Cultura i SocietatEspEctaclEs | ciència | tEnDènciEs | traDicions | FEt i GEnts | cinEma | tElEvisió

MARC MARTÍ

RODATGE A CELRÀ La Fàbrica ha estat lalocalització durant els últims dies. EduardoNoriega, en un moment de la filmació d’ahir.Figurants i membres de l’equip tècnic es mesclen enun descans. Eugenio Mira, Noriega i diversosmembres de l’equip visionen les últimes preses.

3

1

2

�

1 2

3

«Pèrdua de la facultat de trans-formar les sensacions simples enpercepcions pròpiament dites».Aquesta és la definició que fa l’IECd’agnòsia. Al voltant d’aquesta ideaha nascut el segon llargmetratge del’alacantí Eugenio Mira, Agnosia,que ha portat el rodatge a La Fàbricade Celrà. La filmació continuaràavui i demà a la nit a les escales dela Catedral de Girona, on es roda-ran escenes amb uns 250 figurants.

El centre cívic celranenc es vaconvertir ahir en un escenari bar-celoní de finals del segle XIX per alrodatge d’Agnosia, un thriller retro-futurista ambientat a finals del se-gle XIX protagonitzat per EduardoNoriega i coproduït per Miguel Án-gel Faura i Telecinco Cinema (El la-berinto del fauno, Ágora, Celda211). El guió és d’Antonio Tras-horras, que també va escriure El es-pinazo del diablo amb Guillermodel Toro.

A més de Noriega, protagonitzenla pel·lícula Bárbara Goenaga (Midulce, Oviedo Express), Félix Gómez(Herederos, El camino de los ingle-ses), Lluís Homar (Los abrazos ro-tos, Los Borgia) i Martina Gedeck (El

buen pastor). Agnosia està am-bientada en la Barcelona de 1899,on un terrible complot s’està for-mant al voltant de l’estranya ma-laltia d’una jove hereva. Es tractad’una història d'amor i espionatgeen una societat molt marcada perles classes socials i enmig de lesnombroses revoltes obreres.

El rodatge d'Agnosia ja ha re-corregut diversos indrets de Cata-lunya, passant pel Parc Nacional

d'Aigüestortes, Igualada i Barcelo-na, i ara ha arribat a les comarquesgironnines. Agnosia és el segonllargmetrage d’Eugenio Mira des-prés de The Birthday, un film en an-glès protagonitzat per Corey Feld-man.

Estrena de «Garbo»Una altra pel·lícula relacionadaamb Girona, aquesta vegada per l’o-rigen del seu director, Edmon Roch,

és Garbo. El espía. Si fa uns dies n’a-nunciàvem l’estrena per a l’11 dedesembre, l’arribada a les sales delprimer film de Roch com a directors’ha avançat al dia 4 del mateixmes.

Garbo. El espía és un thriller do-cumental sobre espies i agents do-bles, secrets i mentides, memòria ioblit, fet amb fragments de pel·lí-cules de Hollywood, material d’ar-xiu, entrevistes i efectes digitals

per explicar la història de Joan Pu-jol, Garbo, el català que va enganyarels nazis. Per narrar aquesta histò-ria, el gironí Edmon Roch ha comp-tat amb els seus actors principals:l’escriptor Nigel West (que va treu-re Pujol del seu retir a Veneçuela),l’oficial del MI5 Mark Seaman, elperiodista Xavier Vinader, la com-tessa de Romanones Aline Griffith,espia durant la Segona GuerraMundial, i el mateix Joan Pujol.

GIRONA | ANA RODRÍGUEZ

Noriega, en un «thriller» d’època a GironaLes escales de la Catedral acolliran avui i demà a la nit part del rodatge d’«Agnosia», amb més de 200 figurants�

Des de baix, Javier Alvariño admirava l’escalinata i la façana de laCatedral de Girona, encantat amb la magnitud de la construcció. Al-

variño, director d’art d’Agnosia, acabava de supervisar l’escenografia peravui i demà. Tot i ser una estampa típicament gironina, la pel·lícula estàambientada a la Ciutat Comtal. I és que «a Barcelona no hi ha res així»,assenyalava el director d’art sense apartar la mirada de la façana de la Ca-tedral. En situar-se al segle XIX, «no hem hagut de tocar gaires coses»,explicava, «només tapar algunes finestres perquè no hi hagi reflexos». Amés, «després, digitalment, es trauran els fanals i els cables» que siguinmassa moderns per a l’època d’Agnosia. Javier Alvariño ja havia col·laboratamb Eugenio Mira a The Birthday, film amb el qual va guanyar un premien el Festival de Sitges del 2004. També va estar en el departament d’artd’El laberinto del fauno. GIRONA |A.R.

�

Girona es converteix en Barcelona

Preparant les façanes per avui.

MARC MARTÍ

Càsting per a VodafoneL’hotel Carlemany de Girona va

acollir ahir el càsting per a un nouanunci de la companyia telefònicaVodafone. Els convocats ahir,persones de tot tipus d’entre 18 a 60anys, optaven a ser extres de l’espot.

�

ANIOL RESCLOSA

GENT Jennifer López frena lapublicació d’un vídeo sexualamb el seu exmaritLa cantant aconsegueix evitar que espubliqui un vídeo practicant sexe ambOjani Noa, que el volia fer públic �43

Cultura i Societat

Dimecres, 11 de novembre de 2009 Diari de Girona40

MÚSICA Una exposició revisa elsanys de més esplendor d’Umpah-pahXavierMercadé exposa imatges històriques ambmotiu del20è aniversari de la fundació del grup d'Adrià Puntí �41

El professor d'història (Proa,), una novel·la de Joan Fran-cesc Mira que evoca el mite deFaust, ha guanyat la sisena ediciódel Premi de Narrativa Maria Àn-gels Anglada, que promou l'Insti-tut Ramon Muntaner, de Figueres.Aquesta obra tanca una trilogiaque el valencià va començar fa deuanys sobre les perplexitats quegenera el trepidant ritme de l'evo-lució humana, emmarcada a Va-lència.

El jurat ha decidit guardonaraquesta obra, tercera part de la tri-logia valenciana que l'autor vacomençar a publicar el , per

la seva «pulcritud en la manera deconfegir aquesta 'novel·la d'idees',amb un bagatge cultural amarat deressonàncies classicistes posat alservei d'un exercici de memòriapersonal i col·lectiva alhora d'untemps i d'un país».

Nascut a València el , JoanFrancesc Mira és un referent in-discutible de la cultura catalana,molt especialment compromèsamb el País Valencià. Antropòleg,hel·lenista i traductor, és autord'una vasta obra de variats regis-tres. Assaigs com Crítica de la na-ció pura (), Sobre la naciódels valencians () i Els Borja:família i mite (), les novel·les

de la trilogia valenciana i les sevestraduccions de La Divina Comèdia() i els Evangelis (), en sónuna bona mostra.

Dotat amb tres mil euros, elpremi compta amb el suport de lafamília Geli-Anglada i amb el pa-trocini de l'Ajuntament de Figue-res i la Diputació de Girona, aixícom amb la col·laboració del Con-sell Comarcal de l'Alt Empordà.

El premi serà concedit, amb laintervenció de Mira, en el decursd'un acte acadèmic, de caràcterpúblic, que tindrà lloc a l'InstitutRamon Muntaner, de la capitalaltempordanesa, el dijous dejuny al vespre.

FIGUERES | ACN/D.B.

Joan Francesc Mira guanya el premide narrativa Maria Àngels Anglada

Javier Beltrán i Robert Pattison interpreten uns joves Federico García Lorca i Salvador Dalí, respectivament.

DIARI DE GIRONA

És jove, guapo i, tot i que ha tre-ballat en poques pel·lícules, toteselles han estat produccions d’èxit: in-gredients, tots aquests, que portena augurar una carrera cinemato-gràfica en ascens a Robert Pattison.El punt d’inflexió va ser el paper dejove vampir turmentat al gran èxit detaquilla Crepúsculo, però el britànictambé s’ha posat a la pell del giro-ní més internacional, Salvador Dalí.El resultat: Sin límites, el film queavui arriba als cinemes de tot l’Es-tat (a Girona es pot veure als Albè-niz Centre i als OCine).

Dirigida per Paul Morrison i pro-tagonitzada per Javier Beltrán (Fe-derico García Lorca), Robert Pat-tinson (Salvador Dalí) i MatthewMcNulty (Luis Buñuel), aquesta co-producció hispanobritànica narrales relacions dels tres artistes (es-pecialment la dels dos primers) du-rant la seva estada a La Residenciade Estudiantes de Madrid. La con-vivència dels tres en aquest centre vaportar nombroses anècdotes lite-ràries, i una d’elles va ser la suposa-

da relació amorosa que hi va haverentre Dalí i Lorca, especulació, maiconfirmada, que va fer córrer rius irius de tinta. Ambientada en elsanys vint i trenta del segle passat, Sinlímites mostra així les relacionsmantingudes per tres dels més gransartistes espanyols i internacionals dela història entre i , any enquè va esclatar la Guerra Civil i elpoeta va ser assassinat.

Lorca, enamorat «¡Oh Salvador Dalí, de voz acei-

tunada! / No elogio tu imperfectopincel adolescente / ni tu color queronda la color de tu tiempo, / peroalabo tus ansias de eterno limitado».Amb aquestes paraules Lorca il·lus-trava el seu amor per l’artista em-pordanès a la seva Oda a SalvadorDalí. Units per una gran amistat,Lorca sentia un gran amor per Dalí,que aquest mai va assumir i va evi-tar correspondre. D’aquí el poemaque l’andalús li va escriure, i unautoretrat de Dalí dedicat al poeta,així com també una aquarel·la deLorca.

GIRONA | ANA RODRÍGUEZ

De vampir a Salvador DalíRobert Pattison («Crepúsculo») es posa a la pell de l’artista empordanès

més internacional a «Sin Límites», la pel·lícula que arriba avui a les sales �

51Diari de Girona | DIVENDRES, 8 DE MAIG DE 2009

CULTURA I SOCIETAT

EL PROTAGONISTA

Destinat a ser un màrtirNascut a Londres (1985), Pat-tison ha saltat a la fama pel

seu paper d’Edward Cullen, el vampiradolescent de Crepúsculo, el primerdels films basats en l’exitosa trilogiade Stephanie Meyer. Abans, però, vaintentar fer ombra (sense aconsegu-ir-ho) a Harry Potter a Harry Potter yel cáliz de fuego, on interpretava eljove mag Cedric Diggory, estimat iadmirat per tots però que acaba per-dent la vida. Ara l’esperen l’estrenade les pel·lícules que completaran latrilogia vampírica iniciada amb Cre-púsculo, Luna Nueva i Eclipse.

�

ROBERT PATTISONSALVADOR DALÍ, A «SIN LÍMITES»

Molts ni tan sols havíem nascut quan lavan estrenar als cinemes de tot el món.Altres van aprendre anglès amb les se-

ves cançons. I encara avui, trenta anys després,les noves generacions (i les més grans, és clar)continuen ballant al ritme de You’re the onethat I want i imitant els moviments de John Tra-volta quan algun discjòquei despistat té l’en-cert de punxar-la en alguna discoteca. Greaseha complert aquest 2008 trenta anys, però con-tinua sent un referent musical i cinematogràficper a molts.

De fet, el film que triomfa ara arreu del mónentre els adolescents, High School Musical (to-tes les seves parts), té com a clar referent Gre-ase: música, coreografies espectaculars, un ins-titut, un noi popular i una noia marginada. Re-sultat: el Grease del segle XXI.

QUÈ HA ESTAT D’ELLS?Els seus tupès engominats, les faldilles de vo-lants interminables i els pantalons ajustats vancausar furor a finals dels anys 70 i principis dels80 i van aconseguir transportar-nos a la Cali-fòrnia dels anys 50. Encara ara, però, la ico-nografia del film continua present en les nos-tres retines (hi fóssim o no aquell any 1978).Grease va ser també una plataforma de llan-çament (o això semblava) per a un planter d’ac-tors joves que veien en aquest film la seva granoportunitat. Cal dir, però, que el més ben pa-rat de tots ha estat John Travolta, qui, desprésde ser nominat a l’Oscar per la seva interpre-tació del «trencacors» Danny Zucko i veure comla seva carrera professional queia en picat(Mira quién habla en totes les seves versions,Urban Cowboy o Staying alive no serien el mi-llor per posar en un currículum), va ser resca-tat el 1994 pel totpoderós Quentin Tarantino aPulp Fiction. Des d’aleshores, l’actor, un delsmembres destacats de l’església de la Ciencio-logia juntament amb Tom Cruise, s’ha casatamb la també actriu Kelly Preston, han tingutdos fills i ha protagonitzat èxits com La delga-da línea roja, Be Cool, Cara a Cara o Hairs-pray, aquesta última el seu (celebrat) retorn almusical.

Lorenzo Lamas, gairebé irreconeixible en elfilm, en el paper de nen pijo i perfecte, tambéva gaudir d’uns anys de bonança gràcies a lasèrie Falcon Crest i la campanya publicitària deReig Martí que el va convertir en «el rey de lascamas». Stockard Channing (Rizzo) també s’hafet el seu raconet, sobretot com a secundàriade luxe en films com Prácticamente magia, iúltimament ha retrobat l’èxit amb el seu paperde primera dama a la multipremiada sèrie dela NBC El ala oeste de la Casa Blanca. El seuestimat Kenickie a la ficció, Jeff Comway, tam-bé ha centrat la seva carrera en la televisió, peròamb menys fortuna que Channing. L’any 1980es va casar amb Rona Newton-John, germanade la seva companya de repartiment a Grease,de la qual es va divorciar el 1985.

La dolça protagonista de Grease, Sandy, noha tingut tanta sort com els seus companys. Toti que abans de Grease s’havia fet un lloc en elmercat musical, Olivia Newton-John, veient labona acollida del film de Randal Kleiser, va de-cidir centrar-se en la seva faceta com a actriu.Però la seva decisió va ser un error. Mai tor-naria a repetir aquell èxit, tot i que ho va in-tentar, primer amb Xanadú i després amb Twoof a Kind (1983), on va tornar a coincidir ambTravolta. Pel que fa a la seva vida personal noli ha anat massa millor: està divorciada i té unfill, i el seu xicot va desaparèixer el 2006 men-tre pescava. També ha hagut de superar un càn-cer de mama que se li va diagnosticar l’any1992, drama que l’ha portat a fer campanya ac-tiva en la lluita contra aquesta malaltia.

Amb més o menys sort, tots ells continuena la nostra memòria, perquè tots hem ballat alritme de Grease lightning, tots hem desitjat te-nir «aquelles nits d’estiu».

Trenta anys de gominaEl famós musical «Grease» compleix tres dècades a la gran pantalla i ens preguntem què

ha estat dels seus protagonistes, John Travolta i Olivia Newton-John

TEXT: ANA RODRÍGUEZ

Reportatge

8 DominicalDiumenge 7de desembre de 2008

JOHN TRAVOLTAGran ballarí però un actor més, es va fermundialment famós gràcies a Fiebre delsábado noche i Grease. Després, la sevaestrella va començar a baixar fins queTarantino el va salvar de la misèria artísticaoferint-li ser Vincent Vega a Pulp Fiction.

OLIVIA NEWTON-JOHN De fet, la major part de la seva carrera haestat musical. El seu primer gran paperal cine va ser a Grease i mai ha tornat arepetir aquell èxit. Des que li van diagnos-ticar càncer de mama el 1992 es dedicaactivament en la lluita contra la malaltia.

Comunicació

21 DominicalDiumenge 9de novembre de 2008

«No hi ha ningú allà? No hi hay ningú?Ningú?» Amb aquestes desoladores pa-raules va acabar la paranoia radiofòni-

ca creada per Orson Welles, a partir de Laguerra dels móns, la novel·la de H.G. Wells.En aquell moment, però, pocs seguien es-coltant. El terror era al carrer.

Dijous passat es complien 70 anys de lacèlebre peça de l’emissora CBS que vaaconseguir instaurar la histèria en la socie-tat nord-americana: uns seixanta minuts enels quals es van recrear l’arribada de mar-cians a Grover's Mill (Nova Jersey) i la des-trucció de ciutats, incinerades amb raigsmortífers, en el seu camí cap a Nova York.Va passar a la història com «la nit que vanarribar els marciams», una tarda de diu-menge prèvia a Halloween que va provo-car el terror de costa a costa, va inundar detrucades les comissaries de policia i fins itot va provocar algun intent de suïcidi. Enun context en el qual a Europa s’alçaval’Alemanya nazi, allò que va passar alsEstats Units, senyal de la importància delsmitjans de comunicació de masses, fins i totva arribar a oïdes del Führer: «És l’evidèn-cia de la decadència i la condició corruptade la democràcia», va dir Adolf Hitler.

La ràdio, en aquella època, era la reinade les ones. Milions de persones van sinto-nitzar la CBS a les nou de la nit a NovaYork, però, tenint en compte els canvishoraris que abraça el país, aquells que novan sentir el missatge inicial, en el qual s’a-claria que allò que sentirien era l’adaptacióde l’obra de H.G. Wells, van viure unautèntic malson.

Tot va començar com un fals noticiarifins que una interrupció en el programa,amb la intervenció de professor Pearson(Welles), de la Universitat de Princeton, vaestendre el pànic amb l’anunci d’«explo-sions de gas en el planeta Mart». Després vaarribar la suposada mort de 1.500 personesa causa del xoc d’un meteorit contra laTerra, en realitat, el cilindre metàl·lic en elqual viatjaven els marcians.

Orson Welles, un jove de 23 anys, vaaconseguir el caos absolut. Havia nascut undels cineastes més grans del segle XX.Aquell «malentès» (o fita, segons com se livulgui dir) el va convertir en una celebritati el va catapultar a l’Olimp del cinema,Hollywood. Tres anys després crearia laseva opera prima, citada habitualment com

la millor pel·lícula de la història:Ciudadano Kane (1941).

Però Welles no va ser l’únic jove queacabaria gravant el seu nom amb lletresd’or a la història del cine. Per crear l’asfi-xiant atmosfera de l’atac marcià, OrsonWelles va comptar amb l’ajuda del guionis-ta Howard Koch, a qui va dir: «Dramatitzaaixò en forma de butlletí de notícies, comsi estigués passant ara mateix». Quatre anysdesprés, Koch escrivia Casablanca.

«LA GUERRA DELS MÓNS» A MADRIDPer recordar aquest curiós i, en el fons,il·lustratiu, esdeveniment radiofònic, elmadrileny Teatre Mira va acollir el mateixdia 30 una nova retransmissió en directe deLa guerra dels móns, en adaptació d’OrsonWelles. L’obra es va retransmetre a les 21 hper Radio 3, que va donar senyal a totes les

emissores que li ho van sol·licitar. En laretransmissió van participar Luis del Olmo,com a narrador; Primitivo Rojas, emulantOrson Welles, i Juan Ramón Lucas, ÁngelesAfuera, Charo Soria, José Manuel Alfageme,Rafael Revert, Toni Garrido, Juanma Ortegai Juan Manuel Gozalo. Precisament JuanRamón Lucas va qualificar de «fantàstica» laidea de servir-se de les conseqüències d’a-quella emissió per instaurar el dia mundialde la ràdio.

De fet, es pot dir que aquell 30 d’octu-bre de 1938 no només va marcar una fitaen la història de la ràdio sinó també l’inicide la carrera d’Orson Welles. «Recordin enels pròxims dies la terrible lliçó que hanaprès aquesta nit: (...) si el seu timbre sonai no hi ha ningú allà, no era cap marcià,això és Halloween». Així es va acomiadar elgeni.

El dia 30 es complia el setantè aniversari de la polèmica retransmissió de «La guerra dels móns»d’Orson Welles i diversos locutors espanyols el van homenatjar repetint l’emissió des de Madrid

ANA RODRÍGUEZ

Setanta anys de l’atac

de Well(e)s

44 Cultura Espectacles � Diari de GironaDijous, 24 de gener de 2008

Efe/DdeG, Los Àngeles. Hollywood ha dit adéu a una deles seves més emergents pro-meses, l’actor australià HeathLedger, qui tot i la seva joventutva donar un paper que quedaràgravat a la retina de tot aficionatal cine: el del vaquer homosexualde Brokeback Mountain.

L’intèrpret, de 28 anys, que enuns mesos tenia pendent l’estre-na de The Dark Knight, seqüelade la saga de films sobre Batmani en la qual donava vida al malvatJoker, va ser trobat ahir incons-cient per la seva assistenta en unapartament de Manhattan. Vanintentar reanimar-lo, però quanla policia va arribar a l’aparta-ment ja havia mort.

Nascut el 4 d’abril de 1979 aPerth (Austràlia), Heathcliff An-drew Ledger era fill de Kim Led-ger, enginyer de mines, i de SallyLedger, professora de francès.Els seus pares es van divorciarquan Heath, l’únic nen de quatregermans, tenia deu anys. El nomde Heathclif f ve de la novel·lad’Emily Bronte Cims borrascosos,la favorita dels seus pares.

Ledger va aspirar l’any 2006 al’Oscar en la categoria de MillorActor per la seva interpretaciód’un vaquer taciturn involucraten una tràgica història d’amoramb un altre cowboy a les mun-tanyes de Wyoming, en el wes-tern d’Ang Lee Brokeback Moun-tain. En aquesta pel·lícula Led-ger va conèixer la seva dona, Mi-chelle Williams, amb qui va teniruna filla, tot i que la parella es vaseparar l’any passat.

La indústria de l’espectacle vasaber per primer cop d’aquestjove actor després del seu pas perla cinta de temàtica adolescent10 Razones para odiarte (1999),basada lliurement en l’obra deWilliam Shakespeare La feréste-ga domada i ambientada als pas-sadissos d’un institut. Aquell pa-per li va obrir les portes a em-preses de major envergadura inomés un any després va acom-panyar Mel Gibson en el film Elpatriota, on Ledger interpretavael fill del personatge del popularprotagonista d’Arma letal.

La seva popularitat va seguircreixent gràcies al seu paper pro-tagonista a Destino de caballero(2001) i a la seva aparició en unade les millors pel·lícules d’aquellmateix any, Monster's Ball, enquè era fill de Billy Bob Thorn-ton.

La gran producció Les quatreplomes (2002), basada en la cèle-bre novel·la d’A.E.W. Mason,l’havia d’haver convertit com undels màxims valors de la canterade Hollywood, i tot i que la sevacaracterització va rebre crítiquespositives, el film va passar total-ment inadvertit. Després d’a-quest entrebanc, Ledger va tor-nar a les petites produccions,com Ned Kelly o The Order, lesdues de 2003, fins que dos anysdesprés va tornar a provar l’èxitamb el seu personatge de surfis-ta a Lords of Dogtown.

L’empenta definitiva per aLedger com un dels intèrpretsmés atractius i més ben conside-rats de la seva generació va arri-bar de la mà de l’enèsima versió

sobre el seductor Casanova. Finsi tot va gosar provar el gènerefantàstic dirigit per un dels seusmajors especialistes, Terry Gi-lliam, a El secret dels germansGrimm, en què compartia panta-lla amb Matt Damon i MonicaBellucci. Aquell any va ser el mi-llor de la seva carrera, coronatamb el seu paper a BrokebackMountain, que li permetrà ser re-cordat eternament a la memòriadel cinèfil.

Ja plenament establert en elsistema, va declinar el paper a Noes país para viejos que tants elo-gis ha suposat a Javier Bardem,tot i que sí va acceptar altres rep-tes de caire independent, com laseva participació a la cinta sobreBob Dylan I'm Not There.

El destí ha volgut que el Jokerde The Dark Knight, que s’estre-narà el 18 de juliol als EstatsUnits, sigui el seu últim paper, ique la seva carrera s’hagi visttruncada per un succés del qualencara no es coneixen tots els de-talls.

Joves promesesEn una setmana escassa s’han

apagat les vides de Heath Ledgeri Brad Renfro, dos joves actorsamb gran projecció de Hollywo-od, les tràgiques morts dels qualsevoquen les de mites del cinecom James Dean, o en menor me-sura, River Phoenix.

Fama i diners són ingredientshabituals a la recepta de l’èxit deHollywood, però com la història

s’entesta en demostrar, algunsdels qui el saboregen no aconse-gueixen assimilar la seva trans-cendència i acaben devorats perles seves pròpies ombres.

L’actor Brad Renfro, qui ambnomés 12 anys va sorprendre to-thom per la seva gran complicitaten pantalla al costat de Susan Sa-randon i Tommy Lee Jones a Elclient, va ser trobat mort a casaseva a Los Angeles el passat dia15 en circumstàncies encara noaclarides. El jove intèrpret, quetenia 25 anys, era addicte a cer-tes substàncies i fins i tot va sercondemnat a deu dies de presól’any passat després de declarar-se culpable de possessió de dro-gues.

Després de la cinta de JoelSchumacher, va coprotagonitzardos anys després Sleepers (1995),en què interpretava el personat-ge de Brad Pitt en la seva adoles-cència i en què va estar acom-panyat per grans de la interpre-tació como Dustin Hoffman, Ro-bert De Niro o Vittorio Gassman.El 1998 va saber donar la perfec-ta rèplica a Ian McKellen a Vera-no de corrupción, una intensapel·lícula sobre la relació ques’estableix entre un adolescent iel seu veí amb un passat de crimsnazis a la seva esquena. Desprésva començar a involucrar-se enproduccions independents, entreles quals destaca la seva aparicióa Bully (2001), del polèmic LarryClark; Ghost World (2001), ambScarlett Johansson, i The Jacket(2005), en què va compartir car-tell amb Adrien Brody i KeiraKnightley.

La mort d’un jove actor, comés de Heath Ledger, de qui es diuque mai va saber assimilar el fi-nal de la seva relació amb Mi-chelle Williams, sempre porta ala memòria el record d’un nom:James Dean. Dean va morir als24 anys quan el Porsche Spyderque conduïa es va estavellar con-tra un Ford Sedan a California. Laincertesa que envolta la mort deLedger obliga a rememorar lesestranyes circumstàncies en lesque va morir un altre mite delcine com Marilyn Monroe o ar-tistes a qui l’èxit els va arribar enla maduresa, com Natalie Wood(que va coincidir amb Dean a Re-bel sense causa) o el còmic JohnBelushi. És el viatge al costat obs-cur que molts paguen a Hollywo-od. El preu de la fama portat alseu revers tenebrós.

De fals cavaller a Joker CINEMA

LES CARES DE LEDGER. L’actor ha treballat en films com «Destino de caballero»,«Brokeback Mountain» o «El secre-to de los hermanos Grimm», amb Matt Damon. Té pendent l’estrena de «The Dark Knight», en què interpreta el Joker.

DdeG

Les morts de Heath Ledger i Brad Renfro en una setmana porten el record d’altres joves actors desapareguts

Efe/DdeG, Madrid. Els espanyols es van gastar l’any2007 un total de 284 milions d’eu-ros en discos, davant els 367,6milions de l’any anterior, cosaque suposa una caiguda del21,7%, en total 83 milions menys.

Les vendes de formats digi-tals van créixer des dels 21,7 mi-llones d’euros fins els 27 milions,un 24,3% més, tot i que aquestamillora, segons els productors,«no és suficient per pal·liar el dal-tabaix en les vendes de suports fí-sics» i atribueixen el problema ala pirateria. D’aquestes dades esdesprèn que 2007 ha estat, nonomés el sisè any consecutiu debaixades per al sector, sinó el demajor caiguda de la història mésrecent.

La venda de discosva caure un 22,7 per cent en el passat 2007

MÚSICA

Efe/DdeG, PequínArqueòlegs xinesos van desen-terrar els fòssils d’una calaverahumana que podria datar de fa100.000 anys, fet que converti-ria aquest descobriment en «elmés important» de la Xina des dela troballa de les restes de l’Ho-me de Pequín, a inicis del segleXX

Així ho va assegurar ahir aldiari China Daily el director del’Administració Estatal del Lle-gat Cultural, Shan Jixiang, queva afegir que aquesta troballa«portarà llum sobre un períodecrític de l’evolució humana».

El descobriment es va pro-duir el mes passat en un jaci-

ment situat a Xuchang, a la pro-víncia de Henan (centre de laXina) en el qual els arqueòlegstreballen des de fa dos anys imig, encara que no s’ha fet pú-blic fins ara.

Les restes trobades són set-ze peces d’una calavera gairebécompleta que posseeix unes ce-lles prominents i un front petit.Segons el director del grup d’ar-queòlegs que treballa en l’exca-vació, Li Zhanyang, «el fet méssorprenent és que la calavera en-cara conserva una membranafossilitzada a la seva part inte-rior». Això «permetrà que elscientífics puguin estudiar el sis-tema nerviós dels avantpassats

del Paleolític», va afegir.Les restes localitzades es van

fossilitzar perquè van quedarenterraes a cinc metres de pro-funditat, prop d’una font amb ai-gües que contenen alts nivellsde calci.

A més de les restes de la ca-lavera humana, un total de

30.000 fòssils d’animals i d’arte-factes realitzats amb ossos i pe-dra han estat trobats a la zonadel jaciment en els dos últimsanys.

«Esperem seguir realitzantmés descobriments d’importàn-cia a la zona», va concloure LiZhanyang.

Troben una calaverahumana de 100.000 anysConserva una membrana fossilitzada

XINA

SETZE PECES. S’han trobat diverses parts d’una calavera quasi completa.REUTERS

46 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDimarts, 6 de novembre de 2007

Ana Rodríguez, Girona. Com més va més habitual és, peròveure un equip de rodatge cine-matogràfic a Girona continua sentestrany i sorprenent. Ara el ques’ha inclinat per la ciutat del’Onyar ha estat el director Ma-nuel Gómez Pereira –autor de tí-tols com El amor perjudica seria-mente la salud o Reinas–, qui haportat els seus joves actors per fil-mar algunes escenes de l’adapta-ció a la gran pantalla d’El juego delahorcado, de la gironina ImmaTurbau.

Les cares dels dos adolescents

protagonistes de la tràgica histò-ria d’amor que va idear Turbau ique plasmarà en imatges GómezPereira són Clara Lago (Madrid,1990) i Álvaro Cervantes (Barce-lona, 1989). A ell l’hem pogut veu-re com un dels néts de Rosa Ma-ria Sardà a Abuela de verano, i aella en sèries com Hospital Cen-tral i Los hombres de Paco i filmscom El viaje de Carol o El Club delos suicidas. El repartiment tambécompta amb Adriana Ugarte, Bo-ris Ruiz i Abel Folk.

Girona serà només escenarid’algunes de les escenes dels jo-

ves protagonistes movent-se perla ciutat o prenent alguna cosa enun bar. El rodatge d’ahir va tenirlloc en un bar del carrer Pedret.Altres zones que acolliran esce-nes del film durant aquesta set-mana són les voltes d’en Rosés, elpasseig Canalejas, la plaça SantPere, la pujada de Sant Domèneci el carrer Ballesteries.

Ahir, primer dia de rodatge aGirona, també era el primer diaper als figurants que van sortir delcàsting celebrat el passat cap desetmana al Centre Cívic de SantaEugènia. Una quinzena de perso-

nes esperava el seu torn per en-trar en acció en el «meravellósmón del cinema». Entre ells hi ha-via des d’aquell que sent curiosi-tat pel rerefons del cel·luloide i noha participat mai en cap film, finsaquell que ja té experiència enaixò de ser extra en una pel·lícu-la. Aquest és el cas, per exemple,d’en Rafael Gastal, actor «aficio-nat» que, tal com va explicar, avuiva a Barcelona a «sortir en “El corde la ciutat”». Amb quaranta anysl’ha picat l’insecte de la interpre-tació, però reconeix que entrar enel món del cine «és molt difícil».

Clara Lago i Álvaro Cervantes posen rostreals protagonistes d’«El juego del ahorcado»El rodatge del nou film de Manuel Gómez Pereira va començar ahir en un bar de Pedret

CINEMA

CLARA LAGO. La jove actriu de «Los hombres de Paco» interpreta una adolescent que viu una dura història d’amor amb Álvaro Cervantes. MARC MARTÍ

DESCANS. L’equip de la pel·lícula va dinar allà mateix on tenia el set de rodatge. MARC MARTÍMARC MARTÍ

Efe/DdeG, Madrid. La mirada femenina de la cineastaBelén Macías enfoca, a El patio demi cárcel, la història de dones em-presonades que, en un moment do-nat, veuran com l’empresonamentde les seves vides inicia un vol capa la llibertat, en un film coral, ambCandela Peña o Blanca Portillo i elrodatge del qual produeix El De-seo.

El patio de mi cárcelsuposa el de-but en el llargmetratge de Macías,

amb experiència a la televisió, tantcom a realitzadora com fent de guio-nista de programes i sèries. Mací-as ha dirigit teatre, publicitat i tele-visió, mentre que, en cine, és auto-ra del guió de La Mula, a més d’es-criure i dirigir dos curts –candidatsal Goya– abans de debutar en elllarg amb aquesta pel·lícula de laqual també és guionista, amb Aran-cha Cuesta. El rodatge d’El patio demi cárcel va començar el passat 8d’octubre i s’allargarà durant vuit

setmanes entre les presons de Gua-dalajara i Madrid. Entre el reparti-ment coral, a més dels noms deCandela Peña i Blanca Portillo, hiha actrius com Patricia Reyes Spin-dola, Verónica Echegui, Ana Wage-ner, Violeta Pérez, Natalia Mateo,María Pau Pigem, Tatiana Astengoo Ledicia Sola. A El patio de mi cár-cel tenen cabuda històries com lad’una atracadora, àcida i generosa,incapaç de viure fora de la presó;una gitana rossa que ha matat el ma-rit; o una tendra prostituta. Però ésl’arribada d’una funcionària de pre-sons que no s’adapta a les normesla que suposarà per a aquestes do-nes l’inici d’un vol cap a la llibertat.

«El patio de mi cárcel» mostra una sèrie dedones empresonades amb final esperançador

RODATGE

Europa Press/DdeG, Barcelona. La formació catalana Ojos deBrujo ha estat nominada en lacategoria de millor grup euro-peu per als premis BBC Awardsde World Music 2008, que do-naran a conèixer els seus gua-nyadors el mes d'abril.

El grup barceloní ja va acon-seguir aquest guardó el 2004,quan tenia al mercat el seu se-gon disc, Bari. Aquesta forma-ció es caracteritza per la fusió

d'estils, com el flamenc, el hip-hop i el reggae, entre d'altres.

A més, Ojos de Brujo serà lasetmana que ve a Las Vegas, jaque està nominat als VIII PremisLatin Grammy's en la categoriade millor àlbum de flamenc, pelseu últim treball, Techarí.

La formació catalana ja ha tretquatre discos: Vengue, Bari, Te-charí i Techarí Live, pels qualsha rebut diversos premis tant al’Estat com internacionals.

Ojos de Brujo opta a ser escollit millorgrup europeu en els BBC Awards 2008

WORLD MUSIC

Efe/DdeG, Barcelona. Versus Teatre estrena demàMcBeth con queso, el primerespectacle teatral sortit i pro-duït per l'escola de formacióteatral de la companyia El Mu-sical Més Petit.

Amb text escrit i dirigit perMarc Angelet, l'espectacle te-atral de text va obrir la Mostrade Teatre de Barcelona i estaràa la cartellera del Versus finsal dia 25. Està interpretat persis alumnes de l'escola Aules iparla de les aspiracions vitals iprofessionals d'una generacióde joves que s'enfronten al seuprimer repte professional, vaexplicar Daniel Anglès. Se-gueix directrius de llenguatgedirecte i parla del conflicte desis joves en la seva primera ex-periència laboral, en la qual«treuen el pitjor de si mateixos»per assolir ser l'«empleat del'any» i amb això aconseguiruna sèrie de prebendes. Les di-ferències d'aquests joves con-flueixen en una batalla campala base de quetxup a l'hambur-gueseria on treballen.

En clau musical, el VersusTeatre posarà en cartell endies alterns l'anterior obra, en-tre demà i el 27 de gener, Rud-digore o La nissaga maleïda,una peça de teatre musical depetit format.

Una irònica visiódel món laboralrecala al VersusTeatre amb ElMusical Més Petit

BARCELONA

Europa Press/DdeG, Barcelona. Els actors Hugo Silva i MaríaValverde conviuen en un cen-tre psiquiàtric ambientat aExtremadura a finals dels 60en el film El hombre de arena,que dirigeix José Manuel Gon-zález-Berbel i en el qual tam-bé participen les actrius IreneVisedo, Ana Ruíz, MercedesSampietro i Ana Torrent.

«Tanquen Mateo, Hugo Sil-va, perquè el troben molestantalguns veïns mentre toca la gai-ta. No era l’època adequada pera una ànima lliure», explica eldirector. El hombre de arena,que s’estrena divendres, re-trata el canvi que pateix el cen-tre quan Mateo hi ingressa.

Hugo Silva i MaríaValverde conviuen enun psiquiàtric a «Elhombre de arena»

PEL·LÍCULA

Un moment del rodatge a Pedret. MARC MARTÍ

Manuel Gómez Pereira.

44 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDissabte, 1 de setembre de 2007

Ana Rodríguez, Girona. «Abans d’entrar a la presó estava vi-ciat pels prejudicis, però els internsestimen com nosaltres». Amb aques-ta afirmació de Carles Bosch es po-dria resumir l’essència del seu noudocumental, Septiembres, un filmsobre les històries d’amor que esviuen amb una reixa al mig.

El director i periodista, autor dela celebrada Balseros que fa unsanys va optar a l’Oscar, va presen-tar ahir a Girona Septiembres, filmque es podrà veure durant tota lasetmana al cinema Truffaut.

El film se submergeix en l’uni-vers carcelari per explorar les difi-cultats dels interns per mantenirrelacions sentimentals. La presómadrilenya de Soto del Real és l'es-

cenari d'una trobada musical cele-brada anualment on coincideixenpersonatges vinguts de diferentspresons per cantar i escenificar unacerta normalitat que de seguida esveu substituïda per la crua rutina.

Bosch va explicar que gravar lesrelacions íntimes de les persones,ja siguin presos o no, no té la difi-cultat que pot semblar en un prin-cipi, i és que «quan fan alguna cosaque per a ells és important, les per-sones s’obre» i és possible «que s’o-blidin de la càmera». Per als in-terns, Bosch i el seu equip («equipd’experts en l’amor», tal com el di-rector els va anomenar irònica-ment) van acabar formant part delseu dia a dia, tot i que «els vam dei-xar clar des del principi què era el

que volíem d’ells i quina seria la nos-tra relació», de manera que nos’emportessin decepcions.

Amb el seu film, que no és mésque una història d’amor, amanidaamb fortes dosis de música popu-lar, Carles Bosch vol mostrar queés important veure que la societatté molts prejudicis vers els presosi que, per tal de poder arribar a ells,s’ha d’anar amb una mirada neta.«Tenim la imatge de les presonsnord-americanes», va declarar el re-alitzador, «i les d’aquí estan a anysllum de les dels Estats Units». Tot ique va reconèixer que encara elsfalta molt per ser com cal, va asse-gurar que les presons espanyoles«estan més a prop del que hauriende ser».

Carles Bosch: «Els interns de lespresons estimen com nosaltres»El director de «Balseros» va presentar a Girona el seu nou film, «Septiembres»

CINEMA

ESTRENA. Carles Bosch a l’entrada del cinema Truffaut de Girona, on ahir va presentar el seu últim documental.ANIOL RESCLOSA

DdeG, Girona. Al cinema van ser CatherineZeta-Jones, Richard Gere iRené Zellwegger. Ara la for-mació coral de Celrà Seasonporta Tot és Jazz! a l’escenarien el marc del Fitag 2007.

La cita és avui a dos quartsd’onze de la nit al Pati de laCasa de Cultura. L’espectacle,de poc més d’una hora de du-rada, explica la història de Vel-ma Kelly i Roxie Hart, duesnoies que es troben a la presódesprés d’haver matat el seumarit i el seu amant respecti-vament. Roxie, perseguint elsomni d’esdevenir una gran es-trella del jazz vol seguir lespasses de Velma, aconseguintels serveis del seu propi advo-cat, Billy Flynt. La batalla en-tre les dues dones està servi-da.

A més d’aquest musical, elFitag d’avui presenta Kam-chátka, de la companyia bar-celonina Kamchátka (a les 12

del migdia a la plaça del Vi); elProjecte Mybox, del gironí Pro-jecte Mybox (a les 5 de la tar-da a L’Alternatiu, a la Casa deCultura); Paraula, de la for-mació de Barcelona Tremens(a les 6 de la tarda també a L’Al-ternatiu); i Entre Dones, de l’A-grupació teatral La Gespa, dePalamós (a les 7 de la tarda enel Teatre Municipal).

La jornada d’avui també ha-programat un cercavila a càr-rec de Batukedem-La Gralla.Serà a les nou del vespre ambsortida a la Plaça del Vi. Ja a lanit, i abans que comenci el Fi-tag de Nits, els sevillans Enazul teatro presentaran de nou¿Qué será?, una de les dues co-produccions del Fitag.

El cabaret musicalarriba avui al Fitag dela mà del grup SeasonLa companyia és originària de Celrà

ARTS ESCÈNIQUES

DdeG, Girona. En el marc del festival Acústica deFigueres se celebra aquesta tardala primera de les tres semifinals delconcurs Sona 9. Així avui, a la plaçaMuseu Dalí de la capital altempor-

danesa, actuaran El Pèsol Feréstec,de Barcelona, a les sis de la tarda;els menorquins L’Atelier, amb elseu pop de cambra, a tres quarts deset; i Bikimel, de Sabadell, a dosquarts de vuit del vespre.

Les altres dues semifinals tin-dran lloc els dies 15 i 23, a Vic i Bar-celona respectivament. En el Mer-cat de Música Viva, a partir de les9 del vespre, a la rambla Passeig, espodrà gaudir de l’actuació del pop-folk de Manel, del rock de la Bisbalde The Gruixut’s, i dels sabade-llencs Ix!. Aquesta fase del concursfinalitzarà el dia 23 de setembre enel BAM, a Barcelona, amb l’actua-ció de Dani Sáez, 121 dB i la rum-ba rock de Naraina. Tots els mú-sics, a més de presentar en directeles seves cançons, mostraran les di-ferents proves que han treballat du-rant l'agost, fer una versió adapta-da al català i la musicació d'un poe-ma proposat per l'organització detres joves poetes catalans.

Figueres acull la primerasemifinal del concurs de nous talents «Sona 9»Els bisbalencs The Gruixut’s actuen el dia 15 a Vic

ACÚSTICA

Efe/DdeG, Venècia.L’actor George Clooney, presenta Venècia per promocionar el seuúltim treball, on interpreta un ad-vocat que lluita contra les multi-nacionals, va quedar ahir com eldolent de la pel·lícula en no res-pondre una pregunta sobre elseu compromís amb Nestlé.

Clooney, una de les atrac-cions més esperades a Venècia,va arribar ahir a la Mostra perpresentar Michael Clayton, el seuúltim film. A la cinta, Clooney ésun mitjancer en una firma d’ad-vocats que s’enfronta a una mul-tinacional alimentària, els res-ponsables de la qual ocultavenals ciutadans que un dels seusproductes era cancerigen. Peraixò, una periodista va pregun-tar a Clooney si podia explicar laincoherència entre la interpreta-ció d’aquest paper i el fet que ellanunciï «Nespresso, propietat dela firma Nestlé, una de les multi-nacionals més boicotejades delmón». Clooney va contestar que«no em disculparé per guanyar-me la vida de tant en tant...».

Clooney, d’advocat de causes justes adolent de la pel·lículaa la vida real

VENÈCIA

Carles i Jamie, L’Atelier.DDEG

DdeG, Empuriabrava. La Discoteca Octopussy d´Em-puribrava, dedicada a la músicahardcore o música maquina, in-tenta des de lagost obrir un nouespaiper dinamitzar els directesa l´Alt Empordà. Així, continuantamb la programació orientada apromocionar els grups emer-gents gironins, aquesta nit seranEl Grupo Monótono i DJ Baila-ble els que posaran la nota mu-sical a l’escenari.

Els blanencs El Grupo Mo-nótono són un dels conjunts méspeculiars de l´escena indepen-dent. La seva personalíssimabarreja de punk i electrònica,

amb orientació funk els va fermereixedors l´any 2003 del pri-mer premi al Concurs de GrupsNo Professionals de les Barra-ques de Girona. Actualmentcontinuen la gira de presentaciódel seu primer disc, Por una mo-notonía sostenible, autoeditatamb l´ajuda de la Plataformad´Auto-Editors. Aquest concertcomptarà amb la presència a lacabina de DJ Bailable, residentde la sala Plegatin al Blau Club,i un dels disc-jockeys indies ambmés projecció de les comarquesgironines. Les actuacions co-mençaran a les onze de la nit,amb una entrada de 10 euros.

El Grupo Monótono i DJ Bailableactuen aquesta nit a Octopussy

EMPURIABRAVA

■ «Tot és jazz!» és la versió teatral i en català del film «Chicago»

LA BISBAL D’EMPORDA

L’artista bisbalenc Joan Abras va clausurar la seva exposició re-trospectiva 35 anys pas a pas, que tenia instal·lada al castell de laBisbal. Durant l’acte de clausura van actuar els cantautors JaumeMazoni i Miquel Abras, acompanyats del baixista Carles Ramió. Al’acte hi van assistir més de 200 persones, vingudes d’arreu de lescomarques, amigues de l’artista i fans dels cantants.

J. BARTOMEU

Abras clausura l’exposició del Castell

44 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDimarts, 27 de febrer de 2007

Efe/Ana Rodríguez, Girona. L’any passat Martin Scorsese es vaquedar amb la mel als llavis, peròaquesta vegada ho ha aconseguit iel director d’Infiltrados va podersortir a recollir l’Oscar a millor di-rector del 2006. La platea al com-plet del Kodak Theatre de Los An-geles es va aixecar per homenatjaraquest cineasta que esperava el re-coneixement de l’Acadèmia deHollywood des que el 1980 optés al’estatueta per Toro salvaje.

El realitzador va rebre aquestprimer Oscar de la seva carreracom a director amb alleujament isatisfacció després d’haver-se«acostumat» a no guanyar-lo. «Hefet tantes pel·lícules en aquests anyssense premis que m’hi havia acostu-mat, però el millor de tot és que leshe fet», va confessar el responsablede títols com Taxi Driver, Uno delos nuestros, o El Aviador, aquestadarrera pel·lícula precisament és laque li va costar l’últim desenganya la passada edició dels Oscars.Però aquest no va ser l’únic guar-dó que va aconseguir Infiltrados. Elfilm de Scorsese es va proclamarguanyadora de la vetllada (una vet-llada, per cert, on no hi va havermassa sorpreses ni guanyadorsamb diferència) amb un total de

quatre guardons dels cinc a què as-pirava a aconseguir, a més del pre-mi al millor director, els de millorfilm de l’any, millor guió adaptat imillor muntatge.

Pel que fa a la millor actriu, perdesgràcia de Penélope Cruz, esvan complir els pronòstics i HelenMirren va pujar a l’escenari a re-collir el guardó gràcies a la seva in-terpretació a The Queen. ForrestWhitaker, l’altre gran favorit, vaguanyar el premi per la seva inter-pretació del dictador ugandès IidAmin a El último rey de Escocia.L’Oscar al millor actor de reparti-ment va ser per al veterà Alan Ar-kin pel seu paper d’atípic avi de laPequeña Miss Sunshine, i el de mi-llor actriu de repartiment va ser pera Jennifer Hudson per Dreamgirls.

La de diumenge va ser, però,una nit agredolça per a Guillermodel Toro, ja que si bé el seu El la-berinto del fauno es va emportartres estatuetes –entre elles les demillor maquillatge per als catalansMontse Ribé i David Martí, i millordirecció– no va guanyar la de mi-llor film de parla no anglesa, que vaser l’alemanya La vida de los otros.Babel va ser la gran derrotada d’a-questa 79a edició dels Oscars, ambun premi dels set a què optava.

Finalment un Oscar per a ScorseseLa «reina» Helen Mirren destrona Penélope Cruz i Forrest Whitaker és escollit millor actor

CINEMA

SCORSESE. El cineasta va dir que ja s’havia acostumat a no guanyar l’Oscar.EFE

■ Des que el 1980 va rebre la nominació per «Toro salvaje» i des-prés de vuit candidatures (6 d’elles com a millor director), Mar-tin Scorsese ha aconseguit la preuada estatueta daurada. El seuamulet ha estat «Infiltrados», film que la nit de diumenge a di-

lluns va arribar a fer pujar els seus responsables fins a quatrevegades a l’escenari del Kodak Theatre de Los Angeles. Pel quefa a l’esperat Oscar de Penélope Cruz, caldrà esperar un altreany, quan la competència no sigui tan ferotge.

Els films guanyadors

Principals categories

MILLOR PEL·LÍCULAInfiltrados

MILLOR DIRECTORMartin Scorsese

(Infiltrados)

MILLOR ACTORForest Whitaker

(El último rey de Escocia)

MILLOR ACTRUZHelen Mirren

(La Reina)

ACTOR SECUNDARIAlan Arkin

(Little Miss Sunshine)

ACTRIU SECUNDÀRIAJennifer Hudson

(Dreamgirls)

PEL·LÍCULA ESTRANGERALa vida dels altres

(Alemanya)

GUIÓ ORIGINALMichael Arndt

(Little Miss Sunshine)

GUIÓ ADAPTATWilliam Monahan

(Infiltrados)

Dde

G/G

RA

FÍA

BANDA SONORAGustavo Santaolalla

(Babel)

CANÇÓ ORIGINAL'I Need to Wake Up'

(Una verdad incómoda)

PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓHappy Feet

4

2

1

El último rey de EscociaLa ReinaLa vida de los otros

Happy FeetPiratas del Caribe: el cofredel hombre muerto

BabelCartas desdeIwo JimaMaría Antonieta

Infiltrados El laberinto del fauno

DreamgirlsLittle Miss SunshineUna verdad incómoda

3

Helen Mirren.EFE

MILLOR ACTOR. Forest Whitaker va ser premiat per «El último rey de Escocia».REUTERS

Oscar honorífic per a Ennio Morricone. EFE

CATALANS. Montse Ribé i David Martí, els millors maquilladors.EFE

45Cultura EspectaclesDiari de Girona ■ Dimarts, 27 de febrer de 2007

PENÉLOPE. La millor vestida, segons els experts.EFE

K. DUNST. El Chanel de l’actriu no va agradar.EFE

C.BLANCHETT. L’australiana, entre les millors.EFE

CLIVE OWEN. El protagonista de «Closer».REUTERS

MÈXIC. Gael García Bernal i Diego Luna, a l’entrada del Kodak Theatre. EFE

FOTO. S. Spielberg va voler immortalitzar la gala amb la seva càmera digital.EFE

Guy Ritchie i Madonna. REUTERS

George Clooney.REUTERS

Nicole Kidman. EFE

Daniel «Bond» Craig. EFE

Beyoncé Knowles.EFE

Efe/DdeG, Los Angeles. Les estrelles de cine, abillades ambles seves millors gales, van desfilarper la catifa vermella del KodakTheatre de Los Angeles, on diu-menge se celebrava la 79a ediciódels Oscars de Hollywood, en un ri-tual al qual ja ens tenen acostumats,conscients que milions d’ulls estanpendents de vestits, joies, pentinatsi calçat.

Una de les primeres a creuar lacatifa va ser Penélope Cruz, acom-panyada de la seva germana Móni-ca. «Estic molt nerviosa (...) per ami significa molt aquesta candida-tura», va declarar quan encara nosabia el desenllaç de la vetllada.L’espanyola formava part del nodritgrup d’actors, guionistes o direc-tors d’origen hispà i espanyol que,en aquesta ocasió, optaven a una deles preuades estatuetes de Holly-wood. El músic Gustavo Santaola-lla va assegurar, en arribar, que lagran presència hispana en aquestaedició dels Oscars demostra que«s’està obrint un altre angle» de lacultura hispana. Lluint un vestit d’-Hugo Boss, Santaolalla va ser rebutpels actors mexicans Gael GarcíaBernal i Diego Luna, encarregatsde presentar el premi al millor curt-metratge de documental.

Al marge dels hispans, per la ca-tifa vermella van passar actrius comla britànica Rachel Weisz, vestidade Vera Wang i amb joieria de Car-tier Vintage; les nord-americanesJodie Foster, també de Vera Wang,

i Cameron Díaz, amb un vestit deValentino Couture i unes arracadesde Cartier; i la francesa CatherineDeneuve, amb un model de Jean-Paul Gaultier. Leornardo DiCaprio,candidat a millor actor per Dia-mante de sangre, va arribar acom-panyat de la seva mare. Un altredels candidats a millor actor, WillSmith, va aparèixer amb la sevadona, Jada Pinckett, i el seu fill, Ja-den Christopher, amb qui compar-teix cartell a En busca de la felici-dad. Altres matrimonis popularsque també van fer acte de presèn-cia van ser el format per JenniferLópez i el seu inseparable maritMarc Anthony, així com el de TomCruise i Katie Holmes, o el de JohnTravolta i la seva esposa Kelly Pres-ton.

Les millor i les pitjor vestidesNo haurà guanyat l’Oscar, però

Penélope Cruz és a totes les llistescom la dona més elegant i millorvestida de la gala d’enguany. L’ac-triu va desplegar el seu glamur so-bre la catifa vermella amb un vestitde color rosa pàlid de Versace, ambuna cua plena de plomes que va cri-dar l’atenció de dissenyadors i pú-blic que van considerar també unencert la combinació del vestit ambsenzilles joies de Chopard. Semblaque finalment el canvi va sortir béa Pe, que en un principi havia delluir un disseny de John Galliano,però que finalment no va portar perproblemes amb una cremallera.

A les seves edicions digitals, pu-blicacions com Peopleo The Sunal-cen la protagonista de Volver al pri-mer lloc de les millors vestides a lagala. L’enquesta de l’espanyola¡Hola! també va escollir Cruz comla més elegant de la nit, amb unavantatge considerable sobre la se-gona, Cate Blanchett, que compe-tia amb Pe per l’Oscar a la millor ac-triu i que lluïa un disseny d’Arma-ni en gris i amb escot asimètric. Al-tres protagonistes de la llista sónJennifer López de Marchesa, Ni-cole Kidman amb un Balenciagavermell, Kate Winslet amb un Va-lentino en verd clar o Jessica Bielque va atrevir-se amb un extrematvestit rosa fúcsia d’Oscar de la Ren-ta.

A l’altra banda de la llista hi haactrius com Kirsten Dunst,elegidacom la pitjor vestida de la gala.Diuen els experts que no va en-certar amb l’estil ni amb el color–gris verdós– del seu vestit de Cha-nel, que contrastava massa amb elvermell dels seus llavis. Tampoc vaagradar l’elecció de Gwyneth Pal-trow, un vestit taronja del dissen-yador Zac Posen. Entre les elegi-des com a menys elegants de la nithi havia també la guanyadora del’Oscar a la millor actriu de repar-timent. Els seus complements vanser molt criticats. Jennifer Hudsonva cridar l’atenció per la torera pla-tejada –imitant pell de serp– ambquè es va passejar per la catifa ver-mella.

Desfilant per la catifa vermellaLes estrelles de Hollywood van treure les seves millors gales

OSCAR 2007 ➜ Nit d’estrelles

61Diari de Girona ■ Diumenge, 21 de gener de 2007

Culturai Espectacles

Ana Rodríguez, Girona. Al Pacino ja havia fet saber fatemps que un dels seus somnisera interpretar la figura de Salva-dor Dalí. Ara aquest somni és mésa prop de complir-se. I és que s’hasabut que l’actor italoamericà in-terpretarà Dalí en un film que escomençarà a rodar el mes de juny.

Segons informa la revista Va-riety, la pel·lícula que preparaHollywood sobre el geni del sur-realisme serà una adaptació delllibre Dalí and I (Dalí i jo), del pe-riodista i escriptor belga StanLauryssens, que va ser veí de l’ar-tista a la seva casa de Cadaqués.La cinta, que en principi es titu-larà Dalí and I: The Surreal Story,estarà dirigida per Andrew Nic-col, autor de Gattaca i amb qui Pa-cino ja va coincidir a S1mone.

La producció de Dalí and I:The Surreal Story anirà a càrrecde Room 9 Entertainment, que hainformat que la intenció és iniciarel rodatge al mes de juny, un ro-datge que tindrà lloc entre NovaYork i Espanya (encara es deco-neix el lloc exacte). Aquesta ma-teixa productora, amb els socisDavid O. Sacks, Daniel Brunt iMichael R. Newman, va estrenara finals d’any Gracias por fumar.

La pel·lícula, amb guió de JohnSavati, ressegueix la vida de Dalía través dels ulls de Lauryssens,que va conèixer el pintor i la sevadona, Gala. El film abraça les dè-cades dels 60 als 80, cobrint l’úl-tim període de vida de SalvadorDalí. Segons Sacks, «el més inte-ressant d’aquest període és que pin-tava menys i venia més». El pro-ductor va afegir que «no volem ferun altre biopic», sinó que «volemfer-nos preguntes com “Què és l’artmodern?”, “Té valor?”».

Al Pacino interpretarà Dalí en un film sobreels últims anys de l’artista empordanèsLa pel·lícula, dirigida per Andrew Niccol, es basa en el llibre «Dalí and I» de Stan Lauryssens

CINEMA

DdeG, Girona. En el primer concert de l'anydel cicle Paraula de Músic, laCasa de Cultura de Gironapresenta l'actuació del grupAfrodisax, un conjunt formatper quatre intèrprets de saxo-fon. El concert tindrà lloc avuia les 7 de la tarda a l'AuditoriJosep Viader i dóna continuï-tat a la programació del cicle,iniciada el setembre de 2006coincidint amb el principi decurs. Durant aquest primersemestre de 2007 s'han pre-vist tres concerts més, els diu-menges 11 de febrer, 25 demarç i 15 d'abril.

La proposta d'avui és moltactual tant pel format –unquartet de saxofons– com pelprograma, que ofereix la nú-mero 1 de les cèlebres Gym-nopédies d’Erik Satie, ensacosta a la música catalanacontemporània de la mà d’Al-bert Carbonell (Barcelona,1972) i entra en el terreny deljazz amb obres del saxofonis-ta nord-americà Oliver Nel-son (1932-1975). L'actuació,en aquest ocasió, anirà prece-dida d'un monòleg introduc-tori de l'actor Albert Quinta-na en el paper del compositori pianista francès Erik Satie.

Afrodisax és un quartet desaxofonistes formats al Con-servatori Superior Municipalde Música de Barcelona i estàintergrat per Ernest Orts, An-dreu Ferré, Paula Carrillo iFrancesc Gregori. Han actuaten nombrosos cicles de músi-ca de cambra i en festivals in-ternacionals i sales com l’Au-ditori de Barcelona, el Palaude la Música o el Centro deArte Reina Sofía de Madrid.

Un quartet desaxos obre el cicle «Paraula de Músic» de la Casa de Cultura

MÚSICA

Efe/DdeG, Barcelona. Caixafòrum reuneix entre el 23de gener i el 25 de febrer dife-rents experts com Michel Zink,Charles Méla, Alois Maria Haas,Francesco Zambon, Carlos Alvari Victòria Cirlot perquè analitzinels mites d'origen celta conce-buts pels escriptors de l'EdatMitjana.

Amb el títol Els mites artúrics.De Chrétien de Troyes als nostresdies, l'Obra Social la Caixa abor-da els mites cèltics, no només al'Edat Mitjana, sinó que com-provarà la potència del significati la seva actualitat, des del Ro-manticisme fins a l'actualitat.

El cicle s'iniciarà dimarts ambel professor Michel Zink, que

tractarà sobre El grial i la recer-ca de la salvació, mentre que lasegona sessió anirà a càrrec deFrancesco Zambon, professor dela Universitat de Trento i direc-tor de l'àrea de literatura medie-val a la Fundació Cini de Venècia.Paral·lelament, es projectaranles pel·lícules Excalibur (16 de fe-brer) i Parsifal (25 de febrer).

D'altra banda, Caixafòrumamplia la seva oferta els caps desetmana amb tres nous cicles de-dicats a les arts escèniques, al ci-nema d'animació i a la música.Avui s'inicia aquesta nova pro-gramació amb Un gentleman alpati anglès, un espectacle de mà-gia de l'il·lusionista català Haus-son.

Caixafòrum ofereix un ciclecentrat en els mites celtesLes conferències van des del Romanticisme fins ara

BARCELONA

Efe/DdeG, Madrid. Volver, de Pedro Almodóvar, varesultar divendes vencedoradels Premis del Cercle d’Es-criptors Cinematogràfics (CEC)en aconseguir sis dels deu guar-dons a què optava, entre ells elsde millor pel·lícula i millor di-rector, en una gala en què se liva concedir la medalla d’honora l’actriu Amparo Rivelles.

La cinta d’Almodóvar tambéva obtenir premi en les catego-ries de millor actriu, per a Pe-nélope Cruz; millor actriu se-cundària, que va ser per a Car-men Maura; millor guió origi-nal, firmat per Almodóvar; i lamúsica d’Alberto Iglesias.

El laberinto del fauno, de Gui-llermo del Toro –cinta que se-guia Volver quant a nombre decandidatures, amb nou opcionsa premi–, va aconseguir duesmedalles del Cercle d’Escrip-tors Cinematogràfics correspo-nents a la millor fotografia i almuntatge.

El debut en la direcció de Jor-ge Sánchez-Cabezudo, La nochede los girasoles, es va convertiren una de les sorpreses en ob-tenir el premi revelació per al di-rector i el de millor actor al seuprotagonista, Carmelo Gómez.

Fernando Fernán Gómez vaobtenir la medalla al millor ac-tor secundari per la seva inter-

pretació a Mía Sarah, i Lluís Ar-carazo la de millor guió adaptatper Salvador, mentre que la ve-terana actriu Amparo Rivellesva recollir la medalla d’honorpel conjunt de la seva carrera.

Després de la gala de lliura-ment dels premis, presentadaen el Cine Palafox de Madridpels actors Diana Palazón i Da-niel Guzmán i celebrada en elmarc del I Festival de Cine So-lidari de Madrid (FICS), es vaprojectar una de les pel·lículesde la Secció Oficial del certa-men cinematogràfic, Days OfGlory (Indigènes), de RachidBouchareb, que representaArgèlia en els premis Oscar.

«Volver» guanya el premi al millorfilm dels Escriptors CinematogràficsLa pel·lícula de Pedro Almodóvar va aconseguir sis guardons

GUARDÓ

DUES CARES. L’actor nord-americà es transformarà en l’artista més internacional de les comarques gironines. DDEG

DdeG, Girona. Nascut en el Bronx (Nova York)l’abril de 1940 i fill d’un italià id’una italoamericana, AlfredoJames Pacino, més conegut coma Al Pacino, va debutar a la granpantalla amb Yo, Natalia (1969).Però no seria fins el 1971 ambPánico en Needle Park, on inter-pretava un heroïnòman, on re-alment demostraria el seu talenti va cridar l’atenció del directorFrancis Ford Coppola.

El seu meteòric ascens a l’es-

trellat va venir de la mà de Mi-chael Corleone, personatge queva interpretar a la saga d’El Pa-drino (1972, 1974 y 1990). A fi-nals dels 70 ja havia obtingutcinc nominacions als Oscar coma millor actor, guardó que no ob-tindria fins el 1992 gràcies a laseva interpretació d’un cec iras-cible a Esencia de Mujer.

La carrera de Pacino va bai-xar una mica a principis dels 80,fins que amb Scarface (1983) vatornar a enllustrar la seva car-

rera i va crear una icona delcine.

De nou les males crítiques,aquest cop per Revolución(1985) el van fer retirar-se als es-cenaris teatrals fins que el 1989va tornar al cine amb Melodía deSeducción, un símptoma de laseva bona forma a la pantalla.Després d’aquesta han vingut tí-tols com Heat, Donnie Brasco iEl Dilema. Ara està pendent ques’estreni Ocean’s Thir teen, deSteven Soderbergh.

De Michael Corleone a Salvador Dalí

48 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDivendres, 13 d’octubre de 2006

Hi ha la creença (massa es-tesa) que els curtmetrat-ges són cosa de debutants.

D’acord que el món del curt ésuna excel·lent escola per aaquells que es volen dedicar aaixò del cinema, però curtme-tratge no és sinònim de falta dequalitat. O almenys no té perquè ser-ho.

I aquest fet és precisamentallò que vol reivindicar el Festi-val de Cinema de Girona: posarel curtmetratge en el seu lloc,donar al curt allò que és delcurt. I ho fa mostrant al públicque grans mestres del setè arttambé s’han decantat en algunmoment per aquest format demenys durada. Així, noms comels de Roman Polanski, JacquesTati, François Truf faut, JimJarmusch, Víctor Erice o SpikeLee demostren que no s’ha demenysprear el curt.

No és fàcil explicar una histò-ria en pocs minuts. Tal com re-coneix el director gironí LluísHereu, tot un veterà del festivalals seus 27 anys, «no és fàcil ex-plicar una història amb princi-pi, nus i desenllaç en tan poc

temps». I aquest és, precisa-ment, un dels atractius del curt-metratge. Si bé la darrera obrad’Hereu –Croquetas de ave, unretrat de la realitat cubana a tra-vés de «l’humor negre»– té unadurada de quinze minuts, eltambé gironí Cristian Lange re-dueix el metratge a un minutamb Las apariencias engañan.

Els dos cineastes eren ahir ala Casa de Cultura de Girona ones van projectar, durant més deset hores, els treballs docu-mentals i de ficció realitzats pergironins. Una cinquantena detreballs de menys d’una horacreats per gent d’aquí demostrala bona salut del curtmetratgegironí. En els últims festivals, amés, s’ha donat un salt impor-tant en qualitat, sobretot d’i-matge i posada en escena, cosaque pot tenir molt a veure ambla consolidació de l’Escola Uni-versitària de Ciències de la Co-municació i l’Escola de Realit-zació Audiovisual i Multimèdia.

Educant el públicPerò, si bé es nota un salt im-

portant en la qualitat dels crut-metratges gironins, no es potdir el mateix en els hàbits delpúblic que assisteix al festival.Si començava aquest article re-cordant que el curt es mereixmés respecte, això no exclou elseu visionat. Entrades i sortidesconstants i converses infinitesdeixen entreveure una falta derespecte preocupant pel curt.

Al curt el que és del curt

FESTIVAL DE CINEMA DE GIRONA

La Casa de Cultura va oferir ahir més de set hores amb

el millor del documental i la ficció realitzats per gironins

ANA Rodríguez

«CROQUETAS DE AVE». Lluís Hereu promocionant el seu curtmetratge.ANA RODRÍGUEZ

Europa Press/DdeG, Sitges.El cineasta novaiorquès WoodyAllen va posar la nota d'humoren aquesta edició del Festival deCinema de Sitges amb la pel·lí-cula d'assassinats, màgia i fan-tasmes Scoop, la seva segonapel·lícula consecutiva rodada aLondres i que té en el seu re-partiment a Scarlett Johanssoni Hugh Jackman.

La pel·lícula, projectada forade concurs, narra la història d’u-na estudiant de periodisme(Scarlett Johansson) que durantla seva participació en una ac-tuació d'un mag de segona fila(Woody Allen) rep la visita delfantasma d'un reporter assassi-nat, que li diu qui és el culpabled'una sèrie d'assassinats que es-tan atemoritzant la ciutat deLondres. El fantasma apunta a

un aristòcrata anglès (HughJackman) com a autor dels as-sassinats en sèrie. La pel·lículas'estrenarà a l’Estat espanyol eldia 27.

Per la seva banda, NachoCerdà, autor del curt Génesis, vapresentar l’obra amb què debu-ta en el llargmetratge, Los aban-donados, un film de terror am-bientat a la Rússia rural i amb elqual el realitzador pretén refle-xionar sobre la identitat perso-nal i sumir l’espectador en una«angoixa» permanent. Los aban-donados, que participa a la Sec-ció Oficial Fantàstic, va ser re-buda per la crítica amb divisiód’opinions.

A la mateixa secció ThomasC. Dunn va presentar The un-godly, coproduïda per la catala-na Zip Films, en què retrata l'ob-

sessió d'un jove documentalistainterpretat per Wes Bentley, po-pular pel seu paper a Americanbeauty, pels assassins en sèrie.

El director va explicar queThe ungodly no és una pel·lículade gènere, sinó que és un filmque intenta explorar la mentd'un assassí i «el seu sistema d'a-bús». Dunn va afirmar que, mal-grat haver vist Henry, retratd'un assassí, «no és una influèn-cia de la seva pel·lícula».

La Màquina del TempsL’artista i psicomag xilè Ale-

jandro Jodorowsky i el cineastaAlejandro Amenábar van serguardonats amb La Màquinadel Temps en reconeixement ala seva trajectòria com a cine-astes de culte del gènere fantàs-tic.

Woody Allen posa la nota d’humor a Sitges amb la comèdia «Scoop»CINEMA

PREMIAT. Amenábar, a Sitges per recollir el guardó de La Màquina del Temps.EFE

DdeG, Girona. La ciutat de Girona acull demà undels actes centrals del Correllen-gua 06 que, en la seva desena edi-ció, promou la llengua i la cultu-ra catalana sota el lema «Una llen-gua viva, un poble en marxa».

Els actes previstos a Girona,organitzats pel nucli local de laCoordinadora d'Associacions pera la Llengua (CAL), volen reivin-dicar, celebrar i compartir la ca-talanitat d'una manera festiva i

oberta. Els actes a Girona co-mençaran a dos-quarts de dotzedel del migdia amb un curs desardanes a la plaça Miquel de Pa-lol i continuarà a les 4 de la tardaal parc Central amb diverses ac-tivitats. Tot seguit es farà la Gim-cana per la Llengua i a tres quartsde set, després de rebre la Flamade la Llengua amb la lectura d'unmanifest infantil, s’iniciarà unacercavila fins a l’Auditori de laMercè.

Girona acull el Correllengua sota el lema«Una llengua viva, un poble en marxa»

10a EDICIÓ

A causa del gran nombred’entrades venudes de Tem-porada Alta d’algunes fun-cions se n’han obert de novesde dos espectacles, Sit i Tu,jo, ell, ella...i 10 anys més...

L’espectacle del Tricicle,Sit, es podrà es podrà veuretambé a més dels dies 15, 16,17 i 18 de novembre a les noudel vespre, el dissabte 19 denovembre a les 7 de la tarda.

Pel què fa a l’obra d’El mu-sical més petit, Tu, jo, ell,ella...i 10 anys més..., a bandadels dies previstos (24 i 25 denovembre a les 21 hores) sesuma una funció el dia 25 denovembre a les 6 de la tarda.

TEMPORADA ALTA

L’èxit de públic obliga a afegir noves funcions

Aquesta nit obre les portesper primera vegada la salaHelp, a l’Escala, just davant dela discoteca UP6. La banda tri-but als Rolling, els SomkingStones, inauguren avui lasala, que té una capacitat pera unes 200 persones.

Help només obrirà els di-vendres, i els concerts co-mençaran a les dotze de lanit. Després dels directes, hihaurà sessions de DJ. De mo-ment, per a aquest mes d’oc-tubre, a més del concert delsSmoking Stones, s’esperaMazoni i Último Veneno.

L’ESCALA

Smoking Stones obrenla nova sala «Help»

48 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDissabte, 17 de juny de 2006

Ana Rodríguez, Girona. «El pols el vaig guanyar jo», afir-ma rotundament Israel. «Bue-no», respon el seu germà Cheí-to, «però jo et vaig guanyar als es-cacs», i per posar més èmfasi enles seves paraules s’assenyala elcap amb un dit fent referència ala seva intel·ligència. Israel iFrancisco José «Cheíto» Gómezsón dos dels protagonistes de Laleyenda del tiempo, el nou film deldirector gironí Isaki Lacuesta.

Els dos gaditans es trobavenahir a Girona per presentar lapel·lícula al cinema Truffaut. La-cuesta va subratllar que aquestaera la primera vegada que elsdos actors presentaven La le-yenda del tiempo amb part de l’e-quip tècnic. «El seu desvirgamentmediàtic, però, va ser a Las Pal-mas», el festival on es va estre-nar la pel·lícula per primera ve-gada a l’estat i on Israel va guan-yar el premi al millor actor.Aquest, quan se li pregunta comes va sentir en rebre el guardó,no troba les paraules i afirmaque «vaig sentir una cosa que empujava per aquí», i es toca l’es-tómac.

Tot i els mites que hi ha a l’-hora de «treballar amb nens, ani-mals i estrangers», Isaki Lacues-ta reconeix que treballar ambIsra i Cheíto ha estat una expe-riència realment positiva. Elsnens «et fan regals cada dia», diuel gironí mirant-se els dos jovesde 14 i 15 anys. Lacuesta reco-neix que tenen «un punt d’entre-ga major» que els adults i que laseva capacitat d’improvisació ésmolt enriquidora. En una escenaen què Isra s’ha de barallar ambSaray, la seva xicota al film, elsdos acaben picant-se amb flors

en un camí. «Mai se m’haguésocorregut!», reconeix el director,que va treballar sense guió, «unabaralla amb flors; hagués pensat:‘que cursi!’». És més, les discus-sions dels dos germans a la pan-talla són reals. De fet, recorda eldirector rient, «es barallen més ala realitat que a la pel·lícula».

«Jo vull ser actor de pel·lis d’acció» Ni Isra ni Cheíto havien tre-

ballat abans en el cinema. Arabé, tots dos tenen molt clar quevolen continuar dedicant-s’hi ique el del setè art és un món quesempre els ha atret. De fet, men-

tre Isra reconeix tímidament queli agradaria seguir fent coses encinema, el seu germà declaramolt segur que «jo vull fer pel·lisd’acció». És en aquest momentquan Isaki Lacuesta recorda lesexigències dels dos actors a l’-hora de demanar-li escenes d’ac-ció: «volien que atracar un banci que la policia els perseguís!».

Lacuesta explica que per alpaper d’Isra i Cheíto va fer uncàsting a 300 nens. Mentre el pri-mer va aparèixer «disfressat, en-gominat i amb una samarretaarrapada», el seu germà «va sermés sincer». L’elecció dels dos

germans va motivar un canvi im-portant en el guió, ja que IsakiLacuesta, quan va saber que nopodien cantar flamenc perquèestaven de dol per la mort delseu pare, va decidir incorporarla seva realitat al film.

De moment, La leyenda deltiempo està sent molt ben rebu-da per la crítica, «la distribuïdo-ra està satisfeta», però Isaki La-cuesta considera que s’ha estre-nat en una «mala època». Però alfilm encara li queda molt per re-córrer: al mes de juliol es pre-senta a Tarragona, París, Armè-nia i Polònia.

Isaki Lacuesta: «Treballar amb nensés genial, et fan regals cada dia»El realitzador gironí va estrenar ahir «La leyenda del tiempo» al cinema Truffaut

CINEMA

DdeG, Girona. El nou Diccionari de fusteriaaplega i defineix en català mésde 1.800 termes que pertanyenals diversos camps de l’ofici defuster: materials, equipaments,construccions i tècniques i pro-cessos. Cada terme presenta lesequivalències en castellà,francès i anglès, i en molts ca-sos notes explicatives.

El llibre, elaborat per Pitu Ba-sart i Pere Pujolàs, amb l’asses-sorament terminològic delTermcat i el patrocini deBauhaus, es presenta dimarts,a les 19 hores, a la seu de l’Es-cola Taller de Girona. En l’acte,organitzat pel Termcat i el Cen-tre de Normalització Lingüísti-ca de Girona, intervindran l’al-caldessa de Girona, Anna Pa-gans; el secretari de Política Lin-güística, Sixte Moral; la direc-tora del Termcat, Rosa Colo-mer; els autors del llibre, i MarQuiñones, adjunta de direccióde Bauhaus Girona.

Per complementar les defi-nicions i les notes, sovint tècni-cament complexes, el dicciona-ri inclou 177 il·lustracions queidentifiquen 270 termes. A mésde presentar els termes per l’or-dre alfabètic de les denomina-cions catalanes, també s’hi hainclòs un índex temàtic en catalài índexs alfabètics de les deno-minacions en castellà, francès ianglès. El Diccionari de fusteriaés una eina precisa, completa iútil per al professorat i alumnesd’estudis de l’ofici de fuster,aprenents de fuster i fusters pro-fessionals; per a fabricants i co-mercials relacionats amb la fus-teria; per a persones aficionadesal bricolatge, i, en general, per aqualsevol persona que es vulguiintroduir en el món dels flocs iles serradures.

El nou«Diccionari deFusteria» aplegamés de 1.800termes del sector

LLENGUA

LLEGENDA. Cheíto, Isra, el productor, Paco Poch, i Isaki Lacuesta ahir durant la presentació a Girona del film.ANIOL RESCLOSA

■ Un total de 177 il·lustracions completen 270 definicions del llibre

■ El diccionari es presentarà dimarts a l’Escola Taller de Girona

DdeG, Banyoles. La seu del Centre d’Estudis Co-marcals de Banyoles va ser ahirl’escenari de la primera de lesjornades obertes al públic de laSecció Filològica de l’Institutd’Estudis Catalans, amb MartaPrat, Àngel Vergés, Joan Fort,Mariàngela Vilallonga i JosepM. Nadal. En l’acte d’obertura

intervindran el president de laSecció, Joan Martí, el presidentdel Consell Comarcal del Pla del’Estany, Jordi Xargay, i el pre-sident del CECB, Jeroni Moner.A continuació, va tenir lloc unalectura teatralitzada de llegen-des de Banyoles.

Avui dissabte se celebra l’úl-tima de les jornades.

Mariàngela Vilallonga i Josep Maria Nadalobren les jornades de la Secció Filològica

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

AFLUÈNCIA. Un moment de la trobada d’ahir, que era oberta al públic. MARC MARTÍ

Nit de cine a Hollywood 78 EDICIÓ DELS PREMIS OSCAR ➜ Les sorpreses46 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDimarts, 7 de març de 2006

DdeG, Los AngelesLes paraules les va pronunciar unsorprès Jack Nicholson. Davantl’estupefacció de la platea –inclòsel mateix equip responsable deCrash– el film de Paul Haggis esconvertia en la millor pel·lícula de2005 per a l’Acadèmia de Holly-wood.

I la que semblava que havia deser la gran triomfadora de la nit,Brokeback Mountain, va acabar lanit amb tres de les vuit estatuetesdaurades a què optava: millor di-rector (Ang Lee), millor guióadaptat i millor banda sonora ori-ginal. Aquesta última, a càrrec del’argentí Gustavo Santaolalla, vaposar fi a les esperances del bascAlberto Iglesias que, amb la mú-sica d’El jardinero fiel, era l’únicarepresentació espanyola a la gala–a banda de Paz Vega creuant lamítica catifa vermella del braç deMorgan Freeman–.

Així, la cinta del taiwanès vaaconseguir el mateix númerod’Oscars que Crash –millor pelí-cula, millor guió original i millormuntatge–, erigint-se al final comla gran triomfadora d’una nit enquè no va haver-hi grans vence-dors, però sí alguns vençuts. Und’ells va ser Steven Spielberg, queva veure com l’Acadèmia tornavaa ignorar les seves pel·lícules. Mu-nich, que optava a cinc estatuetes,entre les quals hi havia la de mi-llor pel·lícula i millor director, noen va aconseguir cap. El mateix vapassar amb La guerra de los mun-dos i les seves tres candidatures.

La cara de sorpresa de Jack Ni-cholson en llegir el títol de Crashcom a millor pel·lícula va contras-tar amb la cridòria que es va viu-re a l’auditori del Kodak Theatrede Hollywood: director, guionis-tes, intèrprets i els acompanyantsde tots ells van saltar dels seusseients per córrer a abraçar-se elsuns als altres. Ni ells mateixoss’ho acabaven de creure. I és quetots els pronòstics alçaven com agran guanyadora de la nit Broke-back Mountain. Però no va seraixí, i ara aquesta 78a edició delsOscar passarà a la història segu-rament com una nit de compro-mís sense grans guanyadors.

Malgrat haver aconseguit elmateix nombre d’estatuetes quela seva «rival», Ang Lee, va re-conèixer, ja a la sala de premsa,que haver deixat escapar l’Oscara la millor pel·lícula l’havia deixatdesconcertat. I és que el directortaiwanès ja es veia tornant a casaamb aquest guardó. Era la clarafavorita i estava essent la prota-

gonista en una gala feta a la sevamida. Fins i tot el presentador, JonStewart, es va permetre la llicèn-cia de mostrar un muntatge ambimatges de westerns històrics enquè es podia entreveure una lec-tura homosexual.

Un escriptor i una cantant de folkEls Oscar als millors intèrprets

principals no van ser cap sorpre-sa. Els protagonistes de dos bio-pic, Phillip Seymour Hoffman iReese Whiterspoon, ja partiencom a favorits a totes les apostes.I el resultat no va soprendre. Whi-terspoon, ara més que mai relleude Julia Roberts com a «núviad’Amèrica», va ser recompensadaper posar-se a la pell de la cantantde folk June Carter a En la cuer-da floja. Hoffman, per la seva ban-da, per la seva brillant interpreta-ció de l’excèntric escriptor d’Asang freda i Esmorzar a Tyffany’sa Truman Capote. Hoffman, així,també va arrabassar una estatue-ta a Brokeback Mountain, que nova veure com cap dels seus actorss’enduia l’Oscar. Ni Heath Ledgercom a millor actor, ni Michelle Wi-lliams com a millor actriu de re-partiment, ni Jake Gyllenhaal coma millor actor secundari.

A aquest últim el va superarGeorge Clooney pel seu paper aSyriana. En recollir el guardó,l’actor es va permetre fer bromadient «o sigui que no guanyaré coma director», mostrant el coneixe-ment que té de com funciona l’A-cadèmia i afegint, amb resignació,que a partir d’ara se’l coneixeràcom «el guanyador d’un Oscar,l’home més sexy del món, Batman».L’equivalent a Clooney en catego-ria femenina va ser l’embarassa-díssima Rachel Weisz per la sevarèplica a Ralph Fiennes a El jar-dinero fiel.

La TV xinesa silencia el fim de LeeEl Govern xinès ha prohibit a

la televisió estatal informar sobrel’Oscar al millor director aconse-guit per Ang Lee per BrokebackMountain.

«No es pot parlar de la pel·lícu-la, és una prohibició que ja ens vanenviar fa més d’un mes i que avui(ahir) han reiterat amb motiu del’Oscar», va declarar ahir un pe-riodista de la Televisió Central deXina. La directiva del canal va jus-tificar la prohibició amb l’argu-ment que «la societat xinesa noestà preparada per enfrontar-se aaquest tema», fent referència al’homosexualitat dels dos prota-gonistes.

Al gener, China Film Group,única institució autoritzada a apro-var pel·lícules en el país asiàtic, vaassenyalar que el film de Lee nos’estrenaria en els 1.300 cines quehi ha a la Xina. Aquesta és la se-gona vegada en dos mesos quePequín prohibeix una superpro-ducció pel seu contingut, desprésque al desembre vetés Memoriasde una geisha, protagonitzada perdues principals actrius xinesesque interpreten dues geishes ja-poneses (etern país rival), consi-derades a Xina com a prostitutes.

La victòria de «Crash» eclip✔ Truman Capote i June Carter donen els respectius Oscars a Seymour Hoffman i Whiterspoon

MUNTATGE SONORM. Hopkins/E. Van der Ryn

(King Kong)

MESCLA DE SOCh. Boyes/M. Semanick/M.

Hedges/H. Peek(King Kong)

VESTUARICollen Atwood

(Memorias de una geisha)

MAQUILLATGEH. Berger/T. Lane

(Las crónicas de Narnia: el león,la bruja y el armario)

CURTMETRATGE ANIMATThe Moon and The Son: an

imagined conversation

CURTMETRATGED’IMATGE REAL

Six Shooter

DOCUMENTALLLARGMETRATGE

El viaje del emperador

DOCUMENTAL CURTMETRATGEA Note of Triumph: The Golden Age

of Norman Corwin

HONORARIRobert Altman

1

Les pel·lícules guanyadores

Dde

G/G

RA

FÍA

MILLOR PEL·LÍCULACrash

MILLOR DIRECTORAng Lee

(Brokeback Mountain)

MILLOR ACTORPhilip Seymour Hoffman

(Truman Capote)

MILLOR ACTRIUReese Witherspoon(En la cuerda floja)

ACTOR SECUNDARIGeorge Clooney

(Syriana)

ACTRIU SECUNDÀRIARachel Weisz

(El jardinero fiel)

PEL·LÍCULA ESTRANGERATsotsi

(Sud-àfrica)

LLARGMETRATGED’ANIMACIÓ

Wallace y Gromit. Lamaldición de las verduras

GUIÓ ORIGINALP. Haggis/B. Moresco

(Crash)

GUIÓ ADAPTATL. McMurtry/D. Ossana (Brokeback Mountain)

DIRECCIÓ ARTÍSTICAJ. Myhre/G. Rau

(Memorias de una geisha)

FOTOGRAFIADion Beebe

(Memorias de una geisha)

BANDA SONORAGustavo Santaolalla

(Brokeback Mountain)

MUNTATGEHughes Winborne

(Crash)

CANÇÓ ORIGINALIt's Hard Out Here for a

Pimp(Hustle & Flow)

J. Houston/C. Coleman/P.Beauregard

EFECTES VISUALSJ. Letteri/B. Van't Hul/Ch.

Rivers/R. Taylor(King Kong)

Font: oscar.com

CrashBrokeback MountainKing KongMemorias de una geisha

Truman CapoteEn la cuerdaflojaSyrianaEl jardinero fielTsotsiHustle & Flow

3

Wallace y Gromit:La maldición de

las verdurasLa crónicas de

Narnia: el león, labruja y el armario

■ Alberto Iglesiasno va aconseguirl’estatueta, que vaser per a Santaolalla

■ L’Acadèmia s’oblida de Spielberg i no premia «Munich»

La catifa vermella que condueix alKodak Theatre de Los Angeles esva omplir ahir de bellesa i joies.

La sobrietat i els colors dis-crets, units a escots poc pronun-ciats van marcar la tendència es-collida per les actrius en aquesta78a edició dels Oscar de Holly-wood. Una de les primeres a cap-tar l’atenció del públic reunit da-vant el teatre va ser la xicota d’Al-berto Iglesias, la ballarina Cristi-na Hortigüela, amb un model deSybilla d’un color taronja brillant.

Nicole Kidman abillada amb unespectacular vestit color ivori deBalengiaga va ser de lluny la méselegant, seguida de prop per Jen-nifer Anniston, Rachel Weisz ves-tida de Prada i Naomi Watts amb

un Givenchy color xampany i unmonyo deixat anar. A l’altre ex-trem, una Dolly Parton vestida derosa pàlid i plena de joies sobreuns pits ben marcats o Pamela An-derson igualment escotada. Per laseva banda, el vestit d’alta costu-ra de Dior que va lluir CharlizeTheron va tenir els seus partida-ris i detractors.

Quant a ells, la majoria va optarpel negre acompanyat del blancde la camisa i rematat amb unacorbata o corbata de llaç. Lesexecpcions van ser la camisa ver-mella i les ulleres fosques de TimBurton, acompanyat d’HelenaBonham-Carter, i la corbata blan-ca sobre camisa negra de Sey-mour Hoffman.

El bo, el lleig i l’elegant

BURTON I BONHAM-CARTEREFE

47Cultura EspectaclesDiari de Girona ■ Dimarts, 7 de març de 2006

sa Ang Lee✔ Una gala més curta de l’habitual

● Ang Lee, realitzador de pel·lí-cules com Sentit i sensibilitat iLa tempesta de gel , va ser el pri-mer de fer broma sobre com laseva família s’ha pres la sevacarrera al llarg d’aquests anys.«Els meus fills prefereixen lespel·lícules de John Woo i les

meves les consideren avorri-des», va dir completament se-riós amb referència al cinemad’acció dels seus compatriotes. ● La família del director, de fet,va seguir la gala des del mateixteatre. La mare d’Ang Lee vamostrar el seu orgull de mane-

ra molt visible davant l’èxit delseu fill.● Van ser molts els artistes quevan recordar les seves mares al’hora d’agrair l’atorgament del’Oscar. Reese Whiterspoonfins i tot va citar una frase de laseva àvia.

LES FAMÍLIES DELS GUANYADORS

HOFFMAN-CAPOTE, WHITERSPOON-CARTER. Tots dos artistes ja fa dies que s’alçaven com a guanyadors.EFE

ROBERT ALTMANEFE

LA FAMÍLIA D’ANG LEE.EFE

GYLLENHAAL. Sense Oscar.EFE

GEORGE CLOONEY. Millor actor secundari per «Syriana».EFE

RACHEL WEISZ. Millor actriu de repartiment.EFE

Ara tothom sesorprèn pelresultat i es

pregunta com s’hoha fet BrokebackMountain per que-

dar-se sense Oscar a la millorpel·lícula. La resposta és moltsimple: de les cinc nominades,Crash és l’única que aposta perredimir els personatges, perobrir una escletxa cap a l’espe-rança. Les altres, cada una a laseva peculiar manera, són vi-sions molt més crues del mónen general, i dels Estats Unitsen concret.

DIT D’UNA ALTRA MANERA, lapel·lícula d’Ang Lee ha perdutperquè la majoria dels acadè-mics, alguns d’ells de tendèn-cia republicana, li han castigatla «indecència», o millor, hanpreferit que un film cent percent americà (i sobre l’Amèri-ca moderna) s’erigís en el mi-llor de l’any en lloc d’una per-versió d’un gènere, el western,que el veuen incorruptible. Enaquest mateix context, era pre-visible que Clooney tingués lesde perdre: la seva pel·lícula nonomés documenta un dels epi-sodis més ombrívols que haviscut la societat de l’especta-cle, sinó que tracta el momenten què la televisió (l’entreteni-ment, vaja) perd la dignitat enbenefici de les audiències.

La cerimònia i el reparti-ment de premis també van serel perfecte reflex d’aquestaaposta per la contenció i l’e-quanimitat. El presentador,Jon Stewart, va estar bé, peròinfinitament menys mordaçdel que s’esperava; de fet, elsmillors moments de la nit vanvenir d’aportacions puntuals(la barreja d’ironia i compro-mís de Clooney, les estripadesde Ben Stiller, el passotisme deJack Nicholson), imprevistosdignes de l’Inspector Clouse-au (Jennifer Garner a punt derelliscar)i la comicitat invo-luntària de la majoria de pre-miats en dedicar l’Oscar, comsi s’haguessin posat d’acord, ales seves respectives mares.La decisió de l’Acadèmia de su-primir clips i presentacions deles cinc pel·lícules nominadesva alleugerir una mica la ma-rató –va durar tres quarts d’ho-ra menys que en les anteriorsedicions–, però l’ordre en quèes van lliurar els premis resul-tava massa arbitrari. Pel que faa la retransmissió de Canal +,el fitxatge d’Àngels Barceló haresultat ser una excel·lent ideaque compensa, a més, tots elsanys que hem hagut de supor-tar les xorrades repipis d’AnaGarcía Siñeriz.

El triomf de la redempció

PEP Prieto

OPINIÓ PREMIS OSCAR

Ana Rodríguez, Girona. «Quan veies tota la gent trans-formada, en aquesta ciutat queja és tota antiga i màgica, eracom anar enrere en el temps i tor-nar al 1700». Aquestes paraulesde Laura Cornejo (Girona, 1979)reflecteixen la passió d’aquestajove gironina tant per l’art compel món del cinema.

El pròxim 24 de març les sa-les de tot l’Estat estrenaran Ca-sanova, de Lasse Hälstrom, i po-drem veure la primera incursiód’aquesta gironina a la gran pan-talla internacional. Abans ja «ha-via fet un parell o tres de cosesamb amics, vídeo-art i curtme-tratges, però res seriós», assegu-ra. A la Laura sempre li ha agra-dat molt el món del cinema, ex-plica, i aquesta ha estat «l’opor-tunitat de viure en primera per-sona tot el que és un càsting i unrodatge d’aquesta magnitud»,que va suposar quatre mesos deproducció. Ella, que treballavade cambrera, es va presentar auna prova per fer de figurant iaconseguir així uns ingressos

extres. «Vaig passar aquest pri-mer càsting, que consistia sim-plement en fer-te unes fotos, i deseguida em van trucar per fer elpaper de noble». La Laura es vapresentar a la prova empesa peruns amics ja que, tal com va ex-plicar, «és una cosa habitual en-tre els joves i els no tan joves. Ésuna oportunitat de combinar fei-na o estudis amb el rodatge».Després d’aquell primer càs-ting, la productora anava trucantels candidats i, segons les ca-racterístiques físiques, els ana-ven distribuint. «No se sap si persort o què, però el cas és que a mim’anaven agafant per a les esce-nes principals amb els actors».D’aquesta manera, Laura Cor-nejo va passar de ser figurant,

entre els prop de 500 que hi ha-via al film, a ser un personatgesecundari. I és que, un copveiem Casanova, ja a la primeraescena apareix la gironina, dei-xant-se seduir pel trencacors in-terpretat per l’australià HeathLedger. «L’escena més importantque vaig fer va ser l’últim dia degravació», explica la Laura, «eral’escena de seducció amb el pro-tagonista, i allà hi ha un primerpla meu».

D’aquesta experiència, que laLaura no vol que quedi en unasimple anècdota, el record mésagradable que té dels actors éshaver conegut Jeremy Irons.«Vam compartir més d’una am-polla de vi», confessa entre ria-lles. Amb l’actor va aparèixer en

un parell d’escenes, «es va enca-rinyar i vam començar a parlard’art, de música i de cinema».Quant a Heath Ledger, a més dedestacar que l’escena de seduc-ció va ser «molt divertida», laLaura va expressar la sorpresaque va sentir en veure que eljove actor era tan professional.«Anava bastant a la idea», i vaafegir que «és molt tímid».

La historiadora de l’artLa Laura explica que es va

enamorar de seguida de Venè-cia, quan va anar-hi d’Erasmusabans d’acabar la seva llicencia-tura en Història de l’Art a laUdG. «Enlloc de quedar-m’hi sismesos m’hi vaig estar gairebé dosanys», explica, per després afe-

gir que va cursar el doctorat aMadrid, «tot i que anava tornanta Venècia cada poc temps per cul-pa de l’amor». Un cop instal·ladaa Venècia, es va dedicar profes-sionalment a l’art i «sobretot a re-collir material per a la tesina».Una tesina que va centrar en lesfigures de Modigliani, De Chiri-co i Balthús, i que va titular Undebat entre la modernitat i la tra-dició. Actualment, s’està abo-cant a la seva tesi doctoral, so-bre el tema de l’art i la identitat«centrada en un pintor com ésBalthús».

Abans d’aquesta experiènciacinematogràfica, Laura Cornejoja havia participat en diversesproduccions i anuncis. Entreelles, destaca una producció ja-ponesa, una pel·lícula francesa iuna altra on havia de substituirNatalia Verbeke en unes esce-nes.

Arran de Casanova, ja estantamb la productora actual a Venè-cia, «m’han anat trucant per feraltres anuncis». L’últim projecteen el qual ha participat és un re-portatge que es va gravar a l’oc-tubre per a la televisió alemanyasobre la vida de Durer a Venè-cia, «on vaig fer de prostituta».

Cornejo va explicar que últi-mament a Venècia s’estava ro-dant una pel·lícula amb JulietteBinoche, «però vaig haver de tor-nar a Girona per la tesi doctorali no vaig poder-ho fer».

La Laura es troba actualmenta Mònaco per participar en unaescenificació de Boris Godunova l’òpera de Montecarlo que esfarà a finals de gener. La Laura,que va fer el càsting fa uns dies,explica que «treballaré bastant iestaré a prop dels cantants».

Una gironina participa a «Casanova»,una de les produccions de Hollywood

Culturai Espectacles

«CASANOVA». L’actriu gironina Laura Cornejo ha participat en la seva primera producció de Hollywood.DdeG

■ Gironina de naixe-ment, però venecianad’adopció, Laura Cor-nejo, una historiadorade l’art de 26 anys es-tablerta a la cèlebreciutat italiana, ha acon-seguit el somni dauratde Hollywood. El pro-per mes de març po-drem veure com es dei-xa seduir per HeathLedger a Casanova.

CINEMA

18 ■ Diari de GironaDilluns, 9 de gener de 2006