C M Y CM MY CY CMY K

Octubre 2010 - Núm. 37

La campanya forestal sesalda amb 1 ha cremada

Els tancs de l’SPEIS duranordinador a bord el 2011

Actuació en sinistres ambmúltiples víctimes

Foto

: Ric

ard

Cer

vant

es

www.bcn.cat/bombers

Bombers impulsala nova estructurade comandament

Bombers impulsala nova estructurade comandament

Una apostade present i de futurLes figures del cap de parc idel cap d’àrea encarnen un im-portant canvi en l’estructurade comandament de Bombersde Barcelona. La incorporaciód’aquests dos nous rols és unaaposta, meditada i estudiada afons, pel futur del Cos. Un canvique generarà una dinàmica moltprofitosa a curt, mig i llarg terminidins l’engranatge de funcionamentintern de l’SPEIS.

Els càrrecs de cap de parc i capd’àrea recauran en els sotsoficials,màxim nivell de comandamentoperatiu als parcs. El seu treballdotarà d’una major visió operativaa tots els àmbits del Servei, per-metrà optimitzar l’organització inter-na i donarà continuïtat a l’escala decomandament entre els àmbits degestió tècnica i operativa.

Bombers és un cos en cons-tant evolució: sempre ens estemadaptant, intentant millorar peroferir un servei a l’alçada deBarcelona i de les exigents ex-pectatives dels seus ciutadans.

Avancem a petites passes oa grans salts, peròsempre mirant enda-vant: avui, introdu-int l’última tecno-logia informà-tica al CGEper millorar lagestió de lesemergències; demà,amb la instal·lació d’or-dinadors a bord delsvehicles d’intervenció;passat demà, amb l’es-trena del nou Parc deBombers de Montjuïc.Petites i grans revolu-cions que fan cada diamés gran i millor aquestacasa, i que potencien el compro-mès treball que hi duen a termeels nostres professionals.

Després d’abordar el present iel futur, tampoc volem deixar defer una mirada enrere. Una miradaper felicitar-nos –per felicitar-vosa tots– per la magnífica campanyaforestal que ha viscut Barcelona.

3

EDITORIAL

Tot i l’estat del bosc, tot i la meteo-rologia adversa, tot i l’elevat riscd’incendi, hem aconseguit protegiramb èxit la ciutat i el seu entorn.En aquests quatre mesos, la zonaforestal ha perdut només una solahectàrea a causa del foc: la segonadada més baixa en tota la històriadocumentada de Bombers de Bar-celona. Enhorabona a tots. �

FRH 37-p.02 a 03 ok 29/10/10 16:00 Página 3

CANDENT

4

Incorporar la visió operativa entots els àmbits del Servei i opti-mitzar la gestió interna per mi-llorar les intervencions. Aquestaés la premissa que guia la novaestructura de comandament queBombers de Barcelona implantaràal llarg del 2011. Una reorganitzacióque és un dels eixos del Pla Directorde l’SPEIS i que, d’entrada, suposala creació de dos nous rols dins del’esquema de funcionament del Ser-vei: el cap d’àrea i el cap de parc.

Caps de parcLa creació de la figura del ccaapp ddeeppaarrcc és l’element que modifica méssubstancialment l’estructura del Cos.Els nous caps de parc seran respon-sables dels cinc torns d’un parc i tin-dran per comesa programar i orga-nitzar els aspectes de la gestió inter-na del seu parc, marcant una líniaunificada perquè la desenvolupin elscomandaments a càrrec de cadas-cun dels torns. Aquest nou rol, queassumiran un total de sis sotsoficials–un per parc–, permetrà estandar-ditzar i fer un millor seguiment de laformació, de la implantació dels pro-cediments i de la gestió del personali dels recursos de cada parc, esta-blint una forma concreta de treballarsegons les necessitats de cada terri-

tori i independentment del torn.“Volem fugir de la lectura de torn:anar cap a una lectura de parc i,més enllà, de Servei”, ha explicat alrespecte el director de Bombers deBarcelona, Joan Pedreny. Els capsde parc treballaran en horari d’ofici-na –guàrdies a part– i tindran el seudespatx al mateix parc.En paral·lel a les funcions pròpiesdel seu càrrec, els caps de parccontinuaran estant en contacteamb l’àmbit de la intervenció,doncs realitzaran guàrdies com acap de sector conjuntament ambels caps d’àrea.

Visió operativaLa nova estructura incorpora tambéla figura del ccaapp dd’’ààrreeaa com a refe-rent especialitzat en les diferentsàrees temàtiques del Cos deBombers de Barcelona. En aquest

Bombers redissenya la seva esLes noves figures delcap de parc i del capd’àrea engranen l’apos-ta per millorar la gestióinterna del Servei. El can-vi en l’estructura donaràcontinuïtat a l’escala decomandament entre elsàmbits de gestió tècnicai operativa.

Els sis nous caps deparc fixaran una líniaunificada d’organització ide treball per a tots elstorns del seu parc

FRH 37-p.04 a 06 ok 3/11/10 13:04 Página 4

5

a escala de comandamentsentit, cadascun dels caps d’àrea se-rà assignat a un àmbit concret de lagestió interna del Servei: prevencióreglada, comunicacions, operacions,recolzament tècnic, procediments,formació, prevenció operativa i pràc-tiques. Les competències de gestióde cadascuna de les diferents àreesles assumiran caps d’àrea o tècnicsde l’SPEIS, integrats a cadascuna deles diferents unitats.L’experiència en intervenció delscaps d’àrea permetrà incorporar lavisió operativa en tots els nivells degestió del Servei. Actualment, jas’han cobert set places de cap d’à-rea, que es completaran amb unesaltres set (fins a cobrir un total de14 places) al llarg del 2011.

De guàrdiaMés enllà de modificar la gestió inter-na del Servei, la nova estructura també

reforça la coordinació operativa. El nouesquema crea una nova funció queexerciran de forma rotativa els caps deparc i caps d’àrea: la funció de cap desector. Cada dia hi haurà dos caps desector: un que serà responsable delsparcs de l’Eixample, Drassanes-Montjuïc i Zona Franca (Sector 1) i unaltre que assumirà la coordinació delsparcs de Sant Andreu, Llevant i Valld’Hebrón (Sector 2). Durant el seu tornde guàrdia de 24 hores, els caps desector tindran com a centre de treball

La nova figura del capd’àrea incorpora la visióoperativa en tots elsàmbits de la gestióinterna del Servei

DDooss ccoommaannddaammeennttss ddiirriiggeeiixxeenn llaa iinntteerrvveenncciióó dduurraannttll’’iinncceennddii dd’’uunnaa nnaauu ddee ffeerrrraallllaa,, eell jjuulliiooll ppaassssaatt

FRH 37-p.04 a 06 ok 3/11/10 13:04 Página 5

CANDENT

6

els parcs de l’Eixample i de SantAndreu, respectivament, des d’on ges-tionaran a nivell operatiu els parcs de laseva Unitat Territorial.La funció dels tècnics de l’SPEIS, unengranatge bàsic dins del funciona-ment actual i futur del Servei, tambés’ha reforçat en el que va d’any amb laincorporació de vuit nous efectius. Peradequar i millorar el perfil d’aqueststècnics, en especial la funció com a capsde guàrdia, tots estan rebent formacióbàsica de bomber, així com formacióespecífica de direcció i comandamentper al seu nivell de gestió de les emer-gències. A principis de desembre, elsnous tècnics començaran a fer guàr-dies d’acompanyament de 12 horesamb els actuals caps de guàrdia.

En marxa el 2011El proper 25 de novembre, els noustècnics de l’SPEIS ja hauran com-pletat el seu període de formació aMoreton (Regne Unit). A partir d’aquí,la previsió és que la nova estructuracomenci a funcionar, com a mínim, aprincipis del 2011. La reorganitza-ció de l’estructura interna ha estat

seguida i desenvolupada al llarg detot aquest any a través de lesReunions d’Estructura de Coman-dament. Unes sessions que, mínimun cop al trimestre, congreguen atots els caps, tècnics i comanda-ments de Bombers de Barcelonaper seguir el desenvolupament delPla Director. �

La funció de cap desector de les zones 1 i 2serà assumida de formarotativa pels nous capsde parc i caps d’àrea

Els nous caps de parc i caps d’àrea

FRH 37-p.04 a 06 ok 3/11/10 13:04 Página 6

7

NOTÍCIES

Els ordinadors de bord posarana l’abast dels efectius del Cos deBombers un ventall enorme denoves possibilitats. Des del PCdel vehicle es podrà visualitzar tota lainformació relacionada amb la inter-venció de què disposi el CGE, i, alho-ra, consultar qualsevol detall a nivellcartogràfic (situació d’hidrants, línieselèctriques, accessos...) i documental(procediments, fitxes de matèriesperilloses, etc.), gràcies al sistema deconnexió Mycelium Mobile.Actualment, s’estan testant els ordi-nadors en dues autobombes lleuge-res, per corregir i ajustar el seu fun-cionament de cara a l’homologació iinstal·lació definitiva dels aparells. Enuna primera fase, al llarg del 2011s’incorporaran ordinadors fixos en20 vehicles de Bombers (prioritzantaquells que siguin més nous). També

seran equipats dos cotxes de coman-dament amb tablet PC’s, ordinadorsportàtils que, en cas necessari, espodran extreure del tauler del vehicle itraslladar-los –per exemple– al Centrede Comandament Avançat.

Pantalla tàctilEls ordinadors consten d’una pantallatàctil de 10,1 polzades, pensada perpoder accedir i consultar qualsevolmapa o aplicatiu de forma ràpida i sen-

zilla, només pitjant sobre el monitor.Tanmateix, els vehicles duran incorpo-rat un teclat estàndard per si fos útilara o en el futur. La connexió en xarxafuncionarà mitjançant una combinacióde wi-fi i 3G, que s’alternarà segons elterritori pel que s’estigui circulant.L’objectiu és dotar els ordinadors de lamajor capacitat de transmissió dedades i d’un temps de càrrega i d’ac-tualització el més ràpid possible.A més de millorar la tasca d’intervencióde forma general, els ordinadors seranun gran aliat en situacions complexes.Per exemple, quan una dotació rebi initinere l’assignació d’un nou servei, a lapantalla li apareixerà a l’acte tot el quecalgui saber sobre l’emergència; o, sies tracta d’un foc forestal, mostrarà enun mapa el punt exacte on és l’incendii la posició del propi vehicle (sistemaGPS guiat des del CGE). �

Des del PC es podràvisualitzar tota la informaciósobre la intervenció iqualsevol detall a nivellcartogràfic i documental

Els vehicles de Bombersduran PC a bord el 2011Els vehicles de Bombersduran PC a bord el 2011

El sistema estarà en proves durant octubre i novembre en dos tancs lleugers, is’incorporarà al llarg de l’any vinent a un total de 22 vehicles de la flota operativaEl sistema estarà en proves durant octubre i novembre en dos tancs lleugers, is’incorporarà al llarg de l’any vinent a un total de 22 vehicles de la flota operativa

FRH 37-p.07 ok 29/10/10 15:48 Página 7

NOTÍCIES

8

L’ampli dispositiu de prevenció i reacció de Bombersde Barcelona ha contribuït a rubricar una campanyaexcepcionalment bona

Dia 3 de maig: arrenca la cam-panya forestal a Barcelona i totsembla apuntar que el del 2010serà un estiu dels que fan mal.Collserola penja l’etiqueta de “nivellde risc potencial alt” a tota la serra.Els temporals dels mesos previs han

deixat els camins malmesos i des-enes de milers d’arbres caiguts. Unaprimavera humida ajuda a rebaixar latensió. Però és una arma de dobletall: les pluges han fet proliferar sobremanera les plantes i matolls, i aviat lesonades de calor de juliol i agost asse-quen el boscatge i el converteixen ennou combustible per a la muntanya.La ciutat de Barcelona entra en situa-ció de pre-alerta crítica per alt riscd’incendis 12 dies (quatre al juliol, sisa l’agost i dos més al setembre), i 41dies s’hi declara la situació de pre-alerta meteorològica.

El treball de Bombers idel Patronat, juntament ambuna major consciènciaciutadana, claus de l’èxit

Collserola culmina la segona mcampanya forestal de tota la hEl dispositiu contra incendis se superposa al’elevat nivell de risc a la serra. La campanyaforestal se salda amb 27 focs i una hectàreacremada, la segona dada més baixa en exten-sió afectada i nombre d’incendis des que es téconstància a Bombers de Barcelona.

Tres anys de rècordDia 12 de setembre: el Patronat deCollserola dóna per acabada la cam-panya forestal. El balanç: 27 incendisi 1,006 hectàrees cremades en elconjunt de la zona forestal (que abra-ça Collserola, Montjuïc i els set turonsde la ciutat). “Hem tingut més inicisd’incendi i més dies de pre-alertacrítica que l’any passat, però moltamenys àrea cremada –constata el

FRH 37-p.08 a 09 ok 29/10/10 16:09 Página 8

9

Només el 2009 s’havienregistrat menys incendisque enguany, i només en el2008 s’havia cremat menysextensió forestal

a millora història

centració d’incendis de tota Europa:alguns anys s’hi van registrar més de300 focs forestals –pràcticamenttots provocats–, i determinats puntsvan cremar fins a 27 vegades conse-cutives. Aquesta circumstància es vacomençar a corregir a finals dels 90gràcies a l’increment de la vigilància ia la col·laboració dels veïns, que vancomençar a denunciar als piròmans.Fins arribar a un punt, avui dia, en quès’ha assolit un altíssim nivell de cultu-ra de la prevenció entre els habitantsde Collserola, els quals, fins i tot, par-ticipen en tasques de control de lavegetació i en els plans d’autoprotec-ció de les seves urbanitzacions. �

Cicles de cinc anysLa meteorologia és un factor determi-nant en una campanya forestal, però,malauradament, incontrolable. Segonsels experts, el clima mediterrani com-pleix un cicle d’incendis d’uns cincanys. Durant aquest temps, les zonesforestals acumulen brossa (restes defusta i vegetació) i, llavors, esdevé unestiu especialment procliu al foc: ésla manera que té el bosc de netejar-se.Les majors quotes d’incendis fores-tals a Barcelona coincideixen amb lescampanyes de 1994, 1999 i 2005.

cap d’Operacions, Miquel Àngel Fuen-te–. La campanya del 2009 ja va serexcepcionalment bona, però és queaquesta ha estat encara millor”. Defet, enguany s’ha registrat la segonamillor dada en nombre de focs fores-tals, només rebaixada per la del 2009,i també la segona millor dada enextensió cremada, després de l’ex-cepcional campanya del 2008. I tot,enmig d’una de les campanyes ambmajor risc potencial d’incendis. Però,com s’explica això?

Suma de factors“No podem atribuir l’èxit a una solacosa: és una suma de molts factors”,apunta el cap d’Operacions. Meteo-rologia a banda, un d’aquests factorsés, sens dubte, el desplegament del’SPEIS. Els serveis de reguarda a lazona forestal compleixen una funcióde vigilància i de coacció (davant deconductes perilloses o accions pre-meditades), però també, i molt espe-cialment, de reacció. L’activitat delParc de Vallvidrera i el desplaçamentde dotacions des dels parcs cap al’entorn de Collserola durant lessituacions de pre-alerta, han reduïtmolt el temps d’arribada de Bombers.Això ha permès agafar els incendisen la seva fase inicial i evitar queevolucionessin, amb el que les seves

conseqüències s’han reduït de formamolt notable.L’atribució de mèrits en aquestacampanya forestal també correspon,en justícia, al Patronat de Collserola,tal i com es destaca des de la Divisiód’Operacions de Bombers: “El Patro-nat s’ha bolcat en la cura del Parc: hafet un esforç enorme per obrir els ca-mins, per netejar de vegetació leszones de major risc i per mantenir-hiuna vigilància continuada”.

Canvi de mentalitatMeteorologia, prevenció, reacció i,també, conscienciació. L’èxit de lacampanya forestal 2010 no és pun-tual, sinó que respon a un treball queva començar molts anys enrere i que,com gairebé tot el que succeeix,depèn més de l’home que de la natu-ra. Per entendre perquè els incendisforestals s’han reduït a una desenapart en qüestió d’una dècada, hemd’entendre com ha canviat Collserolai els seu “habitants”.Fins als anys 90, bona part de laserra estava ocupada per assenta-ments il·legals de barraques. Ambmotiu dels Jocs Olímpics, l’Ajunta-ment va recuperar la zona i això vaprovocar en els anys següents unefecte venjança. L’àrea de Torre Baróva esdevenir la zona amb major con-

FRH 37-p.08 a 09 ok 29/10/10 16:09 Página 9

NOTÍCIES

10

Tota la cartografia de Barcelona–o gairebé– condensada en unsol mapa digital. Aquesta és ladarrera millora que ha incorporat elCentre de Gestió d’Emergències deBombers. El nou aplicatiu consisteixen un mapa base de la ciutat, sobreel que es poden anar activant i super-posant vora una trentena de capesd’informació. Amb un sol clic es potvisualitzar –alhora o de forma inde-pendent– el traçat de les línies d’e-lectricitat, aigua i gas; la posició delshidrants i les pilones; la situació delscarrils verds o dels equipaments de laciutat... i un llarg etcètera de recursosque, fins ara, o no existien o estavendispersos en programes diferents.

On és el foc?El valor que la cartografia digital téper als bombers queda palès quanconeixem dos dels seus nous recur-sos: el parcelari i la topografia deCollserola. El parcelari és la recreacióexacta en dos dimensions de la for-ma, el nombre de plantes i el tipus decoberta (si és o no transitable) detots i cadascun dels edificis de

Barcelona. El mapa també inclouinformació detallada de tots els gra-tacels i edificis amb més de tresplantes de soterrani, així com delsllocs de pública concurrència (nom,contacte i característiques dels hos-pitals, escoles, restaurants, etc.).La nova cartografia també suposa unavenç enorme a l’hora de guiar lesdotacions de Bombers en zonesforestals. El nou sistema permetvisualitzar en pantalla les corbes denivell de Collserola i triangular infor-màticament la posició del foc a partirde les dades que envien les torres devigilància, tasca que abans es feiamanualment sobre un mapa físic.“Això ens permet conèixer amb mésexactitud la posició del foc i dirigir

millor les dotacions que intervenenen l’extinció”, explica Rafael Álvarez,cap d’unitat de Tecnologia i Comuni-cacions.La nova cartografia també permet aBombers veure la posició de lespatrulles de Guàrdia Urbana (i a l’in-revés), per conèixer si ja hi ha pre-sència als punts on s’ha declarat unaemergència. Actualment, s’està tre-ballant per integrar a la cartografiadigital recursos ja existents com elsd’instal·lacions de MMPP, el detúnels viaris i el de túnels i estacionsferroviàries. �

Màxima precisióper localitzar el focLa nova cartografia digital del CGE aporta informació extremadament detalladade qualsevol zona on hagin d’intervenir les dotacions de Bombers

La nova tecnologia delCGE permet guiar ambexactitud a les dotacionsen zones forestals, túnels iinteriors d’illa

La nova cartografia digital és una gran aliada per ales dotacions que intervinguin a Collserola

FRH 37-p.10 a 11 ok 29/10/10 16:11 Página 10

11

La Guàrdia Urbana condecora al torn B de Llevant

La policia municipal de Barcelona va voler homenatjar a totl’equip de bombers que va participar en el rescat d’un menoral carrer Guipúscoa, durant el que va morir el company JoséGarrido i va resultar ferit en Josep Gaspar. En el transcurs dela seva diada patronal, el 21 de setembre, la Guàrdia Urbanava entregar una placa al mèrit al torn B del Parc de Llevant. Unguardó que el cap d’àrea Jordi Aparicio i el caporal Israel Cal-dera van recollir enmig de l’ovació unànime del Saló de Cent.

Montjuïc donarà nom al nou parcEl futur nou parc de Bombers de Barcelona a lazona portuària i de les drassanes encara la sevarecta final. Durant l’estiu s’ha finalitzat la fase de cons-trucció de l’estructura base de l’edifici, i actualment elsoperaris treballen a bon ritme per completar les compar-timentacions interiors, així com les instal·lacions amb què

Els operaris treballen a l’interior del recentment batejat com a Parc de Bombers de Montjuïc. A la dreta, l’estructura externa del parc, ja finalitzada

L’Ajuntamentsancionarà a FECSALa senyalització a la subestació elèctrica de laVerneda, on el 26 de febrer va morir el bomberJosé Garrido durant el rescat d’un nen quehavia caigut dins d’una estació transformado-ra, era “inexistent”. D’aquí, que els bombers quevan participar en la intervenció desconeguessin quees tractava d’una instal·lació elèctrica. Aquesta és laconclusió a la que ha arribat la investigació oberta alrespecte per l’Ajuntament de Barcelona. Per aquestmotiu, s’ha obert un expedient sancionador a la com-panyia Fecsa, responsable de la instal·lació. El con-tingut exacte de la sanció quedarà en suspens finsque es resolgui el procés penal que hi ha obertactualment per la mort de José Garrido.L’Ajuntament, que s’havia personat d’ofici en la causapenal perquè la víctima era un funcionari municipal,assumirà ara també la defensa jurídica de la famíliadel company de Bombers de Barcelona. �

comptarà aquest modern equipament. A l’espera de laseva inauguració, prevista per a la primavera vinent, elque fins ara es coneixia internament com a Parc del Portja té nom oficial: es dirà “Parc de Bombers de Montjuïc”,fent honor a la privilegiada ubicació que ocupa l’edifici ala falda de la muntanya del mateix nom. �

FRH 37-p.10 a 11 ok 29/10/10 16:11 Página 11

NOTÍCIES

12

A principis de setembre van fi-nalitzar les tasques d’inventaridel patrimoni històric relacionatamb Bombers de Barcelona, ambun total de 1.532 peces classifi-cades en 884 registres. Els espe-cialistes en conservació de l’empresaCultural Sense, responsable de l’in-ventari, han determinat que dels 884conjunts, 518 es troben en un bonestat de conservació, 318 en estatregular i només 48 objectes en malestat. Aquesta consideració no con-templa la brutícia, sinó factors com la

deformació de l’estructura o l’apariciód’òxid o de fongs, quelcom que afec-ta sobretot a les peces tèxtils.

Objectes curiososEntre les parets de l’antic museudescansaven cascs de ferro, escalesde fusta, destrals rovellades i altres

estris que, en alguns casos, superenels dos segles d’antiguitat. Però abanda dels objectes que habitual-ment utilitzem a la professió, se n’hantrobat d’altres tan curiosos com unmicroscopi d’origen polac, una esco-peta llençacaps de fusta dels anys50 o la reproducció d’un esquelethumà a mida natural. Un cop finalit-zat el registre del fons històric, lespeces van ser traslladades al Parcde Vall d’Hebron, on descansen enun magatzem fins que es designiuna ubicació definitiva.

Mètode anti-pèrduesAquest inventari és un instrumentbàsic per controlar i protegir legal-ment els objectes que en formenpart, evitar pèrdues i tenir una baseper poder estudiar a fons les peces.Cada objecte té una fitxa amb laseva fotografia, la categoria a la qualpertany, el seu nom tècnic i la infor-mació de què es disposa (marca,model, origen, any...), així com lesmides i materials amb què està fet ila ubicació on es troba, tal i comestableix el Consell Internacional deMuseus (ICOM). D’altra banda, s’harealitzat el marcatge del número deregistre a sobre del propi objectemitjançant mètodes que permetenuna fàcil lectura i que no suposencap risc de fer malbé la peça. �

Entre els articlescatalogats s’han trobatrareses com una escopetallençacaps, un esquelet humào estris de fa 200 anys

L’inventari del patrimoni històric deBombers conclou amb 1.532 peces

Durant els mesos d’estiu s’han digitalitzat un totalde 884 registres i s’ha elaborat un inventari ex-haustiu de les més de mil cinc-centes peces queformen el fons històric relacionat amb Bombers.La col·lecció es troba emmagatzemada a dia d’avuial Parc de la Vall d’Hebron.

En imatges, la peça més antiga del fons històric: unportamànegues del 1800, juntament amb altres articlescuriosos com un esquelet humà, una trompeta dellautó o l’extintor amb més solera, que data del 1910

FRH 37-p.12 a 13 ok 29/10/10 16:14 Página 12

13

Mercè de foc

Més austeres econòmicamentperò igualment massives, lesFestes de la Mercè van congre-gar enguany prop d’1.400.000persones. Una xifra lleugeramentinferior a la de l’any passat, encaraque llavors les celebracions haviendurat un dia més. Entre el 23 i el 26de setembre, Barcelona va ser esce-nari de gairebé mig miler d’activitats iespectacles al carrer per commemo-rar la seva diada patronal, repartitsper tota la ciutat.Bombers de Barcelona va organitzarun dispositiu de prevenció per cobrirtots els actes on el foc i la pirotècnian’eren els protagonistes: començantpel pregó inaugural de les festes

(amb crema d’efectes pirotècnics a lateulada de l’Ajuntament) i acabantamb el Piromusical a l’avinguda MariaCristina. Entremig, les dotacions dereguarda de l’SPEIS també van estarpresents en la passejada de dracs ibèsties de foc (al barri Gòtic), en elconcurs de focs artificials que es vacelebrar cada nit a l’espigó del Gas(Barceloneta) i en els correfocs (ViaLaietana), a més de protegir amb mit-jans d’intervenció aquàtica i submari-nistes la travessia nedant al Port.

Nous espaisEssencial en qualsevol dispositiu efi-caç de prevenció és conèixer l’entorna protegir. Cada any, la Mercè incor-

pora nous espais al seu mapa d’acti-vitats: si el 2009 van ser una part delCastell de Montjuïc i la Fabra i Coats,enguany han estat el Canòdrom i l’a-vinguda Maria Cristina –que fins aranomés acollia el Piromusical i en lapresent edició va ser escenari deconcerts–, així com noves zones delCastell. Tots els espais van sersupervisats prèviament per ProteccióCivil, mentre que els torns i parcsimplicats van fer reconeixements decada zona. Una tasca de prevencióoperativa que és clau per guanyareficàcia i rapidesa davant d’una pos-sible intervenció. �

El correfoc va ser una de les celebracions de laMercè que va requerir un major desplegamentpreventiu per part de Bombers de Barcelona

Bombers va mobilitzar un extens dispositiu de prevenció per garantir laseguretat durant els grans actes amb foc o pirotècnica que es van celebrardurant les festes majors de Barcelona

El pregó, el Piromusical,els correfocs, el concurs depirotècnia o la travessa delPort, van comptar ambserveis de reguarda

FRH 37-p.12 a 13 ok 29/10/10 16:15 Página 13

Una intensa fumera es deixavaveure a la zona de la Verneda i laPau. L’origen: una nau destinada a lacompra-venda de metalls i la recollidade ferralla situada al carrer Balmesdel municipi de Sant Adrià del Besòs.Segons l’encarregat, estaven fent tre-balls de soldadura quan va caure unaespurna sobre una pila de ferralla.Aquesta, plena de greix, es va encen-dre amb gran rapidesa. Els operarisvan intentar controlar les flames mit-jançant extintors però en veure que elfoc augmentava van donar l’avís al112 i van evacuar la nau i els localsveïns. En arribar les dotacions de Bar-

celona, Bombers de la Generalitat jaestava efectuant l’extinció des de l’ex-terior amb una autoescala i a l’interioramb un tanc, i es va procedir a donar-los suport.La situació limítrofa de la nau vagenerar dubtes respecte de la com-petència d’un o altre cos, però final-ment aquesta va recaure en Bombersde Barcelona, tot i que més tard es vadeterminar que el local pertanyia almunicipi de Sant Adrià. Ja al capdavant del comandament,els efectius de l’SPEIS van realitzarles instal·lacions per alimentar elstancs i van demanar reforços al CGE.

Fins a 47 bombers van intervenir enl’incendi, que es va donar per finalit-zat cinc hores després. Per accelerarl’extinció, va ser necessari treure laferralla que hi havia amuntegada ambl’ajuda d’un toro mecànic, alhora quees va retirar una ampolla de propà,30 bombones de butà buides i unad’acetilè, que es va refrigerar en unbidó d’aigua durant una estona. Tot ique l’estructura de la nau no es vacol·lapsar, els danys per temperaturai fum van ser totals. �

L’interior de la nau era plena de ferralla apilada i oliosa,fet que va ajudar al foc a estendre’s a gran velocitat

SERVEIS DESTACATS

14

Crema una nau deferralla a Sant Adrià

Pare i fill ferits en calar-sefoc al seu pis del RavalEl passat 29 d’agost, Bombersva rebre l’avís d’un incendi alcarrer Hospital. El tren de salva-ment va dur a terme l’extinció del focde la vivenda amb una línia de 25mm i va localitzar tres persones alpati interior. Es tractava d’un nen de 5

anys i el seu pare, tots dos amb cre-mades de segon grau en el 12% i el9% del cos, respectivament. D’imme-diat, els dos ferits van ser atesos pelsanitari del Servei i traslladats d’ur-gència a l’Hospital de Vall d’Hebron.L’altra veïna evacuada no presentava

cremades, però va haver de ser atesaper una crisi d’ansietat. El pis va que-dar totalment afectat per fum i aigua,tot i que el foc només va calcinar unade les habitacions. De tota manera,degut a l’estat general de la vivenda,Serveis Socials va fer-se càrrec delreallotjament dels afectats. Durant l’ex-tinció, dos companys de l’SPEIS vanpatir cremades lleus i els efectes dela temperatura, i un d’ells va haver deser traslladat a l’Hospital del Mar. �

FRH 37-p.14 a 17 ok 29/10/10 16:19 Página 14

Dos feritsgreus en unfoc a SantAndreuUn home i una dona van haverde ser hospitalitzats amb crema-des de segon i tercer grau al 90%i al 12% del cos, respectivament,a causa de l’incendi d’un local alcarrer Gran de Sant Andreu, el passat29 de juliol. En arribar les primeresdotacions, les flames sortien amb for-ça per la reixa del local, situat a laplanta baixa de l’edifici, i totes duesvíctimes ja es trobaven a la vorera delcarrer. Mentre aquestes eren atesespels nostres sanitaris i pel SEM, elscompanys van atacar el foc amb dueslínies d’aigua i van dur a terme elreconeixement dels pisos superiors,deixant els veïns confinats a les sevesvivendes mentre s’efectuaven les tas-ques d’extinció. L’alçada de les flamesva afectar a un arbre i al balcó del pri-mer pis, que va desplomar-se íntegra-ment sense causar ferits, així com lalínia elèctrica de l’edifici, que es vaquedar sense llum. Les víctimes vanser traslladades d’urgència a l’Hos-pital de la Vall d’Hebron. �

15

El 3 de setembre al vespre, la cir-culació de trens de Rodalies vaveure’s afectada per un foc entreles estacions d’El Clot i Arc deTriomf. L’incendi va ser causat pelsoperaris que treballaven en la millorade les vies, els quals van poder con-trolar les flames amb extintors. Lesdotacions de Bombers van evacuar lafumera del túnel en poc més d’unahora, i els trens afectats es van deri-var a Passeig de Gràcia fins que es varestablir la normalitat en el servei.

Evacuació de tres trensEncara no havien passat dues setmanes, quan es va activar el PEEM per Acci-dents en Túnels per una caiguda de l’estesa elèctrica que va aturar tres trensde Renfe entre les estacions –de nou– d’El Clot i Arc de Triomf. Bombers varebre l’avís amb l’afegit d’un possible incendi com a causa de l’averia i va mobi-litzar quatre tancs, dues ambulàncies, el vehicle d’aire i una vagoneta de rescat.Els efectius van accedir als túnels i, un cop verificada l’absència de foc, van tre-ballar amb la Guàrdia Urbana, el SEM i Renfe-ADIF durant dues hores i quartper rescatar els 750 passatgers que romanien confinats als combois. Els bom-bers van fer servir un tren per arribar fins als vagons i recollir els viatgers perconduir-los fins a l’estació d’Arc de Triomf, on van poder sortir a l’exterior. �

Bombers atén 73 incidents durant la vaga

L’SPEIS rescata 750 viatgersatrapats als túnels de RenfeUn incendi a la zona de vies i la caiguda de l’estesaelèctrica, van obligar a Bombers a realitzar dues in-tervencions consecutives durant el mes de setembreentre les estacions d’El Clot i Arc de Triomf.

Pneumàtics, contenidors, semà-fors, vehicles... Bombers va aten-dre una setantena de focs repartitsper la ciutat a causa dels aldarullsocorreguts durant la vaga general delpassat dia 29 de setembre. Entre elsobjectes calcinats es trobava un cot-xe patrulla de la Guàrdia Urbana, queva ser incendiat a la cantonada de laplaça Universitat amb el carrer Ta-llers. Foto: OiD W. �

FFoottoo:: RRooggeerr FFeerrrreerr

FRH 37-p.14 a 17 ok 29/10/10 16:19 Página 15

FORMACIÓ I PROCEDIMENTS

18

Tot i la seva freqüència, el proce-diment que havien de seguir elsbombers a l’hora de rescatar apersones atropellades per untren era difús, en el cas del Metro, ipràcticament inexistent a la resta d’o-peradors. Des del juny, Bombers deBarcelona ha incorporat una sistemàti-ca d’intervenció que fixa les mesuresde seguretat mínimes a l’hora de realit-zar aquests rescats, i que homogeneït-za la forma d’intervenir a les diferentsinstal·lacions ferroviàries de la ciutat.La nova sistemàtica ha estat desenvo-lupada per les unitats de Protecció

Civil i de Procediments i Planificació, iha comptat amb la col·laboració i elconsens de tots els operadors ferro-viaris de la ciutat de Barcelona.

Riscos específicsIntervenir en una zona de vies implicatres àmbits de risc potencial: el propitrànsit de trens (cops, atropella-ments), la presència de tensió elèctri-ca (contacte directe o indirecte) i lainstal·lació pneumàtica sota els com-bois (risc de talls, cops, etc.). A conti-nuació, resumim les mesures querecull la nova sistemàtica d’interven-

ció per tal d’anul·lar o minimitzaraquests riscos.Trànsit de trens: Cal establir unazona segura d’actuació, verificantque s’ha aturat el trànsit de vehicles

Bombers de Barcelona estableix una sistemàticaper intervenir en un dels serveis més habituals: elsalvament de persones que es precipiten a les viesdel Metro –i en menor mesura de Ferrocarrils, Renfei Tramvia–, i que son atropellades pel comboi.

Rescat de personesatropellades per tren

La nova sistemàticamillora la seguretat delsbombers i la coordinacióamb els diferentsoperadors ferroviaris

FRH 37-p.18 a 19 ok 29/10/10 16:22 Página 18

19

Verificar que no hi hatensió i comprovar l’estat deles instal·lacions elèctriquesés essencial abans debaixar a les vies

per les vies on s’ha d’actuar, i que eltren afectat està totalment immobi-litzat. La zona calenta en aquesttipus d’intervenció serà la zona devies. Prèvia autorització del respon-sable de la infraestructura, el coman-dament de Bombers assumeix elcontrol de l’accés a la zona.

Tensió elèctrica: Si la víctima estàsota el tren, cal assegurar-se ques’ha fet la desconnexió elèctrica delcomboi (baixada dels pantògrafs)abans de baixar a les vies, i respec-tar el radi de perill de la catenària(1,5 metres). També cal verificar siles instal·lacions elèctriques situa-des sota el tren i sota l’andana hanresultat malmeses. En cas de des-perfectes o si el treball a la zonacalenta ho requereix, es pot sol·lici-tar al personal de l’operadora quetalli la tensió de catenària (aquestaacció s’ha de fer sempre en el casdel Metro) i la posta a terra. Per siqueden passatgers al tren, cal teniren compte que la baixada de pantò-

grafs desconnecta la llum i l’airecondicionat del comboi (el Metro té15 minuts d’autonomia). La bateriadel tren seguirà amb una tensiómínima per alimentar el control delsequips i l’enllumenat d’emergència.Circuits pneumàtics: A la partinferior dels trens hi ha instal·laciópneumàtica (fins a 10 bar) que potresultar afectada per l’atropellament,un fet que pot generar risc de talls ode cops durant l’actuació.Per acabar, hem de recordar que elscadàvers poden ser retirats de lesvies sense haver d’esperar el jutgede guàrdia, sempre que es comptiamb l’autorització prèvia dels Mos-sos d’Esquadra. �

FFoottooss:: HHééccttoorr MMiillllaa ii BB1100mm

FRH 37-p.18 a 19 ok 29/10/10 16:22 Página 19

20

El ràcord de connexió internaciEls incendis en vaixells són serveis poc habituals però molt complexos, deguta la configuració de les naus, al risc d’enfonsament i a la disparitat de sistemesd’acoblament de mànegues de cada país. Per això, Bombers disposa de pecestant específiques per aquests serveis com el ràcord de connexió internacional

MATERIALS I EQUIPAMENTS

La connexió internacionalpermet subministrar aigua ala instal·lació d’extinció delvaixell en cas que fallin lespròpies bombes de la nau

El ràcord o adaptador de con-nexió internacional és una peçaque permet connectar les mà-negues d’extinció de Bombers deBarcelona a la instal·lació d’extinciód’incendis que equipen els vaixells

de certa grandària i garantir, així, elseu funcionament en cas de fallidade les bombes de la nau. L’SPEISdisposa de diverses peces d’aquesttipus, que formen part de l’equipamentdels vehicles autobomba per a gransincendis B-407 i B-408 de la dota-ció del Parc de la Zona Franca.Aquests adaptadors especials tenenuna brida d’acoblament de ràcordinternacional en un dels extrems –quees connecta a la presa de la instal-lació d’extinció del vaixell–, i a l’altretenen un ràcord de tipus Barcelona,que encaixa amb les mànegues del’SPEIS. En el cas que falli el sistemad’impulsió d’aigua propi de la nau,aquest sistema permet alimentar la

instal·lació contra incendis del vaixell,ja sigui des dels vehicles de Bomberso des dels hidrants situats a terra. Lapeça s’acobla al dispositiu del vaixellmitjançant quatre cargols que es co-llen en els forats (19 mm de diàme-tre) que hi ha a tal efecte al cerclede perns de la platina de connexióinternacional del vaixell. Els plànolsdels vaixells indiquen sempre en quinlloc del casc exterior es troba localit-zada la connexió internacional.

Mil banderes, una connexióEn compliment de la normativa dePCI en vaixells, la boca que dónaentrada al sistema d’extinció de qual-sevol embarcació –independentment

Per Joan Canudas

FRH 37-p.20 a 21 ok 29/10/10 16:25 Página 20

nacional per a vaixells

21

de la seva bandera i procedència– téun ràcord de mida “internacional”, quecorrespon a un diàmetre interior de64 mm. En cada país, però, les màne-gues d’extinció utilitzen un ràcordpropi: a Espanya, per exemple, es faservir de forma unànime el conegutcom a Ràcord Barcelona, normalitzatper norma UNE i inventat pel senyorSanmartí, un tècnic originari de la

comarca del Vallès Occidental, l’any1918. Els bombers de Barcelonavan ser els primers en utilitzaraquest ràcord, que més tard es vapopularitzar i va ser adoptat per lamajoria de cossos de l’Estat.

Un sistema fiableEls vaixells de gran tamany comptenamb diversos sistemes propis d’ex-

El nou Túnel del Foc seràmés segur i sostenibleL’Ajuntament ja ha adjudicat la construcció del que serà el nouTúnel del Foc de Bombers de Barcelona. El nou equipament substi-tuirà l’antic túnel i, igual que aquest, estarà ubicat dins l’àrea de formaciódel Parc de la Zona Franca. El nou Túnel del Foc incorporarà les darreresinnovacions tecnològiques en l’àmbit de la simulació d’incendis. Però nonomés això. En la seva construcció també es tindran en compte aspectesrelacionats amb la millora de la seguretat i amb la protecció del mediambient. Per exemple, enlloc d’emprar gasoil com fins ara, el nou túnel desimulació utilitzarà com a combustible gas natural directe de la xarxa. �

Zona Franca renovarà laseva barca de salvament

L’equipament d’intervenció i res-cat marítim de Bombers de Bar-celona es va renovant dia a dia,amb la vista posada a la propera inau-guració del nou Parc de Montjuïc (elfins ara conegut com a Parc del Port).En el marc del conveni de col·laboracióentre l’Ajuntament i l’Autoritat Portuàriade Barcelona, s’ha obert el procésd’adjudicació per incorporar una nova imés moderna barca de salvament, quesubstituirà a l’actual BS-1. La nova nauserà una embarcació pneumàticasemirígida –per facilitar el seu trans-port en remolc i un accés més ràpid al’aigua–, i estarà ubicada inicialment alParc de la Zona Franca. �

tinció d’incendis: els que injectenCO2 dins dels compartiments, lespròpies mànegues BIES i els extin-tors que duen a bord. Alhora, dispo-sar de la connexió internacional ésuna garantia en cas que fallin lesbombes del propi vaixell, doncspermet mantenir la instal·lació ambla pressió dels hidrants o de lesautobombes. �

FRH 37-p.20 a 21 ok 29/10/10 16:25 Página 21

Les pitjors catàstrofes tambés’han de preveure, doncs, siesdevenen, cal estar preparatsper respondre-hi tan aviat i tancoordinadament com la situa-ció ho permeti. Amb aquesta pre-missa ha actuat la unitat de Protec-ció Civil de l’SPEIS a l’hora d’estudiarcom funcionaria a Barcelona el Pro-tocol d’Actuació en Successos ambMúltiples Víctimes. Una sistemàticad’àmbit estatal –recollida en el ReialDecret 32/2009, del 16 de gener–que específica quin paper assumeix icom ha d’actuar cadascun dels ser-veis d’emergència davant d’una si-tuació d’aquest tipus.

Quantes víctimes?No existeix un barem numèric a par-tir del qual és considera que les víc-times són “múltiples”. Els atemptatsde l’11-M de Madrid (192 morts i1.857 ferits) o l’accident d’un avió dela companyia Spanair a l’Aeroport deBarajas l’any 2008 (153 morts i 19ferits) són, òbviament, dos successosamb múltiples víctimes. Però el fet ésque a l’hora de determinar aquestacondició, a més de les xifres de mor-

talitat, entren en joc altres elementscom són l’origen del sinistre i l’estaten què hagin quedat els afectats. Ésa dir: la complexitat que pot tenir lainvestigació judicial i el grau de difi-cultat a l’hora d’identificar els cadà-vers. Per aquest motiu, la decisiód’activar el Protocol d’Actuació ambMúltiples Víctimes (Protocol AMV)recau en el cap de la Policia i en eldirector de l’Institut de MedicinaLegal de Catalunya.

1a fase: actuar amb curaQuè diferencia una actuació ambvíctimes múltiples d’una intervenció“normal”? En una primera fase, l’o-perativa de l’emergència seria l’ha-bitual. Bombers, agents i sanitarisprocedirien segons la causa delsinistre (si és una explosió, un acci-dent amb matèries perilloses, un

ensorrament, etc.) i l’Ajuntamentactivaria el corresponent Pla d’E-mergència Municipal, establint unCentre de Comandament Avançatper coordinar in situ la intervenció.Fins aquí, tot “com sempre”, excep-te per dos detalls. El primer: que sise sospita que pot ser un atemptat,la policia assumiria el control totalde la situació, i Bombers –igual quela resta de serveis– hauria d’espe-rar autorització per actuar a la zona.El segon: que davant la declaracióde “succés amb múltiples víctimes”,els efectius d’emergència que ac-tuessin haurien d’intentar garantirla màxima integritat de l’escenari

La madrilenya estació d’Atocha va ser un dels principalsfocus dels atemptats islamistes de l’11 de març del2004. Foto: Kozumel

EINES DE PREVENCIÓ

22

Com reaccionaria Barcelona s

El Protocol d’Actuació ambMúltiples Víctimes estableixcom s’hauria de coordinar eltreball de tots els efectiusque intervindrien en unsuccés d’aquest tipus

Què passaria si un atemptat, un gran incendi o un xoc entre trens desfermésuna allau de víctimes a la ciutat? No és malastrugança: és un risc potencial.Protecció Civil ha estudiat com aplicar l’anomenat Protocol AMV perquè Bar-celona i tots els seus serveis sàpiguen com actuar en el pitjor dels escenaris.

FRH 37-p.22 a 25 ok 29/10/10 16:37 Página 22

23

a si hi succeís l’11-M?

FRH 37-p.22 a 25 ok 29/10/10 16:37 Página 23

EINES DE PREVENCIÓ

24

Avions i inundacions, els més mortífers

Segons les dades recollides per l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, enel període 1950-2005 s’han produït a Espanya 133 sinistres que entren dins dela categoria de “catàstrofes”, dels quals un 82% han estat motivats per causestecnològiques i un 18% per causes naturals. A Catalunya s’han produït gairebéun terç d’aquests successos, amb el tràgic balanç de 2.165 víctimes.El desastre de tipus tecnològic més freqüent és l’accident greu de trànsit, tot ique son els accidents aeris els que comporten una major mortalitat. El desas-tre natural més freqüent i amb més mortalitat són les inundacions.

(alterar-lo el mínim indispensableper no perdre indicis i proves degran valor per a la posterior inves-tigació), i haurien de deixar lliurel’àrea del desastre tan aviat com-pletessin les tasques de rescat i esgarantís que la zona és segura.Un cop continguda la situació, ésquan comença a regir pròpiamentel Protocol AMV. En aquesta sego-na fase, entra en funcionament unnou centre de comandament, on eljutge de guàrdia assumeix la res-ponsabilitat de totes les accionsque se succeiran.

2a fase: les víctimesCoordinar l’atenció a desenes ocentenars de víctimes és una tascad’extrema complexitat. Davant d’unescenari semblant, el protocolestableix que el SEM –amb lacol·laboració que requereixi delssanitaris i efectius de Bombers–muntarà una zona de triatge de lesvíctimes. Els ferits lleus seran iden-tificats amb un braçalet verd i, uncop registrades les seves dadesper la policia, seran enviats al CAPo a algun servei d’atenció auxiliar.Els ferits greus (braçalet groc) imolt greus (braçalet vermell) seranatesos en primera instància i deri-vats en ambulància als hospitalsmés propers. En paral·lel, l’equip deforenses de la Policia Judicial tras-lladarà els morts (identificats ambbraçalet negre) fins a un dipòsittemporal de cadàvers instal·lat a talefecte, on els cossos –i les parts

que se’n puguin recuperar– seranmantinguts en la màxima privacitatpossible fins a la seva evacuació al’Institut de Medicina Legal deCatalunya (IMLC). Mentrestant, laPolicia Científica dels Mossosd’Esquadra durà a terme la recollidad’evidències en el lloc del sinistre,de cara a esclarir-ne totes les cir-cumstàncies.

Post-mortem, ante-mortem Ja no queden víctimes a la zona.Només els rastres físics del desas-tre i alguns agents recollint lesdarreres proves i fotografies. A par-tir d’aquest moment, la gestió de les

Els efectius han degarantir la màximaintegritat de l’escenari perevitar que es perdin indicisi proves de gran valor per ala investigació

El càmping dels Alfacs va quedar arrasat en 1978 peruna explosió de propilè. Al costat, un avió DeHavilland, model Comet 4, com el que en 1970 es vaestavellar al Montseny, i la intervenció de Bombers enl’atemptat d’Hipercor del 1987

FRH 37-p.22 a 25 ok 29/10/10 16:37 Página 24

25

“conseqüències” es traslladaria al’Institut de Medicina Legal, dins laCiutat de la Justícia. Aquí anirien aparar totes les víctimes per ser ana-litzades post-mortem pels forenses–l’Institut té capacitat per a 180cadàvers–, i s’hi instal·laria l’Àread’Assistència a Familiars (AAF). Enaquesta Àrea confluirien tots els ser-veis necessaris per recollir informa-ció i atendre l’entorn de les víctimes.Una AAF concentra quatre oficines:una d’Informació, una de Denúncies

En la zona de triatges’identificarien les víctimesamb braçalets atenent alseu estat, i se lesderivaria a casa, al’hospital o al dipòsit

–per facilitar tots els tràmits admi-nistratius–, una d’Assistència psicolò-gica i social –recolzada pel CUESB–,i l’anomenada Oficina Ante-mortem,on es recopila qualsevol dada oobjecte que pugui ajudar a la identi-ficació dels cadàvers: fotos, detallssobre la roba que duien, radiogra-fies prèvies, ADN dels familiars, etc.Actualment, la Ciutat de la Justíciaestà ultimant els detalls per habilitarcom a AAF una planta d’un dels seusedificis. Alhora, existeix un conveni

que permetria allotjar els afectats iels seus familiars en hotels de lesproximitats de la Ciutat de la Justí-cia, on s’hi podrien estar fins que esresolgués la identificació i la inves-tigació preliminar. �

En aquest estat va quedar l’aparcament de la Terminal4 de l’Aeroport de Barajas, arran de la bomba col·locadaper ETA el 24 de gener del 2007. Foto: Enrique Dans

FRH 37-p.22 a 25 ok 29/10/10 16:37 Página 25

SOM BARCELONA

26

Ja és oficial: a la Sala Conjuntano hi falta ningú. El passat 6 desetembre, l’alcalde Jordi Hereu, laconsellera de Salut, Marina Geli, i elpresident del SEM, Josep MariaSabaté, van rubricar el conveni pelqual la gestió de les emergènciessanitàries de Barcelona se centralit-zarà des de les instal·lacions delcarrer Lleida.El nou acord es materialitza en laincorporació dels operadors delSEM a la Sala Conjunta, però vamolt més enllà. El trasllat suposaràconnectar informàticament lesbases de dades i el sistema degestió d’emergències del SEMamb els dels cossos que ja treba-llaven plegats a la Sala: Bombers,Guàrdia Urbana i Mossos d’Es-quadra. “L’objectiu és facilitar eltreball dels serveis d’emergència il’accés als ciutadans”, va explicar elpresident del SEM, Josep MariaSabaté, després de rubricar el con-veni que ha de permetre millorar laprestació de serveis d’atenció sani-tària a Barcelona.

850.000 incidènciesAmb el nou conveni s’integra la ges-tió dels recursos de què disposa elSEM a Barcelona: 431 professionalsi 53 ambulàncies que l’any passatvan atendre de mitjana 938 incidèn-cies al dia, 77 d’elles amb risc de pèr-dua de vides. “Una de cada quatre

trucades que rep el SEM provenende Barcelona”, va apuntar la conselle-ra de Salut, Marina Geli, per ressaltarel pes específic de la capital catalanaen l’àmbit de l’atenció sanitària.

Salut Pública i SEM ja estan c

La Sala Conjunta deComandament assumeix lagestió de les 340.000incidències sanitàries quees produeixen cada any ala ciutat de Barcelona

Una desena d’operadors del SEM i de Salut Públicatreballaran cada torn a la Sala Conjunta de Barcelona

L’Ajuntament i el Departament de Salut signen un conveni per a la milloradels serveis d’atenció sanitària urgent a Barcelona. El trasllat dels operadorsdel SEM i de l’Agència de Salut Pública a la Sala Conjunta completa elmodel de gestió integral d’emergències de la ciutat

FRH 37-p.26 a 29 ok 29/10/10 15:53 Página 26

27

n connectats amb BombersBombers connectarà el

seu sistema amb les basesde dades i de gestiód’emergències delDepartament de Salut

Tots els cossos i serveis queparticipen en l’atenció d’emer-gències a Barcelona, ja gestionenles seves intervencions de formacoordinada des del carrer Lleida

El serveis sanitaris es formaran conjuntamentLa iniciativa vol dotar als efectius del SEM derecursos específics per poder treballar en entornscomplexos com incendis o accidents de trànsitamb persones atrapades

Els professionals del Sistemad’Emergències Mèdiques (SEM)i el personal sanitari del Cos deBombers de Barcelona partici-paran en activitats de formacióper millorar els protocols d’ac-tuació conjunta, els mecanismesde coordinació i la qualitat de lesintervencions. El compromís per a laformació conjunta s’emmarca en elconveni de col·laboració que van sig-

nar els dos serveis abans d’estiu, i per-segueix millorar la coordinació en l’aten-ció sanitària durant les emergències.Alhora, les centrals de coordinació deBombers i del SEM incorporaranprogressivament protocols conjunts isistemes tecnològics compartits quepermetin mantenir una comunicaciópreferent entre ambdós cossos, comper exemple la derivació de trucades idades d’un servei a l’altre. �

Des de la Sala Conjunta es van ges-tionar 512.000 incidències durantl’any passat. Una xifra a la que ara sesumaran les 340.000 incidències queatén anualment el SEM només al ter-me municipal de Barcelona, i que ges-tionaran des de la Sala Conjunta unadesena d’operadors del SEM per torn.

Salut PúblicaA la vegada que el SEM –i compartintespai–, també s’ha incorporat a laSala Conjunta el personal d’emer-gències de l’Agència de Salut Públi-ca. Aquest equip realitzarà tasquesde vigilància epidemiològica i gestio-narà les emergències sanitàries pun-tuals que es produeixin a Barcelona:des d’una intoxicació alimentària a unbrot de legionel·la. “[Els serveis queactuem a Barcelona] som un sol sis-tema. Aquest acord expressa la vo-luntat de sumar per oferir un millorservei al ciutadà”, va concloure l’alcal-de Jordi Hereu. �

FRH 37-p.26 a 29 ok 29/10/10 15:53 Página 27

SOM BARCELONA

Brasil aprèn de Barcelonaper als Jocs Olímpics

28

Brasil acollirà el Mundial deFutbol del 2014 i els JocsOlímpics del 2016, dues citesque posaran a prova la capacitatde reacció i d’organització delsseus cossos d’emergència. Peraprendre de l’experiència dels qui jahan superat aquesta prova, una qua-rantena de comandaments del CosMilitar de Bombers de l’Estat de Ríode Janeiro (seu de les Olimpíades) vavisitar al setembre la capital catalana.“Bombers de Barcelona és un cosexperimentat i amb un alt nivell d’exi-gència, i per això esperem obtenir-nela màxima informació possible decara a preparar els dispositius delsJocs i de la Copa del Món. La nostramajor preocupació és la prevenció”,va explicar el coronel Hélio de Olivei-ra, cap de la delegació.De fet, els bombers brasilers es vanmostrar sorpresos per alguns ele-ments de seguretat, com les sortides

d’emergència del Sant Jordi o el fos-sar que separa el públic de l’EstadiOlímpic: “La meitat de la gent acaba-ria de cap al forat!”, comentava elcoronel Itamar de Oliveira, abans d’ex-plicar que “el públic brasiler és méseufòric i hi ha una alta presència depersones molt violentes. Per això, lanostra exigència ha de ser màxima enllocs tancats”. És per això que, a ins-tàncies de la FIFA, els apagafocs deRío de Janeiro estan supervisant lareforma del mític estadi de Maracaná.

Visita guiadaLa visita dels bombers brasilers es varealitzar en dues tandes: el 7 i el 22de setembre. Durant la seva estada,una delegació de l’SPEIS va guiar al’expedició per les instal·lacions olím-piques, el CGE i el Parc de Bombersde la Zona Franca. “La clau del nostresistema és el tractament integral dela seguretat: prevenció, protecció civil

i intervenció, tot a una”, va ressaltar eldirector de l’SPEIS, Joan Pedreny.Un sistema organitzatiu que interes-sa molt als responsables d’emergèn-cies brasilers. La ruta dels bombersde Río de Janeiro va seguir perCatalunya amb visites als Mossosd’Esquadra, Protecció Civil i Bombersde la Generalitat, abans d’embarcar-se cap als seus següents destins:Londres, Roma i París. �

Bombers de Barcelona vaguiar l’expedició brasilera através de les instal·lacionsolímpiques, el CGE i el Parcde la Zona Franca

Els bombers de Río de Janeiro durant la seva visitaprofessional a l’Estadi Olímpic, el 7 de setembre

Dues delegacions de bombers de Río de Janeirovan visitar la ciutat per conèixer com funciona elsistema integral de prevenció i seguretat en gransesdeveniments

Dues delegacions de bombers de Río de Janeirovan visitar la ciutat per conèixer com funciona elsistema integral de prevenció i seguretat en gransesdeveniments

FRH 37-p.26 a 29 ok 29/10/10 15:53 Página 28

29

El futur edifici del 112 a Barcelonaduplicarà el que ja funciona a Reus

El futur del 112 passa per con-centrar la coordinació de lesemergències de tota Catalunyaen dues úniques seus físiques:el Centre d’Atenció i Gestió de Tru-cades d’Urgència (CAGTU) de Reus–que es va inaugurar el passat 15 dejuliol– i el de Barcelona. La licitaciódel projecte començarà al gener del

2011, tot i que ja s’han fet públicsalguns detalls de com serà la novacentral del 112 a la capital catalana.L’edifici serà una construcció moder-na, singular, sostenible, autosuficient idotada amb l’última tecnologia; ocu-parà 40.000 m2 (més del doble quela instal·lació tarragonina) i costarà al’entorn de 80 milions d’euros.

Destí SagreraEl centre es construirà a l’eix de laSagrera, en uns terrenys propers a LaMaquinista, a la confluència dels car-rers Ferran Junoy i Potosí, i acollirà enun sol edifici tots els cossos operatiusi organismes que intervenen en la ges-tió d'emergències a Catalunya. L’edi-fici comptarà també amb una salaespecífica per atendre els serveis pro-pis de Barcelona, on es traslladaranels cossos que avui treballen a la SalaConjunta del carrer Lleida. Quan esdugui a terme el trasllat a les futuresinstal·lacions –fet que no succeiràabans del 2014–, tant Bombers deBarcelona com Guàrdia Urbana ja fa-rà temps que hauran incorporat el 112com a telèfon únic i compartit. �

Les dependències de laSala Conjunta es traslladaranvora el 2014 al centreintegrat de La Maquinista

Els cooperants de BAS ja són a casaEl 23 d’agost saltava la feliç notí-cia: els cooperants Albert Vilaltai Roque Pasqual, segrestats aMauritània des de feia més d’unany, havien estat alliberats. Vilaltai Pasqual, juntament amb la tambécooperant Alícia Gámez (alliberadamesos abans), havien estat capturats

pel grup terrorista Al Qaeda delMagreb Islàmic mentre participaven enla Caravana Solidària: una iniciativa del’ONG Barcelona Acció Solidària quecada any transporta gratuïtament elmaterial per a una vuitantena de pro-jectes de desenvolupament de dife-rents zones del Sàhara Occidental. Es dóna el cas que en la CaravanaSolidària participaven tres personesvinculades a Bombers de Barcelona:les tècniques sanitàries Núria Molina iMontse Gou, i el bomber –ara ja jubi-lat– Juan Toribio. �

L’equip municipal i els membres de BAS s’han estatreunint cada dimecres per reclamar l’alliberament delssegrestats. A la foto, la darrera concentració, del 3 desetembre, per celebrar la tornada dels cooperants

Recreació del CAGTU 112que es construirà a l’eix Sagrera

El CAGTU 112 de Barcelona ocuparà 40.000 m2 al’eix de la Sagrera. Les instal·lacions comptaranamb una sala pròpia per als serveis de la ciutat

FRH 37-p.26 a 29 ok 29/10/10 15:53 Página 29

UN APUNT D’HISTÒRIA

Del 3000 al 112: un recorreguthistòria del telèfon de BomberBombers ha viscut fins a cinc canvis de número enles darreres set dècades. En aquests anys, el Cosha passat de les set xifres a les tres actuals, i d’ac-tuar de forma independent a incorporar-se a la xar-xa d’emergències de Catalunya.

30

La tardor de 1932, Bombers deBarcelona va inaugurar la ca-serna de Provença com a nouParc Central. La mudança des delParc de la Ciutadella va suposar can-viar el telèfon del Cos, que va pas-sar del popular 12345 al 79000.Però durant els anys 40, acabats desortir de la Guerra Civil, les comuni-cacions amb els bombers es vanendarrerir gairebé un segle. No hihavia gas, electricitat, aigua ni telè-fon, i la figura del sereno va tornar aprendre importància per avisar elsefectius a toc de xiulet. Amb eltemps, un cop es van reactivar leslínies telefòniques, es va afegir elprefix 2 al número dels bombers.

Marcatge més ràpidEl 1953, l’Ajuntament va substituirel 279000 pel 2303030, i el 1962va entrar en funcionament el nounúmero 2535353. Els responsablesde la substitució van al·legar que elmarcatge del nou número era un25% més ràpid que l’anterior. Peraquelles dates, la regidoria va dur aterme les primeres gestions perquèels bombers poguessin disposard’un número de tres xifres que per-metés realitzar la trucada més ràpi-dament i, d’aquesta manera, evitarles confusions que les set xifresvigents ocasionaven.

Arriba el 080La policia de Barcelona disposava desde 1960 del número 091, mentreque altres serveis de Telefònica, comel de despertador o la informació es-portiva, també eren de tres xifres. Encanvi, Bombers no va tenir els tresdígits fins 15 anys més tard.A principis dels anys 70, la provínciade Barcelona va patir molts incendisforestals en què els bombers de laDiputació i els de la capital van haverde treballar colze a colze en l’extinció.La convivència continuada entre totsdos cossos va fer notar als seus res-ponsables que era precís unificar elnúmero de telèfon del servei d’incen-dis per aconseguir una major eficà-cia i rapidesa, així com reduir-lo a tresxifres. Finalment, aquesta demandava ser satisfeta l’any 1975, quanTelefònica va cedir el número 080 alServei d’Extinció d’Incendis i Salva-ment de la ciutat.La nova línia va ser inaugurada el 21de maig per l’alcalde Enrique Masó i,encara que el 080 passava a ser elnúmero oficial d’emergències, es va

decidir que l’antic 2535353 continua-ria vigent per si aquell comunicava oper a trucades no urgents. L’arribadadel 080 va suposar també un canvien la imatge corporativa de la flota devehicles, que van començar a lluir elnou número pintat a la carrosseria.

El pas del CECOB al CGE ha representat un immenssalt tecnològic i de qualitat en l’atenció i gestió de lesemergències per part de Bombers de Barcelona

La Guerra Civil va ferestralls en les comunicacionsi va obligar a reinstaurar lafigura del sereno per avisarels bombers a toc de xiulet

Per Marc Ferrer

FRH 37-p.30 a 31 ok 29/10/10 16:40 Página 30

31

egut per labers (i II)

Número únic: 112Catalunya va estrenar el telèfon únicd’emergències 112 al febrer de 1999.Es complia així la directiva europea queobligava a tots els països de la UE aimplantar aquest número, unificant ladispersió de telèfons existents fins lla-vors. Paral·lelament, però, a Barcelonaes va seguir utilitzant el 080 com atelèfon d’emergències dels bombers, ides del 112 s’hi derivaven aquellestrucades relacionades amb el Cos.

CGE i RESCATEl primer de març del 2006, elCentre de Comunicacions de Bom-bers (CECOB) va desaparèixer del

Parc de l’Eixample per instal·lar-se al’espai reservat a la Sala Conjuntade Comandament, on ja treballavende forma coordinada la GuàrdiaUrbana i els Mossos d’Esquadra desde finals del 2005. Aquest va ser elnaixement del Centre de Gestió d’E-mergències (CGE). La integració deBombers de Barcelona també equi-pararia la tecnologia dels apagafocsbarcelonins a la de la resta de cos-sos d’emergències de la ciutat i detot Catalunya, tot formant part de laxarxa RESCAT (Xarxa d’Emergèn-

cies i Seguretat de Catalunya), a laqual l’Ajuntament de la capital catala-na va adherir-se el 2005. La soluciótecnològica implantada amb aquestaxarxa permetia establir comunicacionsde veu i dades, així com la localitzacióde flotes per GPS, d’una manera méssegura i fiable, prioritzant aquellescomunicacions corresponents a lacoordinació dels usuaris en situaciód’emergència.A partir de l’entrada en funcionamentdel CGE, la primera atenció de les tru-cades a Bombers es va privatitzar.Des de llavors i fins a l’actualitat, elsoperadors de l’empresa Atento filtrenles trucades que rep el número 080 i,sota les directrius dels caps de salade Bombers, gestionen l’avís de lesdotacions. En un futur proper, elnúmero 112 substituirà el 080 com atelèfon únic d’emergències també perals Bombers de Barcelona. �

El 21 de maig de 1975,es va inaugurar el 080com a telèfon unificat delsbombers de la ciutat deBarcelona i de la Diputació

Un dels primers vehicles deBombers que es van adaptar alrecent estrenat 080, l’any 1975

Un ball de números1877 Arriba el telèfon a Espanya.1888 Primera xarxa telefònica de Bombers a Barcelona.1914 Primer número d’emergència de Bombers: 3000.1928 Substitució del número 3000 pel número 12345.1929 Connexió del Parc del Poble Sec amb el Central.1932 Substitució del número 12345 pel 79000.1940 S’hi afegeix el prefix 2.1953 Substitució del número 279000 pel 2303030.1962 Substitució del número 2303030 pel 2535353.1975 Telefònica cedeix el telèfon 080 a Bombers.1999 Catalunya estrena el telèfon únic d’emergències 112.

FRH 37-p.30 a 31 ok 29/10/10 16:40 Página 31

APRÈN A CUIDAR-TE

Un bon descans per a una millLa feina de bomber com-porta un horari laboralgens comú. Les guàrdiestrenquen la rutina i tras-balsen l’organisme, peròseguint unes senzillespautes podem minimit-zar aquestes alteracionsi millorar la nostra quali-tat de vida.

32

Tota persona passa un terç de laseva vida dormint, i gairebé elmateix percentatge de la pobla-ció espanyola té problemes deson, segons dades publicades l’anypassat per la Societat Espanyola d’Es-tudis del Son. Un percentatge queaugmenta entre les persones quetreballen de nit o que no tenen unhorari laboral tradicional, com és elcas dels bombers.El cos humà té uns ritmes biològics iunes funcions fisiològiques cícliquesi regulars. El cicle vital s’anomena cir-cadiari, comprèn les 24 hores del diai està influenciat per factors naturals(dia i nit). En general, el cos està pre-parat per estar actiu durant el dia iinhibit a la nit, per això és aconsellablesituar l’horari laboral entre la sortida ila posta de sol, per fer coincidir l’acti-vitat laboral amb la fisiològica. En elnostre cas, amb el sistema de tornsl’organisme canvia de ritme cada tres oquatre dies, així que per mantenir-nosen forma física i psíquicament és im-prescindible descansar correctamentabans i després de cada guàrdia.

El cicle del sonEl son el formen cinc etapes que esrepeteixen de manera cíclica. Lesdues primeres fases són de son lleu-ger, mentre que la tercera i la quarta

son ràpid, quan les constants aug-menten i es produeixen els somnis(la ment descansa). Per reproduirtotes les fases del son, i així poder-nos recuperar de la fatiga diària, cal

són de son profund, durant el qualles constants biològiques i el tomuscular disminueixen (el cos des-cansa). La cinquena fase és la deREM (Rapid Eye Movement) o de

La natura t’ajuda a dormir Les herbes relaxants poden ser d’ajuda quanet costi dormir, ja que aquestes incideixensobre el sistema nerviós i fan disminuir l’ac-tivitat cerebral i la freqüència cardíaca. Entreles més indicades per acabar amb els nervis,l’ansietat i l’estrès trobem la valeriana, elspètals de rosella, la marialluïsa, la til·la i la la-vanda. Si quelcom et treu la son, limita elconsum de cafeïna durant el dia i pren-teuna d’aquestes herbes en infusió a la nit.

FRH 37-p.32 a 33 ok 29/10/10 16:44 Página 32

33

millor guàrdia

que dormim unes set hores seguides.Durant les guàrdies, però, la inquie-tud d’estar preparats per si sona lasirena i les sortides nocturnes tren-quen el cicle de descans i no deixenque el cos entri en les etapes tres,quatre i cinc, de recuperació física imental. Per això, és fonamental se-guir certes pautes de descans durantles hores prèvies i posteriors al torn:

1. Cal fer àpats lleugers i de fàcildigestió. Els àpats pesats i el con-sum excessiu de líquids abans d’anara dormir dificulten el descans. 2. Evita el consum d’alcohol i detabac, sobretot abans d’anar a dor-mir, ja que actuen com a estimulantsde l’organisme.

Desterrem mites

Fonts: Secretaria de Medi Ambient i SalutLaboral de la UGT, MSD España, SocietatEspanyola d’Estudis del Son, The Better SleepCouncil, Revista ConsumerAmb la supervisió del Dr. Juan Ignacio Paso

a

3. No prenguis begudes estimu-lants (cafè, té, cola...) en sortir de torn.4. Practica regularment exercici.A banda de ser necessari per mante-nir una bona condició física, facilita elson i ajuda a resistir l’estrès.5. Estableix rutines que associïsamb la conducta de dormir i que t’aju-din a reduir l’activació de l’organisme:pren un got de llet, dutxa’t, raspalla’tles dents, posa’t el pijama...6. Instal·la el dormitori en el llocmés tranquil de la casa. Pren mesu-res per evitar sorolls, aïlla les finestresi fes servir cortines.7. No t’automediquis i evita elssomnífers. No és recomanable con-sumir-los de forma regular ja quepoden crear dependència.

8. Posa’t ulleres de sol en sortirde guàrdia. La melatonina participaen la inducció del son i l’existència dellum solar bloqueja la seva segrega-ció en el cervell.9. Tingues present que la migdiadano pot substituir el son normal.La migdiada ideal no hauria de supe-rar els 30 minuts de durada.10. Dorm només algunes horesen acabar el torn. Estigues despertdurant el dia i ves a dormir a la tevahora habitual a la nit. �

DDeesspprrééss dd’’uunnaa gguuààrrddiiaa iinntteennssaa,, ccaall ddoorrmmiirr eell ddoobbllee ppeerr rreeccuuppeerraarr eell ssoonn ppeerrdduutt..- El son no es recupera. L’aconsellable és dormir de set a vuit hores a la nit per ajudar al cos aestablir un ritme adequat.CCaall ddoorrmmiirr qquuaann eell ccooss tt’’hhoo ddeemmaannaa..- Estableix una rutina d’anar a dormir i de despertar-te i el cos s’hi acostumarà. D’altra mane-ra, patiràs desvetllaments nocturns o son diürna.EEll mmaattaallààss ss’’hhaa ddee ccaannvviiaarr qquuaann eess ttrreennccaa..- La vida útil d’un matalàs és de 10 anys, independentment de quin sigui el seu aspecte físic.Allargar-ne l’ús pot comportar mal d’esquena, insomni i un descans inadequat que afectarà ala rutina diària.

FRH 37-p.32 a 33 ok 29/10/10 16:44 Página 33

ACTIVITATS

34

València i L’Hospitalet són els emplaçaments escollits per celebrarel primer Circuit Nacional de Cursa Vertical - Airbox, organitzat perl’Associació Cultural i Esportiva de Bombers de Barcelona. La competició escomposa de dues proves: la primera va tenir lloc a la Torre Iberdrola del cen-tre comercial Aqua, a València, el 24 d’octubre; mentre que la segona provase celebra el 7 de novembre a l’Hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet. A totsdos emplaçaments s’hi realitzen dues pujades, una amb equip d’intervenció iuna altra sense, i els participants poden escollir inscriure’s en la modalitatque prefereixin o en totes dues. Pots consultar tota la informació i el resultatde les proves a la secció d’activitats de www.ciclosvalbuena.com. �

Els esportistes de l’ACE van aconseguir 16medalles, nou d’elles d’or, als Mundials de Policiesi Bombers celebrats al país pirinenc

Encara no havia passat un mesdels flamants resultats de Bom-bers de Barcelona a l’Europolybquan els esportistes de l’ACEs’embarcaven cap als Jocs Mun-dials de Policies i Bombers d’An-dorra. El país pirinenc va acollirefectius d’arreu del món que vanenfrontar-se en 39 categories. Comno podia ser d’una altra manera, elscompanys de l’ACE van repetir l’èxitde València i van tornar a casa amb16 metalls: nou d’or, cinc d’argent idos de bronze.

Els reis de l’Stair RaceLa cursa vertical va tornar a conver-tir-se en la prova esportiva estrellade l’equip de Barcelona, el qual vaaconseguir set medalles, quatre ambequip d’intervenció i tres sense, de la

Bombers de Barcelona va tornar a destacar en la cursavertical, que es va disputar a la Torre de Caldea

L’ACE organitza el I CircuitNacional de Cursa Vertical

mà dels companys José Luis Padilla,Jordi Grau, Salvador Martí, FrancescBach, Carlos Luis i José Miguel Díaz.En l’àmbit aquàtic l’ACE també vadesmarcar-se amb un espectacularpalmarès de cinc medalles, quatred’or i una d’argent, totes aconsegui-des per Eduardo Navarro. Sobredues rodes l’Albert Cantenys vaendur-se l’or en ciclisme en ruta i laplata en la cronoescalada. La delega-ció de Bombers va tancar l’èxit ambla medalla d’argent de Carlos Luis enTravessa de Muntanya i l’or de BenetTutusaus en cursa d’orientació. Ambels magnífics resultats obtinguts alsJocs Europeus i Mundials, els com-panys ja es preparen a fons per dei-xar el pavelló ben alt a les Olimpíadesde bombers i policies, que se cele-braran l’any vinent a Nova York. �

Bombers arrasaal podi d’Andorra

FRH 37-p.34 a 35 ok 29/10/10 16:46 Página 34

35

Del 26 d’agost al 5 de setembre, la ciutat dels gratacels acollirà lacatorzena edició dels World Police and Fire Games, les olimpíadesque reuneixen al voltant de 15.000 bombers i policies d’arreu del globus.L’esdeveniment comprendrà 69 modalitats esportives, incloent per primeravegada l’escalada en rocòdrom, entre les quals n’hi haurà d’exclusives per abombers com el muster o el circuit firefighter. La seu escollida per aquestaedició dels Jocs no és gens casual, ja que al setembre de 2011 se celebraràel desè aniversari dels fatídics atemptats terroristes a les Torres Bessones, enquè van morir desenes de bombers i de policies durant les tasques de rescat.Companys de tot el món homenatjaran a les víctimes amb la seva participacióen l’esdeveniment. T’hi apuntes? Les inscripcions s’obriran a partir de mitjansde novembre, no ho deixis passar! www.2011wpfg.com. �

Vuit metalls al campionatestatal de natacióLa segona edició del Campionat d’Espanya de Natació i Waterpolo,coorganitzat pels clubs esportius de la Guàrdia Urbana i deMossos, va reunir a desenes de bombers i policies de tot el territori espan-yol els dies 2 i 3 d’octubre. Els companys de l’SPEIS van deixar el pavelló benalt amb un total de set podis en les següents categories individuals: 50 i 100metres lliures, 50 i 100 metres braça, 50 metres esquena i 100 metres estils.D’altra banda, en la cursa de relleus de 4x50 en estil lliure, l’equip de Bombersva alçar-se amb la segona posició, per darrere de Mossos, amb un temps de1’58”. Com a màxims medallistes de l’SPEIS van destacar els companys AleixElies, amb tres ors, i Àlex Fernández, amb un argent i dos bronzes. �

L’equip de l’SPEIS format per Aleix Elies, Àlex Fernández, Emili Roura, Román Rocaspana, Eduardo Navarro,Jordi Mínguez i Albert Fernández

Els Mundials més emotiusEls Jocs Mundials de Policies i Bombers se celebraran l’any vinent a NovaYork, commemorant el desè aniversari dels atemptats terroristes

Collserola en biciEl passat 6 d’octubre, va tenir lloc l’ha-bitual passejada en BTT amb motiu deles festes patronals de la GuàrdiaUrbana. La VII Pedalada Memorial Àn-gel Abasolo va reunir un bon númerode companys que van compartir pistesforestals amb policies i aficionats a lesdues rodes. Si bé l’any passat el fang ila pluja van dominar els 32 quilòmetresde recorregut, en aquesta ocasió els ci-clistes van poder gaudir d’un impres-sionant dia de sol i d’un traçat en per-fectes condicions.

FRH 37-p.34 a 35 ok 29/10/10 16:46 Página 35

CALAIX DE SASTRE

36

Baixes del servei

Jubilacions

Defuncions

Des de principis d’any i fins al 31 d’agost, un total de 38 companys icompanyes han causat baixa del servei actiu a Bombers de Barcelona.

JJuuaann JJ.. GGóómmeezz CCaarrmmoonnaa1122552222

MMááxxiimmoo MMoorrllaanneess MMaarrttíínneezz1122552233

FFrraanncciissccoo AAllccoobbaa SSeerrrraannoo1122553388

TToommááss JJoosséé TTeejjeerraa1122554488

MMaannuueell RRooddrríígguueezz RRooddrríígguueezz1122556622

FFeelliippee SSeerrrraannoo PPoorrrreeddóónn1122556699

CCiirriilloo FF.. GGiill CCaanntteerrííaa1144557788

FFrraanncceesscc EEsstteebbaa CCaammppss1144558822

AAlliicciioo AAccoossttaa EEllvviirraa1144558877

FFeerrnnaannddoo VViieejjoo GGuueerrrreerroo1144558899

EEnnrriiqquuee LLlluunneellll BBooiixx1144559900

EEmmiilliioo MMaarríínn RRoovviirraa1144559944

MMaannuueell RRooddeerroo SSáánncchheezz ddee llaa VV..1144660077

EEuuggeenniioo RRoojjaannoo AAmmoo1144661111

FFrraanncciissccoo JJiimméénneezz CCoorrttééss1144661133

ÁÁnnggeell DDoommíínngguueezz SSeellllééss1144662266

AAvveelliinnoo GGaarrccííaa PPéérreezz1144662299

ÁÁnnggeell GGaarrccííaa SSáánncchheezz1144663300

JJoosséé FFeerrrreerr JJoosséé1144663322

JJuulliioo SSaannzz AAgguussttíí1144663366

FFrraanncciissccoo CCaarrrreeññoo GGoonnzzáálleezz1144664400

JJoosséé MM.. MMiiññaarrrroo GGaarrccííaa1144664433

AAnnttoonnii MMaarrttíínneezz AAllbbeerrtt1144664466

JJoorrddii MMíínngguueezz DDoommèènneecchh1144666677

JJuuaann JJ.. FFllaammeerriicchh GGóómmeezz1177552211

JJuuaann RRuussiiññooll RRuuiizz1177553399

AAnnttoonnii MMaarrttíínneezz GGóómmeezz1177555588

AAuugguussttoo DDuurráánn AAllaa1177557733

RRaaffaaeell LLóóppeezz EEssttéévveezz1177559977

JJuuaann MM.. SSáánncchheezz MMiittaaddiieerr1177660066

JJoosséé MM.. GGoonnzzáálleezz VVaallccáárrcceell1177994411

NNúúrriiaa BBuussqquuèè TTaaxxoonneerraa2211114422

MMiiqquueell FFoonnoolllloossaa CCrreessppoo1144664422

AAssssuummppttaa SSiissccaarrtt LLaagguunnaa1166005533

AAllffoonnss CCaarrrreerraass MMaarrttíí1177662288

AAmmaaddeeoo SSaallaass MMaarrttíínn1188115500

EElliisseeoo GGoonnzzáálleezz GGaarrccííaa1199221177

JJoosséé GGaarrrriiddoo GGáámmeezz2266444455

FRH 37-p.36 a 37 ok 29/10/10 16:52 Página 36

Sabies que...El tram viari més perillósde Barcelona es troba ala plaça de Joan Carles I.El punt amb una major con-centració d’accidents de lanostra ciutat és l’encreua-ment del carrer de Còrsegaamb el passeig de Gràcia il’avinguda de la Diagonal.L’extrem nord de la conegu-da com a plaça del Llapisregistra una mitjana de 35sinistres greus cada any.

37

L’instantLes alçades del Port. Un bomber s’enfila per l’estructura d’un dels immensos fin-gers elevats que permeten l’accés i sortida de passatgers dels creuers, durant elservei d’assistència en què Bombers de Barcelona va intervenir la passada nit del12 al 13 d’agost al Moll Barcelona. Foto: H. Carmona

Participa! Vols recomanar un llibre, una pel·lícula o una pàginaweb sobre el món bomberil? Estàs muntant un equip esportiuo organitzant un viatge i vols animar els teus companys aparticipar-hi? Tens alguna anècdota de servei curiosa?No ho dubtis: el Calaix de sastre és el teu espai.Escriu-nos un correu-e a: fahrenheit451@bcn.cat

L’armariet del bomber

Més val tard... Els bombers jubilats durant el 2009 José María Romero iAlfredo López, que no van poder assistir als actes patronals de Sant Joan deDéu, celebrats al març, han rebut recentment la seva Genoveva de mans deldirector del Servei, Joan Pedreny. I és que ja ho diuen, més val tard que mai!

Deixen que la casa es cremiEl 6 d’octubre, els bombers de laciutat de South Fulton (Tenesse,EUA) van arribar al lloc on s’estavacremant una casa rodant i, enllocd’extingir les flames, es van dedicara evitar que aquestes afectessin ales rulots veïnes. L’explicació? Quela família que residia al remolc nohavia pagat la quota anual de 75dòlars al servei –privat– de protec-ció local, cosa que sí que havien fetles demés caravanes. Calcinada lacasa, la propietària va declarar queno culpava als bombers perquè en-tenia que “complien amb la seva fei-na” –alguns d’ells van trucar méstard disculpant-se– i que s’alegravaque ningú hagués resultat ferit.Font: AP

FRH 37-p.36 a 37 ok 29/10/10 16:52 Página 37

LA NOSTRA GENT

38

“El meu invent milloraràla seguretat sota terra”12 anys d’investigacions i quatre patents internacionals conclouen el projectedel company Antoni Pérez: un prototip per controlar l’estat dels bombers enespais confinats. Una eina que pot revolucionar la seguretat en la professió.

Un dels principals problemesamb què es troben els bombersquan actuen en llocs tancats ésla manca de cobertura de laràdio. Túnels, pàrquings, el Metro...són escenaris en què els efectiusdeixen de tenir comunicació ambl’exterior i el control dels mateixos esredueix al temps d’entrada apuntat ala pissarra. “Fa anys vaig interessar-me pels sistemes que empravenaltres cossos de bombers d’arreu delmón. Em va deixar parat que, ambtots els avenços tecnològics queexisteixen, no hi hagués cap sistemaper controlar-nos quan treballem en

aquestes condicions”, recorda AntoniPérez. Així va començar el periple derecerca d’experts, tècnics i enginyersper trobar una solució. I l’ha trobada:un sistema de balises que es col·lo-quen a terra a mesura que s’accedeixal recinte, de la mateixa manera que

es fa actualment amb la corda guia.Les balises tenen una doble funció:mostrar el camí de sortida mitjançantsenyals acústics i lluminosos i actuarcom a repetidors del senyal, aconse-guint que no es perdi la comunicacióamb l’exterior en situacions en què nohi ha cobertura. A més, estan dotadesamb un sensor de temperatura i un degas natural.

Control de variables vitalsLes balises es connecten a un emis-sor-receptor que cada bomber ha dedur al jaquetó. Aquest s’activa quanl’efectiu es vesteix i no es desactivafins que la dotació torna al parc, i con-trola les següents variables de cadabomber: localització, estat de mobilitato d’immobilitat (per saber si ha patitun desmai) i temps d’aire que li quedaa l’EPR. La informació, que s’actualit-za de manera constant, la rep la balisamés propera i l’envia a l’exterior, on unvehicle de control recull les dades enuna aplicació informàtica i les mostraen pantalla. D’altra banda, l’aparelltambé té un botó d’alarma perquè elbomber pugui avisar a l’exterior siquelcom va malament.Un cop fetes les proves en entorns re-als –amb la col·laboració de Bombers–,i verificat el seu bon funcionament,l’invent es va presentar en societat el14 d’octubre. “Jo no tinc cap formacióen tecnologies –explica Pérez–, peròporto 12 anys parlant amb tot tipusd’experts i movent-me per trobar so-lucions. La tenacitat és la clau”. �

A. Pérez: “No volia crearcap meravella tecnològica,sinó una eina que em fos útilcom a bomber i m’aportésun extra de seguretat”

FRH 37-p.38 a 40 ok 3/11/10 13:05 Página 38

39

Dos bombers contenen les flames que surten d’un vehicle aparcat a l’avingudà Jordà, a tocar de l’Hospital de la Vall d’Hebron, durant unaintervenció realitzada la passada nit del 3 de setembre. Fotografia: Fernando Jovellar

FRH 37-p.38 a 40 ok 29/10/10 16:54 Página 39