Considero que en aquest llibre de text hi predomina el mecanicisme i l’empirisme com a filosofia de l’ensenyament de les matemàtiques.

Per una part és mecanicista perquè en algun moment fa explicacions i exercicis com si les matemàtiques fossin un conjunt de regles amb activitats on es fomenta la memorització i l’automatització (mecanicisme); però per l’altra part apareixen també explicacions i exercicis on el punt de partida és el context, la realitat (empirisme). No podem dir que sigui un llibre on la filosofia d’ensenyança que hi predomini sigui el realisme perquè, tot i que es parteixi de la realitat, no es trobem ni exercicis ni explicacions on, a part de partir de la realitat, es profunditzi en les matemàtiques. A més, tampoc es dóna peu al principi didàctic de reconstrucció del pensament.

Per argumentar això podem fer referència a algunes imatges del llibre:

A les següents imatges podem comprovar que es fa referència a la realitat, però no aprofundeix en les matemàtiques, sols posa una sèrie de regles per aplicar:

Introducció tenint en compte el context.

T’explica el contingutcom una regla a seguir.