Característiques de l'Avantguardisme

Surgit al segle XX Caràcter d’absoluta negativa

enfront de la norma cultural, literària i artística que

dominà l’Occident des del Renaixement

Parteix del Manifest futurista de Marinetti(1909), de les investigacions en el llenguatge

poètic de Guillaume Apollinaire, del surrealisme immediat al dadà de Tristan Tzara i d’autors com

Louis Aragon , Paul Eluard i André Breton

Renovació o revolució en el terreny de les arts plàstiques, especialment la pintura, l’arquitectura i el disseny innovador del grup Alemany que es

concentra en Beure-us

Els escriptors o artistes que se senten avantguardistes tracten de

manifestar-se d’una manera violenta o revolucionària

Els avantguardistes tenen assumit un caràcter de “ruptura” conscient amb el criteris anteriors

Tendència a l’alliberament de les estructures poètiques tradicionals i el deslligament del poema de

la presó de la forma imperant

La Revolució pictòrica tingué com a marc Barcelona, i anys

posteriors, París

Les lletres tindran el seu òrgan d’expressió a la revista “Un enemic del Poble” (1917), “L’Amic de les Arts” (1926-1929),

que serví de plataforma per a l’aclimatació de l’avantguardisme català

El cubisme d’un Juan Gris, Paul Klee o Picasso, Joan Miró o Rouault, contribuiran a la creació total del nou clima

artístic

ANTECEDENTS,EXPRESSIONS I RESULTATS DE

L’AVANTGUARDISME

IMPRESSIONISME

EXPRESSIONISME

FAUVISME

CUBISME

FUTURISME

DADAISME

SURREALISME

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Va néixer al 1894, a Barcelona

Va ser, probablement, l’únic veritable avantguardista

Tenia una ascendència humil i la seva ideologia respon a unes traces d’anarquista idealista i sentimental

Les seves obres més importants van ser:•Poemes en ondes hertzianes(1919)•L’irradiador del port i les gavines (1921)•Les conspiracions(1923)•La gesta dels estels (1922)•El poema de la rosa als llavis (1923)•Óssa Menor (1925)

Les seves obres influiran molt a Carles Salvador

Va morir als trenta anys a Barcelona (1924) a causa de la tuberculosi

Poemes en ondes hertzianes

Óssa menor

L’IRRADIADOR

DEL PORT I LES

GAVINES

LES

CONSPIRACIONS

EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS

L’IRRADIADOR DEL

PORT I LES GAVINES

J. V.FOIX

Va néixer al 1893, a Sarrià (Barcelona)

Poeta influït pel Noucentisme , fascinat per l’Avantguardisme

Tenia una ascendència burgesa. La seva família regentava la reconeguda Pastisseria Foix de Sarrià.La seva línia poètica es consolidà a través del Surrealisme.Les seves obres més importants van ser:• Gertrudis (1927)• KRTU (1932)• Sol i de dol (1947)• On he deixat les claus (1952)• Desa aquests llibres al calaix de baix (1963)

Se li concedí el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes l’any 1973

Mor al seu pis de Sarrià, el 29 de gener de 1987, l'endemà mateix del seu aniversari, als noranta-quatre anys, en el cim del seu prestigi literari.

GertrudisPoemes en prosa

Gertrudis (1927)

DIARI 1918 (fragments)

M'assegurava que eren dos-cents els joves del poble que

tenien un cavall negre com el meu. Però vaig espiar, una a una,

llurs estables i vaig comprovar el seu engany. Les estables són

buides i són buides les cases. Al poble només hi som jo i el meu

cavall que errem de nit i de dia pel laberint de les seves ombres.

Quant a Gertrudis, és ben morta al fons de l'abisme on la vaig

precipitar. ¿O és que tants de milers d'estels que guspiregen en

la negror celeste no exalten la joia de la meva solitud?

Et vaig sorprendre quan el teu nou amant et donava un estoig

magnífic. No era, però, un estoig: era un llibre; ni era tampoc el

teu amant ans jo mateix que et regalava una capsa de tubs

d'aquarel.la amb les colors de l'iris.

Que hagin aparedat portals i finestres; que dalt de la torre no

onegin banderes; que les algues en créixer monstruoses cloguin

els passatges; que els arbres per damunt els murs s'estenguin

en rares floracions vermelles i que tots els carrers donin a la mar

abocats en esculls temibles; que els cavalls siguin a mos i

senyors de la meva vila i s'hi passegin impúdicament nus; que

els ocells s'occeixin en topar amb el cel arran de sostre; que el

cel sigui només un trist miratge de la mar. ¿Què em pot

sorprendre si avui he vist saltar de cop els lloms dels meus

llibres i he descobert la putrefacció cancerosa que destrossa

llurs entranyes?

KRTUPoemes en prosa

ON ANIRÉ TOT SOL

Vaig aconseguir que em deixessin ésser pintor de parets. Dret, dalt un tauló

sostingut per dues escales, pinto rètols a totes les cases: COTILLAIRE,

COTILLAIRE, COTILLAIRE, COTILLAIRE. L'olor del vernís m'embriaga tant,

que, a mig matí, deixo la feina i, presa d'una folla joia, corro carrer amunt i

carrer avall, i crido oia! oia! Però el flequer que m'havia contractat ahir, em

perseguí llanterna en mà fins a la placeta i m'obligà a acabar la T del rètol de

casa seva. Era fosc, fosquíssim. Sense moure'm de dalt de la bastida em

vaig posar a tocar valsos sentimentals amb un violí. Les acàcies havien

plegat ja les branques damunt les soques i la pica de la font, somorta, engolia

pètals marcits d'estel. Del fons misteriós del garatge de l'amo sortí, empesa

per tot d'infants, i de la grandària d'una roda de carro, la lluna. Els ocells, a

milers, brollaren del fons de les xemeneies i li volien buidar els ulls.

(Jo també hi vull ésser! Jo també hi vull ésser!, hauria cridat de dalt estant si

els llavis m'haguessin obeït.) D'un bot salto a terra, m'entrebanco i caic. els

infants m'insultaven i em llançaven, furiosos, grosses boles de neu. (Jo també

hi vull ésser! Jo també hi vull ésser!, hauria cridat si la veu no se m'ofegués

sempre, Déu meu, sempre.) Quan els vaig voler atènyer, havien desaparegut

darrere els velluts blau de nit amb què els veïns del meu poble amaguen els

cancells de llurs cases.

Sola, immensurable, la lluna havia estat abandonada al mig de la plaça i

projectava, en con, la seva ombra damunt una llarga planxa d'alumini. M'hi

vaig voler acostar per empènyer-la, però un fred intensíssim em glaçava les

mans. De les canaleres dels teulats saltaven, monòtons, rajolins d'oli. Al fons

del carrer més baix una mà fosforescent es movia en pèndol.

(On aniré tot sol!: reprendria la tonada dels meus valsos, si m'hagués restat

cap corda al violí; trucaria al Ton del bar... Però só geperut i, de dia, la gent

del carrer riu quan passo i diu que só boig. Demà de matí em venjaré... Amb

un carbó que tinc dibuixaré una ratlla a la paret de totes les cases,

començant per la barraca dels burots i acabant per la rectoria. A la torre del

portal nou de la carretera pintaré un rètol que dirà COTILLAIRE i, tot posant-

me el barret ben de cantó i amb un pot de vernís a cada mà, m'amagaré

darrere l'atzavarar de cal Canet per a escoltar al fons de mi mateix les

cançons que em sangloten a la gorja i que moren a flor de boca.)

SOL I DE DOL

ON HE DEIXAT LES

CLAUS

És quan dormo que hi veig clar

POEMA

F i