAT PREFERENT PER FER EL CRÈDIT 40

Nota 1: el crèdit té com a límit operatiu el de 20 alumnes. El motiu és que per fer les sortides fins a20 alumnes es necessiten 2 adults acompanyants. El nombre ideal per moure’s amb llibertat estàper sota dels 20 alumnes, sobre 10/15.

Nota 2: La tria de l’acompanyant adult és fonamental. Fa falta una persona que s'adapti a lafilosofia del crèdit i amb el grup. Cal que tingi disponibilitat horària.

Criteris de selecció dels alumnes.

�Un criteri de selecció vàlid és mirar la data de naixement de l'alumnat. Cal escollirpreferentment totes les persones que a l'inici del proper curs (setembre) tindran 16 o mésanys.�Un altre criteri de selecció és escollir tots els alumnes que no acreditaran i no volenrepetir.�També cal escollir els que volen incorporar-se al món del treball.�Finalment, si es tenen places, es pot escollir alumnes que el vulguin fer encara que notinguin la necessitat de buscar feina.

Criteris per a la selecció del professorat que impartirà el crèdit.

�Ha de ser voluntari/a.�Amb mentalitat socràtica, és a dir, genera més preguntes significatives que no dónarespostes.�Ha de voler servir als alumnes/as.


Vull ser...68

68

�No mirar hores a l'hora de preparar la programació i la realització del crèdit.�Ha de tenir una mentalitat oberta, amb capacitat d'organització i d’improvisació.�No ha de voler decidir el futur de ningú i menys del seu alumnat.�Té respecte i estima cap a cada alumne/a encara que aquest/a sigui "un desastre".�Dóna suport i acompanya.�Té sentit comú (seny) i capacitat de risc.�Es forma fent l'activitat.�Ha de ser de ciències socials o de llengües estrangeres per acollir-se als crèdits variablestipificats.�Pot fer-ho des de la tutoria en la resta dels casos.�Pot fer-ho com un crèdit específic del centre.

Criteris de selecció per a la persona acompanyant.�Ha de ser voluntari/a.�Pot ser o no professor/a.

�PND�AMPA.�Serveis Socials de l'Ajuntament.60

�Ha de tenir disponibilitat de temps.�Ha de voler servir als alumnes/as.�Té respecte i estima cap a cada alumne/a encara que aquest/a sigui "un desastre".�Es forma fent l'activitat.

60És especialment interessant aquesta opció perquè coneixen des de l’IES la problemàtica dels nois i les noies que

poden arribar a ser un dels seus “clients” futurs.També és interessant aquesta opció perquè poden fer un seguiment acurat després dels itineraris personals de cada

persona del crèdit.


Vull ser...69

69

Capítol 7 Materials


Vull ser...70

70

Capítol 7 MaterialsEl crèdit “Com buscar feina” parteix d’una filosofia de treball activa, i es desenvolupa tant a l’IES, ambles xerrades professionals, com fora del centre, amb les visites d'estudi.

Els materials del crèdit consten de dos tipus de suports:1. Un dossier en format paper com el que s'adjunta en els annexos. Material que es pot recollir alDepartament de Treball de la Direcció General d'Ocupació. Generalitat de Catalunya.61

2.Un disquet de treball i d'autoformació amb els exercicis per fer.62 Consta de diversos apartats. Ambuna col·lecció ordenada d'adreces postals i electròniques d’institucions i serveis. També es potbaixar de la pàgina WEB ......

3.Hi ha un disquet del professorat en el qual hi ha les plantilles de tots els documents presents enaquest treball. Conte també una llibreta d’adreces interessants.

Dossier en format paper

Nota: Els materials poden ser de fonts molt variades, però sempre hi ha d’haver els següentsdocuments.:

�Currículum Vitae.

�Model de sol·licitud de feina.

�Resposta a un anunci.

�Entrevistes de treball.

�La trucada telefònica.

�Etc.

Un disquet

És una proposta de treball d’autodefinició personal, vocacional i formativa. S’hi recullen les pràctiquesi els documents personals de cada alumne. Aquestes pràctiques volen ser operatives, és a dir es podenfer servir avui mateix per demanar feina. Annex VI

Consta de diferents tipus de materials que donen resposta a tres qüestions bàsiques:

1.Què vols fer?2.Busques feina?3.Busques formació?4.Què vols fer i ser?

Què vols fer? És una auto reflexió que vol anar fent camí per arribar a crear un itinerari personal demitjana durada entorn al futur professional i formatiu de cada alumne/a. 61Materials elaborats pel Departament de Treball. Direcció General d'Ocupació. Centre d'Informació Professional.Aquest material està a lliure disposició de totes les persones que el sol·licitin a les seves oficines. Però cal anar-los-hi a buscar.62 Pretén ser un recull personal per a cada alumne dels seus documents personals i del seu itinerari

professional i formatiu. És autoformació.


Vull ser...71

71

Busques feina? Cerca donar les eines per trobar un treball i crear un projecte professional.

Busques formació? Intenta que l'alumne es marqui el seu itinerari formatiu.

Què vols fer i ser? Recull totes les decisions que l'alumne/a ha pres sobre ell/a mateixa; és el seuprojecte professional i humà.


Vull ser...72

72

Capítol 8 Nivells d'utilització


Vull ser...73

73

Capítol 8 Nivells d'utilitzacióEn el present capítol s'expliquen els nivells d'aplicació del crèdit.

Cal recordar tres coses:

a)Les competències bàsiques de tots els àmbits han d'ésser assolides per tots els alumnes de quartd'ESO.

b)Per tant, és aplicable igualment amb algunes adaptacions als alumnes amb un currículum brillantcom a alumnes que no acreditaran.

c)Els continguts treballats estan especialment dins els àmbits social i laboral, però també dins dellingüístic i del matemàtic. És un tractament transversal dels ensenyaments.

La complexitat de visites i de trobades amb professionals pot espantar els docents que volen començara treballar amb aquest mètode. Per facilitar la tasca, he fet una graduació amb dos nivells d'utilització deles visites i de les trobades.

Els dos nivells d'aplicació s'adapten a la realitat sociològica de les nostres aules. De fet és un sol nivellque s'autoamplia de forma personalitzada. Cada persona el treballa personalment i el desenvolupasegons les seves necessitats. No són dos nivells temàtics, sinó organitzatius.

1. Un nivell amb un perfil d'alumnes amb problemes d'acreditació que anomenarem bàsic.Són aquells que surten al mercat laboral sense cap titulació ni moltes vegades cap projectepersonal i professional. Nota: les activitats del nivell bàsic estan marcades amb *.

2.Un segon nivell amb alumnes que acreditaran i i continuaran els seus estudis reglats.Però que com a alumnes de l’ESO, hi han d'assolir les competències bàsiques delsàmbits social i laboral .

Nivells d'utilització

Quin alumnat escollirem? Dependrà fonamentalment dels alumnes que tinguem al crèdit. Si tenimalumnat amb possibilitats d'acreditar, el nivell avançat, i si no el nivell bàsic.

�Perfil de l'alumnat del nivell bàsic.- Aquell alumnat que presenta greus dificultats amb elsaprenentatges reglats o/i amb processos d’exclusió social i amb absentisme escolar , que esvolen incorporar al món del treball, ja! sense cap tipus de formació escolar ni professional .Aquest crèdit els ofereix un gran ventall de possibilitats. Poden ser uns grans treballadors en elseu camp si trobem el que els és escaient.

� Perfil del l'alumnat de nivell avançat. Aquells alumnes que acreditaran l'ESO i poden anar afer un cicle formatiu de grau mitjà o continuar estudiant el batxillerat. També poden incorporar-seal món del treball.


Vull ser...74

74

Nivell bàsic i nivell avançat.

TEMES A TRACTAR

En ells, el que es busca és que els alumnes en surtin amb uns quants processos i tècniques per anar abuscar feina. Un projecte personal professional i un projecte formatiu.

Nota: les activitats del nivell bàsic estan marcades amb *.

Aquests nivells inclouen:

�Les relacions laborals. *

�Coneixement del medi laboral.*

�Seguretat i higiene del treballador.*

�Nocions d’higiene personal. *

�Nocions d’urbanitat social.*

�Autoestima i autoconeixement personal.*

�Dret laboral.

�Els contractes de treball.*

�Tipologia dels contractes de treball.*

�La recerca de feina activa.*

�Eines per a la recerca de feina.*

�La formació com a element bàsic per trobar una bona feina.*

�Mètodes de recerca de feina.*

�Llocs de recerca de feina.*

�El currículum i la seva tipologia. *

�Tipus de cartes.

�La carta de demanda de feina. *

�La carta de presentació.

�La targeta de visita.

� L'arxiu personal.*

�L'entrevista de treball.*

�Els test de selecció.

�Internet i el mercat de treball.*


Vull ser...75

75

�La formació contínua. *

�La formació contíunua. E – learning.

SORTIDES A FER

�La població on es viu. *

�Els polígons industrials de la població.*

�Els polígons industrials de la comarca.

�Els serveis municipals d'ajuda a l’ocupació. Insertor/a laboral.*

�Serveis comarcals d'ajuda a l’ocupació.

�ServiCaixa.

�SCC

�OTG.*

�ETT.

�Sindicats i associacions patronals.

�Saló de l'Ensenyament BCN

�Bus de les professions.*

�CIFO.

�PGS i PTT.*

�Etc.


Vull ser...76

76

Capítol 9 Les competències bàsiques i el futur en els mercats de treball


Vull ser...77

77

Capítol 9

Les competències bàsiques i el futur en els mercats de treball

Les competències bàsiques.

Actualment el món del treball està evolucionant a una gran velocitat. Apareixen feines i desapareixencontínuament.

Els coneixements científics i tècnics es dupliquen i augmenten de forma espectacular en totes lesbranques dels diferents sabers. Algunes formulacions de tota la vida són substituïdes per altres denoves que demostren una major vigència. D'alguna manera, el que coneixem caduca.

Per això, un dels debats oberts en educació és: què cal ensenyar i què cal assegurar en elsaprenentatges de l'ensenyament reglat?

En un futur pròxim de 5 a 10 anys, es preveu que una gran quantitat de feines desapareixeran com aresultat de les noves tècnologies i en naxieran d'altres per a les quals avui encara no tenim ni el perfil niel nom, conegudes com a treballs híbrids.

Diverses institucions i organismes treballen per buscar el que es considera essencial en qualsevolmoment d'aprenentatge i és aquí on neix el concepte de competència bàsica.

Situació del mercat de treball per sectors.Futur del mercat de treball.

El sector primari.-Agricultura, ramaderia i pesca. En els països desenvolupats és pràcticament inexistent quant alnombre de persones que hi treballen (< 3% de la població activa). Presenta, però una grancontradicció. Som els gran productors d'aliments del món gràcies a les tecnologies utilitzades.

�És un mercat cada vegada més tecnificat que requereix coneixements molt específics.�Necessita també de grans aportacions de capital i tecnologiques per instal·lar-se de nou.�Té, a més, uns ritmes de treball molt específics.

Per tant, és difícil que un/a alumane/a pugui entrar-hi de nou si no es donen una serie desituacions personals molt específiques.

Sector secundari o industrial.-La producció industrial no para de créixer, però el percentatge de la població activa que hi treballano deixa de disminuir. +-20% de la població activa en els països desenvolupats. Unes altrescaracterístiques del món modern és el desplaçament dels sectors productius cap als païsosemergents que tenen mà d'obra barata i no tenen legislació laboral ni presenten problemàtiquesmediambientals. Àsia i Amèrica Llatina.

Necessita:�Un continu augment de la productivitat.�Una deslocalització en el temps i en l'espai.�Una contínua renovació tecnològica.


Vull ser...78

78

El nostre alumnat que vulgui treballar en aquest sector haurà d’estar disposat a fer una formaciócontínua i a la mobilitat laboral, tant funcional com geogràfica.

El sector terciari.-Sector en expansió en els mercats laborals dels països desenvolupats. Cada vegada és mésimportant. El nombre de treballadors que hi treballen pot arribar a un 75% de la població activa.

Necessita:�Personal amb idiomes.�Amb capacitat d'atenció a les persones.�Amb capacitat de reciclar-se i formar-se contínuament.�Amb coneixement de les noves tecnologies.

El sector terciari és un sector que no para de créixer enfront un sector secundari que disminueix ennombre de població activa.

Necessita de persones amb nivells culturals amplis, formades i amb vocació de formació continuada,amb mobilitat geografica i funcional. Es creu que és el sector amb futur als països desenvolupats.


Vull ser...79

79

Capítol 10 Les assignatures i el crèdit “Com buscar feina”


Vull ser...80

80

Capítol 10. Les assignatures i el crèdit “Com buscar feina”El crèdit, les socials, les llengües i les matemàtiques.

Bàsicament, indico a continuació els grans temes que es poden tractar de forma transversal, totbuscant feina. No pretenc ser exhaustiu i de fet sempre hi ha aspectes que apareixen de formaespontània i altes que no podrem tractar per manca de temps o perquè el grup no dóna. Per tant, ésuna relació indicativa. No pretenc fer res més que una relació de temes. Cada professor o professoraque vulgui treballar el tema des de la perspectiva transversal podrà veure unes possibilitats o altres enfunció dels seus interessos i especificitats. Per tant, aquesta relació és purament indicativa i noexhaustiva.

Socials. L'espai geogràfic.

El terme municipal.

La comarca.

La província.

Els paisatges.

Les activitats humanes, la població.

Sectors productius.

Problemàtiques dels sectors productius.

Evolució històrica dels sectors productius.

Treball i gènere.

Matemàtiques:

Càlcul del pressupost d'una sortida.

Control d'una sortida. ” Deure – haver – saldo.”

Llengües:

Documents escrits.

Currículum.

Cartes.

Targeta de presentació.

Porta freda – autoanunci.

Llengua no escrita.

La pròpia presència, una forma de comunicació.

Les entrevistes.


Vull ser...81

81

La correcció oral en la parla.


Vull ser...82

82

Capítol 11

Avaluacions del crèdit i de les competències bàsiques de l'àmbit laboral


Vull ser...83

83

Capítol 11. Avaluacions del crèdit i de les competències bàsiques del'àmbit laboralEn el present crèdit tenim dos aspectes complementaris a avaluar.

1. El crèdit i el seus continguts. Ciències socials i altres.

2. Les competències bàsiques de l'àmbit laboral.

Totes dues es troben íntimament relacionades, i això ens porta a una doble avaluació simultània que esconcreta a continuació.

El crèdit i el seus continguts

El contingut del crèdit consta de tres grans apartats:

1.Població i treball.2.Com decidir el futur professional?3.Orientacions per a l'accés al món del treball.

Població i treball

�Plantejament general sobre el treball en el marc de la societat actual i de la situaciódel mercat laboral.�Variable sexe i treball: situació de la dona en el mercat laboral (economia regular ieconomia submergida).

Com decidir el futur professional?

�Com decidir el futur professional? Consta de tres apartats:

1.Donar eines a l'alumnat per tal que prengui consciència dels seus interessos, aptituds icapacitats.2.Aproximar-los a les diverses sortides acadèmiques i professionals, obrint perspectives iinformacións sobre diversos camps professionals.3.Ajudar l'alumnat a interrelacionar dels diversos factors estudiats per tal de poder optar iprendre decisions.

Orientacions per a l'accés al món del treball

�Donar eines i instruments que permetin una presa de decisions fonamentades i lliuresd'estereotips.�Domini de les tècniques de recerca de treball.


Vull ser...84

84

Objectius de l’avaluació del crèdit

Els objectius relacionats en aquest document estan definits pel DOGC núm. 2215, de 7/6/1996) Crèditvariable tipificat, “Entrada al món del treball”, assignat al Departament de Ciències Socials. Un crèditd'ampliació. Odre de 3 de juny de 1996, per la qual es desplega l'organització i avaluació del’ensenyament secundari obligatori, i com a tals són els objectes de la present avaluació.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1 Població i treball

1.Necessitats humanes. Béns i serveis.2.Treball i lleure.3.Població activa i sectors d'activitats.4.Treball irregular.5.Treball domèstic.6.Presència femenina i discriminació.

2 Com decidir el futur professional?1. Interessos, aptituds i capacitats.2. Informació acadèmica, sortides professionals.3. Àrees i famílies professionals. Formació que es requereix; aptitutds i personalitat;condicions sociolaborals.4. La presa de decisions.

3 Orientacions per a l'accés al món del treball:1. Buscar feina: formes d'accés al món del treball: INEM, OTG, premsa, administració itècniques de recerca de feina.2. Legislació laboral bàsica.

Valors, normes i actituds

6) Preocupació per la correcta presentació i execució del treball.7) Actitud favorable per l'ordre, el rigor i la sistematització del treball.8) Sensibilització sobre la desigualtat per raó de sexe i rebuig de qualsevol tipus dediscriminació.9) Valoració positiva del treball domèstic.10) Participació activa en aquelles feines que milloren la qualitat de vida quotidiana.11) Consciència i apreciació de les pròpies capacitats, tot reforçant l'autoestima.12) Consciència de la necessitat de defensar el drets laborals.


Vull ser...85

85

Avaluació inicial i final: Alumne/a nº idenfificador

Què és? Què són? Defineix o explica els conceptes següents:

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1 Població i treball: Explica o defineix, amb les teves paraules, el termes marcats en negreta.

-Necessitats humanes-Béns-Serveis-Treball-Lleure-Població activa-Sectors d'activitats-Treball irregular-Treball domèstic.-Presència femenina i discriminació en el treball

�Com decidir el futur professional? Quines informacions tens de cada un del temessegüents?

�Quins interessos tens de tipus professional?�Què voldries fer en sortir de l'Institut?�Quines aptituds i capacitats penses que tens?�Quines información tens sobre:

�Cicles formatius�Batxillerats�Progames de garantia social�Altres, especificar:

�Quines informacións tens sobre les àrees i famílies professionals?�Quina és la formació que es requereix; aptitutds i personalitat; condicions sociolaborals pertreballar en això que tu vols?�Et sents capaç de prendre decisions repecte al teu futur i el món del treball?�Quins problemes hi veus?

�Orientacions per a l'accés al món del treball:

Si haguessis de buscar feina, quines formes d'accés al món del treball trobaries:� Quina relació tenen amb el món del treball aquestes institucions i què són:�INEM�OTG�Premsa�Administració pública�Internet�ETT�Altres, especificar:�Quines tècniques de recerca de treball coneixes?�Quina legislació laboral bàsica coneixes?


Vull ser...86

86

�Què és un contracte de treball?

Valors, normes i actitudsAutoavaluació inicial i final

Valora’t tot col·locant una creu en el lloc que defineixi la teva situació.

Autoavaluació

Autoavaluació inicial sobre valors, normes iactituds

Mai Poc Algunavegada

Gairebésempre

Sempre

Preocupació per la correcta presentació iexecució dels treballsActitud favorable per l'ordre, el rigor i lasistematització dels treballsSensibilització sobre la desigualtat per raó desexe i rebuig de qualsevol tipus dediscriminació.Valoració positiva del treball domèstic.Participació activa en aquelles feines quemilloren la qualitat de vida quotidiana.Quina consciència i apreciació tens de lespròpies capacitats? (autoestima)Consciència de la necessitat de defensar elsdrets laborals.

Forma d’utilització del present document:

Es passarà dues vegades el document. La primera serà una avaluació incial i la segona esfarà al final del crèdit. Finalment, es compararan els dos resultats.


Vull ser...87

87

Crèdit variable tipificat “Entrada al món del treball” assignat al Departament de Ciències Socials.Un crèdit d'ampliació . Ordre de 3 de juny de 1996, per la qual es desplega l'organització iavaluació del ensenyament secundari obligatori (DOGC núm. 2215, de 7/6/1996)

Taula resum dels objectius assolits per l'alumnat:

Subratlla els alumnes que han assolit l'objectiu

Avaluació final delsobjectius del crèdit.

Descripció técnica:Matriu de doble entrada

De poder pendreuna decisió davantde nombrosesalternatives, iestablir unaconfrontació entreels requisitsprofessionals i elseu potencialpersonal.

D'aquirir unaconsciènciaclara delsignificat delvalor del treball.

D'aquirir lacertesa de lainevitabilitat de lapresa dedecisións.

D'aquirir unconeixementprofund de lessevesoportunitats deformació i lespossibilitatsd'ocupació a llargtermini.

% d'alumnat que haassolit l'objectiu.% d'alumnat que no haassolit l'objectiu.Subjectes que han assolitels objectius

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,9, 10,11, 12, 13,14, 15, 16, 17, 18,19, 20.

1, 2, 3, 4, 5, 6,7, 8, 9, 10,11,12, 13, 14, 15,16, 17, 18, 19,20.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,8, 9, 10,11, 12,13, 14, 15, 16,17, 18, 19, 20.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,8, 9, 10,11, 12,13, 14, 15, 16,17, 18, 19, 20.

Subjectes que no haassolit els objectius.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,9, 10,11, 12, 13,14, 15, 16, 17, 18,19, 20.

1, 2, 3, 4, 5, 6,7, 8, 9, 10,11,12, 13, 14, 15,16, 17, 18, 19,20.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,8, 9, 10,11, 12,13, 14, 15, 16,17, 18, 19, 20.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,8, 9, 10,11, 12,13, 14, 15, 16,17, 18, 19, 20.

Comentaris.

Un objectiu es considera aconseguit quan el subjecte presenta un projecte coherent ambles seves possibilitats, encara que presenti dificultats.


Vull ser...88

88

Avaluació de les competències bàsiques de l'àmbit laboral.

La conferència nacional d’educació defineix les competències laborals com “aquelles actituds ihabilitats que cal desenvolupar i que pertanyen a la vida i a la realització personal dels integrants de lacomunitat, perquè en tot moment els nens i adolescents se sentin part integral del món dels adults, elsquals exerceixen tasques i rols segons els seus desigs, aptituds, interessos i valors”. Secció VII:Competències bàsiques. Pàg. 275

La Conferència Nacional de Educació desglossa en cinc grans dimensions les competències de l'àmbitlaboral.

Dimensió : habilitats personals i selecció del lloc de treball.

1. Conèixer i valorar les pròpies habilitats enfront del món laboral.

2. Saber llegir les ofertes de treball.

3. Redactar textos oferint-se per a un lloc de treball (currículum vitae).

4. Saber presentar-se en buscar feina.

5. Analitzar les condicions de treball.

Dimensió: drets i deures.

6. Conèixer els drets i deures dels treballadors.

7. Conèixer les normes d'higiene i seguretat laboral.

Dimensió: qualitat.

8. Reconèixer i valorar la feina ben feta.

9. Conèixer la manera de presentar una feina ben acabada.

10. Valorar les innovacions que puguin millorar la realització d'un treball.

Dimensió: avaluació.

11. Avaluar el propi treball.

12. Avaluar el treball realitzat en equip.

Dimensió: promoció.

13. Valorar la projecció de les pròpies fites professionals a mitjà termini i a llarg termini.


Vull ser...89

89

Avaluacions específiques per a cada dimensió.

Concreció pràcticaMaterials de treball

Avaluació formativa

Dimensió: habilitats personals i selecció del lloc de treball

Competència 1. Conèixer i valorar les pròpies habilitats enfront el món laboral.�Davant una llista de qualificatius, tria els que creguis que expressen millor les tevescapacitats, els que creguis que tens més assolits.�Fes una relació escrita i argumentada de les capacitats pròpies.

Competència 2. Saber llegir les ofertes de treball.�Realització d'una sortida d'orientació urbana en l’àmbit de la teva població tot buscant ilocalitzant les empreses que poden oferir-te feina en la teva professió.�Buscant feina del teu ram, llegeixes les ofertes de treball a Internet, a la premsa. Quina tries?Per què la tries?�Pensa quins plànols has de consultar, quines guies necessites i quines institucions et podenorientar i ajudar a buscar feina.�Disseny d'un anunci - enganxina en el qual tu t'ofereixes per treballar en el teu camp.

Competència 3. Redactar textos oferint-se per a un lloc de treball (Currículum vitae).�Redacta el propi currículum.�Selecciona el currículum més adient d'entre tots el presentats. Argumenta la decisió.�Redacta dues cartes de presentació, una feta a mà i l'altra amb ordinador.�Omple un full de demanda de feina argumentant-ne el contingut (metacognició)Competència 4. Saber presentar-se en buscar feina.�Simula a classe una entrevista de treball. Valora: la composició, el llenguatge verbal i noverbal, la capacitat de mantenir el diàleg, evitar els monosíl·labs�Explica per escrit els elements més importants que s'han de tenir en compte en unaentrevista de selecció de personal.

Competència 5. Analitzar les condicions laborals.�Busca i descriu situacions en les quals es compleixen les condicions de seguretat i higiene enel treball.�Fes una anàlisi de les condicions de treball correctes i incorrectes més habituals de la tevafutura professió (postura, llums, fums, sorolls ....)�Omple correctament aquest contracte de treball i mira quines d'aquestes clàusules sónincorrectes o errònies.�Redacta de nou el contracte de treball corregint-ne les clàusules incorrectes.


Vull ser...90

90

Dimensió: drets i deures

Competència 6. Conèixer els drets i els deures dels treballadors.Control escrit amb aquest tipus de preguntes.

�Què és un sindicat?� Per a què serveix?�Quines són les condicions necessàries perquè hi hagi contracte de treball?�Què són els riscos laborals?�Principals riscos laborals de la professió que vols escollir.

Competència 7. Conèixer les normes d'higiene i de seguretat laboral

Quines són les normes de seguretat que cal complir en la simulació d'evacuació del centreescolar.

1.2.3.�Escriu tres normes de seguretat en accions de treball pròpies de la professió que vols escollir.�

�

�


Vull ser...91

91

Dimensió: qualitat

Competència 8. Reconèixer i valorar la feina ben feta.

Pautes d'avaluació:�Anàlisi, en un treball donat, dels elements que cal tenir en compte per considerar-lo ben fet.�Observació per part del mestre/a de les actituds que l'alumnat mostra en el dia a dia davant lafeina, servint-se d'una graella d'observació.�Correcció del treball d'un altre company/a atenent a les pautes d'execució donades.

Competència 9. Conèixer la manera de presentar una feina ben acabada.

Pautes d'avaluació:�Realització d'una manera diferent i correcta d'una determinada feina que ja es considera benacabada.�Anàlisi de diverses feines fetes sobre un mateix tema argumentant els aspectes de qualitat decadascuna.

Competència 10. Valorar les innovacions que puguin millorar la realització d'un treball.

Pautes d'avaluació:�Observació, per part del mestre/a, en una graella de registre, de les expressions verbals i noverbals (gestos, somriures, expressions verbals ...) que impliquin valoració de les innovacionsen la realització d'un treball.�Realització d'un treball aportant innovacions pròpies, a més a més dels requisits previs.


Vull ser...92

92

Dimensió: avaluació

Competència 11. Avaluar el propi treball.

Pautes d'avaluació:� Qüestionari d'autoavaluació.�Descripció argumentada dels errors i encerts en relació amb un treball fet.

Competència 12. Avaluar el treball realitzat en equip.

Pautes d'avaluació:�Graella d'observació del treball propi i del dels altres, amb preguntes d'avaluació: Usheu reunit totes les hores assenyalades? Heu perdut el temps parlant d'altres coses? Heulliurat la feina en els terminis assenyalats? Heu fet bé la part del treball a què cadascunus havíeu compromès? Heu discutit en grup el treball realitzat?�Cada alumne/a emplena la graella de tots. Després es discuteix en el grup i s'elaborauna sola graella del que es creu l'avaluació del grup.

Dimensió: promoció

Competència 13. Valorar la projecció de les pròpies fites professionals a mitjà termini i a llargtermini.

Pautes d'avaluació:�Redacció: Imagina una jornada teva de treball quan siguis gran dintre de 5 anys(projecte professional).�Elabora el teu propi itinerari de formació i d'inserció laboral amb alternatives.


Vull ser...93

93

Bibliografia


Vull ser...94

94

Bibliogafia:

�FUNDACION UNIVERISDAD EMPRESA Guia de las empresas que ofrecen empleo.2003-2004. Fundación Universidas Empresa- Comunidad de Madrid ISBN 84-7842. Deposito legalM:18.172.2003. http://www.fue.es

�§J. BARRENECHEA i M. FERRER Guia laboral 2003 Deusto. Barcelona ISBN 84.234-2044-2Deposito legal B-15608-2003 WWW.e.deusto.com

�§MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES. Guia laboral y de asuntos sociales 2002.Madrid 2002. ISBN 84-8417-093-4 Deposito legal. M:23.973-2002. ISSN: 1138-9095


Vull ser...95

95

ANNEXOS


Vull ser...96

96

Annexos

I Visites realitzades

II Ordre de 3 de juny de 1996

III Definicions de “competència bàsica”

IV Textos interessants

V Pàgina web

VI Jo vull ser i fer...

VII Materials del Departament de Treball

VIII Disquet de treball de l'alumne (web)

IX Disquet de treball del professorat (web)