bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
TRANSCRIPT
Són aquelles reaccions que es duen a terme a partir de reactius senzills i mitjancant les quals obtenim productes complexos.
En l'anabolisme hi ha despesa d'energia.
Exemples: La duplicació del DNA a la mitosi. Fabricació/síntesi de proteïnes, transcripció i traducció del DNA. Reproducció cel lular.· Mitosi. Canvi de pell. Canvi de globuls vermells.
GLICOGENÒLISI El cos necessita glucoses a la sang
sobretot en èpoques de dejuni.
Pel que fa al fetge, aquest pot aportar les glucoses a la sang també a partir de la glicogenòlisi:
La glucosa és necessària perquè hi ha cèl lules que només poden ingerir ·glucosa (com les neurones o els glòbuls vermells). Per tant cal que algunes cèl lules facin la · gluconeogènesi per controlar el nivell de glucosa en sang (l g/ml).
Les cèl lules que poden dur-la a terme ·són: Hepatòcits Cèl lules del intestí (enteròcits)· Escorca renal.
Es dona a partir de:
Piruvat (PYR) Despesa de 2 ATP i 2 GTP Despesa de poder reductor Invers a la glicòlisi però amb
molècules intermediaries diferents. Gasta més.
Lactat (Ac.LAC) El múscul l’allibera al torrent
sanguini El fetge l'absorbeix i crea GLU
Aminoàcids (AA) Quan ingerim AA en
excés No es formen GLU a
partir dels AA essencials
Àcids grassos (AG) Es forma GLU a partir dels
components dels AG AG dona Ac-CoA (obtingut a la
ß-oxidació) dona PYR
SÍNTESI D'ÀCIDS GRASSOS
Acid gras sintasa Ac-CoA AG (nC=parell) propionil-CoA AG (nC=
imparell)
α-cetoácids + descarboxilació PYR AG
http://www.biorom.uma.es/contenido/UIB/Jmoldesarrollo/FAS/index.html
El cos emmagatzema energia en forma d’acilglicèrids (+ efectivitat)
Habits alimentaris humans: condueixen a uns cicles de nutrició / dejuni que
requereixen d'una bona homeòstasi
DEJUNI el fetge cedeix la GLU a glòbuls vermells i neurones la resta fa servir AG (energèticament)
Després d’un menjar ric en hidrats, la glucosa s'emmagatzema per reduir el nivell de glucosa postprandial, en forma de glucogen i després en àcids grassos. En estat post-absortiu, després de dinar, els processos es reverteixen.
Postprandial dip
Els nivells de glucosa en sang estan fortament controlats per hormones: glucagó i insulina
L’energia és un flux l’origen de la qual és el Sol. L’energia s’utilitza fins que es gasta.
Cloroplasts . Plastidis verds ja que conténen, entre altres pigments fotosintètics, clorofil la. En ells es ·realitza la fotosíntesi.
Cromoplasts plastidis de color groc o ataronjat per acumulació de carotenoides, com els del tomàquet o la pastanaga.
Leucoplasts plastidis de color blanc. Es troben en les parts no verdes de la planta. Així, per exemple, en les cèl lules de la patata ·trobem un tipus de leucoplastos, els amiloplasts, anomenats així per contenir midó.
Són orgànuls molt variables en quant a nombre, forma i grandària.
Així, per exemple, les cèl de certes algues filamentoses tenen un o dos únics cloroplasts, altres, com la planta aquàtica elodea, tenen nombrosos cloroplasts.
La seva forma és, normalment, de lent biconvexa, però poden ser també estrellats o amb forma de cinta enrotllada en hèlix.
La fotosíntesi es pot definir com un procés anabòlic que es produeix en els cloroplasts i en què l'energia lluminosa és transformada en energia química que posteriorment serà utilitzada per a la fabricació de substàncies orgàniques a partir de substàncies inorgàniques.
6 CO2 + 6 H2O C6H12O6 + 6 O2
Els productors primaris (plantes) són qui converteixen l’energia física del sol en energia química.
Els consumidors agafen molècules orgàniques (és a dir l’energia química) ja creada i guardada als productors primaris. Els consumidors primaris la condueixen fins al mitocondri i allà per mitjà de la respiració cel lular ·obtenen els ATP’s.
La clorofil la és una proteïna que té un · magnesi associat i per tant, és una heteroproteïna
Tipus de clorofil la:· Tipus A: Té un radical metil. Tipus B: té un radical aldehid.
Al mig del complex d’antena hi ha una clorofil la reactiva · la qual capta i guarda els electrons.
Les altres clorofil les ·que l’envolten únicament tenen funció de captació pel que fa als fotons de llum, ja que és molt difícil que un raig insereixi directament a la clorofil la reactiva.·
La clorofil la capta els fotons de llum, · assumeix aquesta energia i al fer-ho un dels seus electrons s’excita (canvia d’òrbita), fins que una altre clorofil la el capta. La que perd ·l’electró s’oxida i la que el guanya es redueix.
El complex d’antena està situat als fotosistemes 1 i 2
Els fotosistemes són els centres on s'agrupen els
pigments fotosintètics, en els quals un sol membre del grup, la clorofil la del ·
centre reactiu, actua transferint els electrons a un acceptor final.
El fotosistema 1 (ric en clorofil la a· ) es troba a la part del tilacoide que toca l’estroma.
El fotosistema 2 (ric en clorofil la b· ) es troba a la part del tilacoide que no toca a l’estroma
H2O + CO2 O2 + Glucosa
En ella hi ha dos fases diferenciades que estan retroalimentades, la fase lumínica té com a producte el reactiu de la fase fosca
Fase lumínica: té lloc gràcies a l’acció de la llum. En ella obtenim poder reductor oxidant l’aigua i s’allibera un H+. Té lloc als tilacoides (fotosistema 2 i fotosistema1).
En ella hi ha dos fases diferenciades que estan retroalimentades, la fase lumínica té com a producte el reactiu de la fase fosca
Fase fosca o cicle de Calvin: no és necessària la llum. En ella es redueix el CO2 per acabar obtenint glucosa. Té
lloc a l’estroma.
NO NOMÉS ES DONA A LA NIT!!
Els electrons que han anat fins al centre reactiu (una clorofil la ·reactiva), passen a la feofitina (captació dels electrons per tant es redueix)...... plastoquinona (li calen 2 e-)... citocrom... plastocianina PS I
A la clorofil·la reactiva és necessari que algú li reposi els electrons que va perdent. AQUESTA FUNCIÓ LA FA L’AIGUA. Ja que el fotosistema 2 té associat un sistema que s’encarrega de trencar les molècules d’aigua (fotòlisi de l’aigua):
fotosistema 1 passa els electrons a la ferrodixina......passa electrons a la NADP reductasa
NADPH2
NADPH2
NADPH2
NADPH2
NADPH2
2H2O 4H+ + O2 + 4e-
el pH de l’estroma es va aproximant a 8 (bàsic - neutre) i el de l’interior del tilacoide a 5 (àcid)
De vegades pot donar-se
una fosforilació cíclica
el pH de l’estroma es va aproximant a 8 (bàsic - neutre) i el de l’interior del tilacoide a 5 (àcid)
ATP sintasaestà situada a la paret del tilacoide, agafa ADP i el converteix en ATP
El NADPH2 i l’ATP
van a parar a la fase fosca per
aportar-hi energia i poder reductor
En ella hi ha dos fases diferenciades que estan retroalimentades, la fase lumínica té com a producte el reactiu de la fase fosca
Fase lumínica NECESSITA H2O ADP + PiFotons NADP
OBTÉ NADPH2 ATP
DESPRÈN O2
Tot un plegat de reaccions independents de la llum.
Fixació del carboni
Reaccions de reducció
Regeneració de la ribulosa 1,5 bifosfat (RuBP)
Bàsicament es fixa el CO2 i altres compostos es converteixen en GLUCOSA.
Succeeix a l’ESTROMA.
S’inicia amb un ribulosa (glúcid de 5 carbonis), se li incorpora una molècula de CO2. L’enzim que
ho fa es diu RUBISCO. Com a resultat s’obté una molècula molt inestable de 6 carbonis.
Per fer-ho cal ATP3-fosfoglicerat
(1,3-fosfoglicerat) Gliceraldehid-3-fosfat
Cada volta al cicle genera:•2 gliceraldehid-3-fosfat
•3 ADP •2 NADP+
Cada G3P té 3 carbonis. Sumant els dos que es
generen son 6 carbonis. Si he de regenerar la
Ribulosa (pentosa 5C) he de gastar-ne 5 dels 6 C.
Així doncs cada 6 voltes es crearà una Glucosa.
estomes oberts = la planta CO2, i surt l’ O2
FOTORESPIRACIÓ: mesura preventiva davant la possible pèrdua d'aigua (tancament estomes), quan l'ambient és càlid i sec. És llavors quan l'oxigen generat en el procés fotosintètic comença a assolir altes concentracions.
La RUBISCO te pocapoca afinitat pel COafinitat pel CO22, per tant necessita que al medi hi hagi una elevada concentració de CO2 per aconseguir trobar-lo i poder reaccionar. Per contra, té una gran afinitat per l’ Ogran afinitat per l’ O22.
Però quan la concentració de diòxid de carboni en la fulla és considerablement inferior en comparació a la d'oxigen, el mateix enzim és l'encarregat de catalitzar la reacció de la RuBisCO amb l'oxigen RuBisCO amb l'oxigen en lloc del diòxid de carboni.
No genera ATP ni poder reductor.
La ruta segueix al peroxisoma, al mitocondri i al
cloroplast, i acaba generant acaba generant
COCO22.
C3 C4 CAMTreballen amb molècules de 3 carbonis al cicle de Calvin.
Fan servir la fotorespiració quan cal.
Algues, cianobacteris i plantes vasculars.
Típiques de climes temperats i humits.
Fotorespiració minimitzada.
Utilitzen un enzim (PEP) fosfoenolpirutvat per fixar el CO2 generant malat, una molècula de 4C.
Fotosíntesi més eficaç.
Només vasculars.
Típiques de climes secs o amb llargs períodes d’aridesa.
A la nit obren estomes i alliberen aigua i entra CO2.
Es transforma en malat (4C) i es guarda.
Quan surt el sol tanca estomes i allibera el CO2 del malat, i comença el cicle de Calvin.
Vasculars.
Clima desèrtic (dia/nit).
MILLOR ADAPTACIÓ A CLIMES ÀRIDS / PÈRDUA D’HUMITAT
C4
TEMPERATURA
TEMPERATURA
Hi ha plantes que necessiten molta llum i altres amb cutícules més petites que no necessiten tanta llum.
Si la intensitat de la llum augmenta hi ha més fotosíntesi però cada planta té un màxim, es comencen a fer malbé les clorofil les amb ·una intensitat massa elevada que varia segons la planta.
INTENSITAT DE LA LLUM
COLOR DE LA LLUM La pitjor llum per a dur a terme la
fotosíntesi és la verda ja que és la llum que la clorofil la repèl. ·
La millor llum és la vermella o la blava, depèn de la planta. El vermell proporciona més calor i
menys energia. El blau proporciona menys calor
(gairebé gens) i molta energia.
