bones practiques per la inclusió

36
BONES PRÀCTIQUES PER BONES PRÀCTIQUES PER LA INCLUSIÓ LA INCLUSIÓ II Jornada de reflexió sobre les USEE. 3 de Juliol del 2009

Upload: fina-masip

Post on 06-Dec-2014

4.999 views

Category:

Education


2 download

DESCRIPTION

Plataforma per la escola inclusiva. Bones Practiques Jornada USEE Tarragona- Juliol

TRANSCRIPT

Page 1: Bones practiques per la Inclusió

BONES PRÀCTIQUES BONES PRÀCTIQUES PER LA INCLUSIÓPER LA INCLUSIÓ

II Jornada de reflexió sobre les USEE.3 de Juliol del 2009

Page 2: Bones practiques per la Inclusió

És un escenari comú en el que un conjunt d’entitats i persones a títol individual cooperem juntes.

És un espai de cooperació voluntària que deliberadament no té estatuts, ni estructura jurídica ni legal.

És política, però no partidista.

Així recordem el nom: Plataforma

Ciutadana

Garanteix l’autonomia

Consens entre els partits

Page 3: Bones practiques per la Inclusió

La finalitat és promoure a Catalunya un ensenyament públic i concertat inclusiu i de qualitat per a tothom, que sigui també una realitat pels alumnes amb discapacitat independentment de la tipologia de la seva discapacitat i del seu grau d’afectació.

La Plataforma se centra en l’educació infantil i bàsica obligatòria perquè escoles i instituts esdevenen un espai socialitzador i això condicionarà de manera fonamental el paper de la persona amb discapacitat a la societat.

Page 4: Bones practiques per la Inclusió

A la Plataforma no hi ha estructura jeràrquica, es busca el consens i l’acord.

Funcionem per projectes operatius concrets.

Estructura operativa: grup motor, comissions de treball per projectes i col·laboradors puntuals.

També funciona la Plataforma Territorial del Garraf. Està oberta la possibilitat que es pugui crear altres Plataformes Territorials.

Page 5: Bones practiques per la Inclusió

Difondre totes les accions a totes les instàncies que tenen responsabilitats o influència en el model d’ensenyament: Departament d’Educació, Comissió Parlamentària, Síndic de Greuges, Consell Escolar de Catalunya, Partits Polítics, Sindicats, FAPAC,...

Comunicació i presència als mitjans de comunicació.

Buscar aliances que ampliïn i multipliquin l’impacte de les accions realitzades a favor d’una escola inclusiva.

Page 6: Bones practiques per la Inclusió

Responen a 2 línies d’actuació: sensibilització a favor de la inclusió i pressió a aquells que tenen responsabilitat en el tema. Alguns exemples: Manifest per una Escola Inclusiva i campanya d’adhesions (9.000 firmes d’entitats, persones significades i ciutadans) Sessions de debat, taules rodones i reunions amb partits polítics amb representació parlamentària. Jornades per reflexionar i debatre sobre la inclusió dels alumnes amb discapacitat. Fulls Informatius: on s’explica quina és la situació a l’inici i al final de cada curs escolar, i quins són els objectius i accions que es planteja la Plataforma.

Page 7: Bones practiques per la Inclusió

Compareixences parlamentàries per la LEC (Llei d’Educació a Catalunya)Manifestacions i concentracions a favor de la inclusió clara i sense forats legals a la LEC. Projecte de Bones pràctiques Inclusive d’alumnes amb discapacitat als centres d’ensenyament ordinari. La primera edició ha donat com a resultat la publicació d’un llibre.Inici de la segona edició del Projecte de Bones pràctiques al qual us convidem a participar. El termini és fins a finals d’octubre.

Page 8: Bones practiques per la Inclusió

Es va avançant en la inclusió escolar.

Manca molt per arribar a un únic sistema educatiu inclusiu per tot l’alumnat en EI, primària i ESO.

No hem passat dels voltants del 65% d’escolarització en les etapes EI i Primària. Es redueix en ESO i encara més en post-obligatòria.

SITUACIÓ ACTUALSITUACIÓ ACTUAL

Page 9: Bones practiques per la Inclusió

L’alumnat amb n.e.e. derivades d’una discapacitat és l’únic col·lectiu que té una doble xarxa d’escolarització.

Molts pares troben moltes dificultats i resistències per tal que els respectin el dret a escollir el model d’escola del seu fill/a.

SITUACIÓ ACTUALSITUACIÓ ACTUAL

Page 10: Bones practiques per la Inclusió

Societat del coneixement(de canvis)

Escola Viu els canvis

Actuació

Canvis metodològics

Convergència Europea

Educació cooperativa entre docentsAprenentatge cooperatiu entre alumnesResolució de problemes en col·laboracióAgrupaments heterogenisEnsenyament eficaç i programació individual

L’E-A se centraen l’estudiant

Page 11: Bones practiques per la Inclusió

La inclusió escolar dels alumnes amb discapacitat és un DRET. Espanya va signar la Convenció de la ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat el 30 de Maig del 2007, la va ratificar al desembre del 2007 i aquesta va entrar en vigor el 3 de maig del 2008.

PREMISSES que la Llei ha oblidatPREMISSES que la Llei ha oblidat

És un DRET que hem d’exigir

Page 12: Bones practiques per la Inclusió

La inclusió escolar és un Model d’Escola per tot l’alumnat, inclosos els alumnes amb una discapacitat greu i permanent. És beneficiós per tothom. Es generen estratègies metodològiques innovadores, participatives i col·laboratives.

PREMISSES que la Llei no pot oblidarPREMISSES que la Llei no pot oblidar

És un MODEL d’escola

Page 13: Bones practiques per la Inclusió

El conjunt del text és positiu i té voluntat d’inclusió.

Presenta aspectes que generen incertesa i força preocupació.

VALORACIÓ DE LA LLEI D’EDUCACIÓVALORACIÓ DE LA LLEI D’EDUCACIÓ

per exemple defineix l’escola pública catalana com a “inclusiva, laica i plural”.

Obre el pas a desplegaments clarament no inclusius, ja que deixen oberta la

porta a la doble xarxa.

Page 14: Bones practiques per la Inclusió

¿Por qué Jorge no puede ir al mismo colegio que su hermano?¿Por qué Jorge no puede ir al mismo colegio que su hermano? Gerardo Echeita. Gerardo Echeita. Ponència al Congrés Ponència al Congrés La respuesta a las necesidades educatives La respuesta a las necesidades educatives especiales en una escuela vasca inclusiva. especiales en una escuela vasca inclusiva. Sant Sebastià, 29 a 31 d’octubre de 2003Sant Sebastià, 29 a 31 d’octubre de 2003

La possibilitat de participació i d’accés de la persona amb discapacitat als diferents àmbits ordinaris de l’activitat humana (escola, feina,

etc.) no està tant en funció de les característiques de la seva discapacitat com en l’existència o no en aquella societat de barreres al seu aprenentatge, socialització i participació

 

Page 15: Bones practiques per la Inclusió

Què és l’Educació Inclusiva ?

   És un sistema educatiu en el marc del qual els estudiants amb discapacitat cursen les classes regulars de les escoles del seu barri, a un nivell adequat per la seva edat, juntament amb els seus companys sense discapacitat, i on reben els suports que necessiten i se’ls instrueix d’acord amb les seves pròpies capacitats i necessitats.

 (Gordon L. Porter – 2003)

Page 16: Bones practiques per la Inclusió

   La inclusió és aquell procés a través del qual les administracions, els centres, el professorat i els pares s’esforcen per a reduir les barreres a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes.

Una escola inclusiva és aquella en la qual l’ensenyament i l’aprenentatge, el rendiment, les actituds i el benestar de cada alumne és quelcom que preocupa. Les escoles efectives són escoles educativament inclusives.

(Definició basada en Mel Ainscow)

Page 17: Bones practiques per la Inclusió

INCLUSIÓ =/= INTEGRACIÓEl concepte integració posa l’accent en l’adaptació de l’alumne al centre i a l’entorn:

• Procés d’assimilació, • Es facilita els suports a cada alumne per a que pugui participar

en el Programa vigent del centre educatiu. • Avaluació de resultats centrada exclusivament en l’alumne.

El concepte d’inclusió indica un procés de transformació • Els centres educatius es desenvolupen en resposta a la

diversitat • Identificant i eliminant les barreres • Enfortir l’alumne a partir de les seves capacitats i

potencialitats. • Avaluació, de procés i de resultats, valora tant

l’alumne com al propi centre.

(La LEC parla en tot moment d’inclusió, no pas d’integració)

Page 18: Bones practiques per la Inclusió

HORITZÓ : ESCOLA INCLUSIVA

1. Escoles i Instituts tindran els recursos personals, tècnics i materials necessaris per a atendre TOT L’AUMNAT DEL SEU TERRITORI

2. Els resultats de l’escolarització dels alumnes amb discapacitats comporta la màxima consecució de les competències bàsiques (aprenentatges i socialització) definides per a tots en el Currículum Base

3. Potencia la inclusió en l’aula ordinària i en el funcionament general del centre, personalitzant, quan calgui, continguts i itineraris

Page 19: Bones practiques per la Inclusió

CONTEXT

•Antecedents als 70 : Lou Brown (EEUU) i Itàlia

•Dècada dels 90 Debat internacional sobre educació per a tothom, evolució del conbcepte d’integració cap al d’inclusió:

•Conferència Mundial a Jomtien (Tailàndia) 1990

•Conferència Mundial a Salamanca 1994. Organitzada pel Govern Espanyol i la UNESCO. Amb participació de 92 governs i 25 organitzacions: DECLARACIÓ DE SALAMANCA que inclou principis, política i pràctica per a l’atenció de les Necessitats Educatives Especials

Page 20: Bones practiques per la Inclusió

Idees clau que es deriven de l’Educació Inclusiva

ÉS UN BENEFICI PER A TOTHOM:

• Alumnes amb i sense discapacitat

• Professorat tant d’educació ordinària com d’educació especial

• Famílies que tenen i que no tenen menors amb discapacitat

Page 21: Bones practiques per la Inclusió

MILLORA L’EFICIÈNCIA (RELACIÓ COST-EFICÀCIA) DE TOT EL SISTEMA EDUCATIU.

ELS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS SÓN UN ESTÍMUL QUE POT FOMENTAR EL DESENVOLUPAMENT D’UN ENTORN D’APRENENTATGE MÉS RIC

HI HA UNA CORRELACIÓ DIRECTA ENTRE INCLUSIÓ ESCOLAR I LA QUALITAT EDUCATIVA

Idees clau que es deriven de l’Educació Inclusiva

Page 22: Bones practiques per la Inclusió

Què hem constatat professionals i famÍlies que hem tingut l’oportunitat de viure experiències d’escola

inclusiva?Els alumnes amb discapacitat: Tenen un context amb major diversitat i riquesa d’estímuls i de models

a interioritzar. Aprenen a fer-se un lloc en el centre escolar i en la societat,

adquireixen majors habilitats per a defensar millor els seus drets i prenen consciència que també tenen obligacions que han d’acomplir.

 Guanyen un major grau d’autonomia, de seguretat en sí mateixos, d’habilitats per enfrontar situacions de discriminació o de burla.

 Guanyen major capacitat de decisió dins les pròpies limitacions. Formar part de la societat proporciona dignitat i respecte cap un

mateix i dels altres cap a la persona amb discapacitat

Page 23: Bones practiques per la Inclusió

Els alumnes sense discapacitat

Aprenen a conèixer, valorar i respectar als companys amb discapacitat

Aprenen que juntament amb les limitacions (físiques, psíquiques i/o sensorials) hi ha també capacitats que permeten fer i sentir coses que es poden gaudir i que tenen un valor positiu pels altres.

Aprenen que tenir limitacions no impedeix tenir alegria, estimar i ser estimat, fer coses útils i boniques, o senzillament sentir-se feliç o fer feliç un altre.

Aprenen acceptar millor les pròpies limitacions i a descobrir i valorar les potencialitats de cada persona.

Aprenen que les persones amb discapacitat evolucionen, creixen i es converteixen en joves i després en adults amb necessitats i interessos que també evolucionen conforme van madurant.

Aprenen a respectar a les persones amb discapacitat.

Page 24: Bones practiques per la Inclusió

Quan s’aconsegueix la inclusió d’alumnes amb discapacitat, millora el clima del conjunt de la classe i augmenta la comprensió i respecte entre els alumnes

Els recursos per a facilitar la inclusió ajuden també a millorar la qualitat de l’atenció envers tots els alumnes, amb i sense discapacitat

Quan nens i nenes, des de petits, aprenen diferents maneres de comunicar-se amb altres que tenen dificultats per a expressar paraules o gestos, quan siguin adults sabran escoltar, entendre i expressar.-se amb una riquesa que afavorirà una millor i més ampla relació amb la gent

Page 25: Bones practiques per la Inclusió

RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓELS DISPONIBLES

Els recursos necessaris i els disponibles varien molt en funció del posicionament de qui es planteja el tema.

 

El primer recurs és el/la mestre o professor/a: cercant fórmules, estratègies educatives, metodologies.

 

L’eix central d’una escola inclusiva és el professorat d’educació ordinària. El tutor o tutora de l’alumne amb discapacitat ha de ser el/la de l’aula ordinària. Fins i tot quan comparteix docència a la classe amb un altre professor o professora especialista en educació especial.

Page 26: Bones practiques per la Inclusió

Les escoles d’educació especial són una important font de recursos per a l’escolarització i la inclusió dels alumnes amb discapacitat a les escoles i instituts ordinaris

RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓELS DISPONIBLES

Page 27: Bones practiques per la Inclusió

De vegades hi ha recursos humans adscrits a centres ordinaris per a atendre adequadament als alumnes que tenen necessitats educatives especials (mestres d’educació especial a infantil i primària; psicopedagogs/ogues a secundària, etc.) que, en la pràctica, estan realitzant altres encàrrecs molt diferents, o bé no estan acomplint la seva funció de manera inclusiva.

 

En altres casos es necessari redefinir funcions i repensar serveis, equips i figures ja existents al sistema educatiu amb la finalitat que puguin contribuir de manera més eficaç a fer inclusiva l’escola.

RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓELS DISPONIBLES

Page 28: Bones practiques per la Inclusió

La relació entre iguals és una font de recursos en sí mateixa (Tutoria entre iguals o d’altres modalitats de treball cooperatiu entre alumnes).

Las bones pràctiques, quan se difonen, són un recurs que aporta idees, identifica errors i ajuda a avançar

Les metodologies cooperatives entre professores/as del mateix centre, i entre centres, és també un recurs que permet aprofitar la experiència dels altres docents.

Hi ha molt més recursos que estan a l’abast si es té una mica d’imaginació (participació de pares i mares, organitzacions, etc.).

 

RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓELS DISPONIBLES

Page 29: Bones practiques per la Inclusió

Es tracta de recursos (humans, tècnics i materials) que es faciliten al centre per a ajudar en el procés de participació dels alumnes amb necessitats educatives especials en l’escolarització ordinària.

 

RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓELS ESPECÍFICS

Page 30: Bones practiques per la Inclusió

Es necessari puntualitzar que ni tots els alumnes amb discapacitat necessiten recursos específics, ni tots necessiten els mateixos recursos.

Conseqüentment, la quantitat i tipus de recursos que pugui requerir un centre estarà en funció de les característiques i necessitats concretes dels alumnes amb discapacitat que hi siguin escolaritzats en un moment donat

La prioritat d’aquests recursos és potenciar al màxim la participació dels alumnes en els entorns ordinaris.

RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓELS ESPECÍFICS

Page 31: Bones practiques per la Inclusió

RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓUNITATS D’EUCACIÓ ESPECIAL EN CENTRE ORDINARI

UNITATS DE SUPORT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL(UEE =/= USEE)

Les UEE són un grup d’alumnes amb necessitats educatives especials que formen una classe, amb el seu tutor en el cas dels CEIPS

Les USEE són el conjunt de suports necessaris per a l’atenció educativa d’un grup d’alumnes amb necessitats educatives especials que pertanyen a una o vàries classes amb els seus tutors/res respectius

A diferència de les UEE, les USEE no són unitats d’alumnes, sinó de recursos.  

Page 32: Bones practiques per la Inclusió

Les funcions dels docents d’educació especial (sigui en UEE o en USEE) són, per ordre de prioritat:

• Elaborar materials adaptats, quan els alumnes ho requereixin amb relació a les diferents matèries i treballs que es fan a l’aula i participar en la elaboració del Pla Educatiu Personalitzat (PEI o ACI) de cada alumne que ho necessiti.

• Acompanyar l’alumne amb discapacitat en l’aula ordinària, quan sigui necessari, amb la finalitat de fer possible el treball en diferents nivells dins la classe. Es tracta de donar suport al professor de l’aula ordinària tant en l’atenció a l’alumne amb discapacitat com al conjunt de la classe.

• Atenció individual, o en grup reduït, a alumnes amb discapacitat que ho necessitin.

RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓELS ESPECÍFICS

Page 33: Bones practiques per la Inclusió

ALGUNES IDEES I REFLEXIONS PER AVANÇAR CAP A LA INCLUSIÓ ESCOLAR

• Parlar d’inclusió escolar implica parlar d’un model d’escola.

• Cal esgotar tot allò que forma part de l’educació ordinària abans d’activar per els alumnes amb discapacitat espais o activitats alternatives diferenciades dins el propi centre.

• Importància del claustre i de l’equip directiu.

•Cal potenciar la reflexió i el treball en equip des del claustre. Cal avaluar.

• Els canvis solen generar incertesa, inseguretat i por. Cal poder-ho explicitar i facilitar espais per buscar respostes i alternatives.

Page 34: Bones practiques per la Inclusió

• Calen recursos, però la disponibilitat d’aquests no garanteix en absolut una pràctica inclusiva. Hi ha recursos per a la inclusió que es poden convertir en recursos d’exclusió; cal avaluació per evitar-ho.

• Disposar d’assessorament proper des la quotidianeïtat.

ALGUNES IDEES I REFLEXIONS PER AVANÇAR CAP A LA INCLUSIÓ ESCOLAR

Page 35: Bones practiques per la Inclusió

RECURSOS PER A FER POSIBLE LA INCLUSIÓELS ESPECÍFICS

Page 36: Bones practiques per la Inclusió

Gran Vía Corts Catalanes, 562, pral.2ª 08011 BarcelonaTelf. 93 451 55 50 Fax. 93 451 69 04

E-mail: [email protected] social: http://escolainclusiva.ning.com/

http://www.facebook.com/group.php?gid=79574622229&ref=ts

Blog: http://escola-inclusiva.blogspot.com/

Inclusió és ajudar a conviure, comunicar-se, intercanviar i compartir o sigui, a fruir del

grup a més d’estar físicament junts 

No són els nens, les nenes i els adolescents els que han de canviar. Som nosaltres.