bona pràctica 2: actuacions de seguretat viària. casos...

II Jornada tècnica. Seguretat viària local23 de novembre de 2006

Bona pràctica 2:Actuacions de seguretat viària. Casos pràctics

Susi LópezVia pública i Mobilitat

Ajuntament de Terrassa

DADES DE MOBILITAT DE TERRASSA

70 Km222 Km2L= 7 km A= 5 km200.000 habitants78.00567.54165%116.600580 veh/ 1000hab.2,4 viatges/hab.1,18 persones/veh.

Superfície totalSuperfície urbana

Tamany de la zona urbanaPoblació

Població activa residentLlocs de treball localitzats

Autocontenció laboralNombre de vehicles

Índex de motoritzacióViatges al día

Ocupació per vehicle

ENQUESTA DE MOBILITAT distribució modal

EXTERNSa peu

vehicle privattransport públic

108.000 viatges/dia 1,9 %

77,2 %20,9 %

INTERNSa peu


368.000 viatges/dia (77%)

39,3 %48,4 %12,3 %

VIATGES TOTALSa peu


476.000 viatges/dia39,8 %48,0 %12,2 %

MOTIUTreballEstudiMNO

Tornada a casa

20,8 %10,3 %22,3 %46,5 %

TreballEstudiMNO

Tornada a casa

TreballEstudiMNO

Tornada a casa

16,7 %11,9 %24,8 %46,6 %

34,8 %4,9 %

14,0 %46,3 %

Distribució del fluxe segons gènere

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Fluxe intern Fluxe de sortida

Homes Dones

Motiu del viatge segons gènere

0%5%

10%15%20%25%30%35%40%45%50%55%60%

Laboral Estudis Mobilitat no obligada

Homes Dones

Fluxe intern. Distribució modal segons gènere

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

no motorizados motorizados privados motorizados públicos

Homes

Dones

Fluxe de sortida. Distribució modal segons gènere

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

no motorizados motorizados privados motorizados públicos

Homes Dones

Pacte de la Mobilitat - 2000

Definició dels principis bàsics que regiran la mobilitat de la ciutat durant els propers anys.

Pla de Mobilitat (PDM) - 2002

Definició del model de mobilitat que faci possible elsobjectius acordats al Pacte de Mobilitat.

Pla d’Ordenació Urbanística (POUM) - 2001/03

Definició del model de ciutat.

DIAGNOSI

La xarxa viària de la ciutat està constituïda per dues anelles complementàries, la interna d’avingudes i l’externa de rondes. Malgrat tot es produeix una sobrecàrrega als eixos Nord-Sud que travessen l'interior de la ciutat degut a:

La concentració d'activitats i residència a la zona Nord de la ciutat.

La localització al Sud de la xarxa viària de gran capacitat.

La ronda ponent, encara incomplerta.

L’anella de rondes que abans era externa i ara està canviant de funció, formant part de la trama urbana de carrers.

Un model de mobilitatper a Terrassa

Cal fomentar com a model de mobilitat sostenible un sistema molecular, que reforci tant la centralitat de la ciutat com les micro-centralitats de barris.

Les connexions s’asseguren per mitjà d'una xarxa que fomenti els desplaçaments segurs de vianants i bicicletes.

ESTRUCTURA TERRITORIAL

El PDM proposa un sistema viari basat en anelles concèntriques, des d'on es pugui accedir a tots els barris sense passar per l'interior.

La comunicació entre les diferents anelles es realitza per mitjà de diferents radis d'entrada.

MODEL DE CIRCULACIÓ

El model de circulació es basa en un sistema de distribució dels fluxos format per anelles i radis d'entrada.

La resta de la xarxa interior dels barris funcionarà en zona 30(velocitat màxima de 30 Km/h).

VIANANTS

El PDM defineix una xarxa de 150 km de carrers que formen els itineraris principals de vianants.

Recorreguts continus, accessibles i segurs, que connecten els diferents barris entre ells, i dins de cadascun dels barris es millora l’accessibilitat als seus punts d’atracció.

BICICLETES

Es proposa crear una xarxa de 145 km. de bicicletes, que connectin els diferents barris, els seus equipaments i micro-centralitats, així com els camins històrics.

La moderació de la circulació urbana

1. Jerarquia viària i sentits de circulació

2. Tipologia dels carrers

3. Les seccions dels carrers

4. Estratègies de moderació de la velocitat

5. Potenciació de l’ús de la bicicleta

6. Prioritats al transport públic

7. Actuacions a l’entorn de les escoles

8. Educació a les escoles

1. Jerarquia viària i sentits de circulació

Les cèl·lulesXarxa principalXarxa secundàriaXarxa de servei


La zona de vianantsLes zones de prioritat invertida

Les zones de velocitat 30 km/h


La zona de vianants

Les zones de prioritat invertidaLes zones de velocitat 30 km/h


La zona de vianants

Les zones de prioritat invertida

Les zones de velocitat 30 km/h

Estrasbourg

VISITES: Frankfurt - Graz - Stockholm - Treviso

Vehicles nets - Promoció individualitzada - Mobilitat i educació - Política i integració -Peatges urbans - Seguretat viària - Campanyes de sensibilització - Plans de mobilitat

www.pimms-eu.org

Xarxa secundàriaXarxa principal

30 Km/h ( 80% viari )50 Km/h ( 20% viari )

Graz

- Canvi legislatiu

- Senyalització al viàri principal

Frankfurt i Stockholm

- Senyalització al viàri secundari

www.pimms-eu.org



Espai de frenada de 30/50/70 km/h

www.mobility-cultura.net

www.pimms-eu.org



La reducció de la velocitatdisminueix el risc dels

accidents de trànsit

Font:Tempo 30/50 in Graz, 2002


?


Estretament de calçada


Rotondes


Mini rotondes

Sant Quirze del Vallès


Refugis per a vianants


Desplaçament de l’eix de trajectòria



Estrasburg Graz



Frankfurt


Orelles


Canvi de paviment

Lisboa


Elements físics: Coixí berlinès


Elements físics: Banda reductora


Elements físics: Pas de vianants de resalt


Elements físics: Pas de vianants de resalt

Estrasbourg


Elements físics: Plataforma


Canvi de trajectòria a l’arribar a la intersecció

Londres


Sentits de circulació oposats

Frankfurt

5. Potenciació de l’ús de la bici

Reordenació d’espais de la calçada

GrazBarcelona


Tipologia de carril


Reordenació d’espais de la calçada

VISITES: Frankfurt - Graz – Stockholm - Treviso


www.pimms-eu.org



www.pimms-eu.org

BICICLETES 12.5 %Aparcament tancat a l’estació

VISITES: Franckfurt - Graz - Stockholm - Treviso


www.pimms-eu.org


Situació de les parades

Londres Estocolm


Peatges urbans

EstockholmLondres

7. Actuacions a l’entorn de les escoles

8. Educació a les escoles

CICLE INICIAL

Fomentar actituds de consciència ciutadana.

Desenvolupar hàbits visuals, auditius, psicomotors i de prudència.

CICLE MITJÀ

Conèixer les normes de conducta com a vianants i viatgers.

Conèixer el significat i el respecte pels senyals de trànsit.

CICLE SUPERIOR

Normes de circulació i hàbits de comportament en circular per les vies com a vianants, viatgers i amb bicicleta.

Xerrades als instituts amb la Fundació Guttmann per conscienciar els joves sobre els riscos dels accidents de trànsit.

“Stop al cop”

www.pimms-eu.org



MINI CIRCUIT

www.pimms-eu.org



PLANS PER ESCOLES

Confecció de plànols amb itineraris segurs

Comissió permenent per analitzar punts de perill

Taules rodones amb els agents implicats en la seguretat escolar

Incentivar l’ús de la bicicleta a les escoles i del transport públic amb un curs de 5 dies, als alumnes de 10 anys. Objectiu: passar del 8% en l’ús de la bici al 15% a l’any 2015



www.pimms-eu.org

PLANS PER ESCOLES

Contingut del curs:

Aprenen a llegir la informació del transportpúblic (horaris, mapes, ...)

Conductes adequades dins els autobusos, a les parades i amb el conductor.

Normes de funcionament.

Milloren les seves habilitats de conduccióde la bici i els motiven a utilitzar-la peranar a l’escola, encara que sigui combinant-la amb el transport públic.

www.pimms-eu.org



PLANS PER ESCOLES

Anàlisis d’itineraris escolars.

Reunions anuals de pares, professors i policies.

Classes de circulació en bicicleta als escolars dins el trànsit normal de la ciutat: Normes de circulació, drets dels ciclistes, …

Descomptes als estudiants que utilitzen el transport públic.

www.pimms-eu.org



EDUCACIÓ A LES ESCOLES

Educació a les escoles perreforçar l’autoestima i per ajudar a pendre decisions individuals.

Nivells acústics obtinguts per nous dissenys pacificadors

Laeq IMD

1998 2004 diferènciau 1998 2004

71 66.4 - 4.6 8.300 5.000 +40%69.9 68.6 - 1.3 12.000 7.800 - 35%70.7 65.2 - 5.5 5.500 4.500 - 18%70.5 67.8 - 2.7 5.500 4.800 - 13% 66.3 65.7 - 0.6 8.200 6.300 - 23%

Carretera de MatadeperaLa Rasa

Carrer del NordVolta

Portal Sant Roc

Nivells acústics obtinguts per reducció de IMD

Laeq IMD

1998 2004 diferènciau 1998 2004

70.7 61.7 - 9 9.000 5.000 - 44 %75.2 71.6 - 3.6 6.500 5.000 - 23%70.7 65.2 - 5.5 30.000 25.000 - 17%74.8 72.5 - 2.3 12.000 8.000* - 33%72.8 70.4 - 2.4 8.300 6.400 - 23%70 69.2 - 0.8 11.300 9.400 - 17%69.9 67.3 - 2.6 7.000 4.000 - 43%66.5 65 - 1.5 5.000 2.000 - 60%

FaradaySant AntoniAbat Marcet

TopeteArquímedes

GalileoPortal Nou

Teatre

Gasòmetre

2004 2005 diferència 2004 2005

68.6 66.7 - 1.9 3.500 2.000 - 42%

* IMD provisionals degut a desviaments alternatius per obres

Nivells acústics obtinguts per sonoreductor

Laeq IMD

1998 2004 diferènciau 1998 2004

74.9 72.4 - 2.5 26.400 27.700 +7%72.1 71.2 - 0.9 10.000 12.500 +25%75.9 73.8 - 2.1 20.000 15.700 -21%

Rambla d’EgaraCarretera de Rubí

Carretera de Montcada(de 3 a 2 carrils)

72.8 68.5 - 4.3 22.000 14.000 -36%

2004 2005 diferènciau 2004 2005

Avinguda de Barcelona(de 4 a 3 carrils)

Nivells acústics obtinguts sense fer res

Laeq IMD

1998 2004 diferènciau 1998 2004

68.1 72.3 +4.2 15.000 21.000 + 40%70.7 72.8 +2.1 30.000 35.000 + 17%70.7 73.5 +2.8 20.000 25.000 + 25%73.3 74.4 +1.1 22.500 29.000 + 29%70.1 72.3 +2.2 12.000 13.900 + 16%66.5 67.9 +1.4 2.250 5.600 +148%

Avinguda BèjarRambleta Pare Alegre

Glòries CatalanesSta Eulàlia

Ramon y CajalPuig Novell

Sector Can Roca II

Can Colomer

MOLTES GRÀCIES

Susi López

Via pública i Mobilitatwww.terrassa.org

[email protected]

bona pràctica 2: actuacions de seguretat viària. casos...

Documents