JULIAN ASSANGE

Julian Paul Assange és un periodista, programador i activista d'internet australià.

És conegut principalment per la seva important aportació al lloc web Wikileaks.

Biografia

Va néixer el 3 de juliol de 1971 a

Townsville (Queensland).

Va estudiar Física i Matemàtiques

i va dedicar-se a fer de hacker i

programador abans d'assumir

el seu càrrec actual com a editor cap de

la pàgina Wikileaks, de la qual també es

fundador i director. Com tots els altres

editors de la web (nou assessors, la feina

dels quals Assange decideix que sigui

penjada o no a la pàgina web), treballa

com a voluntari.

SOFTWARE LLIURE

Assange ha fet també aportacions a sistemes de Software lliure.

L'any 1995 va realitzar “Strobe”, el primer escàner de ports gratuït i lliure. Més endavant, aquest programa va servir a altres per realitzar l'escàner de ports Nmap.

També ha coinventat “Rubberhose deniable encryption”, un paquet de programes per GNU/Linux per realitzar anàlisis criptogràfics.

Premis i reconeixements

L'any 2009 va ser el guanyador dels Premis Amnistia Internacional dels Medis Britànics, per la seva exposició dels assassinats extrajudicials a Kenya, que formava part de la seva investigació “El plor de la sang”.

Acusat de violació

El dia 21 d'agost de 2010, per ordre de la policía sueca, la fiscal Maria Häljebo va ordenar la detenció d'Assange, acusat de la violació d'Anna Ardin. Però l'endemà, per sorpresa de tothom, la fiscal va retirar l'acusació. Al setembre de 2010, la fiscal superior sueca, Marianne Ny, va decidir que hi havia motius per seguir considerant-lo sospitós de delicte. Per aquest motiu es va reobrir la investigació per presumpte delicte de violació. Finalment va reconèixer el seu delicte. Al no poder ser localitzat i detingut a Suècia, la policia d'aquest país va demanar la intervenció de la interpol, i el 20 de de novembre s'emetia l'alerta roja de busqueda i captura d'Assange, acusat de violació, abusos sexuals i coacció.

WIKILEAKS:

**Informació sense censura

Wikileaks és una organització internacional sense ànim de lucre (es a dir, sense intenció d'aconseguir beneficis econòmics) que publica a través del seu lloc web (wikileaks.com) documents filtrats i informes amb continguts censurats, pels governs dels països afectats que volen amagar comportaments incorrectes, com per exemple activitats que el govern d'Estats Units encobria sobre la guerra d'Iraq i d'Afganistan, en les que s'ha centrat la informació de la web.Els documents que Assange divulgava en la seva web wikileaks, eren en majoria filtracions del Pentàgon.

, 25 , Amb el títol “Guerra Afgana” el passat de juliol Assange va 70.000 publicar a Wikileaks uns documents confidencials sobre la

, 2004 2010. guerra de Pakistan datats des del gener de fins al En aquests documents es revelen fets passats durant la guerra que , havien estat amagats pel Pentàgon com per exemple morts de

, civi ls no divulgades o documents que demostren una possible . col· laboració dels serveis secrets pakistanesos amb els talibans

El dia 18 de desembre de 2010, Assange en una roda de premsa va afirmar que pensava publicar pròximament

documents que atacaven al sistema financer. Va explicar que els que més havien atacat la seva pàgina web havien

estat els bancs, i per aquest motiu pensava difondre documents que implicaven, entre altres, un dels bancs més

importants dels Estats Units.

El dia 7 de desembre Assange es va entregar voluntariament a una comissaria de Londres. Haurà d'estar a la presó fins al dia 14, en que

tindrà lloc el judici, després de que el jutge l'hi hagi denegat la llibertat condicional sota fiança.

Tot i les circumstancies, els redactors de Wikileaks, i el propi Assange inclòs, afirmen que pensen seguir publicant. Han demostrat les seves paraules publicant al diari

Australià “The Australian” un document escrit per Assange sobre la seva experiència anomenat “La verdad siempre triunfará”