baula.com/clic - edelvives
TRANSCRIPT
I ENCĂN LES IDEES
FES
baula.com/clic
LA PROPOSTA QUE ESTAVES ESPERANT PER TREBALLAR PER PROJECTES AVUI
ARRIBA
I ARA COMENĂA UNA NOVA AVENTURA.
TâATREVEIXES A FER CLIC?
Descobreix per què Clic Ês el que estaves esperant
SORPRESA
APRENENTATGE PER
ESTACIONS
COMUNICACIĂ ORAL COEDUCACIĂ
PEDAGOGIA DE LA LLUM
INTEL¡LIGĂNCIES MĂLTIPLES
GESTIĂ EMOCIONAL
ATENCIĂ A LA
DIVERSITAT
CONNEXIĂ FAMĂLIA-ESCOLA
PAISATGES DâAPRENENTATGE
CULTURA DEL
PENSAMENTAPRENENTATGE
COOPERATIU
Edat mitjana
En aquest projecte et proposem viatjar en el temps i conèixer molts pobles que van conviure a lâedat mitjana, les seves ciutats i pobles, costums, cultures i professions. PujarĂ s a bord dâun vaixell viking, aprendrĂ s a viure com un bĂ var, et reunirĂ s en assemblea com un ostrogot i admirarĂ s els mosaics bizantins, entre moltes altres aventures!
3 anysEDAT RECOMANADA
Virus i bacteris
Els virus i els bacteris sĂłn organismes molt petits. SĂłn pertot arreu, però nomĂŠs es poden veure amb un microscopi! En aquest projecte et submergirĂ s en el mĂłn dâaquests microorganismes i resoldrĂ s molts interrogants: com podem lluitar contra els virus i els bacteris perjudicials? Quins bacteris sĂłn beneficiosos per a la vida? Quines malalties estan causades per un virus? Com podem prevenir infeccions? Per a què serveixen les vacunes?
3 ¡ 4 ¡ 5 anysPROJECTE DE CICLE
FantĂ stic per fomentar la salut
i el benestar
Ideal per aprendre la importĂ ncia de preservar
el patrimoni cultural
La millor selecciĂł per a un curs que enlluerna
Dones inventores
En el passat, les persones se les van haver dâenginyar per viure en un mĂłn sense electricitat, transports ni comunicacions, però grĂ cies als invents i les tecnologies que han aparegut la nostra vida ĂŠs avui molt mĂŠs còmoda i fĂ cil. Acompanyat per dotze dones inventores, coneixerĂ s alguns dels seus invents mĂŠs extraordinaris, com el frigorĂfic, els intermitents, els raigs X portĂ tils, lâalarma de la llar i les comunicacions sense fil precursores del Bluetooth, el GPS i el wifi, entre molts altres grans invents.
4 anysEDAT RECOMANADA
Canvi climĂ tic
Cada dia observem el temps que fa, i ĂŠs lògic, perquè el clima ĂŠs molt important per a la nostra vida i influeix en tots els ĂŠssers vius del planeta. Ser conscients del canvi climĂ tic i ajudar a frenar-lo ĂŠs una necessitat real. En aquest projecte coneixerĂ s les causes de lâescalfament global i quines conseqßències tĂŠ sobre la vida al nostre planeta: inundacions, sequera, huracans, desertitzaciĂł, etc. A mĂŠs, aprendrĂ s accions per ajudar a aturar-lo!
5 anysEDAT RECOMANADA
Recomanat per avançar en
la igualtat
Idoni per treballar lâeducaciĂł
ambiental
Material per a lâalumnatSORPRESES assegurades
MĂ ximaPERSONALITZACIĂ
ConnexiĂłFAMĂLIA-ESCOLA
Una prĂ ctica carpeta amb tot el que cal per
treballar cada projecte
LĂMINA 1Cada projecte tĂŠ una sorpresa diferent
LĂMINA 2Què saps? Què vols saber?
LĂ mina visual que ajuda a travĂŠs dâimatges a conversar sobre el que saben i el que no saben i permet dibuixar o agregar el que volen saber.
En digital: lĂ mines per treballar aquest procĂŠs separadament.
2
QUĂ EN SAPS?QUĂ EN VOLS
SABER?
179585_CLICK_3A_Virus_Cuad_Cat.indd 3 09/03/2021 2:37:01
Activitat amb llum
Descobreix elements ocults grĂ cies a la llum.
INVENTS AMAGATS1
1
EN AQUEST LABORATORI SâESTĂ TREBALLANT EN UNA NOVA.
RASCA I DESCOBREIX
QUI ESTĂ
TREBALLANT?
QUĂ ESTĂ
OBSERVANT?
QUĂ SâESTĂ
CULTIVANT?
QUĂ ES VEU A
LA PANTALLA?
QUĂ SâESTĂ
INVESTIGANT?
179585_CLICK_3A_Virus_Cuad_Cat.indd 1 09/03/2021 2:36:53
Rasques
Troba els rasques i descobreix pistes o informaciĂł interessant.
1RASCA Y PEGA
179075_CLICK_345A_Virus_Cuad_Lamina_Rascas.indd 1
16/02/2021 9:40:46
QUI ESTĂ
TREBALLANT?
QUADERN LĂ mines de treball.
Adhesius i encunyats.
LĂ mines en blanc que pots usar com vulguis, en funciĂł de les necessitats de cada aula.
Les lĂ mines estan preparades per poder extreureâs si tâagrada treballar-les separadament.
LâACORDIĂ DELS HĂBITSMitjançant aquestes targetes visuals, es pretĂŠn treballar hĂ bits saludables de manera amena i molt lĂşdica.
LES PROVES DE LA DOCTORA PROVANOVAConte informatiu sobre el tema del projecte, que, a mĂŠs, inclou informaciĂł especĂfica.
MATERIAL ESPECĂFIC DE CADA TEMA
Virus i bacteris
Material per a lâalumnat
Cada projecte contĂŠ diversos materials,
adequats a les necessitats dâinvestigaciĂł
i desenvolupament
LA GRAN GALERIA DELS INVENTSĂlbum de cromos per completar i aprofundir invents i persones inventores.
LES AVENTURES DâEN ROBIN HOODAdaptaciĂł dâaquesta famosa llegenda medieval.
EL MEU PRIMER ĂLBUM DE LâEDAT MITJANAĂlbum de cromos dels diversos pobles que es coneixeran durant el viatge pel projecte.
BIOGRAFIES DE DONES INVENTORESTargetes visuals que tracten de les biografies dâinventores il¡lustres.
EL MEU DIARI DE LA PETJADA ECOLĂGICAUn diari per completar, analitzar i reflexionar els nostres hĂ bits i costums.
POSTALS PER PREGUNTAR, PENSAR I DIALOGAR Aquestes targetes visuals i les seves preguntes busquen la reflexió sobre les conseqßències del canvi climà tic.
LĂMINES DE MATERIAL ESPECĂFIC Per emprar en les propostes de tallers i activitats del racĂł del projecte.
Diferents a cada tema.
ME / R 3
ŠG
ELV
ME / R 2
ŠG
ELV
TARGETES DE VOCABULARI En majĂşscules per a 3 i 4 anys, i en lletra lligada per a 5 anys.
Per treballar el vocabulari especĂfic del projecte.
REVISTA PER A LA FAMĂLIA Amb suggeriments i reptes per implicar
les famĂlies en el procĂŠs dâensenyament-aprenentatge.
3
Què ho causa?
CAUSES NATURALS
ĂSSER HUMĂ
Variacions en la radiaciĂł solar
Activitat volcĂ nica
Canvis en lâòrbita de la Terra
Tectònica de plaques
DesforestaciĂł Incendis forestals
Agricultura intensiva
CombustiĂł de carbĂł,
petroli i gas
Ramaderia industrial
Abocadors
Com es pot evitar?
ACCIONS INDIVIDUALS
Utilitzar mitjans de transport eficients
i caminar
Estalviar energia Disminuir
el consumReduir, reciclar
i reutilitzar
MODIFICAR HĂBITS DE CONSUM
ACCIONS COL¡LECTIVES
Protegir els espais naturals i les espècies amenaçades
Establir un model energètic basat
en energies renovables
Promoure el cultiu variat
Incentivar el consum local i de temporada
Millorar lâeficiència energètica en
vehicles, aparells, dispositius...
2
CAMINANT CAP AL FUTURCom podem participar des de casa per satisfer les necessitats que
tots tenim sense comprometre el futur del planeta?
En aquest projecte els vostres fills i filles posaran en marxa accions que estiguin al seu abast per tenir cura del medi ambient: evitaran el con-sum excessiu de productes, reciclaran objectes, aprendran a plantar... I moltes coses mĂŠs!
Ăs un canvi en les condicions mitjanes a la Terra durant un llarg perĂode de temps, com ara:
Què Ês el canvi climà tic?
les precipitacionsla temperatura
Quines conseqßències tÊ?
Puja el nivell del mar
Pèrdua de biodiversitat
Fenòmens naturals extrems
Efectes en la salut de
les persones
Pluges intenses - Sequeres - Huracans - DesertitzaciĂł
Edat mitjana
Dones inventores Canvi climĂ tic
La proposta didĂ ctica recull activitats segons els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i les habilitats i les destreses que els nens i nenes necessiten desenvolupar.
Aprenentatge COOPERATIU
ComunicaciĂł ORAL
RUTINES I DESTRESES
de pensament
Aposta per la COEDUCACIĂ
GestiĂł EMOCIONAL
ODS
Material per a docents
Clic contĂŠ tot el que cal
per educar AVUI
Virus i bacterisProposta didĂ ctica
PROPOSTA DIDĂCTICAUna proposta oberta, perquè et permet recollir la història de cada aula. Amb espais perquè facis les teves anotacions i personalitzis les propostes.
EstĂ organitzada en tres fases. Cadascuna contĂŠ tot el que necessites en cada moment.
Inici InvestigaciĂł i desenvolupament Tancament
Mapa mental i de continguts, pla de treball, activitats de motivaciĂł, suggeriments de decoraciĂł de lâaula, paisatge dâaprenentatge, què sabem i què volem saber, i organitzaciĂł de recursos.
Desenvolupament dels materials especials de cada projecte, revista informativa, tallers, activitats del racĂł, mĂşsica i moviment, pedagogia de la llum, recursos expressius i literaris, finestres al mĂłn i quadern.
Activitats de tancament, estacions dâaprenentatge i avaluaciĂł.
VIRUS I BACTERIS 19
Perjudicials per a la vida, VIRUS i BACTERIS
Com es transmeten? Com es poden prevenir?
Mesures dâhigiene
HĂ bits saludables
VacunaciĂł
com ara
amb
Higiene personal
Neteja dâobjectes
AlimentaciĂł
Esport
Descans
Per contacte
Per via aèria
Directe
Indirecte
Persona a persona
SuperfĂcies
Objectes
PartĂcules en suspensiĂł
Gotes de pols
Microbiologia
Quines malalties poden produir?
CĂ ries
Otitis
Conjuntivitis
Refredat
Angines
XarampiĂł
Varicel¡la
Covid-19
Metges
Farmacèutics
Biòlegs
Quina ciència els estudia?
18
Quina forma tenen?
MAPA DE CONTINGUTS
Virus i bacteris 3 anys
VIRUS I BACTERIS
Què són?
a travĂŠs dâun
microscopi
Coma
Esfera
BastĂł
Espiral
(bacteris)
Complexa
Corona
Tubular
(virus)
El cos humĂ
Aparell digestiu: flora intestinal
LâalimentaciĂł
Iogurts
Begudes prebiòtiques
La medicina
VacunesMedicaments
Beneficiosos per a la vida,
BACTERIS
Com poden ser?
que es troben a
SĂłn organismes molt petits que
nomĂŠs es poden veure
VIRUS I BACTERIS 17
Busquem ajudants de cientĂfics
Equip per observar microorganismes
Virus i bacteris amb art
Les mans netes!
Cultivem bacteris?
El meu llibre acordiĂł de virus i bacteris
Un remei per als ulls
La història dâun virus
El meu virus en 3D!
I... què passa quan tossim?
Dòmino de virus i bacteris
Virus i bacteris, bingo!
Comptem microorganismes?
El sabĂł fa mĂ gia!
La història lluminosa dels virus i els bacteris
Ăltimes notĂcies dels virus i els bacteris!
Conferència: Aixà són els virus i els bacteris
ExposiciĂł de microorganismes
Mapa conceptual
Revista informativa
Motivacions
Tallers
Racons
AvaluaciĂł
Activitats de tancament
Estacions dâaprenentatge
MAPA MENTAL16
Virus i bacteris 3 anys
Preguntes
Què són els virus i els bacteris?
Quina forma tenen?
Com poden ser?
On es troben els bacteris beneficiosos?
Com es poden prevenir els virus i els bacteris nocius?
Quines malalties poden produir?
VIRUS I BACTERIS
Com es transmeten els virus i els bacteris perjudicials?
Conte informatiu
AcordiĂł dels hĂ bits
Quadern
Material especĂfic per a racons i tallers
Ball
Recursos
Cançó amb karaoke
Clic digital
Paisatge dâaprenentatge
Targetes de vocabulari
Pedagogia de la llum
En començar el projecte, els mapes tâajudaran a veure la globalitat de les propostes.
Pots triar diversos itineraris i configurar el teu camĂ: amb quina motivaciĂł vols començar, quines informacions necessites ampliar, quins tallers i activitats del racĂł tens ganes de desenvolupar.
MOTIVACIĂ I DECORACIĂ Propostes amb recursos
imprimibles des de Clic digital.
PAISATGE DâAPRENENTATGE Una proposta molt versĂ til per
consolidar continguts, atendre la diversitat o avaluar. Tu decideixes!
Des de Clic digital.
43EDAT MITJANA
Amb caixes grans de cartrĂł i, si es vol, amb lâajuda de les famĂlies, es pot crear un castell gran i una muralla amb merlets.
Pot estar a lâespai de joc simbòlic o en un altre lloc comĂş del centre. ServirĂ perquè els nens i les nenes sâhi puguin ficar dins per recrear la vida dins el castell, posant-se en el paper de les diferents persones i ĂŠssers imaginaris de lâedat mitjana.
Crear un castell gegant
Les finestres de lâaula es poden transformar en
vidrieres medievals de diferents maneres:
⢠Enganxar paper de cel¡lofana de diferents colors a les finestres.
⢠Col¡locar trossos petits de paper de cel¡lofana a sobre dâun paper adhesiu de mida DIN-A4. Cobrir-ho amb una altra capa de paper adhesiu i enganxar-ho als vidres.
⢠Posar trossos petits de paper de cel¡lofana a sobre dâun paper dâacetat de mida DIN-A4 cobert de goma dâenganxar. DesprĂŠs, plastificar-ho i enganxar-ho a les finestres.
⢠El plom es pot simular dibuixant amb retolador o amb cartolina negra.
Es pot utilitzar la plantilla disponible a (Imprimibles, Clic digital).
En taules tapades per teles dâestil medieval, es poden crear les diferents parades dâun mercat: dâartesania; de fruites i verdures; de pa i pastissos; de carn i peix; de teles; de porcellana...
Podem comptar amb la col¡laboraciĂł de les famĂlies per recopilar les primeres matèries que es vendran.
A mĂŠs dâambientar el projecte, el mercat permetrĂ el joc simbòlic.
Convertir les finestres en vidrieres
Comprar al mercat medieval
Dibuixar en mida real els personatges (reis, reines, guerrers, bufons), amb un buit per ficar-hi el cap i sortir somrients a la foto.
TambĂŠ es poden recrear personatges i elements caracterĂstics dels diversos pobles que es treballen en el projecte: guerrers avars, orfebres ostrogots, comerciants bizantins o pictes amb els seus cossos dibuixats.
Posar en el photocall
En algun espai exterior del centre, crear un petit hort en el qual conrear, com si fóssim camperols medievals, sègol, fruites i vegetals.
Es poden preparar etiquetes que indiquin què sâha plantat, i tambĂŠ un espantaocells que cuidi la collita.
Conrear lâhort
42 EDAT MITJANAFASE DâINICI
DecoraciĂł de lâaula
LâambientaciĂł de lâaula ĂŠs molt mĂŠs que una simple decoraciĂł de les parets. Ha dâestar orientada a incentivar la imaginaciĂł dels nens i nenes, hem de crear un ambient acollidor i motivador que afavo-reixi el desenvolupament de processos cognitius com lâatenciĂł, la memoritzaciĂł, la discriminaciĂł vi-sual o lâexpressiĂł oral.
A mĂŠs a mĂŠs, la decoraciĂł permet ensenyar a travĂŠs de la visualitzaciĂł, enllaçar idees, organitzar es-pais dâensenyament i aprenentatge, etc.
Aquesta ambientaciĂł ha dâinfluir en lâaprenentatge de lâinfant i ha de servir de suport als temes treba-llats. Al seu torn, un ambient estimulant i canviant proporciona seguretat i motiva lâaprenentatge de lâalumnat.
Es proposen diferents idees per decorar lâaula i, en alguns casos, altres espais del centre, per recrear un entorn en el qual els nens i les nenes puguin submergir-se en lâambient dels pobles que van viure a lâedat mitjana.
Utilitzeu els imprimibles que es poden trobar a Clic digital.
Es poden convertir els passadissos o lâaula en un castell amb els elements segĂźents:
⢠Un pont llevadĂs: el marc de la porta imita les pedres i al terra, subjectada per cadenes (Imprimibles, Clic digital), hi ha la porta
de fusta. Per sota hi passa el riu, que es pot fer amb paper o tela de color blau.
⢠Lâentrada al pati dâarmes, a la torre de lâhomenatge o a qualsevol dependència del castell.
⢠La sala del guerrer: amb les armes i lâelm.
⢠Torxes que il¡luminin els passadissos.
⢠Escuts dels diferents regnes i famĂlies (Imprimibles, Clic digital).
⢠Banderoles amb el sĂmbol de cada classe, per decorar sostres i passadissos (Imprimibles, Clic digital).
⢠Finestres amb vidrieres de colors.
⢠Cadires medievals: unes fundes amb lâescut de cada nen i nena convertiran les cadires de lâescola en mobiliari amb segles dâantiguitat.
Elaborar els elements que componen lâaldea amb
material reciclat:
⢠Castell i muralles: amb tubs de paper higiènic i cartró.
⢠Aldea i cases dels camperols: amb capses (de llet, de galetes...) folrades de paper marró o blanc i pintades.
⢠Monestir: amb capses de cartró i tubs de paper higiènic.
⢠EsglÊsia: amb brics o capses de cartró.
⢠Hort: amb plastilina i foam.
⢠Animals: de joguina o de plastilina.
⢠Riu: amb paper dâalumini, de revistes o pintat,
i un pont fet amb cartrĂł o pals de gelat.
Els elements, col¡locats a alçades diferents i tapats per paper o tela de color verd, permetran recrear lâaldea.
Recrear lâambient dâun castell medieval
Fabricar una maqueta dâuna aldea medieval
51VIRUS I BACTERIS
ÂŤEstimats nens i nenes:
SĂ, sĂ, us parlo a vosaltres...
Benvinguts al nostre centre dâinvestigaciĂł! Soc la cientĂfica Provanova.
Com podeu veure, estic molt nerviosa. Tants assajos per aquĂ i per allĂ fan que els nervis em surtin per les orelles! Estem investigant per crear el medicament mĂŠs important de tooooot el mĂłn i hi ha moltes proves a fer.
Mâheu dâajudar. Hi ha un munt de virus i bacteris que no paren de moureâs pertoooot arreu. Els tenim per qualsevol lloc, sĂłn molt petits i entremaliats... Hem dâaprendre moltes coses sobre els virus i els bacteris per crear, finalment, aquest medicament meravellĂłs. La vostra ajuda ĂŠs molt important. Mâajudeu?
Entrareu al laboratori per començar les proves. (riure nerviós)
Vinga, tothom a investigar! Ens ho passarem molt bĂŠ!Âť
Inici de la missiĂłAquest ĂŠs el repte motivador que inicia el paisatge. En gran grup, escoltar amb els alumnes i les alum-nes el missatge de la doctora Provanova.
Inici de la missiĂł
9 10 11
28
12 13 14
7 5
Fi de la missiĂł
(èxit)
17 18
6 3 14
21 19 22 24 26252320
15 16
Activitats obligatòries
Activitats opcionals
50 FASE DâINICI
Paisatge dâaprenentatge
El treball per projectes permet que els alumnes i les alumnes aprenguin una temà tica compartida de diferents maneres: no tots en el mateix moment, ni amb el mateix material, ni amb les mateixes expe-riències.
El paisatge dâaprenentatge permet fer itineraris personalitzats, però amb la possibilitat de crĂŠixer en equip.
Un paisatge dâaprenentatge crea un marc compost per diferents metodologies que, en integrar-se, donen respostes concretes a les necessitats educatives de lâalumnat a lâaula.
En un paisatge, sâentrellacen les intel¡ligències mĂşltiples amb la taxonomia de Bloom. I dâaquesta uniĂł neix la matriu que permet crear diferents tipus dâactivitats, que seran les que possibilitaran els itinera-ris personalitzats, ja sigui al grup o a lâalumne.
Les intel¡ligències orienten lâestil de cada activitat, lâĂşs dels materials o la representaciĂł de lâaprenen-tatge. La taxonomia de Bloom dirigeix lâobjectiu de lâactivitat, i, per tant, emfatitza el que sâavaluarĂ i les estratègies cognitives necessĂ ries.
Tot això va acompanyat dâun marc visual i narratiu relacionat amb el contingut curricular i del tema treballat.
⢠Analitzar i seleccionar informació sobre els virus i els bacteris.
⢠Establir hipòtesis.
⢠Fer experiments i analitzar experiències quotidianes.
⢠Comprendre la importĂ ncia del progrĂŠs cientĂfic i valorar el seu impacte en la vida de les persones.
⢠Utilitzar les TIC com a instrument dâaprenentatge.
⢠Competència comunicativa lingĂźĂstica i audiovisual
⢠Competència matemà tica
⢠Competència en el coneixement i la interacciĂł amb el mĂłn fĂsic
⢠Competència digital
⢠Competència dâaprendre a aprendre
⢠Competència social i ciutadana
⢠Competència dâautonomia, iniciativa personal i emprenedoria
⢠Competència artĂstica i cultural
⢠Aprendre a ser i actuar de manera cada vegada mÊs autònoma
⢠Aprendre a pensar i a comunicar
⢠Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
⢠Aprendre a conviure i habitar el món
⢠Virus: caracterĂstiques
⢠Bacteris: caracterĂstiques i tipus
⢠Vies de transmissió de virus i bacteris
⢠Malalties produïdes per virus i bacteris
⢠HĂ bits dâhigiene i dâalimentaciĂł
⢠LingĂźĂstica
⢠Cinesicocorporal
⢠Logicomatemà tica
⢠Visualespacial
⢠Musical
⢠Interpersonal
⢠Intrapersonal
⢠Naturalista
OBJECTIUS
COMPETĂNCIES BĂSIQUES CAPACITATS BĂSIQUES
CONTINGUTS
IM
El paisatge de Virus i bacteris En aquest paisatge dâaprenentatge els nens i les nenes sâembarcaran en el gran repte que els proposa la cientĂfica Provanova: trobar un medicament! Per aconseguir-ho, hauran dâaprendre coses sobre els virus i els bacteris. Sâhi pot accedir a Clic digital.
Aquest paisatge contĂŠ 8 activitats obligatòries per arribar a lâèxit i 18 activitats opcionals.
Es poden emprar per consolidar el que sâha treballat a classe, per tornar sobre el tema des dâuna altra perspectiva, per ajudar alguns nens i nenes a comprendre alguna cosa que no hagi quedat clara⌠El paisatge dona infinites possibilitats.
Material per a docents
AtenciĂł a la
diversitat
83VIRUS I BACTERIS
⢠Explicar a lâalumnat dâuna manera senzilla què ĂŠs una vacuna i per a què serveix.
⢠Col¡locar davant dâun flexo o dâuna llanterna cada silueta de lâ Imprimible 12 i demanar als nens i nenes que expliquin el que els suggereix cada imatge projectada: virus, injecciĂł, nena sana, nena malalta i arc de Sant MartĂ.
⢠Relatar el primer cas possible: hi ha un brot dâun virus i una nena sense vacunar es pot infectar.
ESCENA 1
⢠Projectar la imatge de la nena malalta.
⢠Animar-los a establir hipòtesis sobre el que li ha passat; per exemple, que el virus va infectar la nena i va emmalaltir.
ESCENA 2
⢠Relatar el segon cas possible: hi ha un virus, però la nena està vacunada.
⢠Projectar el virus i la xeringa (aquà podem tornar a incidir en la funció de les vacunes). Convidar-los a plantejar hipòtesis sobre el que li ha passat; per exemple, que el virus no va infectar la nena perquè està vacunada i el seu sistema immune va eliminar el virus.
ESCENA 3
⢠A lâĂşltim, projectar la nena sana i lâarc de Sant MartĂ. Concloure que si estem vacunats enfront dâun determinat virus i aquest ens infecta, el nostre sistema immunològic estarĂ preparat per fer-li front, defensar-se i no caure malalts.
ESCENA 4
82 FASE DâINVESTIGACIĂ I DESENVOLUPAMENT
⢠Comunicar-se oralment a travÊs del joc.
⢠Introduir-se en la representació teatral.
⢠Expressar emocions i fomentar lâempatia.
⢠Experimentar amb la projecciĂł dâelements opacs (ombres) i translĂşcids.
⢠Afavorir lâatenciĂł i lâescolta entre companys i companyes.
⢠Crear sentiment de grup.
⢠Representació teatral
⢠ExpressiĂł dâemocions i foment de lâempatia
⢠Elements opacs i translúcids
⢠Atenció i escolta entre companys i companyes
⢠Sentiment de grup
OBJECTIUS CONTINGUTS
Pedagogia de la llum
La llum ĂŠs una gran eina pedagògica que multiplica les possibilitats de joc i dâaprenentatge. Convida a explorar, a investigar i a inventar mil històries on adquireixen protagonisme la curiositat i la sorpresa. Crea un escenari propici perquè els nens i nenes centrin la seva atenciĂł, treguin les seves pròpies conclusions, posin en alerta els seus sentits i aprenguin per si mateixos. A mĂŠs a mĂŠs, les activitats amb llum es converteixen en activitats lĂşdiques, cientĂfiques, artĂstiques i creatives a parts iguals, que afavoreixen la concentraciĂł en el joc alhora que els relaxa.
Activitats amb llum Aquest tipus dâactivitats impliquen treballar amb una font de llum, ja sigui natural (la llum directa o indirecta del sol) o artificial (llums, llanternes, bombetesâŚ). Permeten experimentar amb les posicions del sol, les ombres tant negres com de colors (si es fan amb elements translĂşcids), els reflexos, la fluorescència i els colors.
Materials
PresentaciĂł de lâactivitat
⢠Flexo de llum o llanterna, Imprimible 12, fil (per penjar les siluetes) o pal depressor (per moure les siluetes com si fossin titelles)
⢠Amb aquesta activitat incidirem en la importĂ ncia de la vacunaciĂł, que en molts nens i nenes pot provocar nerviosisme i por. Explicar-los que la vacuna ĂŠs un medicament for-mat per virus inactius o debilitats perquè el sistema immunològic del cos pugui crear de-fenses enfront dâuna malaltia determinada. Un cop vacunats, el sistema immune reconeix lâagent infecciĂłs del qual va ser vacunat i el destruirĂ .
⢠La intenciĂł ĂŠs que els alumnes i les alumnes entenguin la importĂ ncia de vacunar-se per no caure malalts en cas que un virus ens infecti. Per dur a terme aquesta activitat la sala haurĂ dâestar poc il¡luminada.
⢠En aquesta activitat hi ha dos casos possibles: en el primer, la nena no està vacunada; en el segon, la nena està vacunada.
Desenvolupament de lâactivitat
La vacuna, la nostra millor defensa
⢠Competència comunicativa lingĂźĂstica i audiovisual
⢠Competència dâaprendre a aprendre
⢠Competència social i ciutadana
⢠Competència artĂstica i cultural
⢠Aprendre a ser i actuar de manera cada vegada mÊs autònoma
⢠Aprendre a pensar i a comunicar
⢠Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
⢠Aprendre a conviure i habitar el món
⢠LingĂźĂstica
⢠Cinesicocorporal
⢠Visualespacial
⢠Interpersonal
⢠Intrapersonal
⢠Naturalista
COMPETĂNCIES BĂSIQUES CAPACITATS BĂSIQUESIM
87VIRUS I BACTERIS
Ball
Ritme
⢠Per gaudir i sentir la cançó amb tot el cos, ensenyar i practicar amb els alumnes i les alumnes la coreo-grafia segĂźent. Mostrar-los el vĂdeo de la dansa (Clic digital) perquè es fixin en els passos.
â Tornada: Pas cap endavant, pas cap endarrere, girem sobre nosaltres mateixos. Pas cap endavant, pas cap endarrere, girem sobre nosaltres mateixos, però al costat contrari.
â Primera estrofa: Obrim una cama cap a un costat amb un peu i ajuntem lâaltre peu alhora que pi-quem de mans. Fem el mateix alternant els peus a un costat i a un altre.
â Segona estrofa: Percudim sobre el nostre cos amb una mĂ al pit i lâaltra a la cuixa. Les anem alter-nant i fem els gestos de rentar les mans, dir que no i que els virus marxin.
⢠Una altra manera de gaudir de la cançó ĂŠs amb ressons rĂtmics. Lâactivitat consisteix a realitzar un ritme de quatre pulsacions perquè els alumnes i les alumnes contestin repetint aquest mateix ritme. Practicar el ritme sense mĂşsica, com sâindica a la taula. DesprĂŠs, veure el vĂdeo del musicograma (Clic digital) i dur a terme lâactivitat. Es pot utilitzar un xilòfon o una flauta per fer lâescala musical.
Altres propostes
⢠Recordar-los la importà ncia de rentar-se les mans. El temps recomanat pels experts Ês de 20 segons fregant amb sabó i uns altres 20 segons aclarint les mans amb aigua.
⢠Preguntar als alumnes i les alumnes si saben el que sĂłn 20 segons i mostrar-los el vĂdeo per al rentat de mans (Clic digital). Explicar-los que 20 segons ĂŠs el temps que es tarda a cantar la tornada de la cançó. Cal cantar-la dues vegades: una per fregar i una altra per aclarir. Animar-los a practicar-ho men-tre canten la cançó.
Docent Els alumnes repeteixen
86 FASE DâINVESTIGACIĂ I DESENVOLUPAMENT
Les mans ben netes
Rentaât, rentaât, les mans sota lâaigua, perquè els virus hem dâeliminar i, si vols tenir les mans ben netes, el sabĂł haurĂ s dâutilitzar.
Els bacteris bons ens poden ajudar, però, en canvi, dels virus no ens podem refiar. No es poden veure perquè són molt petits, ara ens faran mal si els tenim dins.
Rentaât, rentaât, les mans sota lâaigua, perquè els virus hem dâeliminar i, si vols tenir les mans ben netes, el sabĂł haurĂ s dâutilitzar.
Ăs per això que jo em vull protegir, i, abans de menjar, em rento bĂŠ les mans. Ăs per això que jo em vull protegir, perquè no vull que els virus vinguin.
Rentaât, rentaât, les mans sota lâaigua, perquè els virus hem dâeliminar i, si vols tenir les mans ben netes, el sabĂł haurĂ s dâutilitzar.
MĂşsica i moviment
En el desenvolupament del projecte es plantegen activitats de mĂşsica i moviment, ja que sĂłn la base dels aprenentatges escolars, sobretot en educaciĂł infantil. Potencien el desenvolupament corporal, mental i emocional. A travĂŠs de la mĂşsi-ca i el moviment, lâinfant coneix i explora el mĂłn que lâenvolta. Lâobjectiu ĂŠs propiciar de forma lĂşdica i activa la curiositat, la interioritzaciĂł i el reforç dels temes que investiguen.
Cançó
⢠Demanar als nens i nenes que escoltin la cançó atentament (Clic digital). Preguntar-los sobre què parla i si dona alguna informació que no sabien sobre els virus i els bacteris.
⢠Ajudar-los a memoritzar la cançó. DesprÊs, utilitzar la versió en karaoke per cantar-la tots junts.
⢠Convidar-los a ballar la cançó lliurement. DesprÊs, instar-los a representar amb el cos les accions que descriu i inventar moviments per gesticular-la.
⢠Desenvolupar el gust i gaudi per lâexpressiĂł musical i corporal.
⢠Utilitzar les cançons i el ball com a mitjĂ dâaprenentatge.
⢠Treballar la memòria i lâatenciĂł a travĂŠs de lâaprenentatge de cançons amb gestos i moviments associats.
⢠Iniciar-se en el coneixement de lâescala musical.
⢠Cançó del projecte: Virus i bacteris
⢠ConsolidaciĂł de moviments a travĂŠs dâun ball
⢠Ressons rĂtmics: picar de mans i picar
⢠Lâescala musical
⢠ParticipaciĂł activa en lâactivitat musical
OBJECTIUS CONTINGUTS
⢠Competència comunicativa lingĂźĂstica i audiovisual
⢠Competència dâautonomia, iniciativa personal i emprenedoria
⢠Competència artĂstica i cultural
⢠Aprendre a ser i actuar de manera cada vegada mÊs autònoma
⢠Aprendre a pensar i a comunicar
⢠Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
⢠Aprendre a conviure i habitar el món
⢠Cinesicocorporal
⢠Visualespacial
⢠Musical
⢠Interpersonal
COMPETĂNCIES BĂSIQUES CAPACITATS BĂSIQUESIM
105DONES INVENTORES
ESTACIà 1: Com se sent un inventor o una inventora?Activitat individual / Intel¡ligència intrapersonal
Mostrar-los la imatge en la qual hi ha representades dues situacions relacionades amb la creaciĂł dâun invent (Clic digital): a la primera imatge, es comet un error en la prova dâun invent; a la segona imatge, sâaconsegueix
lâèxit amb el funcionament adequat de lâinvent. Demanar als nens i nenes que identifiquin les emocions que es deriven de cada escenari i facin un dibuix que representi lâenuig o lâalegria.
Zona: A sobre dâunes taules, pot ser a la zona on estiguin ubicades les emocions.
Narrativa: Ser inventor o inventora no ĂŠs una tasca senzilla. Es necessita temps, creativitat i persistència malgrat els errors que puguin sorgir durant la creaciĂł de lâinvent. Com se sentia lâinventor quan cometia un error? I quan va aconseguir acabar el seu invent?
ESTACIĂ 2: Els noms dels inventsActivitat individual / Intel¡ligència lingĂźĂstica
Convidar els alumnes i les alumnes a associar els noms dels invents amb la seva patent i identificar les vocals que contÊ cada paraula. Escriure, plastificar i enterrar els noms en una safata sensorial que contingui arròs, sal, sucre, sorra⌠Indicar-los que utilitzin unes pinces o les mans per cercar els noms, col¡locar-los a la plantilla corresponent (Clic digital) i unir la patent amb la paraula perduda. Demanar-los que repassin les vocals que contÊ la paraula
seguint una clau de colors: la A de color lila, la E de color blau, la I de color vermell, la O de color verd i la U de color groc. En acabar, netejar la targeta amb una tovalloleta humida i tornar-la a la safata sensorial.
Zona: A sobre dâunes taules, pot ser al racĂł de les lletres, a la biblioteca, etc.
Narrativa: Les inventores estan nervioses perquè les dades de la patent dels seus invents sâhan barrejat i po-drien perdre el seu invent. Els noms dels seus invents, mĂ gicament, han ballat i sâhan colat a la safata dels tresors. PodrĂ s ajudar-les a unir cada nom amb lâinvent que li correspon?
ESTACIĂ 3: Twister dâinventores Activitat grupal / Intel¡ligència cinesicocorporal
Delimitar una zona al terra amb una corda o amb guixos. Col¡locar-hi les imatges de les inventores que hi ha re-presentades a les Targetes biogrĂ fiques per formar lâesquema del joc Twister. Ficar en una bossa o en una capsa imatges dels invents que han creat aquestes inventores. Dir als alumnes i a les alumnes que han dâassociar lâin-vent que agafin amb la inventora que li correspongui, i col¡locar una mĂ o un peu a les imatges del terra. Per torns, cadascĂş agafa una imatge fins que tots formin part del joc.
Zona: Un espai al terra, lliure de mobles al voltant.
Narrativa: Abans de construir un invent, cal exercitar el cervell, i tambĂŠ el cos. Per això, hem de pensar i moure el cos fins a trobar la inventora que va crear lâinvent que ens toqui. Quan la trobem, lâassenyalarem posant-hi una mĂ o un peu al damunt. Però atenciĂł!, la resta dels companys i companyes sâaniran sumant al joc i al final podreu acabar tots ben embolicats.
104 FASE DE TANCAMENT
Estacions dâaprenentatge Les estacions dâaprenentatge sĂłn una eina motivadora i lĂşdica que permet als nens i nenes realitzar les activitats de manera mĂŠs autònoma. Es tracta dâuna proposta flexible que, a mĂŠs a mĂŠs, fomenta la comunicaciĂł i la cooperaciĂł entre lâalumnat.
Es desenvolupen plantejant un itinerari dâactivitats de tot el projecte o nomĂŠs dâalguns conceptes. Aquestes activitats es duen a terme a diferents espais de lâaula, anomenats estacions, on els alumnes i les alumnes treballen de manera autònoma. Les activitats varien en forma i estil i es poden relacionar amb les intel¡ligències mĂşltiples. Cada estaciĂł dâaprenentatge ha de tenir material suficient perquè un petit grup de cinc o sis infants pugui treballar de manera simultĂ nia. El docent ĂŠs el mitjan-cer, observador i avaluador de les activitats que lâalumnat desenvolupa.
LâavaluaciĂł es duu a terme de dues maneres. Per part del docent, se suggereix completar un full de re-gistre cada vegada que els nens passen per una estaciĂł utilitzant la tècnica de lâobservaciĂł. Per part dels alumnes, una autoavaluaciĂł que duen a terme a lâestaciĂł final de lâitinerari. La informaciĂł recopila-da a les estacions dâaprenentatge i les avaluacions recollides al llarg del projecte formen lâavaluaciĂł final.
ESTACIĂ 1
ESTACIĂ 3
ESTACIĂ 2ESTACIĂ 8
ESTACIĂ 4ESTACIĂ 6
ESTACIĂ 7
ESTACIĂ 5
⢠Els fulls de registre de lâavaluaciĂł i lâautoavaluaciĂł de les estacions dâaprenentatge es troben a Clic digital.
Funcionament
Organitzar grups de cinc o sis infants. Cada grup comença a una estaciĂł diferent i acaba-ran quan tots hagin completat el cicle. Encara que vagin en grup, a cada estaciĂł els indicarem la manera de dur a terme lâactivitat (en grup, en parella, individualmentâŚ). Quan acabin lâactivitat, pas-saran a la segĂźent estaciĂł dâaprenentatge i continuaran rotant fins a completar tot lâitinerari. Ăs ales-hores quan tots alhora duen a terme lâestaciĂł final (autoavaluaciĂł).
Consells prĂ ctics
⢠Abans de començar, en assemblea, explicar el funcionament i les activitats que hauran de desen-volupar.
⢠Si ĂŠs la primera vegada que es duu a terme aquesta dinĂ mica, ĂŠs aconsellable que cada grup uti-litzi un cartell identificatiu amb les fotografies o els noms dels seus membres. Aquest cartell es col¡locarĂ a lâestaciĂł dâaprenentatge en el qual estiguin ubicats, i el portaran amb ella cada vegada que canviĂŻn dâestaciĂł. Aquest gest facilitarĂ el seguiment de lâalumnat.
ESTACIĂ FINAL AutoavaluaciĂł
PEDAGOGIA DE LA LLUM Es proposen activitats per dur a terme
amb llum (jocs de llum, dâombres, de colors, llum natural, etc.) i activitats per fer amb la taula de llum. Les propostes treballen continguts del projecte des de totes les Ă rees.
ESTACIONS DâAPRENENTATGE Una proposta global per a una
consolidaciĂł de coneixements i avaluaciĂł diferents.
REVISTA INFORMATIVA Una revista amb tota la informaciĂł necessĂ ria
per comprendre i desenvolupar el projecte.
Inclou enllaços per ampliar coneixements.
MĂSICA I MOVIMENT Propostes per al treball del
projecte des del moviment, els ritmes i el contingut digital.
VĂdeos de les coreografies
i musicogrames des de Clic digital
Activitats multisensorials
i treball manipulatiu
109CANVI CLIMĂTIC
AutoavaluaciĂł
LâautoavaluaciĂł ofereix a lâinfant les aportacions segĂźents: participar activament en la valoraciĂł del seu aprenentatge; reconèixer els seus avenços, èxits i dificultats; analitzar el seu desenvolupament individual i grupal en el procĂŠs dâensenyament-aprenentatge; desenvolupar una actitud crĂtica i re-flexiva que li permetrĂ autoregular el seu aprenentatge.
AvaluaciĂł formativa
Es duu a terme al llarg de tot el procĂŠs dâaprenentatge per seguir-ne i revisar-ne el progrĂŠs. Aquesta avaluaciĂł permet reconèixer, dâuna banda, les potencialitats de cada infant i, de lâaltra, les dificultats dels infants i els docents:
⢠En el cas dels nens i nenes, les relacionades amb el seu grau de comprensió durant el procÊs.
⢠En el cas del docent, les relacionades amb la metodologia i els procediments utilitzats, aixà com amb el ritme de treball emprat durant aquest procÊs.
Alimenta, per tant, el procĂŠs dâensenyament-aprenentatge de manera immediata: al docent li per-met modificar la seva planificaciĂł abans dâarribar al final del procĂŠs; i a lâestudiant, modi-ficar les seves estratègies i mètodes de treball de cara a lâaprenentatge, ja sigui de manera autònoma o orientat i guiat pel docent.
LâobservaciĂł reflectida en el diari de classe ĂŠs un instrument fonamental per anar avaluant el procĂŠs al llarg del projecte.
AvaluaciĂł final
Un cop acabat el projecte, a tot el que sâha dut a terme anteriorment sâhi suma el fet que lâinfant re-flexioni sobre què ha après i com sâha sentit durant el procĂŠs.
A mĂŠs a mĂŠs, es pot dur a terme lâavaluaciĂł final a travĂŠs de les estacions dâaprenentatge.
I tambĂŠ sâofereixen criteris per avaluar lâalumnat, que es poden adaptar en funciĂł del treball desenvo-lupat a lâaula.
⢠Es pot emprar la LĂ mina ÂŤQuè hem après?Âť del quadern de lâalumne.
⢠Es pot utilitzar el full de registre de les estacions dâaprenentatge de Clic digital.
⢠Es pot descarregar lâavaluaciĂł del projecte al web de Clic digital.
⢠Es poden utilitzar els fulls de registre per a lâautoavaluaciĂł del projecte que es troben a Clic digital.
⢠Per dur a terme lâautoavaluaciĂł de lâestaciĂł final dâaprenentatge, es poden emprar els fulls de regis-tre especĂfics per això que hi ha a Clic digital.
QUĂ HEM APRĂS?28
108 FASE DE TANCAMENT
AvaluaciĂł Dins lâĂ mbit educatiu, lâaprenentatge ĂŠs el que succeeix a les aules cada dia i a cada moment. Lâorde-naciĂł curricular a segon cicle dâEducaciĂł Infantil estableix que lâavaluaciĂł ha de tenir un carĂ cter infor-matiu. Ha de servir per identificar tant els aprenentatges adquirits com el ritme i les caracterĂstiques de lâevoluciĂł de cada nen o nena. Per això, lâavaluaciĂł serĂ global, contĂnua i formativa.
LâobservaciĂł directa i sistemĂ tica constituirĂ la tècnica principal del procĂŠs dâavaluaciĂł, unida a les entrevistes amb les famĂlies i lâanĂ lisi de les produccions de lâalumnat. AixĂ mateix, els docents avalua-ran tant els processos dâaprenentatge com la seva pròpia prĂ ctica educativa.
LâavaluaciĂł de lâaprenentatge adquirit es fa imprescindible, però mai entesa com un punt final, de no retorn, sinĂł com a part del llarg camĂ de lâaprenentatge continu que tĂŠ lloc dins i fora de lâaula.
Per la seva banda, la UNESCO (2017) estableix que lâavaluaciĂł ha dâobtenir informaciĂł de mĂşltiples fonts, i inclou entre els seus objectius:
⢠Contribuir a configurar les prĂ ctiques dâensenyament i aprenentatge, a travĂŠs de lâavaluaciĂł for-mativa o lâavaluaciĂł per a lâaprenentatge.
⢠Ajudar els infants a identificar les seves fortaleses i les Ă rees de millora, i motivar-los per aprendre de manera permanent a travĂŠs de lâautoavaluaciĂł.
⢠Certificar i validar lâaprenentatge dins del sistema educatiu per mitjĂ de lâavaluaciĂł final.
Per tot això, ĂŠs important utilitzar procediments dâavaluaciĂł variats com a part integral del procĂŠs dâensenyament-apre-nentatge. A mĂŠs a mĂŠs, sempre que sigui possible, ĂŠs rellevant triar instruments dâacord amb els desenvolupaments i incor-porar estratègies que permetin la participaciĂł de lâalumnat en lâavaluaciĂł dels seus èxits. AixĂ sâafavoreix la reflexiĂł i la valoraciĂł dels nens i nenes sobre les seves pròpies dificul-tats i fortaleses, la participaciĂł dels companys i companyes en les activitats de tipus cooperatiu i la col¡laboraciĂł amb el professorat en la regulaciĂł del procĂŠs dâensenyament-apre-nentatge.
LâavaluaciĂł a Clic AvaluaciĂł inicial o diagnòstica
TĂŠ com a objectiu identificar i analitzar la situaciĂł de cada infant, en comparaciĂł amb els objectius que es pretenen aconseguir, abans dâiniciar un determinat procĂŠs dâensenyament-aprenentatge. A partir dâaquesta anĂ lisi, es podrĂ adaptar el procĂŠs dâensenyament a la realitat i a les necessitats que sâhan mostrat i fer-lo mĂŠs eficaç. Per tant, permet que el docent i lâalumnat prenguin cons-ciència del punt de partida.
⢠Es pot emprar la LĂ mina 2 del quadern de lâalumne per parlar sobre el que saben i el que volen saber del tema del projecte.
2
QUĂ EN SAPS?QUĂ EN VOLS
SABER?
AVALUACIĂ Itineraris per a una avaluaciĂł
360 graus.
Revista informativaCANVI CLIMĂTIC
Accessible a travĂŠs de
llicència LA MEVA CLASSE Permet personalitzar avatars, enregistrar lâassistència
i moltes coses mĂŠs.
PAISATGE DâAPRENENTATGE Permet atendre la diversitat per mitjĂ dâun repte
compost per activitats interactives i vivencials.
Material digital
Clic digital permet treballar lâatenciĂł a la diversitat i lâalfabetitzaciĂł digital mentre sâho passen bĂŠ
amb les activitats interactives
AlfabetitzaciĂł DIGITAL
Activitats INTERACTIVES
AtenciĂł a la DIVERSITAT
web: baula.com/clic DOCUMENTS DIDĂCTICS ¡ PROGRAMACIONS ¡ AVALUACIONS ¡ I MOLT MĂS!
82 FASE DâINVESTIGACIĂ I DESENVOLUPAMENT
⢠Comunicar-se oralment a travÊs del joc.
⢠Introduir-se en la representació teatral.
⢠Expressar emocions i fomentar lâempatia.
⢠Experimentar amb la projecciĂł dâelements opacs (ombres) i translĂşcids.
⢠Afavorir lâatenciĂł i lâescolta entre companys i companyes.
⢠Crear sentiment de grup.
⢠Representació teatral
⢠ExpressiĂł dâemocions i foment de lâempatia
⢠Elements opacs i translúcids
⢠Atenció i escolta entre companys i companyes
⢠Sentiment de grup
OBJECTIUS CONTINGUTS
Pedagogia de la llum
La llum ĂŠs una gran eina pedagògica que multiplica les possibilitats de joc i dâaprenentatge. Convida a explorar, a investigar i a inventar mil històries on adquireixen protagonisme la curiositat i la sorpresa. Crea un escenari propici perquè els nens i nenes centrin la seva atenciĂł, treguin les seves pròpies conclusions, posin en alerta els seus sentits i aprenguin per si mateixos. A mĂŠs a mĂŠs, les activitats amb llum es converteixen en activitats lĂşdiques, cientĂfiques, artĂstiques i creatives a parts iguals, que afavoreixen la concentraciĂł en el joc alhora que els relaxa.
Activitats amb llum Aquest tipus dâactivitats impliquen treballar amb una font de llum, ja sigui natural (la llum directa o indirecta del sol) o artificial (llums, llanternes, bombetesâŚ). Permeten experimentar amb les posicions del sol, les ombres tant negres com de colors (si es fan amb elements translĂşcids), els reflexos, la fluorescència i els colors.
Materials
PresentaciĂł de lâactivitat
⢠Flexo de llum o llanterna, Imprimible 12, fil (per penjar les siluetes) o pal depressor (per moure les siluetes com si fossin titelles)
⢠Amb aquesta activitat incidirem en la importĂ ncia de la vacunaciĂł, que en molts nens i nenes pot provocar nerviosisme i por. Explicar-los que la vacuna ĂŠs un medicament for-mat per virus inactius o debilitats perquè el sistema immunològic del cos pugui crear de-fenses enfront dâuna malaltia determinada. Un cop vacunats, el sistema immune reconeix lâagent infecciĂłs del qual va ser vacunat i el destruirĂ .
⢠La intenciĂł ĂŠs que els alumnes i les alumnes entenguin la importĂ ncia de vacunar-se per no caure malalts en cas que un virus ens infecti. Per dur a terme aquesta activitat la sala haurĂ dâestar poc il¡luminada.
⢠En aquesta activitat hi ha dos casos possibles: en el primer, la nena no està vacunada; en el segon, la nena està vacunada.
Desenvolupament de lâactivitat
La vacuna, la nostra millor defensa
⢠Competència comunicativa lingĂźĂstica i audiovisual
⢠Competència dâaprendre a aprendre
⢠Competència social i ciutadana
⢠Competència artĂstica i cultural
⢠Aprendre a ser i actuar de manera cada vegada mÊs autònoma
⢠Aprendre a pensar i a comunicar
⢠Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
⢠Aprendre a conviure i habitar el món
⢠LingĂźĂstica
⢠Cinesicocorporal
⢠Visualespacial
⢠Interpersonal
⢠Intrapersonal
⢠Naturalista
COMPETĂNCIES BĂSIQUES CAPACITATS BĂSIQUESIM
RECURSOSMurals per projectar i anar completant al llarg del projecte.
Fases del projecte.
Rutines i destreses de pensament.
Documents editables i imprimibles, per a cada fase del projecte.
LĂ mines extra per treballar matemĂ tiques i lectoescriptura.
Imprimibles per a tallers, racons i decoraciĂł de lâaula.
Carnet i diploma.
PROPOSTA DIDĂCTICA Per llegir còmodament
des dâun dispositiu mòbil o descarregar.
FAMĂLIA Aquest apartat contĂŠ la
revista per a la famĂlia i la carta per presentar el projecte.
MĂSICA I MOVIMENTContĂŠ:
Cançó del projecte, amb karaoke.
Musicograma, amb vĂdeo.
Ball, amb vĂdeo.
TARGETES DE VOCABULARI Per projectar i amb Ă udio.
QUADERN Per projectar i amb Ă udio.
REVISTA INFORMATIVA Per projectar i amb enllaços
externs.
MATERIALS ESPECIALS DE CADA PROJECTE Per projectar i amb Ă udio.
CONTE Ăudio del conte que pot
servir de motivaciĂł.
Amb Baula, aposta per les últimes tendències en Educació Infantil Aprenentatge per
ESTACIONS Pedagogia
DE LA LLUMPAISATGES
dâaprenentatge
PEDAGOGIA DE LA LLUMLa llum ĂŠs una gran eina pedagògica que multiplica les possibilitats de joc i aprenentatge. Convida a explorar, a investigar i a inventar mil històries en què adquireixen protagonisme la curiositat i la sorpresa. Crea un escenari propici perquè els infants hi parin atenciĂł, en treguin conclusions, posin en alerta els sentits i aprenguin per si mateixos. A mĂŠs, les activitats amb pedagogia de la llum es converteixen en activitats lĂşdiques, cientĂfiques, artĂstiques i creatives a parts iguals, que afavoreixen la concentraciĂł en el joc alhora que els relaxa.
ACTIVITATS AMB LLUM Aquest tipus dâactivitats impliquen treballar amb una font de llum, ja sigui natural (la llum directa o indirecta del sol) o artificial (llums, llanternes, bombetes...). Permeten experimentar amb les posicions del sol, les ombres tant negres com de colors (si es fan amb elements translĂşcids), els reflexos, la fluorescència i els colors.
ACTIVITATS AMB TAULA DE LLUM La taula de llum ĂŠs una superfĂcie lluminosa delimitada. Possibilita treballar amb llum artificial des dâun punt de llum concret, que centra lâatenciĂł de lâalumnat i focalitza el seu treball. Aquest recurs permet dur a terme activitats que comprenen des del joc lliure fins a activitats mĂŠs lligades al contingut curricular, com les relacionades amb la lectoescriptura, la lògica matemĂ tica, lâart o la descoberta de lâentorn. La taula de llum ĂŠs una excel¡lent font dâinformaciĂł multisensorial.
PAISATGES DâAPRENENTATGEEl paisatge dâaprenentatge permet que els i les alumnes aprenguin una temĂ tica compartida de diverses maneres: no tots en el mateix moment, ni amb el mateix material, ni amb les mateixes experiències. El paisatge dâaprenentatge dona lâopciĂł de fer itineraris personalitzats, però amb la possibilitat de crĂŠixer en equip.
En un paisatge, sâentrellacen les intel¡ligències mĂşltiples amb la taxonomia de Bloom. I dâaquesta uniĂł neix la matriu que permet crear diversos tipus dâactivitats, que seran les que possibilitaran els itineraris personalitzats, ja sigui al grup o a lâalumne o alumna.
Les intel¡ligències orienten lâestil de cada activitat, lâĂşs dels materials o la representaciĂł de lâaprenentatge. La taxonomia de Bloom dirigeix lâobjectiu de lâactivitat i, per tant, emfasitza el que sâavaluarĂ i les estratègies cognitives necessĂ ries.
Tot això va acompanyat dâun marc visual i narratiu relacionat amb el contingut curricular i del tema treballat.
APRENENTATGE PER ESTACIONSLes estacions dâaprenentatge sĂłn una eina motivadora i lĂşdica que permet als nens i nenes desenvolupar les activitats de manera mĂŠs autònoma. Es tracta dâuna proposta flexible que, a mĂŠs, fomenta la comunicaciĂł i la cooperaciĂł entre lâalumnat.
Es desenvolupen plantejant un itinerari dâactivitats de tot el projecte o nomĂŠs dâalguns conceptes. Aquestes activitats es duen a terme en diversos espais de lâaula, anomenats estacions, on els alumnes treballen de manera autònoma. Les activitats varien en forma i estil i es poden relacionar amb les intel¡ligències mĂşltiples.
Cada estaciĂł dâaprenentatge ha de tenir prou material perquè un petit grup de cinc o sis alumnes puguin treballar de manera simultĂ nia. El docent ĂŠs el mediador, observador i avaluador de les activitats que lâalumnat desenvolupa.
AutoavaluaciĂł
ESTACIĂ 1
Intrapersonal
ESTACIĂ 3
Cinesicocorporal
ESTACIĂ 2
LingĂźĂstica
ESTACIĂ 8
Interpersonal
ESTACIĂ 4
LogicomatemĂ tica
ESTACIĂ 6
Visualespacial
ESTACIĂ 7
Naturalista
ESTACIĂ 5
Musical
Posa en marxa itineraris personalitzats
amb la possibilitat de crĂŠixer en equip
Permet el treball
de diversos nens i nenes alhora
CompromĂs de reducciĂł de la petjada
ecològica
Tots els materials estan
fabricats a lâEstat espanyol
Si tâinteressa treballar la pedagogia de la llum, aquĂ tens la selecciĂł de materials que Baula ha fet.
Mesures: 64 Ă 48 Ă 7 cm
Sistema RGBW amb comandament a distĂ ncia
2 anys de garantia
TAULA DE LLUM
CODI: 180692EAN: 7427245745214PVP AMB IVA: 140
El comandament dona lâopciĂł dâapujar i abaixar la intensitat de la llum, la qual cosa permet adaptar-la a les necessitats. Normalment no cal posar-la al mĂ xim.
Ofereix la possibilitat de connectar-la amb una aplicació de mòbil que permet posar música, à udios..., seguint el ritme de la llum.
Deixa que la llum entri a la teva aula
Mira aquest vĂdeo per veure
com funciona des del teu mòbil:
Fà cil maneig amb el comandament a distà ncia (inclòs) i tambÊ des del teu mòbil.
LA TAULA SâIL¡LUMINA AMB DIFERENTS COLORS!
Certificat de seguretat visual
de la Universitat de MĂşrcia
Independentment de lâedat del nen o la nena, sâaconsella no fer sessions de mĂŠs de 20 minuts seguits. ConvĂŠ utilitzar-la nomĂŠs una estona i desprĂŠs descansar almenys mitja hora.
Usa la taula de llum en una habitació una mica il¡luminada, de manera natural o artificial, però mai a les fosques.
Un cop acabada la sessiĂł, apaga la taula amb el comandament i desendolla lâadaptador de la xarxa.
Important: aquest material ha de ser manipulat sempre sota lâatenta mirada del docent. Cal revisar-lo sempre abans de començar a treballar amb els infants.
RECOMANACIONS PER USAR LA TAULA DE LLUM
MATERIALS TRANSLĂCIDS
TRANSLUCENT TANGRAMCODI: 180562EAN: 8413082321635PVP AMB IVA: 11,19
TRANSLUCENT TRAYSCODI: 180566EAN: 8413082321680PVP AMB IVA: 14,40
TRANSLUCENT GEOMETRY SHAPESCODI: 180563EAN: 8413082321642PVP AMB IVA: 16,03
TRANSLUCENT CONEXIONCODI: 180565EAN: 8413082321673PVP AMB IVA: 21,66
TRANSLUCENT MATH TURTLESCODI: 180567EAN: 8413082321611PVP AMB IVA: 11,98
TRANSLUCENT SORT&COUNT ABACOLOCODI: 180564EAN: 8413082321666PVP AMB IVA: 14,40
TRANSLUCENT BLOCKSCODI: 180568EAN: 8413082321628PVP AMB IVA: 28,86
Consulta les condicions amb el teu assessor o assessora comercial
DESPLEGA EL TEATRE I COL¡LOCA LES SOLAPES AMB ELS VELCROS.
1
MUNTA EL SUPORT PER AL TELĂFON MĂBIL I COL¡LOCAâL COM SâINDICA.
2
ENCĂN LA LLANTERNA, CLIC!
3TambĂŠ pots usar el teatre sense projectar llum amb la llanterna.
AMB LLUM I SENSE LLUM
Teatre dâombres Clic
ĂS UNA BONA MANERA DE PRESENTAR ELS TEMES ABANS DE COMENĂAR A FER CLIC.
PERQUĂ QUAN FAS CLIC SâENCENEN LES IDEES!
TâOFERIM DRAMATITZACIONS PER REPRESENTAR A LâAULA EMPRANT
ELS PERSONATGES QUE ET DONEM EN ENCUNYATS.
TEATRE DâOMBRES
SâOBRE EL TELĂ!
DRAMATITZACIONSLOS PERSONAJES
QUE COMENCI LA FUNCIĂ!
drac castell virus mĂ scara trista
GPS ovella mĂ scara alegre nen nena
vacuna mar ampolla sol reina
arbre vikinga camperol fletxa cotxe gat
LA VACUNA PRODIGIOSA ¡ Virus i bacteris
[ApAreix un virus A lâescenAri, movent-se dâun costAt A lâAltre]
VIRUS - Què ĂŠs això que hi ha aquĂ? SĂłn nens i nenes? SĂ... Semblen nens i nenes... i semblen saludables! Em quedarĂŠ aquĂ per contagiar-los una mica.
[entrA lA mĂ scArA tristA]
MĂSCARA TRISTA - Oh, no! Un virus! Ens infectarĂ ! [AdreçAnt-se Al virus] Ves-teân! Nosaltres volem estar sans. VIRUS - No, no, jo no meân vaig enlloc. Intenta fer-me fora dâaquĂ si pots.
[es produeix unA persecuciĂł per lâescenAri entre lA mĂ scArA i el virus, fent que vAgin sortint i entrAnt pels costAts i per dAlt i per bAix, de mAnerA que en un moment determinAt es quedi lA mĂ scArA solA per AdreçAr-se Als nens i nenes]
MĂSCARA TRISTA - [AdreçAnt-se A lA clAsse] Jo no puc fer-lo fora, vosaltres podeu? Coneixeu algĂş que ens pugui ajudar? [esperA lA respostA dels nens i nenes...] Demanem ajuda: socors! Un virus ens vol infectar! Necessitem que algĂş ens ajudi! [que els nens i nenes cridin Amb lA mĂ scArA] Ajudaaaa!
[de sobte, ApAreix A lâescenAri unA vAcunA]
VACUNA - He sentit que algĂş necessita una petita ajuda per lluitar contra un virus?MĂSCARA TRISTA - SĂ, nosaltres. [AdreçAnt-se Als nens i nenes] Oi que sĂ?VACUNA - Jo us ajudarĂŠ. Puc aconseguir que, encara que el virus us infecti, no us poseu malalts i tots seguiu estant sans. Deixeu-me aquĂ amb el virus, ja veureu que jo soc mĂŠs fort que ell.
[seân vA lA mĂ scArA tristA]
VACUNA - Virus! On ets? Vine aquĂ, deixa de perseguir la meva amiga i enfrontaât amb mi. Jo aturarĂŠ el contagi!
[ApAreix el virus]
VIRUS - Soc aquĂ! Vegem si ets capaç dâaturar-me i aconseguir que no els infecti!
[Hi tornA A HAver unA persecuciĂł entre el virus i lA vAcunA, entrAnt i sortint pels costAts de lâescenAri, i tAmbĂŠ per dAlt i per bAix, fins que, finAlment, es quedin Al mig tAn bon punt lA vAcunA HA vençut]
VIRUS - Oh, no! El meu pla ha sortit malament, la vacuna mâha vençut. [i seân vA de lâescenAri]
[entrA lA mĂ scArA Alegre i es quedA Al costAt de lA vAcunA]
MĂSCARA ALEGRE - Que bĂŠ! Que bona que has estat, vacuna! GrĂ cies! Amb ajudes com la teva aconseguirem defensar-nos dels virus que ens ataquen.
SOMNI DâUNA NIT MEDIEVAL ¡ Edat mitjana
[ApAreix A escenA unA reinA medievAl cAminAnt Alegrement dâun costAt A lâAltre de lâescenAri]
REINA MEDIEVAL - Però quin dia tan bonic! Com mâagrada ser aquĂ, al meu regne de lâedat mitjana!
[entrA en escenA unA vikingA]
VIKINGA - Eh! Tu! Reina! Que no ets lâĂşnica que ĂŠs aquĂ, a lâedat mitjana.REINA - Però caram! I tu qui ets? I què fas aquĂ?VIKINGA - Jo soc una vikinga i tambĂŠ visc a lâedat mitjana. Visc amb la resta del poble viking, al nord, i viatgem dâun costat a lâaltre a bord dels nostres vaixells vikings conquerint ciutats.REINA - Que interessant! No sabia que, a mĂŠs del poble baix i dels que viuen amb mi al meu castell, hi havia tambĂŠ vikings a lâedat mitjana.VIKINGA - Doncs sĂ! Aleshores ja saps que no sou els Ăşnics. Convivim junts durant aquesta època medieval. [AdreçAnt-se ArA Als nens i nenes] Me nâhaig dâanar, que el meu vaixell viking estĂ a punt de salpar. A reveure!
[lA vikingA surt dâescenA]
REINA - Vaja! No sabia que convivia amb altra gent! Aixà que som dos els pobles que vivim en aquesta època...
[ApAreix A lâescenAri un cAmperol ostrogot]
CAMPEROL OSTROGOT - Escolta! NomĂŠs dos no! Que hi ha molta mĂŠs gent a lâedat mitjana. Per exemple, hi som tambĂŠ nosaltres, els ostrogots, que vivim tots als nostres pobles ostrogots.REINA - Caram, doncs sĂ que hi ha gent per aquĂ! [AdreçAnt-se Als nens i nenes] Vosaltres sabĂeu tot això? [esperA unA micA que responguin...] Que interessant que ĂŠs! AnirĂŠ a investigar qui mĂŠs viu en aquesta època!
[surt lA reinA i entrA lA vikingA]
VIKINGA - Ăs clar! Som molts aquĂ, a lâedat mitjana, oi que sĂ, camperol ostrogot?CAMPEROL OSTROGOT - SĂ! I les nostres històries sĂłn molt interessants. Anem a investigar amb la reina! [Als nens i les nenes] Ens acompanyeu?
VA DE COTXES ¡ Dones inventores
[en escenA Hi HA un cotxe movent-se dâun costAt A lâAltre. fes sons imitAnt els clĂ xons dels cotxes]
COTXE - Oh, no! Una altra vegada! Sempre em toquen el clĂ xon perquè mai no aviso cap a quin costat girarĂŠ... He estat a punt de xocar! [es quedA Al mig de lâescenA i sâAdreçA Als nens i nenes] Però guaita quanta gent! Em podeu donar un cop de mĂ ? [esperA lA respostA dels nens i nenes] BĂŠ... Potser podrem trobar algĂş que resolgui el meu problema. Demaneu ajuda amb mi?
[esperA lA respostA dels nens i nenes i començA A demAnAr AjudA]
COTXE - Hi ha algĂş per aquĂ? Necessitem algĂş que mâajudi!
[entrA A lâescenAri unA fletxA, que simbolitzA els intermitents]
INTERMITENTS - Hola, cotxe! Nosaltres podem ajudar-te.COTXE - Ah, sĂ? Qui sou? I què feu?INTERMITENTS - Som els intermitents. La gran Florence Lawrence ens va crear per ajudar els cotxes a indicar cap a quin costat volen anar i evitar accidents amb altres cotxes.COTXE - Però quin invent mĂŠs Ăştil! I com funcioneu exactament? INTERMITENTS - Doncs mira, ens col¡loques davant i darrere als llums del cotxe i acciones el de la dreta [posA lA fletxA cAp A lA dretA] o el de lâesquerra [girA lA fletxA cAp A lâesquerrA], aixĂ tothom veu cap a on vas!COTXE - Quina meravella! Ara ho provarĂŠ... Dreta! [i cAnviA lA fletxA cAp A lA dretA] FantĂ stic! Ara... esquerra! [tornA A girAr lA fletxA de mAnerA que AssenyAli lâesquerrA]. Moltes grĂ cies, intermitents, amb la vostra ajuda segur que no xoco i vaig mĂŠs segur. Però podeu resoldreâm un altre problema?INTERMITENTS - SĂ, explicaâns-ho!COTXE - Doncs resulta que a vegades no sĂŠ ben bĂŠ on vaig i em perdo... I no puc usar un mapa mentre condueixo perquè ĂŠs perillĂłs. Vosaltres coneixeu algĂş que pugui ajudar-me?INTERMITENTS - Ăs clar que sĂ! Coneixem algĂş que segur que pot resoldre el teu problema. Espera aquĂ, que ara ve.
[surt lA fletxA de lâescenA, es quedA el cotxe sol i Al cAp de poc entrA el gps]
GPS - Hola, cotxe! Soc el GPS i puc ajudar-te! La magnĂfica Hedy Lamarr va ser la que va crear la tecnologia que em va fer possible. Si em dius on vas, jo et guiarĂŠ!COTXE - Que bĂŠ! [AdreçAnt-se Als nens i nenes] Amb els invents dâaquestes dues meravelloses dones conduirĂŠ molt millor.
LA DIVINA AMPOLLA ¡ El canvi climĂ tic[en escenA es trobA el mAr]MAR - Quin bon dia que fa avui! Com brilla el Sol i que contents que estan els peixos.[per un costAt de lâescenAri ApAreix unA AmpollA]MAR - Qui ets tu? Ets una criatura marina nova? No tâhavia vist abans.AMPOLLA - No, jo soc una ampolla, he arribat fins aquĂ perquè algĂş mâha llençat al mar i no a la paperera.MAR - Oh, no! Però això ĂŠs terrible! Les ampolles de plĂ stic sâhan de dipositar al contenidor de reciclatge!AMPOLLA - Reci-què? Què ĂŠs això? Mai no havia sentit a parlar de reciclatge...MAR - Vaja, vaja! Doncs ĂŠs una cosa im-por-tan-tĂs-si-ma. Encara sort que conec algĂş que sabrĂ explicar-tâho molt millor que jo, el Sol! Vaig a buscar-lo. [surt el mAr dâescenA]AMPOLLA - [AdreçAnt-se Als nens i les nenes] Ostres, vindrĂ el Sol! Doncs a veure què ens explica.[entrA el sol]SOL - Hola, Ampolla! Mâacaba dâexplicar el mar que algĂş tâha llençat...AMPOLLA - SĂ, algĂş em va tirar a lâaigua, però no entenc per què estĂ tan mal fet.SOL - Doncs perquè no sâhan de llençar ampolles ni altres residus al mar. Les ampolles i els residus de plĂ stic es llencen al contenidor de reciclatge de color groc.AMPOLLA - Ah, ara ho entenc! Aleshores, com que soc una ampolla de plĂ stic, jo hauria dâestar al contenidor groc, oi?SOL - Això mateix! Dâaixò en diem reciclatge, i aixĂ sâajuda a protegir la Terra.AMPOLLA - Moltes grĂ cies per les teves explicacions, Sol, ara ja em queda tot clar. SOL - De res! Mâalegro dâhaver-te ajudat.[seân vA el sol i es quedA solA en escenA lâAmpollA, que sâAdreçA Als nens i nenes]AMPOLLA - A partir dâara us demano que vigileu molt on llenceu les escombraries, entesos? [esperA lA respostA dels nens i nenes] Segur que entre tots aconseguirem tenir un mĂłn millor!
EncĂŠn lâespurna de la imaginaciĂł!
Inventa noves dramatitzacions
amb els encunyats del teatre dâombres
Clic
TEATRE DâOMBRES
ES TANCA EL TELĂ
LA PROPOSTA QUE ESTAVES ESPERANT PER TREBALLAR PER PROJECTES AVUI
ARRIBA
I ARA COMENĂA UNA NOVA AVENTURA.
TâATREVEIXES A FER CLIC?
I ENCĂN LES IDEES
FES
baula.com/clic