Paisatge europeu: Draguignan (Provença)

BACALLÀ A LA BISCAÏNA

Qui Més=talla el bacallà

Any VII. Núm. 335-Barcelona, dijous, 18 de juliol de 1935

1 Y ILI X1L)L/IV Aquest numero ha per lapassat censuraPreu: 3 0 cèntims - Rambla del Centre, 1 9 - Tel, 23118 - Subscrlpcl0: 3'30 pessetes trimestre

Els cinc sentits de la terra MIRADOR INDISCRETHavent per fi realitzat la seva unitat, ha-

vent assegurat les seves relacions amb lescoses, segura d'ella mateixa, la terra esposa avui acercar el secret de la seva vidai de la seva pròpia existència. No sempreha estat així ; la terra ha marxat de des-coberta en descoberta abans d'arribar amestressa d'ella mateixa : com un infant,ha après de mica en mica a servir-se delsseus sentits : els sentits de la terra són elsseus continents.

Amèrica és l`oïda; per ella pren l'ame-

Ves coses, com els orbs, amb els seus llargsdits magres ; primitiva, utilitza el sentit mésfàcil de commoure, el dels embrutits o delsafillats, el tacte. Com els infants i els sail-vatges, els oceànics palpen, per a reconèi-xer-se, en llur nit estúpida. El tahitià aca-ricia i •poleix la seva pagaia, com e1 sdl po-leix els coralls i com els cocoters acaricienel cel rosat amb llurs palmes. Ho palpatot, buscant acostar-se tant com pot a lasubstància i no perdre ja el contacte amb ella.

Europa, per últim, és la vista. Només

la vista pot seguir els cossos en llur movi-ment i després elevar-se del moviment ales coses. ftuada ' a igual distà cïa'dels nid-

ratges d'un aire massa transparent i de

les mentides de les boires massa espesses,només ella ha pogut posar al punt l'ins-

trument suprem del coneixement i esdevenir

la petita cambra fosca on desfilen les imat-ges de tot el món.

Massa abstrets i privats _de la bona vista

de l'europeu, ells jueus, per a viure a Euro-

pa han hagut d'inventar les ulleres... Mi-

rada llampeguejant del blanc davant la qual

feres i salvatges baixen els ulls. Fletxesllançades pels ulls d'Argus. La vista és el

relleu, és la raó, és l'arquitectura ària i la

claredat de les idees ;il'europeu ha espavilat

els ulls dels altres homes, aorbats pels fan-tasmes, els símbols, els mites i els dogmes.

aPotser—diu Voltaire—en altres globusexisteixin sentits dels quals no tenim idea,

i 'llur, nombre augmenti de globus en gbo-

bus, i que l'ésser que té sentits inriombra-

bles i perfectes sigui el terme de tots elséssers.» Aquest ésser amb mil sentits és

Brahma, és Ja Consciència, és Déu. Peròla ten'a només té cinc sentits, a imatge

de l'home.. PAÜL MORAND

(Copyright Mitropress)

Es Dijous .Blancs

HORTENSIAEn tombar la vuitantena, Hortènsia vivia

encara amb el seu Xiquet, un esquitx d'ho-me. Alta i ben formada, li Qassava gairebéd'un metre i, quan sortien plegats, tothomexclamava

—Ves aquest home, quina dona que esva triar!

Si el Xiquet pescava amb canya o ambpalangres tot el dia, Hortènsia triscava comuna desesperada a les cases benestants delveïnat, on li haurien regalat la soldada dene haver equivalgut j er ella com un avísd'invalidesa i això li hauria infligit un copfatal, perquè fins considerava una ofensaque hom pretengués indicar-li els sistemesde neteja

—No s'amoïni, que ja l'entenc !1 s'enfilava fins al sostre, fregava els pa -

tis i rentava les portes com una xicota devint anys. L'únic repòs d'Hortènsia era anara visitar els pobrés de d'hospital, la tardadels diumenges, i no hi acudia mati senseun present : quart no hi portava una al-mosta de musclos arrencats de les roquespel mateix Xiquet, hi duia un parell demagranes del magraner que enjoiava la sevaeixida i estenia les branques per damunt dela paret de tanca.

Un matí, però, el cor va enganyar-latot just encimbellada, la còrpora d'Hortèn-sia es desi5lomá. Estirada a terra, semblavaque tenia el cap més menut, perquè les qua-tre grenyes de cabells, xopes de sang, dei-xaven.al descobert la clepsa nua. Un perold'aigua fresca retornà Hortènsia:

--No és res ; total un cobriment de cor !1 refusà metge, bàlsams i embenatges:—El cap, rai! Vells i criatures, de seguida

el tenim guarit.'Recolzada al llindar, Hortènsia, tot d'una,

somrigué :—Sentiu? No ho sentiu? Tinc l'orella

molt fina. Són les denses populars que ron-den per baix-a-mar; si m'afanyo, ja m'a-trataran enllestida. —1 recomençà la tasca,sense que ningú li'n pogués dissuadir. Quanl'estrident corrua festiva s'apropava, Hor-tènsia es posà dreta dalt el pedrís • i, endesfilar els gegants, escarní l'urc dels per-sonatges .

—.No :s hi ha.,jre _ta ti l Si J? > a,io.rés..ivomes ús ersoe ty ew .. .-- .

Hortènsia, .després de la caiguda, encaravisqué tres anys més. Corbada com la vergaque aguanta un raïm feixuc, inclinava latesta, tot clavant les puntes acerades delsulls a la terra avara.

L'anècdota que li plaïa més d'ex¢licar,entre la música del seu riure prim, acusavaeloqüentment el seu caràcter:

=Una vegada, en època d'eleccions, vin-gué el cacic. No el volia pas obrir, però emfeia gràcia, frerquè fingia la veu, tot cri-rlant : «Obriu, obriu, que no us vinc pasa robar». Jo el guaitava per la veixetaencès com un perdigot, es regirava les but-xaques. Per fi, vaig afranqurr-li el pas i,bo i allargant-me una papereta de votació,em digué, ple de misten : «Doneu això alvostre home i que procuri de no quedar ma-lament. — Miri-la, veu?» 1 vaig esquinçar

-la en mil bocins.Un Fidias conterrani popularitzà una talla

representant una vellarda de trets suaus, elcos curt i les cames llargues, amb unesclaus grosses a la mà dreta i una plàterade sards a l'esquerra. L'estatueta cimeja enuna pilastra de barana de fusta tornejada,que té per fons un sòcol groc i per dosserun bígam blau.

Es Hortènsia, que regna en el seu mónsenzill, amb un deix immortal, tot saludantamb les paraules del poeta

Si l'ànima tens d'àngel o d'infant,avant.

S.

El principis son dificu!EososEl senyor Jaumar es passejava amunt i

avall per les oficines de les japs dei! carrerde la Diputació, amb cara de prunes agres,i tots els que se li acostaven per demanar-liles causes del seu embotament eren allunyatsamb una mirada esfereïdora.

La senyora Ibarrola de Batista, que pre-sidia una penya, prengué la decisió d'adver-tir els nou vinguts que el senyor Jaumarno estava de filis :

—Es inútil que os acerquéis a él, porqueestá imposible. Y las razones del enfado de-ben ser poderosas en un hombre siempre tanapacible !

—Son susceptibilidades propias de los no-vatos en política ! —féu, sorneguerament, lasenyoreta Escoda, amb aire d'aquelles queja en tornen.

Un doble

De mica en mica, s'amà sabent que elsmotius del rampell del senyor Jaumar erenl'oposició dels gestors de la Lliga a la sevapolítica fiscalitzadora dels empleats muni-cipals.

La bellíssima senyora de Col! compadiaaixí el senyor Jaumar:

—Al pobre don Francisco le van a acarrearmuchos disgustos sus originalidades..,

---Quita! Pero si no es nada nuevo! A míse me antoja que, en ese aspecto, el señorJaumar es precisamente el doble de José Ma-ría Massip !—contestà, donya Camila Vigode Delás.

A tres quars de quinzeArran de la Festa Major Penedesenca, la

prémsa;'en general, donà mostres de no es-tar à la paga quant a folklore catalé. Men-tre un diari gràfic anomenava Ball de lesCintes el B'all:de ales Gitanes, un altre escri-via Xiquets de Valls en lloc de Castellersdel Vendrell, i una revista donava a enten-dre que Martorell també és Penedès.

Quan els organitzadors reberen la visitad'un repòrter d'Ahota respiraren de satis-facció i li explicaren, amb tots els ets i uts,les característiques de cada dansa, perd noíli^CâaC°a4i°« :;^3nae;;l'L'.:1 ::IJ ^r^?rndr^^1

'((Estos son los formidables cimientos, losque han de sustentar el peso de hz torre ytener vigor suficiente alzar una manoy em^uñar el porrón.»

Encara s'hi capl

Interrogat sobre l'estat actual de les for-ces lligueres a la «província» de Tarragona,En Casabb contestà, eufòric, , que cada diaanaven adquirint més ufana i que, per talde fer un recompte de forces, convocarla elsalcaldes amics. Així ho féu, però solamentn'hi acudiren tres.

IEn Duran i Ventosa el renyà mig ensorna

—Va'ja, Casabò, que us heu lluït!--Don Lluís, hi ha collaboracions que

maten!

Prou imitació!En conèixer-se ]''èxit que havia assolit

Azaña a Bilbao, unes japs barcelonines s'a-pressaren a cursar, frenètiques, un telegra-ma a llur secretària general, senyora PilarVelasco, concebut en els següents termes:

«Urge organizar acto cedista en Bilbaopara contrarrestar perniciosos efectos mitinAzaña.n

La contestació ha estat aquestauUna cosa es Mestalla y otra Lasesarre.

Sentimos. Saludos.»

La poesia i el ballJoaquim Montero les ha donades, amb

més intensitat que mai, per fer versos.No' assisteix a cap acte que no porti pre-

parades unes quartilles versificades.Darrerament, a una de les festes on va

concórrer, s'anuncia que al final hi hauriaba1L Les adhesions, per tant, foren llegidesde pressa. Els discursos foren breus.

S'aixecà Montero...—(Porto uns versos — digué —. Els lle-

geixo?Ningú no gosà dir que no.Només, discordant, es sentí una veu de

dona:—Adéu, ball!

EI repòs d'Enric BorràsEs troba 'a Barcelona ál gran actor ca-

talà Enric Borras.Ha vingut a reposar.Hem dit reposar?A cada instant rep invitacions i precs per

a anar a mil llocs diversos.Ara, ha de visitar un Ateneu de Bada-

lona. Ara, volen que vagi al festival delMontepiu dels artistes. Ara, ha d'honoraramb la seva presència l'homenatge al ve-tera aficionat Manuel dels Ous. Ara, el re-dlamen a la ràdio per a commemorar Gui-merá,..

Borràs no té, no sap tenir, mai, unanegativa.

—Això no pot ésser ! —li observava l'altredia un amic —. Hauríeu de trobar la ma-nera de dir alguna vegada que no.

—Ja l'he trobada fa temps.—Aleshores.,.—IEs tracta de treballar. Quan treballo

em deixen una mica tranquil. El treball,per a mi, és l'únic repòs.

Margarides als porcs

Els administradors dels diaris )'a no fancas d'aquella excusa que es troba en lestres quartes parts de les baixes que es for-mulen per carta : «}F vent-me d'absentarde Barcelona per llarg temps», etc. Com sino hi hagués correus!

'En canvi jaµno es , tan„ freqüent e^uacttua-^baja del periódico porque no me sirve paraenvolver.»Quan el propi director, senyor Burgada,

va llegir aquesta carta, va encetar — r noel va acaba- — un renec que en aquellacasa hauria tingut doble importància, 1 ex-clamà:

-Ves, trenca't el cap escrivint, posa-hitota la fe, perquè et surti un ximple comaquest.,:

Orfodòxia rigorosaT tot parlant de l'ancianissim Brusi...Una vegada, un redactor va usar la frase

tòpica : «aunque no comulgamos en susideas».

'L'esmentat senyor Burgada va cridar-lo:.—Miri, aquesta frase no la torni a es-

criure mai més. Aquí només comulgamosamb la sagrada comunió.

Procedímenf eficaçUna nit, en un escenari del Parallel, dos

periodistes van tenir una sorpresa inespe-rada : un coreògraf que els demana quel'informin on podria publicar uns treballscientífics, a quins homes de ciència podiaanar a trobar:

—He descobert — deia — que el sol noprodueix ni llum ni calor, i ho demostrocientíficament.

EQs dos periodistes es van creuar unamirada d'intelligència : aquell home no hidevia ésser tot! Però un d'ells va cometrela imprudència de dir-li

—No sé a qui pot interessar això. Miri,vagi a trobar el senyor Comas i Solà, o elsenyor Fontseré. No els hi puc presentarperquè no els conec, però estic segur quel'atendran.

Al cap de pocs dies, un dels interlocutorsva trobar el doctor Fontseré i va creure útil

avisar-lo, tot salvant la seva responsabilitat,de la visita que potser rebria.

—Ja pot venir, ja — respongué el directordel Servei Meteorològic de Catalunya —.Tinc un procediment infalible per a esqui-var aquesta mena de gent. Faig veure que

hi prenc interès i els dic : «Porti'm els seustreballs. Els estudiaré amb molt de gust,perquè ara precisament estic treballant enla mateixa qüestió.» I no torna cap d'ells,per por que li prengui la prioritat del des-cobriment.

Que comenci a tremolar!

La campanya dretista contra La Vanguar-dia ha arribat, aquests dies, al raig viu, de-gut al fet de no haver publicat ni una foto-grafia de l'acte cedista de Mestalla.

—Nada, que ese Calvet se la ve a cargarcon todo el equipo!

—Y quién le alcanzará?—Las onzas con peluca de Jover y Nonzll

L'única coincidència

Una persona de bon sortit ha tingut ladissort de caure en un grup de comunis-toides dels que s'estilen per aci, fills depis aficionats a la revolució verbal.

Després d'una discussió, estèril més quecap altra, conclou :Ja veig que almenys tenim un punt

de coincidència. Ni els marxistes, ni els, que no en som, no hem llegit mai Marx.

ricà el seu plaer més gran ; constantmenta l'escolta, no li agrada sinó el que no hapnkit , , I lli., '•-x- : _r

cinema ; els americans inventen el cinemaparlant . Llurs ancestres són l'indi OrellaLlarga ajagut a terra per tal de sentir,

llegües lluny, el galop d'un cavall ; Edison,

pare de cinquanta milions de telèfons. Als

Estats Units, les noticies volen ; Wall Street

és ]''orella del tirà que escolta tot el que

xiuxiuegen les cotitzacions de les matèries

primeres sotmeses a la seva llei. Duhame

desafia els pintors de dibuixar Chicago

«només la música», diu... Això també és

veritat per a la pampa de l'Amèrica del

Sud i per a la selva de l'Amèrica Central

l'ull no got abraçar-les, la vista hi perd els

seus drets. Cap continent no és més víc-

tima dels timbres, més sotmès a la paraula;

a Amèrica, el nas i tat serveix d'altaveu

els speakers de ràdio hi fan fortuna i les

dones se'ls lliuren.Asia és el gust, oposició de la llengua i

del paladar ; ]'asiàtic no s'entreté pas a

reconèixer l'objecte conegut i catalogat des

de. temps ha, sinó a definir les seves mo-

dalitats, els seus sabors. A Asia, tot té

aquell regust de bilis que coneixem prou bé

els malalts del fetge i que els filòsofs

anomenen l'amargor dels plaers... El gust

és egoista, interior ; per ell el japonès frueix

o sofreix amb un rostre impassible. A Xina,

la intelligència té per res°ervori el ventre

que rep dls fruits del treball realitzat pel

paladar ; la cuina hi assoleix el darrer grau

de l'ert i de la depravació ; hi barregen les

flors amb la caça ; cinc o sis perfums s'en-

trecreuen en un mateix plat ; cada rostida

es fa amb focs de illenyes aromatitzades de

maneres diferents, les viandes només s'hi

consumeixen en trinxats sense sabor... «Cui-

na oculta i savia—diu Bonnard—, que crea

en el gust una mena de clarobscur i suscita

uns fantasmes de sensacions que llur inani-

tat converteix en quasi indefinibles.

L'olfacte fa d'Africa un continent essen-

cialment ólfactiu. IEl negre és l'home que

té el nas més gros ; els seus narius oberts

amb excés corren a trobar les olors. I li

agraden infectes; el seu cos, untat de man-

tega rància, ]''encisa ; millors que els bàl-

sams d'Egipte o les mirres i els henjuins

d'Etiopia, les fetideses de la selva, la ferum

de les carronyes, l'ozon pudent de les tem

-pestes equatorials penetren amb 'llur volup-

tat el més voluptuós dels éssers. En aquest

continent misteriós, el seu nas li serveix

per a veure, li assenyala el perill, l'avisa

que s'acosten els dimonis que rodegen els

blancs.Oceania viu pel tacte. Vol patinar totes

A la pàgina 2:En la mort d'Alfred Dreyfus. Un proa

cés que informàfOf un período polític.

A la pàgina 3:Azaña, Gil Robles i Lerroux, aMRes•

falla. València, estadi polífic, per

Du Paty, Dreyfus, Mercier, Esterhazy

La rehabilitació de Dreyfus(de ))L'lllustrationr) de l'època)

Josep. MnRIA DE SAGARRA

'

—Ja hem fet bé de fer ara lea vacances.T'imagines estar-se amb un temps així aParís?

(Nfarianne, París)

BODEGA «EL NOIA"de Sant Sadurní d'Anoia

Vins, Xampanys i Misteles

SERVEI A DOMICILI

vins de tanlà a o'go, o'6o i o rlo pts. el litrt

ENRIC GRANADOS, 95. - Telèfon 80741

2 MIRs.IIDR 18-VII-35

EN LA MORT D'ALFRED DREYFUS LÄI'E IUTIVque^ tot un perUn procés

Tot d'esdeveniments polítics retarden les

trials jueus, fou militar francès perquè, des-prés de la guerra del qo, son pare optà perla nacionalitat francesa. Arribat a capitad'artilleria en 1889, es prometé, i es casàen i8go, un cop admès a l'Escola Superiorde Guerra, de la qual sortia, dos anys des-prés, ben qualificat i entrava a l'estat major.«Tenia la carrera oberta, brillant i fàcil,l'esdevenidor se'm mostrava sota bells aus-picis. Tot en la vida semblava somriure'm»,escrivia ell mateix més tard en el seu patè-tic llibre Cinq années de ma vie (1894-99).

Ben aviat havia d'arribar dl drama.Cridat al ministeri de la Guerra el 15 d'oc

-tubre de 1894, amb l'encàrrec de presentar-s'hi de paisà, Dreyfus és rebut pel coman-dant Picquart, que ]'introdueix davant elcomandant Du Paty de Clam, al costat delqual hi ha el cap de la Seguretat, Cochefert,a qui Dreyfus no coneix.

—He d'escriure una carta i tinc mal enun dit. Voleu escriure4a per mi?—preguntael superior.

Dreyfus va escrivint sota el seudictat.Quan deixa la ploma; ressonen aquestes pa-raules :

—En nom de la llei, us detinc. Esteu acu-sat del crim d'alta traïció !

s^#

Aquest home que moria divendres a Pa- acabada i tramesa al president del Consell;

rís, amb el grau de tinent coronel i a se- Emile Combes. Després, es fa una nova

tanta-cinc anys d'edat, va passar cinc anys enquesta que dura vuit mesos de l'any 1904;

de la seva vida amb els sofriments pitjors tots els testimonis tornen a declarar, la ins-

que pugui experimentar un home, memtre trucció és refeta de cap i de nou.

el seu nom omplia el món sencer i era, a,,

coses, fins que l'activitat reprèn en junyFrança, un símbol ele 1906. El rz de juiliol el Tribunal de Cas-

Alsaeïà, nascut a familia

d el dnus- sació emet sentència anullant les anteriors.bre de rés, d'una família de rics indos- Dreyfus és reintegrat a l'exèrcit i conde-

es querella, no contra 1 article, sino nomencontra certes frases ele Zola. El novellistaprotesta ; però és que el govern vol evitartot debat que vagi al fons de l`afer Dreyfus.

Es ara que aquest comença a pendre aque-lla importància que en farà, senzillament,l'Afer, per antonomàsia.

E4 procés té lloc en unà atmosfera de ba-talla. Zola en surt condemnat a un any depresó i tres mil francs. Clemenceau havia

íode polític al

latr

culpabilitat o en la innocència de Dreyfus diera el principal article de la fe política i pàdhuc religiosa de tot francès. «Defensem cla Pàtria i l'Exèrcit», deien uns ; «Volem cla Veritat i la Justícia», deien els altres. 1Un problema judicial adquirí les proporcions fd'um problema nacional. r

Els reaccionaris, molts d'ells enemics de tla República fundada per Gambetta, havien tarribat a desencadenar una demagògia pa- ttriòtica i militarista. Els primers defensors ede DTevfus eren en majoria intellectuals :Zola, Anatole France, Marcel Proust, Da-niel Halévy, Gaston Paris, Marcel Prévost,etcètera.

No era sols una qüestió d'antisemitisme,per bé que els antisemites eren els més cri-daners dels antidreyfusistes. Hi havia jueusnacionalistes, i tots plegats maleïen ' «els

j ueus, els protestants i els francmaçonsn.No era doncs una baralla de raça, sinó depolítica i de religió. 'Els partits hostils a laRepública exaltaven sense prudència, des-prés del procés Zola, el retorn al règim auto-ritari. La Croix deia que el govern recol-zava per últim sobre la França catòlica»,i La Civiltá Cattolica, òrgan romà dels je-suïtes, afirmava refocillant-se que «lla Fran-ça de la Revolució estava morta». La ba-talla no erá en favor o en contra dels jueusi de Dreyfus, sinó' en favor o en contradels Drets de l'Home i els principis de laRevolució.

Ja hem dit que no foren homes políticsels primers defensors de DTeyfus. !Els par-tits Dantirepublicans i antidreyfusistes, ha-vent-se volgut servir de la demagògia anti-dreyfusista, es trobaren enemics de tot depretesos dreyfusistes que no ho eren al co-mençament de 9'afer.

Mesures impopulars però hàbil; del mi-nisteri Waldeck-Rousseau tingueren per con-següència la desfeta de l'antidreyfusisme agi-tador i la victòria republicana.

Això que Maurras batejà de «miserableanècdota r les seves conseqüències alimen-taren tota la política francesa des de 1898a 1914. Per a Maurras 1 "afer fou la' granocasió : «Li ha proporcionat: 1$ fils amb 'elsquals, aranya infatigable, ha teixit una granteranvma per a atrapar partidaris i deixe-blesn, diu Oécile Delhbrbe.***

I Dreyfus, el propi Dreyfus, quin paperfeia en tot això? Cap, absolutament, es pòdria dir. El prefecte de Policia Louis Lé-pine; que assistí al consell de guerra a portatancada de désembre de 1894, nota en elsseus Soüvenirs

«Quant a Dreyfus, sembla estrany al de-bat. Responia peresosament a les pregun-tes, amb una veu blanca. Les acusacionsmés precises dl deixaven impassible. Capsobresalt d'indignació, cap crit del cor.»I quan el procés de Rennes, els mateixos

Aquell any, al ministeri de la Guerra s'ha-via experimentat la sensació d'haver -se produït algunes escapades, però sense poderprecisar res. Un subagent del servei d'in-formacions, una dona dita Bastïan que feiafeines a l'ambaixada d'Alemanya, hi haviarecollit, del cistell de papers del despatx del'agregat militar, un document que na dei-xava lloc a dubtes sobre la reahtat de latraïció Aquest document; que s'ha fet cèle-bre amb el nom del bordereau, era una menad'índex d'informacions trameses i estava es-crit en paper quadriculat.

Tot seguit començà una enquesta. Homsuposà que el culpable havia d'ésser un ofi-cial d'estat major. En el bordereau hi haviaunes impropietats de termes que no podiacometre un oficial d'artilleria. S'hi parlavadel canó de izo sense precisar si es trac-tava del izo curt o llarg ; però ningú no enféu cas.

Les sospites aviat quedaren circumscrites isobre el capità Alfred Dreyfus pesà la mésfeixuga de les acusacions. Dreyfus era jueui la violenta campanya antisemita de Du-mont havia fet efecte sobretot dintre l'e-xèrcit.

El general Mercier, ministre de la Guer-sellavá prudéncia, queda decidit de detenirDreyfus de la manera ja explicada.

IEIs escorcolls a casa seva i a casa delseu sogre no donen pesultat. Ni tan solss'hi troba paper q taddçulat.

EI ag d''octubr 'el" comandant Du Patyaconsella, en el seu informe, d'abandonarles actuacions contra Dreyfus, per mancade proves: .

El general Mercier vacilla, però una insi-diosa campanya de premsa començada perLa Libre Parole, l'òrgan antisemita de- Dru-mant, té per resultat la corñpareixença deDreyfus davant el consell de guerra, que escelebra, el 19 de desembre de 1894, a portatancada, malgrat les protestes de- la defensa.

Dreyfus, gràcies a uns documents comu-ni cats a darrera hora, desconeguts per l' •cu-sat, pel seu defensor i àdhuc pel comissaridel govern, és cóndemnat ei dia az a depor-tació perpètua en un recinte fortificat i de-gradació militar.

^El 5 de gener de t895 té lloc la deshono-rant cerimònia i el iq, el dia mateix enquè Félix Faure ocupa la presidència de laRepública, Dreyfus és conduït a La Rochelle,després á Saint-Martin-de Ré, i finalmentembarcat subreptíciament cap a l'Illa delDiable.

Per la seva banda, Mathieu Dreyfus, ger-mà del condemnat, publica a Brusselles, ennovembre de 1896, un fullet redactat perBernard Lazare : Un error judicial : La ve-ritat sobre l'afer Dreyfus, que és tramès alsparlamentaris: Una altra edició, publicadaa París, es posa a la venda. Demano larevisió del procés, i ara no serà a porta tan-cada que podrá ésser jutjat, sinó davant totFrança », deia.

Quatre dies després, Le Matin publica unfacsímil del .bordereau, i.l'agrégat militar del'ambaixada ailemanya, el tinent coronelSchwartzkoppen, s'adona • d'un error que elseu govenn no li permet de rectificar : Drey-fus havia estat condemnat en lloc d'un talEsterhazy, ex-suau pontifici, ex-legionari,home tèrbol, amic del comandant Henryque .fou qui acusà més rodonament Dreyfusdavant el consell de guerra i qui donà, abansd'aquest, la notícia de la detenció de. Drey-fus a La Libre Parole.

El diputat nacionalista Castelin interpella,i mentrestant Henry fa falsificar alguns do-cuments que van engruixint el dossier delDeuxiéme Bureau. El govern comunica quela condemna de Dreyfus és completamentlegal.

Per fi, el ts de novembre de 1896, MathieuDreyfus esorru al ministre de la Guerra acu-sant Esterhazy. Però de l'enquesta i delconsell de guerra, aquest en sortia innocenti, en canvi, el coronel Picquart quedavadetingut en «roa fortalesa, el 13 dé generde 1898.

Aquest dia havia d'haver-hi nombrososincidents. Scheurer-Kestner, senador, con-vençut de la innocència de Dreyfus, no ésreelegit — n'havia estat tres vegades — pera la vice-presidència del Senat. Zola publicael cèlebre J'accuse ! a L'Aurore, posant-seal costat de Scheurer i Picquart, carta obertael títol de la qual fou obra de Clemenceau,pamflet d'una violència inaudita que, caldir-ho, reparteix unes quantes garrotades decec, però que causa una emoció conside-ráble i no pot portar sinó a un escàndol.D'això es tractava.

E1 general Bi'llot, miaíistre de la Guerra,

de declarar més tard, a la tribuna del Seriat:--ln hi era cuan el ván condemnar, i mo

ni un de nosaltres no n'hauria sortit viu.Zola apella, és condemnat de nou, i se'n

va a Anglaterra.Comença un altre procés contra Zola, de

tres perits que es creuen ofesos pers termesde J'accuse ! Zola ha de donar deu miri francsa cada un. Octave Mirbeau s'ofereix a pa-gar-los. iEs procedeix a l'embargament delsseus béns. L'editor Fasquelle compra unataula sense valor per trenta-dos mil francs.

Él callígraf que havia treballat per aHenry es suïcida. Picquart, que ara la noés militar, té un duel amb Henry, el fereixen un braç, i no es vol batre amb Esterhazy.

M'és tard, Picquart escriu al cap del go-vern que pot provar la innocència de Drey-fus, i el ministre Cavaignac es querella con-tra ell. Pres, troba a la presó 'Esterhazy i laseva amant, detinguts per falsificadors, acu-sats per Picquart.

El 13 d'agost de 1898, el capità Cuignet,encarregat pel ministre Cavaignac d'exami-nar els documents, demostra què: són falsi-ficats. Cavaignac espera que Henry torni aParís i obté la seva confessió; Detingut alMont Valérien, Henry es suïcida amb unanavalla d'afaitar. 'El general Boisdeffre di-miteix amb una carta en la qual declaraque acaba d'adquirir la certesa que no erajustificada la seva confiança en Henry.

La dona de Dréyfus demana la revisiódel procés del seu marit, en vista dels fetsnous que acaben de produir=se.

^Esterhazy, acusat d'una`'éstafada de trenta-cinc mil francs, fuig.

El iz de setembre de i898, Sarrien, alConsell de ministres, es declara partidaride la revisió, i el 26 el Consell la demana.Entremig, tres ministres han dimitit.

Poincaré, el 28, en el curs d'una inteir-pellació, declara :

—Em sei4^to feliç d'haver aprofitat aquestaocasió, tant de temps esperadà, de descar-regar la meva consciència.

El creuer Sfax va a buscar Dreyfus a l'Illadel Diable i el desembarca a Quiberon adarrers de juny. El q d'agost comença elprocés de Rennes. La campanya és violen-tíssima. El defensor de Dreyfus, Labori, repun tret de revòlver i Demange s'encarregade la defensa.

Dreyfus fou condemnat, per cinc vots con-tra dos, a deu anys de detenció i a seguirdegradat. Tots els esforços havien estat vans.Deu dies anés tard, però, el president Loubet1'indulta.

El 26 de desembre de roo, Dreyfus solli-cita de Waldeck-Rousseau una nova enques-ta. E1 govern no tenia ganes de rependreuna qüestió que ja havia dividit prou elpaís. Jaurés intervé, i, entre altres coses,revela una carta de dimissió dirigida al mi-nistre de la Guerra pel general Pellieux, elqual es declaià enganyat per haver hagutde treballar sobre documents falsos. El quealeshores era pi esident del Consell, HenriBrisson, declara no conèixer-la. Cavaignactampoc no en tenia notícia. El ministre dela Guerra, general André, explica Ique elgeneral Zurlinden l'havia interceptada.La nova enquesta posa en clar que uns

quants documents de culpabilitat són ante-riors a l'entrada de Dreyfus al ministeries i etroben documents que es deia que Drey-fus havia fet desaparèixer ; es restableixenantedates i es descobreix com han estat fa-bricades les falsificacions; no queda res enpeu de la pretesa confessió de t reyfus eldia de la seva 'degradació.

E1 rq de setembre de rgo3 l'enquesta és

corat, vuit dies després, amb la Legió d''ho- partidaris de Dreyfus h reprotxaren la seva

flor. Ep la mateixapromoció, Picquart és actitud, defensant-se amb poc vigor..... .. . . ....... _ .... ,.-. per ue que Vivent, era' un srinDol' pufáíiièñt

vagat. El 4 de juny de i9o8 Gaston Dou- en la lluita que tenia França dividida commergue, ministi e d'Instrucció pública, pro. en temps de les guerres de religió. Tant

com ha rodat el seu nom i tan poc com hafet parlar, pròpiament parlar, d'ell.

Aquest home, sota el nom del qual es potinscriure tot un període de la història con-temporània de França, ha mort justamenten els començos d'un altre període, marcatper les estafades de Stavisky i una de lesseves conseqüències: el 6 de febrer de 1934•

1, per bé que desviant-nos ja de Dreyfusi del seu afer, sigui'ns permès úna curtaexposició de la situació actual de la políticafrancesa, després d'aquest 14 de juliol.

El Front Popular sembla destinat a ésserun moviment d'un abast considerable, i aixòapartant totes les contirigències que puguinoposar-s'hi dintre un període de temps méso menys llarg: Els partits republicans fran-cesos havien esgotat, en trenta anys de go-veren o de collaboració, llur programa, llurraó de viure. D'altres programes i tambéd'altres preocupacions havien sorgit arreud'Europa. Però fixem-nos bé que el sentitautèntic de I'esquerrisme francès — l'idea-lisme polític i la defensa de la 'llibertat —ha estat adaptat 'arreu. Els movimentsdictatorials populars d'Europa estan moltlluny de seguir les directives reacciondriesi. tots tenen en el seu programa — i això elsha permès la popularitat — la defensa de lapersona contra ]'oligarquia.La democràcia francesa conclou avui un

pacte amb un dels que havien estat els seuspitjors enemics : el marxisme. Marx ha es-crit llibres considerables contra els ccutopis-ttes), francesos; contra els socialistes flan-cosos idealistes que creien en la força delsocial sobre el polític i vplien edificar unasocietat sota aquest impuls popular; Marxbasà el seu socialisme en dogmes científicsque el primer país socialista — la U. R.S. S. — ha tingut la virtut de destruir.

L'individualisme occidental s'alia amb elcollectivisme marxista, per tal de defensarla llibertat. iEls uns — la democràcia fran-cesa — van a la unió per esperit de defensa,els altres — els marxistes — obeeixen en cer-ta manera inspiracions exteriors. El comu-nista Doriot ha posat de relleu el perill queel Front Popular no sigui una ampliaciódel pacte franco-soviètic i ha evidenciat elstemors de Moscú davant la possibilitat d'ungovern dretista.

nuncio l'elogi d'Enric Zola, les cendres delPerò repetim que el moviment de Front

Popular, si políticament està destinat a ésserquail ingressen al Panteó. Sonen dos trets, rnolt discutit, intellectualment representaUn tal Gregori, que es diu periodista, ha una virada cap a noves fórmules de l'indi -tirat contra Dreyfus, el qual 'és ferit. vidualisme. En canvi els vells internaciona-

En declarar-se la guerra, Dreyfus reprèn listes han fet lloc al sentit de pàtria i elel servei actiu. Despi és, torna a l'ombra. cèlebre químic Perrin — exaltant la figura

* x x de Santa Joana d'Arc — ha demostrat com

Tal és, resumit de mala manera, l'aDievfus. A Joseph Reimach li calguerenenormes volums per a explicar-lo ; llibque el resumeixen o que només n'estudin aspecte, ;tenen eèntenars de páginNo haurem àcabat thai d'explicar-lo d'ver tingut en compte tants de múltiples idents i episodis, de processos empeltatsd'altres processos, de revifaments d'un pcés en qué intervingueren més de mil psones.

Pròpiament parlant, d'afers Dreyfus nhagué dos : un de judicial i un altre de pctic, i té més importància aquest darrer, cdividí França sencera en dos partits i sotguejà les consciències i les idees. Tothestava enregimentat, car la creença en

sentia l'emoció del «sentit històric».fer Resumint : estem davant una adaptaciósis de la democràcia. La lluita es decanta capres a la integració de l'econòmic en el social.ien La democràcia es defensa dels nous feudalses. que intenten formar-li 'l'impúils creador.ha- A tot arreu — i no sols a França — la polí -tel tica ressent aquestes noves preocupacions.

CAMISERESPECIALISTA

EXIT EN LA MIDA

JAUME I, ffTelèfon 11655

Sitges. — En aquest món no ens restatare remei que transigir amb el dia queossa ; hem de tolerar, hem de compendremostra època, i fins en allò que les nos-

es forces ens permetin, hem de sentir-nosntre de la nostra època, no diré com eleix a l'aigua, però sí amb una relativaomoditat i un natural benestar. Abans lesoses es feien a mà ; avui dia tot surt dees màquines. No hi ha dubte que un vestitet a mà, una cullera feta a mà, una senyo

-eta feta a mà, un paisatge fet a mà, unaartana feta a mà o una poesia feta a mà,enien més perfum, més solta i més quali-at que les coses que avui dia ens ofereixen1 comerç i la malícia, producte dels motors,de la mala fe, del dolor o la impotència.Fets autènticament a mà, avui dia es potdir que només ens resten un bon arròs, i unase filosòfic, d'aquests que conviuen amb la

pell i la roba d'una família de gitanos sota'ull d'un pont, quan els grills comencen aafinar llurs antrqurssimes guitarres.

El món ha guanyat en importància, ensonoritat i sobretot en baladreig, però ha

perdut en qualitat i en delicadesa. Avui dia

H impossible xuclar un brot de fonoli i con-templar les estrelles, sense que la gent usprengui per un pur anacronisme. El marassequible als que demanen un esport marí-

tim fàcil i expeditiu, és umn producte tanartificial i tan disgustat com qualsevol altreproducte d'aquests que venen als magat-zems de preus únics. Doncs bé, d'aquest mar,,

j a que l'hem d'acceptar, com totes les cosesfetes a màquina, procurem, si més no, dis-simular-ne la brutalitat mecànica amb un mi-ratge de poesia, que ens faci tolerable lanostra època. Com que jo sóc optimista, i,

malgrat tot, crec en el meu país, espero queamb el temps les qualitats perdudes seransubstituïdes a casa nostra per altres quali-tats superiors, al polsós, tumultuós i- voci-ferant esperit duna democràcia de pa sucat

amb oli. L'altre dia, per exemple, vaig anara Sitges i vaig quedar convençut que les co-ses comencen l a a endegar-se una mica.

Sitges abans era un fruit romàntic, d'unatendresa i d'una feminitat inapreciables. Sit-ges, després; va ésser ènvilida per la paco-tilla mecànica r musical dels:- burgesos deBarcelona; amb el castell, ` els tangos l'afi-ció a l'adulteri i a les `'orxates ;falsificades.Les soirées de Sitges esveraven una mica.Entre les famílies més fines i rnés aristo-cràtiques imperava una mentalitat de llau-na, o, per parlar amb més prèoisi6, unamentalitat de trompa de fonògraf pintadadé . vermell.

Ara les coses han canviat molt, - el xocviolent del paisatge gras i cenyit' i de lablancor romàntica; amb les pretensions delspisos de l'eixampla de Barcelona,` s'ha en-dolcít. Nous elements més murris i mésadequats han intervingut en el plet de con-

vertir Sitges en ud bell producte de confort,i entre tots plegats han arribat a un acordde primera. Avui dia Sitges és una cosaperfectament civilitzada, una de les cosesmés civilitzades, més amables i de més bonaqualitat que podem oferir á les persones defora. Sitges ha conservat l'arïstooràcia dela calç de les seves parets, la injecció ro-

Casas i d'En Morera, i ho ha sabut lligarperfectament amb el gran hotel, el gran pas-seig, la gran piscina r el 'gran casino. Sitgesfa positivament goig. Fa goig el bany quehi preneu, el menjar que us donen, la sar-gantana que us fa f'u'llet des de l'arrel des;calçada d''un baladre, i les cuixes de lessenyoretes que rellisquen pel tobogan de lapiscina. L`Hotel Terramar de Sitges és pot-ser gla cosa más civilitzada 'que hi ha a Cata-lunya dintre d'aquest ram. I ara bé, la grà-cia inapreciable de Sitges és el Cau Ferrat.Aquesta gran obra del meu malaguanyat igran amic Santiago Rossinyol vivia abansen ple romanticisme i en aquella dolça anar

-quia pròpia del nostre país. Per visitar-lo,havíeu d'anar a cercar la clau a una casadeterminada ; en aquesta casa, o tenien feinamatant el parc, o els feia la primera comu-nió algú de la família, o simplement havienperdut la clau i n'estaven fent una de nova.Visitar el museu rossinyolenc era obra deromans. Ara la Junta de Museus i la vilade Sitges hj »án ppsát un servei de vici:láncia mmagnifiic, la géñt paga en entrar, 'lidonen un tr'gtiet, 'déu les installacions i esfa càrrec' -de' tétr: i surt amb el cor ple deles llàgrimes de tots els violins del fi desegle, r es troba en condicions de pendre un .ice-crean, que encara que tot sigui trampapura, el reconcilia amb la banalitat i la me-cànica dei''aigua del mar, dels gossos peluts,de -les estrelles del cel i de les cuixes de lessenyoretes,.

El republicanisme valencià té un fons an-ticlerical, obrerista, humanitarista, jacobí isentimental. Blasco Ibáñez li donà tonswagnerians i victorhugpescos. El brásguis-

sinó un veritable sistema, que Azzati, autèn-tic deixeble del creador del partit; -afermàen la realitat política de València. El blas-quisme va saber unir en una acció ciuta-dana els artesans i els petits patrons, elsobrers i els intellectuails. Creà una veritabledemocràcia, molt semblant a la dels poblesdel ' Migdia de França, però més combativai sorollosa. Les seves lluites amb els carlinsforen èpiques. La seva administració mu-nicipal—corrompuda més tard—tingué enels començos una gran escometivitat revo-lucionària. Aquesta força política s'organitzàen el partit d'Unió Republicana Autonomis-ta, entenent la seva autonomia pel que faals altres partits republicans, i no com unsentiment autonòmic regional: !El blasquis-me, no obstant, era teòricament federal. Elaue no fou mai és lerrouxista. El PartitRadical a penes podia sostenir a Valènciaun pobre casmet, al front del qual hi haviaun intrèpid sastre. En morir Azzati ; elP. U. R. A. es trobà sense cap visible, iper a evitar disgustos entre els aspirantsal càrrec, fou confiat amb carácter gairebéhonorífic a Sigfrido Blasco, per aquestesraons, que no molestaren l'interessat : elnom, la posició ilamanca d'ocupacions.A Sigfrido reservava el destí la trista tascade desfer el que son pare havia fet. Reapa-regueren al seu costat Samper i altres ciu-tadans que el partit havia allunyat de i'ac-ció política i que mai no tingueren prestigipersonal en la massa republicana. Llur in-fluència fou funesta. Decidiren l'adhesió delP. U. R. A. al lerrouxisme, engruixiren elsseus rengles amb els Buixareu, Roig Ibáñezi altres monàrquics, representants, a més amés, de la plutocràcra valenciana. EmilianoIglesias i March foren els ídols del neo-blasquisme. Durant el bienni pogué soste-nir-se la ficció i la contradicció entre lamassa popular del partit i els seus elementsdirectius, amb una campanya demagògicacontra Azaña i els socialistes, als quals tro-baven poc revolucionaris, poc anticlericalsi desdenyosos per als interessos valencians.Així aconseguiren contenir a llur costat lesmasses populars embriagades de declama-cions extremistes. Però l'experiència delpoder fou desastrosa per als homes delP. U. R. A. Quan Samper ocupa la pre-sidència del Consell, amb gran esbalaïmentdels valencians que ei coneixen, s'inicià l'es-campada. La política de colaaboració ambla C. E. D. A. dona evidència a allò quefins aleshores havia estat discretament dis-simulat. Una administració municipal autèn-ticament lerrouxista completé l'obra. Lesmasses republicanes, formades en l'anticle-ricalisme i 1'obrerisme blasquistes, deixarensols els nous directors del partit. Es eoneixen pocs casos d'una ensorrada tan rà-pida i total. Del P. U. R. A. s'han separatquatre diputats, el primer alcalde republicàque tingué València, dotzenes de casinos,('organització juvenil, els homes de mésautoritat republicana, àdhuc Mario Blasco,germà de Sigfrido, i Renan Azzati, fill delcontinuador de l'obra política de Blasco Ibá-ñez. La tirada d'El Pueblo ha quedat re-duïda a la seva desena part. El P. U. R. A.encara intenta recobrar les seves posicionsde lluita, i l'òrgan del partit, davant l'a-menaça de la participació cedista en el go-vern o del nomenament de Lucia per a mi-nistre, amenaça amb la revolució. Sigfrido

L'EIPOSICIO EPSTEIN Blasco donà ordre de treure el retrat de

—Quins drets voleu per a fer-ne taps de Lerroux dels centres del partit. Però els

radiador?diputats autonomistes segueixen formant

-:- e Hutnorist, Londres) part del grup parlamentari radical, votant

revista ((La República de les Lletres»

una mostra del provincianisme de la DretaRegional Valenciana.

par*

va encr , jucua a salt desd'aleshores a la tendència her- De larerista d'El Debate. Les for-ces polítiques que el seguien' representavenel simplisme rupestre de la carlinada quehavia rodat per les muntanyes del Maes-trat. !Es caracteritzaven per l'odi a la di-nastia alfonsina, la devoció blasfematòria,l'arrogància, de carrer, un cert instint co-mercial i un arrelat sentit de la propie-tat de la terra. Constituïen una= força dexac contra el blasoii smP ^n tirlprir^l . i rnvolucionarr, r entre tots dos havien eliminatde la política valenciana els encongits par-tits turnants de !la monarquia. Lucia teniauna pinta estranya de llauraoret seminaristadisposat a enrolar-se en les partides de Ca-brera. García, Guijarro era l'estadista dela colla. Triomfava en les eleccions a dipu-tats, per minoria, mentre els republicansguanyaven les majories. García Guijarro,cònsul, agent de l'Estat espanya] en portseuropeus de tràfic comercial .amb València,tenia compte dels interessos comercials delselectors, és a dic de l'exportació de taron-ges. Crea la U. N. E. A., que d'organit-zació comercial . s'ha •convertit en poderósinstrument polític, La U. N. iE. A. cons-titueix wna arma de domini sobre els ex-portadors valencians en mans de les dretes.Ningú no exporta sense permís de GarcíaGuijarro. •

Perduda dei tot la fe en el pretendent,apartat del tradicionalisme, encarregat dela defensa dels interessos de la petita bur-gesia rural, Lucia trobà en les seves mansuna massa preparada per a la democratit-zació, que, per no ésser la monàrquica, po-dia esdevenir republicana, separada peròdels blasquistes per la devoció a la Marede Déu dels Desemparats. (La religió té aValència un Eons pagà, sensual i mediter-rani que li imprimeix certa gràcia i que noha de confondre's amb el catolicisme ascèticde'Cástella,) Lucia dona doctrina al movi-meñt, 'En 1929 •,públicd un llibre, En estashoras de transición, escrit en estil parabòlici versicular, i el pròleg del qual és el ma-nifest de fundació de la D. R. V. 'Exercicioportunista de preparació per a la Repú-blica, acatada per Lucia i les seves hostsdes del mateix dia del seu adveniment . Resno els lligava al règim caigut. Ni els inte-ressos ni els sentiments, La D. R. V. ésavui un partit popular, amb bona orgamt-zació, amb grans interessos creats. Equivalen la política valenciana a la Lliga en lapolítica catalana, amb lla diferència d'éssermés confessional r menys plutocràtica. Cor

-respon al tipus mitjà de l'economia ruralvalenciana, I troba el seu fervor polític enla desbordant exaltació llevantina més queen la seva pròpia doctrina. No és la D. R. V.un partit de plutòcrates, perd procura ser-vir els de València, per bé que sense lliu-rar-s'hi. Villalonga, que és l'home de lesbanques i de les empreses de serveis pú-blics, amic de Cambó, és diputat del partit,però per Castelló, no pee València. A me-sura que s'ha eixamplat la D. R. V., te-nvint-se de to burgès—de petita burgesia

—i creant interessos, ha perdut la selvàticanaturalesa carlina dels seus orígens per aadquirir un aire provincià, espès i pedant.Els requetès de Lucia han estat substituïts

Stanley Baldwin a les regates de Hanley .

18-VII-35 t UPAIO R3^

AZAÑA, GIL ROBLES 1 LERROUX A MESTALLA L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

pels Idluïsosl del P. Conejos, xicotets -em-polions, garneus i freds, a la recerca d'unaposició social.

Lucia i la D. R. V. " han influït -d'unamanera extraordinaria en l'orientació polí-tica de la C. E. D. A., en el seu oportu-nisme i en el seu aparent acatament alrègim. Però, a la seva vegada, la influènciaque damunt ells exerceix ara Gil Roblespot ésser perniciosa per a llur esdevenidorpolític. Aquest lliurament entusiasta al «jefeque no equivoca nunca)), és, "en el fons,

Els partits espanyols han triat Valènciaper a mesurar 'llurs forces polítiques. Uti-litzen com unitat de mesura el camp deMestalla. Cada partit tracta d'omplir-lo pera saber quants metres cúbics de correligio-naris pot ficar en aquell recipient. El culpa-ble d'això, com de tot el que passa a laPenínsula, és don Manuel Azaña. Es clarque ell no va fer res per a ésser-ho. Lidonaren el camp de Mestalla, ple, per sor-presa. Azaña no buscava a València el queValència li dona . Aspirava únicament a pro-nunciar un discurs polític, noa presidir una concentració po-pular. La importància de l'ac-te estava xifrada en les parau.les i no en el nombre. PeròAzaña, sense buscar-la, es tro

-bà amb la collaboració de lamultitud. iEl primer acte deMestalla va tenir aquesta ca-racter:'stica tan valenciana deqa improvisació. Els valen-cians segueixen fidels al lema«pensat i fet». Tres dies abansde celebrar-se l'acte; els seusorganitdadors decidiren tras-1ladar-lo de la plaça de torosal camp de Mestalla. I vantenir temps perquè l'organit-zació fos perfecta. La sevagrandiositat improvisada i sor-prenent decidí els altres par-tits a provar de superar4a. Enel camp de Mestalla s'iniciàel partit més formidable decampionat polític dels mostres.dies. La contesa dels partitsha donat a la política valen-ciana, a les forces ciutadanesque enquadren aquestes ma-nifestacions, una vivacitat ex-traordinària. Resultarà curiósde conèixer els homes i lesforces que allí actuen.

La Dreta Regionail Valen-ciana té el seu origen en lagermanofília• Tant li fa queel seu baptisme polític es ce-lebrés onze anys després d'a-cabar la guerra. Les forcescarlines que crearen el movi-ment reclamaren llur autono-mia en 1916, davant les incli-nacions aliadáfiles de don Jau-me. Lucia, cabdill del requeté

il a edà d '

1 políficamb la majoria i essent perfectes governa-mentals. El darrer acte de Mestalla signi-fica la reconciliació del P. U. R. , A. ambel.lerrouxisme despés del seu enuig per lacartera de Lucia. «Si votéssim en contradel govern—explicava confidencialment unprohom del partit-, ens pendrien l'Ajunta-ment—en el qual completen la majoria re-gidors de pomenament governatiu—, . laDiputació i el governador.» Aquesta es 1'ú-nica base política actua] del P. U. R. A.Disposa de quatre mil empleats municipalsen la capitail i deis , ajuntaments rurals. Elcap del seu comitè polític és el senyor Mar-tínez Sala, representant dels ,negocis del se-nyor March a València. -

' Si la D. R. V. pot comparar-se a laLliga; el P. U. R. A. de València és lareproducció del partit radical de Barcelona,en el moment actual. Reproducció exactaen tot. El mateix l'un que l'altre.

#x*

1 queden les forces d'esquerra. Són lesdel primer acte de Mestalla, que fou pera la massa republicana un acte de cón-trició. En certs aspectes, es reproduïa aValència el mateix fenomen que donà aMacià, a Catalunya, aquella fantàstica po-pularitat en tornar del seu exili. !Era, enpart, un fenomen de penediment de lesmasses populars catalanes que havien dei-xat gairebé sol L'Avi en les seves lluites he-roiques contra la dictadura. De la mateixamanera, el republicanisme valencià es pe-nedia d'haver abandonat Azaña en les seveslluites heroiques, des del poder, contra lesforces tradicionals de Q iEspanya monár-quica, Azaña fou en les Constituents dipu-tat per València. I d'aquella ciutat rebégreuges enormes, moguts pels fils del ler-rouxisme. Una part considerable del repu-blicanisme valencià caigué innocentment enlà xarxa que li paraven els directius delP. U. R. A. Però, feta Q'experiénica desdel poder per uns i altres, la València re-publicana 'pogué jutjar i comparar. A uncostat, la. política laica, social i autonomistadel bienni. A l'altre costat, la de Samper,Lerroux i Gil Robles. EIs antics blasquistess'adonaren que havien estat enganyats. I elfervor republicà de les masses populars esdisposà a l'acte de desgreuge. Recobrava laseva essència, refermava les seves arrels in-tactes, revifava el seu blasqúisme de combat,contra .el clericalisme, el centralisme mo-nàrquic i la desigualtat social. El primeracte de Mestalla tou la mobilització del re-publicanisme valencià, que es trobava de.nou, i es descobria una ánima renovellada.,;Aquesta força política la integren una partimportant de la petita burgesia, dlasse mit-jania i masses obreres. No ha arribat encara.a una organització de tipus polític, encaraque hagi pres gran increment, el partitd'Izquierda Republicana, al qual acuden enmassa els que abandonen el P. U. R. A.També és important l'Esquerra Valenciana,que dirigeix Marco Miranda. i aue seoaráseus millors elements d'acció i nuclis po-pulars molt nombrosos. Existeix, a més amés, l'Agrupació Valencianista Republica-na, que representa el valencianisme d'es-querra i compta amb quadros de joves moltintelligents i valuosos, Totes aquestes orga-nitzac ions, que actuen d'acord en. la políticalocal, tened, sens dubte, tina assistència cor

-dial, encara inconcreta, "de les masses obre-res, enquadrades principailment en els sin-dicats despresos de la C. N. T., i man-tenen estreta intelligència amb el partit so-cialista, més fort en els pobles que en lacapital. La coalició de tals forces els do-naria, sense cap dubte, • el predomini ab-solut en unes eleccions. Falta fer amb totaixò un instrument de govern, orgànic, dis-ciplinat, que encaixi en 'la modalitat espe-cial de l'economia valenciana i encoratgil'esperit progressiu d'aquell poble, que técaracterístiques tan semblants al català.Avui el blasquisme, a València, s'anomenaazañisme.

*x*

Hem cregut que més interessant que nopas cubicar la, força espectacular dels par-tits polítics valencians, ho resultaria exa-minar, com ho fem, llur posició doctrinal,llurs vicissituds i els ressorts que els mouen.Cal dir, per acabar, que la política valen-ciana va amarant-se d'esperit autonomista,de simpatia envers la vitalitat política deCatalun ya. La democraria rural de Valèn-cia comença ara a compendre el que repre-senta com' a obstacle al seu republicanismernediterrani el pes . mart de ]'Espanya feudali estepària.

R.

La política exte iLa política exterior anglesa, d'un quant

temps ençà, però especialment des del dar-rer canvi ministerial, és seguida amb in-terès per totes les cancelleries i ]'opiniópública internaciogal.

Per un moment ,s.'ha tingut la sensació .que la Gran Bretanya volia seguir una novaorientació, oscillant entre el retorn al splen-;did isolement—que hagué d'abandonar percircumstàncies que no solament no han des-aparegut, sinó que s'han aguditzat—i'la con-clusió d'acords bilaterals, i el que és pitjor,'

amb aquella Alemanya contra la qual halliurat una de les batalles més grans de laseva història. Els dubtes i els neguits erenquasi generals ; peló, per sort, ni uns nialtres no han durat gaire. Samuel Hoare,successor del dubïfant John Simon en ladirecció del Foreign Office, ha pronunciatun " d'aquells discursos que solen qualificar

-se d'històrics.'El Parlament anglès i l'opinió pública an-

glesa i internacional estaven avesats a es-coltar discursos del ministre d'Afers estran-gers, vagues i àdhuc buits del tot, quedeixaven les coses enlaire. = Samuel Hoare,en canvi, ha tractat àmpliament temes con-cernents . als problemes mundials més im-portants i ha fet .conèixer les directives quevol seguir d'ara endavant, no sols en in-terès' del seu país, sinó també de la pau.

No volem cotjiéntar-]o ; el que és interes-sant és observaf quina pot ésser la novapolítica exterior, del Regne Unit, salvant, ésclar, noves evoltkions possibles. Aquesta re-e iipte els íer5íets u n cu ì ' -

El nou gabinet Baldwin "ha iniciat la sevaobra estipulant un pacte navail amb el.Ter-cer Reich que tenia aquestes tares : violaciódel tractat de'<'F rsallles, concessió a Ale-man ya de poder intensificar el seu arma-ment marítim, oblit dels acords de Londresi de Stresa. Aquest 'fet consumat no produí

falaguera impressió a Euròpa, i fora de lapremsa alemanya, tots els diaris del con-tinent el blasmaren o se'n planyeren. Enel seu discurs, Hoare ha defensat molt fe-blement l'acord anglo-alemany del 18 dejuny, amb árguments que no resisteixenl'examen crític. Fins es podria creure queel govern Baldwin s'ha vist obligat a li-quidar una situació creada pel govern pre-

cedent, o, millor dit, per Mac Donald iSimon ; aquesta hipòtesi s'acut davant la

resta del discurs de Hoare. En efecte, con-demna tots els , 'pactes bilaterals, ha recq-

' negut la necessitat dels eollectius, basatsen la mútua ssistència, i ha proclamatsolemnement la indivisibilitat de la pau,reconeixent--co•m per la nostra banda hemsostingut sempre des d'aquestes columnes—que qualsevulla conflicte que esclatés aEuropa no podria romandre aïllat.

Ara bé : el pacte " naval del t8 de juliolés un pacte bilateral, o sigui un d'aquellsque Hoare ha considerat perillosos.

Donada la hipòtesi que aquest acord nohagi estat l'execució de compromisos an-teriors, sinó degut a la iniciativa de Bald-win i de 'Hoare, resultaria evident de lesparaules d'aquest darrer que s'ha comès unerror ga-eu a conseqüència de les illusionsque es fan a Londres sobre els sentimentsdels amos actuals d'Alemanya.

ior d'AnglaterraSi s'insisteix sobre aquell pas és perquè

té unes conseqüències que no arriben a és-ser eliminades per les declaracions fetes ala Cambra dels Comuns, i contràriamenta les justificacions que n'ha fet Hoaré nosolament no es tracta d'un progrés en elcamí de la pau, sinó d'un perill més, lagravetat del qual es veurà tard o d'hora.

Hoare ha oblidat les greus preocupacionsque s'adverteixen én els petits 'Estats Bàl-tics, els quals estan alarmadíssims per ladominació del Bàltic que tàcitamerit és ator-

gada, pel pacte naval ,, .a, Alemanya. Es certque el cap del . Foreign Office ha sostingutamb força i sinceritat la necessitat de man-tenir en tota eficiència la S. de les N., laqual hauria de tutelar, eventualment ame-naçats, els interessos de les petites nacions,com les de les ribes bàltiques, en aquestcas concret. Però es pot esperar una políticaanglesa sincerament i fermament ginebrina?

Aquest és un punt que ens deixa perple-xos. La política anglesa envers Ginebra esdivideix en dues fases. Una d'ajut enèrgic,de confiança ilimitada; una altra, en can-vi, d'obstrucció—no declarada, però no peraixò menys evident-, de desconfiança.

Durant el primer període, Austen Cham-berlain havia conclòs amb Mussolini unacord sobre Abissínia que estava on con-tradicció amb l'esperit i la lletra de la So-cietat de les Nacions, i amb l'enquesta Lyt-ton sobre Manxúria, Anglaterra ajudà laIu Livauuu — - .- s-..---v. -^--. -/..,- •1„Inla primera crisi greu d'aquest. En el segonperíode, els anglesos obstruïren tots els pro-jectes que podien realitzar-se a la Confe-rència del Desarmament, filla primogénitade la S. de les N. i que hauria hagut d'és-ser el seu major suport. Fou també Angla-terca qui impedí que la S. de les N. 'actués,com l'hi obligava el seu estatut, en la qües-tió del rearmament d'Alemanya.

Tot això pertany all passat, es diu. Peròmai com avui el passat no està tan relligatal present i al futur, en política interna-cionaL '

Aquestes consideracions, objectives perònecessàries, no poden minvar la nostra com

-plaença pel discurs de Hoare, que justificaCes millors esperances d'esmena d'errors delpassat i de refermament dels encerts. Entreaquests darrers, comptem l'entesa ambFrança, que Hoare ha reconegut basada enuna amistat que data de més de trentaanys i que constitueix la continuïtat d'unprograma que donà els seus fruits en 1914

i en altres moments, i no deixarà de do-nar-ne.La pau i la guerra europea estan en

mans de les grans nacions, r 'especialmentde França i d'Anglaterra, que poden exercir

una influència decisiva sobre la resta delcontinent. Cal no oblidar Rússia, la políticade la qual, d'altra banda, és necessàriamentconnexa a la d'aquells dos països esmentats.Des del punt de vista de la pau; doncs,

les declaracions de Hoare relatives al man-teniment de la unió franco-británica tenenuna importància considerable.

Es la comunitat d'interessos de Françai d'Anglaterra, deixant de banda considera-cions sentimentals que en política tenen unvalor molt relatiu, el que imposa una estretaunió dels dos països, que els acords deli8 de juny torbaren un moment, però quela declaració de Hoare ha refermat. A enésa més, la declaració de Hoare que la paués indivisible, és la tesi de Laval i de Litvi-noff, i per tant es pot dir que la política deFrança r de Rússia és la que preval.Aquestes declaracions de Hoare no han

fet gens de bona impressió a Ber9ín, car elministre anglès ha posat Hitler en situaciódifícil davant el món invitant-lo a collabo-rar en l'obra de la pau no fent més obs-trucció al pacte de l'Est i al danubià, i totala premsa alemanya, oficiosa, ha protestatdel discurs de Hoare.

Hi ha un altre punt de la política an-glesa que ha pres divevrsos aspectes : el con-flicte rtalo-abissini. Queda sempre fosc elque es parla a Stressa sobre les aspiracions

italianes r quina actitud prengueren blatDonald i Simon ; la del govern Baldwin haproduït una tensió anglo-italiana que encara

s'agreujà després del viatge d'Eden a Roma.El discurs de Hoare ha procurat endolcir

les relacions d'Anglaterra i Itàlia i ha pre-cisat la política del Foreign Office pel quefa al conflicte italo-abissini.

Prenem nota que mentre els egipcis hanrefusat determinats proveiments als italians,dls anglesos del Sudan s'han compromès asatisfer-los, mentre, d'altra banda, Angla-terra ha prohibit el pas pels seus territorisd'armes i municions destinades a Abissínia.

EI discurs de Hoare, en conjunt, ha fet

bona impressió, perquè deixa esperar queel Foreign Office . seguirà una política mésrectilínia t clara.

TIGGIS

y alenci,a, esfadEi y

Creuer a les Illes Canàriespatrocinat per la Facultat de Filosofia i Lletres de

la Universitat de Barcelona. Conferències a bord

sabre temes de viatge. Biblioteca a bord. Tempera-

tures mèdies: 17'8 i 23'9•

ITINERARI A : Sortida 3 d'agost. Tornada t4

agost. — ITINERARI B : Sortida 3 d'agost. Tor-

nada zi agost.

Detalls sobre organització cultural: Secretaria de la

Facultat de Filosofia i Lletres, i a t3 matí.

Subscripcions a:

Viatges Marsans, S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4

(Copyright Opera Mundi)

—El trimestre passat me'l vàreu pagarfent el retrat de la meva dona. L'altre, fentel meu, Com espereu •pagar el trimestreque ve?

—Esperaré que tingueu un fill.

(Le Rire, París)

g MJRi\1.3DR 18-VII-35

EL CINEMA

del punt de vista artístic, que fer dependre

un film del gust d'un gran nombre de per-sones que forçosament no tenen del cinemasinó un punt de vista comercial estret ilimitat a un públic particular i restringit.

L'únic avantatge d'aquesta mena de com-binació és de poder fer, quan hom no té

més que alguns centenars de mils francs,un film d'uns quants milions!Se m'objectarà que a França, perd, una

gran casa ha assajat de tractar el cinemaen gran indústria, i que la seva temptativaha acabat amb un fracàs sensacional. I bé;

això només prova una cosa : que els diri-gents eren inferiors a llurtasca.

1 Quan hom s'adona de laincapacitat,i. de la manca deserietat — per no dir anés

—de la majoria dels organitzo-dors del cinema francès, al capd'anys ja no es sorprèn deveure'l en el marasme.

I amb tot, el públic té tantanecessitat de cinema com depa, o poe se'n falta. Perd liés difícil d'atorgar un èxit ala producció del seu propi país,j a que aquells que en tenenla responsabilitat s'acontentemde copiar perpètuament elsaltres.

Només els films específica-ment francesos tenen una mi-ca de probabilitats de tenirèxit a l'estranger. Exemple,l'èxit dels films de René Claira Amèrica.

Hi ha una altra mania quetambé fa estralls actualmeintla dels títols consagrats. Pocimporta ell partit que es puguitreure, cinematogràficament,d'una novella o d'una obra,

mentre el títol ja sigui fa-miliar al públic. No tinc ne-cessitat de dir que, personal-ment, reacciono tant com puccontra aquestes tendències. El

scenario del meu proper film,que passarà a París i al Mar-roe, ha estat escrit especial-ment per a la pantalla.

Tornant als prejudicis quepesen sabre el cinema francès,cal remarcar que el gust deisseus dirigents per allò que ésvell no es limita pas als temesi als títols, sinó que també

s'entén, naturalment, als postors en escena.

El lema del cinema francès sembla éssernoms! Tant se val que un intèrpret encaixi

e o no en el rol que se li ha assignat, mentrer._...''«6'—'«' « u...:.,,, , "...e -- -.mot, i. c ,,a:bo dee dir, el cantimgut de l'obra a posar en es-

cena, mentre tingui «un nom» ; i tant seval que el postor en escena sigui més o

tt menys apte per a tractar el tema que se lim confia, mentre tingui «un nom:!s Això no vol pas dir que jo desesperi del

cinema francès. Al contrari! Entre els jovess postors en escena que en aquest momentL malden per a trobar empleu, segurament

n'hi hauré alguns que a desgrat de tot s'ar-ribaran a imposar. Els empresaris de films

s d'estar per casa, a còpia de fallides, aca-baran per desaparèixer, i llavors.., llavors,

s sense cap dubte, sorgirà el Citroen del ci-nema que fins ara ens ha mancat.

No sempre tat acaba per arranjar-se, aFrança!

JACQUES FEYDER

francès

s

Aquell que digui que la temporada cine-matogràfica que aquests dies s'està 4iqui-dant, no ha estat una bona temporada, ésque no té bona memdria. Diem aixa, per-què ens hem tapat més d'una i més de duesvegades amb descontents d'aquesta classe,pretenent demostrar no sabem quina crisique, segons ells, el cinema coneix d'untemps ençà.

EI que 'ha estat la temporada passada,ho sabem els que setmana per setmana, tno solament per gust, sinó també per obli-gació professional, hem hagutd'estar vigilant totes les es-trenes que poc o molt prome-tiein. I és així que difícil seriablasmar una temporada queens obligava a parlar en unasilla ressenya d'IEl Raval, Suc

-cel una nit i Una dona per ados ; d'una temporada que enspermetia parlar successiva-ment i en setmanes consecu-tives de films de prou cate-goria com són Viva Villa !,Pel mal camí, Les verges deWimpole Street, Imitació dela vida, Els tres llancers ben

-galls, Damá per un dia, etc.d'una temporada, en fi, quecomençà amb Furs humans ies pot dir que ha acabat ambEl nostre Qa de cada dia.

Està bé que, malparlin delcinema aquells que hi vansense orientació prèvia i comaquell que diu a d'atzar . Esnatural que entre els tres aquatre-cents films que s'estre-nen, caiguin amb una proba-bilitat crescudíssima sobreuna obra gens remarcable.Però tot aquell que segueixiel movimeint cinematogràficamb una dosi regular d'orien-tació, tot aquell que hagi vist,com a conseqüència d'aquestaorientació, les onze pellículesque hem citat i les que cita-rem, haurà de •convenir que elcinema continua essent una cosa molt di-vertida i, almenys una dotzena de vegadesl'an y , una cosa que té una veritable impor-tància.

Notes sensacionals? Oh! Això probable-ment no. Cal esperar el sensacional en elsperíodes de trànsit. Ara el cinema parlat

aconse uit una relativa estabilitat queh'1f s qut a tuqclar t que perncules de ciar-rera hora, com Furs humans i Succeí unanit, han acabat d'establir. Pensem que elsensacional en el cinema, fins ara, ha estatsempre circumstancial. IEs a dir, que allòque ahir fou sensacional, avui, almenys coma tal, trobem que ha caducat. Es així queno tenim cap inconvenient a reconèixer quecl sensacional ha estat absent de la tempo-rada passada. Però sí que mantenim fermque, en l'estat actual de les coses, estatpletbric de possibilitats, les realitzacions hanestat prou abundoses per a •permetre unabona collita.

Estabilitat que ningú no sap fins a quinpunt està destinada a prolongar-se. Acabemde referir-nos a les possibilitats incontesta-bles que segurament ell futur revelarà, perentendre que res no seria més fallaciós quecreure que l'aparença normal que ofereixavui el cinema parlat és quelcom definitiu.Hi haurà doncs sensacions a dojo, tard od'hora. La primera que vindrà serà la delcolor. Hi creiem !

**x

Tot això dit pensant en els films ame-ricans. Fixeu-vos que tots els títols que se'nshan escapat de la ploma són de procedènciaamericana. Es a Amèrica on—des del puntde vista formal—el cinema avança. Ara ambla paraula i el so, demà amb el color. Euro-pa potser ha tractat millor el problema dela música. Potser...

En el curs de la temporada vençuda hau-rem vist e1 cinema anglès afermar les sevesposicions avançades i posar-se, almenys, tanen fila com el cinema alemany. Davant d'a-quests dos grups de producció, el cinema

SI ÉS-ELÈCTRICIhk

1 PERAL VOSTRE AUTOMÒBILhQtmb&eu en les

G^m'i'! • lors , condiçions depreu i quolitat, al

GE ELÈCTRICCARRER MOIÀ,618'(Anbau i Díaganal)

911111111111111111111111111 1111111111111111111111111111111 r'

A =

IiII f

E do Gràcia, 57. • Tel (on 79681 E= 5easf6 continua de 3 Sarda a 1 math ada —

SEIENTr UNA PESETA

= CURIOSITATS MUNDIALS=Intererrantr reportatges U. F. A. excl°s,u E

— EL NAUTILOS— Mario, Ñ d'Ufih =

E NOTICIARIS D'ACTUALITATE MUNDIAL segons visió PARE MOUNT E'— i ECLAIR JOURNAL; exclusiu.

LA VOLTA CICLISTA A FRANÇAInteressant, detall, de la provaE

= LA PAU EN PERILLE Documental d'alt interés, comenta! en espanyol

y I I I I I I I I I I l I 1111111111111111111111111111111111111111111111

francès fa mala cara. Els francesos sem-blen refractaris al cinema i fa bonic deveure alguns crítics del país veí reconèixer -ho així sense dissimular-s'ho. Si pensem enels bons moments que devem al cinemafrancès d'aquests darrers temps, haurem deconvenir que són emocions que recolzen da-munt d'una matèria teatral. A falta de ci-nema autèntic, un Pagnol ens ofereix unesversions cinematogràfiques d'obres les qua-litats de les quals ningú no gosarà posaren dubte.

I quan rieu enfront del film fraincès, in-terrogueu-vos i haureu de reconèixer el ma-teix. No hi ha cosa específicament nova.Que som lluny de la novetat formidabled'un W. C. Fields, per exemple!

Quant al cinema alemany, suposem queningú no haurà deixat de remarcar la líniatan simptomàtica de la seva evolució. Siel cinema alemany ahir era una cosa deputrefacció—i això .amb quina gosadia i for-

ta , tots ho sabem—, avui se'ns ha_ convertites per a pensionats. Hi ha una ptúïjtt de

bons sentiments i d'honestedat que fa fe-redat.

Ahir, aquell cinema que un Angel Blaucaracteritzava tan bé, semblava traduir, in-voluntàriament, 1a deserció moral d'unagent vençuda. Avui la producció comercialfeta a l'empar del nacional-socialisme sem-bla reflectir un optimisme candorós, quanno és una mirada de recança vers un passatflorit i pile de grandeses enyorades.

Al costat d'aquest aspecte tan ,persistenten la producció que avança amb el prestigidels millors actors del país, hi ha l'alftreaspecte de les preocupacions morals, la sin-ceritat i bona fe de les quals no tenim gensde ganes de posar en dubte, però que enla práctica resulten quasi sempre empaila-goses.

Es a dir, que si no hi ha—ara per ara—una producció marcadament nazi, és inne-gable que é] cinema tanmateix s'ha modi-ficat en una orientació que na deixa lloc adubte quant als nous corrents que avui in-formen la vida pública del país.

e•**

Respecte al cinema rus, no tenim mésremei que callar. Llevat d'alguns documen-tals i de Grozza, que no s'ha arribat a es-trenar, na hem vist res. No sabem doncssi la inflació cinematogràfica s'ha estroncat,o bé si és que les pellícules no poden ar-ribar ací per dificultats de censura. I natu-ralment que quan parlem d'inflació, pen-sem en la qualitat, no en la quantitat, puixque tothom sap que la febre de produccióContinua candent a la U. R. S. S.

#**-

En el pròxim número donarem la ]listade films que hem anunciat en començar.Això sense altra pretensió que ajudar lamemòria del lector i oferir modestamentuna guia davant dels temptadors programesde represes que ofereixen aquests dies totsels cinemes barceloniins,

JOSEP PALAU

:I I I I! I I I I I I I I I I I I I i 111111111111111111111111111111111111111 L

= ^ AMBL— eCATALUñA31•Te1:H10 —

Setmana del "Celuloide Rancio"

6 films de 1 9 00 __ressuscitats i comentats Pel gran

humorista

Enric Jardiel Poncela

= Una hora de rialles

Noticiari Fox Mundial

- El rècord mundial de durada =

en l'aire

= La volta a França

El matx Uzcudun-Schmeling -

7111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 r.

Max Reinhardt gairebé agafava un atacquan algú tractava, davant seu, el cinemad'art. Però aquest menyspreu li ha passat.Ara Reinhardt ha fet un film, el Somnid'una nit d'estiu, i quan acabi les vacancesque es pren a Europa, tornarà a Hollywooda fer-ne un altre.

Es que entremig hi ha hagut Hitler, laruïna, un quasi fracàs a París, i, sobretot,]'atracció del dólar,

El Somni d'una nit d'estiu és un filmgrandiós : grandiós pels decorats, per lalongitud,.. i pels diners que ha costat : mésde deu opinions de pessetes, que és una gros-sa quantitat, fins a Hollywood,teñtl; ; Máx Kèitiffårdt deixá'petït"it máïeixCecil B. De Mille.

Tirrè nia

Entre Pisa i Livorno, sobre un terrenyde 200;000 metres quadrats, a poca distàn-cia del mar, Forzano, amic i collaboradorde Mussolini, ha creat un nou centre cine-matogràfic, amb dos grans estudis i totesles edificacions i serveis accessoris.

Acabats fa deu mesos, aquests estudis deTirrenia foren inaugurats per a filmar ElsCent Dies, obra, primerament teatral, deMussolini i Forzano.

Ara ha començat la gran activitat a Tir-renia, i mentre es filmen dos films en ver-

sió italiana i francesa, se'n preparen setmés, entre ells un Juli Cèsar que vol deixarpetit tot el que ha fet Cecili B. De Mille.

Noiícies curtesEs parla d'adaptar Phi-Phi a la pantalla.—Si el Cyrano que prepara Korda és ben

acollit, Romeo i Julieta i Hamlet seran aixímateix adaptats al cinema.

—Eric von Stroheim ha escrit l'escenaride La Nit porpra, film en què treballaranJean Harlow i Clark Gable,

—Films muts que són objecte d'una ver-sió sonora: El Vent (que D. W. Griffithrodà amb Lillian Gish), amb Janet Gay-nor ; Interferències (om triomfà EvelynBrent), amb Elissa Landi ; Hotel Imperial(que interpretà Pola Negri), amb MarleneDietrich.

—Joan Blotdell i Glenda Farrell figurenen el repartiment de Les Rosses prefereixenels Homes.

—Johnnv Weissmuller i Maureen O'Sulli-van han començat Terzan i els vampirs,

—Bebe Daniels redebutarà, després de dosanys d'absència de la pantalla, amb La Bolade Toc.

--Espamyolada a la vista. André de Badetrodarà Andalucía, segons un llibre de Gó-mez Carrillo, amb Gina Manès, MauriceEscande, José Noguera i Tina Meller.

--Un pròxim fiilm de Katharine Hepburnserà Sylvia Scarlett. Es probable que el pro-tagonista masculí sigui Douglas junior.

—Gran èxit als (Estats Units del filmanglès d'Elisabeth Bergmer : Escape menever, lE]st amerjcans volen veure quinamena de dona és aquesta que va demanarmés de dos milions de pessetes per fer unfilm a Hollywood.

—No ens enduguem les copes d'esport.Les has de guardar tres anys abans de ser-ne él propietari.

(Everybody's Weekly, Londres)

El cinema francès? ;Es difícil de parlar-ne, perquè de moment gairebé es podria dir

que no hi ha cinema francès. Els fets hodiuen prou ; cal mirar només els programesparisencs : a les sales d'exclusiva, cap filmfrancès ; a lés sales especialitzades, tampoccap ; i a les altres sales, una enorme ma-joria de films estrangers.

No és pas que tinguem menys possibi-litats artístiques que els americans, els ale-manys o els russos ; no hi ha cap país quetingui tants i tan grans artistes decoradors,músics, actors, postors en escena. Aquestproblema és un problema industrial : perquè

Jacques Feyder

nosaltres tinguem un art cinematogràfic ça!1que tinguem primer una indústria cinema-togràfica.^cl i^lrcP YEteCatfl'gi,r npv , s úepetirà prouu o^ufer molts films. Aquest no és el cas dFrança, perquè justament el cinema no h•és considerat com una gran indústriaFranca és l'únic país del món que encarono s'ha tres el cinema seriosament. Haes pregunta per què, puix que en totes lealtres branques reeixim tan bé com els al-tres. Per dir-ho clar, e1 que ens manca éun Citroen del cinema. Com és que no hhagi ni un jove finamcer que no senti l'am-bició d'esdevenir-ho?

Les estadístiques proven que entre totesles indústries, ]a del cinema és l'única quno ha vist disminuir el nombre dels seu«consumidors», és a dir, dels seus espectadors.

De totes maneres, per a obtenir un rendiment seriós cal tenir una producció contínua. L'aïllat, cada vegada que fa un film.juga al baçarà; si és un fracàs, trobant-seesgotats tots els seus recursos, en generad'un plegat, es troba en la tmpossibilitaide poder tornar a treballar durant mesossi no durant anys.

D'altra banda, àdhuc si el film ha esta'un èxit, difícilment se'n percebrà un grarbenefici, car hi haurà hagut moltes mé:despeses que les que té una casa que treballregularment i en els seus propis estudis amiel seu propi material.

IEIs assumptes cinematogràfics francesosen fi, rarament són ben sans. Això presenta, ben entès, greus inconvenients. Primerament, mancant el diner, els films resulten molt més cars : és evident que si pagueu,al lloguer del vostre estudi a termini;us sortirà molt més car que si el paguesal comptat. D'altra banda això també influeix sobre la qualitat artística del filmEn efecte : actualment, com es munta gairebé sempre un assumpte de cinema? Recorrent a les garanties, és a dir, als fon:dels petits explotadors. L'empresari s'enténamb una o diverses vedettes sabre algun:temes de films que acceptarien d'interpretar, i aquests temes són sotmesos als futurs comanditaris : el scenario finalment escollit és el que ha reunit més vots. Es evident que no hi pot haver pitjor mètode, de

BALANÇ D'UNA TEMPORADA

Consideracions generalscinema

Kathleen Burke i Gary Cooper enaEls tres llancers bengalíso

Els principals esdevenimentsEls principals esdeveniments cinematogrà-

fics d'aquests darrers temps, segons Inter-cine, són

i) La tendència cada vegada més difosavers el film històric, d'interpreta• ió social,ideològic, de tesi.

2) L'aparició, àdhuc en països petits,d'un cinema nacional, que vol tenir carac-terístiques pròpies.

3) La lenta però segura penetració deldocumental entremig de la producció tea-tral, afirmamt la beillesa insubstituïble i lainigualable força de persuasió del ver artís-ticament reviscut.

4) La tendència de l'element musica] aamalgamar-se cada vegada més directamenti eficaçment amb l'element visual; és a dir,el progressiu reconeixement de la necessitatde fer sargir ritmes sonors i ritmes figura-tius d'una mateixa font d'harmonia direc-triu.

S) El desenrotllament pres per l'amateu-risme, amb tot el que comporta de difusióde la idea cinematogràfica en els diversosestrats socials, d'alliberament del cinema delprofessionalisme industrial, de recerca denous valors estètics i morals.

6) La decadència de l'interès morbós perles dives artificials, i la simpatia creixentpels actors trets de la vida real.

q) La desaparició gradual de la premsacinematogràfica publicitària i la formaciód'una premsa independeint, que examina ijudica la producció mundial des d'un elevati sever punt de vista artístic, ètic i tècnic,fora de tota suggestió morbosa i amb elfi de dur aquest art al clima elevat que lipertoca.

('Sobre aquest darrer punt, el redactord''Intercine no deu conèixer l'excepció querepresenta la premsa de per aquí, en ge-peral.)

El convers Max Reinhardt

VII

^0 V

v.

Subscríviu=vos a IL I R A D O RRambla del CenEre, 19 ([,librería Bergé) = Barcelona

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

Et Srque viu a

carrer ....................... ._........_..._.....-.......... n .°............ es subscriu a MIRADORpel preu fixat de 3`50 pies. trimestre,

de

de 1935s nabra

GENT DE CIRC

Les foques. del capità NavarroMés aviat menut que alt, grassonet, poc

cabell, el rostro rodó, bru, amb el nas unamica ample, els ulls petits i un somriureconstant, el senyor Frederic Navarro estàsempre a punt d'atendre els parroquiansdels billars del Lion d'Or.

—Capitán!—Vaig!Capità? Sí, senyors ; capità. Per als que

ho posen en dubte, el senyor Navarro portatothora a la butxaca unes postals endarreri-des on apareix gairebé com un almirall.

li digueren els amics a Navarro—. No entrobaràs pas aixi com així.

Navarro es sentí ferit en el seu amorpropi. Va fer l'aposta de caçar — o pescar— ell mateix una d'aquelles foques i estraslladà a Lourmel, prop d'Oran (z). Alstrenta-tres dies, pescava un llop marí. Pocdesprés, un cuiner dol Tintoré n'hi facili-tava dues més.

Continuà, per les fires, la tournée inter-rompuda. El circ portava el nom, autoritzati registrat, del pintor Sorolla.

El número del capità Navarro al penal de San Miguel de los Reyes

LLIBRERIA LOUIS BERGÉ

Rambla del Centre, 19

Sucursal:KIOSQUE FRANÇAISRambla dels Estudis, 7 BARCELONA

DARRERES NOVETATS FRANCESES

Hisfoire de la Locomofion, Les Chemins de Fer. Edifé par L'Illusfration

Vassal= Reig : Richelieu ef la Cafalogne.

P. Brunet ef A. Mieli : Hisfoire dels Sciences, Antiquifé.

Gordon Childe : L'Orient Préhisforique.

Malraux : Le Temps du Mépris.

Pau] Morand : Rood=Poinf des Champs=Elysées.A. Miles: Le Culfe de Çiva.

Cocfeau : Forfraifs ef souvenirs.André Gide ef nofre femps.

Liddell Harf : La Vie du Colonel Lawrence.

—En quin vaixell anàveu?Res de vaixells. El senyor Navarro té dret

al títol de capità, i pogué en un temps vestirun uniforme amb molts galons daurats,moltes àncores brodades i molts botons dellautó, perquè fou dressador de foques.

Les foques del capità Navarro! Durantels dos primers anys de la guerra, des clela tardor del I 9 14 a finals del 1916, varenésser famoses a Barcelona. Ni les del capitàPalermo, ni les de Miss Wallenda, ni lesdel capità Frohn, ni les del capità Winston,ni bla cèlebre Jackie, de Frank Marcelle, queels barcelonins tingueren ocasió de veuremés tard, han arribat a competir amb elles.

El capità Navarro en parla encara emo-cionat, amb enyorament. Recorda les sevesfoques i, en general, tota la seva històriad'home de circ, amb aqueixa recança i

El capità Navarro

(i) Una mena de trampolí.(z) Cal no confondre les foques d'exhi-

bició, dites foques comunes, o llops de mar,amb les de treball, dites foques grlsents, olions marins. Les primeres són més volu-minoses, i s'arrosseguen molt feixuguesn'hi ha, efectivament, al nord d'Africa. Lesfoques de treball procedeixen gairebé totesde les costes de Califòrnia. A Alemanya,prop d'Hannover, existeix un dipòsit, no uncriader, d'aquestes foques, destinades espe-cialment al circ.

—Creu ! Sóc .jo que rento la Venus!(Ballyhoo, Noia York)

18-VII-35 MIR\WR

S

EL TEATRE

L'amic que en tot troba pèls, m'ha obser-vat que la història de la subvenció al teatrecatalà resultava un episodi de primera iun allegat, en el fons, més derrotista quealtra cosa. Sembla — ha afegit — que elteatre català baja romàs constantment ambl'aigua al coll. La recensió, mira-ho comvulguis, fa dubtar de la vitalitat i la po-tència de l'escena madiva.

Em doldria que ]'amic tingués raó i queels detractors del teatre català, els estira-cordetes compresos, deduïssin de la relacióinserida en el número prop-passat, que el teatre íncola noha fet en tota la seva vidaaltra cosa que gemegar i pas-sar el pfatet; que mentre lanostra escena es debatia enl'estretor, les empreses, els au-tors i comediants forasters fer-maven els gossos amb illonga-nisses • Em sabria greu quealgú arribés a sospitar quepels dies que els autors cata-lans de més nota impetravenl'ajut de les Corporacions po-pulars, fos Barcelona, per alsteatres d'altres climes, unamena de Xauxa. La mera su-posició que els infortunis i lesmalvestats hagin planat nomésen qualsevol època damunt delteatre català, m'empiparia.Més que més tenint el conven-ciment que ano ha implicat elnostre teatre una excepció enres, com no sigui en 1'espo-nerositat i la fortitud que, jovei tot — novençà comparati-vament amb les institucionssimilars d'altres terres—l'hanportat a saltar tes fronteres isituar-se entre els primersd'Europa.

En remenar els papers queem serviren por a engiponar1'article que motiva el presentaclariment, relatius, en bónapart, al Principal, em vingue-ren a les mans unes notesque són la millor resposta aquants retrets, en dl sentitinsinuat per l'amic, pogues-sin formular-se. Som encara .alguns a saberque les taules del vell teatre, durant anysI panys interdites, de fet, a tota mani-festació en idioma vernacle, foren gairedes del 1886 al 1896 monopolitzades perl'actriu Maria A. Tubau, 'figura sobresortintdel teatre castellà en el darrer terç de lacentúria dinovena; actriu en la qual l'arti-ficiositat francesa i la . c rsiileri ' eso volaque impregnaren el Ji de segle, trobarenun exponent magnífic. Per un sector delpúblic barcelon', a bastament definit per-què calgui qualificar-lo, fou Maria Tubau,pels dies immediats a l'Exposició Univer-sal, quelcom semblant al que pols succes-sors d'aquell és avui Antonia Herrero. Lesestades de la Tubau al Principal, recolzadesen la flor de I'estevisme, abrillantades ambla presència de las primeras autoridades,conegueren encara el catxet inconfusible quefins all poblament de l'eixampla caracteritzàla nostra primera sala d'espectacles. Doncs,tot i el prestigi que envoltava l'actriu, as-sistida d'un auditori addicte, malgrat elto ultra bien de les representacions, distàla realitat, en general, de respondre, econd-micament, als esforços i a les illusions de1"empresa. Resten sobre el particular textoseloqüentíssims. Demandes de moratòriesd'un patètic sorprenent. Fulls de recaptacióabracadabrants.

Entre temps recalaven al Principal em-preses afectes a tota mena de meres,

llevat dels que fessin sentor autòctona. 'Elsbalanços d'aquestes empreses que en diríemesporàdiques, vénen reflectits en tres notesque copio i que cal llegir, per a veure, simés no, com l'elegia teatral 'resta immu-table a través dels anys; per a assegurar

-se, també, que en punt a trifulgues I malsde cap no ha estat el teatre català exclòsde la regla general.

L'actor Ricardo Valero, empresari el1891, es deseixí del negoci en haver perdutuna suma considerable. !En la renuncia cur-sada a l'Administració de 11Hospital es-mentava pes dificultats que li privaven decontinuar. Deia : La manca absoluta d'ele-ments artístics i d'obires de mèrit veritable;les exigències monstruoses de les celebri-tats ; l'odiós pvivilegi d'estrena de les obres

noves representades a Madrid, atorgat pelsautors a les companyies que després d'es-prémer-les a la cort vénen a estrenar-les aBarcelona...

L'any següent, 1892, Joan Casajoana,empresari de torn, sollicitava de t'Adminis-tració de l'Hospital una rebaixa del lloguer,amb aquests termes : El pressul5ost de lesactuals companyies dramàtiques és crescu-díssim ; les despeses totes del teatre, sia perexigències del públic, sia ber les dependèn-cies — les dependències, que cobraven tres

L'actriu María Alvarez Tubau

rals! — augmenten diàriament d'una ma-nera que fa por, al punt de caldre, l5er adefensar un pressupost, una lluità deses^e-rada. Això és palès fins a l'evidència...

Miquel Gasset, empresari e1 1893, demanàtambé una disminució del tipus de lloguer,fundat en l'escassesa de bones com¢anyiesi en els preus fabulosos que demanen elsbn ,.r rnniu f nnt c i l íref ar-se... nLis arttisb%s aé iolil'f'lter^tl'áerZlfi-nen sous elevadíssims... De no acceder laJunta a mi petición — acabava dient — no

1'odré continuar y me veré obligado a cerrarel teatro, descansando así del fatigoso ofi-cio de empresario, que no tiene compen-sación ninguna.

Per contra, havia amuntegat Gasset unafortuneta al Romea, conreant la vinya delcatalà. Es vol una paradoxa anés frapant?Veieu ara la necessitat de romandre atentsa albò que hom vol negligir per creure-hofugaç i intranscendent? De mi puc asse-gurar que sóc deutor al desfici pel detall,a la passió per l'anècdota, al connubi ambla dada i la data, el seny en el destria

-ment dels valors ; com dec a haver trempatl'esperit en el batee i la pulsació diaris, ellluc a judicar elis homes I els esdeveni-ments que amb el teatre tenen a veure, alsquals acostumo de sotjar al llarg de trevesdilatades, de zones com més extenses millor.E sistema, de resultats infallibles, habitua-ria els consirosos i pessimistes — agram dela planada escènica teatral — a pensar enla Institució abans que en el plet de ca-dascú.

Podria emprar encara nous raonamentsper a tranqurllitzar l'amic llepafils, temo-renc del que puguin dir els que parlen sensecom va ni quan costa, car tinc perles pera donar i vendre. Hem quedat, però, queem circumscriuria al període que els autorsdramàtics sollicitaven l'ajut oficial, i al Prin-cipal, per ésser, ultra el coliseu esmentaten el treball anterior, el més adient, permotius múltiples i diversos, per a arribara conclusions de certa mena.

Josee ARTIS

Telèf. , de MIRADOR: 23118

Aquests dies hem aplaudit dues d'aque-lles diguem-ne artistes, que s'ofereixen alsespectadors tal com són. Tal com NostreSenyor ales va fer. Nuetes de pèl a pèl. Es-piritualment, s'entén. Es a dir, unes artis-tes que tenen una personalitat molt mar-cada, i la traslladen a l'esbena íntegrament,sense maquillatge, sense artifici ni afectació,amb una formidable naturalitat.

AI Gran Kursaal, nom d'un cosmopoli-tisme sense personalitat, que una nova em-presa ha posat a la vella taverna de Jua-nito El Dorado, hem vist una d'aquestesbestioles. Es diu Pepita Puig. Revolucio-naria del cuplé, com afirmen els programesque reparteixen a la porta. La Puig, en lavida privada, és una mena de xinxa defàbrica de Sants, ordinària i desvergonyida.1 el mateix és sobre el tablado del carrerde Guardia. Les seves provocacions obsce-nes d'anques, de ventre i de malucs, sónde les coses més fortes, més brutals, méscíniques i més canalles que hem vist a lestaules. La seva lascívia, com en moltes ne-gres — la mulata Blanco, per exemple —,perd tot el caràcter excitant i adquireix ungrotesc insuperable. La Puig diu amb unaveu esqueixada i crapulosa uns cuplets per-fectament adequats al seu temperament.N'hi ha un, en català, que conté un reper-tori d'expressions escollides, poades al corcmateix del districte cinquè. La Puig haintercalat en aquesta cançó un estribillode la seva invenció — Sóc així ! La mareque em va... ! ! ! —, que engega cridantcom una boja furiosa, i amb una força iuna convicció impressionants. En acabar elcuplet, la trepidant cançonetista introdueixen aquest leit-motiv una lleugera variantSóc així ! La mare que em va arribara... ! ! 1 I l'altra nit, encara va complicarmés les coses. Va amenitzar la famosa can-çó amb un formidable espetec de trets d'unapistola de broma. 'En un local on la genthi va pels invertits, la Pepita Puig, queofereix l'espectacille més ple de caràcter, méscru i anés autèntic que es pot veure al com-batut barrio chino, s'emporta les ovacionsmés nodrides de la clientela. Interrogadasobre el secret del seu èxit, ens ha con-testat assen yalant-se les venes de l'avant-braç : «Es que ho porto aquí...»

En aquell poètic Cafè de la Borsa que,gràcies a Déu, encara no han reformat, ion, damunt els miralls, i al costat de lescotitzacions, una mà delicada ha pintat unrètol ple de floretes, i tan exquisit i pri-maveral com una declaració d'amor o unaestampa de la primera comunió, rétoil quediu : Todas las noches gram concierto porsimpáticas señoritas ; en aquell poètic Cafèmenestralia, qüé ñ6 éhs áe^scúiaeaiz- ae' vi=sitar setmanalment, hem aplaudit una altrad'aquestes bestioles, M. de Lis, com anun-cia aquella pissarra que no pot faltar a capporta de cap cafè concert de barriada.

La De Lis, en la vida privada, és unpaquet de greix i de bon humor: Una pan-xacomtenta encantada de la vida. Una donaque ho té tat resolt. Les set pessetes dià-ries que guanya ja lli resolen tots els pro-blemes que la vida planteja. Desbordantde caen i de vitalitat, té un excés d'energiaque necessita expansionar-se. Es com unabóta massa plena que vessa vi en abun-dància. M. de Lis, en la vida privada, ésaixí. 1 el mateix és sobre el tablado delPla de Palau. Quan hi puja, imponent icolossal com una geganta, us ve a la me-mària la lletra d'aquell vell cuplet : Es micuerpo un menumento, por delante y jorvdetrás... I porta uns vestits... Oh, quinsvestits ! N'hi ha un que mereix un breucomentari. Immens, feixuc, de tots colors,atapeïdíssim de mitges llunes i d'incrusta-cions de vidre i de llauna, sembla un qua-dro cubista del Picasso de l'època virolada,o aquella indumentària plena de constella-cions, de cartes, de daus, de 'banderes i deroses, amb la qual el délieiós Serge vesteixels seus fenòmens de fira i els seus pres

-tidigitadors. La De Lis, que deu tenir sanggitana a les venes, canta uns cuplets fla-mencs en andalús, però amb accent catalàde suburbi, i amb un doll de veu fenome-nal i eixordadora. Un amic nostre diu queés una Esteso en brut. El nostre amic téraó. Perquè, com en l'admirable Luisita,la comicitat de la De Lis és determinadaper les seves improvisacions, els seus in-cisos, plens d'imprevist i d'una autènticaespontaneïtat. De vegades, en ple cuplet,desapareix darrera una cortina, que serveixde tela de fons i tapa un dels finestralsdel cafè, i torna a sortir tan tranquilla.D'altres, interpella el públic i li dedica fra-ses d'una gràcia inimitable, o deforma elspassos de ball amb un sentit vivíssim dela caricatura. D'altres, encara, s'eixarrancabrutalment i posa els .ulls com els guenyos...En fi, un espectacle d'una alegria sana id'un grotesc apallassat que cal veure.

Li diuen el mestre Serrano. Diuen també

d'ell que fou un gran tenor a l'època d'ordel bel canto, i que es tutejava amb elfamosíssim Tamberlick, aquell cantant que,obligat per l'empresari a treballar el dia dela mort de la seva esposa Lucia, es va des-

maiar a l'últim acte de l'òpera de Donizetti,Lucia de Lammermoor, quan exclamavaLucia tu sei in cielo, passatge emocionanti d'un sentiment dramàtic prodigiós...

SEBASTIÀ GASCH(Segueix a la pàgina 8)

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Napols, 216 • Telèfon 65728

BARCELONA

aqueix amor únics amb què la gent de pistaevoca les aventures passades.

No cal estirar-li gens la llengua, al capitóNavarro. A més d'home de circ, és valencià,i no escatima les paraules.

—Farà uns quaranta-quatre anys, tenint-ne jo deu, vaig sortir per primera vegada

a una pantomima del circ Ancilloti, aixecaten plena fira de València. Sentia pel circuna afició boja... Quatre anys després, perNadal, guanyava la el primer premi en unconcurs de saltadors organitzat pel circ Ale-

gria, installat al teatre Apolo.—.Saltàveu molt?—Que si saltava? D'un salt hauria fugit

del món. Davant meu, l'espai deixava d'és-ser immens. Saltava catorze homes.

Unes vegades revenedor d'entrades — ode salidas —, i unes altres guardià, admi-nistrador i representant, amb el seu germà,del circ ambulant de David Bernabé, elxaval Navarro seguia exercitant-se a saltara la batuda (I) i al coixinet, amb vistes acontinuar fent un bon paper als concursos

de ]'Apolo.Als setze anys, al circ del cavallista Díaz,

el clown Vaquero li féu l'honor de deixar-lo actuar d'august al seu costat.

—Us deien...—Borubita. Pel somriure, compreneu?Els germans Carpi, clowns conegudfssims

en aquella època, també ol deixaren sortiramb ells en funcions de benefici, MarianCarpi, que era un saltador excellent, apre-

ciava, com mereixien, els salts de Bo,nbila.Navarro començà a ésser popular.—Vols venir amb mi de tonto? — li pro-

posà el clown Lui-Lui.—Fet! — respongué Navarro.Però la seva mare el féu detenir per la

policia en disposar-se a anar-se'n de viatge.Lui-Lui s'endugué, aleshores, Tonitoff.

Passaren dies i dies...Uns algerins, en 1902 , exhibien à la fira

de ]'Alameda de Va9èncla, el mes de juliol,una foca de les anomenades llops marins.EI públic que acudia a seure-la era nom-brós. Navarro va olorar un ban afer i com

-prà la foca per cinquanta duros.El seu germà, ell I la foca recorregueren,

amb fortuna, un grapat de fires. La cosamarxava bé. Fins que, a4 cap d'un any imig, la bèstia mor{, a Alcira.

--Pots ja acomiadar-te de les foques —

HOMES 1 COSES DEL TEATRE CATALA

Sota la Slum delsCompte a fer judicis temeraris

reflectors

Tot d'una...Fou a Valladolid, l'any Igo6. Navarro

veié allí un número de foques extraordinari.Eren unes altres foques que les seves. Erensis foques més petites, relativament lleuge-res, ràpides de moviments. Jonglaven, feienequilibris... Les presentava una alemanya,Mme. Juliette, dona del domador Alaska,dependent del Parc Hagenbeck.

—Això són foques! — exclamà Navarro.Va avorrir i deixar morir les que tenia.

«Prou vaques !» Va donar ordre al seu di-rector artístic, Simón Assas, antic collabo-rador de Vicenç Gil Alegria, que li con-tractes, fos com fos, un número de verita-bies foques.

—I les foques? — insistia.—No en trobo ! — responia Assas•Sempre la mateixa pregunta. Sempre la

mateixa resposta.—Res, encara, de les foques?–4Res!

a París, on Alphonse Rancy ! triomfava, alBobino, amb un número de quatre formososlleons de mar. Navarro contractà el númeroper dos mesos, i a la fira de València, i mésendavant als pobles de la regió, guanyàdiners llargs . Era l'any Iglz.

En esclatar la guerra, Rancy, des de Bor-deus, oferí vendre-li el número.

Navarro no es féu pregar. Pagà 25,000pessetes de les quatre foques sàvies. Es tro-baven a Alger i varen ésser transportades

a Barcelona en el Cabo Turiñana, que elsalemanys torpedinaren sense resultat.Debutaren ges foques al Prado Catalán,

dels Josepets. L'alemanya Miss 'Elsa i elfrancès Monsieur Brumer presentaven el

número.L'èxit fou gran. Tan gran, que la Miss

i el Monsieur demanaren augment de sou.—Ja les domaré jo, les foques! —advertí

Navarro.Des d'aleshores fou capità. Almenys, a

les litografies, als anuncis dels diaris i a lespostals. 1 encara Ii dura.

Les foques es deien : Tip, Guerre, Kettvi Bibi.

—Bibi ! El fenomen més gran dels segles 1Ketty, en canvi, era tossuda. Mai no emféu bondat. Tip i Guerre es portaven comunsbons nois.

A Ceuta es morí Tip. Noranta-dos durosde telegrames demanant una substituta.Però en tota iEuropa no hi havia foques.Per fi, el capità Navarro pogué adquirir-neuna a Tormo, al Circ Visslnl.

JOAN TOMAS(Segueix a la pàgina 8)

Richelieu, fundador de l'Acadèmia

6 1. R 18-VII-3S

LITERATURA ITA. LIAÑA EN GATALA I DUES COMMEMORACIONSa

Vff/š L'Acadèmia Francesa i Víctor Hugo

e l'infinita vanilà del tutto,

per dir-ho en un vers leopardià.La nostra poetessa exclama

Tanto ho sofertoche mi son fatta un cuor di selce. Tantoin lunghe insomnie disperate ho piantoche or somiglio aula sabbia del deserto.

De profundo assenyala en la lírica d'AdaNegri una crisi espiritual que, segons uncrític de la Nuova Antologia, Michele Sche-rillo, va coincidir amb unà pregona i sa

-ludable crisi d'art. La seva expressió lite-rària es depura a mesura que els seus sen-timents primaris es refinen. Aquesta evo-lució és ben palesa en el recull de poesiesEsilio que sembla anunciar la maduresa del'escriptora. En un nou recµl1 de poemes,Il libro di Mara, que respira l'embriaguesaroent del Càntic dels Càntics, com diu l'es-mentat Scherillo, la poetessa ens ofereix unpoema d'amor delirant ple de la vibraciód'una passió intensament viscuda. Aquestés un llibre d'una sinceritat formidable, quesegons el referit crític marca una etapa enla literatura femenina.

Sobre I canti dell'Isola (de l'illa de Ca-pri), que és l'illa de les sirenes que enci-saven els navegants, un professor de laUniversitat de Nàpols ha escrit : «A l'anticcant trimillenari d'Homer, a la veu gregad'Ulisses, heus ací ara la veu italiana d'AdaNegri. La seva ànima amant, la Psique del

seu cor i dele sed' geni, s'ha aixecat alete-jant de le's boires dels planells lombards iha vingut a parar damunt els roquissers iles fiors de I illa del sol...) Tant en I cantidell'Isola com en Vespertine, 'el seu ,darrerllibre de poemes, que l'Acadèmia d'Itàliava coronar am:b, el Gian Premi Mussolinil'any 1931, ham sent la , pgetessa familia-ritzada, com diu un çr.tic, «no sols amb eltema de la solitud espirituail, sinó .amb el

Ada Negri

de la comunió humana, no pas entesa enel sentit social dels seus primers llibres,sinó en el d'una participació íntima del do-lar i de l'alegria del món».

Con: hem remarcat, en el volum hq delsOuaderns Literaris trobem molt poques mos-;_ dg1 mli4 me_d'Ada_Ne ii. mEn,çanv1, homels seus llibres de contes o de proses curtes,com Le Solitarie, Finestre Alte, Sorelle iStrade. Si afegim a aquestes obres S'tellamatutina, ;a esmentada, llibre que ha tingutgran: ressonància no sols,per tractar-se d'unaautobiografia sinó per l'art ensems magnífici simple amb; què és compost„ Orazione iDe giornó in giorno;= que és l'últim en datadels seus reculls de proses, puix que foupublicat el, 1933, haurem esmentat tota labibliografia d'Ada Negri.

(Afetiim que tota la seva obra ha estatbellament editada per una gran casa deMimà, A. Mondadori.)

Com a prosista (i aquestes qualitats po-dran assaborir-se a través d'una traduccióper, poc que el traductor les hagi sabudesconservar), Ada Negri és diàfana, precisa ibrillant -alhora, colorista, musical i sempreemotiva. Te l'art subtil i pregon ensemsd'esculpir figures apassionades i doloridesde dones, sorelle, germanes seves, i el de .trobar en els paisatges que descriu i quede vegades només insinua, el motiu exteriorque escau al seu estat d'ànima.

En la seva obra cabdal Stella matutina,com en la novelleta El Diner que hom japot llegir en català, aquesta prosa té unaccent confidencial que sorprèn i sedueix.Aquesta Estrella del matí Eóu traduïda a1francès i publicada el 1926 per la casaStock, de París. E1 seu traductor, EdouardSchneider, en el pròleg d'aquesta versió,proclama Ada Negri «da poetessa més altad'Itàlia, entre les dues o tres més gransddl nostre temps» i afegeix que «és una deles escriptores que, avui dia, saben , projectarmés llum evocadora sobre aquesta existènciainterior i sobre aquest patetisme humà sen-se els quals, les més de les vegades, tot artresulta superficial i va».

Seria molt demanar que algú volguéstraslladar al català l'obra poètica d''Ada Ne

-gri. Però donats els antecedents d'aquestagran escriptora és lícit preguntar : quantindrem la traducció catalana de Stella ma-tutina?

JA1,s1B DELS DOMENYS

(1) Aun Neoui : El Diner. Traducciód'Alfons Maseres. Quaderns Literaris, nú-mero 64.

Qluan, cap allà el 20 de juny, jo arribavaa París, acabaven de celebrar-se amb" gran'"esclat les festes commemoratives del tercercentenari de l'Acadèmia Francesa. Tot eImón literari de la capital no parlava d'altracosa. L'espectacle solemnial de la missa ce-lebrada a la capella de la Sorbona—funda-da, com 1'Acadèmia, per Richelieu en elmateix anv—amb assistència de la corpora-ció en pes i dels invitats, de gran gala, itota l'alta clerecia presidida pel i uncí i pelcardenal-bisbe de París. La sessió espectacu-lar que l'endemà tenia lloc en la sala de lesCariàtides del palau del Louvre—antic es-tatge de l'entitat a partir de 1643 (desprésde nou amnys de vida errant, indomiciliada)fins que el Directori li assignà el Palais Ma-zarin com a sopluig provisional ; interinitatesdevinguda inamovible—amb gran espetecde discursos i oferiment de diplomes, meda-lles i presents a la vieille dame per part d'in-^nombrabies delegats d'Acadèmies provimn-cials i estrangeres, d'entre els quals semblaque obtingué un èxit particular el represen-tant de l'A• adèmia Portuguesa — deganad'Europa : ligo—gràcies al seu inusitat abi-llament compost d'un ample xal blau celsobre la toga negra i- d'una tiara monumen-tal, igualment blava, farcida de penjarelles.El tercer dia, al vespre, es celebrava upagran festa en els jardins del famós palaude Chantilly, llegat, junt amb les seves ines-timables colleccions d'art; al ja multimilio-nari Institut de France pel duc d'Aumale,fill de Lluís-Felip. Finalment, continuantla tradició de la feblesa acadèmica per •lagent desabre, Abel Bonnard rebia sota lacúpula el mariscal Franchet d'Esperey, en-dat a ocupar el lloc de Lyautey, en presèn-cia del president de la República, i del granmón oficial. Detall revolucionari : per pri-mera vegada en la història, una cambra ci-nematogràfica era autoritzada a pendre vis-tes dintre el santuari lletrat.

Al costat d'aquests actes brillants peròpassatgers, l'Acadèmia ha volgut festejarel seu tricentenari amb altres manifestacionsde més densitat o més perdurables ;. entreles quals cal citar en primer llac el llibre de540 pàgines, model d'acurada composiciótipogràfica, contenint quaranta .assaigs so-bre diversos, temes més o menys relacionatsamb les activitats i la historia de la casa,redactats pels quaranta membres que actual-

V2 LI IET2 T&

El llibre polonès

L'escriptor polonés Juljusz Kaden-Bán-drowslei explica en la Gazeta Polska, de Var-sòvia

<cHe preguntat a un dels nostres editorsmés eminents com es venia la novella polo-nesa. M'ha respost : «Depèn...» Alguns lli-bres de gran èxit arriben a la xifra fantàs-tica de cinc i sis mil exemplars ; però sónexcepcions rares.

La mitjana no passa generalment delsmil cine-cents exempllars, que no corresponpas a les veritables proporcions de la difusiódel llibre. En realitat, de cinc-cents a set-cents exemplars basten per a saturar elmercat.

Aquestes xifres s&n esveradores no solsdes del punt de vista de la indústria del lii-bre, sinó també penquè reflecteixen un retro-cés inquietant del nombre de lectors. Finsadmetent que el paper de la literatura eslimiti a una simple diversió, és trist de cons-tatar que només se'l poden oferir algunscentenars de persones.

L'empobriment general, o, si es vol, lacrisi, no explica pas aquest fenomen. ' Esdifícil de suposar que un poble de trentamilions d'habitants s'hagi empobrit fins alpunt que la literatura només hi . trobi unsquants centenars de lectors.

Com explicar aquesta indiferència? A Po-lònia hi ha deu o onze mil biblioteques pú-bliques. Elles soles haurien d'assegurar lacollocació d'uns quants milers d'exemplarsd'una novella polonesa moderna d'una vàluamitjana.

El problema és greu perquè no es tractanomés d'una distracció qualsevulla o de lesdificultats d'una branca de la indústria. 'Enunpaís on la literatura moderna no trobalectors, és gairebé cert que no es llegeix, engeneral. Fins es podria arribar a assegurarque en un país on el llibre és una cosa que)mo van, l'esperit crític es perd de mica enmica,),

El r«journal» dels GoncourtFa ben pocs dies, han •aparegut els dos

primers volums d'una nova edició del famós1ournal dels Goncourt, amb un Ifarg pròlegde Lucien Descaves i la menció «edició defi-nitiva». Aquestes dues paraules han fet néi-xer esperances, ben aviat decebudes. Es trac-ta d'una reimpressió del Journal tal com espublicà en vida d'Edmond, eI que ara edi-ten els deu components de l'Acadèmia Gon-court, sense voler tenir en compte les vio-lentes campanyes de premsa que a diversesrepreses s'han fet (1916, 1921, 1928) per auna publicació íntegra.

J.-H. Rosny amé, president de I'Acadé-mia Goncourt, ha declarat que no creu pos-sible la publicació de la part inèdita delJournal. Segons e11, la reputació dels Gon-court no hi guanyaria absolutament res.

.Sembla que l'opinió pública s'ha formatuna idea falsa sobre la part inèdita. Aques-ta, segons les dades del catàleg de la Biblio-teca Nacional, a penes arribaria a formaruso volum. D'altra banda, la part inèditaestà formada per anècdotes relliscoses nopas massa autentificadas i calúmnies invo-lu,ntàries sense fonament,. que tot plegat noafegiria res al coneixement de l'època ni ala fama dels dos germans.

ment l'ocupen.' D'entre els múltiples treballsinteressants que omplen aquest llibre, posata lavanda fa pocs dies, esmentarem, pel quetenen de. curiosos, el capítol on Marcel Pré-vost s'ocupa dé , )és vicissituds d'u a matei-xa paraula a través dels diferents diccionàdsacadòmirs,: el que, n.o gens mancat d'iro-nia, ha servit a Pierré Benoit per a disser-tar, a pi-ópòsit de les visites rituals que els

aspirants als llocs vacants tenen de fer prè-viament als seus futurs electors ; i, encara,el redactat pel vell secretari perpetu ele lainstitució, René Doumic; terror de candi-dats, sobre el tema espinós de Commentl'on devient académicien.

En aquesta ocasió, mo podríem pas negli-gir la gran exposició de la Biblioteca

S ,- ocuiólecnas'exhibeixNacio-

nal .on 'exeix u vasta sec d___ _ _._ , .^ :moficial i literària de l'Acadèmia Francesa.Des de les cartes patents lliurades per Ri-chelieu amb motiu de la fundació fins ales actes recents més notables ; des de l'e-fígie del cardenal pintada per Philippe deChampaigne a les verdoses illustracionsdels Contes de La Fontaine per L.ancret iSublevras i al malaurat retrat de Barrès da-vant Toledo obra de Zuloaga, seria inaca-bable Peinumeració dels llibres, documents,gravats, pintures i escultures que integrenel conjunt. Hom no ha oblidat les relacionsindirectes, com són ara les efígies de gransactors que han interpretat memorablementles obres d'acadèmics famosos. Ni les cu-riositats materials, com el retall del cobre-]Iit usat pel fill de Dluís XVI a la presó delTemple i que fou trobat per Lenotre. Nijoc lleial—els factors adversos, com la fe-rocitat de les caricatures satíriques o la car-ta de candidatura de Balzac, document nau-fragat sense •cap èxit. Ni els punts vidrio-sos, com el retrat de Mme. Daru per Daviddama coneguda per haver ofès greumentla casaca - verda i acaáèmica del seu mariten enganyar-lo amb Stendhal, una altra plo-ma de prestigi exclosa de la docta cúpula.En fi, tot el que cal per a estudiar amb de-teniment la cara i la creu dels tres seglesque té d'història la illustre institució obse-quiada recentment per la mordacitat de J.J. Brousson amb un nou sobrenom destinatsens dubte a fer fortuna : «da filla del car-denal».

Carrer de Richelieu avall, Palais Royal,carrer de Ríboli amunt, Place des Vosgues.El petit cansanci de la caminada ens fa ac-cedir a la temptació de quedar-:nos a repo-sar una estona tot llegint en un banc delsjardins que decoren 'la històrica i bellíssimaplaça. Quan la penombra del capvespre co-mençava a desdibuixar la silueta de les co-sas, el cor em va fer una sotragrada dintreel pit. Allí dalt, sabre mateix de la grupamarmòria del cavall de Lluís XIII, es mo-via una massa blanquinosa, imprecisa isemitransparent com un parrac de boira.Entre la por que m'aconsellava de fugir i lacuriositat que m'empenyia a anar a esbri-nar què significava aquell estrany fenomen,aquesta darrera fou la més forta. Però, enésser arran de la reixa que encercla el mo-nument, la victóda hauria estat de la porsi no fos que, pecant per excés, ella mateixaem mantenia clavat de peus a terra. L'es-

_I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I 11111111 101 1

Gran èxit

CRITICADEL 6 D'OCTUBRE

per

JAUME MIRAVITIIESamb un comentari de lluís Companys

Preu: 500 ptee.

Administració i venda:

Llibreria Catalónia3, Ronda de Sant Pere, 3

dlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll^•.

pectre blanc oferia la forma d'un home vellperò robust, amb la cara mig coberta peruna barba espessa i el front ombrejat peruna corona de llorer. Per tot vestit duia unaespècie de ctlàmide flotant. 1 sota el braçuna lira ; tota la jira. .. Immediatamentvaig compendre que—Déu dels cels!—emtrobava clavant del propi espectre de VíctorHugo. L'omhra em va mirar una estona

- — amb detenció i deixà sentir unso de veu pausada, greu, queglaçava les sangs.

—No sé pas—deia—per quèdiable feu aquest posat d'es-tranyesa . Al capdavall jo sócun ex-habitant de la plaça iem sembla que això sol ja emdóna el dret de venir de tanten tant a contemplar una es-tona la casa on jo vivia. Siaquí hi ha algun intrós, en totcas sereu vós. Perdoneu... Nous volia ofendre. IEs que estictan enfurismat amb les quem'han fetes! Bé en deveu sa -ber alguna cosa, si més no pelterrabastall que s'ha armat.Veureu : el primer toc d'aten-ció partf d'un llibre, publicatfa cosa d'un any, amb un títolque ja ho diu tot : Victor Hu-go, pontife de la démagogie.Com és de llei, Léon Daudeten feia tot seguit una críticaentusiasta. Això encoratjà unescriptor dit Cfaude Farrère,ex-oficial de marina, Pierr-eLoti de butxaca, a qualificar

-me públicament com «el mésgran imbècil del segle xlxn,cercant un reclam d'escàndoli, alhora, les simpaties de lesdretes acadèmiques perquè aixíafavorissin el seu accés a undels setials de l'Institut que,per fi, ha pogut obtenir. I, percelebrar com cal la cosa, Dor-gelès li plantificava el títol de«gran .almirall de les lletres».

Tot plegat baratet i depriment, oi? Doncsl'èxit del precedent ha fet escóla i tot recent-ment un altre escriptor, A. t'Serstevens, seles emprenia amb Emile Zola, el meu com-pany de son etano en el Panteó, 'per a dir-liriel primari de Médam:•

'aL'atzagaida reblamística de Claude Far-rère fou l'espetec inicial d'una batalla cam-

pal entre hugòfils, hugòlatres i hugòfobs.N'1,.0;e_1L,;t,.. hi ha No handeixat res per verd, fins al puint de tornara regirar minuciosament la tèrbola intimi-tat de Sainte-Beuve amb la meva dona. Comsi les claudicacions femenines poguessin em

-metzinar la glòria de ningú després de LaFontaine, Molière i Napoléó!... Jo sé proubé que he escrit coses força discutibiles ifins, si voleu, mediocres. Tothom pot tenirmals moments. Però vull creure que entrela meva copiosa producció bé hi ha cosesd'un gran alè, una sola de les quals bas-taria segurament per a fer l'orgull dels pre-sumits que ara apedreguen impunement lameva memòria; car ja saben que els ab-sents mai no tenen raó. iEm tiren en cara ci-tacions histbriques inexactes o aproxima-des. Em retreuen contradiccions ideològi-ques en el transcurs del temps, oblidant queles mentalitats d'una sola peça són patri-moni de la novella i del teatre dolents. (Tincentès que ara també ho són del mal cinema).

«Entretant, les festes del meu cvnquante-nari han estat vergonyants i .accidentades.Es cert que hom ha descobert la inevitableplaca commemorativa, que s'ha organitzatuna manifestació homenatjadora i que hatingut lloc una honorfica representaciód'Hernani ;

• però tot això a Besançon, elmeu poble. A París tot s'ha reduït a una vi-sita oficial furtiva, semioíandestina, a lacasa-museu d'aquí al davant ; a l'acte en-carcarat pels discursos protocollaris que tin-gué lloc dintre el soterrani resclosit del Pan-teó, amb el govern representat per delega-ció i l'assistència dels infants de les escolespúbliques i dels asilats, com en dls enterra

-ments de luxe; a un número monogràficde la Illustration Franpaise i a l'exposicióde la Biblioteca Nacional que precedí la del'Acadèmia. A mi, gran defensor del poble,m'ha estat negat el pa i la sal de les festespopulars, coix. de la veritable popularitat.M. Paganon, ministre radical-socialista, haprohibit la gran manifestació projectada enhonor meu pels esquerrans, per por que noes promoguessin aldarulls. I el sinuós Her-riot, mentre protestava .a grans crits desde les pàgines de Marianne de la mesqui-nesa amb què es celebrava el cinquantenari,ha fet tot el que ha pogut, em tant queministre, per a evitar de comprometre's alcostat del meu nom, esdevingut suspecte.El meu cap venerable continua botant comuna pilota entre les passions polítiques delPront populaire i de les lligues reaccionà-ries. Ah, la glòria!!...Jo prosseguia palplantat, immòbil, inca-

paç de dir una paraula. Victor Hugo llançàun gran sospir ple d'amargor i afegí

- 'Potser heu anat a visitar l'exposicióde la Biblioteca Nacional : Veig que porteuel catàleg sota l'aixella... Doncs bé ; abansd'anar-me4n üs vull donar un bon consell.Encara sou jove. No us deixeu mai ensarro-nar pel vernís ddl llorer. La imrnortalitat,moltes vegades, és una cosa mortífera...

I l'espectre fugí cap a fondre's entre fesgrisalles que perfumen el cel de París...

ALBERT JUNYENTParís, juliol.

CAMISERESPECIALISTA

' EXIT EN LA MIDA

JAUME I, !!Telèfon 1!655

Societat Espanyola de Carburs MothI'IícsC.rreae: Apartat 190 BARCELONATeleb.; "Carburo." Mallorca, 232 ;Telèfon 93oi3

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN gg % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

La Venus del Mirall

PASSAPOR'1- DE XOFER

roria es h uauu u awn .0 yua yu . ... -----

MIR4^R

LES ARTSIELSARTISTESun Velázquez fals LReceos j Ó de novetats arqueològiques

pel Ticià o per algú altre que es vulgui.Desemparada de caliu paternal, queda ofi-cialment en disposició de segon ordre a laNational Gallery. El dia que el sever pro-tocol de l'autenticitat ordeni el seu trasllata una part ignota, haurem de lamentar eldesplaçament que privarà els visitants de

la Galeria de la Trafalgar Squáre, de lavisió de la Venus entre les obres merave-lloses dels espanyols que ham conviscut ambella uns anys, ben digna ella d'ells i ellsd'ella.' -

Va haver-hi un temps que el dubte tambérecaigué sobre aquesta obra. Es digué sihavia sortit del taller velazquià amb la cdl-laboració de diversos deixebles, fent peròla concessió que el sevillà hi havia deixat laseva marca.Respecte a aquesta ja ens sabria greu

que el dia menys pensat s'acordés procla-

mar-ne la falsedat.E1 mal seria que ja hauríem perdut la

fe. Perquè si hi ha hagut alguna altra per-sona capaç de fer brollar l'emoció, com suc-ceeix en la tela esmentada, ens veuríem en

el cas d'haver de reconèixer una compe-tència pictòrica que mai no hauríem suposatfactible.

Igual com passaria si sabéssim queBeethoven no és l'autor de la .Sisena sim-fonia, en el qual cas el terrible fóra as-sabentar-nos de l'existència d'un personatge

desconegut que ho feia tan bé, tan bé que

se'l confon amb Beethoven.

ENRtc F. GUAL

GRECIA. — Una missió de la Universitat 1 La construcció era de pedra fins arran deJohn Hopkihs, de Baltimore, practicà exca- terra ; damunt d'aquests fonaments tan re-vacions des de l'any 1928 al lloc on es tro- sistents s'aixeca la construcció de maó cuirbava la ciutat d'Olynthus, en la costa de la al sol i arrebossat de bon estuc. El pavi-península Calcídica. Aquesta ciutat fou des- ment de les habitacions és de mosaic. Elstruïda per Filip de Macedònia l'any 338 a. mosaics d'Olynthus són una altra de lesC., i l'any passat, la susdita missió acabà grans adquisicions de què parlàvem, no solsde desenterrar-la per complet, per llur abundància, sinó per llur antiguitat

Aquestes excavacions són importantíssimes són els mosaics més antics, ja que algunsper diversos conceptes. En primer lloc, per- daten del segle v.N'hi ha de figuratius,què la destrucció havent estat ràpida i les bells com la decóració (le la ceràttriea deruïnes abandonades, el desen-terrament ha posat a la vistala ruïna completa de la ciutat.Com que aquestes ruïnes nosón arran de terra, sinó quesovint atenyen una alçada demés de dos metres, la llesco-berta ens ofereix la primeraciutat grega perfectament re- r^conoscible, molt més percepti- t t`ble que Empúries, com ja am- nrà veient el lector ; de tal ma-otra reviu la capital calcídicaque hom compara aquesta des-

vcaber ta a les de les ciutats ro-manes d'Herculànum i Pom-peia.

Una de les principals adqui-^^t

sicions arqueològiques que enspervenen de la resurrecciód'Olvnthus és que el realisme,el cáractericisme, particulari-tats romàntiques que es supo-saven exclusives caracteroil-4ues de l'art hellenístic, ja co-1 rien 1'art hellènic, ja que laciutat en pes 'sucumbí algunsanys abans d'iniciar-se el -pe-rfode hellenístic.

Les excavacions han posatal descobert tat el pla de la _ciutat vella il'eixampla;aquest apareix, com el nostre,planejat r realitzat rectilí^nia-ment, d'una sola embranzidaa la moda d''Hippodamos de Mosaic d'Olyrsthus amb 'la ^refiguració de Sant' JordiMilet, el Le Carbus^er del s e-gle v a. C. La ciutat estavadefensada amb muralles de maó cuit al sol, figures roges ;n'hi ha de decoració geo-Els carrers tenen una amplada de 5 metres mètrica, d'epigrafia, i d'un tipus nou molto prop de sis, i les cases formen 'illes de intrigant, els motius decorat us del qual86'6x 35'5 metres, amb unes cinc cases per consisteixen en l'escampall asimètric d'unailla, i amb parets mestres comunes. mena de signés cabalístics . Un dels mosaics

S'ha reconegut en les ruïnes excavades una figuratius representa un minyó muntat . astoa monumental ; una font, monumental cavall, seguit d'uns llebrers, ]a javelina en-també, probablement dipòsit d'aigües ; la loire, apunt de ferir, que és la mateixaplaça-mercat, els dock, o magatzems públics composició del .Sant Jordi que occeix el drac,

composició aquesta II '()lynthus, exacta (cal-ter.,„ cada) a la de tal i tal altre Sant Jordi, par-

r ^

ticularment e] que dibuixà a començo- dei.

^'^ ^ r ^^' se c xrx pcc al rol d^Anglnt^gra. et adorfam` '

í''mosaicitalià Benedetto Plstruccl. ^. Aq mosaics

no són encara els, perfeccionats del períodet . , romà ; ,en lloc d'ésser elaborats ai "1' tesseres

: cúbiques, ho són. amb palets -naturals . dei v diversos tons icolors, o bé sols blancs i

y ,, ', negres. Es troben arreu, àdhuc al ,i' de 'les.,Len r portes, relativament _ ample, donat el gruix

f -,k de les parets.Et servei d'aigües domèstiques és perfecte,

amb conduccions i desguassos de terra cuita.' Aquests darrers aboquen al carrer, tal con

es practica .avui cüa encara en algunes ciulats espanyoles i franceses. El bany és mollcomú a Olynthus : són; moltes les cases qu:

j - han conservat llur banyera de terra cuita.4 r< -,^;,^ <. _j-•,-^ I:ambé abunden els safareigs i les cisternes

En la nombrosa quantitat d'objectes moEl Sant Jordi de Pis!rucci l'les trobats a Olynthus abunda el mobiliar

pròpiament dit :mobles de fusta i de bronzei una manufactura de terres cuites. S'hantrobat tombes d'incineració i d'inhumació,sarcòfags de pedra i de fusta, enterramentsde tegulae i urnes osseres, tot amb abundantmobiliari funerari. Els cadàvers inhumatsporten l'òbol a la boca, o més ben dit elsòbols, perqué a Olynthus són quatre les mo-nedes que els olintians s'enduen a l'altremón. Aquestes monedes, amb el cap d'Apola l'anvers i la lira al revers, són tan bellescom les de Hieran de Siracusa, les millorsmonedes gregues. Alguns olintians no portencap òbol entre dents. Una d'aquestes tom-bes, més gran i luxosa, és un veritable mau-soleu.

El més important de les excavacionsd'Olynthus és la descoberta de la casa gre-ga: Tant com s'ha escrit i professat d'ar-queologia grega ; tant com s'hà excavat enterres hellèniques i hellenístiques, i encarano es sabia gairebé res de la casa particulardels heliens : el poc que es sabia era mésaviat equivocat. Ara, a partir de la desco-berta d'Olynthus, ja podem conèixer relati-vament bé com era la casa grega del segle iva. C. No era pas la casa senzilla i petitade la qual ens parla l'arqueologia preolin-tiana, sinó que, a Olynthus almenys, la casaparticular era per regla general espaiosa,luxosa i confortable. A Olynthus hi ha cases

que compten un o més pisos ; moltes casesdemostren haver posseït habitacions damuntla planta baixa, amb dotze cambres a cadaplanta. Es clar que hi ha cases més petites,però també n'hi ha de més grans. Comu-nament la casa d'Olynthus s'aixeca en una

àrea de r7 metres quadrats. El pati de les

cases que tenien pis o pisos conserva l'ar-rencada de l'escala, de pedra ; l'escala pròpiaseria de fusta. Aquesta disposició i els ma-teixos materials es constaten, molts seglesabans d'Olynthus, a Un dels caldeus, la ciu-tat natal d'Abraham ; i, alguns segles des-prés, a Herculànum. Aquests patis d'Olyn-thus no tenen el peristil dels patis romans,però un costat almenys del quadrat o delrectangle era porticat.

medalles, bronzes t terres curtes de llecoració, joies, panys i claus, àmfores panatenaiques de premi atlètic, 'vaixella de bromi de terra cuita ; instruments de cirurgiatambé de bronze ; eines, golfos de portesun braser de bronze; màscares funeràries

do terra cuita ; armes, figuretes de terra cuita .i llurs.motllos, antefixos i teules. Und'aquestes està dedicada a una bellesa masculina: el terrisser traçà la.dedicatòria amal dit Pn ^ l'arnila encara tova. La dedics

Amb la ressonància que pertoca als ele-ments integrants de l'assumpte, els direc-tors de la National Gallery han dictaminatseriosament sobre un afer delicat.

Després d'una sèrie d'anades i vingudes,de vertir opinions i d'infinits estudis, hanconclòs la falsedat del nom Velázquez res-pecte a una tela que encara li és atribuïdaen el catàleg de ]'esmentat museu editatl'any 1929.

Aquesta tela, La Venus del Mirall, da-munt la qual ha caigut el terrible anatema

propi de filla de pares desconeguts, ha hagutde sofrir una vida accidentada, que ara re-empendrà, degut al fet que és acord defi-nitiu dels alludits directors la seva exclusióde la Galeria

Heus ací un resum de la seva història.En la possessió de don Gaspar de Haro,comte-duc d'Olivares, en 1682 passà al dotde la seva fu la, que es casà amb el ducd'Alba en 1688. D'ací passa a la de Godoy.Està ja en terres angleses en 1813. Hom latroba en la llista Buchanan d'obres impor-tades. La compra H. E. Morrit, temps des-prés, i la ven en 1905 a la National ArtsCollection Fumd, i aquesta corporació lacedeix a la National Gallery que ja l'exhi-beix en 1906.

Després de la guerra queda classificadaentre les obres mestres dels venecians. Esconsiderà unànimement l'inacostumat querepresentava .per a Velázquez, el qual, esdeia, hauria demostrat una preocupaciómassa evident per a les belleses del Ticià,cosa no atribuïble a un home de la sevagran personalitat.

Feia dubtar, és clar, l'enorme enteresadel dibuix, la quantitat de frescor i mo-dernitat, les .aportacions esclaridores queduia el color, indeterminable, però, pel fetde constar-hi una arrel ticianesca i una altradel Veronès, no escassejant-hi la saba ve-lazquiana.,.

Per la banda de possibilitats que tenienaltres autors espanyols, hi havia aquell sen-tit de realitat que Velázquez dipositava enels "seus successors. A més, la tela presentael poder de selecció i ordenació, exclusiusddl mestre sevillà, la seva facultat d'usarla justesa de tons, masses, contorns, es-pais...

Es pensà forçosament en moltes de lescoses éixides del taller del mestre i es pensàtambé en la freqüència de confusió que com

-porten diverses de les teles del seu gendre,Juam B. Mart nez del Mazo. No comptant

-se doncs amb seguretat de cap mena, peròprevalent el criteri de l'italianisme de l'obra,passà al lloc que hem citat.

Més tard anà a parar a la paret on araestá recolzada per poc temps.

Han calgut quasi trenta anys per estarcom el primer dia, sense •poder oferir elnom autèntic -i fent creure que en la suc-cessió de mans propietàries pot existir unallacuna que determinaria la filiació exac-tament.

No pot negar-se que l'esdeveniment hapromogut un desencís.

Desencís que pot explicar-se amb allò deveure una fórmula que s'escapa dels dits ique pressuposa el recomençament.

No puc estar-me de classificar-ho com unacosa no massa transcendental. Crec que lasuma importància de la decisió és per alserudits cent per cent que anteposen a l'es-sència de la pintura l'exigència de les ca-talogacions i altres raons típiques de l'ar-queòleg.

Per a mi la veritable importància de l'o-bra resideix en ella mateixa. No nego queen assabentar-me de l'oficialitat de l'acordno sentís una mica d'aquella desillusió dequè parlava. Més que res, obeïa però al fetd'estar enfrontat a la incertitud. De la res-ta, res. La Venus del Mirall és tan bonasignada per Velázquez com ho és essent-ho

CAMISERESPECIALISTA

' E%IT EN LA MIDA

JAUME 1, tiTelèfon 11655

llegeixen en . la ceràmica grega pintadaMerian, kalos. Part d'aquest material datadel segle vi a. C.Per fi, cal assenyalar més grans i rics

edificis, amb jardí, edificats en els suburbis..Són enormes casals, d'uns 26 metres de fat-xada per 17 de profunditat,

PERIODE CRISTIA. — El British Mu-seum acaba d'adquirir tres fragments d'unpapir egipci de vers la meitat dei segle it,el qual es considera el manuscrit cristià mésantic. Els tres fragments no són sinó; partd'un evangeli que -no és pas canònic, peròque es diu si pot ésser el suggeridor o elpunt de -partida de ]'Evangeli de Sant Joan.Són dos grossos fragments, gairebé pàginescompletes, i un bocinet; els tres estan eSérrtsa les dues cares en lletra i llengua gregues.

AMERICA PRECOLOMBIANA.-- Elsenyor Luis Valcárcel segueix dirigint unesexcavacion's molt felices als afores de Cuzco,antiga éapital dels inques. S'hi ha descobertel santuari que els- inques anomenaren Mu-navenca, i que els conquistadores traduïrenLa Bella- Cuch¢lla. Aquest santuari es trobaen un grup de roquds--amb coves ,naturals,les . quals foren destinades á sepultura dela noblesa inca. Aquest royuisser s'anomena

• Kenko (Laberint). Les roques -fóreu tallades,polides, órnanrentades i, en alguns ïndrets,paramentades 'amb' aparell perfecte, polit,çóm es poleix el 'úietall. 'En l .a superfíciesuperior .d'aquestes roques es troba ün se-guit de nínxols,. càtedres o trons, canals,columnes, protuberàncies, passadissos _queçontlueixen a les comes sepulcrals, relleusanimalistes, i altres rareses inexplicablestot això ta}lat monolíticament en la rocadura.

Posteriorment, en el mes de març de l'anypassat, foren descobertes construcions addi-cionals, afectades probablement a la litúrgiafúnebre de la sepultura principal, la qualforma exteriorment amfiteatre amb altres.dependències laterals. Al centre d'aquestamfiteatre- s'erigeix una representació delpuma, ; esculpida en una roca que destacade pla terreny, però que té sòcol paramen-tqt amb aparell regular. La delimitació del'amfiteatre també és arquitecturada ambbon; aparell. La gran sepultura es troba enel cor de la roca que forma el que en po-dríem dir ]'escena d'aquest amfiteatre. Uncorredor rupestre comunica la gran sepul-tura amb ]'amfiteatre.

A 48 1cm. de Cuzco, a l'antiga Tampu,avui anomenada 011anbaytambo, han estatnetejades les ruines de la fortalesa preco-lombiana ,i la neteja ha descobert ,novesextensions d'aquesta formidable arquitectu-ra. A la part superior de les construccionsrotroladac hi ha asnb orb nombrococ,rínxols rectangulars en alçada, d'aparell irrregular., Aquestes habitacions es troben endiversos plans esgraonats, i es comuniquenper mitjà d'escaletes els diversos plans; i peri-iitjà de corredors les habitacions, en lesquals es conserven les canalitzacions d'ai-gües. S'han trobat altres dos edificis ados-sats a 'a roca; .són construccions d'un..emés pisos sobre la planta baixa, i s'airegen,i aclareixen amb nombroses finestres. Enaquests edificis s'han trobat abundants en-

terraments.Un altre edifici de pla rectangular, amb

nínxols alts i llargueruts a les parets, sem-bla no haver estat mai cobert. E1 parament'

d'aquesta construcció ofereix una curiosaparticularitat : l'aparell irregular conté frag-ments d'aparell regular, els carreus del qual

són polits com miralls.En el sector anomenat Ircamisana han

estat descobertes sepultures rupestres ambnombrosos nínxols, fonts, banys i aqüeduc-

tes. •El material mòbil trobat en aquests llocs

consisteix en vaixella de fusta amb deco-

ració tallada; d'estil geomètric, petita vai-xella d'argent, ceràmica del 'més pur estilirca, maons, teules de pedra polida, cerà-

mica blanca, agulles de coure i vaixella depedra.

—Nas aquilí, barba punxeguda... algunsigne particular?

—Sí. Poseu-hi : aerodinàmic,

(Ric et Rac, París)

La gran categoria de les persones que hanpres part en el litigi om priva resoltamentd opinar.

Em limito a assenyalar la bellesa de l'o-bra, la composició, el color i la gràcia im-ponderable que hi ha arrapada als més mí-nims fragments ; a més, em permeto re-calcar la factura absolutament velazquianaddl Çupidó que sosté el mirall amb unamurrieria i un deix professional de primerordre.

x**

Si per un cantó a Londres ens han servitaquesta mena de galleda d'aigua freda, perun .altre, personalment, he constatat un re-sultat falaguer per la grandiosa glòria delsevillà.

A la sala gran de la Wallacc Collcction,on figuren les obres mestres en una pro-porció esfereïdora, hi ha él retrat de l'es-posa del pintor. A la seva esquerra, unatela tan indiscutible com El Cavaller delsomriure, de Frans Hals. A la .dreta,un retrat de gran tamany degut a VanDyck. Si hom domina la força d'atraccióque desvetlla el pintor de Felip IV i co-mença per l'holandès i el flamenc; normal-ment no passa més que reconèixer aquellaimmensa superioritat de l'espanyol, que es-devé d'una puixança gairebé brutal.

Si la visita s'inicia pel retrat de Veláz-quez,, es presenta un fenomen curiós, queno és altre que observar que al seu costat nos'aguanta res. La correcció d'ofici dels dosgrans mestres, si es vol, és superior. Tèc-nicament assoleixen uns resultats que es-capen a l'esgarrapada genial de Velázquez.l'erò dl que s'entén per transcripció de vida,per element conductor de percepcions mo-rals i d'emoció, resideix .en el sevillà cen-tenars de vegades més.

La Dama del Ventall, i.ja se'm permetràla frase, parla. El velat ensomni dels seusulls vibra davant l'espectador que oreu ar-ribada l'hora de veure superat l'esforç, ambmolta més noblesa, de l'afany -egipci perla supervivència. -

Es mirant aquest retrat que don GabrielBoeá'ngel deia a l'.áutor:

Llegaste los soberanosojos de lis á imitar.Tal, que pudiste engañarnuestros ojos, nuest'ras manos.Ofendiste su belleza,Silvio, a todos desigsial,porque tú la diste igualy no la naturaleza,

***

—Dóna'm el comptagotes, que regaré el

jardí japonès.

(Ric et Rac, París)

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMbxlma rapidesa 0 Màxima qualltat

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon.- 17047 : BARCELONA

LLORENIRAMBLA DE LES FLORS • 30

La piscina Széchenyi de Budapest

4 ^

Hom parla molt sovint de la salubritatde les nostres platges i de11 seu accés. Esllegeix també que la saturació les farà aviatun problema d'ordre ciutadà. 'Es una cançó

aquesta que dura des de fa una colla d'anys,

tot rodant uns temes que no fan més que

repetir-se. La gent de Barcelona ha demos-trat que el bany li és grat i li és adient,malgrat sigui aquest obligat per l'imperide la xafogor irresistible de l'estiu. No hiha cap dubte que il'alegria del mar i aquest

respir d'aire lliure li dóna també un estímula cercar les platges. Però el fet ;és que lagent de Barcelona quan pot es banya, i sino es banya és perquè materialment no ho

té a l'abast de la seva mà.Perquè aquesta gent que els diumenges

se'n va de la ciutat, els dies de cada dia,si pogués es banyaria també, si les condi-cions econòmiques i I'accessibi!itat li per-metessin de fer-ho. Posar el bany a l'abastde tota aquesta massa propiciatòria és quasiuna cosa d'imperiositat cívica, iEls banys deBarcelona són d'una cabuda limitada i amés són relativament de difícil accés. Unhome que treballi ha de privar-se d'aquestplaer, per manca de temps material.

I no entrant ja de ple en l'ordre sempreingrat de la qualitat sanitària de les nostresplatges, hom ha d'acceptar que a Barcelona (Exclusiva de MIRADOR.)

8 • \kIBi\IIOIR 18-VII.35

TEMA D'ESTIU

Les platges naturals i les artificials

«Cravistas portuguezes»El clavicembalista Macario S. Kastner,

que durant anys ha viscut a Barcelona,acaba d'editar a la casa Schott de Magúnciauna magnífica tria de toccates (i un ricercar)dels clavecinistes portuguesos, fruit merave-llós d'una investigació a les hiblioteques iarxius de Lisboa. ',El volum està molt benpresentat ; tant des del punt de vista de laimpressió com de l'edició és un model demodernitat i d'inteiigéncia. Les indicacionsdinàmiques així com les de digitació són enextrem sòbries i exigeixen de l'executantque es familiaritzi amb l'estil de les obresi a trobar ell mateix la 'interpretació mésjusta i apropiada. Les poques indicacionsque hom hi trobarà i que són el resultatd'un illarg estudi històric i pràctic de lahistòria del dlavecí i del seu repertori perKastner, exclouen possibles equivocacions imalentesos fonamentals. Al costat d'un certnombre de toccates, que són ben típiquesde l'estil de l'època, hom n'hi trobarà d'al-tres que són d'una bellesa excepcional i que;entusiasmaran els amics del clavecí i delpiano. El grau nmitjà de dificultat les faaccessibles tant als aficionats com als estu-diants de piano. Un prefaci ens posa moltbé al corrent, i de primera mà, sobre al-gumes fases importants de la música portu-guesa, de la qual sabem molt poca cosa ique, no obstant, és d'un interès extraordi-nari per a tots aquells que es preocupenper la història musical de la Península Ibé-rica. IEn resumirem algunes dades que enssemblen d'un interès general.

Segons fan constar un gran nombre dedocuments, ja en el segle xv sabem que aPortugal l'orgue és cultivat extensament,especialment a la cort d'Alfons V (1478-1481)i benaviat també el clavecí compta ambmolts admiradors. Tal com pot veure's enun resum escrit en el llibre de despeses dela reina Catarina, aquesta en 1538 manà aun tal D'iogo d'Arainda que arreglés els seustres clavecvns. IEn els segles xvt i XVII,época en qué a Espanya la música de teclaarriba a una esplendor insospitada i que ésrepresentada sobretot per Antonio de Ca-bezón, Portugal pot vanagloriar-se d'haverproduït mestres d'una grandesa semblant ;entre aquests il més important és sens dubteel Pare Manad Rodriguez Coelho. Malgratles grans influències neerlandeses, anglesesi sobretot espanyoles sofertes en el campmusical, i essent aquesta època, de 158oal 1640, els ainys que a Portugal dominavenels filipins, hem de reconèixer en el PareCoelho les seves característiques netamentnacionals. !En tot allò que es refereix a laseva força creadora, Coelho és tan portu-gués com Cabezón castellà. No obstantaquesta manera específicament portuguesa,és més evident .en el .11enguatge musical queen la forma, si bé també aquesta difereixdels espanyols en el treball temàtic i en elcontrapunt. Partint de Coelho per arribaren línia recta a Seixas i Sousa Carvalho,sobretot en els rnoviments lents, irobem lladisposició típica de tot l'art portuguès, l'à-nima, el misticisme, la tendresa, la saudade(una mena de nostàlgia molt semblant alzal polonés), una gran humanitat i simpli-citat ; caràcters que determinen la forma-ció d'una escola ben definida, i que tant esdiferencia de la manera dels castellans comde la dels altres pobles. L"art portuguès éstan diferent del castellà com aquest ho ésde l'italià. El mateix es podria dir d'èpo-ques posteriors, en les quals, malgrat lagran influència que havia d'exercir Dome-nico Scarlatti a la península, cada u guardàel sen propi estil i la seva pròpia persona-litat artística ; per a provar-ho només calcomparar entre elles, les sonates o toccatesde Scarlatti, del Pare Antonio Soler i deJ osé Carlos Seixas, o per citar un exempled'una època més remota, dels tres granspolifonistes : Palestrina, Vitoria i DuarteLobo, per a veure ben clarament la dife-rència de caràcters.

Malgrat ]'ajuda dels documents que en-cara estafin esperant en els arxius r biblio-teques que algú els descobreixi o revisi,quasi no será possible als historiadors dereconstruir completament e1 passat de lamúsica de tecla portuguesa, car com tantesaltres coses, una gran part haurà sofert lamateixa sort que la biblioteca de Joan IV,destruïda completament pel terratrèmoldel 1755•

Dels compositors representats en aquestacollecció de Cravistas portuguezes, la figura

Inés important i del qual han estat publi-cades més gran nombre de toccates, ésCarlos Seixas. Les dades biogràfiques i una

excellemt característica del seu estil que ensofereix Kastner, ens posen alhora al correntde les particularitats de la música portu-guesa.

José Carlos de Seixas nasqué a Coimbra1'Ir de juny deil 1704 descendent d'una fa-

mília noble. Encara molt jove anà a Lis-boa, on segurament guanyà l'amistat i fou

LASotaLluen tantes coses del mestre Serrano!

EI cert és que, actualment, a vuitantaanouanvs, tremolós, fent esforços inaudits pera aguantar-se dret, i amb una barbeta blan-ca que el fa assemblar-se extraordinària-ment a l'Apelles Mestres, us cantarà totel que li demaneu per deu cèntims. Estemtips de veure'l pels bars més diversos. So-bretot a un del carrer de Mendizàbal. I l'al-tra anit l'aplaudírem al Marabú. Aquestvellet, que fa esforços inaudits per a aguan-tar-se dret, treu una quantitat considerabled'energies assegut al piano. I quina rumbaque toca i canta! Això sí que és bo dedebò. Amb una veu inefable murmura unaanda neguita irresistible, mentre les sevesespatlles s'agiten amb un ritme perfecte;pu;en i baixen en cadència, tot i empre-sonamt el capet que aguanten, per a alli-berar-lo de seguida ; i vibren amb aquelltremolor el secret del qual només posseei-xen els negres — da dansa ha estat creadaper als negres com ells ham estat creats pera ella,, ha dit Colette —... Tot això, infi-nitament matisat, ple de subtileses, de de-licadeses i de finors, té l'estil. El gran estil,la gràcia divina, de què parlàvem fa poc.Aquestes espatlles del mestre Serrano sóntan importants i plenes de gràcia com lestorsions de munyeca de la vella gitanaGabriela que, l'altra nit, asseguda al Bardel Manquet, va donar la raó amb el seucas, els seus braços i les seves mans aaquells que diuen que el ball gitano had'ésser de cintura en amunt.

BIBLIOGRAFIA MUSICAL

la llum dels reflectors(le de la pàgina 5)

No cal pas entretenir-se massa a volerdescobrir el secret ressort que empeny lesgrans virades collectives, perquè en moltescircumstàncies aquestes grans desviacions iaquestes tongades dè preferències que homconstata produir-se, créixer i fomentar-se,responen a cuses d'un ordre a voltes irri-soii, minúscules i d'un caràcter absoluta-ment inconscient. La moda és, de vegades,tota la raó que ho justifica ; un senzill canvide jeia, sense un control massa absoflut decriteri, dóna lloc a aquestes mutacions depreferències en el tarannà de la gent. Totesaquestes reflexions ens les hem • fetes envoler explicar el perquè la nostra menestra-lia, tan amiga abans de les fontades i de

les costellades muntanyenques, ha deixataquell ambient predilecte i s'ha abocat, enels darrers anys, veres les platges i el mar,com una allau .assedegada de xafogor...

El que donen les nostres platges a l'estiu,és un espectacle duna força formidable.Quan la ciutat es buida en un diumengeI. pren el to, una mica sinistre i provincia,dels carrers espaiats de ciutadans, l'únicacosa que podeu mostrar amb una certagrandesa a un foraster és l'espectacle pin- !^toresc de ales nostres platges curulles i bar-botejans de gent. Des de Masnou a Cas

-telldefels, la llenca de sorra queda material-ment coberta d'uns pobles improvisats i devida efímera, fets de lona de mil colors ide gallardets vibrants, que dilueixen les to-nalitats crues de les córpores bonyegades pelsedentarisme dels nostres ciutadans.

—Millor que Canney Islánd—ens ha ditnies u'uu visitant=, perquè encara no estàmassa industrialitzat. Encara té un toc deprimitivisme que us caldria conservar...

La nostra gent ha descobert la platja, depocs anys ençà ha pres el gust del bany, iha erigit una mena de culte a la llibertatde gestos i d'imdumentdries. La platja ésencara avui uin refugi d'aquest fermentanàrquic que és el solatge de l'ànima fei-xuga de la nostra gent menestral. Quanhom veu en la platja, distribuïda en lescéllules patriarcals de les tendes, les famí-lies, amb l'aire bonatxàs, plenes de ]''alegriagrassa, men'aint i bevent, tolerant-se ambun esperit amplament concessionari, ambles noies presumint amb gest d'un esnobis-me falsificat, uns mallots d'una picardiafada, hom no pot menys que somriure, enrecordar les eternes reconvencions moralis-tes amb què es sol assenvalar el debut dela temporada oficiad dels banys. Moral...Moral... Si no pot ésser altra cosa, totaquest esperit panxacontent dels banyistestorrats de sol, amb les carns i els mt sculstapats per la carn i els músculs, de l'amun-tegament de gent a la platja que li treutot aire d'aïllament i d'intimitat...

La moda de la pell colrada, la propagandadels mallots en la premsa gràfica, la llei delmínim esforç que ha descobert que la platjaés més planera que la muntanya, i els cor-rents més liberals en e1 concepte de nuditat,han fet més que no pas tota la publicitatd'ordre proselitista, i deil to higiènic d'a-quells aaticles característics dins la nostrapremsa gran, subscrits per doctors de pres

-tigi, titulats sempitennament amb el lemad'Higiene y peligros del baño, en el des-vetllament d'aquesta apetencia dins les nos-tres multituds...

Avui fóra una cosa sarcàstica sostenir,encara, que Barcelona viu girada d'esquenaal mar. Barcelona viu avui de panxa alsol, i no solament no està girada d'esquenaal mar, sinó que, com a suprema voluptuo-sitat, va a sucar-s'hi d'una manera enrao-nada, , com es suquen els melindros i elssecalls en un vi ranci, per impregnar-se unamica de la frescor i de l'alegria del viure...

***

amb riu, han sabut encarrilar aquesta cons-trucció.

]dealment, les piscines i les platges ar-tificials, com a funció de caràcter públic,pertoquen per dret propi al quadro de lesactivitats municipals. Entre nosaltres, enInés d'una ocasió, aquest problema ha estata dos dits d'ésser resolt. Però, malaurada

-ment, malgrat els grans esforços fets, en-cara és avui una cosa poc menys que inéditao almenys poc encarrilada. La iniciativaprivada, que en altres llocs ha dut a termecom a negoci aquesta explotació de pisci-nes, aquí està ara prenent els darrers grausde maduresa. Hi ha projectes, i fins certesconstruccions començades, que fan creureque es va pel camí de resoldre-ho franca-ment.

Perd, ho repetim, la gran clapa de lespiscines de la nostra ciutat són les piscinesi les platges municipals. Tota aquesta me-nestralia que pren l'èxode cada diurnenge,en pla de família, difícilment podrà ésseruná clientela assídua de les piscines méso menys oneroses explotades .amb caràcterprivat, orientades a un lucre. Sols en lespiscines municipals que arreu del món estanen explotació, com aquesta meravellosa deBudapest, la Széchenyi, un exemple entretants, és on podrien la nostra menestraliai el nostre ciutadà mitjà trobar aquest accésfàcil, i transpouar-hi aquesta civilitat iaquest ,esperit contemporanitzador, planer,sociable, no renyit amb les preocupacionsesportives, que forma el fons del seu ta-raninà plàcid i àvid a la vegada, de totesaquestes satisfaccions a les quals té perfectedret, ï que li cal anar a cercar fora de laseva ciutat, sense tantes facilitats ni ga-ranties com podria tenir.-hi.

FRAHcFSc GIBERT

í^i r--.,—

-J2..------

^, 1

—Nens, no us acosteu a la costa. Enaquest temps, l'aigua no s'hi pot respirar.

(Ric et Rac, París)

deixeble de Donrenico Scarlatti, el qual comés sabut fou cridat en 1721 per la cort por-tuguesa per a dirigir els estudis pianísticade la infanta Maria Bàrbara. Seixas encaradóna a les seves obres el nom de toccates,encara que, amb poques excepcions, tenenla mateixa forma que la sonata binària delsitalians i • espanyols d'aquell temps ; enaquesta época les obres de Seixas acusen

José Antonio Carlos de Seixas

una gran influència scarlattiana, perú senseperdre por això la seva personalitat pròpia:També són molt interessants les compo-sicions que recorden una mica la forma deSuite : toccates amb minuets, gigues, etc.,construccions curioses l'origen de les qualsa Portugal exigeix encara una investigacióespecial. A jutjar per ales dificultats d'algu-nes de les seves obres per a tecla, Seixasdevia disposar d'una tècnica considerableell és sens dubte el compositor més im-portant del , segle xvtii. Malgrat tots elsatributs de lamoda de la seva època, lamúsica de Seixas actua com a expressiód'urna personalitat accentuada, autèntica-ment portuguesa, especialment en els mi-nuets o en els moviments lents. De vegadesfins es serveix de motius folklòrics ; noméscitem l'adagi del seu Concert fer a clavecíi orquestra, que recorda una melodia po-pular.

Per ric, per múltiple que sigui el llen-guatge musical de .Seixa s, potser aquestautor no posseeix la polidesa del seu granexemple itailià ; potser fins i tot existeixla deficiència en la seva escriptura, però per

-sobre de tot hi ha 1a substància, l'esperit,i la profunda sensibilitat musical, o millordit la susceptibilitat musical, és la força prin-cipal d'aquest mestre tan original. A partde les seves nombroses obres per a tecla,coneixem encara de Seixas diverses Misses,un Te Deum i Motets arribant fins a quatrecors i orquestra. Morí el a d'agost del 1742,arribant escassament als trenta-vuit anysd'edat sense haver pogut desenvolupar la

seva màxima plenitud artística.Aquesta nova publicació de documents

històrics demostra una vegada més la Ti-quesa i la força de la vida musical ibèricafins al començament del segile xvul. Calesperar que els clavecinistes t pianistes in-corporin ben aviat aquestes precioses tro-balles a llur repertori, Per a fer conèixerals amants de la bella musica antiga aqueststresors oblidats fins ara.

OT•ro MAYER

i

Fa poc, el crític André Salmon deia quel'amenitat d'una rúbrica setmanal consis-teix a passar, d'una setmana a l'altra, del'illustrador Guérin a Fra Angelico i Bot

-ticelli, referint-se a l'exposició d'art italiàque hi ha oberta al P'etitÆalais de París.Es tot el plaer del periodisme, afegia. I bédesprés de parlar d'alguns aspectes de lesvarietats més sòrdides, passarem a ocupar-mas no menys que d'Igor Strawinski. lEstet el plaer del periodisme. El 6 de juny,pOc: després d'haver publicat ací una sèried'aititles °sobre ballets, en els quals expo-sàveni unes teories que venim defensant fatemps, Candide publicava unes declaracionsfetes pel gran músic a la fllla del ploratLevinson, Maria `l'a. qual, sota el pseu-dònim de Le vieil abonné, escriu unes crò-niques admirables que el seu pare signariasegurament sense pensar-s'hi gens. Aques-tes declaracions coincidien exactament ambtot el que nosaltres venim sostenint. Heus

-en ací alguns fragments))L'evolució de la dansa clàssica i els seus

problemes em semblen molt més actuals im'emocionen més que la llunyana estèticade Fokin... Retorno avui al classicisme ambun fervor redoblat. Levinson ha obert elcamí. Considero Petipa com el m'és granartista al món, fundador d'un cànoñ coreo-gràfic sense rival. Ja en el meu Apollon-Musagète, quan he hagut, a la demanda deiDiaghilew, d'explicar l'argument, he des-crit allò que no exigia cap explicació. !Elballet és una peça sense intriga que es bas-ta a ella mateixa, Es •en això on resideixla veritable clau del misteri de Terpsfcore.n

Després d'exprcessar la gran satisfaccióque ens produeix una coincidència d'aques-ta naturalesa, afegirem que aquestes pa-raules són ben significatives en boca d'unmúsic, car els mirsics no han arribat en-cara a ésser, com deia Gautier, personesper a les quals el mbn visible existeix.I brindem aquests mots categòrics de Stra-winski a tots els enganyababaus dalcro-zismes i ritmicismes, i, sobretot, als nostrescrítics musicals, improvisats crítics de dansa,als •qualscledicarem aviat quatre floretes quec tuU•u bri guanvades.

SEBASTIÀ GASCH

GENT DE CIRC

Les foques del capitàNavarro

(Ve de la pàgina 5)

Les altres s'anaren morint igualment.Fastiguejat davant les dificultats per suplir-.les, el capità Navarro donà l'adéu a lesfoques, á !'uniforme i al circ. Succeïa aixòa les acaballes de l'any 1917.

.—L'afer marxava, capità?—Mireu : !En quaranta-un dies de fira, a

València, vaig fer, un any, 72,400 pessetes,amb els preus de seixanta cèntims la cadirai trenta l'entrada general,

-Perd, les foques devien menjar molt.,.—Dotze quilos de peix al dia, per cap.—Són difícils de dressar les foques?—Np. !Es qüestió de carícies i de peix.

Molta dolçor i molt verat. Una foca, quanmés ben alimentada va, millor treballa.

—S'aclimaten bé a tot arreu?—A tot arreu. Moren de tant menjar peix.

Se les ha de purgar sovint... Ui! Una focaés com una criatura.

El capità Navarro explica la funció queen I 915 va donar al penal de San Miguelde los Reyes, davant mil sis-cents onze pre-

sos. Com a recompensa, va aconseguir quefos rebaixada de vuit anys la pena impo-

sada al matador de la cava'llista . Rosita dela Plata, del Circ Alegria.

Desgranant records, retreu els noms demolts artistes de circ avui oblidats, comel Garrufo, inventor del Don Tancredoel clomm Palet, que fou el primer de donarel doble salt mortal a la catifa, sense prepa-ració ; el domador de lleons Bertrand, queva vendre els seus exemplars Romeo i Ju-lieta al Parc de Barcelona ; el Pintoret (PepeMateu), excepcional equilibrista al trapeziels augustos Magrint, Pietringa i Palrsse;l'elegant saltador Ignasi; els dos excèntrics

musicals Kasnells ; el famós barrista catalàCosta; el saltador Benito Bracco; el cava-llista Cassimir Volsi ; el gran animadorPucci, pare del clown Pippo ; l'atleta Nino ;els acròbates Kairolos, etc., etc.—1 bé, capità Navarro, no penseu tornar

a dedicar-vos al dressatge de foques?--No tinc temps, i quan en tinc...El capità Navarro ha callat.Un amic ens ha confiat el secret.Quan el capità Navarro té alguna hora

v agarosa, es dedica a pescar amb cama.Sense uniforme, naturalment.

JOAN TOMAS

el problema dels banys està deficitàriamentresolt. Que hi ha avui, ja madur, un estatde consciència preparat per a fer-ne unahabitud continuada i periòdica, però queper defectes d'ordre material no pot encar-rilar-se vers una plena satisfacció.

L'única solució completa d'aquest estatde coses és la disponibilitat de Qes piscines1 de fes platges artificials. A Barcelona, elmar ha estat el eran enemic d'aquestes co-ses. A ben segur que de no tenir aquestafranja de mar, que avui és ja quasi insu-ficient i que ha estat considerada com l'e-nemic econòmic de les piscines, no hauriaestat Barcelona desbancada ni per Madridni per les altres ciutats que, amb mar o

—No hi ha gaires distraccions en aquestpoble, però aviat tindrem els accidents decarretera...

(e1935», París)

IMPRESOS COSTANou DE LA RAMBLA. 45

BARCFLONA