aristotil
TRANSCRIPT
aristòtilaristótelesaristotleἈριστοτέλης
Aristòtil: idees bàsiques
• Monisme Ontològic:
No hi ha dues realitats separades, sinó una: el món sensible que podem observar.
• Hilemorfisme:
Tot el que existeix és un compost de dos principis, la matèria i la forma.
• Dualisme Antropològic:
L’home no està fet de dues substàncies separades(cos i ànima). L’ànima i el cos no poden existir de forma separada. El cos mor quan l’ànimas’esvaeix.
• Teoria del Coneixement:
Importància del coneixement sensible. Tot el que sabem comença pels sentits.
• Teoria del canvi:
El canvi és real. Tot canvia perquè tot estàsotmès a dos principis: la potència i l’acte.
• Teoria Ètica:
La vida feliç es troba en la pràctica de les virtuts morals i en la recerca del coneixement. La virtut sempre es troba en el terme mig de totes les coses.
• Teoria política:
L’home és un animal polític. Només es potviure a la polis.
Aristòtil: idees bàsiques
Aristòtil: teoria del coneixement
Quan naixem no sabem res, la nostra ment està en blanc (tabula rasa). Contra l'innatisme de Plató.
Aristòtil: teoria del coneixement
A mesura que els sentits es desperten, la ments’omple de percepcions, les quals es guarden a la memòria, la qual permet acumular experiència.
Aristòtil: teoria del coneixement
L’enteniment rep l’experiència i crea, per mitjà de l’abstracció, els conceptes que són la base de la ciència.
Aristòtil: teoria del coneixement
PERCEPCIÓRegistre d'un fet singular
EXPERIÈNCIARegistre de múltiples fets singulars
semblants.Inducció
CIÈNCIAConeixement dels conceptes i les
causes universals de les coses
9
Aristòtil: les quatre causes
Causa material
Causa formal
Causa eficient
Causa final
El substrat físic de
tot ésser
El que fa que un ésser
sigui el que és i no un altre (essència)
L’agent que produeix
l’ésser (l’home, la natura)
La finalitat per la
qual l’ésser és
Aristòtil: les quatre causes
Tot ésser és matèria + forma. No es poden separar una de l’altra:
La forma és principi d’intel.ligibilitat de l’ésser: vol dir que l’ànima coneix els éssers per la forma, no per la matèria
.
La forma representa el mateix que la idea en Plató: allò que una cosa és en si mateixa (essència). Aristòtil també l'anomena substància.
Però Aristòtil trenca amb Plató: les idees (formes) són part constitutiva dels éssers, i no poden existir separades de la matèria.
matèria + forma = ésser
Aristòtil: teoria hilemòrfica
Una poma és poma perquè ta forma de poma (característiques essencials= substància)
Un pomer sempre ens donarà pomes, mai peres.
El que distingeix el pomer del perer és la substància
En canvi, una poma vermella no és més poma que una poma groga. La seva diferència és accidental
Mateixa substància
Diferent substància
Diferents
accidents
Aristòtil: teoria hilemòrfica
L’home és un compost de matèria (el cos) i forma (l’ànima) que no es poden separar. La mort d’un equival a la mort de l’altra.
Unió substancialànima
cos
• En tots els éssers vius, l’ànima és un principi vital, la portadora de vida.
• En l’home, a més, l’ànima és un principi intel.lectual, perquè és la seu de la raó, qualitat que ens distingeix dels altres animals. (home = animal racional)
Aristòtil: teoria antropològica
TIPUS D'ÀNIMA ÉSSERS FUNCIONS
Ànima vegetativa
Plantes Nutrició i reproducció
Ànima sensitiva
Animals Percepció sensible,
moviment local
Ànima racional Humans Enteniment i Raó
Aristòtil distingeix tres tipus d’ànima, amb tres funcions específiques
Aristòtil: teoria antropològica
LA FINALITAT ÚLTIMA DE L’HOME ÉS LA FELICITAT
La felicitat és unaactivitat de l’ànimaconforme a la virtut
•El bé suprem de l’ésser humà és la felicitat.•La felicitat és un bé perfecte, definitu, que es busca en funció de si mateix (ètica teleològica)•La felicitat és exclussiva de l’èsser humà adult
•La felicitat es troba a través de l’ús de la raó. Feliç és aquella persona que dirigeix la seva vida segons la raó (el seny: memòria + intel·ligència)
•Dirigir la vida segons la raó és saber decidir a cada moment allò que ens convé: prudència.
La felicitat és un hàbit: resultat de la pràctica i constant
S’aprèn a ser feliç a base de corregir els errors en les decisions
Capacitat de saber escollir el terme mitjà entre dos extrems (excés/defecte) ne relació a una determinada emoció, acció u objecte
OBJECTE DEFECTE MITJÀ EXCÉS
POR CONVARDIA VALENTIA TEMERITAT
PLAER INSENSIBILITAT TEMPLANÇA DESENFRÉ
DINERS GASIVERIA GENEROSITAT PRODIGALITAT
VERGONYA PUSILANIMITAT MODÈSTIA FANFARRONERIA
Aristòtil: teoria ètica
El problema de la sociabilitat
Com apareix la societat? Es la societat un producte natural o convencional?
Es necessària la societat? Podria l’èsser humà viure fora de la societat?
2 teories
NATURALISME
La societat és naturalLa societat és necessàriaNo és possible viure fora
Idees bàsiques
CONTRACTUALISME
La societat és convencionalL’home és per naturalesa antisocialEs possible viure fora
Idees bàsiques
Aristòtil: teoria política
«És evident que la ciutat és una cosa natural i que l’home ésper naturalesa un animal polític...”
Zõon politikón
Què vol dir “animal polític”? Què no tenen societats la resta dels animals?Quines diferències hi ha entre els animals i els humans? Què vol dir “per naturalesa”? Quines condicions s’han de complir per anomenar “ciutat” a un grup humà?
Aristòtil: teoria política
Què vol dir animal polític
L’ésser humà és una animal que, a diferència de la resta, viu en societat
COMUNITAT (CIUTAT)
AGREGAT gregarisme
L’ésser humà perdria la seva condició si deixés de viure en societat
ORGANICISMEDoctrina filosòfica que concep la societat al mode d’un organismeEl tot depén de les parts i les parts depenen del tot
Aristòtil: teoria política
Un exemple d’organicisme: els infants salvatges
Què succeeix quan un nen creix criat per animals, totalment allunyat de la companyia humana?Es possible recuperar-lo per a la societat? Són innates o adquirides les habilitats socials? Segons Aristòtil i el naturalisme, l’ésser humà que creix fora de la societat es converteix en un animal (o bé és un déu)
Aristòtil: teoria política
Es impossible viure fora de la societat i ser humà. La societat forma part de la naturalesa (condició) humana. Som humans perquè vivim en societat i vivim en societat perquè sóm humans.
Per què només l’ésser humàpot viure en societat
PARLA
MORALITAT
SENTIT DE LA JUSTÍCIA
Els animals tenen veu (phoné) per expressar sensacions (dolor, plaer) però no tenen llenguatge articulat per expressar idees. Els animals no disposen de racionalitat per crear conceptes abstractes ni de capacitat per expressar-los.
Els animals no tenen sentit del bé i del mal en general, només del dolor i el plaer individuals.
Els animals no tenen sentit de la justícia. Els animals no elaboren lleis. No disposen d’una justícia meditada, consensuada, escrita, imparcial.
Aristòtil: teoria política