11=1 NcNiAs PA 1 HER.JtA .. OSt'

1\1\1\\llilll li

•

* ESCOLAR C.P. 1\

VIELHR f'l! 2, _ -::J v r-1 'J ~~IS

~~~1'~. ~~t.~~

AL Ex S 4GAR'RA:

:re

f1.\)S i.c~us

\1 \

~ ' \ I t ~ I I

i

El segon número de la revista del Col.legi PÚblic de

Vielha, 11Era Mainadera",ja el tenim a les mans, és un fet

molt important, que ens demostra una continuitat en la

feina comen~ada, ¡ felicitats a tots els que han fet pos­

sible la seva edici6.1

Hi trobarem els premis del concurs de poesia que va or­

ganitzar el Departament de Filològiques, n'hi ha en aranès,

català i castellA, ja que hem de recordar que s6n les tres

llengues oficials a l'escola.

També podrem llegir les opinions de la celebraci6 de la

I Setmana CUltural al Col.legi de Vielha,a la qual tots hi

hem participat i ens podem alegrar dels resultats.

Abans d'acabar,i pensant que estem a finals de curs,vull

fer una reflexi6 per tots els que intervenim en la tasca

educativa: pares, alumnes i professors.

Hem col.labora t tots amb totes les possibilita ts que po­

diem? Els pares s'han interessat per la programaci6 i el rendi­

ment escolar dels seus fills, estant amb contacte directe

amb el tutor? Els alumnes han participat i col.labora t en totes les ac­

tivitats escolars amb responsabilitat ?. Els professors han informat als pares del procés educatiu

dels seus fills? I han posa t tota la il.lusi6 en creRr si­

tuacions ad4quades per afavorir l'aprenentatge dels a lumnes?.

Hem de tenir present que per la bona marxa de la tasca

escolar cal col.laborar els tres estaments: püres, alumnes

i mestres. Res més, llegiu tota la revista i BON ESTIU!.

de MAyo. IS ctel AMOr

t1es de Haría, mes de la fe y el amor.

Vienen las flores y 1con ellas,la bondad

y la a l egria . Mes de ternura,en que nos

esforz mos por ser mas simpaticos y ama­

bles con los demas, porque este mes es

esoeci?.l , es el mes de María, que viene a

nosotros con bondad y sabiduría. Porque

Ella tiene su coraz6n puro y limpio, por­

que l a bondad florece en Ella , como flo­r0cen en un rosa l l as rosas o

Ella es li~ia y bella, por dentro i­gua l que por :=uera.

(ESTELA 3ARÓ VIVANCOS, SQ A.)

Pin ck Cu~so

rutoGio tótu s~ R

1 A LEGRÍ A J Í [ xcurçÍ6N 1 • •

Comr~P't\ 111os:

(~

... LA AHiS1f1t>

-s-

l5fil~'ï?ru _,._

l1~0&jtFJ f!JVJíb~~ü~~m Com si fos entre vosaltres •••

Mireu: aix~ de fer llibres ~s, després de tot, contar hist~ries. A la gent li agrada que els contin hist~ries, fets, succeits, con­tes, relats, llegendes, corrandes, tot plega t a mig carn! entre coses viscudes i coses inventades. I jo, quan era petit, ja en contava, d'hist~ries, als amiguets que em volien escoltar. De més grandet ja vaig descobrir que hi havia nens als quals les hist~ries no els in­teressaven gaire, que els agradava més viure l'acci6, estaven per ju­gar, c6rrer, barallar-se, i no pas per llegir o escoltar. Finalment vaig decidir-me per ser dels que escriuen hist~ries per als que les vulguin esco1 tar: potser un dia aquells a qui no agra t ant de lle­

gir tamb' s'hi posaran. Tot pot passar.

no ~s fàcil, no ho és ni tans sol s r a s que sembla que hi tenim una mena de facilitat: alguns llibres els f as de pressa , o te'ls treus del davant amb una certa llestesa , per~ d'a ltre s és com si a mig de fer-los se'ls cabdellés un nus al mig • i no saps com sor­tir-te'n. Suposo que hi ha autors amb una gran imaginaci6, per~ jo no s6c pas d'aquests, i poques vegades sentireu dir dels meus llibres: "que original, no sé pas com se les inventa aqueixes coses l". Més aviat ~uen que està ben escrit, entretingut i ~ té un bon fons positiu.

Jo, sabeu qu~ faig? Em penso un personatge, li dono un caràcter, un tarannà (egoista, gener6s, aventurer, t!mid, etc.) i aleshores m'empesco un lloc on pugui passar-li alguna cosa. Altres vegudes no penso cap personatge, sin6 que m'invento un indret i una ~poca i lla­vors intento que all! dins, tamb~, els passin coses a uns personat­ges que no PQdrien viure en altre lloc ni temps que aquell s que els he engipona t.

He dit que escriure no ~s fàcil; l a veritat ~s que se n'ha d'apren­dre, encara que un sigui bon lector i tingui el "gust per les parau­les", encara que redacti bé: cal aprendre que compondre un llibre és com fer una casa, que les parts han d'encaixar les unas amb les altres i que ha de poder-se recórrer sense f a tiga i amb interés .

Ara, ja sabreu una cosa més de mi: m'agradaria saber qu~ en pen­seu d'En Bernat i del Galtanegra. Ad~u.

Josep Vallverdli.

Con motivo de la 1! Vuelta Ciclista al

Valle de Aran ser!a conveniente cumplir

unas norrnas viales, evitandG as! posi­

bles accidentes.

i i t DEBEMOS CUMPLIRIAS ! 1 J

lê. Al circular por una carretera con coches, debe irse

por la derecha.

2!!. Al transitar en grupo por c nrretera, es recomendable no

efectuar adelantamientos.

3!!. Si en poblaciones el ciclista quiere entrar en una ca­

lle, debe mirar si vienen coches e indicarlo extendien­

do el brazo.

4~. En la contrarreloj por equipes y en las etapas de tran­

sici6n, se recomienda NO ir pegades al compaftero de de­

lante, puesto que el segundo no ve las deformaciones y

en un bache puede sufir un accidente.

IGNACIO RIU, 72 c.

-s-

El Departament de Filol~giques del c.P. de Vielha va

organitzar un concurs de poesia amb la participaci6 de

tots els nens de primera i segona etapa. El tema girava

entorn a la Primavera. Els nens podien escollir una de

les tres llengttes que s'utilitzen al nep. de Filol~giques. Els respectius professors de llenguatge van seleccionar

els millors treba lls, que ara publiquem.

En primavera,el pajarito

esta solito en su nidito. (PAX DETTONI SERRA.NO, ler. A.)

En primavera,les flors s6n de colors.

(CRISTINA BARÓ IMAZ, ler. A.)

Ena primauera n~ishen es flors

en toti es cantons. (LLEHI JAQUET soLf, ler. A.)

En lo alto de un arbol, silba un paja rillo

y silba tan bien1que bailan los grilles.

(DANIEL MAROTO ANTONIO, ler. A.)

Vivia una marieta en una floreta

i era molt boniqueta. (MARC RIART GONzALEZ, ler. B.)

Ena prirnauera gessen es audàths,

e canten per toti es endrets. (CRISTINA SO~ PÉREZ, ler. ·B.)

..... ... •

~ •• o •

'"'

Prúnaver2. ~eLs~, vienes con una rnariposa.

La primavera ha venido&

jqu~ bonito, qu4 floridof

(JOSÉ GONzALEZ VERDUGO, 2on.Ao)

Els moixonets canten tot el dia i

tenen un cant ben bonic.

Primavera estimada,

--

les orenetes canten a la matinada.

( VICTORIA G~RCTh ESPAf.tA, 2on • A. )

Era primauera dejà arribe,

es auderets son contents,

totes es flors se daurissen

que polit qu 'ei eth bon temps. , (CARLES FERNANDEZ ANGLADA, 2au. A.)

La primavera llega,

y la flor se alegra. ' El campo se viste de verde

y la golondrina vuelve.

(RAQUEL TELLOSA CAU, 2on. B.)

Els ocells omplen el cel,

deixant pi us, pi us pe Vot arreu,

i per totes les branques,

-~-

Era primauera

dej! ié un aute c~p.

Tamb es flors de primauera

era Val cambie de colors.

'-. \ } /(MARIA MONGE SANTACRUZ, 2au. B.)

.:::(].:::- La mariposa se posa

/1 '~ encima de la rosa.

La papallona és bonica com una rosa.

Quan regales flors,

regales amors.

Se pone la hormigui ta,

encima de la margarita.

UIL ARTAL, 3er. A.)

(J,LJ:"'ONS CUENCA TUNEU, 3er. A.)

Era primaue

era nhèu se deliguec.

Ena primauera flors e ·. rrosèrs

en toti es cornèrs.

(EIXARCH JAQUET soLf, 3au. A.)

La primavera es muy bonita

y la hierba esta crecidita.

Hoy, después de merendar,

ir~ a la montana a escalar.

(SILVIA SERRA LEMINANA, 3er. B.)

-J-

La primavera ja ha arribat, les flors i els arbres ja s6n canten els ocells per anar al Canteu, canteu, ocells, que la primavera ja ha arriba t. La papallona i el ocell, s6n els dos un bon parell. A la primavera l'amor és bell. (MONTSE ESTRADA COLL, Sè. A.)

Eru primauera ei bèra, ei contenta era mainadèra. Es prats son toti florits, que bèri e que polits! Es arbes florissen, e es audèths se n'arrissen. (ALBERTO FOIX LASHERAS, Sau.

La primavera despierta a las flores y viste a los campos de mil colores. ¡Ayl, la primavera que viste a la pradera. {SANDRA ROIG LÓPEZ, 52. B.)

Era primauera a arribat,

En el jard!, una rosa va sortir. La meva tia la va cuidar i aigua li va donar. Va créixer i en van sortir, dues iguals que van flor~r. (MARÍA OTER RENOM, Sè. B.)

qué polit que se met eth prat! Es audèths canten e es vedèths sauten. Es prats verdegen e es cuques que gessen. {CELIA MED(N AMIELL, Sau. ~.)

-M-

A o)

llena de apariciones, llega de pronto el color y tambi~ los gorriones. Ves hojas en los castaños, flores de insuperable aroma, y como todos los años, la vida en un rinc6n se asoma. Interminables verdes extensiones se dis tinguen desde el mirador, aguilas, buitres, halcones, rapaces de gran valor. La lluvia,con el sol en grupo, el arco iris haces nacer7 ~--~ s6lo durara un minuto, pero es muy digno de ver. Legiones de nuevos seres van muy pronto a nacer, si mucha nieve tú vieres una contradicci6n vas a hacer. (IGNACIO GIMENO MONGE, 62. A.)

-~-

La primavera és bonica, de la flor més gran a la més xica. Els arbres es cobreixen de flors, d'alegria s'omplen els cors. Els arbres es cobreixen de fulles, de colors es vesteixen els jardins, els ocells alegres ja canten, perquè ha arribat el bon temps. Ja se'n va la neu, t La. primavera és aquí 1 • Al camp ja pots sortir, perquè la neu ja no és aquí. La primavera 1 bonica estaci6, perqu~ ja ha arribat la calor; els arbres,contents,es vesteixen deixen el groc i agafen el verd. (AMPARO AUNdS MONGE, 6~. A.)

r>-

Era primauera ja arribe, es auderets son contents, tot son trincs, tot son volades. Qué polit qu'ei eth bon temps! Primauera eth c~r al~gre, ( era arr~sa ac represente, totes es flors se daurissen. '

au.§ polit qu 'ei eth bon temps 1 AigUes de primauera, h~n torns peth j ardin, arrosades de color d'~r. Qué polit qu'ei eth bon temps Es arongletes dejà arriben, parpalh~les que volastregen, pomàrs, e prUèrs que florissen. Qué polit qu'ei eth bon temps! (M~ JOSEP FERNANDEZ ANGLADA 6au.

21 de Mar~. au~ serà?

La primavera la primavera rosada , en los camines y bosques, hay flores maltra tadas. El hombre las mata, con picos y arades, en la orilla de lagos, hay flores pisadas. (JOSf LUIS RUIZ-CANELA NIETO

ts la primavera que ha arribat. Una vegada més obrim la finestra, respirem i diem: miral,un cargol, una formiga, un ocell, una pilota, una nena, un cascavell. Anem al camp a fer la costellada i,després de ben torrada, ens donem la banquetada. Ja se'n va la neu i canvia per la calor, perqu~ ja its primavera: quina Alusi6t • (ISAAC NOGutS FERNANDEZ, 6~. B.)

)

(

Ja arribe era primauer ia for~a vegetacion, be n'ei plan de bèral Dej! arriben es audè que semblen ara main d Hà plan mès calor, m rade era primauera, carn en es amors, ¡ ata qu'ei era. ( J"OS RAMON UBEI

Tu e"ts estimada, la m~s nvejada amb le teves flors, amb e s teus colors. Tots t canten, Tots et ballen, tot t'escriuen, tots el riuen.

Las flore juegan los y estan ale i sale el sol, porque flor ce a vegetación. Ellos piensa 6e no hay amor en el mundo eriort con el juga anta r y llorar hay de veJ..~V.Ja."-11 (RA-6L f..L'h

Jd t'escric a,quest poema ~mb tota delicadesa,

perquè t'estimo, perquè t'admiro. (PILAR ESTAMPA BRINGuf, 7

Era pr~ uera qu'ei arr ibada, eth~6lei peth cambon e era prada, p~en d'aigua eth a rriu, d6nques ei eth mès d'abriu, quan era nhèu se delís, era èrba que nèish feli~ tot son flors, tot son aulors. (Ml! CARMEN ESTRADA COLL, 7au. A.)

¡ _..,._

" -----------------...--·-

Ya has llegüdo, primavera, con tus flores y tus pajaros, llenas el c ampo con alamos, t~mbién d e vid la r~oera. P~j aros llena n de cantar,

este feliz regocijo, pues llega y a el verano y así, ¡a diÓs1 1me despido. (MAITE ONCO SARELLA, 72 B.)

Primavera, primavera tu sempre ets la primera, fas florir floretes, f a s sortir animalets, mosquits i papallones, aranyes i obelles. Tots treuen el cap _ per veure la p reciosa primaverao La preciosa primavera ha nascut sempre, amb molt de ~st. (.HAGn:·~ JOLI CODINA, 7~. B.)

tJon ei !)as longa , non ei pas cuerta, non ei 9as ua bestionha era primauera . :Jon ei pas cauda, m~s t a oòc ei heireda. lion ei pas tristan mès tapòc ei h~sta • •. ;on ei pas nauta , non ei pas baisha. Non hei p~s hemna , non ei pas mainada . i-Ion ei pas òme, ne ei mainatge. Non ei pas Òli, ne ei hormatge. Non ei pas cric, non ei pas crac, 1-Ion ei pas un bèth auderàs , e i sonque possanta, do~a e bèra, tot aquerè qu 'ei era primauera!. (LAURA PABA CASSNY, 7au. B.)

-e-

Primavera, •rimavera. ¿De d6nde v1enes1 primavera, tué es lo que quieres?.

De l as fuentes y la ribera, quiero que se a lejen las nieves. ¿Deseas la huidú de las nieves? Deseo que crezcan claveles. Soy p rimavera que 1 con alegr!a, el paisaje a dorno de fantas!a. Deseo que crezca n ma torrales . Deseo que crezc~ n l a s ros~s, l as margarit~s mas hermosas . Y que disfruten los animales. Primavera, p rimavera ••• (ALEX S&G .RRA TRE~10SA , 72oC• )

Primavera, primavera, Quan arribes 1 tot és flor

Tres mèsi dures ~o lidu, e eth darrèr mès, plor~!m peru tua ~ . rti J~ .. ~'\ ru. Val verd.J. 1·· hès,

-~-

i amb tu se'n va la f r edor7 tu ets la senyora que fa sortir la mora. Primavera, primavera. Amb la teva bellesa,

nèishen f lors, cunt en ~uaè~:s, e es nhèus deli sses ~s còns 'ès . :n iuèrn toti olor m,

la muntanya queda presa¡ tu ets la llavor

e des flors mo -'n re:::r~:.:;iw, p r imauera, 2. tu p lan ';ue .:ie

i de les aigües la remor. Primavera, orimavera, - ,

/demo :::- ~m! .. (IGl,lACI RIU ~ IU, 7uu. C . )

tu fas del mon un lloc que no pot destruir el f oc: tu ets de la terra la vidü , pel cel oferida. (FRANCISCO VALERO CARRASCO, 7à.Co)

La primavera ha llegado, todo brilla y reluce, todo nace y florece. El campo ya esta labrudo por l a s mulas y el a r ado . Se emp ieza a pesca r y se termina de caza r. Se preparan ya los prados y se saca el ganado. Y se empieza a marchar ••• (JAVIER CAPEL MOLA, 8 2 A.)

-"11-

Aquella nena plorava Primauera ei ludentor, a l costat de l'arbre vell, ei audèths e flors polides, quan va a rriba r un ocell Era Val non v~ pas que dides que feia goig com c a ntava, que aquer~ non ei pas amor, però l'ocell d'atur~va. e quan arribe era tardor

! No ploris,nineta rossa, e es ~bles son contents. a l món la gent no és piadosa: Es tèrres des mès valents,

! No ploro pel seu amor, dan eth frut multiplicat, rtploro pel meu gr an dolor: que primauera a semiat,

- Oblida'l, nena~hermosal~ e que demore eth bqn temps. (MERITXELL CASTELLOTE UNSION 8è.A.) (BEATRIZ COSTA SAHúN, 8au. A.)

Els mesos de primavera

Empieza la primavera, crecen las divinas flores con sus diversos colores. El sol luce en'la ladera, mil grilles hay en la pradera. Las r amas se cubren de hojas y l os pajaros de plumas, de colores cada una. Se asoma la bella luna y ya brillan las estrellas. (EULALIA FERN~NDEZ FREIRIA, 8Q B.)

jo els espero amb afany, esperant durant tot l'any, i a l a vegadc primera

Ja a rribe era primauera, semble que tot se desvelhe plan de flors vam a recuelhe, vam tath prat n'a hèr aigUèra, e en tot aca~ar era bohèra, eth audèth qu'a hèt s~n nin, ath bèth cimalh d'un naut pin. Joan que tr~be un misharnon

vec com el verd camp d'esmera, l a neu es desfà lentament, el sol brilla constanment, un excel.lent temps extens i marxa el núvol inmens, acabant tot finalment. (PEPITA NOVELL NORO, 8è B.)

_.,. -------------

e jo ne tròbi un de parion, que me .la s~ perdut en carreron. (XAVIER MEnAN At·1IELL, 8au.B.

\ I

r Í.~---~ ~

./ (

Bonita es la primavera, invierno triste se 2.c2.ba. El f río muerto llor2.ba entre l a verde ribera, cant~~do 8.1 cielo, al tanera 1

con sus 12-grima s de nielo . Las f lores cubren el suelo, el sol brilla e~ ia tierrn, con la fuerza de l a 3tlerra, con 1~ vida del co~suelo. (JUDIT :Pu3HTE BJr:z:nA, 8Q C.)

J a som o. l o.

31 nol esclata e~~~

prin2.uerr. , es !.JOlides

~·-

--11-

DIARIO DE LA Sm.!ANA CULTURAL

6-5-85

Ayer empezarnoe la Semana CUltural. Ee la primera vez que se celebra.

Lo primera que hicimos fue salir al patio con nueatros profesores. Luego

vino una banda de animadores a buacarnoa, que se llamaba "Cinc de Gralles",

y bajamos saltando y bailando profesores y alumnes. Fuimos a buscar a los

pequeños y nos fuimos al oine a bailar y cantar.

A mi me gu.st6, porque todos participamos y ea importante haoer estaa

aotividades en el oolegio. lLa l~stima fua que nevara!

7-5-85

Ayer fui.mos a ver una pel!oula que se titulaba "Los Robinsones

de los mares del Sur". Trataba de un matrimonio que ten!a tres hijos y

naufragaran en un baroo y se las arreglaran como pudieron para sobre­

vivir en una isla. Tambiên fue de aventuras y nos re!mos bastante.

8-5-85

Ayer vino a la esouela un grupo de payasos que se llama.ba. •rXip-Xap"•

lri~s tarde llegaran los pequeños. Nos lo pasarnos IUU.Y' bien..: oantamos y bailamos

Petaños y mayores, y hasta los profesores bailaron con nosotros.

Ayer fuimos a ver un video que se ti tulaba ''Las aventuras de La.ssie".

Trataba sobre un niño y un perro que se subieron en un globo.

Luego tuvimos una oonferenoia en la que esouohamoa mdsica.

10-5-85

· El viernes tarmina.mos la Semana CUltural. A las tres de la tarde

llegaran los pequeños y vimes aotuar al grupo de bailes araneses. Luego se

entregaron los premies del oonouttSo de poes!a y de los campeonatos de distin­

tos deportes. En nuestra olase ganaron Sandra, Ma.rfa y Celia.

VANESSA. POROIUiR (5a. B)

r-

"La semana que viene -nos dijo la señorita- haremos una semana

especial. Ser4 una semana cultural".

Y as1 ~ue. ieguimo~ paso a paso, lo que ponia en un horario, y,

oiertamente, oomo nos dijeron los pro~esores, fue muy ·divertidot oonvi­

vimos oon nuestros compañeros y organizamos partidos y juegos.

La hora del primer dÍa fue muy divertida. Contamos ohistes ~ hicimos

juegos en olase. Pero la segunda hora fue un pooo pesada, ya que nos die­

ron una oharla sobre "nuestro ma...Yiana"•

P.or la;¡ ma.ñanas hao1amos las clases normales de siempre.

-20-

El martes vimos en el ci:ae una pel1cula que dio la. casualid.a.d que ya

ha.b1amos visto, pero que no me disgu.ató verla otra vez, ya que es r:ru.y diver­

tida. Se titulaba "Siete novias para siete hermanos".

Al dia siguiente, vimos otra pe11cula. Fue nnzy- interesa.nte "Los j{obin­

sones de los mares del Sur". Y el jueves fuimos al oine, donde traba jaron

oompañeros y hablaron en a.ranês. Lo hicieron rauy bien :r re1mos "c3J'I.tidad''•

Y, finalmente, el viernes, ~ltimo d1a, al ~ue todos asistimos con

pena. Se repartieron los premies de las · poes1as y, con el grupo de los

bailes araneses, formado por chicos y chioas de Viel~a, se cerrO esta

sem~, a la que todos reoordaremos como especial.

Ma.ri-Tere Serrano (?e. C )

Ci¡( -~ I

c:~.rrejat entà uns e entad auti. Nosati, ooma alunm.es de Bau d"'IDB e ooma

<:l.l'"'-nesi, la.udam e atau ac h~m, que tot aquero que se h~sque entà desvolopar

e hèr conéisher ç~ ~u'ei e embarre a.guesta nOsta t~rra aranesa, amerite

~ster l e.u:iat ¡ ei donqn es per aç~ que eth oonoors literari de po~sia en

len.3Ua n~sta, era lentua pr~pria d'Aran e etb teatre que heren quauqui uns

des nOsti companhs a esta» entà toti nosati ua bua de bueo tà que un aute an,

(non sajam pas aoiu de lançar oalhauades ad arrês) se s'artenh a b~r ua II

ua ,)et mana Cul t 1.1rau, era. nO ata t~rra. i signe m~s presenta, plan que oredem que

1ue ua setmana d'aguest caraot~r se'n ~t e non pas sonque S9b, senan que

se 'n deu tr~ir profit entà auer ua mès nauta coneisbença dera t~rra mairau,

coma ei era s~ botanica , e~h s~n rel~~ era sua zoologia, era sua. cultura,

en resu.mi t tot :J.quero que h~ partida d'Aran.

H,' la . t;- ~':>

Profitam d'aciu estant, h~r arribar a toti es n~sti m~stres que sabe-

ren o m~s lmt oau d!der que s~beren arniar as sOns esoolaires a cantar ara

"PRIMAUERA" (sason dera naua vida) ena do9a.,. posaanta e tringlanta lengua des

trobadors, qu'ei era nOsta, e tamb a.çO sonque beren, seguir atb nOste immor­

tau Frederio Mistral quan cante enes sOns b~is v~rrdu "QUi ten era lenga./

que ten era olau f e des cadies la desliure", donques a toti vosati etb nOste

salut e a toti es nosti oompanhs d'estudi que preneren part enes a.otes d'a­

fortiment dera nOsta oul tura a seguir era 111auta que an enoetat.

MARC AMIELH K>GA (t~

JOAN Bmnrm (i--A>

JÒRDI OORIJ.'f:J (Y_.tJ

LAURA BARRA OOI OOmH&A (a_~)

8

l

programats en la Somana Cultural del c. P. Vielha, el Dr • .Dom~eoh, Ins­

pector en Oap dels Serveis d#Ens~ament d'E.G.B. de Lleida, pronunciA una

oonfer~oia entorn "In f'utur de 1 'eduoaci6", dirigida a Pa.res i educadors.

El conferenciant fh una breu anllisi introduot&ria , el(pOsant la

situaoi6 de oanvi aatual.,.a. nivell social, eoon&mic, teonol&gio, familiar

i eduoatiuJ comparant !es seves reperousicna amb les produldes per la

Revoluoi6 Industrial del .:egle XVIn.

A oontinua.oi6 exposA d'una manera clara i concisa els principis rectoss

de l'educaci6 en les darreries d'aquest segle, basats fonamentalment en:

a} Principi d#autonoaia, en el que el nen, dins un oonte.t de lliber­

tat, podr! elegi:zr. entre diferents opcions, prescindint del professor paula­

tinament.

b) S'ha d'educar en la r~ cr!tica, ajudant al nen a esoollir entre la

informaoi6 que li arriba.

o) Desenvolupar la oreati vi tat, potenciant el pensament di ver gent del

nen.

d) Ind.ividualitzaoi6 de l'ens~ment, basada en el respecte de les

oa.racter!stiques psicol~gi~es pr&pies de cada nen. Amb aquest fi, l'en­

senyament assistit 9er ordinador es convertir~ en una eina individualitza­

dora del procas educatiu.

e) Formar nens amb una visi6 oberta del m6n: cultural, pol!tica i so­

ciol&gioa.

f) Tornar al propi medi, a les arrels, potenciant les peculiaritats

regionals.

Per finalitzar, el Dr • .Dom~eoh f~ una reflexi6 sobre la Revoluci6

Teonol4gioa, dient que en un futur immediat es faria una redistribuci6 del

treball, disminuint la jornada laboral a quatre hores, pel que es faria

necessAria una eincaoi6 per l'ooi.

Despres d'un torn de preguntes, el tr. Rdbies, Inspector T~cnic de la

Vall d .. Aran, parlA de 1 'antin&rnia llibertat-a.utoriite.t en l'eduoaoi6, to't

dient, entre altres ooses, que "el mestre ês una autoritat de la llibertat

~j~ . '\ ... j

•1 "" J • o J U IJJUEí01

( -.t:S-

del ool. legi va agra!r---~----------

J 'eo:> ~ L.:i. E., . ,J<> ;)e Je c: a .U1. •Jl ' l1. a.t l:l e Clu.Cét.tlVet: i del nombr6s pd.b l i o.

o a o IO[•ortl'a oJ 'a ••al ' l l.o\1.

'

- .,.....INVVI~Ii'U.AJIIM

~ &&\ ~T ~ fb)}:f'~~

~ A principies del mes que viene, los alumnes de 6g de E.G.B.

haremos una salid.a al "Pla Batalher" en busca. de especies vegetales.

Vamos a dioha zona. porque es el luga.r del Valle de ArM. que tiene

variada. vegetaci~n y que, adem4s, es el mAs oeroano a nuestro amtro

j{~k~.ll~ (b!AY

Los objetivos de esta salida son, por una parte, haoer mAs ~!oil el

~~~~~aprendizaje de las leooiones sobre el mundo vegetal. El otro es oonooer

el nombre en castellano, oatal4n, arands y lat!n de las especies vegetales

que all! se enouentran. Nos ima.ginamos que al terminar esta experi.anoia,

alguno de nosotros oonozoa m4s nombres de Arboles de los que ahora oonooe

y se dê ouenta de la importanoia que êstos ejeroen en nuestro medio.

I PO ES lA

Do : estraoto de ba.r<5n.

Re: el selv4tioo animal.

Mia la nota posesi~n.

Fa: es lejos en inglês.

Sol: la ardiente esfera es.

La: pronombre personal.

IGNACIO GIMENO ( 6a A)

Si: ya sabes la oanoi6n ot ra vez.

Ta viene el do.

MtJESlJSCASDO

;[o 54~/ Am¡t.l 7 /m~ c~~~R )

·' ·'· o

~ ~ Lu ":) \) V) ,r­lU \ (~

., · .... ~

-2&-

, .. ' ~ . ,, ,.

: '-

-u-

~-. ;

-2~-

--

Reconstrueix aquest conte.

o Es va

escampar malaltia l'havien

o

EL LLE6 I LA GUINEU

ajeure al seu ja~ i va la notícia de la seva i que tots els animals d'anar a veure.

o

, . I com es, ~neu, que tu no t'acostes?

Perqu~ totes les bèsties l'anes­sin a visitar,ja que era el rei dels animals.

o Tots els altres animals

-·-

- Oh, senyor rei!,és que veig molt bé les petjades de tots els que han entrat a la vostra co­va,

. , entren a la cova ~ s asseuen

0 Conten que una vegada un lle6 es va cansar de tant anar de cacera amunt i avall i va tenir la pensada de fer veure que estava malalt.

al costat del meu ja~.

[]però en c anvi no en veig cap dels que n'hagin sortit.

D i des d'allà estant li pregun­t ava com estava i s'interessa­V è per la seva malaltia.

D , . I així se ls podia menJòr sen-

o Veient que no que la guineu el lle6

se moure's de la seva cova, i sense necessitat d'empaitar­los corrent com un desesperat.

hi havia manera se li acostés, preguntar:

o Però quan li va tocar el torn a l a guineu, aquesta es va qued~r un bon tros lluny.

+ t

EROSES \/AC.RNCESI " f>C)"QS . vac.al\ces ! • rFELÏCES Vf\Cf\C.fe>wE5/

-24t-