“Les improvisacions són millorsquan es preparen”, s’atribueix aShakespeare. M’ha vingut al capaquest inici de curs escolar. Sa-ben bé –la publicitat ha estatmassiva– que som 616 els cen-tres educatius en el projecteeduCAT1x1 (xtec.cat): pretén laintegració definitiva de les tec-nologies digitals a l’escola. N’hiha 557 que ja adquireixen les lli-cències digitals, a fi que cadacriatura disposi de la seva mot-xilla virtual. La misteriosa boti-gueta es diu Àtria (atria.cat) ineix del Departament d’Educa-ció. No sé qui n’és el botiguer. Defet, els editors l’han denunciatals tribunals: “S’apropien drets,

et fixen preus. Tot ha estat unaimprovisació absoluta, i és unairresponsabilitat”, diu el seu pre-sident. Algú pot pensar que arael problema són els ordinadoretsde 25 cm, o la clàssica penosafeina de Telefónica, oi? Doncsno: l’enrenou va més enllà.

Això és un experiment social.Els nens no tenen papers, elsnous Netbooks tenen energiaper unes hores (per ara, ja veu-rem d’aquí a uns mesos), els pa-res semblen perduts. Arreu ones fa algun experiment exigimmesures de seguretat: res no esdeixa a la improvisació, especial-ment si són elements perillosos.Hi ha sortides d’emergència, es-pais de descontaminació, perso-nal entrenat. Doncs, mira peron, a l’escola es juga amb la ten-dresa dels preadolescents –ma-

terial ben delicat i no recicla-ble–, com si a ningú no li impor-tés si falla. De retruc, les famí-lies, els professionals de l’ense-nyament i la societat podem re-bre-hi, també, si la cosa no rut-lla. Els únics sants són els polí-tics i els alts tècnics, que decidei-xen des de l’oficina.

Jo estic a favor de la digitalit-zació, no es pensin. Fa poc heparlat del nostre projecte, perexemple, a educadors d’Holandai d’Escòcia. I saben què? Encarase’n riuen. Allà miren de tenirbones aules d’informàtica, pis-sarres digitals i el que vostès vul-guin, però no a la brava sinó ambun pla i una preparació previs.

A Catalunya hem estat capda-vanters en innovació escolar, iens en sentim cofois. Però des defa uns anys sotraguegem. Llegei-

xo en una recent tesi doctoral dela Universitat de Vic que “la reno-vació pedagògica neix com el re-sultat d’incidir en les situacionseducatives per tal de millorar-les,trobar solucions a situacions pro-blemàtiques o introduir nous ele-ments en la pràctica escolar.Aquesta voluntat [...] s’enriqueixa partir del contrast entre puntsde vista diversos”. Cal estar a pri-mera línia de foc, apropar-se a lesaules. Massa il·luminats podenprovocar experiments desastro-sos. EduCAT1x1 podria ser unbon projecte, sense víctimes col-laterals entre docents, famílies icriatures, si es visqués a la reali-tat. El professorat som dòcils iobedients –sempre ho hem es-tat– a les indicacions de ministe-ris i conselleries. I ho seguiremsent. Cal, però, més seny: hi ha

massa pressa per balafiar els di-ners de la UE i del projecte esta-tal Escuela 2.0. Hauríem d’ha-ver-nos preparat millor.

El jovent l’eduquem per al fu-tur, no pas per guanyar uneseleccions o aconseguir portadaal diari. En un titular recent lle-geixo: “Excés de finestres”, tot ique haurien d’haver escrit: “Ex-cés de pressa”. La política educa-tiva vol més cura de la formació iatenció del professorat, ha decomptar amb les famílies, reque-reix proves objectives externesde resultats educatius i, final-ment, necessita estabilitat en elsprojectes, sense actuar a la ba-balà. Siguin seriosos, que els do-cents sí que ho som.

Professor de filosofia a l’Institut Illa de

Rodes (Roses) / fserra@catalonia.net

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Aquí s’educa improvisant, o noXavier Serra i Besalú

El Punt, 9/10/10

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/313675-aqui-seduca-improvisant-o-no.html