assumpte: informe relatiu a l’elaboració i proposta d...
TRANSCRIPT
Departament de Patrimoni Cultural
Carrer de l’Antiga Riera, 6, 1r. 08840 - Viladecans
Tel. 936 351 880 – Fax 936 589 236
Codi 00.00.00.-
Assumpte: Comunicació Elements d’Interès Patrimonial
IV Trobada d’Estudiosos de l’Eramprunyà
IV Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis de l’Eramprunyà
Grup de Recerques Històriques de Castelldefels
3 de desembre de 2011
Comunicació: A l’entorn de la relació d’Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans
Autor: Manuel Luengo Carrasco, cap de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de
Viladecans
Índex
Introducció
Breu repàs a la història de Viladecans
Treballs sobre el patrimoni cultural local. Antecedents
Legislació actual
Legislació de règim local
Legislació específica en matèria de patrimoni cultural i patrimoni natural
Patrimoni cultural
Patrimoni natural
Legislació urbanística
Els béns catalogats a Viladecans
Els Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans
Valoració del funcionament de la relació d’Elements d’Interès Patrimonial de
Viladecans
Documents annexos:
1. Bibliografia específica
2. Legislació
3. Béns catalogats a Viladecans
4. Transcripció parcial de l’acord del Ple Municipal de 26 d’abril de 2007
que fa referència als mecanismes administratius preventius per a
controlar les intervencions sobre els EIP i protocol d’intervenció
arqueològica
Introducció Atenent a la petició de la secretaria de la IV Trobada de Centres d’Estudi i d’Estudiosos
de l’Eramprunyà,1 que enguany es celebra a Castelldefels i que tal i com es va decidir a
la convocatòria que es va celebrar l’any passat a Viladecans, te com a eix temàtic “El
patrimoni cultural, en especial, l’arquitectònic”, volent-se centrar en els elements de
conservació i protecció d’aquest patrimoni, des de l’Oficina de Patrimoni Cultural de
l’Ajuntament de Viladecans presentem aquesta comunicació que te per objectiu explicar
la nostra experiència de protecció del patrimoni cultural local a través de la figura
normativa de la relació d’Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans (EIP-Vdc),
aprovada pel Ple Municipal de 26 d’abril de 2007.
A falta de Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Cultural de Viladecans,
aquesta relació d’Elements d’Interès Patrimonial ha estat una primera mesura preventiva
de protecció del patrimoni local, en tant en quant ha establert uns mecanismes
administratius, que han permés a l’Oficina de Patrimoni Cultural incidir en les
intervencions arquitectònics que es feien sobre els elements d’interès al mateix temps
que ha provocat intervencions arqueològiques o la documentació de l’element d’interès
quan aquest s’ha tingut que enderrocar.
La relació d’Elements d’Interès Patrimonial es va concebir com una fase inicial en la
redacció del Catàleg i Pla Especial de Protecció i per tant, als elements d’interès
patrimonials no se’ls va assignar nivells de protecció.2
Molt possiblement la falta d’un catàleg i pla especial de protecció del patrimoni cultural
local ha esta motivada per la escassa valoració que des de diversos àmbits s’ha fet del
patrimoni local si ho comparem amb el patrimoni arquitectònic d’altres poblacions o
amb la mateixa ciutat de Barcelona. Aquesta visió, a llarga distància, no ha permès
valorar, en la seva justa mida la importància de la conservació i difusió del patrimoni
cultural local com a l’element que produeix cohesió social entre els ciutadans i els seus
barris, que produeix identitat i orgull de pertinença dels habitants amb el seu territori.
Cal, per això, abans d’entrar en matèria i explicar quins han estat els pasos previs a
l’aprovació de la relació d’Elements d’Interès Patrimonial així com quina es la
legislació en matèria de protecció del patrimoni cultural, fer cinc cèntims sobre la
història de la nostra ciutat. Es a partir d’aquesta evolució històrica que poden entendre
la realitat patrimonial de Viladecans.
Breu repàs a la història de Viladecans
1 Trobada que agrupa al Centre d’Estudis Beguetans, Centre d’Estudis de Gavà, Grup Tres Torres de
Viladecans, + de 1000 de Sant Climent de Llobregat i a l’organitzador d’enguany, el Grup de Recerca
Històrica de Castelldefels. 2 La gran diferencia respecte a un Catàleg i Pla Especial de Protecció es que aquest, a banda de
inventariar tots els elements suceptibles de ser protegits – cosa que ja realitza, abastament la relació
d’Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans – estableix diversos nivells de protecció: des de la
protecció absolutat fins a la protecció parcial, passant per l’enderroc i la documentació del mateix.
D’altre banda, un catàleg i pla especial també ha de determinar quines contraprestacions econòmiques es
faciliten al propietari del bé en qüestió per tal de que el manteniment i la conservació no es pogui veure
com un càstig sinó com un element identitatari de la ciutat de la qual tots els ciutadans poden gaudir.
152
Viladecans, poble bimil·lenari. La presència humana en el seu territori la podem
remuntar, a partir de la recerca arqueològica, al segle II-I a. C. si bé, hi ha proves de
presència ibèrica, i per tant anterior - segles V-II a. C. –, en els jaciments del puig de
Montbaig, de Can Tries i del Torrent Fondo. Aquests primers assentaments ibèrics i
fonamentalment romans, amb molta probabilitat, van tenir una continuïtat amb els
assentaments medievals, primer a l’entorn del lloc de Sales i, posteriorment, a la Batllia,
el que avui coneixem com la Torre del Baró. D’aquests primers assentaments de l’Alta
Edat Mitjana ens queden els testimonis documentals dels masos de Sales, d’Almafar,
mas Rella, mas d’Umbert, mas de Pere Om, mas Català, però, també els imponents
edificis de la Torre-roja i la Torre del Baró, o la singular església romànica de Santa
Maria de Sales, documentals entre els segle X-XII.
Aquests primers pobladors van estar sotmesos al sistema feudal – consolidat a inicis del
segle XII -, i els mals usos, que van patir a les nostres contrades fins ben entrat el segle
XVIIII, per part dels diversos senyors que van dominar el nostre terme municipal: els
Burgès, els Fiveller, els Torrelles, els Ivorra, els Copons i, pel que fa a la Quadra
Burgesa, els Salaberdenya i els Alòs, entre d’altres. A banda del sistema feudal, els
escassos pobladors que tenien el coratge o aquells que ja hi eren, es trobaven amb un
territori inhòspit ple de fangars, aiguamolls, on les rierades i les torrenteres feien estralls
periòdicament. La misèria i les penalitats no ajudaven gaire per a mantenir la població,
que va anar minvant considerablement. La baixa demogràfica va ser coberta al llarg
d’unes quantes generacions, per la primera immigració documentada: la dels occitans,
fadrins joves procedents del sud de França. Serà aquesta primera immigració la que
garantirà – en l’època moderna - el creixement i consolidació natural de la població
local.
D’aquesta època feudal, és una agricultura de subsistència, basada fonamentalment en
l’explotació dels cereals, amb un paisatge feréstec, on s’acollien els nous pobladors
procedents de més enllà de les fronteres pirinenques; les fonts documentals ens parlen
dels primers masos de muntanya: can Sala-can Menut, can Martí de la Riera, can
Ginestar, el mas Calopa, el mas Ratès, can Pere Trius, can Cot, can Guardiola, can Tries
i d’altres al samontà, com ara el casal dels Rierals (can Sellarès); però també
l’arquitectura civil ens ha deixat el seu rastre: el traçat dels carrers del Barri Antic; els
antics camins que comunicaven la localitat amb les poblacions veïnes (camí de les
Canals, actual Jaume Abril; camí Ral de Barcelona, actuals carrers Major i avinguda de
Gavà); els cursos fluvials de rieres i torrenteres i altres edificacions com pot ser la torre
de guaita de can Modolell (segle XVI).
Al llarg del segles XVII-XIX, la nostra petita vila es consolida i eixample els seus
horitzons. Al llarg del mil vuit-cents es triplica la població, aquesta vegada amb
persones arribades de l’interior de Catalunya; s’erigeix la parròquia de sant Joan de
Viladecans, independent de la parròquia de sant Climent de Llobregat; l’agricultura
comença a obrir-se cap al regadiu amb la introducció de les primeres sínies al Delta; a
muntanya, es guanyen marges de feixes per al conreu de vinyes; es consolida la
colonització de la Marina amb la creació d’una important xarxa de corredores i sèquies
que permeten canalitzar l’aigua de pluja; es comença la dessecació d’importants zones
de la marina fondal, que són transformades en pròsperes terres de conreu. Aquesta
transformació també té el seu reflex en l’arquitectura i el paisatge del territori: masies al
samontà (ca n’Almirall, can Xic, can Palmer, can Batllori, can Manyoses, ca n’Oriol o
ca n’Escuder), masies a Marina (can Roc de les Marines, can Sabadell, can Fargues, can
Cònsol, can Roc de la Casa Alta, can Simó, can Seguí entre d’altres); consolidació
urbanística del Barri Antic i primer eixample cap a l’actual carrer de sant Josep, de sant
Marià, de la Muntanya, del Sol, de Balletbó, de sant Isidre, de les Canals (actual Jaume
Abril) i carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell.
El segle XX serà el segle de la transformació radical del poble: de vila pagesa a ciutat
industrial; d’agricultura de cereals i petita horta a l’agricultura de regadiu de caràcter
intensiu i comercialitzada; de nucli rural concentrat al voltant de can Modolell, la Torre
del Baró i l’església parroquial, però també dispers - a partir de moltes de les masies
esmentades - a nucli urbà extens i continuat: primer, el barri de Sales (dècada de 1920),
després l’Eixample, en diverses fases i moments cronològics, el raval dels Màrtirs de
1714 (als carrers de Pere Sala i Carles Altés), les cases dites de la Teixonera (als carrers
actuals de Lluís Companys i Narcís Monturiol), l’Alba-rosa (mitjan de la dècada de
1950), el Poblat Roca (mitjan de la dècada de 1960), i ja a partir dels anys 1970-1990, la
Montserratina, el Grup Sant Jordi, Vivendes del Congrés, Can Palmer, Can Guardiola,
etc. La nostra vila creix a cop d’immigració: els primers “murcians” dels anys 1920, que
en realitat són majoritàriament de la Franja de Ponent, a l’Aragó, de Castelló de la
Plana, d’Alacant i Almeria i els andalusos i extremenys dels anys 1960-1970. El segle
XX és realment el segle de la gran transformació de la població: transformació social,
econòmica i del paisatge, en un sentit ample.
Aquest passat que hem anant resseguint ha deixat una empremta important en altres
patrimonis, com per exemple el patrimoni documental – custodiat a l’Arxiu Municipal
de Viladecans i que conserva documentació dels segle XV fins a l’actualitat,
documentació municipal i de particulars i entitats de la població -, però també d’un
patrimoni moble, com poden ser les escultures que hi ha distribuïdes pel territori o un
patrimoni immaterial com es la festa i ball de la Tornaboda, o el Patatuf, les caramelles,
els gegants, les fires o més recentment el teatre Al Carrer.
Treballs sobre el patrimoni cultural local. Antecedents Amb la constitució dels primers ajuntaments democràtics (1979), després de “la llarga
nit del franquisme”, molts ajuntaments comencen a recuperar la història local i el
patrimoni com un element més dins de la recuperació i normalització democràtica que
es planteja per aquelles dates.
Són moments de recuperació de festes populars i tradicionals, prohibides o oblidades en
alguns casos, són moments de recuperació de la història i la memòria local – tant
l’antiga com la contemporània – i on una de les peces clau és l’organització i
consolidació dels arxius municipals, en aquest cas Viladecans va ser pionera en la
comarca del Baix Llobregat i arreu de Catalunya, amb l’organització i posada en marxa
del seu arxiu municipal, a partir de 1984; també són moments en què en alguns
ajuntaments es comença a reflexionar sobre la conservació del patrimoni històric
arquitectònic, en aquelles dates l’element més visible del patrimoni cultural català.
A primers dels anys 1980-1990, encara no hi havia una consciència plena de la
importància de la preservació i difusió del patrimoni natural, malgrat que serà, a finals
dels anys 1980, quan es comenci a legislar sobre la declaració d’arbres d’interès local i
comarcal i, també és quan es produeixen les primeres declaracions de reserves naturals.
153
D’aquesta primera època són les Fitxes de patrimoni arquitectònic de Viladecans (1983-
1993), elaborades pel servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
També, d’aquesta època és un primer estudi sobre els arbres i arbredes d’interès del
municipi de Viladecans (1988), realitzat per l’enginyer agrícola, Frederic Giráldez
Puvill, per encàrrec del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Viladecans.
Al novembre de 1997, l’arquitecte Blai Pérez González, lliura al departament
d’Urbanisme de l’Ajuntament de Viladecans un Avanç de catàleg de patrimoni
arquitectònic del municipi de Viladecans, que havia estat encarregat mesos enrere pel
departament d’Urbanisme mateix. Aquest primer treball, exhaustiu i detallat pel que fa
al patrimoni arquitectònic, ens dóna una primera visió de la realitat i consideració dels
béns immobles arreu del territori, però encara partia d’una visió limitada del patrimoni
cultural i, per tant, no incloïa els jaciments arqueològics o els elements del patrimoni
natural.
Tanmateix, per les mateixes dates, l’arqueòleg Pere Izquierdo i Tugas, lliura a l’Arxiu
Municipal un treball que recull tots els jaciments arqueològics del territori de
Viladecans (1998), treball, per tant, que servia d’instrument complementari al realitzat
pel Blai Pérez, pel que fa al patrimoni arquitectònic.
A partir de 1999, amb la constitució del nou ajuntament i en la línia de la legislació
vigent en matèria de patrimoni cultural a Catalunya, es crearà el departament municipal
de Patrimoni Cultural, adscrit a l’Àrea de Serveis Personals i integrat per l’Arxiu
Municipal i l’equipament de ca n’Amat. D’entre les seves competències, cal destacar
l’elaboració i manteniment de l’Inventari de Patrimoni Cultural i la col·laboració amb
els departaments municipals que correspongui per a l’elaboració d’un Catàleg de
protecció del patrimoni cultural, entès aquest d’una forma ample: patrimoni
arquitectònic, jaciments arqueològics, béns mobles i elements naturals.
Entre els anys 2001 i 2002, es realitza un treball d’estudi integral del patrimoni sobre el
territori de les Oliveretes, encarregat conjuntament pels departaments d’Urbanisme i
Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, que consisteix, per una banda, en
uns treballs de detecció i identificació dels possibles jaciments arqueològics en l’espai
esmentat, com també un estudi d’evolució del paisatge, completat amb un estudi
ambiental.
En aplicació de les seves competències, el departament municipal de Patrimoni Cultural
encarregà, l’any 2003, un Inventari del Patrimoni Cultural de Viladecans a la senyora
Juana Maria Huélamo Gabaldón, arqueòloga i museòloga, que lliurarà el treball al
febrer de 2005. Aquest inventari aplega 282 fitxes i incorpora una primera aproximació
a tots els elements d’interès patrimonial de la Ciutat, des del punt de vista del patrimoni
cultural integral: patrimoni arquitectònic, jaciments arqueològics, patrimoni natural,
béns mobles, patrimoni documental, patrimoni etnològic i patrimoni immaterial.
L’Inventari del Patrimoni Cultural de Viladecans ens va donar una imatge fixa dels
elements d’interès patrimonial, en un moment temporal determinat, entre 2003 i 2005, i
va ser realitzat seguint uns criteris generals de diversitat, quotidianitat, exahustivitat,
individualització i atemporalitat, esmenats amb criteris específics per a cada àmbit del
patrimoni:
per al patrimoni contemporani: “(...) s’han considerat majoritàriament edificis
anteriors a la guerra civil que tenien un destacat valor arquitectònic o simbòlic dins
el conjunt del municipi, o en el cas d’elements posteriors, aquells que estaven
intrínsicament relacionats amb els darrers processos d’evolució urbanística en el
municipi, o que constituïen exemples d’interès, des d’un punt de vista arquitectònic,
comunament acceptat. Pel que fa a espais, elements, estatuària i monuments urbans,
s’ha procurat d’incloure la majoria, considerant-los elements simbòlics i artístics“;
camins tradicionals. En aquest apartat: “(...) s’ha considerat especialment el viari
tradicional format pels antics camins no adaptats, al menys enterament, al trànsit de
vehicles automòbils, adquirint gran importància (...) els que es troben a la zona de
muntanya, pel fet de conservar en bona part la seva pavimentació antiga”;
patrimoni arqueològic: s’han incorporat els jaciments arqueològics ja detectats en
els treballs d’en Pere Izquierdo, Josep Maria Solias i Juana Maria Huélamo, tot
incorporant-se els nous jaciments, com a conseqüència d’excavacions posteriors a
l’elaboració dels treballs esmentats;
patrimoni arquitectònic: s’han tingut en compte els elements inclosos en l’inventari
de patrimoni arquitectònic del servei de Patrimoni Arquitectònic del departament de
Cultura de la Generalitat, a banda d’aplicar un criteri d’exhaustivitat, i no s’ha entrat
a detallar els diversos nivells de protecció de cada edifici;
patrimoni immaterial: s’han identificat elements que tenen valor de símbol i
d’imatge municipal, així com d’altres que si bé: “(...) per la seva naturalesa
d’intangibilitat i el seu caràcter de ser elements constitutius del sentir, del fer i de la
memòria col·lectiva”, també han estat inclosos;
patrimoni natural: les fitxes corresponents a aquest àmbit “s’han inclòs des de
l’òptica de la seva consideració com a part integrant d’un ecosistema interrelacionat
i d’abast supralocal, d’acord amb les teories actuals del patrimoni ecològic, les quals
busquen la conservació de la diversitat biològica, més que no pas de determinades
espècies isolades o paisatges d’estètica naturalística”; també, s’han tingut en compte
els paràmetres de connectivitat i connectància ecològica a l’hora d’incloure una
zona com d’interès natural; dins d’aquest àmbit de divisió del patrimoni s’ha tingut
en compte, pel seu gran interès, el sistema agrari, els boscos i la vegetació urbana;
patrimoni documental: s’han incorporat els elements més importants del patrimoni
documental local, fonamentalment la documentació històrica conservada a l’Arxiu
Municipal, tant de fons públics com privats.
Uns mesos mes tard, en concret el 28 d’abril de 2005, el Grup Tres Torres de
Viladecans presentaria al Ple de l’Ajuntament una moció, que va ser aprovada per
unanimitat de tots els partits polítics present al plenari municipal , en la qual es
demanava que abans d’acabar el mandat municipal es pogués aprovar “un catàleg
patrimonial de la ciutat”. Aquest “catàleg patrimonial” va venir en forma de relació
d’Elements d’Interès Patrimonial, que va ser aprovat pel Ple Municipal del 26 d’abril de
2007, poques setmanes abans de les eleccions municipals.
154
Legislació actual
Legislació de règim local La legislació, en matèria de règim local, estableix la competència pròpia dels municipis
en l’ordenació, la gestió, l’execució i la disciplina urbanística; en els parcs i jardins; en
la conservació de camins i vies rurals; en patrimoni històric artístic; en la protecció del
medi ambient; en les activitats i les instal·lacions culturals i el turisme (art. 63.2. de la
Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya). Tanmateix, també estableix que
en municipis superiors a 50.000 habitants han de prestar el servei que inclogui “la
protecció del medi” (art. 64.d. de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de
Catalunya).
La mateixa legislació de règim local també indica que, per a la gestió dels seus
interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies
d’altres administracions públiques i, en particular, entre d’altres, les relatives a protecció
del medi, la cultura, els arxius, les biblioteques i els museus (art. 68.1. de la Llei 8/1987,
municipal i de règim local de Catalunya).
El reglament de Patrimoni dels ens locals defineix el que s’entén per patrimoni històric
artístic dels ens locals com: “(...) els immobles i els objectes mobles d’interès artístic,
històric, paleontològic, arqueològic, etnològic, científic o tècnic; el patrimoni
documental i bibliogràfic; els jaciments o zones arqueològiques; els llocs naturals; i els
jardins i parcs que tenen valor artístic, històric o antropològic”. Aquest patrimoni
s’integra en el patrimoni dels ens locals com a patrimoni separat i es regeix per la seva
legislació específica, i: “(...) subsidiàriament, per les normes que regulen els béns de
servei públic”. (art. 17 del Decret 336/1988, pel qual s’aprova el Reglament del
Patrimoni dels ens locals).
L’article 18 de l’esmentat reglament del Patrimoni dels ens locals també estableix,
d’una banda, que: “els ens locals que tenen en el territori de la seva jurisdicció béns
d’interès històric artístic que no els pertanyen han de procurar, mitjançant convenis,
compatibilitzar la titularitat econòmica privada del bé i el seu interès cultual”; i d’altra
banda,: “s’ha de promoure la tutela específica del bé perquè aquest pugui ser objecte de
fruïció col·lectiva, sense perjudici de la seva titularitat econòmica”. (art. 18.1. i 18.2. del
Decret 336/1988, pel qual s’aprova el Reglament del Patrimoni dels ens locals).
Finalment, el mateix reglament de Patrimoni dels ens local estableix que els ens locals
estan obligats a portar un inventari general de béns, en el qual han d’incloure l’inventari
dels béns afectes al patrimoni històric artístic. (art. 100.c. del Decret 336/1988, pel qual
s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals).
La legislació específica en matèria de Patrimoni cultural i natural La legislació en matèria de protecció del patrimoni cultural es regeix, d’una banda, per
la Llei 9/1993, de 30 de setembre de 1993, del patrimoni cultural català i per la Llei
2/2002, de14 de març de 2002, d’urbanisme, modificada per la Llei 10/2004, de 24 de
desembre de 2004 i refosa en el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol de 2005, pel
qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.
Pel que fa al patrimoni natural, aquest ve regulat, per una banda, fonamentalment pel
Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural
i per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i
modificacions de lleis anteriors relatives a la protecció d’animals, d’espais naturals,
d’accés motoritzat al medi natural i del procés d’adequació de les activitats d’incidència
ambiental; d’altra banda, hi ha una legislació específica per a la declaració d’arbres i
arbredes monumentals, declarats d’interès local i/o comarcal. Tanmateix, les reserves
naturals del Remolar-Filipines tenen una regulació pròpia a partir dels decrets de creació
i modificació posterior, així com a partir de la seva inclusió dins dels espais PEIN.
Patrimoni cultural
Com a norma general, els ajuntaments han de vetllar per la integritat del patrimoni
cultural català, tant públic com privat, situat en el seu terme municipal, i per la
protecció, la conservació i difusió d’aquest patrimoni, per la qual cosa, s’han de dotar
dels mitjans materials i personals adequats (art. 3.1. Llei 9/1993, del PCC).
El patrimoni cultural català està integrat: “per tots els béns mobles o immobles
relacionats amb la història i la cultura de Catalunya, que per llur valor històric, artístic,
arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic
o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser
gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les
generacions futures”. (art. 1.2. Llei 9/1993, del PCC).
La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, preveu les següents
categories de protecció:
Béns Culturals d’Interès Nacionals:
Són béns immobles classificats com a monument històric, conjunt històric, jardí
històric, lloc històric, zona d’interès arqueològic, zona arqueològica, zona
paleontològica. La declaració va a càrrec del Govern de Catalunya a proposta del
Conseller de Cultura.
Els béns mobles també poden ser declarats d’interès nacional singularment o
com a col·lecció, a càrrec del Govern de Catalunya i a proposta del Conseller de
Cultura.
Béns Catalogats:
Els béns immobles poder ser declarat Béns Culturals d’Interès Local per acord
del Ple de l’Ajuntament, en aquells ajuntaments de més de 5.000 habitants.
Els béns mobles poden ser incorporats en el Catàleg del Patrimoni Cultural
Català, per resolució del Conseller de Cultura.
També, formen part del patrimoni cultural català els béns mobles o immobles, que tot i
no haver estat objecte de declaració ni de catalogació, reuneixin els valors històric,
artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic,
científic o tècnic relacionats amb la història i la cultura de Catalunya. Per tant, formen
part del patrimoni cultural català els béns mobles següents, (art. 18.2. Llei 9/1993, del
PCC): - col·leccions i els exemplars singulars de zoologia, botànica, mineralogia i
anatomia i els objectes d’interès paleontològic;
- béns que constitueixen punts de referència importants de la història;
- el producte de les intervencions arqueològiques;
- els béns d’interès artístic;
- el mobiliari, els instruments musicals, les inscripcions, les monedes i els
segells gravats de més de cent anys d’antiguitat;
155
- el patrimoni etnològic moble;
- el patrimoni científic, tècnic i industrial moble;
- el patrimoni documental i el patrimoni bibliogràfic
La Llei de patrimoni cultural català també determina obligacions dels propietaris i dels
ajuntaments respecte dels béns integrants en el patrimoni cultural català, entre d’altres
les següents:
- deure de conservació, (art. 21.2. Llei 9/1993, del PCC);
- deure de facilitar informació sobre l’estat dels béns i sobre llur utilització, si els
ho demana l’Administració, (art. 21.2. Llei 9/1993, del PCC);
- els ajuntaments poden suspendre la tramitació d’una concessió d’una llicència
d’obres per tal de preservar els valors culturals d’un bé immoble, (art. 23.2. llei
9/1993, del PCC);
- el propietaris de BCIN o béns catalogats els han de preservar i mantenir per
assegurar la integritat de llur valor cultural i l’ús a què destinin aquests béns ha
de garantir-ne sempre la conservació (art. 25.1. Llei 9/1993, del PCC);
- els BCIN i els béns catalogats no poden ser destruïts, (art. 25.2. Llei 9/1993,
del PCC);
- el propietaris titulars de BCIN o béns catalogats han de permetre l’accés dels
especialistes als dits béns per tal que puguin estudiar-los i catalogar-los
convenientment, (art. 25.3. Llei 9/1993, del PCC);
- els funcionaris públics als quals s’assigna el control i inspecció sobre el
patrimoni cultural tenen la consideració d’autoritat i estan facultats per a
examinar els béns, els llibres, els documents i en general, tot el que pugui servir
d’informació per a complir i executar llurs tasques, (art. 70.2. Llei 9/1993, del
PCC).
Tanmateix, la mateixa Llei de patrimoni cultural, en el seu títol III, capítol 1, també
determina mesures de foment dels béns culturals d’interès nacional i dels béns
catalogats, entre d’altres ajuts per a la investigació, conservació i rehabilitació; l’1%
cultural; el pagament amb béns culturals i els beneficis o bonificacions fiscals.
Patrimoni natural
La legislació sobre patrimoni natural té dues vessants: per una banda, la de protecció
d’espais d’interès natural, i, per l’altra banda, la de declaració d’arbres i arbredes
monumentals d’interès local i comarcal de Catalunya.
Pel que respecta a la protecció dels espais d’interès natural, la legislació marc és la Llei
12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, que ha estat desenvolupada pel Decret
328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural
(PEIN). Prèviament, en el nostre cas, i mitjançant Decret 226/1987, de 9 de juny,
s’havia procedit a la declaració de les Reserves naturals parcials del Delta del Llobregat
de la Ricarda-Ca l’Arana i el Remolar-Filipines. El PEIN, incorpora les reserves del
Delta del Llobregat dins dels espais d’interès natural de Catalunya, i posteriorment, el
Decret 275/1999, de 13 d’octubre, modificaria el Decret 226/1987, de declaració de les
reserves naturals parcials del Delta del Llobregat de la Ricarda-Ca l’Arana i el Remolar-
Filipines.
D’altre banda i a nivell europeu, les reserves naturals del Delta del Llobregat tenen una
doble protecció: com a espais ZEPA i com a Xarxa Natura 2000. Les zones d’especial
protecció per als ocells (ZEPA), són zones que cadascun dels estats membres de la Unió
Europea designa dins del seu territori, amb la finalitat de protegir els hàbitats dels
ocells, que a nivell europeu, tenen problemes de conservació, en aplicació de la
directiva europea relativa a la conservació dels ocells silvestres. Tanmateix, també per
acord del Govern de Catalunya del dia 5 de setembre de 2006, relatiu al projecte
d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, xarxa europea d’espais naturals protegits, el Delta
del Llobregat queda incorporat a l’esmentada xarxa europea d’espais protegits.
La legislació en matèria d’espais protegits ha estat actualitzada a partir de la Llei
12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i per la qual es
modificaven les següents lleis: 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals,
Llei 12/1985, d’espais naturals, Llei 9/1995, d’accés motoritzat al medi natural i Llei
4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental.
Finalment, el Govern de Catalunya ha legislat en matèria de declaració d’arbres i
arbredes monumentals, d’interès local i comarcal a Catalunya, a partir de decrets que
desenvolupen la Llei 12/1985, d’espais d’interès naturals. Els criteris generals per a la
declaració d’arbres monumentals i arbres i arbredes d’interès comarcal i local recollits
en els preàmbuls dels decrets 241/1987, de 9 de juny, 47/1988, d’11 de febrer i
120/1989, de 17 d’abril són els “valors monumental, històric o científic que tenen
determinats exemplars d’espècies arbòries fan que formin part del patrimoni cultural de
Catalunya, i que siguin d’interès públic la seva conservació i protecció”. Després, cada
Decret estableix els criteris específics per a la declaració, de la següent manera:
- es consideren arbres monumentals els exemplars que, per les seves mides
excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat
científica, són mereixedors de mesures de protecció (art. 1 del Decret 214/1987,
sobre declaració d’arbres monumentals);
- es consideren arbres d’interès comarcal o d’interès local els exemplars que, per
la seva particularitat científica o la seva història, per les mides excepcionals dins
de la seva espècie o per la seva edat, són mereixedors de mesures de protecció
(art. 1 del Decret 47/1988, sobre declaració d’arbres d’interès comarcal i local);
- es consideren arbredes, d’interès comarcal o d’interès local, els conjunts, les
arbredes o els bosquets que per la seva particularitat científica o la seva història,
per les mides excepcionals dels arbres en conjunt, per les espècies que els
constitueixen o per la seva edat, són mereixedores de mesures de protecció (art.
1.1. del Decret 120/1989, sobre declaració d’arbredes monumentals, d’interès
comarcal i d’interès local).
Els arbres i arbredes declarats monumentals, d’interès comarcal i d’interès local es
consideren protegits el que implica la prohibició de tallar-los o arrencar-los totalment o
156
parcial, així com de danyar-los per qualsevol mitjà. En els casos de tractament silvícoles
i fitosanitaris que calguin per al manteniment del bon estat dels arbres i arbredes caldrà
l’autorització prèvia de l’administració que n’ha fet la declaració corresponent.
Els arbres i arbredes monumentals són declarats per ordre del departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca o el departament del Govern de Catalunya que disposi
de les competències corresponent; en els casos dels arbres i arbredes d’interès comarcal
la declaració la realitzarà el Consell Comarcal on radiqui el conjunt; i, en el casos dels
arbres i arbredes d’interès local, la declaració es realitzarà per acord de l’ajuntament on
radiquin els exemplars objecte de la declaració.
Els decrets esmentats indican la disposició del departament d’Agricultura, Ramaderia i
Pesca per la donació d’ajuts els propietaris dels terrenys on radiqui els arbres
monumentals o les arbredes monumentals, per a la seva conservació, protecció i millora,
o si s’escau realitzar directament aquestes actuacions amb càrrec al seu pressupost (art.
6 i 7 dels decrets 214/1987 i 120/1989 respectivament).
Legislació urbanística La legislació urbanística esmenta en diversos articulats la necessitat de la preservació
del patrimoni històric arquitectònic d’una població. Així, per exemple, parla de
desenvolupament urbanístic sostenible pel que fa al patrimoni arquitectònic, explicitant
que: “s’han de conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació [...] dels
valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals” (art. 3.1. del Decret Legislatiu
1/2005, text refós de la llei d’urbanisme); de com el planejament urbanístic ha de
preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat
dels municipis (art. 9.3. del Decret Legislatiu 1/2005, text refós de la llei d’urbanisme);
i, de com s’ha de vetllar perquès les construccions i instal·lacions noves s’adaptin a
l’ambient que les contextualitza i no desmereixin els edificis o les restes de caràcter
històric, artístic, arqueològic o tradicional (art. 9.3. del Decret Legislatiu 1/2005, text
refós de la llei d’urbanisme).
La competència urbanística en matèria de planejament i gestió que la llei atorga als
ajuntaments comprèn, implícitament, la redacció de catàlegs de patrimoni arquitectònic
i la protecció d’aquest patrimoni (art. 14.2. i 23.1.a. del Decret Legislatiu 1/2005, text
refós de la llei d’urbanisme); i, explícitament, apunta: “(...) l’atenció que cal prestar a
l’existència de restes arqueològiques” declarades d’interès (art. 34.6. del Decret
Legislatiu 1/2005, text refós de la llei d’urbanisme).
A les diverses figures del planejament urbanístic general – plans d’ordenació urbanística
municipal (POUM); programes d’actuació urbanística municipal (PAUM) o normes de
planejament urbanístic (NPU) – o bé en les figures del planejament urbanístic derivat –
plans parcials urbanístics (PPU), plans especials urbanístics (PEU) o plans de millora
urbana (PMU) – es donen referències implícites o explicites per a la protecció del
patrimoni històric arquitectònic o de jaciments arqueològics així com també en moltes
d’elles figura la necessitat de disposar d’un catàleg de béns a protegir.
Finalment, respecte l’elaboració de catàlegs de béns immobles a protegir, la legislació
urbanística disposa que: “(...) les administracions competents han d’incloure en un
catàleg els béns que calgui protegir (monuments, edificis, jardins, paisatges o béns
culturals) per tal d’aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques (...) Els catàlegs,
juntament amb les normes específiques, i d'acord amb les categories establertes per la
legislació sectorial aplicable, són part integrant de la documentació imperativa del pla
urbanístic corresponent”. També, específica que els ajuntaments, d’acord amb la
legislació de règim local, poden aprovar ordenances d’urbanització i d’edificació per
regular aspectes que no són objecte de les normes dels POUM (art. 69.1. i 69.2. del
Decret Legislatiu 1/2005, text refós de la llei d’urbanisme).
Els béns catalogats a Viladecans
En aplicació de la legislació esmentada, a Viladecans disposem de diversos béns
catalogats i arbres i arbredes d’interès local: la Torre del Baró i la Torre-roja com a
Béns Culturals d’Interès Nacional, en aplicació de la Llei 9/1993, de 30 de setembre del
patrimoni cultural català;3 can Sala – can Menut i ca n’Amat, com a Béns Culturals
d’Interès Local ,a partir d’acords plenaris de l’Ajuntament de Viladecans.
Els arbres i arbredes d’interès local abracen diverses espècies – alzines, palmeres,
ametllers, lledoner, plàtans, xicranda, pineda, etc – i diversos espais del territori
municipal: can Sala – can Menut, can Palmer, jardí de can Modolell, can Batllori, can
Ginestar, la rambla Modolell i el parc de la Torre-roja, entre d’altre espais.
Com a document annex s’adjunta la relació detallada d’aquests béns catalogats a
l’actualitat.
Els Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans (EIP-Vdc) El mandat del plenari municipal de 28 d’abril de 2005 va significar el punt de partida
per a engegar els treballs previs per a la confecció d’un Catàleg de Patrimoni Cultural,
tenint en compte que partíem d’una bona base com era l’Inventari de Patrimoni
Cultural, elaborat per la Juana Maria Huélamo, que s’havia acabat de presentar al febrer
de 2005 i que completava els treballs elaborats amb anterioritat per Frederic Giráldez,
Blai Pérez i Pere Izquierdo sobre el patrimoni natural, arquitectònic i arqueològic,
respectivament. Tots aquest treballs es donen una imatge força real de tots els elements
d’interès patrimonial de Viladecans.
Amb la finalitat de complir amb el mandat municipal es va constituir una Comissió de
Treball, presidida per la senyora Maria Salmerón, tinenta d’alcalde-presidenta de l’Àrea
de Serveis Personals de l’Ajuntament de Viladecans, coordinada, tècnicament, des del
departament municipal de Patrimoni Cultural i integrada per diversos membres dels
departaments municipal de Patrimoni Cultural, Urbanisme i Espai Públic de
l’Ajuntament de Viladecans. De l’estudi, fonamentalment, de l’Inventari de Patrimoni
Cultural i de la posada en comú dels diversos elements (patrimoni arquitectònic,
patrimoni arqueològic, patrimoni natural i patrimoni documental, entre d’altres) així
com dels diversos valors històrics, artístics, patrimonials, culturals, naturals, científics,
etnogràfics, arqueològics etc, aportats pels membres integrants de la Comissió es va
consensuar, finalment, la relació d’Elements d’Interès Patrimonial que la regidora va
portar al Ple Municipal, de 26 d’abril de 2007, per a la seva aprovació. Si be, aquesta
3 Decret de 22 d’abril 1949, de protecció dels castells espanyols, BOE de 5 de maig de 1949.
157
relació d’Elements d’Interès Patrimonial no definia ni els diversos nivells de protecció
ni les contraprestacions econòmiques dels propietaris dels Elements d’Interès, si que
establia diversos mecanismes administratius que han permés al departament de
Patrimoni Cultural intervenir activament en la preservació dels béns així com
l’obligatorietat de realitzar intervencions arqueològiques en aquells llocs o espais
assenyalats com d’interès arqueològic.4
La relació d’Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans la conformen un total de 376
elements de tots els àmbits que integren el patrimoni cultural de la ciutat:
- patrimoni immoble
- conjunts urbans, 29 elements
- conjunts arquitectònics, 40 elements
- edificis, 117 elements
- elements constructius singulars, 9 elements
- enginyeria civil, 17 elements
- jaciments arqueològics, 47 elements
- patrimoni moble
- elements urbans, 17 elements
- col·leccions, 7 elements
- patrimoni natural
- arbredes, conjunts, 16 elements
- arbres singulars aïllats, 27 elements
- zones d’interès natural, 31 elements
- patrimoni documental, 9 elements
- patrimoni immaterial, 10 elements
Respecte al patrimoni immoble, s’ha mantingut un límit cronològic a l’entorn d’aquells
edificis anteriors als anys 1940, si bé, s’han incorporat edificis o conjunts arquitectònics
posteriors a aquesta data, fonamentat, bàsicament, arran de la seva singularitat, ja sigui
per l’edifici en ell mateix o per ser d’arquitectes de reconegut prestigi o per la cohesió
que comporta dins de la realitat urbanística de la ciutat. També, s’han delimitat els
conjunts urbans i els conjunts arquitectònics.5
Per als jaciments arqueològics, a banda dels ja detectats a partir de prospeccions i
treballs de camp, un cop confrontats amb les memòries i informes d’excavacions i
sondeigs arqueològics ja realitzats, es proposa la creació d’una zona d’expectativa
arqueològica (ZEA) a l’entorn del Barri Antic. Seguint els criteris del dossier
arqueològic, també, s’han considerat zones d’interès arqueològic totes les masies
existents i el seu entorn.
4 Com annex es relaciona part de l’acord plenari que fa referencia als mecanismes administratius
preventius establerts pel departament de Patrimoni Cultural per a controlar les intervencions que es
poguin fer sobre els Elements d’Interès Patrimonial a més del protocol d’intervenció arqueològica. 5 Per conjunt urbà entenem el conjunt d’edificis construïts al llarg del temps, en un o en diversos moments
del desenvolupament urbanístic de la ciutat, amb tipologies constructives diverses, però que, en el seu
conjunt, mantenen una volumetria, estructura i traçat de carrers, així com una ambientació susceptible de
ser-ne valorada. Semblantment, per conjunt arquitectònic, entenem el conjunt d’edificis que disposen
d’una mateixa tipologia constructiva o bé, formen part d’una unitat construïda i, per tant, també
susceptible de ser-ne valorada.
Per al patrimoni moble, s’han tingut en compte les diverses col·leccions que existeixen
a la ciutat, tant de procedència pública com privada, i en l’apartat d’elements urbans,
s’han inclòs totes les escultures que hi ha emplaçades en els edificis municipals, carrers
i avingudes de la població.
Respecte del patrimoni natural, s’han tingut en compte tots aquells elements ja protegits
i aquells altres que per les seves característiques naturals, culturals, històriques o de
singularitat s’han cregut mereixedors de figurar en aquesta relació.
Quant al patrimoni documental i l’immaterial, s’ha tingut en compte, bàsicament, la
proposta de l’Inventari de Patrimoni, ampliada en aquells casos que s’ha cregut
convenient, per exemple en els
casos de fons i col·leccions documentals de procedència privada.
Valoració del funcionament de la relació d’Elements d’Interès
Patrimonial de Viladecans Abans d’entrar en la valoració de com ha funcionat la relació d’Element d’Interès
Patrimonial des de la seva aprovació a l’abril de 2007 fins a l’actualitat, crec que
s’haurien de fer algunes consideracions.
La primera i essencial, la relació d’Elements d’Interès és un catàleg però no un pla
especial de protecció, en tant en quant no es va establir cap nivell de protecció dels
elements ni es van concretar els mecanismes compensatoris cap els propietaris dels
béns. Per a la bona preservació, conservació i difusió del patrimoni cultural de la ciutat
hem d’anar, inexorablement, cap a l’aprovació del Pla Especial de Protecció, que
estableixi les regles del joc, en matèria de protecció del patrimoni, entre i per
l’administració municipal i els propietaris dels béns. 6
La segona, i no menys important; segurament es una exageració disposar de 376
elements; sí que són d’interès patrimonial, però no tots han de ser mereixedors d’una
protecció total. El Catàleg i Pla Especial també implica poder destruir aquells elements
que no siguin mereixedors dels valors històrics, arquitectònics, símbolics, estètics, etc,
sempre i quan abans s’hagin documentat adequadament (via intervenció arqueològica,
documental, en imatge fixa o audiovisual, etc). Molt possiblement, en un futur Pla
Especial de Protecció ens haurem de quedar amb una tercera part del que conformen
avui la relació d’Elements d’Interès Patrimonial.
Ara sí, entren a la valoració del funcionament de la relació d’Elements d’Interès
Patrimonial al llarg d’aquests quatre anys de funcionament des de la seva aprovació.
Aquesta no pot ser més positiva dins del marc normatiu creat. S’han realitzat un total de
42 informes patrimonials, majoritàriament sobre béns immobles, però també sobre
espais arqueològics i naturals. Entre els informes patrimonials cal destacar els realitzats
sobre Ca la Pilar (casa projectada per Puig i Cadafalch), Ca n’Amat (futur element del
Museu de Viladecans), can Sala-can Menut (important masia de la ciutat), ermita
romànica de Santa Maria de Sales, conjunt arquitectònic de can Modolell – Casa de la
6 L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va editar al setembre de 2009 una guia,
molt útil si be limitada només al patrimoni immoble, per a l’elaboració dels catàlegs municipals de béns
protegits: La protecció del patrimoni cultural immoble, col·lecció Documents de Treball, Diputació de
Barcelona, Barcelona, 2009.
158
Vila o la remodelació de l’antic escorxador, obra de l’arquitecte Josep Canaleta,
deixeble de l’Antoni Gaudí. El fet de disposar d’aquesta relació d’Elements també ens
ha permés forçar les intervencions arqueològiques en aquells espais on teníem
coneixement de que havia un jaciment arqueològic o s’havien detectat la presència de
restes arqueològics. En aquest cas, al llarg d’aquest anys s’han fet un total de deu
excavacions, moltes d’elles en el subsòl d’immobles però d’altres en paratges en els
quals ja coneixíem de l’existència de restes arqueològics com pot ser l’ermita i vil·la
romana de Sales o be la bassa de laminació de Can Tries, que per a sorpresa nostre, a
banda de restes ibèrics – ja coneguts-, va permetre descobrir el “zoo paleontològic” de
Viladecans (mamuts, ossos, cérvols, cavalls, etc). No hi ha dubte que l’existència
d’aquest marc normatiu creat a partir de la relació d’Elements d’Interès Patrimonial a
ajudat moltíssim a crear sensibilitat vers la preservació i conservació del patrimoni en la
pròpia administració municipal, però també entre els propis ciutadans de Viladecans i
els propietaris i empreses constructores incloses.
Així, malgrat la intensa transformació que ha sofert el territori, a Viladecans, encara
perviuen molts testimonis físics del passat. Viladecans s’ha construït entre tots, des dels
primers pobladors fins els actuals. Ha estat en creixement i evolució continuada i, fruit
d’això, són els diversos talls cronològics que es poden veure en la trama dels seus
carrers i en els seus edificis – edificis d’època medieval, d’època moderna, modernistes,
noucentistes, de tipologia rural, contemporanis singulars etc -, però també en el paisatge
i en la vegetació que ens ha pervingut: alzinars, pinedes, garrofers, roures, aiguamolls,
estanys, platges, corredores, sèquies i zones agrícoles. Aquest es el patrimoni cultural
que ens pertoca ara, a nosaltres, conservar, divulgar i transmetre en les millors
condicions possibles a les generacions futures, perquè serveixi de testimoni de l’esforç
dels homes i les dones per a viure-hi millor, per a conèixer la nostra cultura i la nostra
història i, per tant, per a poder-nos identificar amb un territori en el qual vivim, però
també, simplement, - i no, per això menys important - per al gaudi personal i col·lectiu
de tots aquells elements amb valors històrics, artístics o naturals que encara avui dia
tenim a la nostra ciutat.
.........................
Documents annexos
1. Bibliografia específica Fitxes de patrimoni arquitectònic de Viladecans, del servei de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció
General de Patrimoni Cultural del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, maig 1997
(1983-1993).
1988
GIRÁLDEZ i PUVILL, Frederic. Estudi sobre els arbres i arbredes d’interès del municipi de Viladecans,
Treball intern del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Viladecans, octubre de 1988, inèdit.
Aprovat per la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Viladecans, en la sessió de 4 de novembre de
1988.
1997
PÉREZ i GONZÁLEZ, Blai. Avanç de catàleg de patrimoni arquitectònic del municipi de Viladecans,
Treball intern del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Viladecans, novembre de 1997, inèdit.
1998
IZQUIERDO i TUGAS, Pere. Dossier arqueològic de Viladecans, Treball intern del departament de
Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, setembre de 1998, inèdit, 103 pàgs.
2001
SOLIAS ARÍS, Josep Maria; HUÉLAMO GABALDÓN, Juana María. Treballs de prospecció superficial
(del paratge de) les Oliveretes, Treball intern del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de
Viladecans, octubre de 2001, inèdit.
SOLIAS ARÍS, Josep Maria. Estudi de morfogènesi de les Oliveretes, Treball intern del departament de
Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, novembre de 2001, inèdit.
2002
BOSCH i JANER, Rafael; SIMÓ i BOLADERAS, Jordi. Estudi ambiental del territori de les Oliveretes
(Viladecans), Treball intern del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans,
setembre de 2002, inèdit.
2005
HUÉLAMO GABALDÓN, Juana María. Informe i Inventari del Patrimoni Cultural de Viladecans,
treball intern del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, febrer de 2005,
inèdit, 112 i 928 pàg., respectivament.
2. Legislació
Legislació de règim local
- Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya.
- Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels
ens locals.
Patrimoni cultural
- Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol; i, reials decrets que la
desenvolupen
- Llei 9/1993, de 30 de setembre de 1993, del patrimoni cultural català.
- Llei 17/1990, de 2 de novembre, de Museus de Catalunya, i, decrets que la
desenvolupen
- Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’Arxius i Documents de Catalunya; i, decrets que la
desenvolpen
- Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, pel qual s’aprova el Reglament de protecció del
patrimoni arqueològic i paleontològic.
Patrimoni natural
- Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.
- Decret 226/1987, de 9 de juny, de declaració de les Reserves Naturals Parcials del
Delta del Llobregat de la Ricarda-Ca l’Arana i el Remolar-Filipines.
- Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre la declaració d’arbres monumentals de
Catalunya.
159
- Decret 47/1988, de 11 de febrer de 1988, sobre la declaració d’arbres d’interès
comarcal i local de Catalunya.
- Decret 120/1989, de17 d’abril, sobre declaració d’arbredes monumentals d’interès
comarcal i local.
- Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès
Natural.
- Decret 275/1999, de 13 d’octubre, de modificació del Decret 226/1987, de 9 de juny,
de declaració de les reserves naturals parcials del Delta del Llobregat de la Ricarda-Ca
l’Arana i el Remolar- Filipines.
- Ordre del departament de Medi Ambient i Habitatge, de 2 de maig de 2005, de
declaració d’arbres monumentals i actualització de l’inventari dels arbres i arbredes
declarats d’interès comarcal i local.
- Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació
de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985,
d’espais naturals, de la Llei 9/1995, d’accés motoritzat al medi natural i de la Llei
4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental.
Urbanisme
- Decret 287/2003, de 4 de novembre de 2003, pel qual s’aprova el Reglament parcial
de la Llei 2/2002, de 4 de març, d’urbanisme.
- Llei 10/2004, de 24 de desembre de 2004, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de
març de 2002, d’urbanisme.
- Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol de 2005, pel qual s’aprova el Text refós de la
Llei d’urbanisme.
3. Transcripció parcial de l’acord del Ple Municipal de l’Ajuntament
de Viladecans, de 26 d’abril de 2007, que fa referencia als
mecanismes administratius preventius per a controlar les
intervencions sobre els EIP i protocol d’intervenció arqueològica
“(...)
1r.- APROVAR la relació d’Elements d’Interès Patrimonial de Viladecans que
es relaciona com a document annex núm. 3, amb la documentació gràfica que
s’acompanya.
2n.- ESTABLIR que qualsevol intervenció que afecti els Elements d’Interès
Patrimonial inclosos en la relació aprovada – excepte per a l’àmbit de conjunts
urbans – haurà de comptar amb l’informe previ dels tècnics del departament de
Patrimoni Cultural, a més dels informes dels tècnics del departament
d’Urbanisme o d’Espai Públic respecte els element de patrimoni arquitectònic i
de patrimoni natural, respectivament.
3r.- ESTABLIR que en qualsevol intervenció que es faci sobre els Elements
d’Interès Patrimonial relacionats, el promotor haurà d’aportar una memòria
detallada de la intervenció a realitzar, així com una documentació gràfica de
l’element sobre el qual es pretén actuar. Aquesta documentació gràfica inclourà
el següent: plànols d’emplaçament, plànols topogràfics de l’entorn, aixecaments
de façanes i d’interior, així com reportatge fotogràfic – en suport paper i/o
digital - de l’estat actual – i a ser possible d’imatges antigues, - i, si escau, en
funció de l’interès de l’element sobre el que es pretén actuar, la història i
evolució estructural i/o física de l’element sobre el qual es pretén actuar.
4t.- ESTABLIR la funció inspectora dels tècnics del departament de Patrimoni
Cultural per a qualsevol intervenció que es realitzi en els Elements d’Interès
Patrimonial relacionats.
5è.- APROVAR una zona d’expectativa arqueològica a l’entorn del Barri Antic,
delimitada pels carrers de Sant Climent, Sant Joan, Sant Marià i Muntanya – tots
dos a l’alçada del carrer de la Rere Església –, Rere Església, Sol – també fins a
l’alçada del carrer de la Rere Església -, Balletbó, plaça de les Palmeres, Sant
Josep i avinguda de la Generalitat – incloent-hi el carrer del Migdia – fins arribar
al carrer de Sant Climent. S’adjunta plànol de delimitació de la zona
d’expectativa arqueològica.
6è.- ESTABLIR el següent protocol d’actuació respecte a qualsevol intervenció
que es faci en l’àmbit dels jaciments arqueològics relacionats:
- informe previ dels tècnics del departament de Patrimoni Cultural de
l’Ajuntament de Viladecans, tal com preveu el punt núm. 2 del present
acord;
- prèviament a la intervenció i com a document relacionat amb la
llicència d’obres municipal, el promotor haurà de disposar de
l’autorització d’intervenció arqueològica resolta pel servei d’Arqueologia
del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya;
- l’obligació, per part del promotor o actor de l’intervenció, de lliurar al
departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans una
còpia de la memòria del projecte d’excavació: en la qual consti l’empresa
que es farà càrrec de la intervenció arqueològica, plànols d’emplaçament
i topogràfics de l’entorn i reportatge fotogràfic de l’element sobre el qual
s’actua; tanmateix, una vegada acabada l’excavació, el promotor s’obliga
a lliurar una còpia de la memòria de la intervenció arqueològica al
departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans.
7è- FER CONSTAR, com a document annex núm. 4, aquells elements del
patrimoni natural declarats, però que actualment ja no existeixen, a fi i efecte de
que es puguin donar de baixar de l’Inventari d’arbres i arbredes d’interès local i
comarcal de Catalunya.
8è- INCORPORAR entre la documentació de les figures del planejament
urbanístic,l’àmbit dels quals inclogui Elements d’Interès Patrimonial relacionats
a l’annex núm. 3, la necessitat de disposar d’un informe dels tècnics del
departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, a fi i efecte
que puguin valorar les determinacions del planejament”.
160
4. Béns catalogats a Viladecans
Béns Immobles: Categoria: Bé Cultural d’Interès Nacional
Categoria: Bé Cultural d’Interès Local
Edifici Acord
Can Sala – can Menut Acord del Ple de l’Ajuntament de Viladecans, de 28 de
novembre de 2002
Ca n’Amat Acord del Ple de l’Ajuntament de Viladecans, de 31 de març
de 2005
Patrimoni Natural: Categoria: Arbres d’interès local
Exemplar Acord
Alzina de Can Sala – can
Menut
Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern
de l’Ajuntament de Viladecans
Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre
de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca
Alzina del parc de la
Torre-roja
Ordre de 8 de gener de 1990, del departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Ametllers de Can Sala –
can Menut, 2 ex.
Acord de 28 de novembre de 2002, del Ple de l’Ajuntament
de Viladecans
Eucaliptus, a tocar
l’Hospital de Viladecans
Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern
de l’Ajuntament de Viladecans – Declaració provisional 1
1 Es va donar un termini de 10 dies per a reclamacions, si passat aquest termini no s’han presentat
al·legacions o han estat desestimades pels Serveis Tècnics, s’entendran declarats d’interès local. Ignorem
si es van produir reclamacions, si bé no consta publicat a l’Inventari d’arbres i arbredes d’interès local i
comarcal de Catalunya.
161
Edifici Acord
Torre del Baró Decret de 22 d’abril 1949, de protecció dels castells
espanyols
Bé d’Interès Cultural - Llei 16/1985, 25 juny, Patrimoni
Històric Espanyol, disposició addicional 1a.
Bé Cultura d’Interès Nacional – Llei 9/1993, de 30
setembre, Patrimoni Cultural Català, Disposició
addicional 1a. i 2a.
Torre-roja Decret de 22 d’abril 1949, de protecció dels castells
espanyols
Bé d’Interès Cultural - Llei 16/1985, 25 juny, Patrimoni
Històric Espanyol, disposició addicional 1a.
Bé Cultura d’Interès Nacional – Llei 9/1993, de 30
setembre, Patrimoni Cultural Català, Disposició
addicional 1a. i 2a.
Exemplar Acord
Lledoner de Can Sala –
can Menut
Acord de 19 de gener de 1989, de la Com. de Govern de
l’Aj.de Viladecans
Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre
de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca
Palmeres de Can
Modolell, 2 ex.
Acord de 19 de gener de 1989, de la Com. de Govern de
l’Aj. de Viladecans
Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre
de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca
Palmeres de Can Palmer,
2 ex.
Acord de 19 de gener de 1989, de la Com.de Govern de
l’Aj. de Viladecans
Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre
de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca
Pebrer bord de Can
Modolell
Acord de 19 de gener de 1989, de la Com.de Govern de
l’Aj. de Viladecans
Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre
de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca
Platans encreuats, 4 ex. Acord de 19 de gener de 1989, de la Com. de Govern de
l’Aj. de Viladecans
Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre
de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca
Roure de Can Sala – can
Menut
Acord de 19 de gener de 1989, de la Com. de Govern de
l’Aj. de Viladecans
Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre
de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca
Xicranda de Can
Modolell
Acord de 19 de gener de 1989, de la Com. de Govern de
l’Aj.de Viladecans
Inventari dels arbres d’interès local de Catalunya, ordre
de 8 de febrer de 1990, del departament d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca
Categoria: Arbredes d’interès local
Exemplars Acord
Alzinar de Can Ginestar Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern
de l’Ajuntament de Viladecans . Declaració provisional 2
Comunitat d’alzines,
ametllers i roures de Can
Sala – can Menut
Acord de 28 de novembre de 2002, del Ple de
l’Ajuntament de Viladecans
2 Es va donar un termini de 10 dies per a reclamacions, si passat aquest termini no s’han presentat
al·legacions o han estat desestimades pels Serveis Tècnics, s’entendran declarats d’interès local. Ignorem
si es van produir reclamacion,s si bé no consta publicat a l’Inventari d’arbres i arbredes d’interès local i
comarcal de Catalunya. 162
Exemplars Acord
Palmeres de l’interior de
Can Batllori
Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern
de l’Ajuntament de Viladecans – Declaració provisional 3
Palmeres del passeig de
les Palmeres, alineació
Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern
de l’Ajuntament de Viladecans
Inventari de les arbredes d’interès local de Catalunya,
ordre de 8 de febrer de 1990, del departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Pineda litoral i dunes Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern de
l’Ajuntament de Viladecans – Declaració provisional 4
Tipuanes de la Rambla
Modolell
Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern
de l’Ajuntament de Viladecans
Inventari de les arbredes d’interès local de Catalunya,
ordre de 8 de febrer de 1990, del departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Xipresos del parc de la
Torre-roja
Acord de 19 de gener de 1989, de la Comissió de Govern
de l’Ajuntament de Viladecans
Inventari de les arbredes d’interès local de Catalunya,
ordre de 8 de febrer de 1990, del departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
3 Es va donar un termini de 10 dies per a reclamacions, si passat aquest termini no s’han presentat
al·legacions o han estat desestimades pels Serveis Tècnics, s’entendran declarats d’interès local. Ignorem
si es van produir reclamacions, si bé no consta publicat a l’Inventari d’arbres i arbredes d’interès local i
comarcal de Catalunya. 4 Es va donar un termini de 10 dies per a reclamacions, si passat aquest termini no s’han presentat
al·legacions o han estat desestimades pels Serveis Tècnics, s’entendran declarats d’interès local. Ignorem
si es van produir reclamacions, si bé no consta publicat a l’Inventari d’arbres i arbredes d’interès local i
comarcal de Catalunya.
163
164