Arc de Berà. Situat a la Via Augusta (a l’actual província de Tarragona), va ser construït per ordre de Luci Licini Sura, general de l’emperador Trajà.

2 LLENGUA LLATINA• MORFOLOGIA: La primera declinació. Les conjuga-

cions verbals. El verb copulatiu sum.• SINTAXI: L’oració llatina i els seus elements. Les fun-

cions del nominatiu.

ORIGEN I EVOLUCIÓ• Del llatí al romanç. Nocions d’evolució del lèxic: cul-

tismes, semicultismes i termes patrimonials. Locu-cions llatines i frases cèlebres.

EL MÓN CLÀSSIC• La història de Roma: Formes d’organització social

i política.

INVESTIGUES AMB COMPETÈNCIA• Ampliació de la informació: Sobre història... La Via

Augusta a Hispània.

COMPETÈNCIES BÀSIQUESComunicació lingüística:• Aplicar els coneixements de la pròpia llengua per comprendre les

característiques de la llengua i viceversa.

• Llegir i comprendre textos senzills en llengua llatina per poder traduir-los.

Competència matemàtica:• Utilitzar sistemes de representació espacial per localitzar el recorregut

de la Via Augusta en l’època romana i compara-la amb l’actual.

Tractament de la informació i competència digital:• Aplicar els diferents tipus d’informació disponibles pel que fa a les

empremtes deixades pels romans a la península Ibèrica per extreure’n les dades requerides.

Artística i cultural:• Relacionar les etapes de la història romana a través de manifestacions

artístiques.

Aprendre a aprendre:• Interpretar informació de textos històrics i saber plasmar les dades

al mapa.

Cat_019_034_U02_Llat.indd 19 29/3/12 07:56:19

LLENGUA LLATINA: MORFOLOGIA

20

1. Les declinacionsA la unitat anterior has après que els noms, els adjectius i els pronoms llatins adopten terminacions diferents segons la funció que fan dins l’oració. En llatí, cada terminació correspon a un cas. Els casos llatins són nominatiu (N), vocatiu (Voc), acusatiu (Ac), genitiu (G), datiu (D) i ablatiu (Ab). L’enunciació dels sis casos que una paraula llatina pot adoptar rep el nom de declinació.

El llatí té cinc declinacions. Per saber a quina declinació pertany una paraula determinada, hem de fixar-nos en la terminació del genitiu singular.

Fixa’t:

— Pronunciem la paraula en nominatiu i genitiu singular: • puella - puellae• equus - equi• nubes - nubis• genu - genis• dies - diei

— En destriem la terminació de genitiu singular i sabrem a quina declinació pertany cadascuna.

Paraula Terminació de genitiu

DeclinacióNominatiu Genitiu

puella puellae ae Primera

equus equi i Segona

nubes nubis is Tercera

genu genus us Quarta

dies diei ei Quinta

1.1. La primera declinacióPertanyen a la primera declinació els noms i els adjectius el genitiu singular dels quals és -ae. La majoria pertany al gènere femení, però també hi ha algun nom masculí.

Observa la declinació d’una paraula de la primera. Hem destacat amb negreta les desinències o terminacions.

Casos Singular Plural Model de traducció

Nominatiu puella puellae nena, la nena, una nena

Vocatiu puella puellae nena!

Acusatiu puellam puellas nena

Genitiu puellae puellarum de la nena

Datiu puellae puellis a la nena, per a la nena

Ablatiu puella puellis amb, per… la nena

Equus-equi. Mosaic romà procedent d’una vil·la del Laci (Itàlia) que es pot veure al Museu Arqueològic de Madrid.

ParticularitatsSón masculins els noms de la primera declinació referits a:

— Noms i oficis d’home: poeta, nauta (mariner), agricola (camperol)...

— La major part dels noms de rius: Sequana (Sena)...

Per declinar…Si separem les terminacions o desinèn-cies del cas, ens queda l’ar rel de la pa-raula:

puella puell-a puell-

puellae puell-ae puell-

Llavors només hem d’afegir les altres desinències.

Cat_019_034_U02_Llat.indd 20 29/3/12 07:56:19

21

2. Les conjugacions verbalsIgual que en català, els verbs llatins poden ser regulars o irregulars. Els regulars s’agrupen en quatre conjugacions, que presenten les característiques que pots observar en aquesta taula:

Conjugacions Formes principals Lletra en què acaba l’arrel o lexema

Primera paro, paras - parare - paravi a

Segona habeo, habes - habere - habui e

Tercera rego, regis - regere - rexi qualsevol consonant

Quarta audio, audivis - audire - audivi i

Així, agrupem els verbs regulars llatins segons la lletra en què acaba l’arrel o lexema, a la qual anomenem tema.

— La primera conjugació es caracteritza perquè els seus verbs contenen la vocal o tema a.

— La segona té la vocal o tema e.

— La tercera presenta el tema en consonant.

— La quarta es caracteritza per la vocal i.

Les formes principals d’un verb constitueixen el seu paradigma. Així, tal com en català esmentem el verb per l’infinitiu (estimar, menjar, partir), en llatí n’indiquem el paradigma (paro, paras - parare - paravi). Gràcies a les formes del paradigma, sabem construir totes les formes dels diferents temps verbals.

1a i 2a persones de present

Infinitiu1a persona

de pretèrit perfecte

paro, paras

habeo, habes

rego, regis

audio, audis

parare

habere

regere

audire

paravi

habui

rexi

audivi

Prenem l’arrel per formar tots els temps anomenats del SISTEmA DE PRESENT: present, pretèrit imperfet i futur imperfet.

Prenem l’arrel per formar tots els temps anomenats del SISTEmA DE PERFET: pretèrit perfet, pre tèrit plusquam-perfet i futur perfet.

Per últim, és important que coneguis les desinències o morfemes que en llatí indiquen la persona i el nombre.

Persones singular Plural

Primera -o, -m -mus

Segona -s -tis

Tercera -t -nt

En català— Els verbs regulars mantenen el ma-

teix lexema a totes les seves formes i els morfemes coincideixen sem-pre amb els del verb model de la con jugació.

Recorda el verb cantar.

— Els verbs irregulars presenten can-vis:

• en el lexema: venir - vinc

• en els morfemes:

regular irregular

canto estic

• en el lexema i en els morfemes.

regular irregular

canto és

canti fou

No ho oblidisAquestes desinències serveixen per a tots els temps verbals, excepte el pretèrit perfet, que té les següents:

-i -imus

-isti -istis

-it -erunt

Gràcies a les desinències, no cal l’ús de pronoms personals per indicar la persona que fa l’acció.

Cat_019_034_U02_Llat.indd 21 29/3/12 07:56:20

1. Descobreix la forma verbal que no correspon en cada sèrie i digues quina seria la correcta.

• sum, fui, eram, erit.

• fuerint, erant, fuimus, sunt.

• eras, es, eritis, fueris.

• erunt, fueramus, fuerimus, sumus.

• fuit, est, eras, erit.

LLENGUA LLATINA: MORFOLOGIA

22

2.1. El verb copulatiu sumEn aquesta unitat et presentem el verb sum (ser), ja que és un dels més útils i també el que t’ofereix la possibilitat de traduir oracions llatines molt senzilles.

El verb sum equival als nostres verbs copulatius ser (o ésser) i estar.

Aquest verb es conjuga de la següent manera en mode indicatiu: observa que hem separat en dues columnes les formes verbals segons siguin del sistema de present o del sistema de perfet.

Present

sum sóc

es ets

est és

sumus som

estis sou

sunt són

Pretèrit imperfet

eram era

eras eres

erat era

eramus érem

eratis éreu

erant eren

Futur imperfet

ero seré

eris seràs

erit serà

erimus serem

eritis sereu

erunt seran

Pretèrit perfet

fui fui

fuisti fores

fuit fou

fuimus fórem

fuistis fóreu

fuerunt foren

Pretèrit plusquamperfet

fueram havia estat

fueras havies estat

fuerat havia estat

fueramus havíem estat

fueratis havíeu estat

fuerant havien estat

Futur perfet

fuero hauré estat

fueris hauràs estat

fuerit haurà estat

fuerimus haurem estat

fueritis haureu estat

fuerint hauran estat

SISTEMA DE PRESENT SISTEMA DE PERFET

Per llegir…Algunes formes llatines s’assemblen molt a les catalanes, però es diferen-cien en la seva lectura, ja que la síl·laba tònica no és la mateixa en les dues llengües.

en català en llatí

érem eramus

éreu eratis

fui fu-i

havíem estat fu-eramus

Recorda: ue, ui no formen diftong en llatí.

Per traduir…Hauràs observat que el llatí no té alguns temps verbals que sí que existeixen en les llengües romàni- ques.

Així, el pretèrit perfet llatí fuit, pots traduir-lo com va ser o ha sigut, va es-tar o ha estat.

ACTI

VITA

TS

Cat_019_034_U02_Llat.indd 22 29/3/12 07:56:20

ACTIVITATS 2. Relaciona les formes en nominatiu amb les de genitiu i,

després, amb la traducció corresponent. Indica a quina declinació pertany cada paraula.

Forma en nominatiu

puer exercituscolumbadonummarefidesrexagricolaconsulpopuluscornures

Forma en genitiu

reicornusconsulisdoniagricolaepuericolumbaeexercituspopulimarisregisfidei

Traducció

agricultor cosanoiexèrcitreicònsolregalcornfidelitatpoblecolommar

— Escriu la declinació sencera de les dues paraules que pertanyen a la primera declinació.

— Ara, indica quina funció fan les paraules subratllades en aquestes oracions. Per acabar, completa la traduc-ció amb les paraules adequades tenint en compte el cas.

Analitza la funció Completa la traducció

• L’agricultor treballa.• Uns coloms veuen

l’agricultor.• A l’agricultor li agraden

els coloms.• L’agricultor caça els co-

loms.• Els coloms de l’agricultor

són blancs.• L’agricultor juga amb els

coloms.

• .......... laborat.• Columbae .......... vident.

• .......... columbae placent.

• Agricola .......... venatur.

• .......... columbae .......... sunt.

• Agricola cum .......... ludit.

3. Escriu l’infinitiu que correspon a cada parella de for-mes verbals. Després, indica a quina conjugació per-tanyen.

laboro-laboras / dormio-dormis / video-vides canto-cantas / lego-legis / moneo-mones

scribo-scribis / servio-servis

4. Classifica les formes verbals següents tenint en compte les desinències de nombre i persona.

nauta – Lydia – forum – magistra – Sicilia paedagogus – argentum – Lucius – gallina

maius – Germani – Corduba – pinus – equus Hiberus – mare – Gallia – concilium

Singular Plural

1a persona:2a persona:3a persona:

1a persona:2a persona:3a persona:

5. Analitza i tradueix les paraules destacades en negreta. D’aquesta manera podràs completar les traduccions d’uns textos de sant Isidor de Sevilla (s. vi d. C.) en què s’esmenten algunes illes.

• Gadis insula in fine Baeticae provinciae sita est, quae dirimit Europam ab Africa.

Cadis .......... en els confins .........., que separa .......... de ......... .

• Fortunatarum insulae sitae sunt in Oceano contra laevam Mauretaniae.

........... Afortunades ......... a l’oceà davant de la ........ .

• Baleares insulae Hispaniae duae sunt: Aphrosiades et Gymnaside, maior et minor; unde et eas vulgus Maio-ricam et Minoricam nuncupant.

Les Balears .........: Afrosiades i Gimnasiades, una més gran i l’altra més petita, per la qual cosa són conegudes com a ........ i ......... .

• Scotia proxima Britanniae insula est.

Escòcia .............. .

— Canvia de nombre aquests sintagmes i tradueix-los.

insula est provinciae sitae sunt proxima insulis insulae provinciarum

23

NOMSAfrica-ae ÀfricaBaetica-ae BèticaBritannia-ae BretanyaEuropa-ae EuropaHispania-ae Hispàniainsula-ae illamaiorica-ae Mallorcamauretania-ae Mauritàniaminorica-ae Menorcaprovincia-ae província

ADJECTIUSduae doslaeva-ae costat esquerreproxima-ae propera (+ datiu)sita-ae situada

Cat_019_034_U02_Llat.indd 23 29/3/12 07:56:20

LLENGUA LLATINA:SINTAXI

24

3. L’oració llatina i els seus elementsTal com passa en català, l’oració simple consta de dos elements bàsics: el sub-jecte i el predicat. Fixa-t’hi:

Poeta rosam reginae dat.

El poeta una rosa a la reina dóna.

Subjecte Predicat Oració

L’oració anterior està formada per:

— Un subjecte (poeta). El subjecte sol ser un nom, actua com a nucli i va en cas nominatiu.

— Un predicat. En el predicat hi ha un nucli verbal (dat) i pot anar acompanyat de complements (rosam, reginae).

3.1. Concordança: relació entre el subjecte i el predicat

La relació de concordança que s’estableix entre el nucli del subjecte (el nom) i el nucli del predicat (el verb) és, com en català, de nombre i persona. si el nucli del subjecte… el nucli del Predicat…

• Està en singular… • També és singular… Poeta rosam reginae dat. El poeta dóna una rosa a la reina.

• Està en plural… • També és plural… Poetae rosam reginae dant. Els poetes donen una rosa a la reina.

— Poeta i dat indiquen tercera persona del singular.

— Poetae i dant indiquen tercera persona del plural.

3.2. Classes d’oracions segons el nucli del predicat

Podem classificar les oracions simples llatines segons el tipus de verb que fun-ciona com a nucli del predicat. Així doncs, poden ser: — Copulatives o de predicat nominal.

— Predicatives o de predicat verbal.

Oracions copulatives Oracions predicatives

Puella alta est.

La nena és alta.

El nucli del predicat és el verb sum (est), que uneix el subjecte (puella) amb un atribut (alta).

Puella rosam dat.

La nena dóna una rosa.

El nucli del predicat és un verb (dat) que explica o predica alguna cosa del sub-jecte. Per completar la informació s’hi afegeixen complements, en aquest cas un complement directe (rosam).

Poeta. Mosaic romà que representa Virgili acom-panyat de les muses.

RecordaCada cas, una funció…

Nominatiu Subjecte (S), atribut (Atr)

Vocatiu Vocatiu (Voc), apel·latiu

Acusatiu Complement directe (CD)

Genitiu Complement del nom (CN)

Datiu Complement indirecte (CI)

Ablatiu Complement circumstancial (CC)

Cat_019_034_U02_Llat.indd 24 29/3/12 07:56:20

25

4. Funcions bàsiques dels casosCom ja saps, diem que en llatí cada funció està representada per un cas. Tanma-teix, un cas pot representar més d’una funció.

Durant aquest curs t’anirem oferint les funcions bàsiques i més senzilles dels diversos casos llatins.

4.1. Funcions del nominatiuLLes funcions més habituals del cas nominatiu són les següents:

— Subjecte (S) de l’oració. manté la concordança amb el verb en nombre i persona:

Anna venit. L’Anna arriba. Tercera persona del singular

— Atribut (Atr). Complement relacionat amb el subjecte mitjançant el verb co-pulatiu. Si és un adjectiu, concorda en gènere, nombre i cas amb el subjecte; si és un nom, concorda en cas i en nombre:

Anna laeta est. L’Anna està contenta. N. fem. sing.

Anna poeta est. L’Anna és poetessa. N. sing.

— Predicatiu (Pred). Complement que modifica al mateix temps el subjecte i el verb no copulatiu mantenint les relacions de concordança dels anteriors:

Anna laeta venit. L’Anna arriba contenta. 3a sing.

Semblances entre el català i el llatí

L’oració està formada per un subjecte (S) i un predicat (P).

Els nuclis concorden en nombre i persona.Regina poetam amat. La reina estima el poeta.

Segons el predicat l’oració pot ser:

• Copulativa, amb el verb sum (ser).

• Predicativa, amb qualsevol altre verb.

Regina alta est.

Regina amat.

La reina és alta.

La reina estima.

En llatí, si l’atribut o el predicat és…

Un adjectiu Concorda en gènere, nombre i cas amb el nom que és subjecte. Van tots en nominatiu.

Anna puella est.

L’Anna és una nena.

Un nom Concorda en cas i, si és possible, en nombre amb el nom que és el subjecte i en nombre amb el verb.

Anna poeta est.

L’Anna és poetessa.

Cat_019_034_U02_Llat.indd 25 29/3/12 07:56:21

26

PRÀCTIQUES DE TRADUCCIÓ I RETROVERSIÓAbans de traduir, convé que coneguis algunes diferències que hi ha entre el llatí i el català.

En traduir una oració llatina al català cal que t’habituïs a seguir una sèrie de passos.

A. Llegir l’oració tot i que sigui llarga i localitzar-hi el verb. Normalment és al final.

Helena rosarum coronam nautae dat.

B. Observar la morfologia o forma de totes les paraules de l’oració (anàlisi morfològica).

Paraules

Procedència i gènere

Possibles casos

Nombre Persona, nombre, temps, mode

Helenarosarumcoronamnautaedat

Helena-ae (f.)rosa-ae (f.)corona-ae (f.)nauta-ae (f.)—

N, Voc, AbGAcN, Voc, G, D—

singularpluralsingularsingular/plural— 3a sing., pres., indic.

A partir de l’anàlisi morfològica que acabem de realitzar, passa a l’anàlisi sin-tàctica per indicar les funcions dels elements de l’oració, tenint en compte els casos que has seleccionat.

C. Separar l’oració en subjecte i predicat. Has de tenir en compte que el nombre del verb t’ajuda a determinar si el subjecte és plural o singular.

Helena // rosarum coronam nautae dat. Subjecte Predicat

D. Determinar, amb l’ajuda de l’anàlisi morfològica, la funció de cada una de les paraules del grup del subjecte i del grup predicat.

Helena rosarum coronam nautae dat. N CN CD Cl V

S P

En català En llatí

Generalment, el complement del nom (CN) (un adjectiu, un nom precedit de preposició) se situa darrere del nom (N).

una amiga sincera una amiga de la deessa N CN N CN

El complement del nom (l’adjectiu o un nom en genitiu) se sol posar davant del nom.

sincera amica deae amica CN N CN N

En gairebé tots els casos, l’ordre dels elements de l’oració sol ser:

Subjecte + Predicat (verb + complements verbals)

La deessa va donar les gràcies a l’amiga. S V CD CI

L’ordre dels elements de l’oració sol ser:

Subjecte + Predicat (complements verbals + verb)

Dea gratias amicae agit. S CD CI V

NOMS

agricola-ae camperol

amica-ae amiga

amicitia-ae amistat

aquila-ae àliga

Baetica-ae la Bètica

Britannia-ae Bretanya

cithara-ae cítara, guitarra

columba-ae colom

Corsica-ae Còrsega

Cynthia-ae Cíntia

dea-ae deessa

domina-ae senyora

fabula-ae faula, historieta

formica-ae formiga

Gallia-ae Gàl·lia

Hispania-ae Hispània

insula-ae illa

lacrima-ae llàgrima

Lesbia-ae Lèsbia

lingua-ae llengua

lupa-ae lloba

Lusitania-ae Lusitània

magistra-ae mestra

Cat_019_034_U02_Llat.indd 26 29/3/12 07:56:21

27

NOMS

maiorica-ae Mallorca

minerva-ae Minerva

minorica-ae Menorca

paeninsula-ae península

poeta-ae poeta

provincia-ae província

puella-ae nena

sagitta-ae fletxa

Sardinia-ae Sardenya

schola-ae escola

Sicilia-ae Sicília

silva-ae bosc, selva

vita-ae vida

ADJECTIUSalba-ae blanca

alta-ae alta

antiqua-ae antiga

bella-ae bella, guapa

beata-ae feliç

bona-ae bona

caeca-ae cega

clara-ae famosa, il·lustre

electrica-ae elèctrica

italica-ae itàlica

magna-ae gran

matura-ae madura

nigra-ae negra

prima-ae primera

pulchra-ae formosa

secunda-ae segona

Romana-ae romana

vera-ae veritable

CONJUNCIÓet i

PREPOSICIÓin (+ ablatiu) en

E. Ordenar les paraules de l’oració llatina segons han d’aparèixer en la nostra llengua.

En llatí En la nostra llengua

S + P (complement + verb) S + P (verb + complement)

Helena rosarum coronam nautae dat. Helena dat coronam rosarum nautae.

F. Traduir l’oració: Les nenes són amigues dels poetes.

6. Indica si els complements del nom d’aquests sintagmes són adjectius o noms en genitiu. Després, tradueix-los.

deae lacrima Hispaniae provincia clara insulapoetarum fabula antiqua provincia lingua Hispanicaelectrica cithara parva schola vera amicitia

7. Escriu en llatí els sintagmes següents:

les faules de les deesses unes illes famoses llengua llatinales províncies romanes les fletxes dels mariners amiga del poeta

8. Llegeix aquestes oracions i tradueix-les seguint el procés que has après.

• Fortuna caeca est.• Helena, bella es et puella.• Lusitania Hispaniae provincia erat.• Poeta pulchram Cynthiam amat (estima).• Baeticae provinciae puellae bellae sunt.• Puella albas rosas deae minervae dat (dóna).• Aquila magna est, columba alba est, lupa nigra est.• Puellarum magistrae altae sunt.• Vita agricolae bona et beata est.• Fama poetae magna erit.

9. Tradueix al llatí aquestes frases.

• La Bètica era una província d’Hispània.• Noia, que maca ets.• Les noies són amigues dels poetes.• Al bosc les formigues eren grans.• La senyora dóna roses blanques al poeta.

10. Amb el mateix procés, ara intenta traduir un text.

Roma in paeninsula italica est. Gallia et Britannia provinciae Romanae sunt. Bri-tannia est insula. Corsica, Sicilia et Sardinia quoque (també) insulae sunt. Hispania non insula, sed paeninsula est. Gallia, Hispania, Britannia in Europa sunt. maiorica et minorica insulae sunt, prima magna est et secunda parva est.

A

Atenció!

En traduir una oració llatina, hi hem d’afegir preposicions i articles quan calgui, amb l’ajuda del context i segons les característiques pròpies del català. I en traduir al llatí, recorda que no hi ha articles.

Cat_019_034_U02_Llat.indd 27 29/3/12 07:56:21

28

Del llatí al romanç Les llengües romàniques van néixer a partir de l’evolució del llatí, la llengua introduïda pels romans als territoris que anaven conquerint. Cal remarcar, però, que aquest llatí no era el clàssic o literari sinó el llatí vulgar, és a dir, la llengua popular utilitzada al comerç, a la família, a l’exèrcit…

Aquest llatí, influït per les llengües dels pobles que habitaven la península Ibèrica a l’arribada dels romans l’any 218 a. C. (ibers, celtes, fenicis, grecs…), va originar les diferents llengües peninsulars, com ara el català, el castellà, el gallec… Tan sols una llengua de les ja existents hi va romandre: l’èuscar o basc.

En front del llatí clàssic, el llatí vulgar es caracteritzava, entre altres, per aquestes característiques:

• Les cinc declinacions del llatí clàssic es van reduir a dos en el llatí vulgar.

• Alguns sons consonàntics de final de paraula (m, t) es van perdre.

• Es preferia l’ús de preposicions en comptes dels casos per a expressar les funcions sintàctiques.

Nocions de l’evolució del lèxic Les paraules llatines acabades en -am, -um, -em estan en acusatiu i funcionen com a complement directe. És a partir d’aquest cas que es produeix l’evolució fonètica (és a dir, evolució dels sons) del llatí a la llengua romànica. Fixa-t’hi:

— La «-m» final del llatí es va perdre:

rosam rosa consulem consule calidum calidu

— Després d’aquest canvi, sol passar que si la paraula acaba en…

• «-a», com a rosa, la «a» roman igual = rosa

• «-e», com a consule, la «e» desapareix = cònsol

•«-u», com a calidu, la «u» desapareix = càlid

Segons el grau d’evolució de les paraules, podem parlar de cultismes, semicultismes i termes patrimonials. Fixa-t’hi:

Un ètim és la paraula clàssica originària (miraculu). Si la nostra llengua pren una paraula clàssica amb la mínima evolució (com a l’exemple de l’acusatiu), tenim un cultisme (miraculós). I si l’evolució ha continuat però és lleu, un semicultisme (miracle).

Ans al contrari, els termes patrimonials s’han transformat i gairebé no s’assemblen al vocable originari (mirall).

A la nostra llengua conviuen els doblets, és a dir, parelles de paraules formades por un ètim culte i un altre de patrimonial procedents d’un mateix ètim llatí, els quals tenen també significats diferents.

ètim miraculu

cultisme miraculós

semicultisme miracle

patrimonial mirall

radiu En llatí significa ‘vara, regla’.ètim

radi En català significa ‘segment rectilini’.cultisme

raig En català significa ‘ratlla lluminosa’.patrimonial

Origen i evOlució

Cat_019_034_U02_Llat.indd 28 29/3/12 07:56:21

29

11. Relaciona els següents ètims llatins amb les paraules derivades en català. Sabries diferenciar un derivat culte d’un de patrimonial?

Ètims llatins Paraules derivades cent annu anual centu mestre magistru menys minus minúscul magisteri centena any

12. Relaciona aquestes paraules llatines de la primera de-clinació amb els cultismes i termes patrimonials corres-ponents.

Paraules llatines

aqua capsa insula causa antiqua herba urtica rota

Cultismes

càpsula causa antiquari urticària península rotació herboristeria aquari

Patrimonials

cosa roda antiga aigua illa herba caixa ortiga

— Construeix oracions amb les parelles formades pel cul-tisme i el terme patrimonial d’un mateix ètim.

— Amb l’ajuda d’un diccionari de la llengua, afegeix més cultismes i termes patrimonials relacionats amb els ètims llatins.

13. Amb l’ajuda del teu diccionari de llengua indica el sig-nificat d’aquests cultismes i el terme llatí del qual pro-cedeixen. En alguns diccionaris, per exemple el Gran diccionari de la llengua catalana (Enciclopèdia Catalana), sol indicar-se la procedència entre parèntesis.

La nostra paraula Significa Procedeix de…

alba beata magna via pulcra rústica

14. A la nostra llengua se segueixen usant paraules i ex-pressions llatines a las quals denominem locucions o llatinismes. Observa aquestes i utilitza-les en el context correcte. Has de consultar el diccionari.

Locucions llatines Frases

• maremàgnum

• sine die

• lapsus calami

• casus belli

• lapsus linguae

• Homo sapiens

• El veredicte final va quedar ajor-nat ........... .

• L’expulsió del migcampista va ser pres com un ........... pels seguidors.

• En el discurs de la presidenta se li va escapar algun que altre ........... .

• A la sortida del concert es va organitzar un bon ........... entre la gentada i el trànsit.

• L’ ........... és l’espècie humana que va evolucionar a partir de l’Homo erectus.

• En l’edició d’avui hi ha un ...........tot just en el titular de la primera pàgina.

AUREA DICTA

Labor omnia vincit. (El treball venç totes les dificultats). No existeixen grans dificultats que no puguem superar amb el nostre esforç.

Omnium rerum principia parva sunt. (Els principis de totes les coses són petits). El nostre coneixement és com una planta que a partir d’una llavor minúscula esdevé un gran arbre. Que aquest proverbi de Ciceró serveixi per al nostre aprenentatge.

Nulla dies sine linea. (Cap dia sense una línia). El nostre aprenentatge es basa, més que res, en la constància. Així doncs, un dels nostres objectius ha de ser que no passi un dia sense llegir o escriure una sola línia.

Festina lente. (Afanya’t amb calma). Indica que no hi ha res més perjudicial per a prendre decisions que la precipitació. Aquest ensenyament ha arribat fins als nostres dies a través de refranys com «A poc a poc i amb bona lletra».

@

A

Cat_019_034_U02_Llat.indd 29 29/3/12 07:56:21

la histÒria de roma

30

EL MÓN CLÀSSIC

Monarquia, VIII a. C. – VI a. C.

Ròmul, 753-715

Numa Pompili, 715-672

Tul·lus Hostili, 672-649

Ancus Marci, 640-616

Tarquini l’antic, 616-578

Servi Tul·li, 578-534

Tarquini el Superb, 534-509

República, V a. C. – I a. C.

Aquest període s’inicia amb l’expulsió dels reis etruscs de la ciutat de Roma i finalitza al cap de cinc segles amb la mort de Juli Cèsar, l’any 44 a. C.

Imperi, I a. C. – V d. C.

Gai Juli Cèsar Octavià, nét i fill adoptiu de Juli Cèsar, va inaugurar l’any 27 a. C. l’imperi Romà, en ser-li concedit pel senat el títol Imperator Caesar Augustus (August), al qual es va afegir posteriorment el de Prin-ceps com a mostra del poder absolut sobre el destí de Roma i la seva gent. A partir d’aquell moment, tots els empe-radors romans van rebre el sobrenom de Cèsar August.

Alt Imperi (27 a. C. – 192 d. C.)

Baix Imperi (193 d. C. – 476 d. C.)

Formes d’organització social i políticaJa des de la monarquia es troben presents elements característics de la cultura romana, que podem resumir de la manera següent:

La República es recolzava sobre sòlides institucions polítiques, com ara el Senat, el consolat i els comicis.

Durant l’Imperi es van mantenir, sobretot els primers anys, les institucions i algunes magistratures republicanes, tot i que

l’emperador tenia plens poders legislatius, judicials, militars, financers i religiosos. Fins i tot se’l va considerar una divini-tat vivent a qui calia retre culte. A tot això calia afegir un complex sistema de funcionariat, constituït pels praefecti, i de l’organisme anomenat concilium principis, un consell de governs que assessorava i representava l’emperador que va

arribar a suplantar el Senat.

Societat Institucions polítiques

La societat està dividida en individus:

• Lliures: ciutadans (patri-cis, plebeus, clients, lliberts) i no ciutadans (els estran-gers).

• No lliures: els esclaus.

La figura del rei aglutina els màxims poders, l’imperium. Els símbols d’aquest poder són la toga porpra, la coro-na d’or, el ceptre, la cadira curul i els fasces (un feix de 30 vares).

El Senat és un consell d’ancians, representants de les famílies patrícies més il·lustres. La seva tasca és asses-sorar el rei i tenir cura del compliment de les lleis i els costums.

Els comicis curiats són les assemblees deliberatives en què participen els patricis sota la presidència del rei. En aquestes assemblees el rei era elegit a proposta del Senat.

Senat Consolat Comicis

Format originàriament i ma-joritàriament per patricis, tot i que s’hi van anar incorporant els plebeus.

Les seves funcions principals eren l’observació dels deu-res religiosos, la gestió de les finances, el control de la política exterior i el govern de les províncies tal com les fronteres s’anaven fent més amples.

Es tracta de la magistratu-ra més important forma-da per dos cònsols que, durant un any, assumien funcions administrati-ves, judicials i militars. En casos excepcionals, el Senat podia nomenar un d’aquests cònsols dicta-dor, amb poders abso-luts per un període de sis mesos.

A més a més dels curiats, hi havia els centuriats, en què es triaven els magis-trats i es votaven deter-minades lleis; els tribuns estaven formats originà-riament pels plebeus.

Sesterci romà. Moneda amb l’efígie de l’emperador Trajà (segles i - ii d. C.).

Cat_019_034_U02_Llat.indd 30 29/3/12 07:56:22

31

1. Llegeix l’article periodístic següent que presenta l’edició d’una novel·la històrica de l’autor valencià Santiago Poste-guillo.

L’escriptor valencià Santiago Posteguillo publica Los asesinos del emperador (Planeta), una monumental novel·la que aborda l’ascens al poder del «grandíssim» Trajà, el primer emperador hispà en la història de Roma i un dels més brillants. En una entrevista amb Europa Press, l’autor de la coneguda trilogia sobre Escipió ha desvetllat algunes dels claus del seu nou llibre, un exhaustiu tractat de més de 1 000 pàgines que, a més a més d’entretenir, té com a objectiu divulgar la figura de l’emperador, encara molt desconegut a Espa-nya. marc Ulpi Trajà va néixer a Itàlica (molt a prop de l’actual Sevilla) l’any 53, i va representar un «canvi qualitatiu»: va ser el primer emperador nascut fora de Roma i va obrir una etapa d’esplendor per a Hispània, impulsant grans construccions i reformant totes les calçades, per exemple. Per això, Posteguillo no entén que la seva figura hagi estat eclipsada per altres emperadors més «mediàtics», potser perquè la poderosa literatura anglosaxona mai hagi volgut dedicar molta atenció a Hispània, territori que realment va ser molt més central per a Roma que no pas Britània, ha apuntat l’autor. «Trajà va ser un grandíssim estrateg militar, va sobreviure a la follia de Domicià, va ser un hàbil polític i a més a més una persona molt austera capaç de treure Roma de la bancarrota amb una bona gestió», ha assegurat l’escriptor, emfatitzant en la vigència que té en un moment de crisi com l’actual el seu llegat. Trajà va ascendir amb el suport de Nerva i de la dinastia Flàvia, i gràcies a la «putrefacció social i política de Roma», que no podia empitjorar més, va expandir l’Imperi fins a assolir el seu màxim històric, més enllà del Rin, del Danubi i de l’Èufrates, i a més a més va governar amb justícia i a prop del poble. La novel·la se centra doncs en el brou de cultiu que va fer possible un emperador així, en els seus anys de nen i de jove –és el primer lliurament d’una trilogia sobre la seva vida– però conté episodis tan destacats com el setge de Jerusalem que va capitanejar el seu pare, la construcció de l’amfiteatre Flavi (Colosseu), l’erupció del Vesuvi i l’auge dels primers cristians. Tot i que l’emperador hispà és l’heroi i la columna vertebral del llibre, Posteguillo ha admès que un dels personatges amb més suc és l’antagonista Domicià, «un tirà, psicòpata, paranoic» que va governar 15 anys i que va estar a punt d’ensorrar del tot l’Imperi.

Traduït de La Vanguardia, 8 de setembre de 2011.

— Comenta breument:

• L’època històrica en què se centra la història.

• El nom del protagonista, el lloc i la data del seu naixement, i el seu càrrec.

• El nom de l’antagonista.

• Els fets principals.

2. Relaciona aquestes imatges amb una etapa de la història i les seves característiques sociopolítiques. Fixa’t bé en els peus explicatius.A

Gai Juli Cèsar. Va morir assassinat a la porta del Senat el 15 de març de l’any 44 a. C..

Els testimonis del temps

Octavi. Durant el seu mandat (30 a. C. -14 d. C.) s’inicià la Pax Augusta, un llarg període de pau que va permetre la romanització dels territoris conquerits.

Senat romà. Fragment d’una obra (Ciceró acusa Catilina) de Cesare Maccani (1840-1919), al Palazzo Madama de Roma (Itàlia).

Cat_019_034_U02_Llat.indd 31 29/3/12 07:56:24

32

INVESTIGUES AMB COMPETÈNCIASobre història…

La Via Augusta constitueix el primer gran eix vertebrador de la pe-nínsula Ibèrica, amb un traçat que va des de Cadis fins als Pirineus, continuant cap a França amb el nom de Via Domitia, i per Itàlia com a Via Flamínia i Via Aurèlia fins a enllaçar amb Roma. Des del principi de la nostra era, fa més de 2 000 anys, ens ha fet partícips de primer ordre en la formació de l’anomenat món mediterrani.

Va ser l’emperador August l’impulsor de la unificació, rectificació i reparació dels primigenis camins ibers, hel·lènics i cartaginesos per crear una veritable via de comunicació de gran abast, amb Roma com a pol central de difusió de cultura, comerç i poder.

És la calçada romana més llarga del territori peninsular, amb un recorregut total aproximat de 1 500 km i és l’element romà de més importància del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

La Via Augusta és el precedent històric de Corredor Mediterrani de transport actual, oferint la modalitat complementària de transport no motoritzat.

Traduit de Generalitat Valenciana, Conselleria d’Infraestructures i Transports, Territori i Medi Ambient

http://www.cit.gva.es/cast/carreteras/via-augusta/

1. Amb aquest fragment es presenta el Pla director de re-cuperació de la Via Augusta a la Comunitat Valenciana, afavorit per la Generalitat Valenciana, l’any 2010. Accedeix a la pàgina web oficial d’aquest projecte i completa la informació que se’t demana a continuació.

• Punt de partida de la Via Augusta a la península Itàlica.

• Punt d’arribada a la península Ibèrica.

• Longitud del traçat a la península Ibèrica.

• Vies romanes amb què enllaçava la Via Augusta.

• Altres calçades del projecte de recuperació de les vies ro-manes de la Generalitat Valenciana.

• En quants segments estan dividits els itineraris de la Via Augusta en el projecte valencià? Per on passen?

2. La Junta d’Andalusia promou la seva riquesa cultural i ar-queològica a través de l’anomenada Ruta Bètica Romana, on pots accedir de manera virtual en aquest web:

http://beticaromana.org/

L’eix vertebrador és la Via Augusta, que comunicava les poblacions següents:

Italica

Corduba

Colonia Augusta Firma Astigi

Baelo Claudia

Carmo

— Busca informació sobre aquestes poblacions en el por-tal virtual esmentat.

• Troba el nom actual de la població o localitat.

• Fes una relació dels seus vestigis més importants d’època romana.

Am

plia

ció

d’in

form

ació

Arc romà de Cabanes. A la província de Castelló (Comunitat Valenciana), al costat de la Via Augusta romana, hi ha aquest arc construït durant l’Alt Imperi.

Pont romà. Còrdova (Andalusia).

Cat_019_034_U02_Llat.indd 32 29/3/12 07:56:26

33

la vIa augusta A hispÀnia

Alguns habitants d’Emporio ocupen els contraforts del Pirene fins als Trofeus de Pompeu, per on es passa d’Itàlia a l’anomenada Ibèria exterior i principalment a la Bètica. Aquesta via de vegades s’apropa al mar i de vegades se n’allunya, sobretot en els seus trams occidentals. Porta a Tarracon des dels Trofeus de Pompeu a través del Camp Juncari, Seterras i el camp anomenat en llengua llatina del Fonoll, perquè produeix molt de fonoll, i de Tarracon al pas de l’Iber per la ciutat de Dertosa; des d’allí, passant a través de Sagunt i la ciutat de Saetabis, se separa gradualment del mar i arriba al Camp Espartari, que és com si diguéssim Juncal [...] Abans, el que passava és que la via, llarga i difícil, anava pel mig d’aquest camp i per Egelasta, però ara l’han construïda al costat del mar, fregant només el Juncal i anant a parar al mateix lloc que l’antiga, a la regió de Castalon i Obulcon, per les que passa la via Córduba i Gádira, els emporis més importants.

Estrabó, Geografia, III 4,8.

3. En el text anterior, el geògraf grec Estrabó (segle i a. C.) descriu el traçat de la Via Augusta, anteriorment anome-nada Via Hercúlea, en record del pas de l‘heroi grecollatí Hèrcules per la península Ibèrica.

— Seguint el text d’Estrabó, traça el recorregut de la Via Augusta en un mapa mut de la península Ibèrica, i assen-yala els punts geogràfics del requadre d’equivalències de topònims.

Et serà de gran ajuda un mapa de carreteres actual; segueix el traçat de l’anomenada autopista del mediterrani (AP-7), la carretera nacional N-340 i part de la nacional N-IV entre Cadis, Sevilla i Còrdova.

4. Contesta les preguntes següents per conèixer millor la figura d’Hèrcules.

• A més a més de l’escut de Cadis, en quina altra ensenya apareix Hèrcules.

• On es diu que hi ha les columnes d’Hèrcules?

• Quin far d’Espanya porta el seu nom?

• Amb quina llegendària princesa se’l va relacionar? Dóna nom a una serralada de muntanyes molt important.

Per trobar informació, només has d’introduir en el teu cercador habitual:

Hèrcules i Hispània

Hèrcules i la hidra. Hèrcules és el nom llatí de l’heroi grec Hèracles, de qui s’expliquen moltes aventures i es diu que també va rondar per les nostres terres, que es tro-baven «al final del món». Escultura del jardí de la Reina del Palau Reial d’Aranjuez (Madrid), obra de Sebastián de Herrera.

Fonoll.

Equivalència de topònimsEmporio EmpúriesPirene PirineusTrofeus de Pompeu Coll de PanissarsIbèria exterior Hispània UlteriorBètica AndalusiaTarracon TarragonaCamp Juncari La JonqueraSeterras HostalricÍber EbreDertosa TortosaSagunto SaguntSaetabis XàtivaCamp Espartari prop de CartagenaEgelasta desconegutCastalon CazlonaObulcon PorcunaCórduba CòrdovaGádira Cadis

Cat_019_034_U02_Llat.indd 33 29/3/12 07:56:27

AVALUACIÓ

1 Declina les paraules llatines següents, tant en singular com en plural.

poeta-ae insula-ae

2 Canvia el nombre d’aquests sintagmes llatins i digues en quin cas estan.

pulchras puellas veram deam

clararum insularum

3 Tradueix al català aquestes formes verbals llatines del verb sum.

estis fuisti fuerimus

ero eram fueratis

4 Llegeix i analitza morfològicament i després sintàctica-ment aquestes frases per donar una versió en català.

• Deae amica bella est.

• Gallia divisa fuit.

• Insularum puellae pulchrae erant.

5 Escriu en llatí aquests sintagmes.

• l’amiga del poeta

• la faula de la deessa minerva

• la bossa de la noia

• les illes d’Espanya

6 Escriu doblets derivats dels ètims llatins, diferenciant el derivat culte del patrimonial.

annu > magistra >

miraculu > insula >

7 Indica quina expressió llatina fem servir per expressar:

• un error en un escrit

• un error quan parlem

• un ajornament sense data concreta

8 Resumeix els tres períodes històrics de Roma i assenyala la datació cronològica i les principals carac-terístiques de cada un.

9 Digues si són certes o falses aquestes afirmacions so-bre la Via Augusta. Corregeix les que siguin falses.

• La Via Augusta unia Roma amb Cartagena.

• El traçat de la Via Augusta recorria uns 1 500 km de la península Ibèrica.

• La Via Augusta s’unia amb la Via Flamínia a França.

• Actuals traçats de carreteres i vies de ferrocarril coincideixen amb el traçat de la Via Augusta ro-mana.

34

Calçada en Portmán, Cartagena (Múrcia).

Cat_019_034_U02_Llat.indd 34 29/3/12 07:56:27