arquitectura i eficiència energètica · construmat 2013: arquitectura i eficiÈncia energÈtica...

CONSTRUMAT 2013: ARQUITECTURA I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Arquitecturaqi eficiència energètica

Sandra Bestraten

Vocal COAC Demarcació Barcelona

Professora UPC

Càtedra UNESCO de Sostenibilitat

© Sandra Bestraten | Maig 2013

Càtedra UNESCO de Sostenibilitat

Casa de Colonya, Pollença Arq. J. Sáenz de Oiza


ESTRATÈGIES DE BIOCLIMATISME

el aire

n el aire

td’aiguaen

/kg aire)

utd’aiguaen

a/kg aire

)

( )

Contingut

(kg aigua/

Temperatura seca (ºC)

Contingu

(kg aigua

Representació gràfica del clima de Barcelona

Àmbit d’actuació de les estratègiesbioclimàtiques amb sistemes passius

Temperatura seca (ºC) Temperatura seca (ºC)


Barcelona bioclimàtiques amb sistemes passius

Àbac psicomètric de Givoni (1960‐70)


Escollir l’emplaçament i la forma general de l’edifici segons el clima

ESTRATÈGIES DE BIOCLIMATISME

‐ Orientació predominant de l’edifici a sud

‐ Compacitat de l’edifici, proporció 1:1.6 en clima templat

© Sandra Bestraten | Maig 2013www.bharquitectura.com


P t ió l i t d l

ESTRATÈGIES DE REFRIGERACIÓ

Protecció solar: persianes, tendals, porxos, coberta i façana ventilada

Verano

72ºFaçana SUD: 72

Invierno

25º

‐Façana SUD:Angle d’incidència solar variableVoladiu horitzontal: protecció estiu / escalfor hivernprotecció estiu / escalfor hivern.

‐ En les façanes EST i OEST‐ En les façanes EST i OEST Angle incidència sol < 25º.Protecció: lamel∙les verticals / vegetaciólamel les verticals / vegetació (especialment a oest)



Evaporació

ESTRATÈGIES DE REFRIGERACIÓ

Evaporació

Massa tèrmica renovació nocturna

Ventilació: ventilació creuadatorres de venttorres de ventefecte xemeneia

© Sandra Bestraten | Maig 2013Font: Trama Tecnoambiental www.tta.com


ESTRATÈGIES DE CALEFACCIÓ

Guanys interns

Sistemes solars passius: finestres i lluernaris.sistemes doble pell :sistemes doble pell :

hivernacles, mur Trombe.sistemes d’inèrcia interior:

aïllament tèrmic, espais intermitjos


http://www.sostenibilidad‐es.org/plataformas‐de‐comunicacion/sostenibilidad‐urbana‐y‐territorial/iniciativas/proyecto‐reconsost



Guanys interns

Sistemes solars passius: finestres i lluernaris.sistemes doble pell :sistemes doble pell :

hivernacles, mur Trombe.sistemes d’inèrcia interior:

aïllament tèrmic, espais intermitjos

Lacaton & Vassal .Bois le Prêtre tower block


Bois‐le‐Prêtre tower block, Paris


Sistemes solars indirectes:

ESTRATÈGIES D’ IL.LUMINACIÓ NATURAL

Sistemes solars indirectes: Reflectors solars

patis interiorspatis interiors

en cobertes


www.espaciosolar.com



Reducció transmitància envolvent

Increment aillament tèrmic

Reducció ponts tèrmicsReducció ponts tèrmics

Fusteries: baixa transmitànciaruptura de pont tèrmic

1,76

U (W/m2ºK)

0 610,75

1,17

0,54 0,610,49 0,53

0,30,45

© Sandra Bestraten | Maig 2013Font: revista EcoHabitar


CLIMATITZACIÓ

Reducció infiltracionsReducció infiltracions

evita 25% de pèrdues energètiques, 40% en construccions antigues

Reducció pèrdues instal∙lació.

Aillament canonades: evita pèrdues tèrmiques

condensacions


www.blower‐test.com



Millora dels aïllaments

© Sandra Bestraten | Maig 2013www.baubook.at


HIGROTÈRMIA DELS MATERIALS

Regulen la temperatura i la humitatRegulen la temperatura i la humitat

Milloren condicions de confort.

És important que els materials “respirin”

Sdn (m) Transpiració

5,41

15,89

4,91,89 2,71 2,69 3,13

0,73 1,33

,


Cavallerisses Güell. Antoni GaudíFont: revista EcoHabitar


1617,88

11,8310 75

Retard (h)

INÈRCIA TÈRMICA DELS MATERIALS

Comportament òptim del retard

entre 10 i 14 hores

5,15 5,69

10,167,55

,10,75

6,39

entre 10 i 14 horesValors < 6h poc recomanables.

Capacitat tèrmica136,88

121 04

Capacitat tèrmica INT (J/m2ºK)

manté temperatura interior

Tancaments amb massa cara interior:

113,78

62,78

100,8

83,25

121,04

38 8valors propers a 100.13,51

36,79 38,8

© Sandra Bestraten | Maig 2013Font: revista EcoHabitar


TRADICIÓ I MODERNITAT


Tapial industrialitzat. Martin Rauch

www.lehmtonerde.atwww.caladona.org


CO2 DELS MATERIALS

© Sandra Bestraten | Maig 2013Font: Societat Orgànica


MATERIALS SALUDABLES

Materials poc alterats o biocompatibles.

Absència total d'elements nocius: asbest, poliuretà, PVC, formaldehid, clor

S t à i làtil (COV)Sense compostos orgànics volàtils (COV)

Lliures d'halògens

Evitar pintures de porus tancat i elements retenidors de pols electrostàtic.

Materials locals reutilitzats o materials naturalsMaterials locals, reutilitzats, o materials naturals

Fàcils i segurs per reutilitzar, reciclables o biodegradables.

Materials amb distintius ecològics reconeguts oficialment


http://www.coac.net/aus/bloc/?page_id=2732


MATERIALS PROHIBITS

Plom Amiant Escumants iPlom, Amiant,Escumants i blocs d’escumes amb gasos CFCs y HCFCs:

ús millor dels HCFCs(Hidro‐clorfluorocarbons) i CFCs (Clorfluorocarbons) com a escumant: espray de poliuretà

Fusta no certificada oficialmentCertificats oficials actuals:

FSC (Forest Stewarship Council)

PEFC (Sistema Paneuropeu Certificació)

Fusta tractada amb creosota:Fusta tractada amb creosota: d’acord amb l’Ordre PRE/2666/2002.



MATERIALS A SUBSTITUIR

Policlorur de vinil (PVC): substituir‐lo per polietilè o polipropilè en les conduccions de sanejament, cablejat tan elèctric com de telecomunicacions.

Acabats amb emissions de compostos orgànics volàtils COV: benzè, toluè, nitrobenzè, formaldheid, clorobenzè

Pintures naturals preferibles a les acríliques de base aquosa i aquestes a les sintètiquesPintures naturals preferibles a les acríliques de base aquosa i aquestes a les sintètiques



EL CO2 EN EL CICLE DE VIDA D’UN EDIFICIEL CO2 EN EL CICLE DE VIDA D UN EDIFICI



COBERTES ECOLÒGIQUES

Són capaces de retenir fins al 90% pde la precipitació

Són capaces de millorar la insonorització fins a 8 Db

Els elements de drenatge estan fabricats amb materials reciclats, com el cautxú i el polietilè

El l ïll d l bEl valor aïllant de la coberta es pot afegir al de la construcció, podent arribar a una reducció de despesa de gasoil de fins a 2 l / m²

Coberta ecològica amb Sedum

de gasoil de fins a 2 l / m²

La vida útil de la làminaimpermeabilitzant es prolonga

© Sandra Bestraten | Maig 2013www.giscosa.com www.intemper.com

impermeabilitzant es prolonga


AÏLLANTS : CEL∙LULOSA


www.ecomarc.es www.isofloc.de


AÏLLANTS: SURO

Mantenir la transpiració pròpia dels edificisb ll d’ è


Mantenir bons nivells d’inèrcia interior: Col∙locació exterior o en cambra d’aire

www.aisleco.com


AÏLLANTS: SURO


Aïllament de la coberta de plaques de suro de 4 + 4= 8 cm Ca la Dona, Barcelona

www.hermanosberna.com


AïLLANTS: SURO

Evora, Bodegas Logowines, PMC arquitectos

Q i t d P t l Al Si


www.amorim.pt

Quinta do Portal, Alvaro Siza


AÏLLANTS: LLANA D’OVELLA


www.bioklimanature.com


20 ?20 anys ?13 anys ?18 anys ?‐11 ?11 anys?26 anys?

© Sandra Bestraten | Maig 2013Font: ERF ‐ Estudi Ramon Folch i Associats S.L.


ANALOGIA AMB EL COMPLIMENT DE L’ACCESSIBILITAT

Pamplona, carrer Pio XII, 29 – Iñigo Beguiristain – Iñaki Bergera arquitectos ‐ Finalista FAD

ANALOGIA AMB EL COMPLIMENT DE LACCESSIBILITAT

Evitar l’ús de plataformes salvaescales:

MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT OPTIMITZANT EL PROPI ASCENSOR

Evitar l ús de plataformes salvaescales:No afavoreix el disseny UNIVERSALimplica un sobre cost de manteniment


MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT OPTIMITZANT EL PROPI ASCENSORdisseny arquitectònic:Optimitza recursos existents (ascensor)


REHABILITAR abans QUE CONSTRUIR

Consolidació estructural :R t t t i f t i t tRespectar estructura i fonaments existents

Implica gairebé el 75% CO2 de l’edifici


Ca la Dona Prefabricació lleugera


CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA

Cal avaluar l’eficiència delsCal avaluar l eficiència delssistemes arquitectònics passius

Cal estimular la reducció dels consums reals i

no només l’eficiència de les instal lacionsno només l eficiència de les instal∙lacions

Cal avaluar la percepció del confort, Si no es pot mesurarp p ,temperatura,

però també: humitat relativa moviment de l’aire

Si no es pot mesurar,no es pot millorar

moviment de l’aire Lord Kelvin


arquitectura i eficiència energètica · construmat 2013: arquitectura i eficiÈncia energÈtica...

Documents