benefici ambiental del verd urbà
TRANSCRIPT
Abril de 2015
La ciutat renaturalitzada
Concepte, elaboració de continguts i disseny
Els beneficis ambientals del verd urbà
La ciutat és un sistema que necessita moltes entrades pel seu funcionament diari: oxigen, matèries primeres, radiació solar, energia, aigua; per generar productes manufacturats i serveis. Al mateix temps, se’n deriven, però: emissions de gasos contaminants, residus sòlids o aigües residuals, entre d’altres. El metabolisme ineficient de la ciutat reclama massa de la natura. Però quan és eficient, les disfuncions ambientals es minimitzen i la qualitat de vida dels ciutadans millora.
En aquest metabolisme ciclic el verd urba te una funcio clau exercint múltiples funcions que van molt més enllà del seu valor ornamental o estètic i que, al capdavall, representen una important millora global de la qualitat dels entorn urbans.
Més enllà del valor ornamental
Imatge recreada d'una Barcelona verda. Jornet-Llop-Pastor Arquitectes
La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 3
+ verd urbà =
- calor
- contaminació i soroll
- CO2
+biodiversitat
+ infiltració i - erosió
+salut i +relacions socials
- despeses
La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 4
Existeix una clara correlació entre els espais verds densos i la disminució de la temperatura. La reducció de temperatura ambiental associada a la presència de vegetació constitueix un element important de cara a l’estalvi en climatització al pic de l’estiu, així com un factor de confort per a la població.
Més verd, menys calorRegulador climàtic a gran escala
El fenomen de l’illa de calor a Nova York i el paper mitigador de les temperatures per part de la vegetació. A l’esquerra es mostra el gradient de temperatures i a la dreta la densitat de coberta vegetal. Es pot observar una forta correlació entre les àrees més vegetades i les que presenten temperatures més baixes.Font: Earht Observatory (NASA).
Un estudi recent de la Universitat de Manchester ha calculat que un increment d’un 10% dels espais verds de la ciutat podria reduir la temperatura fins a 4ºC.
Un estudi recent de la Universitat de Manchester ha calculat que un increment d’un 10% dels espais verds de la ciutat podria reduir la temperatura fins a 4ºC.
Segons un informe de la Universitat de Tokio[1], la zona arbrada té una temperatura mitjana de 2,7 ºC més baixa que una zona urbana anàloga sense vegetació.
[1] Tsuyoshi Honjo. 2003. Analysis of surface temperature in urban green spaces by using Landsat data. University of Tokyo. Presentat durant la cinquena Conferència de clima urbà del 2003 a Lodz (Polònia).
Segons un informe de la Universitat de Tokio[1], la zona arbrada té una temperatura mitjana de 2,7 ºC més baixa que una zona urbana anàloga sense vegetació.
[1] Tsuyoshi Honjo. 2003. Analysis of surface temperature in urban green spaces by using Landsat data. University of Tokyo. Presentat durant la cinquena Conferència de clima urbà del 2003 a Lodz (Polònia).
La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 5
En el metabolisme cíclic de la ciutat, el verd urbà té una funció clau en la regulació climàtica, aconseguint temperatures més suaus i confortables amb els següents tres efectes:• La intercepció de la radiació solar incident.• L’efecte refrigerant sobre l’aire pel fenomen de l’evapotranspiració.• La modificació dels fluxos d’aire i la reducció de la velocitat del vent.
En conjunt aquests tres efectes redueixen la temperatura ambiental i també la de les façanes i l’interior dels habitatges comportant una reducció directa de les necessitats de climatització i, eventualment, un efecte indirecte de millora de l’eficiència dels aparells d’aire condicionat en reduir la diferència tèrmica entre l’interior i l’exterior dels edificis.
Més verd, menys calorEfecte microclimàtic
Comparació del microclima urbà i el rural, des de la perspectiva de l’arbrat.Font: Bourgery, Corinne; Maillet, Laurent (Paris, 1993). L’Arboriculture urbaine.
Els percentatges de radiació absorbida mesurats en diversos estudis mostren xifres força elevades, gairebé sempre superiors al 65%, i properes al 80-90% en la majoria de casos.
Els percentatges de radiació absorbida mesurats en diversos estudis mostren xifres força elevades, gairebé sempre superiors al 65%, i properes al 80-90% en la majoria de casos.
La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 6
La vegetació exerceix una funció significativa en la retenció de contaminants atmosfèrics. Els principals aspectes que determinen la capacitat de retenció de contaminants per part de la vegetació són:
•Les concentracions de contaminants a l’atmosfera (nivells d’immissió). En la mesura que no se superin els llindars de tolerància de la vegetació, com més contaminants hi hagi a l’atmosfera més gran serà la retenció de la vegetació.
•La tipologia de verd i de les espècies que el formen. La ubicació i alçada de la vegetació, la forma i disposició de les fulles i l’hàbit caducifoli o perennifoli de l’espècie constitueixen factors determinants.
•Les condicions meteorològiques incideixen de manera diversa i complexa en els nivells d’immissió.
Més verd, menys contaminació i sorollRetenció de contaminants atmosfèrics
Elements químics retinguts per les fulles d’alguns arbres planifolis habituals en el verd urbà.Font: Seminari Internacional sobre Verd urbà (UNESCO/MAB, 1989).
El cinquè programa marc de la UE en matèria de medi ambient va finançar el projecte BUGS (Benefits of urban green space), finalitzat el juliol de 2004. L’objectiu principal del projecte era desenvolupar una metodologia per avaluar el paper del verd en la mitigació de les externalitats derivades del model de vida urbà.
Resultats del projecte BUGS:• L’increment d’un 20% a un 40% del verd urbà d’una ciutat –ja sigui en
forma de parcs urbans, teulades vegetals, verd de carrer, etc.– es tradueix en una reducció d’un 4% dels nivells d’immissió de l’ozó troposfèric, principalment per l’efecte de refredament que provoca la vegetació.
• La vegetació és responsable de la reducció d’un 10% de la concentració de partícules.
El cinquè programa marc de la UE en matèria de medi ambient va finançar el projecte BUGS (Benefits of urban green space), finalitzat el juliol de 2004. L’objectiu principal del projecte era desenvolupar una metodologia per avaluar el paper del verd en la mitigació de les externalitats derivades del model de vida urbà.
Resultats del projecte BUGS:• L’increment d’un 20% a un 40% del verd urbà d’una ciutat –ja sigui en
forma de parcs urbans, teulades vegetals, verd de carrer, etc.– es tradueix en una reducció d’un 4% dels nivells d’immissió de l’ozó troposfèric, principalment per l’efecte de refredament que provoca la vegetació.
• La vegetació és responsable de la reducció d’un 10% de la concentració de partícules.
Espècies Núm. elements Principals elements Castanyer d’Índies (A. hippocastanum) 50 Mn, Zn, Sr
Sòfora (Sophora japonica) 45 Pb, Mn
Robínia (Robinia pseudocacia) 45 Mn, Zn
Morera blanca (Morus alba) 44
Lledoner (Celtis australis) 43 Cu, Pb, Mn, Zn, Sr
Auró (Acer platanoides) 43 Mn, Zn, Sr
Tell (Tilia sp.) 43 Cu, Pb, Mn
Plàtan (Platanus sp.) 40 Mn, Sr
Ailant (Ailanthus altissima) 39 Cu, Pb, Zn
La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 7
La vegetació té un cert efecte en reduir la contaminació acústica, tot i que clarament inferior al de les pantalles artificials. Per tal que l’absorció de soroll per part de la vegetació, exclusivament, sigui rellevant, cal utilitzar vegetació alta i densa i en una franja extensa, situació poc factible en entorns urbans, tret que no existeixen grans àrees forestals al mig de la ciutat.
De totes maneres, l’ús mixt de pantalles artificials vegetades o de motes vegetades resulta molt més positiu, per bé que la vegetació juga en aquests casos un paper més ornamental, ambiental i/o psicològic que no pas de mitigació del soroll.
Més verd, menys contaminació i sorollReducció de contaminació acústica
Font: ISon21. Blog de ingeniería y sostenibilidad del s.XXI.
La Norma tècnica de jardineria i paisatgisme: pantalles vegetals, recomanacions per al seu ús com a barreres acústiques i visuals, del Col·legi oficial d’enginyers tècnics agrícoles i perits agrícoles de Catalunya, indica que una pantalla vegetal de 3 a 10 m d’amplada pot presentar un índex d’absorció de 0,5 a 1 dB, i una de 30 m un índex de 5 dB. La Norma també descriu el potencial d’atenuació físic del soroll de les pantalles vegetals com baix, però en canvi, destaca l’efecte psicològic important que té la seva presència en la reducció de la percepció del soroll.
En el marc del projecte BUGS, ja esmentat, s’indica que la combinació d’arbres, vegetació herbàcia i substrat porós entre una via transitada i els edificis aconsegueix reduir el soroll que arriba a les façanes en xifres realment elevades: entre 10 i 15 dB(A).
La Norma tècnica de jardineria i paisatgisme: pantalles vegetals, recomanacions per al seu ús com a barreres acústiques i visuals, del Col·legi oficial d’enginyers tècnics agrícoles i perits agrícoles de Catalunya, indica que una pantalla vegetal de 3 a 10 m d’amplada pot presentar un índex d’absorció de 0,5 a 1 dB, i una de 30 m un índex de 5 dB. La Norma també descriu el potencial d’atenuació físic del soroll de les pantalles vegetals com baix, però en canvi, destaca l’efecte psicològic important que té la seva presència en la reducció de la percepció del soroll.
En el marc del projecte BUGS, ja esmentat, s’indica que la combinació d’arbres, vegetació herbàcia i substrat porós entre una via transitada i els edificis aconsegueix reduir el soroll que arriba a les façanes en xifres realment elevades: entre 10 i 15 dB(A).
La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 8
En funció de les escales espacials i temporals considerades, la vegetació pot actuar com a embornal temporal de CO2.
Però en l’aspecte en el qual el verd desenvolupa una funció molt rellevant és en la regulació tèrmica de les ciutats, afavorint, entre d’altres aspectes un important estalvi energètic en climatització. És, justament, en aquesta qüestió, per tant, on es pot afirmar que el verd urbà contribueix a mitigar el canvi climàtic: reduint el consum energètic i, per tant, les emissions de CO2 associades.
Més verd, menys CO2Efecte embornal i mitigació del canvi climàtic
Variació estacional de la coberta vegetal i de la concentració de CO2. La variació de les concentracions de CO2 en l’arbrat caducifoli depèn de la presència de fulles a les capçades dels arbres. Considerant ambdós hemisferis, els moments de màxima captació de CO2 es produeixen el març i el setembre i els de mínima el maig i el novembre.Font: ERF/AGBAR (1995).
La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 9
La riquesa d’espècies vegetals que es pot trobar en una ciutat pot ser considerable, fins al punt que és fàcil que superi l’existent en d’altres ambients menys antropitzats de l’entorn.
La importància del verd urbà per moltes espècies faunístiques, especialment ocells, és molt gran, pel fet que constitueix un element diferencial que recrea o conserva un hàbitat, relativament similar al natural, inscrit en una matriu urbanitzada força més homogènia.
És evident que la tipologia de verd i les seves característiques (dimensions, forma, etc.), així com la proximitat o connexió amb d’altres espais verds, condiciona la importància de l’espai en termes de biodiversitat. Així, els espais verds d’una certa entitat, amb una barreja d’ambients herbacis, arbustius, forestals i aquàtics presenten un elevat potencial de cara al foment de la biodiversitat.
Més verd, més biodiversitatFoment de la riquesa biològica
Preferència d’hàbitats dels principal ocells de la ciutat.Font: Ocells de Barcelona. Guies d’educació ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, número 23.
La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 10
En el medi urbà, la pavimentació i impermeabilització de bona part del sòl comporten l’alteració de processos naturals com la infiltració o la percolació; i generen problemes importants derivats de l’increment del volum i la velocitat de les aigües d’escolament en cas de pluges torrencials.
El manteniment d’un percentatge elevat de sòl permeable i cobert de vegetació en el medi urbà ajuda a regular la infiltració i l’escolament mitigant, per tant, els efectes negatius derivats de les pluges intenses. Alhora, aquest procés facilita la recàrrega dels aqüífers i el manteniment de la humitat del sòl, reduint les necessitats de reg. Aquest triple efecte de la vegetació, per tant, pot contribuir a una regulació i millora important dels fluxos d’aigua a la ciutat, més rellevant com més gran sigui la superfície verda de la ciutat.
La vegetació també exerceix un paper molt important en la prevenció de l’erosió, gràcies a la capacitat de fixació del sòl que exerceix el sistema radicular de les plantes.
Més verd, més infiltració i menys erosióRegulació dels fluxos d’aigua
Relació entre la impermeabilització del sòl i el percentatge d’escolament de la precipitació caiguda.Font: Servei d’hidrologia de Duluth, Minnesota.
En entorns plenament naturals amb vegetació l’escolament superficial és de l’ordre del 10%, mentre que en els que presenten un elevat grau d’impermeabilització aquest percentatge s’incrementa fins el 55% o més.
En entorns plenament naturals amb vegetació l’escolament superficial és de l’ordre del 10%, mentre que en els que presenten un elevat grau d’impermeabilització aquest percentatge s’incrementa fins el 55% o més.
La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 11
El verd urbà té nombrosos efectes indirectes beneficiosos sobre la salut, especialment pel que fa als associats a la reducció de la contaminació atmosfèrica. Per altra banda, el verd exerceix altres efectes indirectes sobre la salut que, sovint, es troben a mig camí entre el benefici fisiològic i el psicològic. Tant la pròpia contemplació del verd –valor simbòlic i ornamental–, com la seva utilització per realitzar-hi activitats lúdiques o recreatives –valor utilitarista– també tenen un clar efecte psicològic sobre la població d’entorns netament urbans.
Un altre efecte indirecte sobre la salut dels espais verds a les ciutats, es troba en el fet que aquests espais estimulen i indueixen la pràctica de l’esport, amb els efectes beneficiosos que això comporta. Finalment, els espais verds també constitueixen una part significativa dels espais públics de la ciutat i, com a tals, esdevenen àrees de relació i de convivència que fomenten la cohesió social. Un exemple clar serien els horts urbans.
Més verd, més salut i relacions socialsEfectes indirectes sobre la salut i beneficis socials
Nombres de morts i percentatges atribuïbles als nivells diaris de PM10 superiors a 50µg/m3. Barcelona 2001-2004.Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.
La contaminació atmosfèrica s’està convertint en un dels principals problemes de salut pública d’Espanya i d’Europa. La Comissió Europea estima que a Espanya cada any moren 16.000 persones prematurament per càncer i problemes respiratoris relacionats amb la contaminació, principalment a les grans àrees urbanes .
La contaminació atmosfèrica s’està convertint en un dels principals problemes de salut pública d’Espanya i d’Europa. La Comissió Europea estima que a Espanya cada any moren 16.000 persones prematurament per càncer i problemes respiratoris relacionats amb la contaminació, principalment a les grans àrees urbanes .
Diversos estudis remarquen la importància d’un “entorn natural” per afavorir un millor estat físic i psíquic de les persones, facilitar recuperacions més ràpides (i amb menys complicacions) dels ingressos hospitalaris, disminuir els símptomes de l’estrès, potenciar el sistema immunitari front eventuals malalties, fomentar la capacitat de concentració (en general i en malalties concretes com el dèficit d’atenció crònica), etc.
Diversos estudis remarquen la importància d’un “entorn natural” per afavorir un millor estat físic i psíquic de les persones, facilitar recuperacions més ràpides (i amb menys complicacions) dels ingressos hospitalaris, disminuir els símptomes de l’estrès, potenciar el sistema immunitari front eventuals malalties, fomentar la capacitat de concentració (en general i en malalties concretes com el dèficit d’atenció crònica), etc.
La ciutat renaturalitzada. Els beneficis ambientals del verd urbà 12
Més verd, menys despesesBeneficis econòmics associats al verd urbà
El Center for urban forest resarch del Departament d’Agricultura d’Estats Units ha realitzat modelitzacions i estudis cost-benefici en els quals es comparaven els costos de manteniment anual amb els beneficis reportats per distintes espècies d’arbres. A partir d’aquests estudis es constatava que mentre els costos de gestió es mantenien relativament estables en el temps –tret d’una inversió inicial més elevada– els beneficis proporcionats s’anaven incrementant amb la longevitat de l’arbre, de manera que hi havia un moment, variable en funció de l’espècie, en què el balanç net cost-benefici començava a ser positiu i cada vegada esdevenia més favorable Més informació a http://www.fs.fed.us/psw/programs/cufr/
Els beneficis econòmics derivats de la presència de vegetació en les ciutats s’associen a diverses funcions ambientals del verd urbà:
•En relació a la regulació climàtica, l’arbrat pot suposar un estalvi energètic per a habitatges i oficines (climatització i calefacció), considerant tres efectes diferenciats: l’ombra, l’efecte refrigerant de l’evapotranspiració i la reducció de la velocitat del vent. Un estalvi energètic que es tradueix en un estalvi econòmic.
•L’atractiu estètic, la millora de la qualitat ambiental i el caràcter d’espai públic de qualitat que ofereix el verd urbà constitueixen factors positius – socialment ben percebuts i desitjats– que tenen repercussions econòmiques positives sobre el seu entorn immediat (barri) i en relació al conjunt de la ciutat.
•Cal destacar, finalment, un darrer aspecte que sí admet una clara parametrització: la relació entre el preu de l’habitatge i la proximitat d’espais verds.
El verd i els espais naturals són susceptibles de ser valorats econòmicament atenent a metodologies de l’economia ecològica, d’acord amb les quals es posa preu a les funcions ecològiques, socials i de suport a l’activitat econòmica que aquells espais representen.
El verd i els espais naturals són susceptibles de ser valorats econòmicament atenent a metodologies de l’economia ecològica, d’acord amb les quals es posa preu a les funcions ecològiques, socials i de suport a l’activitat econòmica que aquells espais representen.