Associació P. ForanaPrincesa, 2407240 Sant Joan

Editorial Mor de Card -2- (90)

Asfalt

No hi ha dubte que una de les novetats que més do-naren què xerrar durant el mes passat, sobretot per alsveïnats implicats, fou l'inici de l'asfaltada dels carrers.Després de gairebé nou mesos de llevar pols, la veritat ésque ha caigut bé que s'escampas una bona capa d'asfalt,la qual, apart de millorar considerablement la imatgedels carrers, estalvia molta feina a les mestresses de ca-sa, l posats a alabar, també s'ha de reconèixer que ésmolt millor asfaltar-ho tot d'una vegada que no omplir elpoble de "parx.es", tant des del punt de vista estètic comper evitar futurs clots.

Però... per desgràcia totes les coses tenen un però, iaquesta no n 'és una excepció. Hi ha una sèrie de conside-racions que creim que s'han defer, sense que comportinde cap manera deixar de reconèixer la feina feta i lamillora en comparació amb el què teníem.

La primera d'elles és que hauria estat millor llevarl'asfalt antic dels carrers -com s'ha fet a poquíssimes imolt assenyalades excepcions-, ja que d'aquesta maneraalguns empedrats han quedat a nivell de carrer o parda-vall, cosa que pot provocar, d'una banda, que els dies depluja considerable l'aigua entri dins les cases, i de l'altraque els desaiguaments que no estan damunt els empedratsquedin coberts per l'asfalt.-És ver que això comportariauna despesa adicional, però també ho és que, una vegadaposats, la diferència tampoc no seria abismal. D'aquestamanera si qualcú no vol beure haurà d'alçar el portal iles tuberies, amb la qual cosa el problema, una vegadamés, s'ha traspassat als particulars.

La segona que, segons afirmà el bâtie en el ple ordina-ri de maig, I'Ajuntament no ha demanat preu al conces-sionari, i això que la millora comportarà un considerableaugment del pressupost. Així que en Melcion Mascarós'haurà estalviat, segons el Partit Popular, l'haver deferdues síquies, el tallar l'asfalt antic amb un disc perfacilitar la col.locado de la nova capa i, per acabard'arrodonir el negoci, comptarà amb uns "extres" sobreel preu original. Hem de reconèixer que haurà estat unbon negoci.

I la tercera, ja per acabar, que esperam que aquestaasfaltada general no suposarà aparcar el pla d'embelli-ment del nostre casc urbà, amb l'eixamplament dels em-pedrats, sembrada d'arbres i racionalització de la cir-culació rodada. Altrament ens hauríem deixat enlluernarper una indiscutible millora i no veuríem les moltes altresnecessitats de què està mancat el nostre poble.

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Card as-sar (Mallorca).Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Calmés * Telèfon: 569509Maig de 1992Numero 183Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Joana Domenge

Felip FortezaMaria CalmésGuillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem Soler

Col·laboren

Miquel RossellóJosep Cortès

Aina SalasIgnasi UmbertSol, i de dolConfirmació '92J. Llull VivesBassa/CalafatPSOEXesc UmbertJaume Calmés

Toni de ses síquiesLuís OliveraMaria Galmés

M.M.RamónGuillem PontBel Nicolau

Centenari PortadaEspipellades 3Confraria de Tastavins 8Crònica informal 10Tal dia com avui 18Tertúlies: Cine 4Governar amb minoria 9Batec 11Notícies 12Ciclisme 13Son Garrió en festa 14Ajuntament 15El temps d'abril 16Poesia 17Notícia de Manacor 19Biblioteca 17Escrivà de Balaguer 20Si lleu...Demografia 22ComptabilitatGabinet de Terminologia 23Sant Llorenç, ahir 24Distribució

NotaEls articles apareguts en aquesta revista expressenúnicament l'opinió dels seus propis autors.

Espipellades Flor de Card -3- (91)

Mirau si mos hi haurà anat bé, amb aquesta vaga general que feren es funcionarisde s'Ajuntament per protestar contra es decret que regularà, entre d'altres coses, essubsidi d'atur.D'aquesta manera, amb lo que els descomptaran de sa paga de final de mes, perventura podran pagar algun d'ets afrassos que vénen arrossegant des d'estona, quen'hi ha que vos dic que frissen ferm!I és que una ajudeta a ses arques municipals sempre ve bé. Ja se sap que Déu.escanya, però no ofega.

S'altre dia em vaig despertar suant, tot assustai, perquè somiava que una banda demafiosos em donava una pallissa amb una calça plena d'arena.Sa realitat, emperò, era que es cops provenien de sa meva dona, que, més encesaque un mixto i cansada de sentir-los borinejar ran de s'orella, s'entretenia matantmoscards amb so coixí.Jo no sé com hauria anat si no s'hagués fet sa campanya, però sa veritat és que perca nostra se'n veuen molts de sa mida d'es tallanassos. Tenen collons d'engreixar-los en lloc de fer-los fer sa pell!

Els deu manaments dels verds (Extret de la revista d'E/ País)

1.- Estalvia energia a ca tevaTudar-la no augmenta la teva quali-

tat de vida. Apaga els llums que nonecessitis; optimitza l'ús dels electro-domèstics, especialments els grossos:gelera i rentadora. Serà bo per al pla-neta i, de pas, per a la teva butxaca.

2.- Tanca l'aiguaLa seva conservació és vital. Mi-

llor la dutxa que el bany: pots estal-viar fins 230 litres cada vegada. Noestiris debades la cadena. Redueix elvolum de la cisterna introduint-hi unabotella plena d'arena. No posis enmarxa la rentadora fins que sigui benplena. En netejar-te les dents, no dei-xis l'aixeta oberta.

3.- No produeixis femsCada família espanyola genera com

a mitja anual el volum de deixallesequivalent a la casa on habita. Dismi-nueix la teva producció de fems.Compra productes poc envasats. Noempris articles d'usar i tirar. Refusaprospectes gratuïts.

4.- Utilitza envasaments bons peral medi ambient

Opta pels productes que venguin

envasats en recipients ecològics, comcartrons tipus tetrabrlck o botelles devidre retornables. Rebutja les llaunesde begudes o les botelles de PVC.Evita els aerosols, especialment siduen propulsors fluorocarbonats.

5.- No emmagatzemis un arsenalquímic

Abrillantadors, ambientadors, anti-congelants, detergents, aerosols, pi-les, pintures... Usa lleixiu amb mode-ració. Les piles gastades retorna-leson compris les noves. Mai no tirisproductes químics per l'excusat.

6.- Limita l'ús dels plàsticsEls plàstics són costosos de pro-

duir, no es degraden a la naturalesa iresulten difícilment reciclables. Portales teves pròpies bosses a la compra.Reutilitza les bosses del supermercatper guardar els fems. No comprisproductes massa embolicats.

7.- Estalvia paperPer fer una tona de paper s'han de

talar més de 7 quarterades de bosc.El consum anual d'Espanya obliga atallar 20 milions de grans arbres.Tres mesures individuals urgents:

consumir menys paper, adquirir paperreciclat i enviar a reciclar tot el quesigui possible.

8.- Usar el cotxe racionalmentProcura utilitzar-lo només quan si-

gui necessari. Per la ciutat és millorcaminar o emprar els transports pú-blics. Quan compris un cotxe nou mi-ra que utilitzi gasolina sense plom,que consumeixi poc i que disposi decatalitzador.

9.- Cuida el campQuan vagis al camp deixa la natu-

ralesa tal com l'has trobada. Du-te'nels fems. No invadeixis la naturalesaamb el cotxe. La pràctica del 'totte-rreny i del motocross salvatge estàdestruint moltes zones rurals.

10.- Pensa globalment i actualocalment

És important estar al dia dels gransproblemes del medi ambient del pla-neta, però no per això has de badaren defensar el teu entorn pròxim.Pressiona el teu ajuntament perquèprengui mesures. Evita, a l'hora defer la compra, els productes nociusper al medi ambient.

Tertulies Flor de Card -4- (92)

CineTexte: Aína SalasFotos: Josep Cortès

Mos va parèixer adient que "sa ter-túlia" parlas en aquesta ocasió de ci-nema. Ara mateix, és un tema que téuna certa ressonància en es mitjansde comunicació, perquè està passantun cas curiós i, certament, lamenta-ble. És un f et que es veu una quanti-tat molt grossa de pel·lícules, quep'entura no se n'havien vistes tantesmai, però ses sales de cine romanengairebé buides. I això és més greu delo que sembla a primera vista, per-què, de moment, s'única font d'in-gressos que té sa indústria d'es cineés es percentatge damunt ses entradesa ses sales. És cert que per part desa televisió i també de s'administracióse donen unes ajudes o subvencions,però són insuficients per donar suporta sa indústria cinematogràfica i dei-xen sense beneficiar ets artistes.Aquests, ara mateix, reivindiquen unsdrets econòmics que jo pens que te-nen, ja que se passen ses seves pel. lí-cules per televisió o se fan còpies devídeo.

M'agradria molt que es món cine-matogràfic encenas en sa llei queproposen, que solventassin es seusproblemes i que ets artistes, actors iactrius poguessin fer feina en lo querealment és lo seu: actuar. Jo pensque per ventura no estan lo a gustque toca, fent feines que no són prò-

piament ses seves.-presentadors de te-levisió, cantadors, publicitat... Crecque, maldament mos donin es cinedins ca nostra, s'ha de trobar sa ma-nera de pagar un mínim d'entrada,perquè sinó me tem que l'acabaremde matar. 1 si el matam, a sa televisióno li quedarà me remei quefer de ca-da vegada més concursos. I me pa-reix queja n'hi ha ben a voler.

N'Antoni Caldentey "Soletes", enPere Santandreu "de Sa Central" i enPenco Pascual "d'es Camp Rodó"fengueren s'amabilitat de passar unavetlada amb noltrosparlant d'es cinea Sant Llorenç.

Flor de Card.- ¿Què era es cine aSant Llorenç i quins eren es vostrosclients?

Pedró.- Hi venia tothom. Comanècdota diré que un d'es millorsclients era en Pep Mosca, que veniaacompanyat de son pare i sa mare.No fallaven mai. Es cine era una cosamolt important i sa gent hi anavamoltíssim. Sempre procuraven col.lo-car-se més o manco en es mateixosllocs.

Perico.- Hi havia una banda en quèes butaques eren més encertades i,per tant, tenia més pressa.

F.C.- Quan se va obrir es primercine?

Miquel.- Deu fer una cinquantenad'anys. Me recorda que sa primerapel·lícula se titulava Hogueras en lanoche. Jo pari d'es cine sonor. Abansja n'havien fet de mut.

Pedró.- Sí. L'amo en Rafel Mitja-nada era es maquinista. Però d'aixòfa un caramull d'anys, noltros noérem nats, encara. Es cine sonor erauna cosa grossa. Tothom hi anava.

F.C.-1 ses dones, no pagaven?Miquel.- Sí que pagaven, però es

diumenges les donàvem una entradagratuïta p'es dijous.

Pedró.- Això era perquè allà onanaven ses dones ets hornos les acom-panyaven. S'haver-hi dones en es cineera un ganxo.

Perico.- Arribàrem que no les ne

Tertúlies Flor de Card -5- (93)

donàrem. Ses dones entraven sensepagar i res més.

F.C.-1 com és que agafareu aques-ta tasca de dur es cine?

Perico.- Perquè volíem fer varie-tés. Aquest va ser es motiu.

Miquel.- Res, res. L'agafàrem idiguérem que posaríem cent duros perhom. Mos pensàvem que fèiem tot lomón i sols no bastaren ni p'es primerprograma.

F.C.- Ja devíeu ésser aficionats.Vos devia agradar molt...

Perico.- Sí, això sí.Pedró.- Per noltros era un entrete-

niment molt gros.F.C.- I s'assumpto legal? Teníeu

problemes en aquest sentit?Pedró.- No. Havíem de tenir es lo-

cal en condicions i quatre cosetesmés.

F.C.- I ses pel.lícules, com vosarribaven?

Pedró.- Les teníem de diferentsmaneres. Aanàvem a Palma a cercar-ies i també venien representants deBarcelona a oferir-mos lots, perquèno se podia comprar una pel.lículatota sola. Havies de comprar un lot.

Perico.- Es aquell temps ses distri-buidores feien lo que volien, perquèhi havia més demanda que oferta. Araés al revés.

Pedró.- Un handicap molt grosque teníem era que dins un poble tanpetit hi havia dos cines.

F.C.- Que hi havia molta compe-tència?

Miquel.-1 molta, vetua-el-món!Pedró.- I clar, si tu rebutjaves un

lot a un venedor, t'exposaves a ques'altre cine el compras...

Perico.- Quan llogàvem una pel.lí-cula també hi havia tot s'assumptod'es quadros i es pasquins. Tot anavaapart. Pagaves per sa pel.lícula, p'espasquins i p'es quadros que llogavesper anunciar ses properes funcions.A's quadros els havies de tornar.

Pedró.- Mos agradava volt, i pro-curàvem fer totes ses millores possi-bles. Compràrem maquinària nova itambé va ser molt curiós quan forra-rem sa sala de paper. No se va sentirres perquè es paper va fotre sa sono-ritat. Tot d'una el llevàrem i el forra-rem de tela.

F.C.-1 que féreu molts de duros?Pedro.- No. Si an es final de sa

temporada bastava per un dinar jamos donàvem per satisfets. Tot hoposàvem per millorar ses instal·la-cions.

Perico.- Es cine era molt barat,perquè un no deixava pujar es preusa s'altre. Així hi havia gent que ana-va quatre vegades an es cine cada set-mana. A Sant Llorenç era es poblemés barat de sa comarca.

Pedró.- A altres llocs es cines seposaren d'acord i pujaren es preus,de manera que tots fossin iguals, peròaquí noltros dúiem s'homonia d'anaran es mínim.

Perico.- Quan teníem ple mos eraigual fer quebres.

F.C.- Quina pel.lícula és sa que habatut es record d'assistència?

Pedro.- Jo cree que Siete noviaspara siete hermanos hi deu fer prop.

Miquel.- No. La parisina li vaguanyar bé.

Pedro.-1 de sa pel.lícula El monu-mento férem s'estrena a Espanya.També va ser un èxit, això.

Perico.- I West side story fou un

fracàs.Pedro.- A mi m'havia agradat molt

i la duguérem encara que fos caríssi-ma, i no va agradar gens.

F.C.- I per decidir quines faríeu,quins criteris seguíeu?

>

Miquel.- No en fèiem cap que nol'haguéssim vista, i era complicat po-sar-se d'acord.

Pedro.- Pensau que érem catorze.F.C.- Qui eren es maquinistes?Perico.- En Toni Parrino, en Mau-

ri i en Pedró.F.C.- I havien de mester carnet,

per això?Perico.- De tot d'una, no: llavon-

ses en Pedró se'l va fer.F.C.-1 com és que sa pel.lícula se

tallava tantes vegades?Pedró.- Es motiu principal era que

es carbons que feien es llum d'és fo-cus s'acabaven, i llavonses no queda-va més remei que aturar per canviar-los. Després compràrem un aparellmés gros que durava quasi tota sapel.lícula.

Miquel.- Ses pel.lícules se tallavenmolt i les havíem de confegir. Tambémos venien es rollos separats i, clar,tot això feia que moltes vegades moshaguéssim d'aturar.

F.C.- I qui vos va ensenyar amanejar tot això?

Perico.- En Toni Parrino i en

Tertúlies Flor de Card -6- (94)

Mauri eren es qui en sabien des d'esprincipi.

F.C.- Quina capacitat tenia sa sala?Perico.- Hi cabien unes quatre-cen-

tes places, però posàvem cadires iquè sé jo! Obríem se portes i hi haviagent fins i tot per s'escala d'es galli-ner!

Pedro.- Quan no hi cabien eraquan més volien entrar.

Miquel.- Quan fèiem unq pel·lículade cant, de n'Antonio Molina, na Ro-cío Dúrcal o El padrecito, d'en Can-tinflas, hi venia una gentada increï-ble.

F.C.-1 feien molt de renou?Perico.- No els en deixàvem fer.

Sempre hi havia qualcú que se des-mandava, però els estàvem moltdamunt.

Pedró.- Es cine d'allà baix era bode controlar perquè només tenia unpassadís. A ca na Borrilla era méscomplicat.

F.C.- ¿I bregues perquè hi haviahornos que se dedicaven a palpar sesal·lotes, que en tenguéreu? Jo recorda Manacor que, a vegades, s'arriba-ven a barallar tant que havien d'atu-rar i encendre es llums per posar unpoc d'orde.

Miquel.- Ja, ja. Sí, també en vé-rem de bones, però anaven an es ga-

lliner, que també hi podien fumar.Pedró.- No els deixàvem repren-

dre. Hi has d'estar molt damunt per-què si ho deixes fer gros no hi ha quiho aturi.

F.C.-1 ses autoritats, vos feien escomptes?

Miquel.- Una temporada sa Guàr-dia Civil venia cada vespre per veuresi hi havia menors.

Pedró.- Dins cada pel·lícula veniasa fulla de censura i tenies s'obligaciód'anunciar-ho.

Perico.- Pensa que ses classificades3-R només les podien veure a partird'es 21 anys.

F.C.-1 fèieu ets ulls grossos o elsdeixàveu passar?

Miquel.- Si veinen tots sols t'expo-saves, ara, si venien amb son pare osa mare era com si els passassis saresponsabilitat a ells, idò.

Pedró.- Si venia un al.lot acom-panyat de sa família, a sa porta lideies: Bé, si vengués qualcú procuraamagar-te un poc, i s'acotava o se ta-pava amb s'abric.

F.C.- I es rector, s'aficava ambvoltros?

Pedró.- A noltros no mos va dirres mai. No sé si va donar informacióa qualcú, però directament, no. A saporta de l'església aixímateix posavasa classificació moral.

Miquel.- No crec que donàs infor-mes.

Perico.- Hi havia uns inspectors, isobretot un, que mos va posar tres oquatre multes perquè hi havia al.lots.

F.C.- I ets al.lots pagaven igualque es grans?

Perico.- No, ets al.lots pagavenmés poc.

Pedró.- Darrerament mos controla-ven més ses entrades.

Miquel.- Procuràvem fotre-les-nequal cuna. Sempre teníem dos bloqueisper si de cas, i mostràvem es que mésmos convenia.

Pedró.- És que lo més dolent és te-nir antecedents de cara an ets im-posts, i també de cara a ses distribui-dores, perquè feien pagar per lo que

esperaven que s'ompliria sa sala. Ésa dir, que maldament sempre pogués-sim negociar es preu, era terrible du-que havies omplit molt o moltes vega-des.

F.C.- I fèieu propaganda?Perico.- En férem poca. Sa Casa

Matas mos feia gratis es clixés de sespelícules, a canvi de que noltros pas-sàssim es que mos enviava de ses ca-ses comercials.

F.C.-1 de sa mort d'es cine a sessales, qui en té sa culpa?

Pedró.- (rotundament) Es cotxo.Miquel.- Jo crec que ha estat sa

televisió.Perico.- Per a mi és sa llibertat

que hi ha ara, que tothom va allà onvol. Jo crec, com en Pedro, que haestat es cotxo.

Miquel.- Però amb so cotxo po-dries anar a més cines, i hi va moltpoca gent...

Pedró.- Sa televisió ha col·laboratamb so cine perquè no acabas, peròno és igual. A ses sales estàs per allò,més concentrat...

Miquel.- Sa televisió ha tengutmolta culpa. En es bars també hi hapoca gent, ara.

Perico.- Tot hi ha influït un poc. Inoltros procuràrem fer moltes coses.Hem fet seccions de capvespre p'etsal.lots, i d'horabaixa p'es grans. Méstard també férem pel·lícules "S", esdijous, però sa gent ja no hi va.

Pedró.- Sa mort d'es cine de SantLlorenç va ser quan se va calar foc es

Tertúlies Flor de Card -7- (95)

cine d'Artà, perquè mos passàvem sespel·lícules. Sense dubte és quan hemfet ses pel·lícules millors i més aviat,perquè les fèiem dot d'una després dePalma. Era quan fèiem un passe in-fantil i ses pel.lfcules diferents esdissabte i es diumenge. Dúiem un gi-ro gros.

Miquel.- Però ja hi havia pocagent. En un parell d'anys han tancatmoltes sales.

Aina.- Jo crec que a sa televisió hiha molta oferta de programació, i sagent prefereix uns consursos o unescoses més lleugeres i que no necessi-tin gaire concentració per seguir-les.Crec que se veia més cine quan no-més se podia veure sa pel·lícula ores, que no ara.

Miquel.- En fan moltes, de pel·lí-cules, per sa televisió...

Perico.- Ara sa gent mira es cule-brones.

Pedro.- A més, abans sa gent s'i-dentificava amb lo que veia, i aplau-dia o xiulava lo que feien es protago-nistes. I es despreci més gros quemos podien fer era que sortissinabans d'acabar.

F.C.- Vos sabia greu que no agra-das lo que posàveu?

Perico.- Moltíssim. Perquè vos fa-ceu una idea, vos diré que un dia de

Pasco de matí en Pedro i jo partíremcap a Palma sense sebre on anàvem,per veure si trobaríem una pel·lículaper passar es capvespre, perquè saque teníem programada no mos haviaagradat.

F.C.-1 que posàveu més pel·lículesespanyoles o estrangeres?

Pedró.- Era obligació posar un tantper cent d'espanyoles. Me pareix queera un 20%. I es NO-DO, igual.L'havíem de comprar i estàvem obli-gats a posar-lo, almanco una vegada.

Perico.- Una casa de Palma era sadistribuidora, i una temporada el mosenviava una setmana a noltros i s'al-tra a ca na Sarrillo, i el mos canvià-vem. Per això sa setmana que el te-níem noltros el posàvem en es princi-pi, i s'altra es temps d'es descans.

F.C.- A sa gent li agradava es NO-DO?

Perico.- Sí, sobretot si hi haviafutbol o toros, sa gent el demanava.

Pedro.- I noltros, si hi havia fut-bol, ho anunciàvem.

Agraïm an en Pedro Santandreu,en Perico Pascual i en Miquel Cal-dentey sa deferència que han tengutamb sa revista per parlar sobre escine. Moltes gràcies.

PoesiaUno altivo, otro sin ley,

Así dos hablando están:-Yo soy Alejandro el rey.-Y yo Diogenes el can.

-Vengo a hacerte más honradatu vida de caracol.¿Qué quieres de mi? -Yo, nada;que no me quites el Sol.

-Mi poder.. -Es asombroso,pero a mí nada me asombra.-Yo puedo hacerte dichoso.-Lo sé, no haciéndome sombra.

-Tendrás riquezas sin tasa,un palacio y un dosel.-¿Y para qué quiero casamás grande que este tonel?

-Mantos reales gastarásde oro y seda. -¡Nada, nada!¿No ves que me abriga másesta capa remendada?

-Ricos manjares devoro.-Yo con pan duro me allano.-Bebo el Chipre en copas de oro.-Yo bebo el agua en la mano.

-Mandaré cuanto tú mandes.-¡Vanidad de cosas vanas!¿Y a unas miserias tan grandeslas llamáis dichas humanas?

-Toda la tierra iracundotengo postrada ante mí.-¿Y eres el dueño del mundono siendo dueño de ti?

Yo impongo a mi arbitrio leyes.-¿Tanto de injusto blasonas?-Llevo vencidos cien reyes.-¡Buen bandido de coronas!

-Vivir podré aborrecido,mas no moriré olvidado.-Viviré desconocido,mas nunca moriré odiado.

-¡Adiós! pues romper no puedode tu cinismo el crisol.-¡Adiós! ¡Cuan dichoso quedopues no me quitas el Sol!

Y al partir, con mutuo agravio,uno altivo, otro implacable,-¡Miserable! dice el sabio;y el Rey dice: -¡Miserable!

Ramón de Campoamor

Confraria deTastavins nor de Card -8- (96)

La confraria de Tastavins de Mana-cor nasqué l'estiu de 1983 per donarresposta a les inquietuds d'un grapatd'amics, amants del vi, que volien re-gular i donar un caire més oficial ales reunions i tastades que adesiaraduien a terme, al temps que desitja-ven garantir una certa continuïtat al'estudi de les característiques del vi.Redactaren uns estatuts a la maneradels que ja hi havia implantats perCatalunya i el País Basc i començarenles seves activitats públiques i priva-des.

A partir de l'any següent comença-ren les mostres de vins de diversesregions espanyoles, comptant amb lacol·laboració de les institucions au-tonòmiques de les illes i de les re-gions convidades. Fins ara han duitvins de Catalunya, Andalusia, Rioja,Galícia i València, i enguany ens ofe-riran els de Castella-Lleó.

Per als Tastavins aquestes mostrescompleixen una doble funció. La pri-mera i més important és la de donara conèixer al habitants de les illes lesvarietats vinícoles d'arreu d'Espanya,i posteriorment de l'estranger. Lasegona, la d'obrir nous mercats als

exportadors de vins.Com que en aquestes mostres tam-

bé es presenten els vins mallorquins,el fet d'exposar-se a comparacionsamb els externs ha contribuït a millo-rar considerablement la qualitat delsde les nostres terres, sobretot en elsblancs, els quals, segons la seva opi-nió, ja poden competir perfectamentamb els altres, cosa que fa deu anysno es podia ni tan sols imaginar.

En aquest sentit consideren que lesinstitucions autonòmiques hauriend'organitzar alguna campanya dirigidaals consumidors -potser de la línia dela "no et mosseguis la llengua "-, perexigir als restanurants que a la sevacarta hi incloguessin vins mallor-quins, ja que a hores d'ara hi^uinaoferta ben digna.

Apart de la mostra, la confraria or-ganitza adesiara conferències, cates,viatges i visites a bodegues a diversospunts de les illes, Espanya i França.Els actes més íntims es duen a termeal Molí d'en Roca, adquirit per lasocietat l'any 1987.

El dia 22 del mes passat es va ferla tradicional presentació del cartellque anunciarà la mostra d'enguany,original d'Ellis Jacobson. Desprésdels sopar es dugué a terme una rodade premsa amb el president de la con-fraria, Pere Bonnín, el Director Ge-neral d'Agricultura del Govern Ba-lear, Jaume Darder, i el pintor EllisJacobson, en el decurs de la qual esplantejaren diversos problemes rela-cionats amb el vi i la vinya de lesilles.

Tots els que vulguin visitar la mos-tra ho podran fer durant els primersdies de juny al Parc Municipal deManacor, dins els programes de lesFires i Festes de primavera.

Des d'aquí volem encoratjar laconfraria de Tastavins de Manacorper la bona tasca que estan duent aterme, contribuint notablement a aug-mentar la cultura gastronòmica de lacomarca de llevant.

Josep Cortès

Gastronomia

A mitjan mes passat {'AssociacióGastronòmica Badia de Cala Millorva convidar a dinar els mitjans decomunicació de la zona al restaurantEs Llogaret, situat a la carretera deSon Garrió a S'Illot, tot just abans detravessar el torrent.

Aquesta associació es va fundarl'any 1989 i en formen part professio-nals de la restauració i particularsinteressats en temes gastronòmics.Mensualment fan un dinar públic,sempre a un restaurant diferent, icada dimarts tenen una reunió de tre-ball per tractar diversos temes rela-cionats amb la gastronomia.

La seva activitat de més renom, pe-rò, és la Mostra Gastronòmica quepel setembre de cada any organitzena la zona costanera, aprofitant l'avi-nentesa de la Setmana del Turista.Sense voler-se comparar amb la quees duu a terme a Ciutat amb la CuinaMallorquina, aquí es pretén oferir unsplats vistosos en la seva presentació ique el públic també tengui l'oportuni-tat de degustar.

En el dinar ens oferiren, d'entrada,un bufet fred integrat per* Crudités de pastanaga rallada, to-màtiga, api i cogombres.* Musclos amb escalivada.* Calamar amb trampó.* Aguacate a la vinagreta amb gam-bes Cambridge.* Ensalada de mongetes.* Coca de Son Garrió.

I després bé de Valladolid al burjó,tot regat amb vins Perellada, del Pe-nedès, i Rioja Glorioso del 82.

Política Flor de Card -9- (97)

El pacte: governar amb minoria

Quan ja fa mes d'un mes que elbatle va cessar la primera tinent debatle de tots els seus càrrecs, la restadels firmants del pacte de govern sor-git a rel de les eleccions d'ara fa unany no ha decidit encara si hi hauràuna recomposició de l'equip, si es do-narà entrada a altres grups, o si, endarrer terme, decidirà governar enminoria.

Els diferents mitjans de comunica-ció de la província, en vàries oca-sions, han llançat la possibilitat d'unnou pacte, i d'una manera insistenthan especulat que el nou membre del'equip de govern que cubriría el llocdeixat per la representat del P.S.O.E.seria en Tomeu Pont, únic regidor deC.B. a l'Ajuntament; també s'haplantejat la posibilitat de que la repre-sentant d'Unió Mallorquina, BàrbaraGenovart, inclosa dins la llista delPP-UM, rompés amb aquest partit is'incorporàs a l'equip de govern; i,per últim, queda el representant delP.S.M., Toni Sansó, que segons ru-mors darrerament també ha sigut unamica festejat.

Però tot això són simples especula-cions. Analitzem cada una d'aquestesposibilitáis.

La primera, la d'en Tomeu Pont.Les diferències personals amb algunsmembres de l'equip de govern seguei-xen vigents, encara que possiblementamb no tanta força com abans. L'en-trada d'en Tomeu Pont seria possiblesempre i quan no hi hagués condi-cions prèvies per part d'en Tomeu,

però això pareix que no és així, jaque, segons rumors, diuen que en To-meu ja ha insinuat que en cas de en-trar dins el pacte seria estant dins laComissió de Govern i assumint la de-legació de Turisme; si això és aixísembla que no pot anar bé, ja que capdels grups que donen suport al batleestaria disposat a cedir les seves com-petències. Per tant, la possibilitat deque Convergència Balear assumeixil'àrea de Turisme és realment moltllunyana, vistes les posicions de cadaun i tenint en compte les darreres vo-tacions als últims plenaris per partd'en Tomeu. Es descarta, en principi,aquesta entrada a l'equip de govern,però la política és l'art de lo impossi-ble, i la firma d'unificació entre C.B.i U.I.M. poden fer canviar tots aquetscondicionats.

La segona opció tampoc no té mas-sa sentit, principalment si analitzamla situació personal de la regidorad'U. M., malgrat el darrer congrésd'aquesta formació política plantejàsclarament un distanciament ideològicdel seu soci polític, el P.P., que noequival a rompre el pacte signat entreles dues formacions. Per tant, si en-tras la representant d'U. M. també hientrarien els altres dos membres de lallista PP-UM que hi ha a l'Ajunta-ment. És una possibilitat, però tambémolt llunyana i que avui per avui éspot descartar totalment.

La tercera opció, la d'en Toni San-só, és probablement la que tendríamés possiblitats, però pens que enToni, ara per ara, no està massa dis-posat a entrar a formar part de l'e-quip de govern, sobretot si tenim encompte que la darrera experiència liva suposar un cert desgast polític queli va fer perdre un regidor a les da-rreres eleccions. Si a això hi afegimles diferències, principalment en ma-tèria urbanística, que preconitzen uns

i altres, es pot veure que en Toni noestà massa disposat a perdre la sevaindependència política, lo que no voldir que en temes puntuals no puguidonar suport a l'equip de govern;l'opció d'en Toni també es pot des-cartar.

Vegem ara la situació del pacte unavegada quedat en minoria. Analitzadala composició del que diríem oposi-ció, veim que tan sols amb alguns te-mes molt puntuals podrien comptaramb una majoria; la possibilitat democions de censura és impensable,per no dir impossible; temes compli-cats en pricipi no n'hi ha; actualmentl'Ajuntament està treballant amb unaplanificació del passat consistori: ai-gües residuals, embelliment de s'Illot,normes etc.; temes importants del'actual govern, com són els pressu-posts i el tema de la casa de la plaçaMajor han sigut aprovats...; tot aixòdóna a l'equip de govern un margemolt ample de temps per poder ma-niobrar, de tal manera que avui peravui l'equip de govern pot governaren minoria perfectement i sense capproblema. Tan sols seria necessarinegociar alguns temes, molt puntuals,que en principi no suposarien massadificultats.

El problema es planteja en la ne-cesitat que tindrà l'equip de governper dur a terme la feina pròpiamentdita, però això tampoc no suposaràmassa dificultat, si tenim en compteque l'àrea que ha deixat la represen-tant del P.S.O.E té el suport tècnic del'assistent social; pens que l'actualequip de govern és possiblement l'ú-nic que fins ara es pot permetre elluxe de governar en minoria sensemassa dificultats. El tenir-les o notenir-les dependrà del mateix equip degovern.

Ignasi Umbert i Roig

Crònica Informal Flor de Card -10- 98)

Com que l'endemà era festa a SonGarrió, el bâtie, que darrerament perres del món vol contribuir a refredarles relacions amb els carrioners, nofos cosa que li donassin qualque dis-gust, va considerar oportú retrassaruna setmana el ple ordinari de maig,i per això es va celebrar el dia 14 enlloc del dia 7, que és com havienquedat ara fa un any. No és que hihagués massa temes per discutir, peròsi un homo adesiara no s'acosta per lacasa de la vila per veure quin canteifan els seus il·lustres dirigents, arribaun moment que £om a passa de tot, iaixò no acaba d'esser lo seu.

-És ver que el batle no vol qües-tions amb els carrioners, però no empots negar que en Mateu tampoc no lidóna massa motius; ¿T'has fitxat queenguany, en el programa de festes nova firmar com a batle de Son Carrió,sinó com a delegati

-Vaja si m'hi he fitxat! Amb el re-bumbori que es va armar l'altra tem-porada enguany tot ha estat una bassad'oli, llevat del tema de l'expulsió dena Jerònia. Però deixem-ho anar, quea la darrera revista ja en parlàremabastament.

-Bé, idò, conta'm coses.-El primer tema que val la pena es-

mentar fou I'entrega per part den'Antoni Sansó de la peça de ceràmi-ca que en Pepe Dagnino li havia re-clamat en acabar el ple del mes ante-rior. Va dir que considerava que eraseva, però com que representava unaamistat perduda la deixava en dipòsital Museu Arqueològic Municipal. Al'hora d'acceptar-la en aquestes con-dicions na Jerònia va considerar opor-

tú sortir del saló d'actes per mor delseu parentesc amb l'artista, i la restava acceptar 1'entrega per unanimitat.

-I què tal era la peça?-A mi em va agradar, però el batle

em va semblar que deia que pareixiaun p ara i gii er. La veritat és que hi haparaigüers preciosos, però amb aixòdels gusts, ja se sap...

-A lo millor ara tomaran mirar der el lançar el Museu...

-No crec que plogui d'aquest tro. Iparlant de museus, en Guillem Llullva proposar que demanassin al direc-tor del Museu de Mallorca a veure siels deixaria el Mars Baleáricas quetrobaren prop de Son Carrió, almancodurant un parell de dies, i així la gentel podria veure amb calma.

-I què et sembla que li contestaràen Rosselló Bordoy?

-Que miri a veure si li riu o quepugi aquí i veurà Portopí. I per ven-tura sols no li contestarà i se'l que-darà mirant fent la mitja. Tot depènde com el trobi.

-Amb lo que li va costar dur-se'n-els del museu d'Artà, que em tirind'una passa si els deixa atracar-s'hi amenys d'un metre. Bo és ell!

-Després na Jerònia va presentaruna moció d'urgència, per debatre lapermuta de les obres de la plaça No-va amb el 10% d'aprofitament migdel polígon 36-A, tema queja s'haviatractat en el ple anterior al qual ellano va poder assistir per trobar-se deviatge. Posada a votació la urgènciadel tema les forces quedaren empata-des a cinc vots, amb l'abstenció den'Antoni Sansó, però a la segona ron-da el representant del PSM va votaren contra per considerar que el temaja s'havia debatut abastament a ladarrera sessió plenària.

-¿I com és que n'Antoni no en vavoler parlar, si a l'altre pie s'haviaabstès perquè no ho acabava de veureclar? Si ara li oferien una segonaoportunitat, ¿com és que no la va vo-ler aprofitar?

-No ho sé, però crec que les feri-des entre els dos socialistes encara

són massa fresques i no li va volerdonar l'oportunitat de defensar la se-va postura públicament. Crec que esva equivocar, perquè, si bé l'apassio-nament és necessari per qualsevol ac-tivitat, consider que les decisionspolítiques s'han de prendre en fred.És el cap el qui ha de comandar, noel cor. Hauria quedat més bé si, mal-grat les discrepàncies personals, ha-gués fet costat a la proposta de naJerònia. Lo cortés no quita lo valien-te, diuen els forasters.

-I hagués recordat a l'equip de go-vern queja no disposa d'una majoriai que li convé fer el cap viu.

-Ja veurem com pren la cosa, per-què tendrán més oportunitats de ferplet. En Guillem Llull, parlant, d'unaltre tema, gran defensor de l'eco-nomia turística, va demanar a veureper què en els parquímetros noméssortien les instruccions en català i noen anglès o alemany, cosa que tambésucceïa en els cartells que informende la ubicació de l'oficina de turisme.En Miquel Gal més li contestà que l'o-ficina, com per tot, estava anunciadaamb una "i", i que creia que tothomentenia perfectament que això voliadir "informació". En Guillem li res-pongué que ell sí que ho entenia, peròper ventura els estrangers no.

-Es veu que dubta de la capacitatintel·lectual dels guiris, aquest carrio-ner. Vés a sebre si té raó! Jo, en llocde posar més cartells en els aparca-ments, hi posaria un municipal a cadaun, i així, al temps que donaríem unaimatge més internacional i vistosa, depas entretendríem els nostres guar-dians de l'ordre, que moltes vegadesno saben on fermar l'ase i es passe-gen fora-poble.

-Tu sí que ho ets ase! No és es-trany que amb aquestes sortides elbatle digui que de la premsa no se'npoden fiar massa.

-I ho va dir dins el saló d'actes,revestit de tota la prestancia del seucàrrec?

-Allà mateix.-Idò deu esser ver.

Batec Flor de Card -11- (99)

acampada '92

Enguany en lloc de realitzar un vi-atge d'estudis per part de l'alumnatde vuitè, es va fer una acampada ge-neral, és a dir, de tots els cursos del'escola.

L'acampada s'inaugurà el 12 demaig amb el nom d'EFOL 92, al jar-dí de l'hotel Apolo (Port d'Alcúdia).

Els assistents, nins i nines, eren240. Es va destinar tot un bloc percobrir aquestes places.

Cada curs representava un país de-terminat, i així es va dur a terme unaexposició cultural a l'entrada de l'ho-tel, on es varen instal·lar els expo-sitors amb els aspectes més rellevantsde cada país.

L'ambient fou molt agradable i lagent s'ho va passar força bé.

Va tenir una duració de 3 dies, iper alguns, sobretot els més grans vaser curta.

Els més petits (4-5 anys) també hiassistiren i cal destacar l'actitud posi-tiva, malgrat l'escassa edat.

Aquesta acampada va tenir un granèxit i no s'ha limitat només al curs devuitè, sinó que ha donat participacióatots els cursos. Donam l'enhorabonaals pares per la rebuda que tingueren.

Asfaltat

Aquests dies, uns quants carrers,els primers que varen obrir i els méscèntrics han estat asfaltats. Alabam labona iniciativa de l'Ajuntament, depart de totes les dones que ja estavenfartes de llevar pols, i esperam quepròximament asfaltin la resta de car-rers. Desitjam que no sigui com elsnostres veïns i no s'hagin d'obrir unaltre cop per problemes a la xarxa declavegueram.

Festival

Amb l'objectiu de recaptar "fon-dos" per tal d'anar a l'acampada, lesnines i nins de l'escola varen realitzar

un festival a la Sala Rigai, el cinemad'un temps.

Es feren dues funcions: una a les17 h. i l'altra a les 21 h. amb un altnombre d'assistència a cada una.

El festival fou presentat per naXisca Soler i en Toni "Botones".

Cada curs va posar el seu granetd'arena, amb la seva actuació.

Per altra banda cal destacar lacomèdia de TAPA i l'actuació delsprofessors la darrera, consistent encantar cançons conegudes, com lad'en Marcos i en T. Penya, això vaprovocar grans aplaudiments per partdels nins.

Un fet a tenir en compte fou l'ac-tuació dels nins de vuitè, i dic nins,perquè la participació dels sexe mas-culí en aquest tipus d'actuacions noestà gaire vista.

Per acbar, enhorabona a tots elscol·laboradors i esperam que l'anyque ve tengui tant d'èxit com aquest.

Embelliment de S'Illot

Sembla que s'han acabat les obresde S'Illot. El resultat és ben visible.S'hi ha col.locat l'escultura de PepeDagnino. S'ha suprimit una parcel·lade zona verda, cosa realment que noté perdó de Déu, poca que n'hi havia.

L'espai que en resulta és agradós,molt adequat per passejar-se durant

aquestes nits d'estiu, llargues, caloro-ses, sota la lluna ampla i rodona, ver-mella com una síndria.

Esperem que nosaltres en puguengaudir tant com els estrangers. Crecque el que ens manca una mica, alsmallorquins, és afecte i estima cap ales nostres coses: tot és en funció delturisme. Si volem fer un canvi de lanostra infrastructura no s'ha de fernomés en benefici del turista, que, endefinitiva, només és de passada, sinóque ha de ser, també, per millorar laqualitat de vida dels mallorquins, re-sidents quasi perpetus d'aquesta illade la ex-calma.

Campionat juvenil defondo en carretera

El passat cap de setmana se celebràper les carreteres de Mallorca el cam-pionat juvenil de fondo en carretera.Una cursa organitzada per el C. C. Is-la de Mallorca i que fou un gran èxitde participació i col·laboració perpart de les autoritats. Tot això notendría massa importància per als lec-tors si no fos perquè el campió deBalears fou un jove llorencí, en Gui-llem Gayà.

El brau corredor s'imposà a un pi-lot de més de quaranta corredors,després d una escapada de més de 50

Batec Flor de Cani-12-(100)

km en solitari.En Guillem durant la seva escapada

arribà a tenir més de 2 minuts i 40segons d'avantatge amb el grup perse-guidor, i tot el fort ritme que imposàel pilot perquè el llorencí no arribastotsol a meta, aquest ho féu amb qua-si 50 seg. damunt el segon classificat.Molta sort.

Culés

... Ciutadans de Catalunya, ja latenim aquí!

Aquestes foren les paraules quepronuncià Pep Guardiola des del bal-có de la Generalitat de Catalunyaquan celebraren la consecució de laCopa d'Europa. I, un club que fa mésde 90 anys que està en l'élite del fut-bol li era un poc necessari..

A Sant Llorenç també es va fer fes-ta. Després del partit una filerada decotxes recorregué els carrers de la vi-la tocant les bocines i cridant el mésfort que podien, a Ca'n Figó, tambéfou festa grossa.

Volem donar l'enhorabona a tos elsculés llorencins per aquesta fita tanimportant.

Felicitacions especials per en To-meu de s'Olímpic, en Raya, en Me-lis, en Toni Lluís Hooligan, etc, etc,

Olimpiada

Com ja és sabut per molta gent,l'antorxa olímpica de Barcelona'92,ha de passar per Mallorca. La Flamaha d'ésser portada per un grup de re-presentants de les tres illes majors. El

passat dia 18 s'acabà de confeccionar61a llista de les persones que faranrealitat aquest somni, en total són uncentenar i mig llarg, repartits de lasegüent manera: 20 persones en re-presentació de l'Ajuntament de Pal-ma, 19 de la Conselleria de Cultura,Educació i Esports, 66 voluntaris o-límpics i 52 representants dels pobles.L'afortunada de Sant Llorenç ha estatna Margalida Fullana, una digna re-presentant de la vila i una de les mi-llors esportistes que han nascut a ter-res llorencines durant els darrersanys. Molta sort.

Folklore

Durant la setmana del 19 al 26 demaig se celebrà a la comarca la I Set-mana Folklòrica de la Costa de Lle-vant. Els actes foren organitzats perles delegacions de Turisme de Capde-pera, Son Servera i Sant Llorenç, re-colzades amb el patrocini del ConsellInsular de Mallorca i IBATUR. Hiparticiparen agrupacions folklòriquesi bandes de música de la zona del lle-vant i també una important represen-tació Bàvara de músics i ballarins.Cal destacar els dos concerts de labanda de Música, un celebrat a CalaMillor i l'altre a S'Illot (dies 21 i 22respectivament) i l'actuació de la

Banda Juvenil a Cala Millor el dia24. Igualment cal ressenyar els actesdel dia 24 capvespre, tota una gran iextensa demostració de la música ifolklore Bàvar.

IV vuelta ciclistainternacional aMallorca de féminas.

La comissió interdepartamental dela Dona de la Conselleria de Cultura,Educació i Esports del Govern Ba-lear, patrocina aquesta volta pels dies28, 29, 30 i 31 de Maig, juntamentamb IBATUR, Consell Insular deMallorca i els Ajuntaments de Palma,Campos, Calvià i Sant Llorenç.Creim que és una bona iniciativa perfomentar l'esport femení a Sant Llo-renç; el mes que ve seguirem infor-mant de la participació llorencina enaquesta volta ciclista.

Sol, i de dol

Confirmació:més notícies

Els dies 5 i 10 de Maig i 16 i 17del mateix mes, un grup de joves deconfirmació i uns quants de catequis-tes anàrem al Port de Sóller per rea-litzar les segones i darreres convivèn-cies d'aquest curs de formació per ala confirmació.

Després del notable èxit de les an-teriors (Febrer 92) s'esperava unamajor assistència de joves a aquestesdarreres, cosa que no ha succeït així,per diversos motius: època d'exà-mens, batiaments, comunions, feina,manca de motivació, etc.

Al primer torn assistiren 31 jovesdels 43 que estaven apuntats, i al se-gon torn només es presentaren 10 jo-ves dels 17 que estaven apuntats. Unallàstima, ells s'ho perderen!

Els dos torns giraren a l'entorndels mateixos eixos,que en aquest cas

Batec Flor de Card -13- (101)

eren: la pregària, el perdó, el treballen comú, el coneixement mutu, elsignificat de la confirmació. Realit-zant una sèrie de dinàmiques, feines,domèstiques conjuntament, momentsde pregària i temes de reflexió.

Així i tot encara hi va haver tempsper fer una volteta pel Port de Sóller,i per divertir-se en la vetlada, i peracabar aquesta una bona xocolatadaque fou deliciosa.

En el segon torn es produïren dosesdeveniments prou significatius: peruna banda compartírem la vetlada i laxocolatada amb un grup de joves dela barriada de Son Roca (Palma), cre-ant-se un ambient de companyerismei diversió molt agradable. Per altrabanda el dia 16 de Maig, feia 11 anysque el nostre estimat amic i ex-vicaride Sant Llorenç Ramon Lladó, alqual tot el poble recorda, fou ordenatcapellà a la nostra parròquia. Els as-sistents a la convivència tinguérem lasort de poder celebrar-ho i compar-tir-ho de bell nou, uns meravellososmoments, en la seva companyia. Ellobsequià a tots els assistents dels dostorns a menjar uns bombons. Tot undetall!

Fent un punt i apart en el tema deles convivències però sense abandonarla confirmació, aquestes darreres set-manes de maig s'han anat realitzantles darreres tasques de preparacióabans de la celebració de la confirma-ció el 30 de Maig a les 20'30h.

S'han estat assajant els cants i lacerimònia de la confirmació, així comtambé s'ha realitzat el mural que esposarà a la façana de l'església el dia30, amb el lema de Construïm Co-

munitat. Ja que també coincideix quea més a més de la confirmació se ce-lebra la inauguració de les obres derestauració de l'església. També s'es-tà preparant l'exposició de fotografiesdel procés de confirmació i de la res-tauració de l'església, que es farà a larectoria.

Esperem que el procés de confir-mació per aquests joves no acabi eldia 30 després de la celebració, sinóque signifiqui un punt i apart en laseva vida, és a dir: un nou estil devida, unes noves activitats, un noucamí, amb la mirada posada sempreen Jesús i amb un gran SI a Déu, alshomes i al món, com a resposta. Es-perem que així sigui, i ben prest esveuran els resultats

Confirmació 91-92

Ciclisme

Durant aquests mesos de maig ijuny, les carreteres de la nostra co-marca són escenari de la III Challen-ge Comarca de Llevant de ciclisme,competició reservada als corredorssocials pertanyents als clubs ciclistesde Manacor, Artà, Son Severa, Fela-nitx i Sant Llorenç.

Cada club participant s'encarregade l'organització d'una de les cinc

curses de què consta la Challenge, amés d'una etapa pròleg contrarellotgea càrrec de la Unió Ciclista Sant Llo-renç.

L'ordre de les proves, que se cele-bren els dissabtes a les quatre delcapvespre, és el següent: 23 de maig,contrarellotge individual de 3 km aCala Millor; 30 de maig, Manacor; 6de juny, Artà; 13 de juny, Felanitx;20 de juny, Son Servera; 27 de juny,Sant Llorenç.

Hi prenen part un total de 78 cor-redors; 13 en representació de laUnió Ciclista Sant Llorenç, dels qualsquatre són juvenils, un veterà B, unveterà A, un aficionat especial i sisaficionats primera.

Hi haurà trofeus per categories, pera la classificació general, per a la demetes volants i per a la de la munta-nya que seran lliurats en un soparfinal.

Esperem que hi hagi sort i que en-guany els corredors llorencins millo-rin els resultats aconseguits l'anypassat.

J. Llull Vives

La Unió Ciclista Sant Llorenç volaprofitar aquesta ressenya per donarpúblicament l'enhorabona al seu sociGuillem Gayà, que el passat 24 demaig va guanyar el campionat juvenilde fondo en carretera.

Son Garrió Flor de Card -14- (102)

Son Garrióen festa

.. .i un any més ja han tornat passarses festes de Sant Miquel, festes quese caracteritzen per ser ses primeresde sa temporada. Potser degut a aixòsa gent les veu amb un poc més d'il-lusió i esperança.

Enguany, a la fi!, el temps haacompanyat, i això ja és molt, ja quecom sabem, la majoria d'actes se fana l'aire lliure.

Sa inauguració de ses festes va es-tar a càrrec de sa banda de músicaque, acompanyada d'es gegants, vafer un cercavila. Seguidament donJordi Pascual (antic rector de SonGarrió) inicià es tradicional pregó, onmos contà algunes anècdotes d'es po-ble de fa uns anys i remarcà sa im-portància històrica de sa zona.

Una vegada acabat es pregó es pas-sà a inaugurar sa tómbola, que aques-ta vegada era a benefici de l'església,per fer un nou altar. A la vegadaobriren ses portes totes ses exposi-cions (llatra, punt mallorquí, honsais,pintura i fotografia antiga), que mera

Festival Hi-Fi. Al.lots de 1er en acció

vellaren a propis i estranys.Per acabar sa jornada inaugural

d'es dimecres, sa banda de música,mitjançant es grup de metall i fusta,realitzà un concert a l'església.

Es dijous va ser es dia dedicat anes més joves, començant per sa diadainfantil i acabant p'es festival Hi-Fi,on ets al.lots de s'escola interpretarentota casta de música, amb una bonacullerada d'humor entre actuació i ac-tuació. Ses rialles no es feren pregar.

L'endemà poguérem assistir a samissa en honor de sant Miquel.

Com cada any, es fadrins i es ca-sats disputaren es partit de futbol, que

Aquest grup de joves són, començant per l'esquerra i per darrera: Mag-dalena Mascaró, Pep Brunet, Magdalena Artigues, Marí Calafat, BelNadal, Jaume Bassa, Miquel Golmés, Francesca Veny i Jaume Riera.

se saldà amb sa victòria d'es casatsper 3-2.

Es vespre fou molt animat. S'uni-ren s'escola de ball de Bunyola, SisSom i Tremudança per oferir-nos unball de bot d'aquells que fan afició.Basta dir que tota sa pista d'es polies-portiu quasi no bastava per enrevoltaral so de ses castany êtes.

D'es dissabte cal destacar es ginka-ma juvenil, que girà es poble damunt-davall, ja que es joves s'hi bolcarenper acponseguir es triomf.

Per sopar, res més bo que un bonbistec de porc i un poc de trampó,que poguérem menjar tots junts en espoli, i per baixar ses calories d'esbistec no hi ha com moure s'esqueletamb sos ritmes de Ritme'n Blau i saSalseta del Poble Sec. Ja era ben en-trada sa matinada quan es poble recu-perà sa tranquil·litat habitual.

Es darrer dia de ses festes, es diu-menge, també fou bastant animat, co-mençant p'es concurs de pesca, se-guint per sa carrera de trial in door iacabant per sa primera maratón popu-lar de Son Carrió, on hi hagué bonaparticipació tant carrionera com defora-poble.

Ja s'ensuma la fi de sa festa. Tansols resten dos actes. Es primer, esconcert de sa banda de música deSant Llorenç, i es segon, sa comèdiaAmor en blanc i negre.

Sa comèdia era una de ses atrac-cions més esperades. Tot començà fa

Ajuntament Flor de Card -15- (103)

un parell de mesos quan en MiquelCalmés se reuní amb un grup de car-rioners i els proposà realitzar sa co-mèdia d'enguany. Il·lusionats, accep-taren aquest repte i començaren sadura tasca d'ets assajos. Ningú nosabia com aniria, ja que tots erenprincipiants excepte es director, enMiquel Calmés. Així sa gent se mo

tivà per anar a veure què passava i, sipodia ser, riure un poc. Quan feiaquinze segons que s'havien encès esllums sa gent ja no podia acopar bo-ca, i fins que passà s'hora i mitja quedurava s'obra cap d'es presents s'a-turà de riure. Aquest grup de come-diants carrioners se va animar moltamb sa reacció d'es públic, i esperen

seguir amb sa tasca començada.I això ha estat més o manco lo que

ha succeït en aquests entranyablesdies. Com sempre, tothom content isatisfet d'es resultat. Esperem quetots ets anys vagi tan bé com ha anataquest.

Molts d'anys, carrióners.laume Bassa i Maria Calafat

El passat dia 14-5-92, el Grup Mu-nicipal Socialista presentà la següentMoció d'Urgència al Ple Ordinari,fent referència al conveni urbanísticdel polígon 36-A de Cala Millor i queafecta a la remodelació de la plaçaNova de Sant Llorenç:

"En relació a la substitució del10% de l'aprofitament mitjà del polí-gon 36-A, aprovada el passat Ple Ex-traordinari del 24-4-92, convocat du-rant la nostra absència, el Crup Mu-nicipal Socialista vol puntualitzar unasèrie de fets:

1.- Segons els càlculs realitzats pelGrup Municipal Socialista, els metresquadrats de solar que corresponen al'Ajuntament pel 10% d'aprofitamentmitjà, són superiors a la xifra de6.150 m2 que figura al conveni urba-nístic.

2.- Manca l'estudi econòmic quejustifiqui la valoració del solar a10.000 pts/m2, preu que està per da-vall de la valoració mitjana a la zonaturística de Cala Millor.

3.- Segons la legislació actual, lacessió mínima obligatòria de l'aprofi-tament mitjà és del 15%.

4.- A la Sessió Plenària s'indicavaque l'execució de les obres a realitzarper a l'ampliació de la plaça Nova esfarà d'acord amb el projecte redactati aprovat per l'Ajuntament. El GrupMunicipal Socialista no té constànciade que hi hagi cap projecte aprovat atal efecte.

5.- Quan s'afirma que "el subsòl dela plaça segons avantprojecte de cons-trucció d'aparcament quedarà en pro-

pietat exclusiva de la Junta de Com-pensació del polígon 36-A", no s'hadeterminat prèviament per Ple si esconsidera pertinent o no la construc-ció d'aparcaments, mancant l'informetècnic que justifiqui si les condicionsdel subsòl així ho permeten, i tenimja una desgraciada experiència de lafragilitat d'aquesta zona.

6.- No s'especifica tampoc a càr-rec de qui aniran els costs de cons-trucció dels aparcaments, ni els quees considera que corresponen a l'obradels aparcaments o a l'obra de la pla-ça en sí.

Així mateix, es fa la cessió delsubsòl públic sense contraprestacionsa canvi per a l'Ajuntament.

Davant aquestes consideracions, elGrup Municipal Socialista considerapertinent la revisió de la substitucióde l'aprofitament mitjà del polígon36-A, acompanyada dels informestècnics necessaris per a l'aclarimentd'aquests punts, i la seva resolucióposterior per Plenari.

Sant LLorenç, 14 de maig de 1992"

Durant el Plenari el Bade va dene-gar la seva lectura -potser és la pri-mera vegada que no es deixa llegir enveu alta una moció dins el Ple-, i pos-teriorment tampoc va poder ésser dis-cutida, ja que fou desestimada en unaprimera votació per 5 vots a favor dela urgència (CB, PP-UM, PSOE),una abstenció (PSM) i 5 vots en con-tra (GISC, CDS, UIM). Davant l'em-pat, fou necessària una segona vota-ció, on el PSM aquest pic va votar afavor de l'Equip de Govern.

Donat que els punts exposats a laMoció tenen prou repercusió, tant pera les arques municipals, com en elconcepte de gestió municipal, creimimportant que l'opinió pública estiguiinformada de com s'ha realitzat l'a-cord.

No entenem que un Ajuntamentque ha aprovat un pressupost per al'any 1992 amb la previsió d'efectuarun crèdit de 165.000.000 de pts.-deute que haurem de pagar entre tos,a més dels interessos i les comissions-es negui a revisar un acord on elpoble hi surt perjudicat en bastants demilions de pessetes.

No estam en contra de que es rea-litzin convenis urbanístics, però sem-pre que això suposi que a l'Ajunta-ment se li doni el que li correspon.No menys.

I encara que no s'hagi deixat llegirla Moció dins el Ple, encara que nos'hagi pogut discutir, el debat estàobert.

PSIB-PSOE

El temps d'abril Flor de Cani -16- (104)

Resum comparatiu del mes

Ca1 n XescEstació pluviomètrica B-480

Sant Llorenç

Temperatura màximaTemperatura mínimaTemperatura mitjaTemp. max. mitjaTemp. min. mitjaBoiresTempestesCalamarsaPluja (l/m2)Dies de cel serèDies de cel nuvolatDies de cel cobertGeladesPols d'Africà

1991

241

12'4186'8

22'8819342

1992

26'52

13'419'67'2

122

51'313710

Pluja en ei terme

Ses Planes (Ca'n Toni)Son Vives (Ca'n Pedró)Son RocaSa FontpellaSant Llorenç (Ca'n Xesc)

Des d'on ha bufat el vent

60'5564665

51'3

Varis Flor de Card-17-(IOS)

Poesia

ALIDIAD'Horaci (Oda IX, Llibre III) se-

gons el text francès directament tra-duït de l'original llatí per Alfred deMusset.

HoraciQuan et tenia per amiga, quan cap

al.lotell no envoltava amb els seusbraços la teva espatla arrodonida, alteu costat, blanca Lídia, vaig viuremés joiós i més feliç que un rei.

LídiaQuan per tu jo era la més cara,

quan Cioè empai.lidia al costat de Lí-dia, Lídia, que hom celebrava arreud'Itàlia, vaig viure més feliç i mésorgullosa que ília la romana dins elsbraços d'un déu.

HoraciCioè em governa a hores d'ara,

Cioè, sàvia al llaüt, hàbil en l'art delcant; el so dolç de la seva veu m'em-briaga de voluptat. Estic disposat adeixar de viure si, per preservar-la,els déus volguessin la meva sang.

HoraciI què!, si en el nostre pensament

l'antic amor es tornas a encendre? Si,la blonda Cioè foragitada de ca meva,la meva porta es tornas a obrir?, sil'ofesa Venus al jou de bronze ens di-gués de bell nou?

laAra em consúmese d'una amorosa

ardor que res no pot apagar, pel filld'Ornitus, aquest bell adolescent. Jomoriria dues vegades sense plànye'msi, per preservar-lo, els déus volgues-sin la meva sang.

üCalais, la meva única riquesa, és

més bell que un sol ixent, i tu méslleuger que el vent, més prompte a ir-ritar-te que l'aspre Adriàtic; emperòvora teu, si era el teu gust, de moltbona gana hi aniria a viure, i de moltbona gana hi moriria.

Jaume Calmés

BibliotecaA la direcció de la revista local

Flor de Card.

Molt bon dia! Som un grup de jo-ves i al·lotes de Sant Llorenç que usvolem demanar un favor: ens agrada-ria que publicàssiu aquesta carta a lavostra revista. El motiu d'aquesta pe-tició és que ens agradaria que tots elslectors, a ser possible, sabessin elfuncionament de la biblioteca munici-pal Mossèn Galmés.

Per començar no té ni la meitatdels llibres que vertaderament es ne-cessiten; només hi ha els llibres i re-vistes que interessen a la bibliotecà-ria. A més, en lloc de guardar els di-ners per llibres, ahir em vaig fixarque tenia el catàleg de Mango de pri-mavera. Si això no és fer collo...!

Després, una vegada, un amic meues va treure un cigarret i quasi el vatreure defora, mentres que na Maria

Bel, venga calades! Moltes vegadesenvia els al.lots petits a l'estanc acomprar-li tabac, i una vegada va ar-ribar a dir: "Joana Maria, defora!Bé, no, si vols quedar, vés a com-prar-me una capsa de Malboro".

Estic totalment d'acord en què auna biblioteca no s'hi xerri, però crecque per dictar a un amic no t'hand'haver d'avisar. I si trobau que hoha de fer, com és que quan ve na Je-rònia -una amiga seva- es posen ambunes xerrades que tothom que hi hadins el recinte sap el que diuen? Aixòés un abús de poderi

Per acabar-ho de fotre, quan te'nvas has de col.locar-ho tot en el seulloc, llibres, cadires... Per què no ho

fa ella, tot això, ja que no fa res entot lo dia?

Tot això i un munt de queixes més.També ens agradaria que la biblio

teca estàs oberta els dissabtes de ma-tí, ja que els divendres, després de to-ta una setmana de feina, fa peresafer-ne més.

Amb aquest munt de paraules hevolgut fer sebre a tots els lectors deFlor de Card el funcionament irregu-lar que manté la bibliotecària de SantLlorenç, i per això demanaria al queho pogués fer que hi posas remeid'una manera o l'altra.

Ah! A tots els redactors de larevista, felicitar-vos pel vostre tre-ball. Feis una revista guail

I gràcies per tot. Adéu i fins a unaaltra!

Toni de ses siguíes.i vint-i-tres firmes més

Art Flor de Card -18- (106)

1er Certamen de pintura S'Illot '92

L'associació de veïns Es Riuet deS'Illot convoca el Primer Certamende Pintura S'Illot '92 d'acord amb lessegüents

BASES1.- Hi podran participar artistes de

qualsevol nacionalitat, sense límitd'edat.

2.- Cada participant podrà presen-tar un màxim de dues obres, que hau-ran d'ésser originals.

3.- El tema de les obres hauràd'estar explícitament relacionat ambS'Illot (o amb na Morlanda o Sa Co-ma), tant si s'opta pel paisatge comper una altra temàtica (social, costu-mista, turística, anecdòtica, etc).

4.- S'entendrà per pintura qualse-vol procediment a l'oli, acrílic, tècni-ca mixta, etc. No s'admetran aquarel-les ni cap casta de dibuix.

5.- Les obres presentades a concurstendrán unes dimensions mínimes de100 x 81 cm i màximes de 200 x 200cm. S'hauran de presentar envasadesamb un llistó l'amplada del qual nosuperi els 3 cm.

6.- Les obres es presentaran signa-des per l'autor i acompanyades d'unafitxa on s'hi farà constar: títol de l'o-bra, mides, suport, nom complet del'autor, domicili i número de telèfon.

7.- El termini d'admissió de lesobres finalitzarà el 31 d'agost. Espresentaran a la recepció de l'hotelClub S'Illot (C/ Cards, sn. 07687 S'I-llot. Tel. 810034).

8.- Les entitats organitzadores se'ncuidaran de la conservació i vigilànciade les obres rebudes, però no es faranresponsables de les possibles pèrdues,danys, trencadures, robatoris o qual-sevol altre acte aliè a la seva voluntatque es pogués produir durant el seutransport, dipòsit o exhibició.

9.- El jurat seleccionarà, d'entretotes les obres presentades, les quequedin finalistes, amb les quals s'or-ganitzarà una exposició durant el mes

de setembre, per les festes de S'Illot.Oportunament s'anunciaran les dates.

10.- Es concedirà un únic PremiS'Illot, dotat amb 250.000 ptes. dona-des per Pastisseria S'Illot. L'obrapremiada passarà a ser propietat del'entitat patrocinadora.

11.- El premi no es podrà declarardesert ni ésser dividit entre diversosparticipants. La decisió del jurat seràinapel·lable.

12.- El jurat estarà format per lagalerista Montserrat Amèrica; l'advo-cat i col·leccionista Josep Cabrer; eldibuixant Josep Cortès; el periodistaRafel Ferrer Massanet; l'acadèmic Jo-sep Mascaró Passarius; el crític JoanCarles Gomis i el pintor Miquel Vi-ves. Actuarà com a secretari, sensevot, un membre de l'Associació.

13.- Les obres no premiades po-dran ser retirades pels seus autors enun termini de 30 dies, a comptar desde la clausura de l'exposició. Trans-corregut aquest temps s'entendrà queels seus autors en renuncien a qualse-vol dret.

14.- Els autors que ho desitgin po-dran indicar el preu de venda del qua-dre a l'exposició.

15.- La participació en aquest cer-tamen implica l'acceptació d'aquestesbases i la renúncia a qualsevol recla-mació.

S'Illot, abril de 1992

Tal dia com avui

ARA FA 55 ANYS* Que construïren el primer pont

del Camp Rodó.ARA FA 30 ANYS

* Que obrí les portes el primer ho-tel de Sant Llorenç: el Peymar, a S'I-llot, propietat de Pere Caldentey.ARA FA 10 ANYS

* Que es va inaugurar el centre deprimers auxilis de la Creu Roja, a lasortida del poble.ARA FA 5 ANYS

* Que sortiren dos llibres al carrer:Sant Llorenç, ahir, de Guillem Pont,dins la col·lecció Es Pou Vell, i L'As-sociació de la Premsa Forana de Ma-llorca, de Rafel Ferrer Massanet i Jo-sep Cortès.

* Que s'inaugurà la unitat sanitàriade Son Garrió.

* Que l'escola de Sant Llorençguanyà el premi Baldin Rexach, denormalització lingüística, d'àmbit atots els Països Catalans.ARA FAI ANY

* Que s'acabà l'eixamplament delstorrents del poble.

* Que celebràrem les darreres elec-cions municipals.

* Que Rafel Umbert és el rector deSon Garrió.

Josep Cortès

CIAL.

C.B

-INSTAL·LACIONS SANITÀRIES-

C/. NOU, 37 - Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

Literatura Flor de Card -19- (107)

Notícia de Manacor

Després de tres anys de silenci, lesdues col·leccions manacorines tornena ser notícia en treure al carrer, totd'un plegat, ni més ni menys que cincllibres: tres a El Turó i dos a Tia deSa Real.

Per a aquells que no ho sàpiguen,direm que ambdues col·leccions sóndirigides i fundades per Miquel ÀngelRiera, la primera; i, la segona, perl'autor de Poemes a Nai més JosepM* Llompart i el desaparegut JaumeVidal Alcover. Val a dir que tantl'una com l'altra nasqueren amb la in-tenció de publicar només obres d'au-tors manacorins o bé que tenguessina veure amb Manacor, tradició ques'ha mantinguda fins enguany, cardels cinc llibres editats tan sols un téa veure amb aquesta ciutat; ens refe-rim al d'Hilari de Cara i Casaleiz,professor de Literatura a l'institutMossèn Alcover, que fa uns anys ha-via tret el seu primer llibre, L'espaidel senglar, a Tia de Sa Real, i queara ens ofereix una segona entregapoètica a El Turó: Quaderns d'EsLlombarts. En aquest, n'Hilari ensdóna una visió de la pròpia vida ma-tisada pel vel de la nostàlgia (sónfreqüents que fan al·lusió a la infante-sa i a la joventut). Les poesies solenésser llargues i descriptives: un mag-nífic exemple és la titulada "Mon pa-re". El poeta, amb l'edat, ja passatsels quaranta, s'ha anat enriquint pelcamí, ha après a destriar el que vera

ment compta, així, a "Mondragó",llegim:

•Viatger, Mura't «1 llindar del braçallà on con la geneU, s'arrossega el caragol,l'àguila vigila.DeapulU't de planyi, eapoUa't de les mmU febre i el neguit.

r.tnin« amb peu nu per on caciaiaU jonquera i brilla el tol damunt l'afany,camina per on bull l'arena i dringa el Man

i endinsa'! a l'aigua clar» de l'eatiu.

El llibre està tot escrit en vers lliu-re, duu un pròleg de Sergi Pàmies ila part titulada "Grècia" és admirable.

A Les mosques, la por, de XavierAbraham, el poeta de ciutat alterna laprosa poètica i el vers. Fins ara haviapublicat Iceberg i Sagitari, també ésconegut per les seves lectures al Ca-fetí i L'Havana:

"Amb el cada dia es Dm i Otigii

No cai asseure's triat o exhaurit; encara ara, homeencalca veure engendrar el cacau.

lai voltant, aolapedreai arenal

El millor del recull és, sens dubte,l'últim poema, titulat "Espai reser-vat". Tal com diu Jaume Pomar alpròleg, "fou tocat de lletraferidura apartir de la quarentena."

El darrer dels llibres editats per ElTuró, és el titulat La tardor del ta-ronger per l'altre jove poeta de Me-nàrguens (el primer fou el malaurat

Joan Barceló), en Jordi Casals, queva quedar finalista en l'última convo-catòria del premi Salvador Espriu pera poetes joves. Està estructurat endues parts de nou poemes cadascuna:"Pols de vidalba" -que comença i aca-ba amb un sonet- i "Breviari deltemps". Els poemes mai no són ex-cessivament llargs, sinó més aviat alcontrari: són breus i mesurats, fins itot alguns tenen rima. El prologuista,a l'hora de rastrejar-hi influènciespensa encertadament en la Catilonade Josep Sebastià Pons, "amb el qual-diu Jordi Pàmias"- té en comú la so-brietat, l'amor a la Naturalesa i l'e-moció continguda." Citam "malenco-nia":

Dedins la mevamirada bruna,acuto la terraCOOT una fullaque el temps s'ha endut,esmaperduda,pel camini-petit fuga-dei llarg silenci.

Quant als llibres editats per Tia deSa Real, direm només -per raonsd'espai- que es tracten d'una antolo-gia de Jaume Pomar, prologada peren Pere Rosselló i que porta el títol"gens gratuït" de Retorn a casa, id'un recull de treballs diversos a curadel valencià Lluís Alpera realitzatsL'any del Tirant.

Jaume Calmés

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

Església Flor de Card -20- (108)

Escrivà de Balaguer: A qui molesta aquest sant?

Mor un home, un sacerdot; desprésde la seva mort 69 cardenals, 241 ar-quebisbes i 987 bisbes (és a dir, mésd'un terç dels bisbes del món) i 41superiors d'ordres i congregacions re-ligioses, escriuen a la Santa Seu sobrela mateixa convicció: aquest homefou un sant. La Santa Seu rep, a més,6000 cartes provinents de 100 païsosa les quals s'expressa la mateixa idea.

Sis anys després de la seva mort, laSanta Seu comença a investigar, i elsque defensen que fou un sant presen-ten dos volums de més de 800 pàgi-nes, amb testimonis de les personesque ja el consideraven sant en vida.Però tot això no basta encara per talde declarar santa una persona. Es ne-cessita, a més, provar que va viureheroicament la vida cristiana i que ésintercessor des del cel. Llavors arribaa la Santa Seu un volum de 672 pàgi-nes, que recull 1500 narracions signa-des de favors atribuïts a la seva inter-cessió, seleccionades entre 10000 nar-racions de favors provinents de 40països d'arreu del món.

Mentrestant, a la premsa interna-cional, els testimonis a favor de laseva santedat se succeeixen, signatsper personalitats rellevants. Un volumde 600 pàgines recull els testimonisd'un futur Papa (el cardenal Luciani),i de nombrosos cardenals dels cinccontinents: Baggio, Parente, Pignedo-li, Otunga, Carberry, Rossi,...

Comença un minuciós procés quees perllonga 6 anys i mig: consta de980 sessions i hi intervenen 92 testi-monis que el varen conèixer perso-nalment. La tercera part el conegue-ren en terminis que van d'entre elsvint i els quaranta anys. Entre aques-tes persones hi ha 4 cardenals, 4 ar-quebisbes, 7 bisbes, 28 sacerdots i 5religiosos. I més del 50% dels testi-monis no pertanyen a la institució quefundà aquest sacerdot.

El procés és meticulós: a cadascun

d'aquests testimonis se li fan 265qüestions específiques sobre la vidad'aquest sacerdot. Qualsevol declara-ció pot aturar indefinidament el pro-cés. En acabar, es recull un materialque ocupa 22 volums, amb un totalde prop de 11000 pàgines manuscritesa un espai. A tot això s'han d'afegir5 volums més, amb material d'inves-tigació.

Aquest sacerdot va escriure molt:les seves obres sumen 13000 pàgines,reunides en 71 volums, que tambésón analitzats. Quatre teòlegs censors,que no tenen res a veure amb ell,analitzen tot aquest munt de materialescrit.

A més, un equip d'especialistes enTeologia, Història de l'Església iDret Canònic, presenta una documen-tada relació de la seva vida i virtuts,juntament amb 4 volums amb un totalde 6000 pàgines. Els Consultors Teò-legs estudien tot aquest material idonen el seu parer: aquest home vaviure heroicament totes les virtutscristianes.

Però l'Església no en té suficentencara: exigeix un miracle que corro-bori aquesta santetat de vida que lainvestigació acaba de demostrar. Iuna nit de juny de 1976, una religiosa

en estat terminal, sense cap tipus derelació amb la institució d'aquest sa-cerdot, menys l'oració d'una cosinaseva que viu a una altra ciutat i queprega per ella, queda completamentcurada: juntament amb els seus tu-mors li desapareixen totes les malal-ties que l'havien postrada al mateixlímit de la mort. I recomença les se-ves activitats habituals de monja, sen-se que hagi rebut tractament mèdic decap tipus. A més, es presenta tota ladocumentació d'altres 20 curacionsatribuïdes a la intercessió d'aquestsacerdot.

Un equip de prestigiosos especialis-tes i de Consultors Teòlegs examinaaquest suposat miracle. L'opinió éspositiva. Ho examina una comissió decardenals i bisbes, que també dona elseu vot positiu unànime.

Mentrestant, continuen tant els fa-vors materials com els espirituals. Ies presenten 75000 relacions signa-des, d'arreu del món, que conten grà-cies obtingudes mitjançant la seva in-tercessió. A la vista de tot això, elPapa decideix pujar-lo als altars.

En aquest moment arriben unes po-ques persones -tres, quatre, cinc-,molt condicionades per la seva situa-ció biogràfica personal, algunes de lesquals la Santa Seu no ha volgut escol-tar malgrat la institució que fundàaquest sacerdot les hagués proposadescom a testimonis. Però la Santa Seupensa que els judicis d'aquestes per-sones són insuficents o que hi tenenmassa d'apassionament. De totes ma-neres, la seva postura és molt cone-guda, perquè escriuen llibres -qualcú,en té més d'un- sobre aquest tema i,a més, perquè la premsa s'ha fet res-sò de les seves declaracions.

Idò bé. Arriben aquestes personesi diuen coses molt greus -que per símateixes bastarien per assegurar queaquest sacerdot va ser un farsant-, imil qualificatius negatius més. Però el

Opinió Flor de Card -21- (109)

pitjor de tot això és que aquestes per-sones no diuen el mateix, sinó que escontradiuen. El que uns afirmen, honeguen els altres. I ho diuen des d'eldesdeny, des de l'apassionament.

A qui creurem vostè i jo, senyorlector? ¿Pensarem que l'Església estàplena de Papes beneits, de cardenalsi centenars de bisbes també beneits,de teòlegs beneits i de milers de per-sones beneites i al. lue i nades, i quesón tots uns mentiders i falsos -carde-nals, bisbes, monges i sacerdots totsplegats-? ¿I només hi ha quatre perso-nes -aqueixes- que diuen la veritat?Però si creiem aqueixes persones, aquina hem d'escollir? És impossiblecreure-les a totes al mateix temps.

Jo teñe ja la meva opinió, senyorlector, sobre el procés de MonsenyorEscrivà de Balaquer, al qual m'he re-ferit abans. Ara, vostè té la paraula.

Josep Miquel CejasDoctor en Ciències de la Informació

Trad, de Luís Olivera

ManifestMajoria d'edat penalals 18 anys

Per la responsabilizado educativadels adolescents.

En el Congrés dels Diputats es dis-cuteix aquests dies una reforma par-cial del Codi Penal. Una vegada méss'està a punt de perdre l'ocasió de ferquelcom simple i just: identificar lamajoria d'edat civil i penal amb els18 anys. Considerar que als 16 anysnomés es té el dret d'anar a la presó,ens allunya de les normes que regei-xen la Justícia a la resta d'Europa.

Per això consideram:1. L'adolescent i el jove com un

ciutadà responsable subjecte de drets.2. Negam que la resposta a les se-

ves transgressions hagi d'esser la ma-teixa que per als adults.

3. La Justícia de menors ha d'ésseruna justícia amb totes les garanties,

GARCIA LYSjoieria rellotgeria fotografia

* Amplia gamma en articles de joieria, rellotgeria i fotografia* Servei de reparacions de joieria i rellotgeria* Objectes de regal i trofeus esportius* Fotografies de carnet Polaroid al minut* Fotografia professional de comunions, noces, bateigs...

Carrer Major, 47 * Tel. 838351 * Sant Llorenç des Cardassar

però diferent, perquè els joves hosón.

4. La resposta judicial només potser, perquè sigui justa, l'últim recursd'una societat que privilegia les res-postes socials, educatives i culturalsenfront de les conductes i els conflic-tes dels individus que la composen.

Estam a favor de l'existència d'unajustícia juvenil, educativa i responsa-hilitzadora que situï la majoria d'e-dat penal a partir dels 18 anys.

Aquest manifest compta amb el su-port de diversos col·lectius professio-nals i d'associacions interessades pelsdrets humans:

Associació Balear de Salut Mental,Associació de Juristes de Balears,Asociación Infancia y Família, Asso-ciació de Pedagogs i Pedagogues deles Illes, Bloc Ecologista de Campa-net, Col·legi de Psicòlegs a Balears,Col·legi de Diplomats en Treball So-cial i AA.SS., Consell de la Joventutde les Illes Balears, Grup de DretsHumans, Grup d'Educadors de Carreri Treball amb Menors (GREC), Co-missió de Justícia i Pau, Asociacióndé Jueces para la Democracia, UnióProgressista de Fiscals, Sindicat deTreballadors de l'Ensenyament de lesIlles (STEI), Confederació d'Asso-cions de Pares d'Alumnes de Balears,Comissió de Dret Penal del Col.legid'Advocats de Balears..

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

Si lleu.. flor de Card-22-(l 10)

MOTS CREUATS

I 2 3 4 5 6 7 8 9 »O II 12

Horitzontals: 1 .-Acció de demanarallò que volem obtenir. No més. 2.-Construir un edifici. 3.-Nom de lle-tra. Ocell. Consonant. Part de lesmandíbules dels ocells revestida d'unabeina còrnia, que els seveix per aagafar els aliments, d'arma d'atac ide defensa. 4.-Al rev. Nota musical.Desgraciada. 5.-Màquina que serveixper a rentar. Coberta membranosa te-nuíssima. 6.-La primera. Al rev. queinspira una gran tendresa, afecte.Onada. 7.-Contracció del mot cal il'article el. Navegar contra la direcciódel vent. Consonant. 8.-Imatge d'unafalsa divinitat. Cridar sobre algú oalguna cosa la còlera divina, la repro-vació eterna, la malaurança. 9.-Sím-bol de l'oxigen. Figura d'home fetade draps, de pasta. Símbol del iode.Pronom. lO.-Bastó de fusta dura ipolida, lleugerament cònic, amb ques'impulsen les boles en el joc debillar. Fragment de roca dura, mésaviat petit, allisat i arrodonit perl'acció de les aigües i el rodolament.Nom de lletra. 11.-Nota musical.Nom de lletra. Esclau dels lacedemo-nis. Símbol del nitrogen. 12.-Ferird'ala un ocell. Fàstig. Paraula quemarca una alternativa.

Verticals: 1.-Acció de depilar. Déuegipci. 2.-Inflor deguda a infiltracionsseroses en el teixit cel.lular. Membra-na estreta i prima que subjecta la partinferior mitjana de la làmina de lallengua a la part inferior de la boca.

3.-Nota musical. Cinc romans. Teixitmolt fort de cotó o de cànem usat enla confecció de veles de nau, tendesde campanya, etc. La primera. 4.-Ferpatir fam. Líquid per a beure, esp.líquid espirituós obtingut per destil·la-ció com l'aiguardent, el conyac, icom aquests molts més. 5.-El conjuntdels ocellets d'un niu. Consonant.6.-Sis-cents. Acte de moure's d'unlloc a un altre. 7.-Dues de ben iguals.Terminació verbal. Rata petita. 8.-Ditde la vianda que no és cuita. Societatlimitada. Nota musical. 9.-Lletragrega. Consonant. Dins els cinc buitssegüents quatre vocals i una conso-nant. IO.-Acció de robar. Cansat.11 .-Res. Paradís terrestre. Nota musi-cal. Símbol del iode. 12.-Un de bentotsol. Submergir-se més o menys elbuc d'una nau dins l'aigua. Que nopateix cap malaltia.

SolucionsHoritzontals: 1.-Demanda. Prou.

2.-Edificació. 3.-Pe. Au. R. Bec. 4.-Im. Malaurada. 5.-Lavadora. Tel. 6.-A. Rac. Ona. 7.-Cal. Orsar. R. 8.-I-dol. Maleir. 9.-O. Ninot. I. Es. 10.-Tac. Còdol. A. ll.-Re. O. Ilota. N.12.-Alar. Oi. Sia.

Verticals: l.-Depilació. Ra. 2.-E-dema. Ad. Tel. 3.- I . V. Lona. A.4.-Afamar. Licor. 5.-Niuada. N.6.-DC. Locomoció. 7.-AA. Ar. Rato-lí. S.Crua. SL. Do. 9,-Pi. R. Aeiot.lO.-Robatori. Las. 11.-O. Eden. Re.I. 12.-U. Calar. Sana.

BROU DE LLETRES

Dins aquest brou de lletres hi tro-bareu els noms de deu plantes medici-nals.

Solució: Lli, juevert, mata, ruda,talgera, estepa, malva, pi, romaní imurta.

TMALVARDM0NSM

R0XTID0PIPFAA

E0PELAREARERN

TTRRSATAMISET

IRASQTLTER5GI

CELDEREB0DCLS

AVDAUEVPNRFAR

LEBMIR0MANIFD

AUEILPLARIDRL

MJCMURTAPLLII

NEDA0RTESISL0

TRDEFJESL00DF

Demografia

NAIXAMENTSEn Kevin Tomas Schlickman, fill

d'en Bernat i na Dagmar, neix a SaComa dia 22 d'abril. Salut!

Filla d'en Joan i N'Aina, neix aSant Llorenç dia 25 d'abril na MariaAntònia Mesquida Umbert. Enhora-bona!

N'Antònia Calmés Melis, filla d'enMiquel i N'Antònia, neix a Sant Llo-renç dia 16 de maig. Salut!

DEFUNCIONS

Na Maria Umbert Roig, casada,mor a Sant Llorenç dia 28 d'abril.Tenia 54 anys. Descansi en pau.

N'Onofre Riera Soler, viudo, mordia 6 a Sant Llorenç a l'edat de 89anys. Que el vegem en el Cel.

Na Maria Galmés Soler, fadrina,va morir dia 9 a Sant Llorenç, tenia89 anys. Al Cel la fegem.

MATRIMONISN'Onofre Sancho Comila i na Joa-

na Oliver Umbert, feren l'esclafit dia16 de maig a Sant Llorenç. Que totels sigui enhorabona.

En Pere Cabrer Sureda i na MariaBauzà Domenge, es casaren dia 23 aSant Llorenç. Salut!

Maria Galmés

Llengua Flor de Card -23- (111)

El Gabinet de Terminologiaun altre servei al vostre abast

-f- GABINET DE(l\j TERMINOLOGIA<!

El Gabinet de Terminologia, col·la-borador del Centre de TerminologiaTERMCAT, s'ha creat gràcies alconveni de cooperació que es va sig-nar el 29 de gener de 1991 entre laConselleria de Cultura, Educació iEsports i la Universitat de les IllesBalears, amb la finalitat de coordinari potenciar les iniciatives en el campde la terminologia en l'àmbit de lesilles Balears.

D'acord amb el conveni de creació,el Gabinet de Terminologia durà aterme, directament o en coordinacióamb el TERMCAT, les activitats se-güents:

* atendre consultes terminologiques* planificar i coordinar la recerca

terminológica* vehicular la supervisió i la nor-

malització dels termes catalans* mantenir la comunicació informà-

tica amb el banc de dades terminolo-giques del TERMCAT

* difondre la terminologia* difondre els criteris metodològics

per elaborar diccionaris i vocabularis* atendre les necessitats de forma-

ció dels especialistes en terminologia.Les activitats del Gabinet de Ter-

minologia es duen a terme amb lesaportacions materials, econòmiques ide personal de les dues institucionsque l'han creat.

El Gabinet de Terminologia ofereixun servei de consultes a fi de cobrirles demandes terminologiques delsusuaris. S'adreça fonamentalment alsprofessionals que treballen en qües-tions lingüístiques (correctors, traduc-tors, assessors lingüístics, etc.) i, engeneral, a qualsevol persona que estrobi amb dubtes terminologies que

afectin un terme o un grup restringitde termes pertanyents a qualsevolàrea d'especialitat.

L'usuari es pot adreçar al servei deconsultes utilitzant mitjans orals -telè-fon o presència directa en el centre- obé escrits -correu o telefax-. Per nor-ma general, s'admeten, com a mà-xim, deu consultes per cada trucada.Si l'usuari té una llista més llarga determes per consultar, es recomanaque ho faci per escrit seguint elscriteris següents:

1. Sempre és preferible de presen-tar els termes en forma de llista i or-denats alfabèticament.

2. Convé facilitar tanta informacióaddicional com sigui possible: contex-tos, equivalències en altres llengües,definicions... També són molt valuo-ses les propostes de l'usuari per a lanormalització dels termes consultats.

3. En cas que el document que cal-gui revisar no sigui una llista, sinó untext, convé subratllar els termes dub-tosos o bé marcar-los amb un retola-dor fluorescent. Això redueix consi-derablement el temps de revisió.

La col·laboració de l'usuari és moltimportant per poder resoldre satisfac-tòriament les consultes.

Un aspecte que cal tenir en compteés que en el servei de consultes no esfan correccions de tipus gramatical nitraduccions de textos.

El Gabinet de Terminologia, en co-ordinació amb el TERMCAT, duu aterme el seguiment de treballs ter-minologies. Les propostes d'aqueststreballs poden provenir del mateixGabinet o d'altres institucions i em-preses, tant públiques com privades.

A més, aquesta secció ofereix:* assessorament sobre la metodolo-

gia per elaborar diccionaris i vocabu-laris especialitzats

* informació sobre recerques termi-

nologiques en curs d'elaboració* assessorament sobre criteris lin-

güístics que han de complir els termesen català

* organització de programes deformació en terminologia.

El Gabinet de Terminologia pro-porciona informació bibliogràficad'interès terminologie sobre qualsevolàrea d'especialitat. Per a aquest fi, elGabinet disposa d'un fons documentalinformatitzat.

Per accedir als serveis del Gabinetde Terminologia, cal adreçar-se a:Gabinet de TerminologiaEdifici Sa RieraC/ de Miquel dels Sants Oliver, 207071 PalmaTel.: (971) 17 30 62 i 17 30 15(contestador automatic fora d'horari)Telefax: (971 ) 75 87 98Horari: de 8 a 15 h.

M. Magdalena RamonGabinet de Terminologia

TelèfonsAjuntament 56 90 03

569200Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97P.A.C. Son Servera 56 71 68Ambul. de Manacor 55 42 02Son Dureta 28 91 00Escola 56 94 83Bombers 55 00 80C. Roja (ambulància) 20 01 02Jutge 56 90 46Funerària 52 60 53GESA 5541 11Grua 55 03 44

Sant Llorenç, ahir Fiorde Card-24- (112)

Sant Llorenç, ahir, accidentada

Una vegada tancada la secció,s'han esdevinguts dos fets que m'om-plen de goig pel que tenen de demos-tratiu de participació popular en lasecció.

D'una banda una néta del CapitàMadona m'informà que les dades apa-regudes al Sant Llorenç, ahir del mesde març no eren exactes. Que els fetsno eren els relatats, ni el lloc tampoc;a la vegada que m'informà dels nomsde les persones que apareixien a lafotografia.

Això evidencia una clara falta derigor, car moltes vegades, solamentuna persona és l'informant de la fo-tografia amb tot el risc que això com-porta per manca de comprovació.

Però en aquest cas concret tambémostra de quina manera uns fets ex-traordinaris viscuts per un membre

d'una comunitat rural poden passar dela realitat a la llegenda.

Certament tot allò de la Guerrad'Àfrica amb un mando ferit en elmoment de la retirada i un llorencíque el se carrega sobre l'espatla es-quivant les bales és molt més èpicque no el fet de donar beure a unassedegat a la guerra de Cuba, mal-grat el valor en el fons sigui el ma-teix: la generositat d'una personahumil.

El comentari, idò de la fotografiadel mes de març hauria d'ésser:

"Era a la Guerra de Cuba. Els es-panyols estaven sitiats i assedegats.N'hi havia un que, desesperadament,demanava aigua i ell li oferí la can-timplora.

Un fet de generositat tan senzill ihumà però difícil en el seu context,canvià la vida d'un jovenell llorencí,n'Onofre Madona. Com a premi a

aquesta acció, i després d'anar aMadrid a parlar amb el rei AlfonsoXIII, el van col·locar a l'escalafómilitar."

Les persones de la fotografia són:la seva esposa Joana, les seves fillesJoana -monja- n'Isabel i en Miquel,na Catalina -al fons-, el seu gendreGabriel, don Bartomeu Quetgles, donJoan Ramis, el seu fill Onofre -queseria molts d'anys es faster Madona-vora la seva esposa na Catalina Go-rriona, na Francisca Mena i el seu fillMiquel.

***************

I l'altre fet és que don Jordi Pontm'informà de les persones que sortiena la darrera fotografia, la de la Pri-mera Comunió de l'any 22.

Son les següents:Al darrera: En Pep Sarrillo, en Pe-

dro Robí i en Llorenç Mells.A la fila del centre: En Joan Rego,

n'Antoni Garranxo — en Pere Xema,en Jordi Robí, en Llorenç Par-rino ien Joan Juan Juan.

I a la primera fila: en Sion Guerre-ta, un de Ca 's Beato, en Joan de SonForadat, en Joan Parpal i un altre.

Gràcies.

Guillem Pont