AUTOEVALUACIÓN REPASO ACUMULATIVO: LENGUA

Soluciones UNIDAD 6

1 R. M.: Zapatero, zapatería, zapatilla. Flautista, flautín, aflautar.

2 Tristeza (triste), bromista (broma), curable (curar).

3 Frutero y pianista: sustantivos. Cariñoso y agradable: adjetivos.

4 Ellos: pronombre personal, 3.ª persona, masc., pl. Corren: 3.ª persona del plural, presente de indicativo, verbo correr. Muy: adverbio de cantidad. Rápido: adverbio de modo.

5 Regulares: plantaron, escribo, llamó. Irregulares: juega, pueden, dijo.

6 R. M.: Escoge rápido.

7 Prohibir, suave, pintaba. Condujo, inteligente, agente.

8 R. M.: Se escriben con g las palabras que terminan en -gia, -gio, -geno, -gena, -genario, -gésimo. Se escriben con j las palabras que terminan en -aje, -eje.

9 R. L.

10 La rima asonante se produce cuando dos palabras tienen las mismas vocales y distintas consonantes a partir de la sílaba tónica. El soneto tiene catorce versos. Son versos de arte mayor.

11 R. L.

Soluciones UNIDAD 7

1 Sustantivos: panadero, taxista, simpleza. Adjetivos: vanidoso, perjudicial, plegable. Verbos: regatear, simbolizar, pelear.

2 Frutero. Cariñoso. Favorecer.

3 R. L.

4 R. M.: Consigo. Esculpisteis. Más. Sino. ¡Huy!

5 R. M.: Rafa conduce lentamente por la carretera. Daniela llegó tarde a la fiesta.

6 No: adverbio de negación. Sino: conjunción adversativa.

7 Andaba se escribe con b porque las formas del pretérito imperfecto de los verbos de la primera conjugación se escriben con b. Anduvo se escribe con v porque es una forma de un verbo que lleva el sonido B y no tiene ni b ni v en su infinitivo.

8 Jersey. Horquillas. Botella.

9 R. M.: Condujo. Deshielo, brillante. Imaginábamos.

10 y 11 R. L.

Soluciones UNIDAD 8

1 Amanecer. Anochecer/atardecer.

2 Saludable, culpable, teatral, desastroso, tormentoso, municipal.

3 Florecer, golear, planificar, masajear, hospitalizar, ejemplificar.

4 Alicantino, madrileño, logroñés, valenciano, ceutí, leonés.

5 Lejos, bien, tarde, poco, siempre, fuera.

6 De lugar: detrás, fuera. De tiempo: luego, temprano. De cantidad: poco. De modo: regular.

7 Los adverbios del texto son estos: encima, de lugar; inmediatamente, de modo; no, de negación; ya, de tiempo; tarde, de tiempo; cerca, de lugar; quizás, de duda.

8 R. M.: Este sillón es muy cómodo. El rayo precede al trueno. El hospital estaba muy cerca.

9 R. L.

AUTOEVALUACIÓN REPASO ACUMULATIVO: MATEMÁTICAS

Soluciones UNIDAD 6

Soluciones UNIDAD 7

Soluciones UNIDAD 8

AUTOEVALUACIÓ REPÀS ACUMULATIU:

VALENCIÀ

Solucions UNITAT 6

1 • Pere diu que quan sàpia quant costa l’entrada ens ho dirà.

• La falta d’afecte en la infantesa sol tindre un efecte negatiu.

• Aquesta espècie d’herba és una espècia molt utilitzada en la cuina italiana.

2 • prou (de quantitat); bé (de manera).

• ahir (de temps); lluny (de lloc).

• no (de negació); gens (de quantitat).

• demà (de temps); potser (de dubte).

• també (d’afirmació); ací (de lloc)

• molt (de quantitat); lentament (de manera).

3 • para-sol → perquè el primer element de la paraula acaba en vocal i el segon comença en s.

• nord-americà → perquè el primer element és un punt cardinal.

• seixanta-cinc → perquè en els numerals cal posar guionet entre desenes i unitats.

• tres-cents → perquè cal posar guionet entre unitats i centenes.

4 Activitat de dictat.

Autoavaluació 1 ▶ NO. 2 ▶ NO. 3 ▶ SÍ. 4 ▶ SÍ. 5 ▶ SÍ.

Solucions UNITAT 7

1 • Des del jardí se sentia raucar una granota al lluny.

• Les monedes van dringar en caure a terra.

• M’encanta sentir el iaio xiular aquesta melodia.

• Els xiquets van xipollejar una bona estona a la vora del riu.

2 RM. • Vull tornar a casa sense presses.

• M’agrada la poma i la pera.

3 • L’os que van trobar a la cova era d’ós.

• El te verd té propietats molt beneficioses per a la salut.

• El nét de la senyora Matilde és molt net.

4 Activitat de dictat.

Autoavaluació 1 b), 2 a), 3 b), 4 b), 5 a)

Solucions UNITAT 8

1 A bandada. B flota. C ramat. D arxipèlag.

2 RM. Paraula que usem per a substituir-ne una altra considerada socialment més dura, inconvenient o desagradable.

3 RM. Perdria, perdem, perdrà.

Mira, mireu, miràrem.

Llegiu, llegiríeu, llegia.

4 Perdre a la segona, mirar a la primera i llegir a la tercera.

5 RM. • Que tinga tx a final de paraula ▶ escabetx, despatx.

• Que tinga ig a final de paraula ▶ mig, goig, mareig.

6 Activitat de dictat.

Autoavaluació 1 ▶ V. 2 ▶ F. 3 ▶ F. 4 ▶ V. 5 ▶ V.

AUTOEVALUACIÓ REPÀS ACUMULATIU:

NATURALS

Fitxa 1

1. • Mitjançant la nutrició obtenim els nutrients dels aliments.

• La respiració serveix per a obtindre l’oxigen de l’aire.

• Les substàncies de rebuig que es generen durant la nutrició s’expulsen del cos mitjançant l’excreció.

• Gràcies a la circulació, es reparteixen per tot el cos l’oxigen i els nutrients i es retiren les substàncies

de rebuig.

2. Aparell respiratori: pulmons, tràquea.

Aparell excretor: renyons. Aparell digestiu: estómac, intestí. Aparell circulatori: cor, vasos sanguinis.

Fitxa 2

1. bilis: fetge.

quil: intestí prim. suc pancreàtic: pàncrees. saliva: glàndules salivals. sucs gàstrics: estómac.

2. • A la boca els encarregats de triturar l’aliment són les dents.

• L’aliment triturat mesclat amb saliva és el bol alimentari.

• El bol alimentari descendeix per l’esòfag fins a l’estómac.

• Les parets de l’estómac segreguen sucs gàstrics.

• Els sucs gàstrics es mesclen amb el bol alimentari per donar lloc al quim.

• A l’intestí prim el quim es mescla amb el suc pancreàtic i la bilis, i dóna lloc al quil.

• El quil està format pels nutrients i les restes d’aliments no digerits.

Fitxa 3

1. • La respiració és el procés que serveix per a obtindre l’oxigen de l’aire.

• L’aparell respiratori està format per les vies respiratòries, que condueixen l’aire des de l’exterior fins als pulmons, i pels pulmons, que són els òrgans en què es produeix l’intercanvi de gasos. • Els pulmons són els òrgans encarregats de realitzar l’intercanvi gasós entre l’aire i la sang. Aquest intercanvi es produeix als alvèols pulmonars, que són una espècie de saquets de parets molt primes, envoltats de capil·lars i situats al final dels bronquíols més fins.

2. Fosses nasals o boca (1), faringe (2), laringe (3), tràquea (4), bronquis (5), bronquíols (6), alvèols (7),

intercanvi de gasos (8).

Fitxa 4

1. A l’esquerra (de dalt a baix): circulació general, aurícula dreta, ventricle dret. A la dreta (de dalt

a baix): circulació pulmonar, aurícula esquerra, ventricle esquerre.

2. • Circulació pulmonar. Consisteix en el recorregut que segueix la sang entre el cor i els pulmons.

Durant la circulació pulmonar es produeix un intercanvi de gasos. Aquest s’esdevé als pulmons, on la sang cedeix diòxid de carboni i capta l’oxigen de l’aire.

• Circulació general. Consisteix en el circuit que fa la sang per tot el cos, excepte pels pulmons.

Durant el recorregut, la sang porta l’oxigen a totes les cèl·lules i arreplega el diòxid de carboni que s’hi forma.

Fitxa 5

1. Renyons – urèters – bufeta urinària – uretra.

2. • La suor conté molt poca aigua. La suor és un líquid format quasi totalment per aigua, però que

també conté sals i substàncies de rebuig. • L’excreció es produeix a l’aparell excretor, les glàndules verticals i l’intestí. L’excreció es produeix a l’aparell excretor, les glàndules sudorípares i l’intestí. • L’aparell excretor està format pels renyons, els urèters, el pàncrees i el fetge. L’aparell excretor està format pels renyons, els urèters, la bufeta urinària i la uretra. • L’expulsió d’oxigen es produeix als pulmons. L’expulsió de diòxid de carboni es produeix als pulmons. • Les glàndules sudorípares produeixen orina. Les glàndules sudorípares produeixen suor. • L’excreció és l’eliminació dels nutrients de la sang. L’excreció és l’eliminació de les substàncies de rebuig de la sang.

Fitxa 6

1. • El borrissol facial és un caràcter sexual secundari.

• Els homes solen tindre més borrissol facial que les dones.

• Les dones tenen les mamelles més desenvolupades que els homes.

• La veu de les dones sol ser més aguda.

• L’aparell reproductor és un caràcter sexual primari.

2. R. G.

Fitxa 7

1. • D’esquerra a dreta i de dalt a baix: òvul, espermatozoide, zigot, embrió, bebé.

2. • Les cèl·lules sexuals femenines són els òvuls.

• Les cèl·lules sexuals masculines són els espermatozoides.

• Els òvuls nous maduren aproximadament en 28 dies.

• Els espermatozoides es formen als testicles.

• La cèl·lula que resulta de la unió d’un espermatozoide i un òvul és el zigot.

Fitxa 8

1. • Òrgans dels sentits – Sentim el timbre de la porta.

• Sistema nerviós – El cervell s’adona que fa fred i envia ordres als músculs dels braços perquè ens posem l’abric. • Aparell locomotor – Correm per agafar l’autobús perquè arribem tard.

2. • Acariciem un conill i notem la suavitat del pèl.

• Accelerem el pas per creuar un pas de vianants abans que hi arriben els cotxes.

3. L’orella, un dels òrgans dels sentits, permet que el xiquet senta el timbre de la porta. El cervell

processa la informació rebuda dels òrgans dels sentits i envia un senyal als músculs a través dels nervis. Els músculs actuen i el xiquet s’alça per obrir la porta i saludar la xiqueta.

Fitxa 9 1. R. M.

• Analitza la informació que ens arriba de l’exterior a través dels òrgans dels sentits i també tot allò que passa a l’interior del cos.

• Ordena les respostes necessàries per al funcionament de l’organisme. • Coordina el funcionament dels òrgans i els sistemes del cos.

2. D’esquerra a dreta: axó – cos – dendrites.

3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: sistema nerviós perifèric – encèfal – medul·la espinal – nervis

motors – cervell.

4. Els nervis sensitius transmeten informació des dels òrgans fins a l’encèfal i la medul·la espinal.

Els nervis motors duen les ordres de l’encèfal i de la medul·la espinal a altres òrgans.

5. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cerebel – nervis – cervell – bulb raquidi – medul·la espinal.

6. • Moviments involuntaris – La medul·la espinal rep la informació i ordena un moviment.

• Moviments voluntaris – El cervell analitza la informació i elabora una resposta.

7. És un moviment reflex.

R. M. La pell capta el dolor a causa del tall amb les tisores. Els nervis porten la informació a la medul·la espinal. Aquesta rep la información i envia l’ordre de soltar les tisores i retirar la mà als músculs a través dels nervis.

Fitxa 10

1. • Al caragol es troben els receptors que capten els sons. El caragol està unit al nervi auditiu,

a través del qual la informació es transmet al cervell.

• A la pell es troben els receptors del sentit del tacte, que estan units als nervis, a través dels quals la

informació arriba al cervell.

• A la superfície de la llengua es troben les papil·les, que contenen els receptors dels sabors.

2. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: retina – nervi òptic – cristal·lí – pupil·la – iris.

3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: fossa nasal – orifici nasal – nervi olfactiu – pituïtària groga.

Fitxa 11

1. • Os pla – Temporal.

• Os llarg – Peroné. • Os curt – Vèrtebra.

2. • Les costelles són uns ossos que protegeixen el cor, els pulmons, l’estómac i el fetge.

• La columna vertebral està formada per les vèrtebres. Aquests ossos protegeixen la medul·la espinal.

3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: frontal – nasal – costelles – estern – húmer – vèrtebres – pelvis –

tíbia – peroné – parietal – temporal – clavícula – omòplat – radi – cúbit – fèmur – ròtula.

Fitxa 12

1. • L’aparell locomotor realitza els moviments que ordena el sistema nerviós gràcies a la capacitat

dels músculs per a variar-ne la grandària.

• Sovint, en el moviment d’una articulació participen dos músculs que realitzen moviments oposats

anomenats antagonistes.

2. R. M. La musculatura esquelètica i l’esquelet formen l’aparell locomotor.

3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: orbicular dels llavis – deltoides – pectorals – bíceps – quàdriceps

– tibial – orbicular de les parpelles – masseter – tríceps – abdominals.

Fitxa 13

1. Segons com es presenta i el que dura: malalties congènites, malalties agudes, malalties cròniques.

Segons la causa: malalties infeccioses, malalties no infeccioses.

2. R. M. Una malaltia és contagiosa quan es transmet d’una persona a una altra mitjançant el contacte

físic directe o per contacte amb la sang, la saliva o altres fluids de la persona infectada. La grip és un exemple de malaltia contagiosa. Es contagia a altres persones per les gotetes de saliva que s’expulsen en parlar, tossir o esternudar i també mitjançant el contacte amb objectes prèviament contaminats pel virus i en tocar-se, tot seguit, la boca o el nas.

Fitxa 14

1. • R. M. Rentar-se les mans abans de menjar és un hàbit saludable perquè prevé la transmissió

d’algunes malalties infeccioses. • R. M. Raspallar-se les dents és una manera de previndre la càries dental. • R. M. Les vacunes serveixen per a previndre algunes malalties infeccioses.

2. Els medicaments que curen malalties produïdes per bacteris són els antibiòtics.

Algunes malalties causades per microorganismes es poden previndre amb les vacunes.

Les substàncies que s’utilitzen per a alleugerir o curar malalties s’anomenen medicaments.

La part de la medicina que actua reparant el cos s’anomena cirurgia.

AUTOEVALUACIÓ REPÀS ACUMULATIU:

SOCIALS

Fitxa 22

1. Reis Catòlics: conquesta de Granada. Descobriment d’Amèrica.

Carles I: germanies. Felip II: desastre de l’Armada Invencible. Batalla de Lepant. Felip III: expulsió dels moriscos. Felip IV: Guerra dels Trenta Anys. Carles II: Guerra de Successió. Felip V: Decrets de Nova Planta. Ferran VI: realització d’obres públiques. Carles III: construcció del Museo del Prado. Carles IV: govern de Godoy.

2. L’Imperi asteca, Hernán Cortés, i l’inca, Francisco Pizarro. 3. El Segle d’Or espanyol és un moment de gran esplendor artística i literària que es va viure en el segle XVII. 4. La Il·lustració va ser un corrent cultural que defensava la creació d’un món nou i una nova ciència basada en la raó. El despotisme il·lustrat és l’aplicació de les idees de la Il·lustració al govern amb la finalitat de modernitzar els seus regnes, augmentar el benestar dels seus súbdits i fomentar les activitats culturals i científiques.

Fitxa 23 1. Carles IV. 2. • El motí d’Aranjuez: va ser una revolta popular per la qual Carles IV va haver de cedir el tron al seu

fill Ferran VII. • L’aprovació de La Pepa: va ser la primera Constitució liberal amb què va comptar Espanya. Es va aprovar el 19 de març de 1812. Limitava el poder del rei i establia una sèrie de drets per als ciutadans. • El regnat de Ferran VII: va suposar la tornada a un règim absolutista i la persecució dels liberals. Per això, en el seu regnat van tindre lloc molts pronunciaments.

3. RM. La igualtat de les persones davant la llei i el sufragi, és a dir, el dret de vot per a triar el govern. 4. En 1816 es va independitzar Argentina, i el 1824 ja s’havien independitzat totes tret de Cuba i Puerto Rico, que van seguir sent espanyoles fins al 1898.

Fitxa 24 1. RG. L’ordre és el següent: regnat d’Isabel II, regnat d’Amadeu I de Savoia, Primera República, regnat d’Alfons XII i regencia de Maria Cristina. 2. Com que Ferran VII no va tindre fills mascles, va canviar la llei de successió al tron perquè poguera succeir-lo la seua filla Isabel. Aquesta decisió no va ser acceptada pel germà del rei Ferran VII, l’infant Carles Maria Isidre. Així va començar la primera de les guerres carlines.

3. Els moderats eren liberals que volien augmentar el poder dels reis. Els progressistes eren liberals que volien que a Espanya es consolidara una monarquia constitucional. En la Restauració, el Partit Conservador de Cánovas del Castillo va ser l’hereu dels moderats, i el Partit Liberal de Sagasta, el dels progressistes.

Fitxa 25 1. • El nacionalisme. A Catalunya, el País Basc i Galícia van sorgir moviments que reclamaven amb força l’autonomia per als seus territoris.

• El moviment obrer. Els sindicats, per millorar les condicions dels obrers, van dur a terme nombroses vagues. Per exemple: la vaga general de 1917. • El conflicte del Marroc. Els habitants del nord del Marroc es van revoltar contra l’exèrcit espanyol, que controlava aquesta zona, i es van enfrontar en una guerra. Per exemple: el desastre d’Annual.

2. Miguel Primo de Rivera va instaurar una dictadura militar el 1923. Verdader.

Durant la dictadura es van establir nombroses llibertats. Fals. El 1932 van tindre lloc eleccions municipals, en les quals van véncer partits republicans. Fals. El 1931, Alfons XIII va abandonar Espanya camí de l’exili. Verdader.

Durant la dictadura es van restringir les llibertats. En 1931 van tindre lloc eleccions municipals, en les quals van véncer partits republicans. 3. Una dictadura és un sistema polític autoritari en el qual tot el poder de l’estat es concentra en una sola persona, el dictador, o en un grup de persones. En les dictadures, els ciutadans no trien els seus representants, no controlen el govern ni tampoc poden oposar-se a les decisions del dictador. La dictadura de Primo de Rivera era de tipus militar.

Fitxa 26 1. El sufragi universal, que va permetre a les dones exercir el vot. Espanya va ser un dels primers països europeus en els quals es va reconéixer aquest dret a les dones. 2. • Reforma agrària: es van repartir terres entre les famílies de camperols per a millorar les seues condicions de vida i, alhora, augmentar la producció agrícola. • Reforma laboral: entre altres mesures, es va establir un salari mínim i es va reduir la jornada laboral, per a millorar la vida dels treballadors. • Reforma de l’ensenyament: es van construir milers d’escoles per tot el país per impulsar l’educació. 3. Any de començament i de finalització: 1936-1939. Zones en què es va dividir Espanya: zona republicana, partidària del govern de la República, que era el legítim. La zona revoltada, anomenada nacional, que donava suport als partidaris del colp d’estat de Francisco Franco. Conseqüències: imposició d’una dictadura en mans de Franco, escassetat d’aliments, abandonament i destrucció d’habitatges i com a principals conseqüències: centenars de milers de morts i exiliats, quantioses pèrdues econòmiques i una societat dividida en vencedors i vençuts.

Fitxa 27 1. Cap de l’estat: Francisco Franco. Poders del cap de l’estat: Franco era cap de l’estat, del govern i de l’exèrcit. Feia les lleis sense comptar amb les Corts, els membres de les quals no eren triats democràticament. Partits polítics i sindicats: es van prohibir els partits polítics i els sindicats. Aquests van ser substituïts per un únic partit i un únic sindicat controlats pel govern. Constitució: es va suprimir la Constitució. Censura: es va implantar la censura. Es van prohibir llibres, pel·lícules, obres de teatre i qualsevol tipus de manifestació contrària a les idees de la dictadura.

2. • 1939: fi de la Guerra Civil. • 1955: admissió d’Espanya en l’ONU. • 1975: mort de Franco. 3. • Primers anys del franquisme: la repressió va ser molt dura i Espanya va quedar aïllada internacionalment. • Anys 50: Espanya comença a ser acceptada internacionalment. • Anys 60: creixement de l’economia. • Anys 70 fins al 1975: creixement de l’oposició al govern de Franco.

Fitxa 28 1. • Transició: va ser el procés polític que es va iniciar quan va morir el general Francisco Franco i que va significar el pas d’una dictadura a una democràcia de forma pacífica. • Referèndum: és un procediment en el qual els ciutadans, mitjançant el vot, manifesten la seua opinió sobre assumptes importants. 2. • Forma política de l’estat: Espanya és un estat democràtic, que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol i que la forma política de l’estat és una monarquia parlamentària. • Drets ciutadans: garanteix als ciutadans drets com la igualtat davant la llei, la llibertat d’expressió i el sufragi universal; és a dir, el dret a votar de tots els espanyols majors de 18 anys. • Organització territorial: Espanya s’organitza en comunitats autònomes. 3. 3. Felipe González (1982- 1996): el 1986 Espanya va ingressar en la Comunitat Europea, que és l’actual Unió Europea. 1. Adolfo Suárez (1977-1981): va dur a terme les primeres reformes democràtiques. 6. Mariano Rajoy (2011 -2018): va haver de prendre mesures molt severes per a eixir de la greu crisi econòmica. 4. José María Aznar (1996-2004): 2002, Espanya va adoptar l’euro com a moneda, que va substituir la pesseta. 2. Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982): Espanya va ingressar en l’OTAN, que és una organització militar. 5. José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011): va ampliar els drets dels ciutadans.