NMERO 28 TARDOR - HIVERN DE 2004

Enigmtica

Isidre Gavn i VallsPresident de la Diputaci de Lleida

3

tres

uan vam proposar els continguts d'aquesta nova edici de la revis-ta vam intuir que hi havia noms propis que podien tenir un gran paper en el futur de l'esport lleidat. Vam apostar per un jove qua-si desconegut, Sergi Escobar, qui fent poc soroll i amb bona lletra pedalada, per ser ms exactes, enguany s'ha consagrat com el millor ciclista de pista del mn i ha aconseguit dues medalles olmpiques a Atenes. A ell, i als seus companys olmpics que han portat el nom de les Terres de Lleida fora de les nostres fronteres, hem volgut dedicar un reconeixement dins de la revista.

Unes terres que tenen molt per donar com s el cas de la Plana de Lleida, on hi ha nombrosos llocs per descobrir, un excellent patri-moni arquitectnic i arqueolgic els Vilars d'Arbeca, una selec-ta activitat cultural i una gastronomia nica. Unes terres on la bel-lesa no t prou espai a la superfcie per captivar-nos i s'amaga ma-gistralment al subsl, oferint-nos, mitjanant l'espeleologia, pai-satges irrepetibles i quasi mgics. Tan mgics com la poblaci de Sort, on sembla que una bruixa anomenada d'Or ha fet que aquest indret del Pallars Sobir es conegui arreu del mn grcies a les re-petides vegades que la loteria s'ha encapritxat d'aquell llloc.

I com que l'hivern ja s a prop, hem volgut recordar que milers de persones treballen darrere la neu perqu cada temporada trobem les estacions del Pirineu de Lleida a punt i en perfecte estat per gaudir de l'esport blanc.

Tamb la nostlgia t lloc en aquest nmero. D'una banda, amb un ofici per al record, el dels moliners, qui antigament, mitjanant els molins d'aigua, s'encarregaven de fer la farina, i d'altra banda amb un museu, el de Joguets i Autmats de Verd, un espai que ens transporta, amb mirada d'infant, als temps en qu les joguines eren la nostra principal preocupaci. Gaudiu de tots aquests re-portatges, sn un veritable regal.

Ara Lleidaolmpica

Ara Lleidaolmpica

Cuando propusimos los conteni-dos de esta edicin intuimos que haba nombres propios que po-dan destacar. Apostamos por un joven casi desconocido, Sergi Escobar, que se ha consagrado como el mejor ciclista de pista del mundo y ha logrado dos me-dallas olmpicas en Atenas. A l y a sus compaeros olmpicos que han paseado el nombre de Lleida por el mundo les dedica-mos un reconocimiento. Unas tierras que tienen muchos luga-res por descubrir, como es el ca-so de la Plana de Lleida, la belle-za que se esconde en el subsue-lo (espeleologa), el trabajo "detrs de la nieve" en las esta-ciones de esqu, los magnficos Vilars de Arbeca, el hechizo mil-lonario de la Bruja de Oro de Sort, el entraable Museo de Juguetes y Autmatas de Verd, el oficio de molinero y las secciones ha-bi-tuales de la revista. Con todo ello, disfrutad de los reportajes.

Olympic Ara Lleida

When we proposed the contents of this edition we had the feeling that there were some home names that might stand out. We backed an almost unknown young man, Sergi Escobar, who has confirmed himself as the best track cyclist in the world and has achieved two Olympic medals at Athens. To him and his Olympic colleagues who have paraded the name of Lleida before the world we dedicate this acknowledgement. A land with a wealth of places to discover, as in the case of the plains of Lleida, the beauty h i d d e n b e l o w g r o u n d (speleology), the work "behind the snow" at the ski resorts, the magnificent Vilars of Arbeca, the moneymaking spell of the Golden Witch of Sort, the charming Toy and Automaton Museum of Verd, the miller's trade and the magazine's usual sections.

4

DIRECCI: Sebasti Tamarit Montagud

COORDINACI: Slvia Solano Castarlenas

TEXTOS: Joan Bellmunt, J. Carlos Monge, M. Conxa Montagut, J. Maria Nadal, Maria O'Neill, Roser Perera, Llus Prez, Antoni Satorra, Joan Tort, Jordi Vidal

IMATGE: Neus Badia, Estacions d'esqu, Ramon Gabriel, J. Llus Gzquez, IEI, Ana Meneses, MRW, Patronat de Turisme de les Terres de Lleida, Laurent Sansen, Antoni Satorra, UdL

Portada: Cova del Tabac (Camarasa-Fontllonga), d'Antoni Satorra

Disseny i infografia: Josep Maria Cazares

IIlustraci Mites de Ponent:Sebasti Tamarit Barrull

Humor: Pep Monyarch

ASSESSORIA DE TURISME:Xavier Moncayo, Julio Alegre i Josep Cabass

CORRECCI: Jordi VidalTRADUCCI A L'ANGLS: Steve West

COORDINACI DE PUBLICITAT:Jany Campistrou

NMERO 28 TARDOR - HIVERN DE 2004 6per Joan TortPlana de LleidaNI MAR NI MUNTANYA, PER MOLT ENCANT

22per J. Carlos MongeEl rerefons de l'esquDARRERE LA NEU

ADMINISTRACI I PUBLICITAT:Serveis de Comunicaci Lleida, SLRambla de Ferran, 34, 1r B (25007 Lleida)Telfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01e-mail: scomunicacio2@lleida.org

EDICI GRFICA: NORPRINT

DISTRIBUCI: Diputaci de Lleida

INTERNET: http://www.lleidatur.com

E-MAIL: lleidatur@lleidatur.com

Dipsit legal: L.768.91

de les fotografies, les illustracions i els textos: els autors

s prohibida la reproducci total o parcial dels continguts

d'aquesta publicaci sense l'autoritzaci de l'editor i dels

autors

Telfon 973 24 54 08. Fax 973 24 55 58

5

36per Roser PereraEls Vilars d'ArbecaVIATGE A IBRIA

54per M. O'Neill, Ll. Prez i A. SatorraEspeleologiaLLEIDA SUBTERRNIA

68per Jordi VidalEntrevista

SERGI ESCOBAR

82per l'equip editorReceptesRESTAURANT LA GARBINADARESTAURANT LLONA

98INFORMACI TURSTICA

per l'equip editor

90MUSEU DE JOGUETS IAUTMATS DE VERDper M. Conxa Montagud

76per Joan BellmuntOficis per al recordEL MOLINER

51LLIBRES TURSTICS

per l'equip editor

85per l'equip editorNOTCIES DEL PATRONAT

52MITES DE PONENT

per Joan Bellmunt

46La Bruixa d'OrEMBRUIXATS PER LA SORT

per Joan Bellmunt

67HUMORper Pep Monyarch

66

77

Ni mar ni muntanya,per molt encant

Text: Joan Tort i Bardolet Fotos: Departament de Cultura de la Generalitat, Laurent Sansen

La plana de Lleida presenta una mplia oferta diferenciada de les destinacions tradicionals i amb

un gran potencial patrimonial, cultural, gastronmic i de lleure.

Plana de Lleida

8

La plana de Lleida no t mar ni muntanya, per en elsdarrers anys ha sabut ordenar, difondre i explotar els seusrecursos per convertir-se tamb en una destinaci tursticadinters, emergent, amb gran potencial, per tamb moltnova i desconeguda encara. La desestacionalitzaci de lesvacances de les famlies, la massificaci a zones turstiquestradicionals i la novetat de loferta de linterior de Catalunyaafavoreixen la creaci dun nou producte turstic competitiui que centra els seus objectius en el patrimoni monumental inatural, en la cultura, la gastronomia i les activitats econmi-ques prpies de les sis comarques lleidatanes del Pla: elSegri, la Noguera, les Garrigues, la Segarra, lUrgell i el PladUrgell.

La plana de Lleida no es podia quedar fora duna activitateconmica emergent, com ara la turstica, ni desaprofitar elsseus propis recursos, a la vegada que ha estat un estmul per

Un dels atractius turstics de la plana de Lleida sn els magnfics castells medievals que encara es conserven. A la imatge, el de Montsons, integrat al poble.

El Segri, la Noguera, les Garrigues, la Segarra,l'Urgell i el Pla d'Urgell integren la plana de Lleida

a la creaci docupaci, per recuperar patrimoni, per estudi-ar-lo a fons i per adequar-lo per a la seva necessria difusi.Per tant, des de fa pocs anys, lleidatans i visitants darreu hemdescobert la riquesa de lextensa taca verda del mapa deCatalunya que configuren els 5.538 quilmetres quadrats dela plana de Lleida.

En aquesta gran rea destaca en primer lloc la ciutat deLleida. La capital del Ponent catal t la Seu Vella com aprincipal atractiu, un monument en ple procs de restauracii revaloritzaci, per encara ara sorprn per la seva majestu-ositat, riquesa arquitectnica i la histria que ha viscut. sdobligada visita i per arribar-hi hi ha lexcusa de recrrerlEix Comercial, la via per als vianants i comercial ms llargadEuropa, com tamb el Centre Histric amb algunes pecesdinters com la Paeria, ledifici del Roser i el Museu Morera,el Centre dArt de la Panera i lesglsia de Sant Lloren, entre

99

La festa de Moros iCristians s una de lesms emblemtiques icoloristes del Segri.

10

La gastronomia i els productes de la terra com el vi i l'oli sn valors afegits de la plana de Lleida, una bona part de la qual s regada pel Canal d'Urgell.

daltres. Museus, diferents rutes urbanes i una bonagastronomia completen loferta. Lleida, per, s envoltadapel parc de la Mitjana, el principal pulm de la ciutat juntamentamb lHorta. Aquest embolcall natural permet visites a unentorn nic i tamb a lactivitat econmica bsica de Lleidaque s lagricultura, a ms d'activitats de lleure com rutesamb bicicleta.

Sortim de Lleida, per a la mateixa comarca del Segripodem seguir diferents rutes, com la del vi, sobretot per lescaves i plantacions de Raimat, o b la de loli. Aquesta segonaruta serveix per endinsar-se a les Garrigues. s una de lessorpreses del Pla de Lleida, ats que histricament ha estatconsiderada com una de les germanes pobres de lademarcaci, per tot i ser de sec ha sabut explotar laproducci de loli doliva de gran qualitat i fer-se un nomarreu, la qual cosa incorpora per als turistes visites a les

cooperatives i al Parc Temtic de lOli. No obstant aix, elpatrimoni s laltre gran vessant del seu atractiu. s a dir, noes pot deixar de veure lantiga poblaci ibera dels Vilars, aArbeca, que sn les millors restes europees daquestacivilitzaci antiga. Els treballs dinvestigaci i arqueologiadurant molts anys de la Universitat de Lleida han permsprcticament saber com eren aquesta fortalesa i aquest poblat.Tamb es poden resseguir restes ms antigues, com les pinturesrupestres del Cogul, o b conixer el Museu de la Pedra de laFloresta, on el mestre Felip Martn s un dels picapedrers msreconeguts de lEstat.

Pugem cap a lUrgell. La seva capital, Trrega, s conegudaa tot el mn per la Fira del Teatre al Carrer, que se celebra alsetembre, per tamb per la seva cooperaci amb la Conca deBarber i lAlt Camp per articular la ruta del Cster. A lUrgelles troba el monestir de Vallbona de les Monges, amb vestigis

Les terres de la plana ofereixen una variada i ricaoferta gastronmica, cultural i paisatgstica

11

Entre molts dels esports que es poden practicar a la plana de Lleida hi ha el parapent, les rutes amb BTT, el golf, els passejos a cavall, etc.

11

12

La prctica del golfs habitual a la planade Lleida.

13

del segle XII per bsicament del XIV, per b que tamb sninteressants Santa Maria de la Bovera, a Guimer, o les restesde Santa Maria de Vallsanta, a la vall del Corb. Guimer s undel pobles medievals amb ms encant i ms ben conservats ion se celebra un mercat i una festa medieval de primer ordre.Els castells sn un dels nous recursos turstics en procs derevitalitzaci i a lUrgell en trobem, com els de Montclar iVerd, per ens serveixen per endinsar-nos a la Segarra.

En aquesta comarca, ja a la frontera amb les de Barcelona,shi troben els castells de les Pallargues, Florejacs i Vicfred,tots tres visitables. No obstant aix, aquesta comarca t unaltre punt dinters, com la vila de Guissona, que aculldestacables vestigis de lantiga ciutat romana de Iesso, moltesrecollides tamb al museu arqueolgic local. Aquestaparticularitat serveix als vens per organitzar un mercat i lafesta romana. No es pot oblidar tampoc la festa de lAquelarre

La plana presenta a cadascun dels seus pobles veritables joies arquitectniques. A la imatge, la vila de Cervera, presidida per l'esglsia gtica de Santa Maria.

El monestir de Vallbona de les Monges, la Seu Vella de Lleida, elSant Crist de Balaguer, etc. sn monuments que cal visitar

de Cervera, on bruixes i dimonis darreu es troben a lestiu percelebrar una de les festes populars ms multitudinries.

La segent parada del Pla de Lleida permet conixer el PladUrgell, comarca fructcola i de regadiu per excellncia, toti ser la ms petita de la zona. Per aix, sha de visitar lespainatural que envolta les poblacions, marcades per la riquesa il'estructura paisatgstica que genera lentramat de sistemes dereg del Canal dUrgell. Aquest mitj de desenvolupament sara tamb un atractiu turstic i la Casa Canal de Mollerussaacull l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, amb reproduccionsdespais, reculls histrics de documentaci i eines relacionadesamb ls de laigua.

Per acabar de conixer la plana de Lleida, queda laNoguera, la comarca ms gran i que separa el Pla del Pre-pirineu. Balaguer s la seva capital i la segona ciutat de laprovncia. Lesglsia romnica de Santa Maria presideix la

15

ciutat, juntament amb el complex del Sant Crist. Balaguer tuna potent histria molt lligada a Lleida i, per tant, mantrestes rabs i medievals de gran inters i situades al CentreHistric. El riu Segre creua majestus la vila i s una refern-cia, la qual cosa ha esdevingut tamb centre de la popularfesta estiuenca de la Transsegre, una divertida i multitudin-ria baixada pel riu amb embarcacions casolanes construdesamb el primer que es troba. La Noguera, per, tamb sreconeguda per la seva riquesa vitivincola, i juntament ambaltres comarques venes configura la Denominaci dOrigenCosters del Segre. Les vinyes dArtesa de Segre i del Mig Segresn cada cop ms valorades pel sector. La ruta del vi, per tant,s un allicient per visitar la Noguera. Tamb hi ha el vaixellalmirall de la ruta dels castells, el de Montsons, on encara hipassa llargues temporades Carles Montoliu, Bar de lAlbi,limpulsor de la Fundaci Castells de Catalunya, que cadaestiu organitza un cicle de concerts molt concorregut.

De cam cap al Pirineu s obligat aturar-se al Montsec, labarrera natural entre el Pla i els Pallars. ger ns la capitalnatural i centre mundial del vol sense motor, especialment

L'activitat culturals incessant a lesterres de la plana.La Fira del Teatreal Carrer deTrrega s una deles manifestacionsms importants.

17

dala delta i parapent. Aquest s un paratge nic en ple procsde revitalitzaci grcies al Consorci del Montsec, que hainiciat les seves activitats amb lambiciosa construcci delParc Astronmic, que inclou el millor observatori de Catalunya,pel fet de disposar daltura i dun dels cels ms nets decontaminaci lumnica i de boires, com tamb del CentredObservaci de lUnivers, que aviat ser un dels principalsatractius del turisme cultural i cientfic de Catalunya.

Totes aquestes propostes del Pla de Lleida sn noms unapetita pinzellada del que shi pot trobar, ja que loferta s moltms mplia. La gastronomia, per exemple, s un dels plats fortsde la zona. Tamb ha engegat amb fora loferta dallotjamentsrurals i les propostes per fer activitats esportives sn nombroses,ja sigui per jugar a golf, muntar a cavall o recrrer les comarquesamb bicicleta, entre daltres. Les festes populars i tradicionals,que sobretot a lestiu proliferen per tots els pobles, sn altresatractius que es poden descobrir i assaborir visitant la plana deLleida. s a dir, res a envejar a les destinacions turstiques demar o muntanya. Senzillament, diferent.

El Museu Morera deLleida i el MercatRom de Iesso, a lapart superior. ElMercat Medieval deGuimer i l'Aquelarrede Cervera, sobreaquestes lnies.

19

El llano de Lleida presenta una amplia ofertadiferenciada de los destinos tradicionales ycon un gran potencial patrimonial, cultural,gastronmico y de ocio. A pesar de no tenermar ni montaa, en los ltimos aos el llanode Lleida ha sabido ordenar, difundir y explo-tar sus recursos para convertirse tambin enun destino turstico de inters en cualquierade las seis comarcas que lo conforman: elSegri, la Noguera, las Garrigues, la Segarra,el Urgell y el Pla dUrgell.En la extensa mancha verde del mapa deCatalua que configuran los 5.538 km2 delllano de Lleida destaca la ciudad homnima.La capital de Ponent tiene la Seu Vella comoprincipal atractivo, un monumento en plenoproceso de restauracin y revalorizacin, quesorprende por su majestuosidad, riqueza ar-quitectnica y la historia que ha vivido. Deobligada visita es el Eje Comercial, la vapeatonal y comercial ms larga de Europa, ascomo el Centro Histrico, con algunos luga-res de inters como la Paeria, el edificio delRoser y el Museo Morera, el Centro de Artede la Panera y la iglesia de San Lorenzo, entreotros. Museos, distintas rutas urbanas y unabuena gastronoma completan la oferta. Lleidaest rodeada por el parque de la Mitjana, elprincipal pulmn de la ciudad junto a la Huer-ta, un entorno natural nico. En la mismacomarca podemos seguir diferentes rutas,como la del vino (sobre todo las cavas yplantaciones de Raimat), o bien la del aceite.Esta segunda sirve para adentrarse en lasGarrigues, una comarca que ha sabido explo-tar la produccin del aceite de oliva de grancalidad y que constituye un atractivo para losturistas, tanto a nivel de visitas a cooperativascomo al Parque Temtico del Aceite. La anti-gua poblacin bera de los Vilars de Arbeca,las pinturas rupestres de El Cogul o el Museode la Piedra de La Floresta son otros de losmuchos atractivos que ofrece la comarca delas Garrigues. En el Urgell, su capital es conocida en todo elmundo por la Feria del Teatro en la Calle deTrrega que se celebra en septiembre. Estacomarca forma parte de la ruta del Cster, conel emblemtico monumento del monasteriode Vallbona de les Monges. Tambin soninteresantes en la zona Santa Maria de la

LA PLANA DE LLEIDA: NI MAR NI MONTAA, PERO MUCHO ENCANTO

D ' I N T E R S

CC de les Garriguestel. 973 14 26 58 www.turismegarrigues.com

CC de la Nogueratel. 973 44 89 33

CC del Pla d'Urgelltel. 973 71 13 13 www.plaurgell.com

CC de la Segarratel. 973 53 13 03 www.ccsegarra.com/turisme

CC del Segritel. 973 23 06 86 www.svt.es/segria

CC de l'Urgelltel. 973 50 08 83 www.urgell.org

Patronat de Turisme de les Terres de Lleidatel. 902 10 11 10 www.lleidatur.com

Turisme de Lleidatel. 973 70 04 02 www.turismedelleida.com

L'art, en totes les seves manifestacions, s present a la plana de Lleida des de temps immemorials. Adalt, la Seu Vella de Lleida; sota, les pintures rupestres del Cogul, i al costat, el monestir cistercenc deVallbona de les Monges.

Rambla dArag, 23Tel. 973 27 97 00Fax 973 26 12 28

25003 LLEIDAlleida@centregestor.es

C/ Tarragona, 2Tel. 973 65 10 06Fax 973 65 11 36

25620 TREMP (Lleida)tremp@centregestor.es

www.centregestor.es

Un equip humcomproms amb el client

i les noves tecnologies

Un equip humcomproms amb el client

i les noves tecnologies

Assessoria

LABORAL FISCAL COMPTABLE JURDICA FINANCERA ASSEGURANCES GESTORIA

Assessoria

LABORAL FISCAL COMPTABLE JURDICA FINANCERA ASSEGURANCES GESTORIA

21

Bovera, en Guimer (donde se celebra unreconocido mercado y fiesta medieval), o losrestos de Santa Maria de Vallsanta, en el valledel Corb. Los castillos, como el de Montclary Verd, son uno de los nuevos recursostursticos en proceso de revitalizacin de lacomarca. Tambin es tierra de castillos laSegarra, con Les Pallargues, Florejacs yVicfred, todos ellos visitables. Otro punto dealto inters turstico de la comarca lo constituyeGuissona, que acoge destacados vestigios de laantigua ciudad romana de Iesso, muchos deellos recogidos en el museo arqueolgico local.La fiesta del Aquelarre de Cervera, con brujasy demonios de todas partes, es otra de las fiestaspopulares ms multitudinarias.Siguiendo el periplo por el llano de Lleida, el PladUrgell, comarca frutcola y de regado porexcelencia, merece una visita por todo el espacio

natural que rodea sus poblaciones, marcadaspor el entramado de sistemas de riego del Canalde Urgel. En este sentido, la Casa Canal deMollerussa acoge el Espai Cultural dels Canalsd'Urgell, con reproducciones de espacios, do-cumentacin histrica y herramientas relacio-nadas con el uso del agua.Finalmente, la comarca ms extensa del llano deLleida es la Noguera. Balaguer es su capital, conla iglesia romnica de Santa Maria que presidela ciudad junto con el complejo del Sant Crist. Elro Segre, que cruza majestuoso la ciudad, se haconvertido en el centro de una popular fiestaestival: la Transsegre, una divertida ymultitudinaria concentracin de embarcacio-nes de construccin casera. La Noguera tam-bin es reconocida por su riqueza vitivincola yforma parte de la DO Costers del Segre. Lasvias de Artesa de Segre y del Medio Segre son

cada vez ms valoradas por el sector. En laNoguera tambin encontramos el buque insig-nia de la ruta de los castillos, el de Montsons,totalmente recomendable. Y, de camino hacia elPirineo, es obligado deternerse en el Montsec yvisitar ger, el centro del vuelo sin motor,especialmente ala delta y parapente. Laconstrucin del Parque Astronmico y del Cen-tro de Observacin del Universo ser muypronto un atractivo de turismo cultural y cien-tfico gracias al Consorci del MontsecEstas son slo unas pinceladas de lo que ofreceel llano de Lleida, sin olvidar la exquisita gastro-noma y las innumerables actividades deporti-vas (golf, equitacin, tiro con arco, mountainbike, etc.) y culturales (fiestas populares y tradi-cionales) que se pueden disfrutar en la zona.Nada que envidiar al mar o a la montaa.Sencillamente, diferente.

The plains of Lleida present a wide-ranging offer distinct fromnormal destinations and with much patrimonial, cultural, gastro-nomic and leisure potential in its six comarques: Segri, Noguera,the Garrigues, Segarra, Urgell and Pla d'Urgell. Most outstandingin Segri is the city of Lleida with jewels such as the Seu Vella, themonuments of the old quarters, the shopping district, the Mitjanapark and the Horta, without forgetting the nearby wine-growingplantations and cellars of Raimat. The Garrigues are famous fortheir excellent oil and points of interest such as the Oil Theme Park,the Vilars of Arbeca, the cave paintings of Cogul, etc. In Urgell theFira del Teatre al Carrer (Street Theatre Festival) is an excellentcultural reference, while Vallbona de les Monges is an architecturalone, as too are the castles of Montclar and Verd. In Segarra we also

THE PLAINS OF LLEIDA: NEITHER SEA NOR MOUNTAIN, BUT PLENTY OF CHARMfind the magnificent strongholds of the Pallargues, Florejacs andVicfred, the Roman remains of Iesso, in Guissona, and the Aquelarreof Cervera, as a crowd-pulling festive event. In Pla d'Urgell, theEspai Cultural dels Canals d'Urgell is a reflection of the importanceof water and irrigation in this area. Finally, in Noguera, SantaMaria de Balaguer and the Sant Crist are two of the most charac-teristic monuments of the town, where, on the banks of the river, theTranssegre festivity also takes place. The castle of Montsons, theopportunity of free-flying at ger (in Montsec) and the futureAstronomy Park are more of the charms of the area. The plains ofLleida offer, furthermore, the best gastronomy and the most diversesporting, cultural and leisure opportunities with nothing to envy ofeither sea or mountain.

22

Darrere la neuText: Jos Carlos Monge Fotos: Estacions d'esqu, Francesc Tur, Jordi Farrs, Marc Ramonet

Arribar a l'estaci d'esqu i trobar tots els serveis a punt perqu gaudim

d'una jornada inigualable no s una tasca fcil per als complexos

hivernals de les Terres de Lleida. El manteniment de pistes, el control

de la temperatura, l'estat del material, la qualitat a restaurants i

cafeteries, la preparaci dels monitors, etc. comporten un gran esfor

que la majoria ignorem quan llisquem per les immaculades pistes.

22

23

La preparaci de les pistes s una de lestasques ms importants de qualsevolestaci del Pirineu de Lleida. A laimatge, les mquines de Baqueira posanta punt una de les superfcies esquiables.

23

24

Un helicpter acosta elsproductes a les cafeteries i alsrestaurants de les cotes altesde Baqueira. La qualitat s elprincipal segell de l'estaci.

24

25

Sn les nou del mat de qualsevoljornada d'hivern. Els bons esquia-dors ja saben que l'oferta d'estaci-ons que els ofereixen les comarqueslleidatanes s inigualable. s per aix quehan escollit, per gaudir d'una bona jorna-da de neu, una estaci de Lleida. L'ofertas tan mplia que de vegades el problemapot ser quina triar. La qualitat s la normaper la qual es regeixen. Totes fan un granesfor perqu les seves pistes, com tambtots els serveis que hi ha a l'estaci, estrobin en impecable estat de revista perquan arriba el client. A les nou del mat,quan s'obren les pistes, tot s a punt.Noms cal escollir el material, demanarclasses als monitors o, directament, anara buscar els remuntadors. Per darrered'aquest perfecte escenari hi ha molteshores de feina, molts esforos perqu l'es-quiador noms es preocupi d'una cosa:esquiar. De tota la resta, ja se n'han ocupatels responsables de les estacions. No scasualitat, doncs, que Lleida sigui el para-ds de la neu.

Alfons Ferrer, director de l'estaci dePort del Comte, sap el que costa tenir-hotot a punt. "Quan s'acaba la temporadal'estaci no s'atura. s el moment de reco-llir tot el material escampat per l'estaci,emmagatzemar-lo, revisar a fons les mo-tos de neu, les mquines llevaneu o fer lesrevisions que calguin als remuntadors."s sens dubte una tasca enorme, que duratot l'estiu i que l'esquiador agraeix durantl'hivern, tot i que segur que no s conscientde les hores invertides perqu aquellapista estigui, ara, en perfectes condicions."s el moment de canviar pistes,ressembrar, treure pedres, millorar lespistes, buidar la bassa de la neu artificial,valorar els danys que hi ha i comenar arecollir aigua del desgla", explica Ferrer,qui reconeix que "en una estaci es treba-lla les 24 hores del dia, perqu a les nous'obren pistes, per durant tota la nit hi hagent treballant."

Aix ho explica tamb Slvia Morell,de Bo Tall Resort. "Quan es tancal'estaci a les sis de la tarda, fins a les noudel mat, es fan dos torns amb sis mquinestreballant per preparar l'estaci per al'endem. s el moment d'abalisar pistes,

A la foto superior, quadre de comandaments del telecadira deMulleres, a Bo Tall Resort. Sobre aquestes lnies, la cuina del'hotel Port-Ain 2.000. A la imatge inferior, l'equip mdic i desocorristes de Port del Comte amb un accidentat.

25

26

Quan finalitza la jornada d'esqu comena la tasca de les mquines, que deixen les pistes immaculades per a l'endem. A la foto, Tuixent-la Vansa.

de preparar l'snowpark, d'enllestir el ma-terial d'esqu per llogar, de revisar que nohi hagi material malms, reparar-lo ideixar-ho tot llest per a l'endem." Snfeines comunes a totes les estacions, quedediquen ms o menys personal d'acordamb el nombre de pistes.

Tamb s important el control de tem-peratures. A Bo Tall Resort disposen desondes de temperatures collocades a lespistes innivades. La sonda indica latemperatura seca i la humitat, i de lesseves dades depn que els canons de neuartificial es posin en marxa. A Port delComte tenen una estaci meteorolgica apeu de pista i, de fet, cada estaci dedicatamb un bon esfor a saber quin tempsfar. "Ens mirem les previsions que fa enMauri comenta Ferrer, per les fonts ensn moltes: Mitjanant Internet mirem les

previsions del Servei Catal i, de fet, hi haserveis per a cada estaci." A Bo TallResort, per exemple, disposen del seupropi nivometeorleg, que s'encarrega dela predicci meteorolgica, com tambde la previsi del perill d'allaus. "Aix ensha perms tenir un arxiu de dades histri-ques, ms experincia i, sobretot i msimportant, ms seguretat en la prevencide les allaus, un tema delicat a qualsevolestaci", revela Slvia Morell.

Per no tot s esquiar. S'han de repa-rar forces i cada estaci t bars, cafeteriesi restaurants a disposici del client. Tot ique de vegades l'altitud o l'allament,quan el temps s advers, poden representarun problema. Baqueira-Beret ho t resoltde la millor manera possible i la qualitatdels productes que serveixen a les sevespistes mereix un cum laude. scar Balsells,responsable de qualitat de la divisid'hostaleria de l'estaci, i tot l'equipd'hostaleria controlen que els alimentsarribin al client en perfecte estat. Lapassada temporada, 54 tones d'alimentsvan passar pel seu estricte control. Elsistema que aplica Baqueira des de laseva cuina central mereixeria, si exists, elGrammy de l 'hostaleria. Totes lesmercaderies que adquireix el complexhivernal se sotmeten a un primer control

El Pirineu de Lleidaofereix la superfcie

esquiable ms gran detot l'Estat espanyol:

3.400 hectrees

27

Totes les estacions del Pirineu de Lleida tenen el seu equip de monitors i de guies. A la foto, prctiques d'interpretaci del paisatge al bosc de Virs.

de qualitat i, quan arriben a l'estaci, jadisposen de diferents cambres frigorfi-ques. Cada producte es manipula al seupropi espai, sense barrejar-se. La cuinacentral no t focs. Un impressionant pro-grama informtic s'encarrega d'aplicar acada plat l'escalfor que necessita, comtamb la quantitat exacta de productesper fer la recepta que el cap de cuinadesitja. En total, aquest complex sistemat programats ms de 100 plats diferentsque, a ms a ms, sempre i cada dia,surten exactament igual. "Queda com siel plat es prepars en una cuina tradicionalcomenta Balsells; no deixa de ser unacassola al foc, a la qual l'escalfor arribad'una manera diferent." De la cuina centralels plats, preparats i envasats, van alspunts de contacte amb els clients: noucafeteries i restaurants a diferents indrets

del complex. A cadascun se segueix elprotocol perfecte perqu el plat arribi alclient al seu punt. Un helicpter s'ocupaque els plats i els productes arribin a laseva destinaci sense perdre qualitat.Abans es feien servir els telecadires, per,com explica scar Balsells, "l'helicpterens aporta rapidesa i la garantia que lacadena de fred no es trenca".

Per, en una estaci d'esqu, allfonamental s la neu. Totes han trobat la

soluci per si aquest element no cau delcel: els canons de neu artificial. Port-Ainha descobert un sistema que assegura neuper a tot l'hivern. A l'estaci disposen detres basses artificials que acumulen aiguaaprofitant un riu que neix a la mateixaestaci. David Ros, director comercialdel complex, explica que "les basses nosn ms que uns plstics gegants queacumulen l 'aigua. Un sistema decanonades que va per sota de la muntanyaassegura que l'aigua arribi a les 88 arquetesa les quals es poden connectar els canons.La neu hi s sempre garantida". El principalperill per a aquestes basses s el gel, queles pot trencar. Aix obliga a fer lespertinents reparacions durant l'estiu."L'any passat vam provar un sistema, enuna de les basses, que ens permet evitar laformaci de gel. Hi apliquem aire a

Lleida t 11 estacionsd'esqu alp i nrdic,

600 km de pistesi 700 monitors per fer-nos gaudir de la neu

29

Barcelona

Girona

Tarragona

la Seu d'UrgellA Pars / LiPuigcerd

A Saragossa / Bilbao/Madrid

A Valncia

Balaguer

Trrega

Alfarrs

Tremp

la Pobla de Segur

Benavarri

el Pont de Suert

PontsArtesa de Segre

Vielha

SortMontferrerAdrall

Bassella Figueres

Matar

Ripoll

Ribes de FreserBerga

Tor

Martorell

Flix

Abrera

Besal

Olot

Vic

CalafCervera

Reus

LLEIDA

Montblanc

Manresa

Llavors

Solsona

A-2

AP-7

AP-2

C-12

C-25

AP-7A-2

C-32AP-7

AP-2

C-16

A-40

N-340

C-13

C-13

C-14

C-14C-53

C-14

C-17

A-26

A-26

A-14

C-16C-55

EIX

C-26

C-55

Baqueira-Beret

TavascanLladorre

Esterrid'neu

MartinetAransa Lles

Tuixent-la Vansa

Port del Comte

Bo Tall

St. Joan de l'Erm

Espot Esqu

Port-Ain

COM ARRIBAR-HI

Virs-Vallferrera ESQU ALP ESQU NRDIC

Estaci

Baqueira-Beret

Bo Tall Resort

Port-Ain

Port del Comte

Espot Esqu

Aransa

Lles de Cerdanya

Tuixent-la Vansa

Sant Joan de l'Erm

Tavascan / Pleta del Prat

Virs-Vallferrera

pressi, com si es tracts d'un jacuzzi, iaix evita que s'hi faci gel. Aquest any hofarem a les tres basses perqu ens ha anatmolt b." A ms, aquest hivern estrenaranuns canons que anomenen "girafes", perla seva alada, i que permeten que la neuartificial caigui a totes hores, fins i totmentre esquien els clients.

Port-Ain disposa tamb d'un camique mant sempre netes les carreteres."Tenim l'hotel a la cota 2.000 i la carreteracomena a la cota 1.600, i per aix la neus sovint un problema. Disposem d'uncami que, les 24 hores, s'ocupa demantenir la carretera neta i, en cas denevada forta, baixa a acompanyar elscotxes particulars fins que arriben al'hotel", comenta Ros.

La mateixa cura que tenen les estaci-ons alpines en la preparaci de les sevespistes, la tenen les d'esqu nrdic. MiquelPrat, de Sant Joan de l'Erm, diu que "lapreparaci de les pistes es fa durant la nit,tot i que la mquina comena a treballara les sis de la tarda i, segons la qualitat dela neu i el quilometratge, pot trigar entretres i deu hores a fer la feina. Si la neu sdura, la mquina treballa ms a poc a pocque si s neu pols". Aix s, Prat especificaque "la preparaci de les pistes s diferentde la de l'esqu alp. En el nrdic sfonamental, perqu si la pista no est benpreparada, la prctica d'aquest esport sun veritable patiment a causa del materialque es fa servir, ja que els esqus delnrdic sn ms frgils que els de l'alp". Ales pistes de nrdic, la traa per la quals'esquia la fa la mateixa mquina.

Per no solament s'ha de treballar ales pistes durant la nit anterior. RamonSells, de l'estaci de Lles, explica que "al'estiu es fa una feina molt important. s elmoment de cuidar les pistes, perqu siestan ben netes, millor ser la temporada.S'han de treure les pedres, tallar bran-ques, facilitar que la neu entri b i unaaltra cosa important: treure totes les tifesde vaca, que perjudiquen molt la neu. Sisota la neu hi ha una tifa, la neu es desf,hi queden forats i es fa difcil esquiar". ALles, l'esquiador tamb compta amb unservei important. "Quan la temporada jaest avanada disposem d'un autocar de

Modalitat

Fons/alp

Alp

Alp

Alp

Alp

Fons

Fons

Fons

Fons

Fons/alp

Fons

Cotamx.

2.510

2.750

2.400

2.400

2.500

2.150

2.335

2.150

2.080

2.250

1.970

Nm.pistes

73

46

33

36

31

5

58

Kmpistes

103

42

59

42,8

31,5

32

36

34,3

50

17

10

Baqueira-Beret

Bo Tall Resort

Port-Ain

Port del Comte

Espot Esqu

Aransa

Lles de Cerdanya

Tuixent-la Vansa

Sant Joan de l'Erm

Tavascan / Pleta del Prat

Virs-Vallferrera

Canons

516

151

88

129

86

2

Remuntadors

31

11

6

10

7

D ' I N T E R S

Tel. 973 63 90 10

Tel. 902 40 66 40

Tel. 973 62 03 25

Tel. 973 49 23 01

Tel. 973 62 40 58

Tel. 973 29 30 51

Tel. 973 29 30 49

Tel. 973 37 00 30

Tel. 973 29 80 15

Tel. 973 62 30 79

Tel. 973 62 22 01

AMIG 14-16 08021 BARCELONA, TEL. 902 40 66 40 www.boitaullresort.es

42 Km. de pistes

151 canons de neu

550 hectrees per a tu

2.750 m. de cota mxima

16.710 persones/hora remuntades

40.000 m2 dSnowpark

o esperes?

Oblida les cues!

Esquies

I tot sense esperar ni a la carretera, ni als accessos, ni als remuntadors...

31

Els canons de neu artificial garanteixen la neu a les pistes durant tot l'hivern. A l'espectacular imatge, un exemple d'innivaci artificial al Pirineu de Lleida.

26 places, equipat amb cadenes, per por-tar els esquiadors fins a la cota 2.050. Aixguanyem una mica d'altura i tenimgarantida la neu durant ms temps." Sellsafegeix que "rebem molta gent que no vea esquiar, sin que li agrada fer passejadesamb raquetes. s per aix que tenim rutessenyalitzades per fer-ho ms rpid. Iaquesta feina tamb s'ha de preparardurant l'estiu."

A les estacions de nrdic no solamentes por esquiar. Hi ha un munt d'activitats.s el cas de Virs-Vallferrera, que, commanifesta Joseph Foz, ofereix un ampliventall d'activitats. "A ms del circuitd'esqu de fons hem introdut un nouconcepte que denominem estacimultidisci-plinria, ja que tamb s'hi potanar amb trineus amb gossos o amb motos

de neu. A ms de les pistes, hem preparatcarreteres de neu." L'estaci, que ha passatde ser municipal a ser gestionada per unaempresa privada, Yeti Emotions, disposade 13 quilmetres de pistes per a esqu defons i 40 per anar amb motos de neu."Tamb tenim un refugi preparat per a 35places, al qual es pot passar el cap desetmana. Tot aix a l'entorn del ParcNatural", afegeix Foz.

I si per gaudir de totes aquestes ins-tallacions i aquest ventall de possibilitatsfalla el principal, que no se sap esquiar,cap problema: a cada estaci es pot llogarun servei de monitors professionals quedonaran les llions pertinents tant a granscom a petits. Tamb, a tots els complexosdisposen de serveis mdics que vetllenpels clients en tot moment. En el cas dePort-Ain, per exemple, hi ha duespersones que atenen els primers auxilis."Si hi ha un accident, desprs de laprimera atenci valorem si cal traslladarla v c t ima o no . S i conv , ambhelicpter", comenta Ros. I si l'amantde la neu s'ha descuidat material a casa,a cada estaci podr llogar tot all quenecessiti. Aix, Lleida s, cada cop ms,el parads dels esquiadors.

La prxima temporadales estacions de Lleidadisposaran de ms de800 canons de neu

artificial

33

DETRS DE LA NIEVE

Llegar a la estacin de esqu y encontrar todos los servicios a puntopara que disfrutemos de una jornada inigualable no es una tarea fcilpara los complejos invernales de las Tierras de Lleida. Detrs de losimpecables escenarios blancos hay muchas horas de trabajo y esfuerzopara que el esquiador slo se preocupe de una cosa: esquiar. No escasual, pues, que Lleida sea el paraso de la nieve.Alfons Ferrer, director de la estacin de Port del Comte, sabe lo quecuesta tenerlo todo a punto. "Cuando finaliza la temporada la estacinno se detiene. Es el momento de recoger todo el material y almacenarlo,revisar las motos de nieve, las mquinas o efectuar las revisionespertinentes a los remontadores. Mejorar pistas, resembrar, quitarpiedras, vaciar la balsa de nieve artificial, recoger agua del deshielo,etc."Slvia Morell, de Bo Tall Resort, explica que a lo largo de latemporada "una vez se cierra la estacin a las seis de la tarde, hasta lasnueve de la maana se hacen dos turnos con seis mquinas trabajandopara preparar la estacin para el da siguiente. Es el momento de balizarpistas, de preparar el snowpark, el material de esqu para alquilar, derevisar que no haya material daado, etc." Tambin es importante elcontrol de temperaturas, que en Bo Tall Resort realizan a travs desondas colocadas en las pistas innivadas. La sonda indica la temperaturaseca y la humedad y de sus datos depende que los caones de nieveartificial se pongan en marcha. En esta estacin cuentan tambin conun nivometeorlogo que se encarga de la prediccin meteorolgica, ascomo de la previsin del peligro de avalanchas.Pero no todo es esquiar. Hay que reparar fuerzas y cada estacin tienebares, cafeteras y restaurantes a disposicin del cliente donde, a pesarde las adversidades del tiempo y del difcil acceso a las cotas altas, lacalidad es el sello de garanta. Baqueira-Beret lo tiene resuelto de lamejor forma possible y la calidad de los productos que sirven en suspistas merece un cum laude. scar Balsells, responsable de calidad dela divisin de hostelera de la estacin, controla que los alimentoslleguen al cliente en perfecto estado. La pasada temporada, 54 toneladasde alimentos pasaron por su estricto control. El sistema que aplicaBaqueira desde su cocina central es espectacular. Todas las mercancasque adquiere la estacin se someten a un primer control de calidad y,cuando llegan a destino, ya disponen de diferentes cmaras frigorficas.Cada producto se manipula en su propio espacio, sin mezclarse. Lacocina central no tiene fuegos. Un impresionante programa informticose encarga de aplicar a cada plato el calor que necesita, as como lacantidad exacta de productos para hacer la receta que el jefe de cocinadesea. En total, este sofisticado sistema tiene programados ms de 100platos distintos que siempre salen igual. De la cocina central, los platos,preparados y envasados, van a las nueve cafeteras y restaurantes delcomplejo. Un helicptero se ocupa de que los platos y los productoslleguen a su destino sin perder calidad.Los caones de nieve son cada vez ms necesarios en las estaciones deesqu por si el blanco elemento no cae del cielo. En Port-Ain disponende tres balsas artificiales que acumulan agua y la reparten a travs de

35

Arriving at the ski resort and findingeverything ready for us to enjoy anunforgettable day is not an easy task forLleida's winter resorts. Behind the impeccablywhite scenes there are many hours of workand effort ensuring that the skier only needsto worry about one thing: skiing. It is not bychance then that Lleida is the snow paradiseit is. When the season ends the resorts do not

BEHIND THE SNOWstop. It is the time to gather up all the materialand store it away, check the facilities, themachines, the lifts, improve slopes, etc. In fullseason temperature regulation for starting upthe snow cannons, daily checks of the slopesand equipment, replacement of damagedmaterial, etc. are basic tasks which allow theclient to be offered the highest quality. Qualitythat is also taken seriously in the resort's bars

and restaurants. All of this is also applicablefor cross-country skiing, where slopes aremarked on a daily basis and where there isalso an equipment rental service, medicalattention, monitors for teaching the besttechniques, etc. Quite a job behind the snowwhich makes Lleida more and more the skier'sparadise, with 11 resorts, 2,800 skiablehectares and 500 kilometres of slopes.

caeras a las 88 boquillas a las que se pueden conectar los caones.Port-Ain cuenta adems con un camin que, durante las 24 horas delda, mantiene las carreteras limpias, incluso hasta el mismo hotel en lacota 2.000, explica David Ros.El mismo cuidado que tienen las estaciones alpinas en la preparacinde sus pistas, lo tienen las de esqu nrdico. Miquel Prat, de Sant Joande l'Erm, dice que "la preparacin de las pistas se hace durante la noche,aunque la mquina empieza a trabajar a las seis de la tarde y, en funcinde la calidad de la nieve y del kilometraje, puede tardar entre tres y diezhoras en hacer el trabajo. Si la nieve est dura, la mquina trabaja mslentamente que si es nieve polvo". Eso s, Prat especifica que "lapreparacin de las pistas es distinta a la del esqu alpino. En el nrdicoes fundamental, porque si la pista no est bien preparada, la prctica deeste deporte es un verdadero suplicio, debido al material que se utiliza,ya que los esqus son ms frgiles que los de alpino".Durante el verano tambin se lleva a cabo un trabajo importante en laspistas de esqu nrdico. Ramon Sells, de la estacin de Lles, explica

que "es el momento de cuidar las pistas: quitar piedras, cortar ramas,en definitiva, facilitar que la nieve entre bien". En esta estacin elesquiador dispone de un servicio especial: un autocar de 26 plazasequipado con cadenas, que transporta los esquiadores hasta la cota2.050, donde la nieve est garantizada durante ms tiempo. Laposibilidad de realizar rutas con raquetas hace que tambin se tenganque sealizar los itinerarios y prepararlo todo durante el verano.Tambin en Virs-Vallferrera se pueden desarrollar otras actividadesadems del esqu. Joseph Foz comenta que "hemos introducido un nuevoconcepto que denominamos estacin multidisciplinaria, ya que tambin sepuede ir en trineos con perros o en motos de nieve. Adems de las pistashemos preparado carreteras de nieve". La estacin, que ha pasado de sermunicipal a ser gestionada por una empresa privada, Yeti Emotions,dispone de 13 kilmetros de pistas para esqu de fondo y 40 para ir en motosde nieve, y cuenta con un refugio preparado para acoger 35 personas.Monitores, servicios mdicos, alquiler de material, etc., no falta denada. Por algo Lleida es, cada vez ms, el paraso de los esquiadores.

3636

Els VilarsVIATGE A IBRIA

3737

A quatre quilmetres d'Arbeca, a les Garrigues, prop del canal d'Urgell, hi ha la fortalesa

ilergeta dels Vilars, la joia de la corona, el conjunt histric i arqueolgic monumental nic

al mn ibric catal.

Text: Roser Perera Fotos: M. Coromina, J. Garrido, GIP-GRIHO, X. Goi, MRW, L. Sansen, Servei d'Audiovisuals de l'IEI

38

Estudiants de laUniversitat de

Lleida han excavatel poblat ibric

dels Vilars. S'hi hantrobat peces

d'incalculablevalor, restaurades

al laboratorid'arqueologia

de la UdL.

La fortalesa ilergeta dels Vilarsd'Arbeca es va construir fa 2.700anys, en una plana, sobre el bar-ranc de l'Aixaragall, en una partida cone-guda pels arbequins com els Vilars. Va serhabitada durant 400 anys. El seu origen ila seva fi sn encara una incgnita i unmisteri per als arquelegs. Tot i ser cons-truda en una plana, era una expressi depoder, amb unes caracterstiques defensi-ves que fan pensar que es tractava de laresidncia d'un cabdill.

Al poblat ibric dels Vilars vivien unes150 persones, que la van abandonar amitjan segle IV abans de la nostra era. Perqu? Doncs sembla que les mateixes raonsper les quals va ser concebuda (la muralla,el fossat i les defenses) es van convertir enel motiu del seu desallotjament perquvan esdevenir un obstacle per crixer.L'espai interior era molt redut i lavegetaci que envoltava la fortalesa vacanviar pels diferents usos agrcoles quese'n va fer. L'evoluci, i no cap ra trau-mtica ni violenta, va fer quel'abandonessin.

Fa 18 anys la Universitat de Lleida vaexcavar aquest conjunt arqueolgic ex-cepcional, declarat b cultural d'intersnacional, i d'aquest manera ha ajudat arecuperar l'autoestima dels arbequins iles arbequines i de la comarca de lesGarrigues.

El laboratori d'arqueologia de la UdLha restaurat fragments d'unes 40 peces decermica i bronze que s'han trobat en lesexcavacions del poblat iberic dels Vilars ique actualment resten en dipsit en aquestlaboratori en espera d'un futur museu. LaUniversitat de Lleida t un projecte, Vilars2000, que es proposa excavar, restaurar,reconstruir parcialment i ambientar el

La Universitat deLleida s'encarrega

del projecteVilars 2000

amb l'objectiud'estudiar el poblat

39

L'estat de conservaci i la seva cronologia converteixen la fortalesa d'Arbeca i els seus chevaux-de-frise en una aportaci bsica per al coneixement de lesfortificacions de la primera edat del ferro.

40

monument per permetre al visitant sub-mergir-se en la vida d'un poblat ilerget,passejar pels carrers, accedir a la intimitatdels habitatges o guaitar l'horitz des dedalt d'una de les torres. El projecte preveuconvertir la fortalesa en un instrumentldic, en una eina formativa i en un centredexperimentaci i recerca.

Actualment, el Grup de Recerca Inte-racci Persona-Ordinador (GRIHO) i elGrup d'Investigaci Prehistrica (GIP) dela UdL treballen en el desenvolupamentd'una guia virtual de realitat augmentadasobre el jaciment dels Vilars d'Arbeca. Laguia permetr al visitant obtenir informa-ci de diversos punts del jaciment mitjan-ant un sistema orientat amb GPS.

La fortalesa dels Vilars d'Arbeca es potvisitar tothora perqu s oberta perma-nentment. Es pot accedir a bona part delrecinte emmurallat i els espais ms desta-cats sn senyalitzats. A ms, hi ha un puntd'informaci general sobre el jaciment.

Al poblat fortificat ilerget dels Vilarsd'Arbeca podem veure la muralla, quetenia 5 metres damplada i 5 d'aladaamb una dotzena de torres. El que mscrida l'atenci d'aquest jaciment sn elschevaux-de-frise, una barrera de pedresclavades dretes discontnuament per evi-tar el pas de la cavalleria i de la infanteriaenemigues. Entre les restes arqueolgi-ques tamb hi podem observar el fossatde 13 metres d'amplada i 4 de fondria.Hi ha tamb el barri sud, amb restes decases senzilles, d'una habitaci, amb lallar, bancs adossats i un petit rebost. Lescases es recolzaven a la muralla i obrienles seves portes a un carrer empedrat,tamb visible actualment. Destaca aixmateix el pou. Precisament, el poblatibric dels Vilars s'organitzava radialmental voltant d'una plaa presidida peraquest gran pou.

D ' I N T E R S

Els Vilars d'Arbeca www.vilars2000.com

Ajuntament d'ArbecaTelfon 973 16 00 08

Web: http://arbeca.ddl.net.

Recreacions virtualsde la fortalesa dels

Vilars, elaborades pelsgrups GRIHO i GIP de

la Universitat deLleida.

A-22

A Lleida

COM ARRIBAR-HI

Arbeca

les Borges Blanques

A Tarragona

A-2A Lleida A Barcelona

Bellpuig

Vilanovade Bellpuig

A Mald

Espectacular vista aria del conjunt, al qual espot veure la disposici radial del poblat.

41

Finalment, els Vilars es transforma-va i els accessos a la fortalesa canviavenamb el pas del temps i per aquest motiutamb hi podrem observar el que va serla poterna oest, la porta nord i l'entradaprincipal de la fortificaci: la porta oest.

La fortalesa dels Vilars d'Arbeca sen aquests moments l'actiu turstic msimportant de la poblaci. Per n'hi had'altres. s el cas del castell, del qualnoms queda una torre, una partatossalada i una llegenda, que ens faveure com nera dimportant aquestcastell-palau dels ducs de Cardona. Lapart ms bonica de la llegenda narraque era un dels palaus ms grans deCatalunya, el qual tenia 365 finestres,una per cada dia de l'any, i quatre sales,

una per cada estaci de l'any.La part negra de la llegenda explica

que no s'ha sabut mai qui va ser l'arqui-tecte d'aquesta obra perqu segons ladita el duc, satisfet de tan meravellosaconstrucci i per tal que ning ms nola pogus tornar a construir, va fer tallarla llengua a larquitecte perqu no po-

La vilagarriguenca

d'Arbeca, a msdels Vilars, tmolts altres

atractius turstics

gus dir res. Intranquil encara perquamb la vista l'hauria pogut reproduir, liva fer treure els ulls i encara no satisfetdel tot, va manar que el tapiessin en unaparet del castell perqu mai ning po-gus construir un castell semblant ald'Arbeca. El duc pot estar tranquil: laguerra dels Segadors i Felip V van ferque aix fos possible.

Abans d'acabar la visita al poblegarriguenc d'Arbeca s obligat fer un tombpel barri antic, l'esglsia, l'ajuntament, lacapella, Santa Caterina, la font de la Juli-ana, el mol d'oli de l'Argils i la botiga dequeviures del comenament del seglepassat d'Amadeu Gras, "Ca la Basilisa,on el temps sembla que s'hagi aturat.

Bona visita i... benvinguts!

La poblaci d'Arbeca ofereix altres atractius turstics com els vestigis del castell-palau dels ducs de Cardona, el barri antic, l'esglsia, l'ajuntament, etc.

Sabeu que...

Els constructors de la fortalesa dels Vilars a Arbeca pertanyien al grup cultural dels camps d'urnes, anomenat aix pel costumd'incinerar i enterrar en vasos cermics les cendres dels seus morts

Joiers i gemmlegs des de 1934

Plaa Sant Joan, 22 - Dr. Fleming, 9

43

LOS VILARS, VIAJE A IBERIA

Four kilometres from Arbeca, in the Garrigues, is the Ilergetfortress of the Vilars, a historical and archaeological monumentwhich is unique in the Catalan Iberian world. Built 2,700 years ago,it was inhabited for 400 years. Its origin and its end still remain amystery to the archaeologists. The University of Lleida excavatedthis exceptional archaeological monument, declared a cultural siteof national interest, and has restored fragments of some 40 pieces ofceramic and bronze. Additionally, Vilars 2000 is being projected,with the aim of excavating, restoring, partially reconstructing and

THE VILARS, A JOURNEY TO IBERIAproviding the monument with an atmosphere which allows thevisitor to submerge into the life of an Ilerget community. Thefortress of the Vilars of Arbeca, open permanently, allows one tocontemplate the chevaux-de-frise, a pit 13 metres in width and 4metres deep, remains of houses, a well, what were once gatewaysinto the fortress, etc. The castle, the old quarters, the church, thevillage hall, the chapel, Santa Catalina, the Font de la Juliana, theoil mill of Argils and Ca la Basilisa, are other charms of Arbeca thatshould not be missed.

A cuatro kilmetros de Arbeca, en las Garri-gues, se encuentra la fortaleza ilergeta de losVilars, la joya de la corona, el conjuntohistrico y arqueolgico monumental nicoen el mundo ibrico cataln. Construida hace2.700 aos, fue habitada durante 400 aos. Suorigen y su fin todava son una incgnita y unmisterio para los arquelogos. A pesar deestar construida en una llanura, era unaexpresin de poder, con unas caractersticasdefensivas que hacen pensar que se trataba dela residencia de un caudillo. En el pobladoibrico de los Vilars vivan unas 150 personas,que lo abandonaron a mediados del siglo IVantes de nuestra era.Hace 18 aos la Universidad de Lleida excaveste conjunto arqueolgico excepcional,declarado bien cultural de inters nacional, yde este modo ha ayudado a recuperar laautoestima de los arbequinos y arbequinas yde la comarca de las Garrigues. El laboratoriode arqueologa de la UdL ha restauradofragmentos de unas 40 piezas de cermica ybronce que se han encontrado en lasexcavaciones del poblado ibrico de los Vi-lars y que actualmente estn en el depsito de

este laboratorio a la espera de un futuromuseo. La Universidad de Lleida tiene unproyecto, Vilars 2000, que se propone excavar,restaurar, reconstruir parcialmente yambientar el monumento para permitir alvisitante sumergirse en la vida de un pobladoilergeta, pasear por sus calles, acceder a laintimidad de las viviendas u otear el horizontedesde una de las torres. El proyecto prevconvertir la fortaleza en un instrumento ldico,en una herramienta formativa y en un centrode experimentacin e investigacin.La fortaleza de los Vilars de Arbeca se puedevisitar a cualquier hora porque est abiertapermanentmente. Se puede acceder a buenaparte del recinto amurallado y los espaciosms destacados estn sealizados. En elpoblado encontramos la muralla, que tena 5m de anchura y 5 de altura con una docena detorres. Lo que ms llama la atencin son loschevaux-de-frise, una barrera de piedrasclavadas de pie discontinuamente para evitarel paso de la caballera y de la infanteraenemigas; un foso de 13 metros de anchura y4 de profundidad; restos de casas sencillas enel barrio sur; una habitacin con el hogar,

bancos adosados y una pequea despensa; unpozo en el centro de la que era la plaza delpoblado ibrico; las que fueron puertas deacceso a la fortificacin, etc.Adems de los Vilars, en Arbeca existen otrosatractivos tursticos como el castillo, del queslo se conserva una torre y poco ms que unaleyenda que nos demuestra lo importante queera este castillo-palacio de los duques deCardona. Segn cuentan, era uno de los palaciosms grandes de Catalua, el cual tena 365ventanas, una por cada da del ao, y cuatrosalas de estar, una por cada estacin del ao. Laparte negra de la leyenda explica que nunca seha sabido quin fue el arquitecto de esta obra, yaque segn parece el duque, satisfecho de tanmaravillosa construccin y para que nadie lapudiese volver a construir, hizo cortar la lenguaal arquitecto, sacarle los ojos y tapiarlo en unapared del castillo para que jams nadieconstruyera un castillo parecido al de Arbeca.El barrio antiguo de la poblacin, la iglesia, elayuntamiento, la capilla, Santa Catalina, la fuentede la Juliana, el molino de aceite del Argils y Cala Basilisa son otros de los encantos de Arbecaque no hay que pasar por alto.

4646

SortEMBRUIXATSPER LA

4747

Text: Josep Maria Nadal Fotos: Ana Meneses, Ramon Gabriel

Sort, un poble illuminat per l'encanterid'una bruixa anomenada d'or, que haaconseguit que aquesta poblaci delPallars Sobir es conegui arreu del mn.

Den dels anys noranta, encomanar-se a la loteria s gaireb sinnim de creure en Sort, que

no en la sort, arran de lallau de milions repartits per lafamada Bruixa de les valls del Pallars

Sobir. Bressol de latzar i parads dels esports daventura, Sort ha sabut enfilar-se al progrs de

muntanya sense malbaratar els seus cops de sort.

48

Desprs d'adquirir el nmero potencialment guanyador, els "futurs milionaris" coneixen els encants d'una loteria segura: el Pirineu de Lleida.

la Pobla de Segur

A-26

C-1

3

A-26

Tremp

A Lleida A Artesa de Lleida

Al Pont de Suert

Sort

Gerride la Sal

COM ARRIBAR-HI

el Pallars Juss

el Pallars Sobir

A Llavors Vielha

C-14

Milers de persones arribades de tot arreu fan cues interminables a l'administraci de Sort.

Un mat dhivern del 1994, la localitat pallaresa de Sort acon-seguia fer-se un lloc entre els santuaris dels jocs datzar,grcies a la pluja de milions que la grossa de Nadal va dur ala comarca. Feia anys que Xavier Gabriel, copropietari de ladministra-ci de loteria La Bruixa dOr, somiava aquell cop de sort, per ning nopodia preveure els disset grans premis que la Bruixa encara havia derepartir. Des daquell mat, la petita Sort quedaria indissolublementunida a la bona sort, malgrat que el topnim no tingui res a veure amblatzar. Antigament es deia Saort, un terme que deriva de leuskera i quesignifica "pont". La toponmia basca s habitual arreu del Pallars Sobir.Sort era, i s, el lloc del pont sobre el riu Noguera Pallaresa.

Un dels aspectes de Sort que sorprenen ms els visitants menysavesats al joc s la presncia de bruixes a gaireb tots els comeros delpoble. Un souvenir que en viglies de sorteig pren vida amb una sriede figurants contractats per amenitzar les llargues cues de clients que esformen davant ladministraci de La Bruixa dOr. El reclam de la Bruixas tan gran, que compta amb incondicionals arreu del mn, factura propde 40 milions deuros lany i signa milionries campanyes publicitriesamb multinacionals com ara Campofro o San Miguel. Fins i tot shaeditat una collecci de contes sobre les seves desventures i sestudia lapossibilitat de fer-ne una srie televisiva. Com recorda Ros Millet,

propietari del cmping Noguera Pallaresa: Abans, Sort noms era unlloc de pas per als qui anaven a visitar la Verge de Lurdes; els mateixosque ara hi paren per encomanar-se a La Bruixa dOr.

La Bruixa ha perms que Sort tingui un lloc al mapa, perqu hapassat de ser loblidada comarca nmero 41 de Catalunya a gaudirde renom internacional, segons assenyala lempresari Xavier Gabriel,qui ha sabut fer de la mascota del seu establiment la vena msvisitada de les valls. Lalcalde Agust Lpez coincideix amb comer-ciants i hotelers, com Josep Ramon Ayts, propietari del centenariHotel Pessets, a afirmar que la loteria ha ajudat a potenciar-hi elturisme, tal com ho han fet els esports daventura, la millora de lesestacions desqu o el recent Parc Natural de lAlt Pirineu. Tot i quetamb han sorgit veus crtiques sobre el boom del turisme en unalocalitat on, fins fa poc, lespeculaci del sl era poc ms que unexotisme de ciutat.

Per als amants dels esports daventura, Sort s una destinaciturstica amb nom propi, que enguany acull el Campionat dEuropade Rodeo, una modalitat de piragisme molt practicada a la comar-ca. Sobta descobrir que lombra de Xavier Gabriel plans tambsobre la iniciativa de crear la primera empresa desports daventurade lEstat espanyol, quan a mitjan anys vuitanta decidia importar de

49

La superstici t un paper molt important en els temes de loteria. A l'administraci de Sort tothom frega els seus nmeros a la Bruixa d'Or, tot un fetitxe.

Frana modalitats de risc com el rfting o el salt de pont. Ara, elsmateixos holandesos, canadencs o japonesos que es van apressar acapbussar-se a les aiges del Noguera Pallaresa, sels pot veuretamb fent cua a La Bruixa dOr per aconseguir un dcim. Aix, perno parlar de lallau dautocars que sapropen a la localitat pertemptar la sort. Sovint, la cua de clients davant lestabliment gairebsupera en nombre els habitants de Sort, que no dubten a reconixerque el negoci de la illusi i ladrenalina sembla no tenir sostre.

Si els descens per barrancs, els vols amb parapent o les excursi-ons a cavall sn alguns dels allicients que ofereix la comarca, lapresncia de La Bruixa dOr a Internet, amb una mitjana de dues-centes visites diries a les tres webs de lestabliment, sha convertiten un incentiu ms a lhora dexportar el nom de Sort i de Lleidaarreu. Les sollicituds dels internautes shan multiplicat fins alcollapse en algun sorteig, des que el passat Nadal es vengus peraquest mtode el nmero premiat amb la grossa. Pocs sn els quees queixen, tot i que lalcalde Agust Lpez manifesta que creur enla sort quan el govern espanyol torni a permetre que el poble tinguiel jutjat de primera instncia que va perdre durant el franquisme, alcap de ms de cent cinquanta anys dhistria. Llavors... encara nohavia nascut la Bruixa de Sort.

Per a curiosos...

Sabeu que el nom de Sort deriva del topnim basc

Saort, que vol dir "pont" en euskera i posa de manifestels avantpassats bascs arreu de lAlt Pirineu?

Sabeu que la cua per aconseguir un dcim de

Nadal a La Bruixa dOr sovint supera els dos mil

habitants de Sort i que compta amb clients dels cinc

continents?

Sabeu que el mateix creador de La Bruixa dOr, en

Xavier Gabriel, va fundar la primera empresa des-

ports daventura de lEstat espanyol?

Sabeu que Sort t el primer cmping de muntanya,

a la ribera del Noguera Pallaresa, inaugurat per

Manuel Fraga el 1964?

50

EMBRUJADOS POR LA SUERTE

D ' I N T E R S

Desde los aos noventa, hablar de lotera essinnimo de hablar de Sort, cuna de la famosaBruja de los valles del Pallars Sobir, del azary paraso de los deportes de aventura. Unamaana de invierno de 1994, la localidadpallaresa de Sort consegua hacerse un lugarentre los santuarios de los juegos de azar,gracias a la lluvia de millones que el gordo deNavidad dej en la comarca. Haca aos queXavier Gabriel, copropietario de laadministracin de lotera La Bruja de Oro,soaba con aquel golpe de suerte, pero nadiepoda prever los diecisiete grandes premiosque la Bruja todava tena que repartir. Desdeaquel da, la pequea poblacin de Sort (encataln significa "suerte") quedara unida a labuena suerte.La Bruja de Oro cuenta con incondicionalesde todo el mundo, factura alrededor de 40millones de euros al ao y firma millonariascampaas publicitarias con multinacionalescomo Campofro o San Miguel. Incluso se haeditado una coleccin de cuentos sobre susdesventuras y se estudia la posibilidad dehacer una serie televisiva. La Bruja hapermitido que Sort tenga un lugar en el mapa,

como seala el empresario Xavier Gabriel,que ha sabido hacer de la mascota de suestablecimiento la vecina ms visitada de losPirineos. El alcalde, Agust Lpez, coincidecon comerciantes y hoteleros en afirmar quela lotera ha ayudado a potenciar el turismo,tal como han hecho los deportes de aventura,la mejora de las estaciones de esqu o elreciente Parque Natural del Alto Pirineo.Para los amantes de los deportes de aventura,Sort es un destino turstico con nombre propio,que este ao acoge el Campeonato de Europade Rodeo, una modalidad de piragismo muypracticada en la comarca. Es curioso descubrirque la sombra de Xavier Gabriel planeasetambin sobre la iniciativa de crear la primeraempresa de deportes de aventura del Estado

espaol, cuando a mediados de los ochentadecida importar de Francia modalidades deriesgo como el rafting o el puenting. Ahora, alos mismos holandeses, canadienses o japone-ses que se apresuraron a sumergirse en lasaguas del Noguera Pallaresa, se les puede vertambin haciendo cola en La Bruja de Oropara conseguir un dcimo, adems de laavalancha de autocares que se acercan a lalocalidad para tentar la suerte. El negocio dela ilusin y de la adrenalina parece no tenertecho.Si los descensos por barrancos, los vuelos enparapente o las excursiones a caballo sonalgunos de los alicientes que ofrece la comar-ca, la presencia de La Bruja de Oro en Internet,con una media de 200 visitas diarias en las treswebs del establecimeinto, se ha convertido enun incentivo ms a la hora de exportar elnombre de Sort y de Lleida por todo el mundo.El alcalde, Agust Lpez, manifiesta que creeren la suerte cuando el gobierno espaol vuelvaa permitir que el pueblo tenga el juzgado deprimera instancia que perdi durante elfranquismo. Entonces... todava no habanacido la Bruja de Oro.

Since the 1990's talking about the lottery is synonymous with talkingabout Sort, cradle of the famous Witch of the valleys of Pallars Sobirand an adventure sports paradise. One winter's morning in 1994, thePallars town of Sort made itself a place among the temples of the gamesof chance, thanks to the downfall of millions that the Gordo de Navidad(Christmas lottery) left in the comarca. Neither Xavier Gabriel, co-proprietor of the lottery administration of the Golden Witch, or anyoneelse, could have foreseen the seventeen large prizes that the Witch was

La Bruixa d'OrAv. Generalitat, 13

25560 SORTTelfon 902 21 99 21www.labruixador.es

BEWITCHED BY GOOD LUCKstill to share out. Currently the lottery office rakes in some 40 millioneuros a year and signs multi-million advertising campaigns with mul-tinationals. It has buyers from all over the world, long queues and anaverage of 200 daily visits to the establishment's three webs. TheGolden Witch has helped to promote tourism in the comarca, in thesame way as adventure sports, the improvement of the ski resorts, orthe recent Natural Park of the High Pyrenees have done. The businessof dreams and adrenaline seems to know no limits.

51

L I B R E T U R S T I Cl

En BTT pel Segri (Segri by Mountain Bike)Under this title Carles Salln and Ignasi Guitart invite us on 14 routes by BTT over much of the comarca of Segri. Each route presents a schematic plan of the itinerary, basic data about its characteristics (kilometres, ascent, etc.), each route's profile and the places of interest to be found along the way. Furthermore the authors include descriptions of each itinerary, photographs of the main places of interest, etc.

Lleida Agrifoodstuffs Tourism Guide The Cambra de Comer (chamber of commerce) and the Patronat de Turisme of the Diputaci de Lleida have jointly edited the Lleida Agrifoodstuffs Tourism Guide. The booklet presents some 80 companies of the region, which can be visited to observe their production and manufacturing processes, thus combining the leisure and informative aspects.

Traversing the Carros de FocIn this guide Nria Garcia gives details of the Carros de Foc, a crossing also known as that of the refuges of the National Park of Aigestortes and Estany de Sant Maurici. It deals with the itinerary through this natural area practising trekking, by spending the night in the nine manned refuges of the area. The book provides all of the information needed to carry out the crossing and includes a 1:50.000 scale map of the National Park.

Mountain Camp Sites in the Pyrenees of LleidaThe Patronat de Turisme of the Diputaci de Lleida has edited a 12-page booklet with schematic explanations of the characteristics (category, capacity, services, etc.) of the 47 mountain camp sites in the region. The information is complemented with a brief overview of the natural, architectural, patrimonial, sporting and gastronomic interest on offer in rural Lleida.

En BTT pel SegriSota aquest ttol Carles Salln i Ignasi Guitart ens conviden a recrrer 14 rutes amb BTT per gran part de la comarca del Segri. Cada ruta presenta un plnol esquemtic de l'itinerari, les dades bsiques sobre les seves caractersti-ques (quilmetres, desnivell, etc.), el perfil de cada ruta i els llocs d'inters que es troben durant el trajecte. A ms, els autors inclouen el llibre de ruta descrivint acuradament cada itinerari, fotografies dels llocs d'inters, etc.

En BTT pel Segri. Carles Salln i Ignasi Guitart. Cosset-nia edicions. Collecci Azimut. 1a edici. 2004. 120 p-gines.

Guia de Turisme Agroindustrial de les Terres de LleidaLa Cambra de Comer i el Patronat de Turisme de la Dipu-taci de Lleida han editat conjuntament la Guia de Turisme Agroindustrial de les Terres de Lleida. El manual presenta una vuitantena d'empreses de la demarcaci que es poden visitar per comprovar els seus processos de producci i elaboraci, combinant el vessant ldic i el formatiu.

Guia de Turisme Agroindustrial de les Terres de Lleida.Cambra Oficial de Comer i Indstria de Lleida i Patronat de Turisme de la Diputaci de Lleida. Edici 2004. 98 p-gines.

Travessa dels Carros de FocNria Garcia detalla en aquesta guia la Carros de Foc, una travessa coneguda tamb com la dels refugis del Parc Na-cional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici. Es tracta de l'itinerari que recorre aquest indret natural practicant el tresc, mitjanant la pernoctaci als nou refugis guardats de la zona. El llibre aporta tota la informaci necessria per efectuar la travessa i adjunta un mapa a escala 1:50.000 del Parc Nacional. El recorregut es pot fer en les modalitats Open i Sky Runner.

Travessa dels Carros de Foc. Nria Garcia i Quera. Sua Edizioak. 1a edici. 2004. 96 pgines.

Cmpings de Muntanya del Pirineu de LleidaEl Patronat de Turisme de la Diputaci de Lleida ha editat un llibret de dotze pgines en el qual explica esquemtica-ment les caracterstiques (categoria, places, serveis, etc.) dels 47 cmpings de muntanya que hi ha a la demarcaci.La informaci es complementa amb una pinzellada sobre l'oferta natural, arquitectnica, patrimonial, esportiva i gastronmica que contenen les Terres de Lleida.

Cmpings de Muntanya del Pirineu de Lleida. Patronat de Turisme de la Diputaci de Lleida. 1a edici. 2004. 12 pgines.

En BTT pel SegriBajo este ttulo Carles Salln e Ignasi Guitart nos invitan a reco-rrer 14 rutas en BTT por gran parte de la comarca del Segri. Ca-da ruta presenta un plano esquemtico del itinerario, los datos bsicos sobre sus caractersticas (kilmetros, desnivel, etc.), el per-fil de cada ruta y los lugares de inters que se encuentran durante el trayecto. Adems, los autores incluyen el libro de ruta descri-biendo cada itinerario, fotografas de los lugares de inters, etc.

Guia de Turisme Agroindustrial de les Terres de LleidaLa Cambra de Comer y el Patronat de Turisme de la Diputaci de Lleida han editado conjuntamente la Guia de Turisme Agroindustrial de les Terres de Lleida. El manual presenta unas ochenta empresas de la demarcacin que se pueden visitar para comprobar sus procesos de produccin y elaboracin, combinando la vertiente ldica y la formativa.

Travessa dels Carros de FocNria Garcia detalla en esta gua la Carros de Foc, una travesa conocida tambin como la de los refugios del Parque Nacional de Aigestortes y Estany de Sant Maurici. Se trata del itinerario que recorre este lugar natural practicando el trekking, mediante la per-noctacin en los nueve refugios guardados de la zona. El libro aporta toda la informacin necesaria para efectuar la travesa y ad-junta un mapa a escala 1:50.000 del Parque Nacional.

Cmpings de Muntanya del Pirineu de LleidaEl Patronato de Turismo de la Diputacin de Lleida ha editado un librito de doce pginas en el que explica esquemticamente las ca-ractersticas (categora, plazas, servicios, etc.) de los 47 campings de montaa que hay en la demarcacin. La informacin se comple-menta con una pincelada sobre la oferta natural, arquitectnica, deportiva y gastronmica que contienen las Tierras de Lleida.

51

52

El balc del serraller Text: Joan Bellmunt i Figueres Illustraci: Sebasti Tamarit i Barrull

52

Desprs de viure cruentes i destructives guerres, Lleida voliarefer-se, redrear-se, tirar endavant...La gent de Lleida, estalviadora i soferta, treballava de sol a sol. Lescorrues de someres i ruquets portant hortalisses i queviures versla ciutat convertien els camins de l'horta en una mena de serpsbellugadisses que donava bo de veure.

Per, mentre aix succea al defora, dintre de la ciutat preniaembranzida el treball artes. Els serrallers cada vegada eren msnombrosos i el seu bon fer els donava un prestigi ms que benguanyat. En un anomenat taller de forja hi treballava un jovemany, ben plantat, i demostrant molta destresa per a l'ofici. Ambpoc temps de treballar-hi ja s'havia guanyat el reconeixement delsaltres companys de feina, de l'amo, que hi veia un futur bonartes, i... de la filla de l'amo, que s'havia fixat tant en la seva bonaplanta com en els dots de bona persona que demostrava amb eltreball i amb el tracte amb els altres.

L'Adri que aix es deia el jove tamb s'havia fixat en laboniquesa i la bondat de la filla de l'amo, la Maria. Per la veritats que no gosava ni aixecar els ulls quan ella passava pel taller

entrant o sortint de casa seva, ja que si b el cor li saltavaacceleradament cada vegada que la veia, d'altra banda eraconscient que ell, un humil treballador, no podia fixar-se en laMaria, que era filla de l'amo i, per tant, d'una situaci socialsuperior a la seva.

Per com que l'amor veritable no es regeix per normes oestructures, la veritat s que tant en el cor d'ell com en el d'ella,cada vegada que es veien ni que fos de passada afloravennobles sentiments. Uns sentiments que van anar arrelant icreixent, fins al punt que els dos joves enamorats ms d'un copes veien tots dos sols, i buscaven qualsevol excusa per sortir decasa amb la finalitat de poder veure, ni que fos un breu moment,la persona que estimaven.

Va passar el temps i aquell foc ardent els cremava el cor: Maria, jo t'estimo! I jo tamb a tu, Adri. No puc viure sense tu, Maria. Casem-nos! Jo tamb penso igual, Adri.

5353

Amb el consentiment de la seva estimada, un dia el jove Adri vaplantejar al seu amo el sentiment i l'estima que sentia per la seva filla,per la qual cosa li demanava el seu consentiment per a casar-s'hi.

L'amo mir l'Adri i li contest que ell pertanyia a una nissaga de bonsserrallers (ja ho havien estat el seu pare i el seu avi) i que aquest oficihavia de continuar endavant a casa seva, per la qual cosa la seva fillanoms es casaria amb qui demostrs ser un bon serraller. Davantaquesta resposta, l'Adri comen a fer d'amagat i fora d'hores detreball el que el seu cap havia imaginat per demostrar a l'amo el queera capa de fer en aquell ofici i per amor a la Maria.

L'Adri comen a freqentar una vella casa que tenien els seus paresi a la qual no hi vivia ning. Els vens el veien entrar molts dies quanla fosca abraava la ciutat i, desprs de sentir misteriosos sorollsdintre de la casa, comprovaven que en sortia ben entrada la nit.

Aix es repetia un dia i un altre dia. El jove entrava portant un saccarregat a coll i quan sortia no duia res. Aix despert la intrigad'aquells qui el veien entrar all. Les parladuries comenaren a fer-

se habituals i molts ja sospitaven que l'Adri amagava, dintred'aquella casa, el fams bandoler "Carrasclet", i que el que portavaal sac eren queviures i per aix quan sortia ho feia amb el sac buit.Aix va fer que els vens denunciessin l'Adri a l'autoritat, amb laseguretat que amagava el fams bandoler.

L'autoritat arrib per entrar a la casa i tots els vens s'arremolinarena l'entrada per veure la captura d'en "Carrasclet". La Maria s'assa-bent de l'aldarull, com tamb el seu pare. Van crrer vers aquellindret on van arribar just en el moment que l'autoritat feia obrir laporta a l'Adri.

Davant de tots els ulls, en lloc d'en "Carrasclet", va aparixer unmagnfic balc de forja realitzat pel jove Adri per amor a la Maria.El balc deix tothom embadalit de tan meravells com era. Mais'havia vist una obra semblant. El pare de la noia manifest que ni ellno hauria fet mai una obra aix. El pare va concedir, all mateix,l'autoritzaci a la seva filla Maria perqu es cass amb l'Adri, ja quehavia demostrat ser el millor serraller de la ciutat.

La Maria i l'Adri van poder fer realitat el seu amor grcies al balc.Un balc que, encara avui, es conserva a la ciutat com a testimonid'una histria d'amor que van viure dos joves lleidatans al segleXVIII. s conegut popularment com el "Balc del Serraller" i estcollocat a la faana del Palau de la Diputaci que dna al carrer delCarme.

5454

Lleida subterrniaUN MN PER DESCOBRIR:

Sobre aquestes lnies, galeria final de laCova del Tabac (Camarasa-Fontllonga).A la pgina de la dreta, galeria principalal Forat de l'Or, al congost de Terradets.

5555

Text: Llus Prez, Maria ONeill, Antoni Satorra Fotos: Josep Llus Gzquez, Antoni Satorra

Les coves sn un dels testimonis de levoluci de la humanitat. La cronologia dels homes en la fase prvia a la construcci ens ensenya

com saprofitaven els recursos de la terra, com l'home deixava la seva petjada i plasmava les seves pors, preocupacions i simbologies.

Pressionat per les necessitats elementals daixopluc de la pluja i del fred en un ambient fora hostil, acorralat per amenaces omnipresents

tant reals com imaginries, les coves es van convertir en un nexe duni entre el bo i el dolent; un refugi i a la vegada una amenaa.

Al llarg de la geografia de Lleida tenim vestigis de l'estada humana a ms d'una vintena d'abrics i coves amb pintures rupestres,

declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO lany 1998.

5656

No va sser fins a les acaballes delsegle XIX que, a Frana, AlfredMartel va comenar a fer explo-racions sistemtiques a les coves i alsavencs; aix es va iniciar el que sanome-na avui dia lespeleologia. Al cap de pocsanys, Mn. Font i Sagu es convert en elpioner de l'espeleologia catalana. A lescomarques de Lleida es t constncia devisi tes de caire preferentmentbioespeleolgic durant les primeres d-cades del segle passat. Per no va ser finsben entrat el segle XX, a partir de ladcada dels 50, amb les primeres campa-nyes a la serra del Montsec, que aquestaactivitat va agafar fora. Lany 1956 es vacrear la secci del GELL (Grup Espeleol-gic Lleidat), que el 2006 commemorarel 50 aniversari. Durant aquests anys, iamb la participaci dels diferents clubsespeleolgics de Catalunya, sha creat uninventari de cavitats de la provncia deLleida molt extens.

Les coves i els avencs que podemexplorar en lactualitat pertanyen o perta-nyeren en la seva gran majoria a un conjuntde conductes hdrics subterranis que trans-portaven laigua per linterior de la mun-tanya, des dunes zones de captaci situa-des en plans superiors, fins a desguassar ales sorgncies al fons de les valls. Lasituaci de les cavitats s determinada pelmarc geogrfic i geolgic. Aix doncs, a lademarcaci de les comarques de Lleidaes poden trobar coves des de les serres delPre-Pirineu fins al Pirineu axial, sempreque aquestes muntanyes estiguin formadesper roques carbonades solubles al pas delaigua. A la serra del Montsec es localitzael fenomen dels grans espais subterranis,donant forma a esplndides i majestuosessales. A linterior del Graller de Boixagueri del Graller Gran del Corralot socultenles dues sales ms grans de Catalunya. Alsconglomerats de la serra de Llers apareixuna de les cavitats amb ms recorregutmundial excavades en aquests materials:la cova de Cuberes, que amb ms de14.000 metres topografiats i 327 m dedesnivell es converteix en la cova msllarga i de ms desnivell de tot Catalunya.

Les calcries araneses i de la vall dIsilconcentren les principals cavitats del

5757

58

ms, la installaci i la progressi percordes per pujar i baixar es fa imprescin-dible. Per tant, es necessita un mnim depreparaci fsica i uns coneixements tc-nics que es fan del tot indispensables perrecrrer el mn subterrani amb seguretat.Es pot comenar per iniciar-se a cavitatsplanes, per mitjans propis o b posant-sea les mans de les empreses daventura quees poden trobar al llarg de les nostrescomarques. Desprs, es poden adquirirels coneixements necessaris per a la pro-gressi dins de les coves, amb diferentscursets que simparteixen a entitats comel GELL, a Lleida capital, o el grup de laSeu-Andorra Anarcoespele, a la provn-cia. Tamb es poden fer cursos i obtenirtota mena d'informaci a la mateixa Fe-deraci Catalana dEspeleologia, amb seua Barcelona.

A la foto superior, primera sala que es troba a la Cova del Tabac (Camarasa-Fontllonga). A la inferior, micro gours a la Font d'Andana (Tuixent-la Vansa).

Pirineu lleidat, com la Cigalera de loba-ga de Baleran (322 m de desnivell), avencde Bargadera (-294 m de desnivell), avencde Baciver (163 m de desnivell), Uelhdeth Tur (161 m de desnivell), avencgran de Cuns dAul (155 m de desni-vell). El Solsons tamb t importantsavencs com el de Montserrat Ubach(202 m de desnivell), un clssic moltfreqentat de lespeleologia catalana.Tamb sn curiosos els avencs delCapolatell (115 m de desnivell) a la serrade Busa, estructurats a les esquerdes dunpetit tur completament allat, anomenatLa Pres amb motiu del seu s per aaquest fi durant la guerra de la Indepen-dncia, d'on no es podia sortir per enlloc.

Tal com es pot observar, aquestes ca-vitats tenen un desnivell considerable onlespeleleg haur dafrontar tot tipus de

dificultats: pous profunds, meandres, blocsinestables, escalades, passos estrets (ga-teres), sifons, cascades, llacs, etc. Per "su-perar" tot aix cal emprar uns estris i unavestimenta adequats al medi subterrani; a

59

La visita a cavitats ja conegudes i ladescoberta de noves cavitats s la princi-pal tasca dels espelelegs que actualmentmiliten en el Grup Espeleolgic Lleidat.Pel que fa a la recerca de noves cavitats,en aquest moment es treballa a la vall dela Vansa, on shan descobert interessantscavitats; tamb es troben en cursdexploraci la Font dAndana a Tuixent-la Vansa a prop del poble de Padrins idiferents avencs al mateix masss calcaride Port del Comte. Algunes cavitats de lesTerres de Lleida de visita senzilla (esrecomana anar-hi sempre en grup, maisol) que poden servir per iniciar els espe-lelegs aficionats sn el Forat de lOr alcongost de Terradets, la Cova del Tabac alMontroig, el Botet de casa Rei a la serra deLlers, la Fou de Bor a la Cerdanya, lacova del Brugal a Sant Esteve de la Sarga,

Sobre aquestes lnies, grancolada a l'avenc del Cataplanell,a Coll de Narg. A la dreta, unamostra de les estalagmites quees creen a la Font d'Andana,situada a Tuixent-la Vansa.

61

el Forat del Gel al Montsec de Rbies i laCova dels Muricecs al pant de Sells.

No cal dir que la por al desconegut il'accs difcil a les coves han donat lloc allegendes i mites que intriguen, fascinen igeneren nombroses fantasies. Els nomsatorgats a algunes cavitats de les Terres deLleida parlen per si mateixos: el Baborellde la Dona Morta, el Pou dels Diners, elForat de lOr i molts daltres. Les llegen-des que s'han generat al seu voltant tambtenen una forta tradici a les comarquesde Ponent, com la que es conta de laGrallera del Coll de lOlla, on diuen queshi amaga un tresor; lo Forat de la Gralleraa Durro, que s tan profund que arriba almateix infern, o el Forat del Moro, aEstas, que, segons la tradici, s una covatan llarga i fonda que arriba fins al cellerde la casa Fort. A lavenc del Capolatell hiha un dimoni pintat a la paret, suposemque com a avs de lentrada a linfern.

Cal fer, en darrer lloc, una crida alcivisme. En endinsar-nos a linterior deles muntanyes cal respectar al mxim lafragilitat del medi subterrani. Tenint encompte que les cavitats estan lligades alseu funcionament hdric, abandonar ollenar escombraries no solament alterael microclima sin que tamb repercuteixen laprofitament que lhome fa de lesfonts i de les surgncies. Tamb shan derespectar al mxim les formacions comestalactites, estalagmites, banderes, gours,colades i perles, que noms tenen rad'existir al seu ambient natural. Es tractaque les futures generacions puguin gaudiren tota la seva plenitud de les magnfiquesi singulars meravelles subterrnies queens ofereixen les Terres de Lleida.

Espectacular sif terminalal Forat de l'Or, situat alcongost de Terradets.

Sabeu que la sala del Graller Gran del Corralot, amb unes

dimensions mximes de 105 metres de longitud, 47 metres d'am-

plada i 64 metres d'alada i un volum de prop de 110.000 m3,

seria capa d'encabir la Seu Vella de Lleida?

Sabeu que la Cova de Cuberes, situada a la vall de Serradell, a

pocs quilmetres de la Pobla de Segur, s la cavitat amb ms

recorregut i major desnivell de tota Catalunya?

Sabeu que la font anomenada els Gells del Joeu, a prop de

l'Artiga de Lin, a la Val d'Aran hauria desaparegut si no fos per la

tenacitat d'en Norbert Casteret, espeleleg francs que va demos-

trar que l'aigua que es perd al forat de Toro, a la vall de Benasc,

no reapareix al naixement del riu sera, sin que va a parar a la

Val d'Aran, impedint aix que es desvis el curs natural de l'aigua?

Per a curiosos...

63

Las cuevas son uno de los testimonios de la evolucin de la humanidad.A lo largo de la geografa leridana tenemos vestigios de la presencia delser humano en ms de una veintena de abrigos y cuevas con pinturasrupestres, declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCOen el ao 1998. Cuevas y cavidades que han dado lugar a mitos yleyendas como la de la Grallera del Coll de lOlla, donde dicen que seesconde un tesoro; el agujero de la Grallera en Durro, que es tanprofundo que llega hasta el mismo infierno, etc.No fue hasta finales del siglo XIX que, en Francia, Alfred Martelcomenz a hacer exploracionessistemticas en las cuevas ycavidades y as se inici lo que hoyconocemos como espeleologa. Enlas comarcas de Lleida estaactividad no empez a tener fuerzahasta bien entrado el siglo XX, apartir de la dcada de los 50, conlas primeras campaas en la sierradel Montsec. En 1956 se cre laseccin GELL (Grup Espeleol-gic Lleidat), que en 2006

UN MUNDO POR DESCUBRIR: LLEIDA SUBTERRNEA

celebrar su 50 aniversario. En todos estos aos y con la participacinde diferentes clubs espeleolgicos de Catalua se ha creado un inven-tario de cavidades de la provincia de Lleida muy extenso.En las comarcas leridanas se pueden encontrar cuevas desde las sierrasdel Prepirineo hasta el Pirineo axial, siempre y cuando estas montaasestn formadas por rocas carbonatadas solubles al paso del agua. En lasierra del Montsec se localiza el fenmeno de los grandes espaciossubterrneos, dando forma a esplndidas y majestuosas salas. En elinterior del Graller de Boixaguer i del Graller Gran del Corralot se

ocultan las dos salas ms grandesde Catalua. En los conglomeradosde la sierra de Llers aparece unade las cavidades con ms recorridomundial excavadas en estosmateriales; se trata de la cueva deCuberes, que con ms de 14.000metros topografiados y 327 me-tros de desnivel se convierte en lacueva ms larga y de ms desnivelde toda Catalua. Las calizasaranesas y del valle de Isil

D ' I N T E R S

GELL (Grup Espeleolgic Lleidat)C/ Comer, 25 - 25007 Lleida

Tel. Fax: 973 24 23 29 www.lleida.net/clientes/cel/gell.htm

Federaci Catalana d'EspeleologiaC/ Girona, 78 pral. - 08009 Barcelona

Tel. 93 265 22 41 Fax: 93 265 32 83 www.espeleo-cat.org

65

concentran las principales cavidades del Pirineo leridano, como laCigalera de Baleran (322 m de desnivel), sima de Bargaleda (-294 mde desnivel), sima de Baciver (163 m de desnivel), Uelh deth Tur(161 m de desnivel), sima grande de Cuns dAul (155 m dedesnivel). El Solsons tambin cuenta con importantes simas como lade Montserrat Ubach (202 m de desnivel), un clsico muy frecuentadode la espeleologa catalana. Tambin son curiosas las simas del Capolatell(115 m de desnivel) en la sierra de Busa.La visita a cavidades ya conocidas y el descubrimiento de nuevas es laprincipal tarea de los espelelogos que actualmente militan en el GrupEspeleolgic Lleidat. Respecto a la bsqueda de nuevas cavidades, elGELL est trabajando en el valle de la Vansa, donde se han descubiertointeresantes grutas; tambin estn en curso de exploracin, la Fontd'Andana, en Tuixent-la Vansa y distintas simas en el macizo calcreo

de Port del Comte. Para los que se inician en la materia se