ausiàs march
DESCRIPTION
Biografia i estructura de l'obra d'Ausiàs MarchTRANSCRIPT
AUSIÀSMARCH
(1400-1459)
SÍLVIA MONTALS
ESCOLÀPIES SANT MARTÍ
PANORAMA DE LA POESIA CATALANA ABANS D’ A. MARCH
• Anteriorment, el panorama poètic era dominat per la lírica trobadoresca.
• A finals del s. XIV sorgeixen corrents literaris a altres països que van provocar canvis a la literatura catalana.
Introducció Ausiàs March (vídeo)
AUSIÀS MARCH (1400-1459)• Neix a Gandia (País Valencià).
• Provenia d’una família que va ascendir a la noblesa el 1360.
• Ambient familiar: cavallaresc i poètic
• Entre els anys 1420-1421 va participar al servei d’Alfons al Magnànim.
• Es va casar 2 vegades: amb Isabel Martorell i amb Joana Escorna.
• Va esdevenir un model literari i una autoritat en matèria d’amor
• Han arribat als nostres dies 128 poemes atribuïts a Ausiàs March.
• Renovador de la lírica catalana. Marca un punt de ruptura: Desapareixen els termes de la senyora
feudalitzada i vassallatge del trobador. Tot l’èmfasi es desplaça sobre un jo poderós en
els seus estats sentimentals, psicològics i morals.
CLASSIFICACIÓ PER TEMES• Cants d’amor:
– Són els més nombrosos.– Amor concebut com a idea i com a passió.– El nom de la dama està amagat sota un senyal (els
trobadors també l’amagaven).• Plena de seny• Llir entre cards• Mon darrer bé• Amor, amor• Oh folla amor
– Els senyals fan referència a dames que va estimar.
• Cants de mort:– Mostren el dolor per la pèrdua d’una persona
estimada I la mort com a solució quan el poeta no se sent correspost per la dama.
• Cants morals:– Reflexiona sobre els
sentiments humans.
• Cant espiritual:- Oració en què el poeta es dirigeix a
Déu perquè l’ajudi a tenir més fe.
• Poesies de circumstàncies:• Poemes de diferent temàtica.
Noves característiques:
- Substitució de la llengua d’oc per la llengua catalana.
- Fidelitat a l’estructura de la cançó trobadoresca, però cada vegada se n’allunya més.
- Comparacions a partir d’imatges diverses:• Món marítim• Món mèdic• Món religiós
Es passa de la generalització al cas particular.
ESTRUCTURA
• Divisió en 8 versos cada cobla, dividits en:Els quatre primers: generalitzacióEls quatre últims: situació personal.
• Versos decasíl·labs amb cesura (4+6)• Versos sovint introduïts per encapçalaments
reiterats: així com cell, ne pren a me...• Utilització de senyals: plena de seny, llir entre
cards...
Influències- Els trobadors:
Anomena trobadorsMas si ens membram d’Arnaut Daniel
Ús de senyals.Plena de seny, Llir entre cards...
- Dant:Especulació de la natura de l’amor.Anàlisi psicològica de l’amor.
- Petrarca:Escriptura de la mort de les estimades.
• La BíbliaReferències a episodis bíblics
Jo faç, tot quan me diu lo pensament
e si hagués tant seny com Salomó
• Els clàssicsConeixement de mites clàssics
E Dido fonc d’esperança tan vanaque la traí Eneas en creença
• Sant Tomàs i AristòtilPoesia contingut moral i didàctic (poemes finals).
EXEMPLES
• Sí com lo taur se’n va fuit pel desert [Tal com el brau que fuig cap al desert]
• quan és sobrat per son semblant qui el força [si un altre brau el derrota i l'hi força,]
• ne torna mai fins ha cobrada força [no en torna mai fins que no té prou força]
• per destruir aquell qui l’ha desert, [per destruir qui el va deixar desert,]
• tot enaixí em convé llunyar de vós, [així em convé allunyar-me de vós,]
• car vostre gest mon esforç ha confús: [car amb un gest l'esforç meu heu batut:]
• ne tornaré fins del tot haja fus [no tornaré fins que no hauré abatut]
• la gran paor qui em tol ser delitós • [aquesta por que em treu d'estar joiós.]
Cançó Si com lo taur