andorra anuari socioeconÒmic 2008 · andorra anuari socioeconÒmic 2008 5 presentaciÓ any 2006...

ANDORRAANUARI

SOCIOECONÒMIC2008

EDITA I COORDINA

Servei d’Estudis de Banca Privada d’AndorraBanca Privada d’AndorraAv. Carlemany, 119AD700 Escaldes-EngordanyPrincipat d’Andorra

www.bpa.ad

DIRECCIÓ

Dr. Josep M. Bricall

INFORME SOBRE L’ECONOMIA ANDORRANA. 2007

Dr. Xavier Sáez i Bárcena

EL PLANEJAMENT A ANDORRA

Joan Barba en col·laboració amb Bernardo Pereira

COL·LABORADORS

Jordi Alcobé i Font

FOTOGRAFIES

Jaume Riba Sabaté

DISSENY GRÀFIC

Estudi Juste Calduch

IMPRESSIÓ

Gràfiques Cuscó

ISBN: 978-99920-1-720-3

DIPÒSIT LEGAL: B-XXXXX-07

Banca Privada d’Andorra no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels autors d’aquest Anuari, aquestes són responsabilitat dels seus autors.

Andorra. Anuari socioeconòmic 2008. - Escaldes-Engordany : Banca Privada d’Andorra,

DL 2008. - 176 p. : il., gràf., taules, map. ; 30 cm

Conté: Informe sobre l’economia andorrana 2007 / Xavier Sáez i Bárcena ;

El planejament a Andorra / Joan Barba

ISBN: 978-99920-1-720-3

1. Andorra - Condicions econòmiques - Anuaris 2. Seguretat social - Dret i legislació -

Andorra 3. Ordenació del territori - Andorra

I. Banca Privada d’Andorra II. Bricall, Josep Maria

33(467.2)“2008” AND

Presentació 5

Presentació 7

INFORME SOBRE L’ECONOMIA ANDORRANA. 2007 10

1 El context internacional durant el 2007 11

1.1 L’economia mundial 12

1.2 La Unió Europea 19

1.3 Evolució de les economies espanyola i francesa 25

2 Evolució de l’economia andorrana 29

2.1 La població 30

2.2 Activitat econòmica i mercat de treball 37

2.3 Sector primari, indústria i construcció 49

2.4 Comerç, serveis i turisme 56

2.5 Sector financer 63

2.6 Finances públiques 71

2.7 Comerç exterior 77

2.8 Cronologia dels fets socioeconòmics d’Andorra de l’any 2007 86

2.9 Indicadors socioeconòmics: l’OCDE i Andorra 92

3 Síntesi de la nova Llei de la Seguretat Social 98

3.1 Aspectes generals 98

3.2 La branca general 98

3.3 La branca jubilació 100

3.4 Les prestacions familiars 101

EL PLANEJAMENT A ANDORRA 102

1 Introducció 103

2 El conjunt nacional 103

3 Planejament propi de cadascuna de les demarcacions parroquials 121

RESUMS. RESÚMENES. RÉSUMÉS. SUMMARIES 151

Índex

ANDORRA ANUARI SOCIOECONÒMIC 2008 5

PRESENTACIÓ

any 2006 l’Andorra. Anuari Socioeconòmic va iniciar una nova etapa, sota la direcció de JosepMaria Bricall, que s’ha caracteritzat per una anàlisi a fons de diferents qüestions relacionadesamb l’economia del Principat d’Andorra, des de l’actualitat, amb atenció a aspectes retrospectius

i amb observacions sobre el futur del nostre país. El 2006 el tema central va estar dedicat a l’ensenyamentsuperior i la formació professional com a eina de canvi i desenvolupament. El 2007 va ser el turisme i la necessitat d’una política d’ordenació territorial i medi ambient que ajudi a preservar els atractiusque Andorra ofereix als seus visitants. Aquest any, Joan Barba, arquitecte, en col·laboració amb BernardoPereira, tracta del planejament territorial a Andorra, des d’una perspectiva global i, particularment, de cadascuna de les set parròquies. L’arquitecte Barba pren com a punt de partida la Llei generald’ordenació del territori i urbanisme de 29/12/2000 i n’interpreta els resultats, en funció de l’evoluciódel creixement urbanístic andorrà abans de 1972, en el període 1972-1985, 1985-1995, 1995-2003

sobre l’ortofotomapa de 2006. Del seu estudi es conclou la necessitat de planificar el desenvolupamenturbanístic en funció del creixement previst per als propers anys, harmonitzar-lo amb el desenvolu-pament d’infraestructures i serveis, i amb el respecte al medi ambient.

L’Anuari inclou, com ja és habitual, l’Informe sobre l’economia andorrana elaborat per Xavier Sáez, que un cop més ha comptat amb l’ajuda de Jordi Alcobé. L’any 2007 ha marcat un punt d’inflexió enl’economia mundial, que ha patit els primers efectes de desacceleració, després d’un cicle expansiu degairebé quinze anys. Tot i així, els resultats econòmics dels principals països del món han enregistratpocs canvis respecte al 2006. Hi ha hagut creixement, més important en el cas de països emergents comla Xina, l’Índia, la Federació Russa i el Brasil, que no pas als Estats Units i a Europa. França ha alentit el seu creixement, mentre que a Espanya s’ha mantingut en unes xifres similars a les del 2006.

A Andorra, el nombre d’empreses ha crescut un 4,9%, tot i que el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social ha experimentat un lleu retrocés. Pel que fa a les dades de població, els ciutadansandorrans han encapçalat el creixement demogràfic i es consoliden com a grup majoritari. El turisme és el principal motor de l’economia, amb 10,74 milions de visitants i un augment significatiu dels diesd’esquí venuts, mentre que la construcció ha perdut dinamisme. Pel que fa al sector bancari, el 2007

ha estat un any encara positiu, amb un increment de l’1,8% del total dels fons gestionats per la bancaandorrana i un significatiu augment dels dipòsits que contrasta amb un estancament de les operacions demediació per compte dels clients, fruit de la incertesa econòmica provocada els darrers mesos de l’any.

De la lectura creuada dels textos d’aquest Anuari es desprèn la idea que, més enllà de la conjunturaprovocada per la crisi actual, cal treballar per reforçar i diversificar la nostra economia. Formació,noves estratègies turístiques i planificació del desenvolupament urbanístic poden ser eines de granvalor per al futur.

En nom de BPA vull agrair la col·laboració de totes les persones que han fet possible l’Andorra. AnuariSocioeconòmic 2008, especialment al doctor Josep Maria Bricall i al seu equip. I també a totes lespersones interessades en el Principat d’Andorra i els lectors que fan d’aquesta publicació un referent al nostre país.

Higini Cierco NoguerPresident de Banca Privada d’Andorra

L’


PRESENTACIÓ

Qualsevol estudi que ara vulgui tractar els esdeveniments econòmics corresponents a l’any 2007

es veu molt condicionat pels canvis ocorreguts durant la segona part de l’any i, sobretot, per lacontinuïtat del procés durant l’any 2008. Si s’ha de definir amb una paraula allò que caracteritza

l’estat present de l’economia i la seva projecció futura, aquesta paraula és la incertesa.Tanmateix la manera com la incertesa afecta les decisions econòmiques no és pas la mateixa en

qualsevol territori ni en qualsevol sector econòmic. Precisament el descabdellament econòmic d’anysanteriors i les tendències que s’hi palesen determinen de manera lògica la situació actual i les sevespossibilitats de redreçament. En definitiva, el marc on s’ha desplegat aquest procés configura la incertesaactual. I, d’altra part, el futur serà el resultat de les decisions que els agents econòmics puguin prendre;per tant, és precisament en aquests moments que cal extremar la prudència per tal d’evitar els efectesperniciosos de certes actituds que condicionaran inexorablement el desenvolupament ulterior de l’economia.

En l’actual fase d’evolució de les societats cal considerar de quina manera les estructures col·lectives i les condicions de partida queden afectades pel sistema de decisions i de valors individuals irecíprocament de quina manera aquests queden afaiçonats per aquesta evolució. Per tant es plantegende nou vells conceptes com són els dels drets i responsabilitats de les persones; la noció de societatsostenible no demana tan sols un canvi de les regulacions del medi ambient, sinó també del sistema de valors subjacents en el sistema socioeconòmic.

2 El remarcable creixement de l’economia mundial –persistent i sense tensions inflacionistes– quesemblava perllongar-se a començaments de 2007 ha tingut després un trencament que exhibeix tres plansque, encara que se sobreposen i es barregen, són de naturalesa diferent. Es tracta de la crisi financera, de la crisi immobiliària i de l’augment del preu de les primeres matèries i de l’energia. L’acumulació dels tres plans i la indecisió de governs que han confiat abusivament en les virtuts dels mecanismes del mercat contribueixen a explicar el que està passant, al mateix temps que n’agreugen les dificultats.

La globalització i l’ampliació de la circulació dels fluxos monetaris i financers han extremat lesconseqüències de les pràctiques especulatives que –funcionalment i dintre de límits normals– solen tenir funcions estabilitzadores. El trencament del procés de finançament, que constitueix el que s’enténper crisi financera, estén els problemes a tota l’economia i ara a totes les economies, de maneraindiscriminada.

Un cas particular d’aquest desbordament s’ha produït en el sector immobiliari. Encara que la crisiimmobiliària ha estat general, aquest fet ha afectat però especialment les economies que han basat unapart del seu creixement recent en l’expansió del sector immobiliari i en els efectes positius que aquestaexpansió ha tingut sobre el consum: els països anglosaxons i Espanya (que comparteixen algunes característiques comunes en el capteniment de certes magnituds macroeconòmiques) s’hi han vistespecialment implicats. Altres –ben en especial Alemanya–, més confiats en la força de l’economia real,exhibeixen una estructura productiva més equilibrada i resistent.

Finalment, aquesta crisi coincideix amb l’alça dels preus de les primeres matèries i de l’energia. La història presenta molts moments on s’ha aguditzat la dependència dels humans respecte delsrecursos naturals; la Bíblia ja en va parlar. De manera reiterada els canvis tècnics han reduït l’abastd’aquesta dependència; la química, la biotecnologia, per exemple, han minorat sensiblement lesnecessitats de recursos naturals en substituir-los per productes obtinguts industrialment. Però fins al moment actual no s’ha aconseguit fer-la desaparèixer del tot.

1

8 ANDORRA ANUARI SOCIOECONÒMIC 2008

L’entrada de molts països dins el mercat mundial, fins fa ben poc al marge del creixementeconòmic, ha enlairat el consum d’aquestes matèries i dels aliments més enllà del que podien permetreels canvis tècnics o les previsions dels països desenvolupats que descomptaven els probables incrementsfuturs d’aquests béns. Si bé és cert que els efectes, pel que fa a l’energia, no han tingut fins ara lesconseqüències dels anys setanta, cal també considerar que això és la conseqüència de decisionsprudents sobre el seu consum o sobre l’ús de mètodes alternatius. Naturalment les tensions dels preussuara esmentats sobre l’interior de les economies desenvolupades preocupa en la mesura que lesexpectatives inflacionistes puguin afectar els salaris nominals i, per tant, es generalitzi un procésinflacionista autoalimentat, malgrat el potencial de creixement de productivitat aportat pels canvistècnics introduïts a la producció des de final de la dècada dels vuitanta del segle passat.

A més, on hi ha escassetat i tensions de preus de primeres matèries i aliments, hi ha previsionsdiferents sobre la futura evolució d’aquests preus i per tant s’engeguen inevitables processosespeculatius.

L’economia andorrana, fortament internacionalitzada, no queda al marge d’aquests fenòmensgenerals. L’“Informe sobre l’economia andorrana. 2007”, elaborat com en anys anteriors pel professorXavier Sáez, dóna compte detalladament d’aquest procés, que es palesa clarament en els quadres igràfics treballats per l’economista Jordi Alcobé, tal com es recullen des de l’any passat en la “Síntesid’indicadors socioeconòmics d’Andorra. 2008” que edita el Servei d’Estudis de Banca Privada d’Andorra.

D’aquestes dades, l’esmenat economista en destaca que “per primera vegada en 15 anys el nombretotal de treballadors afiliats a la Seguretat Social ha trencat la tendència a l’alça i ha disminuït un0,34%”; tot i que els sectors financer, d’activitats immobiliàries i l’Administració pública han presentattaxes de creixement encara significatives, en canvi els sectors de la construcció i l’hoteleria han estatproblemàtics. Pel que fa a l’hoteleria, també adverteixen que “les places hoteleres han baixat unsignificatiu 16,4% l’any 2007 respecte del 2006”.

La lectura de l’“Informe sobre l’economia andorrana. 2007” és particularment interessant pel que fa a l’evolució dels dos sectors autònoms de l’economia andorrana –turisme i sistema financer– ievidentment a l’activitat de construcció. Es veuen unes tendències que començaven a albirar-se anysanteriors, just quan s’esdevenen ara els canvis en l’economia mundial, que abans s’han indicat.

Exactament això ens duu a comentar l’altra part del contingut de l’Anuari d’aquest any.

3 En efecte, aquest any, l’estudi especial es dedica al planejament territorial d’Andorra que s’haencomanat a l’arquitecte Joan Barba, que ha redactat treballs d’aquest tipus per a les administracionspúbliques, a Catalunya i a Espanya en general. Després d’haver consagrat els números precedents de l’Anuari a l’ensenyament superior (l’any 2006) i al turisme (l’any 2007), ha semblat convenientprocedir a una primera aproximació de la situació actual del planejament territorial, per tal com aquestplanejament és una condició necessària per al desenvolupament de qualsevol país i evidentment a Andorra pels trets particulars de la seva economia.

Entre altres coses, l’estudi examina el creixement urbanístic, tot detenint-se en el procés d’edificació,la vialitat, la intervenció en infraestructures i les tipologies d’edificació; a continuació es fixa en lesprevisions d’evolució de la població i les qualificacions urbanístiques.

Després d’aquesta visió del conjunt nacional, en una segona part es relacionen les característiquesgenerals del planejament propi de cadascuna de les parròquies que integren el Principat d’Andorra.

Sembla raonable afirmar que el planejament territorial d’Andorra ha de prendre en consideració noúnicament la mateixa residència al Principat de residents i de turistes, sinó també els efectes d’aquestplanejament sobre el turisme.


L’estudi, després de seguir el procés d’edificació d’aquests anys, identifica “la forma d’ocupació,primer seguint les carreteres al fons de les valls amb la tendència, cada vegada més intensa, d’estendreel creixement per expansió a partir de les construccions i teixits ja existents seguint les fondalades, per després ocupar de forma més dispersa els terrenys immediats. Si continua aquest procés, condueixinexorablement al rebliment dels millors espais disponibles per a les edificacions fins a dificultar lainterconnexió de la biodiversitat i la permeabilitat del territori”.

4 També, aquí, el tema de la incertesa que hem suggerit en començar aquesta Introducció s’hi fapresent, tot i que amb connotacions particulars.

Certament, considerar el futur d’una economia requereix debatre les activitats econòmiques que s’hi poden desplegar. Això és encara més evident quan es planteja el significat de la mateixa“industrialització” que ara abraça un ventall d’operacions més gran que en el passat, atès que es posaèmfasi especial en la recent industrialització de serveis, abans oferts de forma personal o artesana, o s’aborden les noves possibilitats obertes per l’aplicació del coneixement a la societat i a l’economiacontemporànies. Nogensmenys, un creixement basat en la tecnologia de la informació no és a l’abast de tothom, sobretot en territoris que han de superar els obstacles de la distància. Cal adonar-se que el creixement d’una zona ha de partir sobretot dels propis recursos i pot ser assenyat identificar les oportunitats que, per al desenvolupament local, representen aquests recursos i el medi ambient del territori.

Per això moltes societats i economies han vist en el turisme el camí obvi de desplegament econòmici social fins esdevenir la major activitat econòmica per a la utilització dels recursos que els són propis.Però, tal com assenyalen H. Jussila i J. Järviluoma (Local Economic Development, editat per C. Neil i M. Tykkläinen, United Nations University Press, 1998, p. 287), el desenvolupament econòmic, el planejament urbanístic i les decisions polítiques pertinents haurien de proposar l’assoliment d’undesenvolupament sostenible, on el medi natural és el recurs fonamental amb què cal comptar de cara al futur. Quan aquests autors parlen de medi natural no es refereixen només al paisatge natural, sinó que hi impliquen les forces que hi puguin influir des de l’exterior, les dotacions de capital social i lacooperació amb els empresaris: el desenvolupament d’un entorn atractiu per al turisme és sobretot unprocés gradual i el sector turístic acusa sensiblement els canvis de cicle econòmic.

Andorra, que ha emprès fa temps aquest camí, ha de preguntar-se sobre la seva continuïtat i sobreles condicions d’aquesta continuïtat. Per això, dedicar aquest Anuari al planejament territorial és com la conseqüència obligada de l’anterior número dedicat al turisme.

La Declaració de la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides sobre Desenvolupamenteconòmic a la regió europea, de maig de 1990, va establir que “per tal d’assolir un desenvolupamentsostenible les polítiques han de fonamentar-se en el principi de precaució (precautionary principle). Les mesures ambientals han d’anticipar, prevenir i atacar les causes de la degradació ambiental. On hihagi amenaces de danys irreversibles, la manca d’una total certesa científica no hauria de ser un motiuper ajornar mesures susceptibles de prevenir aquesta degradació de l’entorn”.

Aquest principi de precaució s’ha considerat una guia de cara a possibilitar una economia sostenibleen relació al medi, combinant les preocupacions per al desenvolupament econòmic amb els recursosambientals que, en definitiva, determinen els recursos limitats de què depèn un desenvolupamentterritorial basat en el turisme.

Josep M. BricallDirector de la publicació


1. EL CONTEXT INTERNACIONAL DURANT

EL 2007

L’evolució de l’economia global durant l’exercici del2007 va estar marcada per dos factors principals, quevan provocar un canvi força acusat en el cicle econò-mic, el qual s’ha manifestat de diverses maneres. Elprimer d’aquests factors va ser la important convulsióviscuda en els mercats financers mundials derivada dela crisi generada als Estats Units per les hipotequesd’alt risc (conegudes com a hipoteques subprime),que van tenir un efecte multiplicador important sobreel conjunt de l’economia.

La greu incidència d’aquest endeutament sobre elconjunt del sector financer va provocar una actuacióinèdita dels principals bancs centrals del món per in-jectar liquiditat en el sistema. En efecte, les autoritatsmonetàries de les principals àrees del món –EstatsUnits, Canadà, Regne Unit, Suïssa, Unió Europea,Japó i Austràlia– van actuar de manera coordinada enreiterades ocasions, per primer cop en la història, apartir del mes d’agost del 2007 i els primers mesos del2008, per facilitar recursos líquids a les entitats fi-nanceres.

Malgrat l’elevat volum de liquiditat proporciona-da al sistema financer per les autoritats monetàries, lacontracció del crèdit (credit crunch) i les dificultatsd’empreses i particulars per accedir al finançamentvan continuar, amb els efectes consegüents sobre elcreixement econòmic i sobre els tipus d’interès en lesoperacions interbancàries –i, per extensió, en el con-junt de l’economia–. Com a conseqüència d’aquesta si-tuació, alguns dels principals bancs del món van re-gistrar pèrdues considerables i, segons algunesestimacions, les pèrdues i reduccions de valor de lescarteres de la banca i les entitats financeres d’inver-sions a escala mundial durant el 2007 i els primers me-sos del 2008 es van situar entorn als 400.000 milionsde dòlars. En la mateixa línia, l’FMI va estimar quel’impacte de l’actual crisi sobre el conjunt del sistemafinancer assolirà una xifra superior als 950.000 milionsde dòlars.

Tal com s’ha dit, les quantioses injeccions de li-quiditat dels bancs centrals en el sistema financervan tenir un efecte molt limitat, cosa que probable-ment es pot atribuir a un defecte en el diagnòstic, atèsque el principal problema en el mercat financer no derivava de manca de recursos líquids sinó, més aviat,de la manca de transparència i de confiança de lesentitats entre si, ja que el mecanisme emprat per labanca nord-americana per col·locar les hipotequessubprime en el segon mercat –consistent a agrupar-lesamb altres de més qualitat– ha fet summament difícil

conèixer l’abast de les pèrdues potencials de les enti-tats afectades i el ritme a què poden aflorar.

El segon factor que va incidir de manera signifi-cativa en la situació de l’economia mundial va ser el fort augment dels preus de les primeres matèries bàsiques, provocat principalment per la pressió de lademanda i, en el cas d’alguns productes agrícoles, perles baixes collites, però en el qual també ha pogut in-fluir la desviació de recursos líquids excedentaris enels mercats financers, d’acord amb algunes interpre-tacions. En qualsevol cas, com es veurà després, pràc-ticament totes les primeres matèries més importantsvan augmentar notablement de preu durant el 2007

–amb un increment especialment acusat en el cas delpetroli– i la tendència els primers mesos del 2008

segueix la mateixa pauta, en línies generals. A aquests dos factors, ja per si mateixos prou re-

llevants, s’han unit altres com la contracció de la de-manda i la baixada de preus en el mercat immobilia-ri registrada en alguns països –especialment, per laseva importància global, als Estats Units i, per la sevaincidència en el cas d’Andorra, a Espanya– i la per-sistència, quan no l’agudització, de les incerteses enalgunes àrees geogràfiques estratègiques del món,especialment l’Orient Mitjà. D’altra banda, la feblesadel dòlar i els riscos que pateixi una caiguda encaramés forta enfront de les principals divises de la que japorta acumulada els darrers anys, amenaça amb in-troduir distorsions considerables al sistema econò-mic mundial.

En definitiva, doncs, durant l’exercici del 2007

–especialment la segona meitat de l’any– es van con-juminar un conjunt d’aspectes desfavorables que vantrencar de manera abrupta la dinàmica favorable delsanys anteriors i van donar lloc a l’inici d’una fase con-tractiva respecte a la qual existeix un temor força ge-neral que pugui tenir una profunditat i una duracióconsiderables. Contribueix a aquesta percepció el fetque les àrees del món que poden actuar com a motorsd’un moviment expansiu no reuneixen en cap casunes condicions favorables per fer-ho.

En efecte, en el cas del Estats Units, els seus dese-quilibris interns comporten greus dificultats en aquestsentit, mentre que a la Unió Europea l’elevat tipus de canvi de l’euro actua en el mateix sentit, a l’igualque els problemes interns d’alguns dels països mem-bres. D’altra banda, a la zona de l’Orient llunyà, elJapó, pel seu pes i per les peculiaritats de la seva eco-nomia, difícilment pot jugar aquest paper de motor i,en el cas de les economies emergents –principalmentXina i Índia–, cal tenir en compte no solament la li-mitada envergadura de la seva demanda a l’exterior,sinó també la forta dependència que mantenen les

Dos factors –la crisi

financera i l’augment

dels preus de les matèries

primeres– expliquen

el canvi de cicle a final

de 2007.

El trencament de la

dinàmica anterior ha

iniciat una fase de

contracció.


seves exportacions envers els Estats Units i Europa,amb la qual cosa els problemes existents en aquesteszones acabaran també repercutint sobre els països de la regió.

1.1. L’economia mundial

L’indicador de síntesi que proporciona una percepcióglobal de la marxa seguida per l’economia mundial ésla variació experimentada per la producció final debéns i serveis del conjunt de les economies nacio-nals, és a dir el producte interior brut total (PIB).Aquest indicador va tenir un comportament bastant fa-vorable durant l’exercici del 2007 malgrat el negatiupanorama perfilat els darrers mesos de l’any, ja que,d’acord amb les estimacions de l’FMI, la taxa real de creixement del PIB mundial va assolir un valor del4,9% en termes reals –un cop descomptada la reper-cussió dels preus–, cosa que comporta una reduccióde tan sols una dècima percentual en relació a l’any anterior (quadre 1.1).

El relatiu dinamisme que van mantenir els inter-canvis comercials a escala global, que constitueixenun dels factors més decisius per a la dinamització del’economia, va contribuir sensiblement a aquest re-sultat, ja que la taxa d’increment del comerç mundialen termes reals l’any 2007 es va situar al voltant del7%. Aquesta xifra comporta un retrocés significatiu enrelació a l’exercici precedent, en el qual es va superarun creixement real del 9%, però no difereix massadel valor registrat l’any 2005. Les previsions elabora-des pels organismes mundials més influents, però,anticipen que, el bienni 2008-2009, els fluxos comer-cials mundials experimentaran un alentiment en elritme de creixement, en veure’s afectats per les con-dicions econòmiques generals.

Tanmateix, cal dir que, dins la pauta global relati-vament expansiva que denota la taxa de creixement del’economia mundial, s’aprecien diferències rellevantsen la dinàmica seguida per les principals zones eco-nòmiques del món. La divergència més destacable ésla que s’observa entre el creixement econòmic expe-rimentat pel grup dels països en desenvolupament i elque aplega el conjunt de les economies més avança-des. Així, el primer d’aquests dos blocs va assolir unaugment real del PIB del 7,9% l’any 2007, d’acord ambles estimacions de l’FMI, mentre que les economiesdesenvolupades van créixer més de cinc punts per-centuals per sota, en concret el 2,7%.

Aquesta divergència entre el valor de l’indicadoresmentat per als dos grans grups de països no modifi-ca massa la situació que es va donar l’any precedent,ja que l’exercici del 2006 els països en desenvolupa-

ment van créixer 4,8 punts percentuals per damunt delconjunt de les economies avançades. En tot cas, però,les economies emergents van mantenir durant el 2007

una capacitat per donar continuïtat al moviment ex-pansiu, millorant lleugerament la taxa de creixementde l’any anterior, mentre que a les nacions més desen-volupades es van posar de manifest en certa mesuraels efectes de les dificultats experimentades pels Estats Units i altres països, de manera que el ritme de creixement es va reduir en unes dècimes.

Cal destacar el dinamisme de l’economia xinesa,que l’any 2007 va progressar a un ritme de l’11,4% entermes reals, tot i que també alguns altres països emer-gents van registrar taxes de creixement importants,com és el cas de l’Índia, que va assolir un percentat-ge del 9,2%; Indonèsia, amb un creixement del 6,3%;o Brasil, del 5,4%. També Rússia va mantenir una dinàmica expansiva apreciable, amb un creixementreal del 8,1%. Així, doncs, l’impuls observable enl’economia mundial durant l’exercici del 2007 va pro-cedir en gran part de les zones geogràfiques emer-gents –especialment de Xina, encara que també ambun pes apreciable d’altres països, com s’ha vist– mésque del conjunt de les economies desenvolupades.

També es poden constatar, però, diferències con-siderables dins d’aquest darrer grup. La situació mésfavorable, dins el context general d’alentiment, la varegistrar la zona euro, la qual l’any 2007 va aconseguirun creixement del PIB del 2,6%, mentre que els EstatsUnits i el Japó van assolir taxes del 2,2% i el 2,1%, res-pectivament. Per tant, el conjunt de l’economia euro-pea i, més específicament, els països de la zona eurovan destacar com l’àrea que, entre els països desen-volupats, va seguir una línia de creixement lleugera-ment més favorable. Això va derivar principalmentdel comportament mantingut per Espanya i Alemanya,que van registrar les taxes de creixement més eleva-des entre els integrants de més dimensió d’aquestaàrea. Entre els altres membres de la Unió Europea espot fer també referència al Regne Unit que, amb uncreixement del PIB del 3% l’any 2007, es va situarigualment en la franja dels països més dinàmics.

Com es pot apreciar en el gràfic 1.1, en el període2002-2005 l’economia nord-americana va mostrar unvigor netament superior a les altres dues regions ambmés pes econòmic del món –la zona euro i el Japó–,situació que el 2006 es va equilibrar pel que respectaals Estats Units i Europa. L’any 2007, però, va ser lazona euro la que va mantenir unes condicions de ma-jor dinamisme i, de cara a un futur pròxim (bienni2008-2009), les previsions elaborades pels principalsorganismes mundials situen aquest àmbit com el queha de seguir una línia ascendent més sòlida –dins dels

La producció de béns

i serveis dóna compte

d’una expansió de

l’economia mundial

el 2007.

L’expansió mostra una

diversitat de pautes del

creixement entre els

països.


valors modestos que s’esperen per a les tres zones–,amb un protagonisme creixent també del Japó.

Aquestes expectatives comparativament desfavo-rables dels Estats Units es poden imputar a la inten-sitat especial amb què la crisi financera i la del mer-cat immobiliari han impactat en aquesta nació, peròtambé als efectes del doble dèficit –pressupostari icomercial– que afecta el país, que repercuteixen sig-nificativament sobre les possibilitats de recuperació acurt i mitjà termini. De la mateixa forma, la tendènciacreixent dels tipus d’interès té una rellevància especialen un país caracteritzat per un endeutament notable-ment elevat de les economies familiars. En conjunt,doncs, dins d’un marc econòmic general escassamentoptimista, l’economia nord-americana apareix comla que presenta unes perspectives menys positives decara al futur (quadre 1.1 i gràfic 1.1).

En el cas del Japó, malgrat que durant els darrersanys la seva economia ha estat llastada per problemesestructurals rellevants, que algunes reaccions favo-rables de curta durada no van permetre corregir, les

previsions de cara al futur atorguen a aquest país unacerta capacitat de millora –tot i que també bastantmoderada–, que es pot associar en alguna mesura a ladinàmica expansiva –clarament la més potent de totel món– de la seva àrea d’influència més directa. Caltenir en compte, però, que algunes magnituds ma-croeconòmiques, com el nivell d’endeutament públic,se situen en valors que sobresurten entre els més desfavorables del món –l’any 2007 superava el 170%

del PIB, valor que sobrepassava en més de 50 puntspercentuals el registrat per Itàlia, l’altre membre del’OCDE amb pitjor posició pel que fa a aquest tema–,cosa que també influeix significativament sobre lespossibles polítiques públiques d’estímul de la de-manda que pot aplicar aquest país.

En una consideració més detallada de l’evolució seguida els darrers exercicis per les principals àrees de l’economia mundial, és possible valorar de mane-ra desagregada el creixement trimestral assolit pel PIB

de cadascuna de les tres zones considerades (EstatsUnits, zona euro i Japó). Les dades representades en

QUADRE 1.1

Previsions de l’FMIi de l’OCDE. 2005-2009(1)

(1) Per a l’any 2007 estimacions, per al 2008 i 2009 previsions.

*En les dades de l’OCDE, total països OCDE.

Font: FMI i OCDE.

DADES DE L’FMI DADES DE L’OCDE

2005 2006 2007 2008 2009 2005 2006 2007 2008 2009

PIB (% de variació en volum)

Zona euro 1,6 2,8 2,6 1,4 1,2 1,7 2,9 2,6 1,7 1,4

Alemanya 0,8 2,9 2,5 1,4 1,0 1,0 3,1 2,6 1,9 1,1

França 1,7 2,0 1,9 1,4 1,2 1,9 2,4 2,1 1,8 1,5

Espanya 3,6 3,9 3,8 1,8 1,7 3,6 3,9 3,8 1,6 1,1

EUA 3,1 2,9 2,2 0,5 0,6 3,1 2,9 2,2 1,2 1,1

Japó 1,9 2,4 2,1 1,4 1,5 1,9 2,4 2,1 1,7 1,5

Economies avançades* 2,6 3,0 2,7 1,3 1,3 2,7 3,1 2,7 1,8 1,7

Mercats emergents i països en desenvolupament 7,5 7,8 7,9 6,7 6,6 - - - - -

Total mundial 4,9 5,0 4,9 3,7 3,8 - - - - -

Preus de consum (% de variació)

Zona euro 2,2 2,2 2,1 2,8 1,9 2,2 2,2 2,1 3,4 2,4

Alemanya 1,9 1,8 2,3 2,5 1,6 1,9 1,8 2,3 2,9 2,1

França 1,9 1,9 1,6 2,5 1,7 1,9 1,9 1,6 3,5 2,4

Espanya 3,4 3,6 2,8 4,0 3,0 3,4 3,6 2,8 4,6 3,0

EUA 3,4 3,2 2,9 3,0 2,0 3,4 3,2 2,9 3,9 2,2

Japó -0,3 0,3 0,0 0,6 1,3 -0,6 0,2 0,1 0,9 0,4


Mercats emergents i països en desenvolupament 5,7 5,4 6,4 7,4 5,7 - - - - -

Taxa d'atur (% de la població activa)

Zona euro 8,6 8,2 7,4 7,3 7,4 8,8 8,2 7,4 7,2 7,4

Alemanya 9,1 9,8 8,4 7,9 7,7 10,5 9,7 8,3 7,4 7,4

França 9,7 9,2 8,3 7,8 7,9 8,9 8,8 7,9 7,5 7,6

Espanya 9,2 8,5 8,3 9,5 10,4 9,2 8,5 8,3 9,7 10,7

EUA 5,1 4,6 4,6 5,4 6,3 5,1 4,6 4,6 5,4 6,1

Japó 4,4 4,1 3,9 3,9 3,9 4,4 4,1 3,9 3,8 3,8


Dèficit de les administracions públiques (% del PIB)

Zona euro -2,6 -1,4 -0,6 -1,1 -1,1 -2,6 -1,3 -0,6 -1,1 -1,2

Alemanya -3,4 -1,6 0,0 -0,7 -0,4 -3,4 -1,6 0,0 -0,5 -0,2

França -3,0 -2,5 -2,4 -2,8 -3,0 -3,0 -2,4 -2,7 -3,0 -2,9

Espanya 1,0 1,8 2,2 0,5 0,4 1,0 1,8 2,2 0,7 -0,3

EUA -3,6 -2,6 -2,5 -4,5 -4,2 -3,6 -2,6 -3,0 -5,5 -5,2

Japó -5,0 -3,8 -3,4 -3,4 -3,3 -6,7 -1,4 -2,4 -1,4 -2,2

Economies avançades* -2,5 -1,6 -1,2 -2,2 -2,1 -3,0 -1,5 -1,5 -2,5 -2,6

Comerç mundial (% variació en volum) 7,6 9,2 6,8 5,6 5,8 7,5 9,6 7,1 6,3 6,6

La influència de la crisi

financera s’ha fet notar

especialment als Estats

Units.

Començada amb retard

respecte als Estats

Units, aquests darrers

anys s’ha reafirmat

la recuperació de les

economies europea

i japonesa.


el gràfic 1.2 permeten apreciar que, després de la fasede relativa contracció que es va registrar durant els dar-rers mesos de l’any 2004 i el principi del 2005, la ten-dència posterior a un moviment de recuperació va serperceptible a la zona euro i al Japó, mentre que als Es-tats Units va tenir menys rellevància. En canvi, aquestdarrer país, malgrat ser el que va generar en gran me-sura les inestabilitats que van caracteritzar la segonameitat del 2007 i els efectes ulteriors, va registrar taxesde creixement ascendents al llarg de l’exercici, al con-trari del que s’observa a les altres dues zones.

Tanmateix, com a pauta general, les línies de ten-dència ajustades a les tres sèries de la variable que s’han representat en el gràfic revelen un moviment decontracció durant el 2007 –que es veuria confirmatmés clarament en cas d’afegir les dades corresponentsal primer trimestre del 2008–, si bé presenta una in-tensitat una mica més moderada en el cas dels EstatsUnits. De tota manera, totes les previsions de cara a unfutur pròxim presenten una àmplia coincidència enpronosticar unes condicions que, en el millor dels ca-sos, seran de baix creixement a les tres grans àreeseconòmiques considerades, almenys fins a la segonameitat del 2009, moment en què les projeccions mésfavorables consideren que s’assolirà el punt més baixdel cicle.

Aquesta situació afectarà no solament les econo-mies avançades, sinó també els mercats emergents, toti que aquests darrers haurien de mantenir una línia decreixement relativament vigorosa. Així, es preveu queels països en desenvolupament creixeran per damuntdel 6,5% el bienni 2008-2009, enfront de taxes que su-peraran en poc l’1% en les economies més avançades.Cal remarcar que l’economia xinesa continuarà man-tenint un considerable protagonisme en l’evolució esperada de l’economia mundial, ja que s’espera queels anys 2008 i 2009 assoleixi creixements del PIB del’ordre del 9,3%-9,5%, taxes inferiors en dos punts

percentuals a la registrada l’exercici del 2007, peròencara notablement elevades, especialment si es com-paren amb les àrees del món amb més pes econòmic.De la mateixa manera, també per a l’Índia es preveula continuïtat d’un cicle expansiu vigorós, atès que peral bienni 2008-2009 es pronostica un creixement anualde l’ordre del 8%, és a dir, també lleugerament inferior–en quelcom més d’un punt percentual– al registratl’any 2007.

Si aquestes previsions s’aproximen a l’evolucióreal d’aquests dos països, sembla evident la incidèn-cia que derivarà d’aquesta dinàmica en el conjunt de l’economia mundial, tenint en compte la gran di-mensió d’ambdós –amb una població de més de 1.300

milions de persones en el cas de Xina i més de 1.100

milions a l’Índia– i la seva capacitat competitiva, es-pecialment de la indústria xinesa. En relació a aquesttema, cal recordar que les previsions pel que fa al sal-do de la balança corrent xinesa d’intercanvis amb laresta del món apunten a una millora del 7% el 2008 idel 15% el 2009.

Per altra banda, la forta pressió de la demanda del’economia xinesa i d’altres països emergents sobre elsmercats de matèries primeres –tant dels productesbàsics necessaris per a la transformació industrial,com el ferro, l’acer, l’alumini i altres metalls, els plàs-tics i els productes agrícoles, com del petroli i altres inputs– és un dels factors més importants que permetexplicar les significatives pujades registrades pelspreus d’aquestes matèries durant l’any 2007. Aques-ta circumstància, originada pel notable augment de lapresència de productes transformats xinesos en elsmercats internacionals, però també per l’augment derenda –i, per tant, de capacitat de compra– que pro-gressivament assoleix un segment apreciable de lapoblació d’aquest país, continuarà incidint a mitjàtermini d’una manera similar a com ho ha fet els dar-rers anys, segons tots els pronòstics.

GRÀFIC 1.1

Estimacions i previsió de creixement del PIB

(1999-2009) a les principals àrees econòmiques del món

(en %)

Font: OCDE.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

-1

0

1

2

3

4

20092008

Zona euroTendència zona euro

EUATendència EUA

JapóTendència Japó

El pes de les economies

xinesa i índia és creixent

a l’economia mundial.

La pressió d’aquestes

dues economies sobre el

mercat de les matèries

primeres és un dels

factors més importants

que permet explicar les

significatives pujades

registrades pels preus

d’aquestes matèries

durant l’any 2007.


Les dades que es recullen en el quadre 1.2 per-meten constatar que, efectivament, les pujades depreus registrades per les matèries primeres van asso-lir una notable intensitat durant el 2007, especialmentsi es valoren en dòlars. Així, les primeres matèriesalimentàries van experimentar un increment de preusdel 25,6% i les industrials d’un 12,3% valorades en dòlars, amb la qual cosa l’augment de preus per alconjunt d’aquests productes va ser del 18,5%. Tot i quel’apreciació de l’euro en relació al dòlar va pal·liar enbona part per als països de l’àrea els efectes de la di-nàmica alcista dels preus nominats en dòlars (gràfic1.4), l’augment registrat pels preus de les matèriesprimeres valorats en euros va ser també significatiu,de quasi un 15% en el cas dels productes alimentarisi del 8,6% per al conjunt de les primeres matèries.

Per altra banda, en valors mitjans de l’exercici, elpreu del petroli va augmentar un 11,2% durant el2007; però, si es compara la mitjana corresponent almes de gener de l’any amb la del mes de desembre,l’increment va ser notablement més fort, en concretdel 70,1% (gràfic 1.3). I, d’altra banda, aquesta dinà-mica alcista es va mantenir amb un notable vigor elsprimers mesos del 2008, amb una perspectiva de con-

tinuïtat en el futur. Òbviament, les tensions alcistes en els preus del petroli tenen una repercussió força generalitzada ja que, com és sabut, aquest producte és un input important en molts processos industrials–com la fabricació de productes químics, farmacèu-tics, plàstics, tèxtils, automòbils i altres vehicles, elec-trodomèstics, etc.– i, especialment, a hores d’ara –i,previsiblement, durant molt temps– resulta insubsti-tuïble per al sector del transport, que manté un procésd’expansió considerable com a conseqüència de lacreixent interrelació entre empreses i mercats. En definitiva, doncs, l’augment de preus del petroli ten-deix a traslladar-se de manera generalitzada al conjuntde l’economia i a incidir sobre els preus de quasi totsels productes.

Un altre factor relacionat amb l’alça de preus delscombustibles i que alguns analistes han associat –al-menys parcialment– amb l’augment de preus de de-terminades primeres matèries agrícoles és l’extensióde l’ús dels denominats biocarburants, que ha pres-sionat encara més sobre el mercat d’alguns cereals,amb repercussions negatives en unes circumstànciesd’estrenyiment de l’oferta. Les previsions, en tot cas,apunten al sosteniment de les tensions alcistes a

GRÀFIC 1.2

Evolució del creixement trimestral del PIB a les principals àrees econòmiquesmundials (taxa de variacióinteranual en %)

Font: EUROSTAT i OCDE.

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

I-07 II-07 III-07 IV-07I-03 II-03 III-03 IV-03 I-04 II-04 III-04 IV-04 I-05 II-05 III-05 IV-05 I-06 II-06 III-06 IV-06

Zona euroTendència zona euro

EUATendència EUA

JapóTendència Japó

ÍNDEX “THE ECONOMIST” (DÒLARS) ÍNDEX “THE ECONOMIST” (EUROS)* PETROLI

Productes industrials Productes industrials Brent

General Aliments Total No metalls Metalls General Aliments Total No metalls Metalls ($/barril)

1997 132,6 141,4 121,1 137,2 109,3 104,8 111,8 95,6 108,4 86,4 19,2

1998 110,9 121,0 97,6 112,2 87,2 89,0 97,1 78,3 90,0 69,9 12,8

1999 99,0 103,8 93,0 107,5 88,1 84,4 88,7 79,2 90,5 74,2 17,9

2000 100,0 100,0 100,0 99,9 100,0 98,6 98,8 98,2 98,5 98,0 28,5

2001 92,9 95,6 89,4 91,4 88,3 94,3 97,3 90,5 92,9 89,1 24,4

2002 99,3 105,9 90,7 102,1 84,5 95,6 102,1 87,1 98,2 81,1 24,9

2003 111,1 115,6 105,2 124,3 94,8 89,3 93,3 84,2 99,9 75,7 28,8

2004 129,5 127,8 131,9 134,4 130,5 94,9 93,9 96,1 98,5 94,9 38,2

2005 133,7 125,3 144,6 131,2 151,8 97,9 91,9 105,5 96,1 110,6 54,5

2006 170,6 139,2 211,2 147,3 246,0 123,4 101,1 152,0 106,8 176,6 65,2

2007 202,1 174,9 237,2 162,4 278,2 134,0 116,1 157,0 107,7 183,9 72,5

* Fins a l’any 1998 índex sobre valors en ecus, calculats utilitzant el tipus de canvi mitjà mensual ecu/dòlar

QUADRE 1.2

Preus de matèries primeres en els mercats internacionals.1997-2007 (índex, 2000 = 100)

Font: The Economist i Financial Times.

El preu del petroli ha

crescut un 11,2% durant

el 2007.


mitjà i llarg termini, tant en el mercat del petroli comen d’altres primeres matèries bàsiques.

Per tant, el fort procés expansiu que els darrersanys viu l’economia xinesa –i també d’altres païsosemergents, tal com s’ha assenyalat– introdueix ten-sions en els mercats mundials que incideixen inevi-tablement sobre les economies més avançades. Cer-tament, el procés de desenvolupament d’aquestspaïsos –i, especialment, atesa la seva dimensió, de laXina i l’Índia– comporta efectes desfavorables sobreels països més avançats, derivats principalment delsprocessos de deslocalització industrial i de l’augmentdels preus de les matèries primeres i de determinatsbéns i serveis. Tanmateix, no és menys cert que obreimportants oportunitats a les empreses més dinàmi-ques dels països avançats tant d’inversió com d’ex-pansió dels seus mercats, especialment en la mesuraque nous segments de població milloren el seu nivellde renda i la seva capacitat d’accedir a béns i serveisde consum de més qualitat.

En línies generals, el sosteniment d’una dinàmi-ca global relativament positiva, si es considera elconjunt de l’exercici del 2007, va fer que altres indi-cadors importants per valorar la marxa general del’economia seguissin una pauta també favorable.Així, la taxa d’atur va disminuir en relació a l’any an-terior de manera generalitzada, en alguns casos amb

baixades significatives –com a Alemanya o França–i en altres, com el de Japó, amb una reducció molt modesta. Als Estats Units la situació va ser menysfavorable, ja que aquest indicador es va mantenir estable, tot i que també cal dir que assolia un valor inferior en 2,8 punts percentuals al que registrava lazona euro. Igualment, les finances públiques van experimentar una dinàmica positiva, de manera queel dèficit públic, expressat com a percentatge del PIB,va disminuir en les tres principals àrees econòmi-ques mundials (quadre 1.1).

Això pot explicar que durant l’any 2007 els indi-cadors de clima econòmic –que sintetitzen la valo-ració que realitzen els agents d’una determinadaàrea econòmica (empreses, famílies i administra-cions públiques) respecte a les condicions percebu-des al seu entorn i respecte als seus plans en un fu-tur pròxim– mantinguessin encara una marxapositiva, malgrat el canvi de circumstàncies produïtels darrers mesos de l’any. En efecte, tal com per-meten comprovar els valors d’aquest indicador per ales principals regions del món –que es presenten enel quadre 1.3 i en el gràfic 1.5–, tant per a la zonaeuro com per als Estats Units i per al conjunt del’OCDE s’aprecia una millora dels índexs, i tan solsel Japó segueix la tendència contrària. Per tant, es potentendre que la percepció dels agents va mantenir

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alemanya 110,0 95,8 87,8 89,3 95,2 94,4 105,2 108,4

França 115,8 103,2 98,9 96,4 105,3 102,6 106,2 109,8

Itàlia 111,9 103,4 100,9 97,4 98,1 97,5 108,4 105,4

Regne Unit 106,2 100,0 96,8 91,5 108,7 99,1 103,3 109,9

Espanya 113,1 107,2 100,8 102,1 101,1 100,6 98,9 97,7

Zona euro 114,5 100,5 93,8 92,5 98,7 97,4 106,3 108,4

EUA 96,0 92,5 95,0 96,8 102,6 103,5 105,7 106,8

Japó 98,7 93,6 94,5 97,9 102,5 104,9 107,9 106,4

OCDE 97,6 94,6 97,5 99,5 104,2 105,4 108,4 109,6

GRÀFIC 1.3

Preu mitjà mensual del petroliBrent ($ per barril). 2004-2007

Font: The Economist.

40

50

60

70

80

90

I-04 II-04 III-04 IV-04 I-05 II-05 III-05 IV-05 I-06 II-06 III-06 IV-06 I-07 II-07 III-07 IV-07

QUADRE 1.3

Indicadors de clima econòmicglobal*. 2000-2007

* EUA, Japó i OCDE: valors de l’indicadorcompost avançat. Països de la UE: indicador

de clima econòmic, 1990-2006 = 100.

Font: OCDE i Comissió de la UE.

Per tant, l’etapa

expansiva de l’economia

mundial persisteix el

2007 encara que de

manera limitada es

perceben les dificultats

que suggereixen un

canvi de situació.


encara una pauta favorable durant el 2007, tot i queno és arriscat anticipar que la tendència es modifi-carà clarament al llarg del 2008.

Tal com s’ha assenyalat, els pronòstics dels orga-nismes internacionals de més prestigi per al bienni2008-2009 apunten a una agudització de la tendènciaa l’alentiment econòmic que ja es va detectar a lesprincipals regions del món els darrers mesos del 2007.Així, les estimacions relatives a la zona euro deter-minen que el creixement durant el 2008 se situarà en-tre l’1,4% i l’1,7% i el 2008 es reduirà una mica i os-cil·larà entre l’1,2% i l’1,4%. En el cas dels EstatsUnits, la contracció serà més forta, en la mesura queapareix com l’origen de la crisi del sector financer ique manté desequilibris interns rellevants. En con-seqüència, l’FMI considera que l’economia nord-ame-ricana creixerà un 0,5% el 2008 i una dècima per-centual més el 2009, mentre que l’OCDE situa lesseves previsions en valors quelcom més elevats:l’1,2% i l’1,1% per als dos anys indicats.

El Japó també hauria de seguir una senda similar,tot i que les taxes de creixement esperades en el seucas són lleugerament més favorables, de manera quese situarien entre l’1,4% i l’1,7% l’any 2008 –valorsidèntics als de la zona euro– i en l’1,5% l’any 2009.Per la seva banda, s’estima que les economies emer-gents poden mantenir un creixement de l’ordre del6,6%-6,7% anual durant el bienni considerat, cosaque representa un cert retrocés en relació a la marxaseguida els darrers anys, però tampoc de molta en-vergadura, ja que comporta un diferencial aproxi-mat d’entre un punt i 1,3 punts percentuals en rela-ció al trienni 2005-2007.

En resum, doncs, els indicadors principals refe-rents a l’evolució econòmica de les principals àreesdel món durant l’any 2007 revelen solament d’unamanera parcial i molt limitada les dificultats que vancomençar a travessar determinats mercats i agents en

alguns dels països més importants, en especial el sec-tor financer, el de la construcció, el mercat immobi-liari i el de primeres matèries. Hi ha un consens for-ça ampli respecte a l’evolució negativa que cal esperarde manera generalitzada durant el bienni 2008-2009,ja que, amb tota probabilitat, la incidència dels pro-blemes sobre el sector financer i sobre el mercat immobiliari –amb totes les repercussions que se’nderiven– seguirà un procés lent.

Les raons que abonen aquesta valoració són bàsicament tres, que atenyen al sector financer coma peça clau iniciadora de les circumstàncies actuals.Per una banda, les hipoteques subprime es van con-tractar amb períodes inicials de fins a tres anys ambbaixos interessos, amb la qual cosa la seva incidènciapot encara prolongar-se un temps. En segon lloc, lacrisi financera es pot estendre a altres agents, com aracompanyies asseguradores, fons d’inversió, etc., quefins ara han estat poc afectats. I, per últim, les difi-cultats no es podran considerar superades fins que re-torni la confiança dels inversors, cosa que exigeixque les entitats involucrades hagin assolit un equili-bri que inclogui una correcta valoració dels actius iuna reducció dels riscos.

GRÀFIC 1.4

Tipus de canvi de l’euro en relació al dòlar 2005-2007 (dòlars dels EUA per euros. Mitjana mensual de xifres diàries).

Font: Banc Central Europeu.

1,450

1,400

1,350

1,300

1,250

1,200

I-07 II-07 III-07 IV-07I-05 II-05 III-05 IV-05 I-06 II-06 III-06 IV-06

GRÀFIC 1.5

Indicador compost avançat iindicador de clima econòmic.1997-2007

Font: Quadre 1.3.

1997 2001 2003 2005 20071999

85

90

95

100

105

110

EUA

Japó

OCDE


Crisis financeres

1. L’actual crisi financera ha aparegut en un períoded’immillorable evolució de l’economia mundial. Ladarrera dècada ha estat notable per la combinació re-eixida de creixement i estabilitat. Des de comença-ment del 2000 fins a l’any passat, l’economia mundialva créixer segons un 4,5 per cent, tot superant el 3per cent de la dècada anterior. L’evolució també ha es-tat notable als països subdesenvolupats i ha assolitla xifra del 7,5 per cent, que deixa enrera la xifra unamica més del 3 dels anys precedents. Aquests païsosvan poder beneficiar-se de la puja de primeres ma-tèries i dels aliments com a conseqüència de l’ex-pansió xinesa i índia.

Tampoc cal menystenir el procés d’absorció de larevolució tecnològica introduïda a la fi dels vuitantai que ha permès el creixement de la renda i de la pro-ductivitat als Estats Units i després als països euro-peus. En definitiva, el quadre de referència ha estatel d’economies que han evitat els problemes d’insu-ficiència de mercats (de demanda), així com les cons-triccions tècniques paralitzadores de la producció(d’oferta), com esdevingué en aquest segon cas a lafi dels seixanta del segle passat. Per tant, sembla quequalsevol comparació amb la crisi dels anys vint delsegle passat o l’esdevinguda quaranta anys desprésexagera o dramatitza una situació que no hi és com-parable, en principi.

He afegit en principi perquè, si bé la situació noés pas la mateixa, els efectes d’una crisi com la pre-sent –de caràcter financer– poden esdevenir perillo-sos si no es tracten atentament. Una malaltia lleu-gera, si no es guareix, pot acabar essent greu; aixímateix les tensions del sistema financer acaben in-cidint sobre el conjunt de les economies per la ma-teixa naturalesa del procés modern de producció.

2. Les crisis financeres solen donar-se quan hi ha untrencament en el procés de regeneració –i per tant decaràcter rotatori– del finançament, tot atemptantcontra la continuïtat de la circulació financera. Enaquest trencament caldria remarcar dues caracte-rístiques importants:

a) el retorn dels fons prestats es posa en entredit acausa de la no-realització de l’activitat productiva–amb risc dels fons que han estat manllevats– o del’activitat especulativa –és a dir per previsionsequivocades de la futura realització de certs actiusfinancers–.

b) l’augment de la incertesa sobre el futur en relacióals actius de què es disposa s’adreça a d’altres ac-tius financers o reals o cerca la seguretat de la li-quiditat tant per part de particulars com per partde les institucions financeres.

Les crisis financeres solen mostrar-se a través depertorbacions de caràcter borsari, bancari o de can-vis exteriors. Entre els anys 1945 i 1971 –que co-breixen el llarg període d’estabilitat i creixement re-

git pel sistema de Brettons Woods i la pràctica d’unmodel simplificat obtingut a partir de la teoria deKeynes– han estat rares. Les dificultats que s’esten-gueren a les economies a partir dels darrers anysdels seixanta i l’abandonament de les pràctiques an-teriors de política econòmica les ha sovintejat desde 1971. Si la probabilitat de patir una crisi finance-ra des d’aquell any fins a final de segle era del 13%,en canvi en el període precedent –del 1945 al 1971–aquesta probabilitat assolia com a màxim el 7%. Espoden esmentar per exemple les de 1987 (Black Mon-day), 1989-1990 (Junk bond), 1994-1995 (Mèxic),1997-1999 (Long-Term Capital Management), 2000(Dotcom) i 2007.

3. El segon element esmentat en precisar el trenca-ment de les crisis financeres mereix ser subratllat.Quan el sistema opera –com és el cas– amb un elevatgrau de manca de supervisió, tot descansant confia-dament en els mecanismes propis de conductes des-centralitzades, el risc de crisi s’enlaira. En efecte,com les transaccions realitzades en els mercats mo-netari i financer suposen un compromís present acanvi de la promesa d’un compromís futur, hi plane-ja sempre la incertesa de l’incompliment de les ex-pectatives. Per tant, tota previsió del futur és pro-fundament subjectiva i encomanadissa i, per tant,pot afectar ben fàcilment el procés que duria a laruptura suara assenyalada.

De començament dels setanta ençà els mercatsfinancers han patit una transformació profunda.L’endegament de la circulació financera corresponactualment als mercats financers i monetaris, mer-cats sempre fortament institucionalitzats per sal-var la insuficient informació proporcionada pelspreus i l’asimetria d’informació. Les operacions di-rectes entre prestadors i prestataris han canviat elpaper dels bancs en la circulació financera i han re-duït l’àmbit de llur intermediació. En aquest supòsit(com ha esdevingut als Estat Units i també –encaraque molt menys– a Europa) els prestadors estan dis-posats a una menor liquiditat si poden convertir elsseus actius –quan els calgui– en actius líquids acudintal mercat secundari, resolent d’aquesta manera elproblema de la transformació entre diferents ven-ciments. Per tant, en els mercats financers i mone-taris, són els brokers, els operadors, qui connectendemandants i oferents de fons i adapten les de-mandes de liquiditat a les demandes de préstecs; amés, fons monetaris d’inversió col·lectiva captenuna part dels fons que abans se situaven en dipòsitsbancaris, tot desplaçant els bancs en aquestes ope-racions. L’accés al mercat secundari resol el proble-ma, però el risc, que en el supòsit d’intermediacióbancària rauria en els bancs, ara passa al públic, perbé que finalment als bancs.

Cap als vuitanta s’introduïren als Estats Unitsnoves pràctiques amb efectes sobre la naturalesabancària, especialment quan es va promulgar laGramm-Leach-Bliley (Financial Services Moderniza-tion) Act de 1999. Segons aquesta llei, el sistema fi-nancer americà podia comptar amb la capacitat delspropis bancs per realitzar operacions en els mercats

monetari i financer; a més, s’autoritzava l’establi-ment de companyies pertanyents en darrer termeals bancs per a la realització de tota mena d’activitatsfinanceres; també les provisions del mínim de fonspropis derivats del Basilea el 2004 van estimular elsbancs a expandir la seva capacitat d’originar i de dis-tribuir a través de filials al marge i més enllà dels ba-lanços de la institució de crèdit.

4. Paral·lelament, la flexibilitat del tipus de canvi, laliberalització dels comptes de capital i la progres-siva col·locació del deute públic en mercats finan-cers (per alimentar perllongats dèficits públics) se-gellaren la mobilitat internacional de capitals i lalliure circulació financera. Les innovacions tècni-ques disponibles en el camp de la informació i de lacomunicació han facilitat enormement la conne-xió entre els comportaments dels diferents mer-cats més enllà de llur localització. Per tant, no calsubratllar la interdependència instantània entreels esdeveniments financers a ambdós costats del’Atlàntic. El contagi actua immediatament i elsmercats poden sentir-s’hi afectats encara que no esdonin tensions preocupants de liquiditat a algunesd’aquestes localitzacions.

Per tant, l’expansió de les transaccions finance-res al món des de 1980 ha crescut de manera inin-terrompuda (amb excepció del 1987 i del darrer co-mençament de segle) pel damunt del ritme de crei-xement del producte interior brut nominal, servidaper l’abundància de liquiditat subministrada pels bai-xos tipus d’interès, tant nominals com reals. El valorglobal dels actius financers en circulació va arribar el2005 a ser tres cops el valor del producte interiorbrut, quan el 1980 pràcticament hi coincidien amb-dues magnituds.

5. L’aparició de les ruptures en el camp de la circula-ció financera fou analitzat els darrers anys dels se-tanta per H.P. Minsky. La seva explicació ha reapare-gut en els comentaris de la situació actual.

Per a ell, la crisi no és el resultat de períodes d’eu-fòria o de càlculs deficients dels prestadors; més aviatcal cercar-ne l’explicació en la mateixa naturalesa deles operacions financeres. L’autor distingeix tres si-tuacions que, sense solució de continuïtat, es donenen una economia: un finançament cobert, un finan-çament especulatiu i un finançament tipus Ponzi.

El “finançament cobert” compta amb un cashflow esperat que en el futur li fornirà un coixí suficientper encarar els deutes contrets, sigui quina sigui la va-riació de les circumstàncies. El “ finançament espe-culatiu” no disposa inicialment de cash flow suficientper afrontar els compromisos futurs, però el fet queel valor actual net del projecte finançat sigui positiuli permet de fer front a les obligacions assumidesdurant la vigència del préstec aconseguit. Finalment,en un “finançament Ponzi”, un fet inesperat o im-previst no permet atendre els compromisos ni que sigui liquidant els actius retinguts en el seu valor cor-recte; l’únic camí que resta obert és endeutar-se perpagar el que es deu.


1.2. La Unió Europea

Els principals aspectes que s’han exposat en l’apartatanterior posen de manifest la situació econòmica re-lativament més favorable que van mantenir els païsosde la zona euro en comparació amb les altres duesgrans àrees del món, encara que el diferencial de crei-xement va ser força moderat i es va situar en un va-lor bastant semblant al que van assolir el conjunt deles economies avançades i, més específicament, de lestrenta que participen en l’OCDE. Tanmateix, tant lazona euro com la Unió Europea (UE) estan integradesper un seguit ampli i dispar de països, de manera que

també es poden detectar diferències significatives enles condicions i en l’evolució dels diversos estatsmembres.

Com és lògic, el considerable pes econòmic delsgrans països de la UE –per població i, especialment, per l’aportació al PIB global– fa que influeixin de manera determinant en l’evolució global, encara quealguns dels estats de mitjana o petita grandària pu-guin seguir una dinàmica prou diferenciada. D’aques-ta manera, el creixement relativament elevat del PIB

alemany l’any 2007 –que va assolir un percentatge del2,6%, xifra idèntica a la del conjunt de la zona euro–va incidir de manera important en la dinàmica general

El que s’esdevé és que el finançament cobert oel finançament especulatiu s’aboca a un finançamentPonzi, sense solució de continuïtat. En efecte, a me-sura que s’aferma l’expansió, prestadors i manlleva-dors són empesos a una activitat que els erosiona elsmarges de seguretat, per augments incessants delpalanquejament. La conducta baixista és mínima davant el creixement inaturable dels títols i el mateixoptimisme i la corresponent eufòria estén les actitudsalcistes, cosa que suposa inversions excessives perexpectatives d’augments dels preus dels actius fi-nancers. El procés s’alimenta de dos ingredients: l’adquisició de béns de capital (o dels actius corres-ponents) i l’emissió suficient de passivitat per finan-çar-los. Però a partir d’un cert moment, per bé que elspreus persisteixen en el seu creixement, comença aforjar-se una posició a la baixa que pot eventualmentcompensar l’alça dels preus. La continuïtat s’afebleix,per tant, no a causa de dificultats internes del siste-ma bancari, ans pel convenciment que les expectati-ves comencen a titubejar.

En fi, els aspectes financers de la dinàmica eco-nòmica palesen que el mateix cicle de destrucció cre-adora i d’innovació desemboca en l’especulació i, endarrer terme, en la seva paralització.

6. La recent evolució del sistema financer dels EstatsUnits ha matisat significativament l’anterior expli-cació. En efecte, d’acord amb el que s’ha comentatabans, els bancs han tendit a obtenir els seus in-gressos a partir de les taxes i comissions que cobrenpels actius que generen, gestionant-los en entitatsafiliades i situant la seva activitat fora dels balançosbancaris i del sistema de regulació de l’autoritat mo-netària. Per això, el proppassat 17 de maig, The Eco-nomist va remarcar la prudència mostrada pel Bancd’Espanya, enfront d’altres bancs centrals, en de-manar als bancs que proveïssin amb fons propis elsactius de fora de balanç situats en afiliades i en es-tablir un règim dinàmic de provisió en relació al rit-me de l’activitat prestadora.

Aquestes entitats afiliades (com les “entitats definalitat especial” SPS special purpose entity; o els

“mecanismes d’inversió estructurada” SIV structuredinvestment vehicles) han afegit nous elements defragilitat tant pel que fa al seu mètode d’operar coma l’avaluació del risc de les operacions de finança-ment. Els marges de seguretat són insuficients debell començament, en el moment de determinar laidoneïtat dels crèdits. A més, l’avaluació efectuadaper agències de classificació (ràting), basada en l’in-compliment respecte al valor de les garanties, s’ali-menta de l’èxit de la mateixa expansió.

Les noves entitats han tingut la missió d’alçarfons –especialment procedents de la inversió insti-tucional– per adquirir els actius originats pels bancs.Els actius han pres llavors la forma de paquets decrèdits i actius financers deslligats del crèdit original,acompanyats de les garanties, del documents i deles fiances que els dóna un perfil comú. Els paquetssón objecte d’acreditació per agències de classifica-ció que fan les funcions que abans eren atribuïdes alpersonal i als comitès dels bancs que analitzaven latrajectòria, les garanties i els plans dels clients. Lesagències basen els seus informes en la probabilitat desatisfacció dels compromisos pel que fa a un grupd’actius, sense referir-se als destinataris dels crè-dits; la informació, a més, no ha facilitat massa laseva comprensió per ser diferent de la que abans erahabitual.

Dintre dels crèdits hipotecaris, els crèdits sub-prime que van néixer cap a la segona part dels vui-tanta del segle passat han tingut un bon creixementdes del 2002. Amb una pobra documentació que ava-lés la capacitat de fer front als seus compromisos, elsmanllevadors compten amb els seus ingressos o ambel valor previsible de la propietat hipotecada, totgaudint de condicions que solen ser molt favorablesal començament de la vigència del crèdit. Els crè-dits subprime representaven el 8,6% dels crèdits hipotecaris (190 mil milions de dòlars l’any 2001),però el 2005 ja suposaven el 20%, és a dir 695 mil mi-lions de dòlars.

En el seu conjunt, s’ha sofert l’abaratiment delcrèdit, combinat amb l’assumpció de riscos exces-sius per assolir una major rendibilitat, mentre la re-gulació de l’autoritat monetària ha topat amb una

realitat on la creació de liquiditat ha fugit cap a enti-tats fora del balanç dels bancs i que, com ells, man-lleven a curt i presten a llarg.

7. Davant la situació actual, les actuacions de les au-toritats econòmiques i polítiques semblen afrontarles dificultats de les circumstàncies de manera prag-màtica sense obeir a un sistema de conjunt. O potsersegueixen rutinàriament unes receptes que copienmenús anteriors, sense adonar-se que cada fase del’economia presenta trets diferents.

La reacció inicial ha oscil·lat entre una generosapredisposició a dotar el sistema de liquiditat (FederalReserve) o una manifestació precipitada de confian-ça en la disciplina dels mercats (Banc d’Anglaterra);en ambdós casos, en darrera instància, s’ha acabatprocedint a la socialització de les dificultats delsbancs (nacionalitzant el Northern Rock, en el cas an-glès, o facilitant la Federal Reserve l’adquisició deBear Stearns per part de JPMorgan Chase).

Després, el pànic en una acceleració de les ex-pectatives d’inflació a escala mundial ha introduïtnous objectius en un sistema que s’autolimita l’ús decerts mitjans. L’actuació restrictiva del Banc CentralEuropeu tracta d’evitar la repercussió de la inflació depreus de primeres matèries en els preus per elevaciódels salaris, d’acord amb una recepta habitual desde 1980.

Tant el cas dels problemes dels crèdits hipote-caris com el dels augments del preu de primeres ma-tèries i energia combinen –en dosis difícils d’identi-ficar– situacions reals (creixements massa polaritzatsentorn a la construcció en el primer supòsit o de-mandes creixents de primeres matèries i recursosenergètics de països emergents en el segon supò-sit) amb conductes especulatives, com no és mai d’al-tra manera.

Finalment hi ha el perill que la no-pertinença deles mesures adoptades converteixi una crisi inicial-ment només financera en una de netament econò-mica.

Josep M. Bricall, juliol del 2008

En la recuperació del

creixement europeu

Alemanya torna a tenir

un paper decisiu.


d’aquesta àrea. També l’economia espanyola va con-tribuir significativament al resultat global de la zonaeuro, ja que va mantenir un creixement del 3,8%, lataxa més elevada entre els estats membres més im-portants –els quatre de més dimensió–, mentre queFrança i, especialment, Itàlia van mantenir un com-portament menys expansiu, amb un percentatge decreixement del 2,1% en el primer cas i de l’1,4% en el segon (quadre 1.4).

L’altre integrant més important de la UE –encaraque no de la zona euro–, el Regne Unit, també va se-guir una línia de creixement força intensa, amb unataxa del 3%, superior a la mitjana de la zona euro i del’OCDE, així com de la UE, tot i que, en aquest darrercas, solament en una dècima percentual. Per tant, en-tre els països més grans de la UE, Espanya, RegneUnit i Alemanya apareixen l’any 2007 com els més dinàmics, mentre que Itàlia se situa en la posició mésdesfavorable, cosa que, en aquest últim cas, coincideixamb la marxa apreciable els darrers anys, ja que en el període 2001-2007 l’economia italiana va créixer auna taxa anual mitjana de l’1,1%, mentre que Espanyaprogressava al 3,4% anual i el Regne Unit al 2,3%.

Si es consideren la totalitat dels estats que parti-cipen en la UE, el ritme de creixement més fort durantel 2007 el van assolir –amb una sensible diferència–alguns dels membres d’incorporació més recent, comEslovàquia, amb una taxa del 10,4%, les repúbliquesbàltiques –amb percentatges compresos entre el 7,1%

i el 10,3%– o Polònia i la República Txeca, amb el6,5% en ambdós casos. Cal destacar que Irlanda, quedurant més d’una dècada s’ha mantingut com un delspaïsos amb creixement més fort de la UE, l’any 2007

va seguir en aquesta línia, ja que va assolir un incre-ment del PIB del 5,3%, és a dir més del doble de la taxamitjana a la zona euro.

Per tant, l’impuls més intens al creixement eco-nòmic de la UE va venir dels estats d’incorporaciómés recent –amb l’excepció d’Hongria–, cosa que re-sulta lògica si es considera el fort estímul que ha com-portat per a aquests països la integració en un mercatdel volum de l’europeu i l’accés a línies d’ajut que afa-voreixen notablement la inversió pública, la moder-nització de les infraestructures, la incorporació em-presarial de béns d’equip, etc. Tanmateix, cal tenir en compte que els possibles efectes d’això sobre elconjunt de l’economia europea són força limitats, perl’escàs pes relatiu que mantenen aquests estats. Així, Eslovàquia representava tan sols el 0,45% del PIB

total de la UE-27 l’any 2007 i les tres repúbliques bàl-tiques –Estònia, Letònia i Lituània–, conjuntament, un0,52%, amb la qual cosa l’impacte general que pot induir el seu creixement és quasi irrellevant.

Més importància tenen altres dels països mencio-nats, com ara Polònia –un 2,50% del PIB de la UE-27–,Irlanda –un 1,51%– i la República Txeca –l’1,04%–, toti que, lògicament, són els quatre grans estats de la UEels que, pel seu pes econòmic, condicionen netamentla dinàmica general. Cal considerar que Alemanyal’any 2007 va aportar el 19,71% del PIB total de la UE-

27, el Regne Unit un 16,41%, França el 15,39% i Itàliael 12,49%. En una posició sensiblement inferior, peròtambé clarament per damunt de la resta, apareixia Espanya, que representava el 8,54% del PIB global,quasi el doble que els Països Baixos, el seguidor im-mediat. Els cinc estats més grans de la UE, per tant, sumaven un 72,53% i, en conseqüència, són els quemarquen en major mesura la marxa general de la zona.

En resum, doncs, la zona euro –i, encara més cla-rament el conjunt de la UE-27, ja que aquest àmbit vacréixer tres dècimes percentuals per damunt– va man-tenir durant el 2007 una dinàmica positiva en relacióa les altres dues grans regions del món, Japó i els Estats Units, seguint una línia similar al conjunt delspaïsos de l’OCDE. Cal matisar, però, que una valora-ció més detallada de la tendència perceptible al llarg de l’any mostra una tendència negativa remarcable, ja que, si el primer trimestre de l’any el conjunt delsestats que formen la UE-27 van assolir un creixementeconòmic del 3,5%, els tres trimestres següents lataxa d’increment del PIB va anar retrocedint a valorsdel 2,8%, 2,9% i 2,4%. El ritme de desacceleració,per tant, va ser clarament perceptible i va posar aixíde manifest la repercussió dels problemes que afec-taven l’economia mundial, comentats en l’apartat anterior.

En alguns dels estats europeus el factor que vacondicionar en major mesura la seva marxa econò-mica va ser principalment la demanda nacional, comés el cas d’Espanya, França i Regne Unit, països onaquesta magnitud va créixer sensiblement per da-munt del PIB i, per tant, va constituir l’impulsor prin-cipal del creixement, mentre que el sector exterior vaactuar en sentit contrari, és a dir amb un impacte ne-gatiu sobre el creixement (quadre 1.5). En canvi, en elcas alemany es va produir la circumstància contrària,de manera que la demanda interna va augmentar a unritme notablement moderat –l’1,1%– i van ser sobre-tot els intercanvis amb l’exterior els que van estimu-lar l’augment del PIB. En el cas d’Itàlia es va produiruna situació similar, però amb un protagonisme moltinferior del sector exterior.

Entre els components de la demanda agregada, elconsum públic va ser una de les magnituds que l’any2007 va experimentar un major creixement en el con-junt de la zona euro, amb una taxa d’increment del

Tres països –Alemanya,

Espanya i el Regne

Unit– han estat els més

dinàmics el 2007.

El ritme de creixement

més fort es troba en els

nous estats incorporats

a la Unió.

El pes de la demanda

exterior és elevat a

Alemanya; el de la

demanda interior ho

és a Espanya, a França

i al Regne Unit.


2,3%, percentatge superior al que havia mantingutaquest mateix indicador al llarg del quadrienni pre-cedent, en el qual la taxa d’increment del consum pú-blic es va situar en valors d’entre l’1,4% i el 2%. El con-sum privat, per la seva banda, va augmentar a unritme lleugerament inferior al bienni 2005-2006, enconcret l’1,6%. La magnitud que va seguir una evo-lució millor va ser la formació bruta de capital fix,que l’any 2007 va augmentar un 4,3% en el conjunt dela zona euro, cosa que comporta un retrocés d’1,2

punts percentuals en relació a l’any anterior, però querepresenta una millora notable si la comparació es faamb qualsevol dels exercicis compresos en el quin-quenni 2001-2005. Per altra banda, en relació a les altres dues grans àrees econòmiques mundials –elJapó i els Estats Units–, l’increment de la inversió pre-senta també una situació netament més favorable(quadre 1.6).

Entre els principals països de la UE, Alemanya,tal com s’ha avançat, va mantenir un ritme de creixe-ment econòmic que l’any 2007 es va alinear amb el delconjunt de la zona euro, és a dir d’un 2,6%. Malgratque en relació a l’exercici del 2006 això comporta un

retrocés de mig punt percentual, certament represen-ta un avanç notable respecte al quinquenni 2001-2005,en el qual la taxa anual mitjana de creixement va serdel 0,6%. Aquesta millora va procedir en gran part dela forta empenta que van registrar les exportacions,que van augmentar un 8%, de manera que l’aportacióal creixement del PIB del saldo positiu obtingut en elsintercanvis amb l’exterior va ser de l’1,6%. Igualment,la formació bruta de capital fix va augmentar nota-blement –un 5,1%– i, en menor mesura, també ho vafer el consum públic –un 2,1%–, mentre que el con-sum privat va seguir una tendència oposada i va dis-minuir el 0,5%.

En conseqüència, el creixement econòmic ale-many durant l’any 2007 va estar recolzat principal-ment en les exportacions, la inversió i, més modera-dament, el consum públic. En canvi, el consum privatva mantenir una atonia important, circumstància que,d’altra banda, tampoc resulta massa diferent de lamarxa que ha seguit aquesta magnitud després del’any 2000, ja que el sexenni 2001-2006 el seu valormitjà va ser d’un 0,4% i en dues ocasions es va situaren xifres negatives.

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alemanya 0,9 2,2 2,6 2,4 -0,4 -2,0 0,6 -0,7 0,5 2,1 1,1

França 0,9 3,9 3,5 4,5 1,7 1,2 1,7 3,1 2,6 2,6 2,9

Itàlia 3,0 3,0 3,1 2,9 1,6 1,3 0,9 1,2 0,9 1,8 1,2

Regne Unit 3,3 5,0 4,2 3,9 2,9 3,2 2,8 3,8 1,6 2,8 3,7

Espanya 3,4 6,2 6,4 5,3 3,8 3,2 3,8 4,8 5,1 4,8 4,3

Zona euro 2,1 3,5 3,5 3,5 1,2 0,4 1,5 1,7 2,0 2,7 2,3

EUA 4,8 5,3 5,3 4,4 0,9 2,2 2,8 4,1 3,1 2,8 1,5

Japó 0,5 -2,4 0,0 2,4 1,0 -0,4 0,8 1,9 1,7 1,6 1,0

OCDE 3,5 3,0 4,0 4,1 0,9 1,8 2,3 3,3 2,8 3,0 2,4

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alemanya 0,7 3,8 4,5 3,8 -3,5 -6,3 -0,2 -1,1 1,3 7,0 5,1

França 0,1 6,9 7,9 7,5 2,3 -1,7 2,2 3,3 4,5 5,0 4,9

Itàlia 1,8 4,0 3,5 6,7 2,3 4,0 -0,4 1,5 1,3 2,8 0,7

Regne Unit 6,5 14,0 2,8 2,7 2,5 3,7 1,1 5,9 1,5 7,6 6,2

Espanya 5,0 11,3 10,4 6,6 4,8 3,4 5,9 5,1 6,9 6,8 5,9

Zona euro 2,7 5,9 6,1 5,3 0,5 -1,5 1,4 2,0 3,3 5,5 4,3

EUA 8,0 9,1 8,2 6,1 -1,7 -3,5 3,2 6,1 5,8 2,6 -2,0

Japó -0,3 -7,2 -0,8 1,2 -0,9 -4,9 -0,5 1,4 3,1 1,3 -0,5

OCDE 6,0 5,0 5,4 5,4 -1,3 -1,6 2,4 4,9 5,0 4,5 1,9

QUADRE 1.4

Producte Interior Brut a preusconstants. 1997-2007 (taxa devariació anual en %)

Font: OCDE.

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alemanya 1,9 1,8 1,9 3,5 1,4 0,0 -0,2 0,6 1,0 3,1 2,6

França 2,1 3,3 3,0 4,0 1,8 1,1 1,1 2,2 1,9 2,4 2,1

Itàlia 2,0 1,3 1,9 3,8 1,7 0,3 0,1 1,4 0,7 1,9 1,4

Regne Unit 3,0 3,3 3,0 3,8 2,4 2,1 2,8 1,3 1,8 2,9 3,0

Espanya 3,9 4,5 4,7 5,0 3,6 2,7 3,1 3,3 3,6 3,9 3,8

Zona euro 2,6 2,7 2,9 4,0 1,9 0,9 0,8 1,8 1,7 2,9 2,6

EUA 4,5 4,2 4,4 3,7 0,8 1,6 2,5 3,6 3,1 2,9 2,2

Japó 1,6 -2,0 -0,1 2,9 0,2 0,3 1,4 2,7 1,9 2,4 2,1

OCDE 3,6 2,6 3,3 4,0 1,1 1,6 1,9 3,2 2,7 3,1 2,7

QUADRE 1.5

Demanda nacional a preusconstants. 1997-2007 (taxa de variació anual en %)

Font: OCDE.

QUADRE 1.6

Formació bruta de capital fix a preus constants. 1997-2007(taxa de variació anual en %)

Font: OCDE.


La taxa de creixement aconseguida per l’economiaalemanya l’any 2007 va permetre una millora signifi-cativa del mercat de treball, de manera que la pobla-ció activa ocupada va augmentar l’1,7% –cosa quecomporta un avanç d’un punt percentual respecte al’any anterior– i la taxa d’atur va disminuir 1,4 puntspercentuals en relació al 2006 (quadres 1.7 i 1.8). Tot iaixò, aquest indicador apareix com un dels més desfa-vorables per a l’economia alemanya, ja que sobrepas-sa considerablement el valor mitjà de la zona euro i, en-tre els països de la UE, solament apareix superat perPolònia i la República Eslovaca, i iguala el d’Espanya.

D’altra banda, malgrat la feblesa de la demandaque revela la contracció del consum privat interior,l’indicador de preus va registrar un augment supe-rior a la mitjana de la zona euro i, dins d’aquesta àrea,va ser més alt tan sols en cinc països –Grècia, Irlanda,Espanya, Luxemburg i Portugal–, que van registrartaxes de variació dels preus compreses entre el 2,4%

i el 3%. Aquest fet posa de manifest que les tensionsinflacionistes que viuen moltes de les economies eu-ropees es poden relacionar en bona part amb els in-crements de costos derivats de l’augment de preus del’energia, els carburants i una quantitat considerablede primeres matèries.

Per a l’exercici del 2008 s’espera que l’economiaalemanya resisteixi una mica millor que la majoriadels països avançats els problemes que afecten l’en-torn general, de manera que encara creixi a una taxade l’1,9%, lleugerament més alta que la de la zonaeuro i la del conjunt de l’OCDE. Contribuiria a això unaaportació positiva del saldo exterior amb un valor del0,4%, si bé aquesta xifra comportaria un retrocés con-

siderable en relació a l’any 2007. El panorama previstper al 2009, però, és més desfavorable, ja que s’esti-ma que el creixement es reduirà fins a l’1,1%, amb unaincidència de signe negatiu dels intercanvis amb l’ex-terior equivalent a tres dècimes percentuals del PIB.

La baixa taxa de creixement de l’economia italia-na evidencia les dificultats d’aquest país per redreçaruna tendència en aquesta mateixa línia que s’apreciades de fa anys. En efecte, durant tot l’interval 2001-

2007 en cap exercici es va assolir un creixement delPIB igual o superior al 2%, de manera que la taxa mit-jana anual d’aquest període va ser de l’1,1%, mentreque el conjunt de l’OCDE més que duplicava aquestvalor i la zona euro el superava en set dècimes per-centuals. A això s’ha d’afegir que aquests anys el paísva experimentar una expansió demogràfica rellevant,de manera que la població va augmentar a un ritmedel 0,6% durant el mateix període.

Els factors impulsors del feble creixement aconse-guit per l’economia italiana l’any 2007 van ser sobretotels components de la demanda interior, especialmentel consum, tant públic com privat –que van augmen-tar respectivament l’1,3% i l’1,5%–. La formació brutade capital fix, per la seva banda, va experimentar unincrement del 0,7%, valor sensiblement inferior alque va aconseguir aquesta mateixa variable anys anteriors, ja que el percentatge mitjà de creixement durant el període 2000-2006 va ser del 2,6%. A més,l’increment registrat en aquesta magnitud va derivarprincipalment del component que representa la in-versió en construcció –sobretot construcció residen-cial–, mentre que la inversió en maquinària, equipa-ment i utillatge va disminuir un 0,5%. El saldo dels

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alemanya 9,2 8,8 7,9 7,2 7,4 8,2 9,2 9,7 10,5 9,7 8,3

França 11,5 11,1 10,5 9,1 8,4 8,8 8,5 8,9 8,9 8,8 7,9

Itàlia 11,3 11,4 10,9 10,1 9,1 8,6 8,6 8,1 7,8 6,8 6,1

Regne Unit 6,8 6,1 5,9 5,4 5,0 5,1 5,0 4,8 4,8 5,5 5,4

Espanya 16,7 15,0 12,5 11,1 10,4 11,1 11,0 10,5 9,2 8,5 8,3

Zona euro 10,5 10,0 9,1 8,2 7,8 8,2 8,6 8,8 8,8 8,2 7,4

EUA 4,9 4,5 4,2 4,0 4,7 5,8 6,0 5,5 5,1 4,6 4,6

Japó 3,4 4,1 4,7 4,7 5,0 5,4 5,3 4,7 4,4 4,1 3,9

OCDE 6,9 6,8 6,6 6,2 6,4 6,9 6,9 6,8 6,5 6,0 5,6

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alemanya -0,2 1,1 1,2 1,8 0,4 -0,6 -0,9 0,4 -0,1 0,7 1,7

França 1,2 2,7 2,5 3,9 2,6 0,5 -0,4 0,0 0,5 1,0 1,8

Itàlia 0,3 1,0 1,2 1,8 1,9 1,3 1,5 0,8 0,8 1,7 1,1

Regne Unit 1,8 1,0 1,4 1,2 0,8 0,8 0,9 1,1 1,0 0,9 0,7

Espanya 3,1 4,1 3,7 5,0 3,2 2,3 2,4 2,7 3,2 3,2 3,0

Zona euro 0,8 2,0 1,8 2,4 1,5 0,7 0,5 0,7 0,9 1,6 1,8

EUA 2,2 1,5 1,5 2,5 0,0 -0,3 0,9 1,1 1,8 1,9 1,1

Japó 1,1 -0,6 -0,8 -0,2 -0,5 -1,3 -0,2 0,2 0,4 0,4 0,5

OCDE 1,5 0,9 1,1 1,7 0,6 0,2 0,5 0,9 1,4 1,5 -

QUADRE 1.7

Població activa ocupada1997-2007 (taxa de variació

anual en %)

Font: OCDE.

QUADRE 1.8

Taxa d’atur estandarditzada,en % de la població activa.

1997-2007

Font: OCDE.


intercanvis amb l’exterior també va tenir signe posi-tiu, tot i que va aportar solament un 0,1% al creixe-ment del PIB.

Malgrat la baixa taxa de creixement registrada aItàlia, l’any 2007 es va produir una reducció aprecia-ble de la taxa d’atur, que va disminuir 7 dècimes per-centuals, fins situar-se en un 6,1% –el valor més baixdes de fa més d’una dècada– i, a més, la població ac-tiva ocupada també va seguir una pauta ascendent(quadres 1.7 i 1.8). D’altra banda, l’escàs dinamismede la demanda interior també va afavorir un compor-tament de relativa moderació en els preus, atès quel’indicador general dels preus de consum va augmen-tar el 2%, és a dir un percentatge una dècima inferioral del conjunt de la zona euro.

Les previsions per al bienni 2008-2009 apunten auna evolució més aviat desfavorable de l’economiaitaliana, ja que l’OCDE estima que el primer d’ambdósexercicis la producció interior bruta registrarà un in-crement del 0,5%, encara que el 2009 podria milloraruna mica i assolir una taxa de creixement del 0,9%. Elfactor impulsor, en tot cas, hauria de ser la demandainterior, ja que per a ambdós exercicis l’aportació alcreixement del sector exterior es preveu que sigui negativa, amb un valor d’una dècima percentual cadaany. Per altra banda, les dificultats per millorar la for-mació bruta de capital i per dinamitzar el consum pri-vat podrien tenir continuïtat, mentre que el consumpúblic es preveu que mantingui un increment de l’1%

anual.El Regne Unit és, dins els països de la Unió Euro-

pea, un dels que han assolit un creixement econòmic

relativament elevat, superant lleugerament la mitjanaglobal de la UE i de la zona euro, així com els valorsaconseguits pels altres tres grans estats de la Unió.L’any 2007 el PIB britànic va pujar el 3% en termes reals, destacant el dinamisme de la formació brutade capital fix, que va créixer un 6,2%, i del consumprivat, que va augmentar el 3,1%. Més moderat va serl’increment del consum públic, encara que també significatiu, ja que va progressar a un ritme de l’1,9%.

En contrapartida, la contribució a l’increment delPIB dels intercanvis amb l’exterior va tenir una inci-dència negativa rellevant, ja que va restar sis dèci-mes percentuals al creixement. Això va ser el resultatde la disminució dels dos corrents d’intercanvi, es-pecialment important en el cas de les exportacions–que van baixar un 5,3%–, però també prou rellevanten el cas de les compres a l’exterior, que es van reduiren un 2,9%. A aquesta situació probablement hagicontribuït la fortalesa de la divisa britànica, especial-ment enfront del dòlar, que es va reforçar durant l’e-xercici del 2007. En canvi, el manteniment de tipusd’interès elevats en comparació amb altres àrees eco-nòmiques no sembla haver tingut efectes contractiusimportants sobre el consum, segons el que es dedueixde la marxa d’aquesta magnitud (quadres 1.10 i 1.11).

Malgrat que, entre els quatre grans països de la UE,el Regne Unit destaca com el que va assolir una taxade creixement més elevada durant l’any 2007, el com-portament del mercat laboral va ser comparativamentmenys favorable que en els altres casos. En efecte, lataxa de creixement de la població activa ocupada vaser del 0,7%, xifra que representa un valor sensible-

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alemanya 1,5 0,6 0,6 1,4 1,9 1,4 1,0 1,8 1,9 1,8 2,3

França 1,3 0,7 0,6 1,8 1,8 1,9 2,2 2,3 1,9 1,9 1,6

Itàlia 1,9 2,0 1,7 2,6 2,3 2,6 2,8 2,3 2,2 2,2 2,0

Regne Unit 1,6 1,3 0,8 1,2 1,3 1,4 1,3 2,0 2,3 2,3

Espanya 1,9 1,8 2,2 3,5 2,8 3,6 3,1 3,1 3,4 3,6 2,8

Zona euro 1,7 1,2 1,1 2,1 2,4 2,3 2,1 2,2 2,2 2,2 2,1

EUA 2,3 1,5 2,2 3,4 2,8 1,6 2,3 2,7 3,4 3,2 2,9

Japó 1,7 0,7 -0,3 -0,5 -0,8 -0,9 -0,2 0,0 -0,6 0,2 0,1

OCDE* 4,0 3,4 2,7 3,2 3,4 2,6 2,4 2,3 2,6 2,6 2,5

*Deflactor del consum privat.

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Alemanya 3,25 3,47 2,90 4,33 - - - - - - -

França 3,33 3,42 2,88 4,33 - - - - - - -

Itàlia 6,85 4,95 2,92 4,33 - - - - - - -

Espanya 5,37 4,24 2,94 4,38 - - - - - - -

Zona euro 4,05 3,76 2,97 4,39 4,26 3,32 2,34 2,11 2,19 3,08 4,28

Regne Unit 6,83 7,34 5,45 6,11 4,97 3,99 3,67 4,57 4,70 4,80 5,95

Suïssa 1,64 1,55 1,41 3,17 2,86 1,13 0,33 0,48 0,81 1,56 2,57

EUA 5,62 5,47 5,33 6,46 3,69 1,73 1,15 1,56 3,51 5,15 5,27

Japó 0,60 0,72 0,25 0,25 0,12 0,06 0,04 0,03 0,03 0,25 0,66

QUADRE 1.9

Indicadors de preus de consum.1997-2007 (taxa de variacióanual en %)

Font: EUROSTAT i Banc d’Espanya.

QUADRE 1.10

Tipus d’interès a curt termini*.1997-2007

*Tipus d'interès interbancari a tres mesos en mercats nacionals. Mitjana anual de xifres diàries.

Font: Banc d’Espanya.

Hi ha problemes de

l’economia italiana i un

creixement important,

malgrat la disminució

dels intercanvis exteriors

a l’economia britànica.


ment més baix que l’assolit per França, Alemanya i,fins i tot, Itàlia, i la mateixa situació es va produir pelque fa a la taxa d’atur, que va disminuir tan sols unadècima percentual, mentre que els altres tres països citats van registrar baixades d’entre set dècimes per-centuals –en el cas italià– fins a 1,4 punts percentuals–per a Alemanya–. Tanmateix, la situació comparati-vament favorable que manté l’economia britànica enrelació a altres estats de la UE es posa de manifest enel fet que la seva taxa d’atur, amb un valor del 5,4%,és sensiblement més baixa que la que registren elsaltres grans estats europeus. L’índex de preus, per laseva banda, es va situar en un valor idèntic al de l’e-conomia alemanya i, per tant, lleugerament per damunt de França, Itàlia i el conjunt de la zona euro.

Les expectatives per al bienni 2008-2009 presen-ten una apreciable contracció en l’economia britàni-ca, seguint la pauta general de l’economia mundial, demanera que el ritme de creixement previst seria pràc-ticament idèntic al que s’estima que mantindrà lazona euro. Així, el PIB hauria de créixer a un ritme del’1,8% el primer d’aquests anys i de l’1,4% el segon,valors que, com s’ha dit, s’alineen amb els del conjuntde l’àrea de la divisa europea, però que són una micainferiors als que s’estima que assoliran el grup de paï-sos integrats en l’OCDE.

Del conjunt de dades que s’han comentat es des-prèn que, tot i que l’economia dels països de la Unió

Europea durant l’any 2007 encara van mantenir unritme de creixement no massa inferior al que havienregistrat l’exercici precedent, els darrers mesos del’any es van començar ja a notar els efectes dels dis-turbis apreciables en l’economia mundial –i, espe-cialment, la nord-americana–. Aquesta situació re-sulta perceptible més clarament quan es considera lamarxa seguida per les principals variables econòmi-ques detallada de forma trimestral.

D’altra banda, la previsió generalitzada és que latendència de contracció tingui continuïtat al llarg del’any 2008 i, encara amb més intensitat, durant l’e-xercici del 2009. Així, durant el 2008 es preveu unamoderació en el ritme de creixement de tots els com-ponents de la demanda interna a la zona euro, ambun comportament força desfavorable de la formacióbruta de capital fix en el segment de l’edificació re-sidencial, però amb un alentiment també significatiudel consum privat, del consum públic i de la inversióno residencial. Igualment, la contribució del sectorexterior al creixement s’estima que durant el 2008

es reduirà a la meitat que l’any anterior –i adoptaràun valor de dues dècimes percentuals– i que el 2009

serà de zero. Per tant, es pot considerar que la incidència del

conjunt de problemes que graviten sobre l’economiamundial –als quals s’ha fet referència en l’epígrafanterior– tindrà un impacte significatiu sobre l’eco-nomia dels principals països europeus el bienni 2008-

2009, que es farà patent de forma progressiva sobreles variables més representatives. Encara que ambuna intensitat menor, les previsions apunten a quetampoc els països de recent incorporació a la UE –quehan seguit una línia de major dinamisme els darrersanys– escaparan d’aquesta tendència.

Tot i això, l’indicador de clima econòmic en elconjunt de la zona euro i als principals països de laUnió Europea revela una millora bastant general apartir de l’any 2005, que també té continuïtat l’exer-cici del 2007, amb les excepcions d’Itàlia i Espanya

EURO Marc alemany Franc francès Pesseta Lira italiana Lliura esterlina Franc suís Ien japonès

€ per $ % var DM per $ % var FF per $ % var PTA per $ % var LIT per $ % var UKL per $ % var FS per $ % var IEN per $ % var

1997 0,882 11,9 1,73 15,0 5,84 14,2 146,4 15,5 1.702,9 10,4 0,611 -4,6 1,450 -5,6 120,9 11,2

1998 0,893 1,2 1,75 0,9 5,85 0,2 148,5 1,4 1.727,9 1,5 0,604 -1,1 1,450 0,0 130,8 8,2

1999 0,939 5,2 1,83 5,1 6,15 5,1 156,1 5,1 1.816,4 5,1 0,618 2,3 1,503 3,7 113,8 -13,0

2000 1,085 15,5 2,12 15,4 7,10 15,4 180,1 15,4 2.095,8 15,4 0,661 7,0 1,688 12,3 107,8 -5,2

2001 1,118 3,0 - - - - - - - - 0,695 5,1 1,687 -0,1 121,5 12,7

2002 1,062 -5,0 - - - - - - - - 0,667 -4,0 1,557 -7,7 125,2 3,0

2003 0,886 -16,6 - - - - - - - - 0,613 -8,1 1,345 -13,6 116,0 -7,3

2004 0,805 -9,1 - - - - - - - - 0,546 -10,9 1,243 -7,6 108,2 -6,7

2005 0,805 0,0 - - - - - - - - 0,550 0,7 1,246 0,2 110,1 1,8

2006 0,797 -1,0 - - - - - - - - 0,544 -1,1 1,253 0,6 116,3 5,6

2007 0,731 -8,3 - - - - - - - - 0,500 -8,1 1,200 -4,2 117,8 1,3

GRÀFIC 1.6

Indicador de clima econòmic enels principals països de la UE.

1997-2007

Font: Quadre 1.3.

90,0

95,0

100,0

105,0

110,0

115,0

1997 1999 2003 2005 20072001

Alemanya

Regne Unit

França

Espanya

Itàlia

Zona euro

QUADRE 1.11

Tipus de canvi del dòlar.1997–2007 (mitjana anual

de xifres diàries)

Font: Banc d’Espanya.

L’economia europea

manté el creixement

encara que s’hi fan

notar els problemes que

amenacen l’economia

mundial.


que, malgrat ser un dels països de la UE amb unamarxa econòmica més favorable i sostinguda, és tam-bé l’únic que des de l’any 2003 segueix una baixadacontinuada d’aquest indicador (gràfic 1.6). D’acordamb això, l’any de referència s’hauria produït una mi-llora significativa en la percepció que mantenen elsciutadans de la zona euro respecte a les condicions ge-nerals i a les expectatives existents en un futur prò-xim, malgrat el canvi de cicle que denoten algunes dades bàsiques. S’ha d’afegir, però, que les dades dis-ponibles per als primers mesos del 2008 revelen unacaiguda apreciable de l’indicador, més consistentamb la marxa que evidencien els principals indica-dors econòmics.

1.3. Evolució de les economies espanyola i francesa

L’economia francesaEn els dos apartats anteriors s’han valorat els tretsprincipals de l’evolució seguida durant el 2007 perl’economia mundial i, de manera més específica, per la dels principals països europeus i el conjunt dela zona euro i de la UE. Tanmateix, tenint en comptela transcendència de les relacions econòmiques delPrincipat amb les economies dels dos estats veïns i elfort grau de vinculació que hi manté, sembla conve-nient valorar més detalladament la dinàmica seguidaper les economies d’Espanya i de França.

Com ja s’ha vist, el creixement real del PIB francèscorresponent al 2007 va ser del 2,1%, percentatge in-ferior en mig punt percentual al valor mitjà de la zonaeuro i que s’alinea en el segment més baix dins els 27

països que integren la UE, de manera que solamentquatre estats membres –Dinamarca, Portugal, Itàlia iHongria– van registrar taxes més reduïdes. Tanma-teix, els darrers anys l’augment real de la producció al’economia francesa s’ha mogut en xifres no massa diferents del 2,1% citat, ja que entre el 2001 i el 2006

les taxes de creixement van oscil·lar entre un mínim del’1,1% –els exercicis del 2002 i 2003– i un màxim del2,4% –l’any 2006–, amb una mitjana anual de l’1,8%.Per tant, es pot considerar que la marxa de Françadurant el 2007 no s’aparta de manera significativa dela pauta seguida en el sexenni precedent.

El component que va incidir de manera més des-favorable en l’evolució de l’economia francesa l’exer-cici del 2007 va ser el saldo net dels intercanvis ambl’exterior que va fer una aportació de signe negatiu alcreixement equivalent al 0,8% del PIB. Això va serconseqüència principalment del significatiu creixe-ment que van experimentar les compres a l’exterior–que van augmentar el 5,9%–, sensiblement per

damunt de l’augment de les exportacions, que va serdel 3,2%.

Previsiblement, es pot vincular aquesta situació ala posició de fortalesa de la moneda europea en rela-ció al dòlar, que dificulta l’accés als mercats interna-cionals dels productes dels països de la zona euro i,contràriament, estimula les importacions, cosa que enel cas de França –país amb una elevada propensió exportadora– provoca un impacte important. De fet,es pot constatar que en el sexenni posterior a l’entra-da en circulació de l’euro –2002-2007–, les exporta-cions franceses van créixer a un ritme mitjà anual del2,6%, quan els sis anys anteriors la taxa anual mitja-na de creixement d’aquest flux havia estat del 7,4%.Com a resultat de la diferència en el comportamentd’ambdós fluxos comercials, l’any 2007 la balançadels intercanvis de béns i serveis va registrar un certdeteriorament que es va traduir en un augment decinc dècimes en l’aportació negativa al creixementdel PIB per aquest concepte en relació a l’any anterior(quadre 1.12).

Per la seva banda, el consum privat va mantenir unritme de creixement lleugerament superior al del PIB,en concret del 2,5%, taxa idèntica a la registrada peraquesta magnitud els dos exercicis anteriors. D’unamanera similar, l’any 2007, el consum públic va seguirun pauta de continuïtat amb els resultats del bienniprecedent, de manera que la taxa de creixement d’a-questa magnitud va ser de l’1,4%, valor idèntic al re-gistrat l’any 2006 i tan sols una dècima inferior al cor-responent per al 2005. El component de la demandainterior que va experimentar una evolució més posi-tiva va ser la formació bruta de capital fix, amb un in-crement del 4,9%, bastant semblant també al creixe-ment sostingut el bienni 2005-2006, anys en els qualsla inversió va augmentar a percentatges amb poquesdècimes de diferència respecte a la xifra citada.

Una divergència interessant que s’aprecia l’any2007 en relació a l’exercici anterior pel que fa als com-ponents de la formació bruta de capital fix va ser quela part corresponent a inversió residencial va reduir enquatre punts percentuals el ritme de creixement, men-tre que la de tipus no residencial –maquinària, equipsi utillatge– creixia un 6,8%, mig punt percentual perdamunt del valor assolit el 2006 i quasi quatre puntsmés que l’any 2005. D’acord amb això, sembla que elflux inversor va registrar un cert desplaçament delsegment residencial al destinat a maquinària i equipsde les empreses, amb un protagonisme també menorde la inversió pública i un impuls més intens de la pro-vinent del sector privat.

Per tant, de les diferents magnituds que integrenla demanda agregada, les corresponents al mercat

Un creixement moderat

induït pel consum i per

un canvi de destinació de

la inversió del sector

residencial a l’industrial.


interior van protagonitzar el creixement de l’economiafrancesa l’any 2007, de manera que tant el consum privat com el consum públic i la formació bruta de ca-pital fix van augmentar a un ritme pràcticament idèn-tic al registrat l’exercici del 2006 i una mica més intensque el del 2005. En canvi, la contribució del sector exterior, de signe negatiu, va experimentar un certdeteriorament respecte al bienni anterior i va restar 0,8

punts percentuals al creixement del PIB. Les dificul-tats per millorar les vendes a l’exterior i el significatiuaugment de les importacions expliquen aquesta si-tuació, especialment rellevant en una economia, comla francesa, amb intensos intercanvis amb l’exterior.

Malgrat que es pot considerar que l’economia fran-cesa va mantenir un dinamisme molt moderat l’any2007, es va registrar una creació d’ocupació signifi-cativa, ja que la població activa ocupada va augmen-tar 1,8 punts percentuals i la taxa d’atur va retrocedirnou dècimes percentuals, i es va situar en un valor del7,9%, el valor més baix des de fa més d’una dècada.El comportament del mercat de treball l’any 2007, pertant, es pot valorar com a força positiu. L’indicador de preus, per la seva banda, va mantenir la pauta demoderació que ha estat habitual en l’economia fran-cesa durant els darrers anys, de manera que, amb uncreixement de l’1,6%, va assolir un valor dels mésbaixos de la UE –idèntic al dels Països Baixos i Fin-làndia, i solament superior al registrat per Malta–.D’altra banda, el valor d’aquest indicador l’any 2007

va ser el més baix de tot el període 2000-2007, amb laqual cosa es posa de manifest la resistència de l’eco-nomia francesa a les tensions inflacionistes que afec-ten molts països del món (quadre 1.12).

L’economia espanyolaPel que fa a l’economia espanyola, com ja s’ha co-mentat, va mantenir durant l’any 2007 un ritme decreixement més accelerat que la resta dels països eu-ropeus més grans i de mitjana dimensió –entenentcom a tals els que aporten més del 2% del PIB de la UE-271–, de manera que, dins d’aquest grup, tan solsPolònia, amb una taxa de creixement del 6,5%, vasuperar amb claredat el dinamisme de l’economia espanyola, mentre que tres més –Països Baixos, Àus-tria i Regne Unit–, amb percentatges compresos entreel 3% i el 3,5%, es van situar en posicions relativamentpròximes.

El creixement econòmic espanyol va derivar del’impuls de la demanda interior, que va augmentarun 4,3%, mentre que el saldo net dels intercanvisamb l’exterior de béns i serveis va incorporar unaaportació de signe negatiu del 0,7% a la taxa totald’increment del PIB (quadre 1.12). Això comporta un

cert avanç en relació al bienni anterior, ja que els anys2005 i 2006 la contribució d’aquest concepte al crei-xement econòmic va ser també negativa, però ambsengles valors de l’1,6% i de l’1,2%. Tanmateix, cal assenyalar que la posició espanyola pel que fa als intercanvis amb l’exterior destaca com la més desfa-vorable dels països avançats, ja que, amb un saldo dela balança per compte corrent que representa el–10,1% del PIB, Espanya assoleix el valor més elevatdel conjunt de l’OCDE –amb les excepcions, compa-rativament poc rellevants, de Grècia i Islàndia–.

Com a element de comparació, es pot recordarque, en el cas dels Estats Units, on aquest desequili-bri destaca com un dels més greus que afecten la sevaeconomia, aquest saldo equival al 5% del PIB, és a dirla meitat que en el cas espanyol. A més, durant els dar-rers anys el saldo negatiu espanyol de la balança percompte corrent ha seguit una dinàmica ascendent cer-tament notable, ja que el bienni 2000-2001 es mante-nia encara en un valor equivalent al 4% del PIB. En definitiva, aquesta dinàmica posa de manifest la man-ca de competitivitat de les exportacions espanyoles en comparació amb la capacitat de penetració de lesimportacions, de manera que, mentre que el primerd’ambdós fluxos va evolucionar a una taxa anual mit-jana del 4,3% durant el trienni 2005-2007, les compresa l’exterior van créixer el 7,5% anual. L’any 2007 les ex-portacions van augmentar un 5,3% i les importacionsho van fer el 6,6%.

D’acord amb això, es pot interpretar que el vigordel consum i de la resta de components de la deman-da interior espanyola els darrers anys va estimularl’entrada d’importacions, mentre que les exportacionsals països no integrats a la zona euro es van veure pe-nalitzades per la fortalesa de la moneda europea en-front del dòlar. De tota manera, la situació habitualdels intercanvis espanyols comporta tradicionalmentun voluminós saldo comercial de signe negatiu, deri-vat de la notable diferència que hi ha entre el valor deles importacions i el de les vendes de béns a l’exterior.

Fa alguns anys aquest dèficit havia estat compen-sat pel saldo favorable que Espanya obté en el fluxd’intercanvi de serveis, derivat de la gran importànciaque assoleixen els ingressos per turisme. Tanmateix,els darrers exercicis, el saldo favorable en els inter-canvis de serveis és molt inferior al dèficit derivat deles transaccions comercials i, per tant, no permet com-pensar-lo. En concret, l’any 2007 el dèficit comercialpels intercanvis de béns va assolir una quantitat su-perior als 83.000 milions d’euros, mentre que el saldofavorable entre ingressos i despeses per turisme i viat-ges no arribava a 27.500 milions d’euros. La diferèn-cia, per tant, era molt notòria.

El creixement de

l’economia espanyola

ha estat molt notable

per bé que llastat per

l’important dèficit

comercial exterior sense

que pugui compensar-lo

el flux favorable dels

serveis.

Moderació de la taxa

d’inflació francesa

i creació significativa

d’ocupació.

1 Grup que inclou, per aquest ordre,Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia,Espanya, Països Baixos, Suècia, Bèlgica,Polònia i Àustria.


Si el saldo exterior net va incidir d’una forma cla-rament desfavorable sobre el creixement econòmicd’Espanya durant l’any 2007, tots els grans compo-nents de la demanda interna van actuar en sentit con-trari, encara que amb valors percentuals que, ambl’excepció del consum públic, van ser inferiors als del’exercici anterior. D’aquesta manera, el consum pri-vat va augmentar un 3,2% en termes reals –sis dèci-mes percentuals menys que l’any 2006–, el consumpúblic va registrar un increment del 5,1% –tres dèci-mes per damunt de l’any anterior– i la formació bru-ta de capital fix va créixer el 5,9%, nou dècimes per-centuals menys que el 2006. Com a resultat d’això, lademanda interior total va augmentar un 4,3%. Aquestpercentatge comporta una reducció de mig punt per-centual en relació al creixement que va assolir la de-manda interior total l’exercici del 2006 (quadre 1.12).

Per tant, les magnituds que integren la demandainterior espanyola van evolucionar encara de maneraforça dinàmica l’any 2007, mentre que els intercanvisamb l’exterior van ser l’element que va incorporar unefecte més negatiu, amb un deteriorament conside-rable, si bé no tan intens com en anys anteriors. El di-namisme que van registrar els components interiors dela demanda agregada va tenir un efecte apreciable enla creació d’ocupació i en la millora de la taxa d’atur.D’aquesta manera, la població activa ocupada va aug-mentar tres punts percentuals i la taxa d’atur es va reduir una mica –dues dècimes percentuals– (qua-dres 1.7 i 1.12).

Tanmateix, el problema de l’atur continua sent undels punts febles importants de l’economia espanyo-la, ja que la taxa citada representa encara un dels va-lors més elevats de tots els països de la UE, àmbit enel qual tan sols la superaven Polònia i Eslovàquia,mentre que Alemanya, França i Grècia mantenien unvalor similar. Això, a més, s’afegeix a altres problemesrellevants que afecten el mercat de treball d’Espanya,com és l’elevat grau de temporalitat, la baixa taxa

d’activitat de la població, la reduïda productivitat il’escassa qualitat de la nova ocupació creada. Un al-tre dels problemes a què es pot fer referència són lestensions inflacionistes que recauen des de fa anys so-bre aquesta economia, aspecte que també es va posarde manifest l’exercici del 2007, amb un increment delspreus sensiblement superior al registrat als principalspaïsos de la zona euro i en el conjunt d’aquesta àrea.

Pel que fa a les previsions avançades per al bien-ni 2008-2009, s’espera que el creixement del produc-te interior brut espanyol mantingui la dinàmica decontracció que es preveu que afecti el conjunt de l’e-conomia mundial i, de manera més intensa, les eco-nomies avançades. Així, l’OCDE estima que el primerd’aquests dos anys el PIB espanyol augmenti un 1,6%

i el segon l’1,1%, taxes inferiors al creixement pre-vist a la zona euro i al conjunt dels països avançats, itambé al que s’espera que assoleixin els països mésimportants de la UE.

Aquestes estimacions pressuposen que l’any 2008

el consum privat mantindrà una taxa de creixement netament inferior a la que va assolir l’any 2007 –dospunts percentuals menys– i que el 2009 assolirà unvalor similar a l’anterior, mentre que el consum públicmantindrà el ritme de creixement i creixerà el 5,1%

durant l’any 2008 i el 5,2% l’exercici següent. D’altrabanda, el ritme de creixement de la formació bruta decapital experimentarà una considerable contracció, demanera que l’any 2008 aquesta magnitud es mantin-drà estancada i el 2009 baixarà un 2,8% (quadre 1.12).

L’economia catalanaCom a últim aspecte, pot ser interessant fer una refe-rència específica a l’evolució seguida per l’economiacatalana durant l’any 2007, atès que constitueix l’àm-bit econòmic de més influència sobre el teixit pro-ductiu andorrà i el primer mercat de demanda dels serveis turístics del Principat. En general, com és lògic, la marxa de l’economia catalana presenta un

ZONA EURO FRANÇA ESPANYA

2005 2006 2007 2008 2009 2005 2006 2007 2008 2009 2005 2006 2007 2008 2009

PIB p.m. 1,7 2,9 2,6 1,7 1,4 1,9 2,4 2,1 1,8 1,5 3,6 3,9 3,8 1,6 1,1

Consum privat 1,7 1,9 1,6 1,3 1,6 2,5 2,5 2,5 1,6 1,7 4,2 3,8 3,2 1,2 1,1

Consum públic 1,5 2,0 2,3 1,7 1,7 1,3 1,4 1,4 1,0 0,7 5,5 4,8 5,1 5,1 5,2

Formació bruta de capital 3,3 5,5 4,3 2,0 0,8 4,5 5,0 4,9 3,1 1,4 6,9 6,8 5,9 0,0 -2,8

Demanda interior total* 2,0 2,7 2,3 1,5 1,4 2,6 2,6 2,9 1,5 1,4 5,1 4,8 4,3 1,5 0,7

Exportacions 7,1 n.d. n.d. n.d. n.d. 3,6 5,6 3,2 4,5 3,0 2,6 5,1 5,3 4,3 4,6

Importacions 7,5 n.d. n.d. n.d. n.d. 6,0 6,5 5,9 3,4 2,7 7,7 8,3 6,6 3,6 2,9

Exportacions netes** -0,2 0,2 0,4 0,2 0,0 -0,6 -0,3 -0,8 0,2 0,0 -1,6 -1,2 -0,7 0,0 0,3

IPC*** 2,2 2,2 2,1 3,4 2,4 1,9 1,9 1,6 3,5 2,4 3,4 3,6 2,8 4,6 3,0

Taxa d’atur**** 8,8 8,2 7,4 7,2 7,4 8,9 8,8 7,9 7,5 7,6 9,2 8,5 8,3 9,7 10,7

* Amb inclusió de la formació d'estocs.** Contribució a la variació del PIB en volum.*** Índex implícit de preus del consum privat.**** % de la població activa.

QUADRE 1.12

Principals agregats macroeconòmics a la UE, França i Espanya. 2005-2009(1)

(1) Taxa mitjana de variació anual. Any 2007:estimacions. Anys 2008 i 2009: previsions.

Font: OCDE.


paral·lelisme considerable amb la del conjunt de l’Es-tat espanyol, atès l’elevat grau d’imbricació existententre ambdues. Tanmateix, de vegades, es detectencomportaments diferenciats, fruit de les singularitatsde la base productiva de Catalunya.

Per a l’any 2007, la taxa de creixement de l’econo-mia catalana va ser lleugerament inferior a la del con-junt espanyol, ja que es va situar en un valor del 3,6%,cosa que representa dues dècimes percentuals menysque la mitjana espanyola. El comportament dels dosgrans agregats que donen lloc a aquest resultat globaltambé va ser relativament paral·lel, ja que la deman-da interna catalana va créixer un 4% –per tant, tres dècimes percentuals menys que a Espanya–, mentreque l’aportació del sector exterior, incloent-hi els intercanvis amb la resta d’Espanya, va tenir un valornegatiu del 0,3%, amb un comportament especial-ment desfavorable del saldo dels intercanvis de bénsi serveis amb l’estranger, que va assolir una aportaciódel -0,8% al creixement total. En el cas espanyol, l’a-portació al creixement del PIB del saldo amb l’exteriorva ser del -0,7% (quadre 1.13).

Entre els components que integren la demanda interior, l’augment del consum de les llars va ser relativament similar en el cas espanyol i català –la di-ferència entre ambdós àmbits va ser de dues dècimespercentuals–, mentre que la formació bruta de capi-tal va créixer menys a Catalunya i va assolir un valordel 5,6% enfront al 6% en el conjunt d’Espanya. Lesdespeses de consum de les administracions públi-ques, en canvi, van augmentar més en el cas català,en concret un 5,5%, cosa que representa cinc dècimespercentuals més que en el conjunt d’Espanya. En re-sum, doncs, tant el consum privat com la inversió vanseguir un ritme de creixement més lent a Catalunyaque en el conjunt de l’Estat i solament el consum públic va tenir un comportament més expansiu en el cas català.

Per tant, a l’igual que en el conjunt d’Espanya, elcreixement de l’economia catalana es va recolzar enla demanda interna, amb una pauta d’expansió que vaafectar tots els components d’aquesta magnitud i, dela mateixa forma, es va veure afectada per l’aportaciónegativa al creixement del saldo net amb l’exterior. Enrelació als indicadors de l’economia espanyola, Cata-lunya va assolir un creixement una mica més mode-rat en línies generals, derivat d’un menor dinamismedel consum privat i de la formació bruta de capital,mentre que el consum públic va augmentar quelcommés. En comparació amb l’any anterior, els compo-nents de la demanda interna van experimentar uncert alentiment, amb l’excepció del consum públic,mentre que l’aportació negativa dels intercanvis ambl’exterior va disminuir lleugerament. En tot cas, tanta Catalunya com a Espanya, el ritme de creixement deles importacions va superar clarament el registrat perles vendes a l’exterior.

La desagregació trimestral de l’evolució seguidaper l’indicador més representatiu de l’evolució eco-nòmica general, el creixement de la producció interiorbruta, presenta una línia descendent clarament mar-cada al llarg de l’any 2007, tant per al conjunt de l’e-conomia espanyola com per a Catalunya, si bé resul-ta més intensa en aquest darrer cas. Durant el període2003-2006, encara que amb algunes oscil·lacions, latendència global va ser creixent fins al darrer trimes-tre del 2006, mentre que, posteriorment, la caigudaapreciable va ser força intensa, especialment en elcas català (gràfic 1.7).

Si s’ajusta una línia de tendència a la sèrie trimes-tral de variació del PIB durant el quinquenni 2003-

2007 per a Catalunya i el conjunt d’Espanya, els tretsmés destacables que es poden observar és el marcat paral·lelisme que presenten ambdues corbes, el des-plaçament de la línia que correspon a l’economia catalana, que discorre en tot moment per sota de la que

GRÀFIC 1.7

Variació interanual del PIB a preus constants (en %).

2003-2007

Font: IDESCAT.

3,0

3,5

4,0

I-03 II-03 III-03 IV-03 I-04 II-04 III-04 IV-04 I-05 II-05 III-05 IV-05 I-06 II-06 III-06 IV-06 I-07 II-07 III-07 IV-07

CatalunyaTendència Catalunya

EspanyaTendència Espanya

Catalunya va assolir

un creixement una

mica més moderat que

l’espanyol per un menor

dinamisme del consum

privat i de la formació

bruta de capital.


representa el total espanyol, i l’abrupta caiguda que esregistra a partir del primer trimestre del 2007 en amb-dós casos, tot i que amb una major intensitat per aCatalunya. D’altra banda, cal consignar que les dadesque s’anticipen per als primers mesos del 2008 no solament no introdueixen cap correcció a aquesta di-nàmica sinó que, més aviat, revelen una agudització.

Resumint les previsions que afecten el païsosveïns, com a la resta dels països europeus –i, en ge-neral, de la resta del món, tal com s’ha vist– les ex-pectatives per a l’economia francesa durant el bien-ni 2008-2009 no adopten un caire favorable, si bél’alentiment esperat en aquest país es pot considerarrelativament moderat en comparació amb altres casos. Així, per a l’any 2008 es preveu que el PIB

francès progressarà a un ritme de l’1,8%, és a dir tresdècimes percentuals menys que l’exercici del 2007,mentre que per al conjunt de la zona euro la taxaprevista és una dècima percentual més baixa i, espe-cialment, comporta un retrocés de nou dècimes percentuals en relació al 2007. Per a l’any 2009, encanvi, el retrocés esperat és de tres dècimes percen-tuals i assoliria un creixement del PIB de l’1,5%, situació que comportaria una disminució semblant al conjunt de l’àrea de l’euro. En tot cas, aquests pronòstics revelen la situació d’incertesa i de mancad’expectatives que s’estén al conjunt d’Europa i delsprincipals països del món.

Respecte a les seves perspectives, l’economia es-panyola de cara a un futur pròxim presenta un perfilescassament favorable, amb trets diferencials mésnegatius que en el conjunt de la zona euro i que alsprincipals estats de la UE –amb l’excepció d’Itàlia–,que obeeixen als problemes estructurals que afectenla base productiva espanyola i als forts desequilibrisde la recent fase expansiva que ha travessat aquestpaís, recolzada en gran mesura en el sector de laconstrucció i en la incorporació de mà d’obra proce-dent de l’exterior en sectors de baixa productivitat.

Pel que fa a l’impacte que es pot derivar de la di-nàmica global de l’entorn sobre l’economia andorra-na i a les expectatives que pot introduir de cara a unfutur pròxim, es desprèn de tot el que s’ha exposat an-teriorment que el marc de feble creixement que afec-ta el conjunt de l’economia europea aporta una refe-rència poc favorable. Si es considera que els mercatsfonamentals per al país són els dels dos estats veïns,el panorama no varia substancialment, ja que, si bé elconsum privat va mantenir durant l’any 2007 taxes decreixement encara significatives tant a Espanya coma França, les previsions per al bienni 2008-2009 apun-ten a una contracció important d’aquest indicador entots dos casos. En funció d’això, la demanda de serveisturístics adreçada a l’economia andorrana es podràveure afectada per aquestes circumstàncies i, per tant,ressentir-se de la feblesa que el nou context econòmicpermet preveure que afectarà les economies domès-tiques dels països veïns.

2. EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA ANDORRANA

La inexistència d’una base d’informació que permeticonstruir els elements bàsics per a l’anàlisi de mane-ra agregada de l’economia andorrana –com el quadremacroeconòmic de la nació o les principals macro-magnituds– amb un nivell de fiabilitat acceptable faque qualsevol valoració en aquest àmbit hagi de basar-se en instruments i mecanismes alternatius.Sortosament, es disposa de dades relatives a un con-junt ampli d’indicadors que fan referència a diversosaspectes amb rellevància econòmica, que permetenanalitzar amb una precisió força acceptable les qües-tions més importants de la realitat econòmica del país.

Per consegüent, encara que no sigui viable valorarla marxa dels principals agregats macroeconòmicsdel Principat, és possible estudiar l’evolució delsagents i els sectors productius amb l’ajut de diferents

CATALUNYA ESPANYA

2003 2004 2005 2006 2007 2003 2004 2005 2006 2007

PIB 2,9 3,2 3,3 3,9 3,6 3,1 3,3 3,6 3,9 3,8

Demanda Interna 4,0 5,0 5,7 4,6 4,0 3,8 4,8 5,1 4,8 4,3

Despesa consum llars 3,1 4,5 4,5 3,6 2,9 2,9 4,2 4,2 3,7 3,1

Despesa consum administracions públiques 5,4 7,9 7,7 4,9 5,5 4,6 6,2 5,5 4,9 5,1

Formació bruta de capital * 5,3 4,7 7,2 6,4 5,6 5,2 5,2 6,5 7,0 6,0

Béns d’equipament 5,2 4,0 8,9 6,7 7,7 5,4 4,6 8,0 8,0 8,6

Construcció 5,8 5,4 5,9 6,0 3,6 6,2 5,4 6,1 6,0 4,0

Saldo exterior ** -0,7 -1,5 -2,1 -0,5 -0,3 -0,8 -1,7 -1,6 -1,2 -0,7

Saldo amb l’estranger *** -1,5 -1,9 -1,9 -0,9 -0,8

Exportacions de béns i serveis 1,7 4,1 3,5 6,4 4,9 3,7 4,2 2,6 5,1 5,3

Importacions de béns i serveis 5,6 9,0 8,1 7,3 6,0 6,2 9,6 7,7 8,3 6,6

* Inclou variació d'existències.** Aportació al creixement. A Catalunya inclou el saldo amb l'estranger i amb la resta d'Espanya.*** Aportació al creixement.

QUADRE 1.13

Evolució dels principals agregats macroeconòmics a Catalunya i Espanya (Variació real en %). 2003-2007

Font: IDESCAT.


indicadors específics. Malgrat que alguns d’aquests indicadors aporten una informació limitada, en altresocasions fan referència a aspectes fonamentals del’activitat econòmica i, en tots els casos, ajuden a copsar les tendències generals o a situar amb mésprecisió aspectes concrets de la base productiva. Enconjunt, doncs, permeten obtenir una percepció su-ficientment àmplia i fidel de la dinàmica econòmicadel país. Atenent al caràcter periòdic de la publicació,es presenten les dades en una sèrie històrica prouprolongada per situar les variables en un context tem-poral prolongat i possibilitar una interpretació d’a-bast més ampli.

2.1. La població

Els dos trets més remarcables de la base demogràficaandorrana són, d’una banda, la forta expansió queha registrat d’una manera pràcticament ininterrom-puda al llarg de les darreres dècades –que, com esveurà immediatament, va tenir continuïtat l’any 2007–i, d’altra banda, la proporció elevada que mantenen elsresidents de nacionalitats estrangeres, amb una grandiversitat de procedències. Ambdós aspectes es podenrelacionar amb el procés intens de creixement eco-nòmic viscut pel país des de final de la dècada delsanys cinquanta, que va requerir la incorporació d’unvolum elevat de mà d’obra procedent de l’exterior.

Evolució de la base demogràficaEl ritme de creixement que van mantenir les xifres depoblació durant la segona meitat del segle XX es potqualificar com a espectacular, ja que, entre els anys

1954 i 1993, els residents al país van passar d’una xifra de 5.503 habitants a 65.227 habitants. Això com-porta que en quaranta anys la població del país es vamultiplicar quasi per dotze, la qual cosa equival a unincrement anual acumulatiu del 6,5% (gràfic 2.1).Posteriorment, en el període 1993-2002, el ritme decreixement demogràfic es va frenar notablement, demanera que, en aquests anys, l’augment de la poblacióva ser de solament 1.932 habitants en valors absoluts,quantitat que representa un augment d’un 3% enaquest interval temporal, taxa equivalent a un creixe-ment anual acumulatiu de tan sols el 0,3%.

Tanmateix, cal aclarir que, si bé es pot afirmaramb seguretat que els primers anys noranta es va pro-duir una inflexió en el creixement demogràfic del paísi es va registrar un període d’estancament al llarg de la dècada, també sembla evident que els primersexercicis del nou segle es va produir un moviment de recuperació demogràfica que no va quedar recollitpuntualment en les dades estadístiques, com a con-seqüència de l’acumulació d’un grup de residents ensituació pendent de regularització. Això explica, al-menys en una part important, el notable augment queregistren les dades de població els anys 2003 i 2004,en els quals, com es pot observar, els residents andor-rans van augmentar en més de 9.700 persones, la qualcosa representa un augment del 14,5% en aquest bien-ni (quadre 2.1).

Si s’observa la sèrie històrica de les dades de població, els increments de població registrats elsanys 2003 i 2004 són els més alts en valors absolutsdels darrers cinquanta anys. Per tant, s’ha de tenir encompte que el creixement demogràfic imputat al bien-

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Andorrans 21.101 21.866 22.743 23.697 24.654 25.467 26.506 27.465 28.251 29.535 30.441

Estrangers 44.205 44.011 43.228 42.147 41.680 41.692 45.814 49.410 50.298 51.687 52.696

- Espanyols 28.521 28.229 27.588 26.750 26.251 26.073 27.680 28.728 28.073 27.638 27.476

- Francesos 4.423 4.420 4.384 4.283 4.270 4.334 4.718 5.095 5.078 5.104 5.200

- Portuguesos 6.981 7.024 6.894 6.748 6.708 6.729 8.311 9.980 11.294 12.789 13.519

- Altres 4.280 4.338 4.362 4.366 4.451 4.556 5.105 5.607 5.853 6.156 6.501

Total 65.306 65.877 65.971 65.844 66.334 67.159 72.320 76.875 78.549 81.222 83.137

Població Població Variació Variació Creixement Creixement Creixement Creixementregistrada registrada població població vegetatiu vegetatiu migratori* migratori*

2006 2007 registrada (%) 2007 (%) 2007 (%)

Canillo 5.067 5.422 355 7,01 32 0,63 323 6,37

Encamp 13.685 14.029 344 2,51 135 0,99 209 1,53

Ordino 3.467 3.685 218 6,29 36 1,04 182 5,25

La Massana 8.953 9.357 404 4,51 78 0,87 326 3,64

Andorra la Vella 24.211 24.574 363 1,50 121 0,50 242 1,00

Sant Julià de Lòria 9.448 9.595 147 1,56 57 0,60 90 0,95

Escaldes-Engordany 16.391 16.475 84 0,51 137 0,84 -53 -0,32

Total 81.222 83.137 1.915 2,36 596 0,73 1.319 1,62

*O per regularització d’inscripcions.

QUADRE 2.1

Evolució de la població registrada, segons la

nacionalitat. 1997-2007

Font: Departament de Treball. Dades a 31 de

desembre de cada any.

QUADRE 2.2

Creixement demogràfic durant l’any 2007

Font: Departament de Treball.

El creixement

espectacular de la

població andorrana entre

1954 i 1993 va ser reprès

a començament del nou

segle –encara que fou

registrat més endavant–

amb taxes més moderades,

tònica que segueix

el comportament de la

població el 2007.


ni citat recull una part important de l’augment efectiude població que ja s’havia produït en exercicis prece-dents i que no havia estat reflectit en les estadísti-ques. Això incideix significativament en la tendènciaque afecta els anys més recents de la sèrie històrica,tot i que, com s’ha dit, resulta clar que els primers anysnoranta marquen una inflexió en la tendència expan-siva de la població andorrana, la qual, després de pas-sar per uns anys d’estancament fins a final de la dè-cada dels noranta, va reprendre un moviment a l’alçaels primers anys del nou segle.

L’evolució de les dades demogràfiques permet in-ferir que el fort desenvolupament registrat per l’eco-nomia andorrana en la fase inicial dels darrers anyscinquanta i durant la dècada dels seixanta va exigir laincorporació d’un elevat volum de mà d’obra proce-dent de l’exterior –bàsicament d’Espanya– que vacomportar una tendència expansiva molt notable dela base demogràfica. Aquesta situació es va mantenira un ritme progressivament més moderat en les duesdècades següents, en la mesura que a partir dels pri-mers anys de la dècada dels noranta es detecta unalentiment considerable en l’augment de la població.

Això posaria de manifest el procés de consolidacióde la base productiva del Principat i la ulterior entra-da, a partir dels anys noranta, en una fase de madu-resa més avançada que requereix l’absorció d’un vo-lum de mà d’obra més moderat, en un teixit econòmicque utilitza d’una manera extensiva la força de treball.

En el gràfic 2.2 es representa l’evolució seguida durant el període 1961-2007 per la taxa anual de crei-xement de la població, el que permet apreciar el ritmed’expansió seguit per aquesta variable. S’han incor-porat en el gràfic dos instruments que faciliten la interpretació de les dades, en limitar l’impacte de lesvariacions puntuals i reflectir la tendència global quesegueixen. Per una banda, una línia que correspon a les mitjanes mòbils de les dades per a tres anys –que introdueix una certa desestacionalització– i, per altra,una funció matemàtica ajustada a les xifres de la sèrieque revela la tendència de fons seguida per la sèrie.

El contingut del gràfic revela la progressiva dis-minució seguida per la variable, és a dir per la taxa decreixement demogràfic, i el moviment de recuperacióque s’observa a partir de final de la dècada dels anysnoranta. Tot i que la reacció a l’alça que s’observa en

GRÀFIC 2.1

Evolució de la població total.1960-2007

Font: Elaboració pròpia.10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 20071960

Tendència

80.000

2005

GRÀFIC 2.2

Taxa percentual de variació de la població total. 1960-2007

Font: Elaboració pròpia.

1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

2007

-2,00

16,00

1960

Tendència

2005

Taxa de variacióMitjana mòbil


l’últim tram del gràfic suposa el manteniment de taxesde creixement relativament moderades els darrersanys de la sèrie –cal tenir en compte que els valors dela variable el bienni 2003-2004 venen esbiaixats per unefecte estadístic de regularització d’una borsa signifi-cativa de residents, com s’ha dit–, comporta el retorndesprés de l’any 2000 d’una dinàmica poblacional ex-pansiva.

Aquesta mateixa pauta s’aprecia l’exercici del 2007,de manera que, en relació a l’any anterior, la poblacióandorrana va créixer un 2,4%, percentatge inferior enun punt percentual al que va assolir aquesta variablel’any anterior, però lleugerament més alt –aproxima-dament dues dècimes percentuals– que el registrat el2005. Per tant, el trienni 2005-2007 el nombre de re-sidents del Principat ha augmentat a un ritme mitjà relativament sostingut del 2,6% i ha arribat el darrerany d’aquest període a una xifra de 83.137 persones.

Creixement migratori i creixement vegetatiuSi es considera de manera diferenciada la part quecorrespon a les components vegetativa i migratòria delcreixement demogràfic, es posa de manifest el clarpredomini del saldo migratori, la qual cosa es pot re-lacionar també amb el principal factor condicionantdel creixement demogràfic andorrà, és a dir les ne-cessitats d’incorporació de mà d’obra procedent de

l’exterior. Així, l’any 2007, dels 1.915 habitants en quèva augmentar la població andorrana, el 68,9% va de-rivar del creixement migratori i per regularitzaciód’inscripcions, i la resta va correspondre al saldo vegetatiu. Per tant, la taxa de creixement global, del2,36% es va descompondre en un 1,62% generat pelsmoviments migratoris i un 0,73% derivat del creixe-ment vegetatiu (quadre 2.2 i gràfic 2.3).

Cal dir, però, que les condicions del mercat labo-ral del país, que poden permetre entendre la dinàmi-ca de la població –i, més específicament, l’evolució delsaldo migratori– el bienni 2005-2006, durant el qual es van crear prop de 2.300 llocs de treball en la baseproductiva del país, difícilment justifiquen la tendèn-cia demogràfica registrada el 2007. En efecte, enaquest exercici el nombre de persones ocupades afi-liades a la Seguretat Social –expressat en valors mit-jans anuals– va experimentar una reducció de 146

afiliats, el que constitueix el primer moviment de re-trocés d’aquesta variable des de l’any 1993.

Per tant, es pot interpretar que els moviments mi-gratoris, tot i que, sens dubte, tenen una elevada cor-relació amb la demanda de força de treball per part deles empreses del Principat i les expectatives dels im-migrants de trobar un lloc de treball, també estancondicionats en una proporció rellevant per les difi-cultats en el mercat laboral d’origen d’aquestes per-sones, com demostra l’entrada important d’immi-grants l’any 2007, malgrat les previsibles dificultats de les empreses andorranes per absorbir aquests tre-balladors.

Per la seva banda, el creixement vegetatiu, com afactor estructural que tan sols registra modificacionsa llarg termini, l’any 2007 va seguir una línia molt si-milar als exercicis anteriors. En valors absoluts, elsaldo vegetatiu va aportar 596 persones a la poblacióandorrana, el que equival a una taxa de creixement del0,73%, valor molt semblant al que va assolir aquestavariable en exercicis anteriors, atès que entre 1990 i2006 va oscil·lar entre un mínim del 0,71% i un màximdel 0,95%, amb una taxa anual mitjana del 0,78% peral darrer decenni. D’altra banda, també el valor ab-solut del saldo entre naixements i defuncions va ser similar al d’anys anteriors, ja que la xifra mitjana peral decenni 1998-2007 és de 545,6.

Estructura d’edats i sexesLa piràmide de població andorrana presenta una es-tructura característica de la majoria dels països avan-çats, amb una base de població infantil i juvenil es-treta, una franja central d’edats madures notablementvoluminosa i una proporció de població relativamentelevada en els segments corresponents a les edats

L’evolució de la població

ve arrossegada per la

demanda de treball que

exigeix una economia

particularment intensiva

de mà d’obra que ha

significat uns importants

fluxos migratoris segons

taxes superiors a les del

creixement vegetatiu.

La immigració també

s’explica per les dificultats

existents en el mercat

laboral d’origen

d’aquestes persones.

GRÀFIC 2.4

Piràmide d’edats de la població andorrana. 2007

Font: Departament de Treball. Dades a 31 de desembre.

3.500 2.500 1.500 1.500 2.500 3.500

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84

+ de 85

500 5004.500

1.985

2.285

2.138

1.028

2.479

3.622

4.195

4.200

4.196

3.715

3.126

2.566

2.069

1.302

1.183

983

701

742

1.785

2.133

1.829

1.896

2.311

3.407

3.986

3.940

3.693

3.229

2.588

2.092

1.706

1.253

1.060

1.014

779

921

4.500

Homes

Dones

GRÀFIC 2.3

Creixement vegetatiu i migratori de la població.

1997-2007

Font: Departament de Treball.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

20071997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Creixement vegetatiu

Creixement migratori


més avançades (gràfic 2.4). Així, l’any 2007 els cincprimers segments d’edats, entre 0 i 24 anys, agrupavenun 25,1% de la població, mentre que les tres frangescompreses entre els 30 i els 44 anys sumaven el 29,1%,de manera que aquest grup de població, d’un intervalde quinze anys, superava en quatre punts percentualsla població amb menys de vint-i-cinc anys. D’altrabanda, els residents amb 65 anys i més s’aproximavena una xifra de 10.000 persones, cosa que equivalia al12% de la població.

Des d’un punt de vista dinàmic, la piràmide de-mogràfica del 2007 presenta algunes variacions enrelació a la de l’any anterior i, especialment, si escompara amb la d’alguns anys abans. Així, malgrat laproximitat temporal, si es comparen les dades cor-responents al 2007 amb les de l’exercici del 2006, espoden apreciar algunes diferències rellevants. D’en-trada, l’augment de la població l’any 2007 es va con-centrar principalment en els segments d’edats com-presos entre els 35 i els 54 anys, de manera que 1.076

dels 1.915 habitants en què va créixer la població delpaís (és a dir, el 56,2%) corresponia a aquestes fran-ges. D’altra banda, cal assenyalar que l’augment va sersuperior en la població femenina, ja que el 53,4% dels1.076 residents esmentats eren dones.

En canvi, hi va haver tres cohorts d’edats en lesquals la població no solament no va augmentar, sinóque va registrar una disminució. Això es va produir enla població infantil –entre 0 i 4 anys–, que es va reduiren 31 habitants, i en la dels residents compresos en-tre 20 i 29 anys, que van experimentar una reducció de 215 persones. En termes relatius, el creixementmés intens es va donar en la població d’edat mésavançada –85 anys i més– que va augmentar un13,7%, seguida de les franges d’edats entre 50 i 54

anys i entre 60 i 64 anys, que van registrar un incre-ment del 5,5% en ambdós casos. Per tant, el majorcreixement relatiu es va produir en algunes de les capes de població de més edat, mentre que única-ment es perdia població en els segments compresosentre 20 i 29 anys i en la població de menys de 5 anys.Òbviament, d’aquestes modificacions se’n deriva unatendència a l’envelliment de la base demogràfica.

Si la comparació s’efectua entre la piràmide del2007 i la d’alguns anys anteriors, per exemple la del2002, les transformacions apreciables comporten unreforçament considerable de les cohorts centrals d’e-dat. Així, pràcticament en totes les franges d’edats’observa un creixement de la població –únicament en el segment comprès entre 70 i 74 anys es va donarun petit descens de residents, en concret de 19 perso-nes–, si bé la intensitat difereix notablement. En valors absoluts, 9.299 dels 15.978 habitants que es

van incorporar a la població andorrana en aquest període se situaven en els segments compresos entreels 25 i els 54 anys. En conseqüència, el 58,2% del creixement es va concentrar en les cohorts centrals dela piràmide, tot reforçant així el pes relatiu d’aqueststrams.

En proporció, cinc trams d’edat van augmentarsignificativament més de la mitjana de la població: elde 85 i més anys i el de 60 a 64, que en ambdós casosvan créixer prop del 40% –mentre que l’incrementglobal va ser del 23,8%–; el de 25 a 29 anys, amb unaugment del 36,1%; i els de 45 a 49 i de 5 a 9 anys, queen ambdós casos van créixer una mica més del 30%.La distribució per sexes també va registrar una certamodificació, en la mesura que, durant el quinquenniindicat, la població masculina va augmentar el 13%

i la femenina el 10,8%. Per tant, l’augment de la po-blació registrada que es va produir els darrers anys vatenir una certa incidència en l’estructura d’edats delpaís i, en menor mesura, en la distribució per sexes.

Grups de població per nacionalitatsCom s’ha assenyalat anteriorment, una de les singu-laritats més destacables de la base demogràfica delpaís és la considerable diversitat de nacions de pro-cedència i el pes elevat dels estrangers en el nombretotal de residents. De fet, tal com s’observa en el qua-dre 2.1, d’una població total que l’any 2007 ascendia

La piràmide de població

andorrana presenta una

estructura pròpia dels

països avançats que el

2007 ha matisat respecte

dels anys precedents pel

fet que l’augment de la

població es va concentrar

en els segments d’edats

compresos entre els 35 i

els 54 anys.

Es confirma la tendència

a un major pes de la

població andorrana i a

una reducció simultània

de la població espanyola,

per la major facilitat

d’accés a la nacionalitat.

GRÀFIC 2.5

Distribució de la població registrada, segons la nacionalitat. 1997-2007

Font: Quadre 2.1.

2007

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Andorrans

Espanyols

Francesos

Portuguesos

Altres

GRÀFIC 2.6

Distribució percentual de lapoblació registrada, segons la nacionalitat. 1997-2007

Font: Quadre 2.1.

2007

5%

10 %

15 %

20 %

25 %

30 %

35 %

40 %

45 %

19981997 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Andorrans

Espanyols

Francesos

Portuguesos

Altres


a 83.137 persones, una majoria relativament àmpliaera de diverses nacionalitats, ja que el grup dels es-trangers sumava 52.696 persones, cosa que represen-ta el 63,4% del total.

Els dos grups de població amb un pes més relle-vant eren, de manera clara, els andorrans i els de na-cionalitat espanyola, tot i que els residents de nacio-nalitat portuguesa han seguit una evolució ascendentcertament molt notable els darrers anys (gràfic 2.5).Així, en termes percentuals, els andorrans represen-taven l’any 2007 el 36,6% de la població total, mentreque els espanyols aportaven un 33,1% més i els por-tuguesos afegien el 16,3%. El tercer grup nacional perimportància, els francesos, representava un 6,3% delsresidents totals, de manera que el 7,8% restant cor-responia a la resta de nacionalitats (gràfic 2.6).

En relació a l’any 2006, hi va haver dos grups quevan experimentar un creixement significativamentsuperior a la mitjana, ja que els portuguesos van aug-mentar el 5,7% i els del col·lectiu d’altres nacionalitatsvan créixer un 5,6%, mentre que el conjunt de la població va registrar un increment del 2,4%. Tambéels nacionals andorrans van créixer per damunt de lataxa mitjana, en concret un 3,1%, mentre que els espanyols van ser l’únic col·lectiu que va seguir unapauta decreixent i van disminuir un 0,6%.

De resultes d’això, els portuguesos van reforçarsensiblement el seu pes relatiu en el conjunt de la població andorrana, de manera que van incrementaren una mica més de mig punt percentual la seva par-ticipació en el total. Els andorrans i els residents delgrup d’altres nacionalitats van reforçar la seva apor-tació al total de la població en termes molt similars, jaque els primers la van incrementar en 25 centèsimespercentuals i els segons en 24 centèsimes, i els fran-cesos es van mantenir en una posició molt similar.Per la seva banda, el grup dels espanyols va reduirquasi un punt percentual la seva participació en lapoblació andorrana.

L’evolució observable l’any 2007 dels diferentsgrups nacionals no difereix de la tendència que s’ob-serva els darrers anys, d’un augment del pes relatiu dela població andorrana i d’una reducció simultània dela població espanyola, que deriven de la major facili-tat per accedir a la nacionalitat andorrana, la qualcosa afecta principalment als espanyols. D’altra ban-da, també s’aprecia una continuïtat quant al fort in-crement de la presència de població portuguesa, jun-tament amb un lleuger increment del grup d’altresnacionalitats i una posició bastant estable del col·lec-tiu dels francesos. Per tant, la dinàmica del 2007 dónacontinuïtat a aquestes mateixes tendències que s’handetectat els darrers exercicis.

Distribució territorial de la poblacióPel que fa a la distribució dels residents en el territo-ri, les dades demogràfiques corresponents a l’any2007 també introdueixen algunes modificacions a lasituació de l’exercici anterior, encara que, lògicament,aquestes transformacions es produeixen de maneragradual. La informació recollida en el quadre 2.2 per-met constatar que l’increment de la població es vaconcentrar principalment en quatre parròquies en valors absoluts, tot i que en termes relatius en sobre-surten dues. Així, dels 1.915 residents en què va aug-mentar la població andorrana, 404 van correspondrea la parròquia de la Massana, mentre que les de Ca-nillo, Encamp i Andorra la Vella van registrar creixe-ments compresos entre 344 i 363 persones. En con-junt, aquestes quatre parròquies van aportar 1.466

habitants al creixement total, és a dir un 76,6% del va-lor global.

En valors relatius, però, la parròquia que va man-tenir un dinamisme demogràfic més acusat va ser Canillo, amb una taxa de creixement del 7%, seguidaper Ordino, que va créixer un 6,3%. També la Massa-na va registrar un increment de població important,del 4,5% i la resta van créixer més moderadament. Auna taxa lleugerament superior a la mitjana –del2,5%– ho va fer la parròquia d’Encamp, i les altres tres–Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-En-gordany– van registrar increments de població, peròd’un valor inferior a la mitjana del país.

Evidentment, malgrat que la taxa de creixementvegetatiu de la població presenta disparitats aprecia-bles entre parròquies, les divergències en el creixe-ment total deriven principalment del saldo migratorii el resultat de la regularització d’inscripcions (quadre2.2). En efecte, el percentatge de creixement vegeta-tiu arriba a duplicar a la parròquia on assoleix un valor més elevat –Ordino– la taxa d’Andorra la Vella,que registra el valor més baix. Aquestes divergències,però, deriven de xifres relativament poc importants entermes absoluts, de manera que el creixement vege-tatiu de la població d’Ordino, malgrat presentar lataxa més elevada, va ser de tan sols 36 habitants. Sen-se entrar en una valoració més detallada de les dades,les diferències existents es poden atribuir a les dis-paritats en l’estructura d’edats de les diverses par-ròquies, ja que poblacions amb un grau més elevat d’envelliment presentaran normalment un menor crei-xement vegetatiu.

Pel que fa a la component migratòria del creixe-ment de la població, tres parròquies van assolir les ta-xes més elevades, clarament superiors al percentatgemitjà: Canillo, Ordino i la Massana (6,4%, 5,3% i3,6%, respectivament). En valors absoluts, també van

El flux immigratori

s’ha concentrat a les

parròquies del nord del

país, menys afectades per

problemes de congestió

i pels forts increments

dels preus del mercat

immobiliari, de manera

que, en termes relatius,

s’ha anat produint un

procés de desconcentració

de la població des de

l’agregat urbà central cap

a les parròquies del nord

del país.


registrar saldos migratoris positius de certa significa-ció Encamp i Andorra la Vella, però la corresponenttaxa de creixement va ser inferior al valor mitjà. D’al-tra banda, Escaldes-Engordany va ser l’única parrò-quia que va perdre població per aquest concepte.

En relació a les diferències entre parròquies ques’aprecien en el saldo migratori, es pot interpretarque, seguint la tendència general de distribució de lapoblació al llarg dels darrers anys, aquest flux s’haconcentrat en major mesura a les parròquies del norddel país, menys afectades que l’aglomerat urbà centrald'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany per proble-mes de congestió i pels forts increments de preus queha registrat el mercat immobiliari. De fet, tal com s’hadit, solament Escaldes-Engordany va expulsar pobla-ció i tant la capital com Sant Julià de Lòria van regis-trar un creixement migratori similar, inferior a la taxamitjana del país.

Si es consideren amb un major grau de detall, pernacionalitats i per parròquies, les dades de poblaciócorresponents al 2007, s’observen algunes particula-ritats d’interès, com el fet que els andorrans mantenienuna presència predominant a les parròquies d’Ordinoi Sant Julià de Lòria, amb un pes relatiu en la pobla-ció netament superior a la mitjana nacional, que eradel 36,6% (45,8% en el cas d’Ordino i 44,4% a SantJulià de Lòria). En sentit contrari, aquest grup assoliaun percentatge de tan sols un 20,3% a Canillo. Laconcentració de la població de nacionalitat espanyo-

la apareixia relativament marcada a les parròquiescentrals d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, ambun pes relatiu que en el primer cas era del 35,7% i enel segon del 36,3%, mentre que a Canillo representa-ven el 40,2% dels residents (quadre 2.3). Tanmateix,l’agregat urbà central integrat per la capital i Escaldes-Engordany aplegava el 53,9% dels espanyols residentsal país.

En canvi, la població portuguesa apareixia ambuna distribució més homogènia i mantenia un pespercentual a totes les parròquies no massa diferent delque assolia a escala nacional –el 16,3%–, amb dues excepcions, Encamp, amb una densitat comparativa-ment elevada, ja que els portuguesos arribaven al22%, i Ordino, amb una presència relativament re-duïda, del 7,5%. Entre la resta de nacionalitats, la pre-sència de ciutadans francesos assolia una proporcióclarament superior a la mitjana a les parròquies de Canillo i Encamp, mentre que els britànics es con-centraven principalment a les parròquies de la Mas-sana i Ordino.

Des de fa anys es pot apreciar una pauta sostin-guda de pèrdua de pes demogràfic de l’aglomerat urbàcentral integrat per Andorra la Vella i Escaldes-En-gordany, dinàmica que corroboren les dades corres-ponents a l’any 2007. De fet, tot i que en valors abso-luts els residents d’Andorra la Vella van registrar unincrement de 363 persones i els d’Escaldes-Engor-dany van augmentar en 84, la seva participació per-

QUADRE 2.3

Població registrada a Andorra,per parròquies i nacionalitats.2007

Font: Departament de Treball. Dades a 31 de desembre.

La Andorra Sant Julià Escaldes-Canillo Encamp Ordino Massana la Vella de Lòria Engordany Total

Andorrans 1.103 4.629 1.689 3.369 9.277 4.257 6.117 30.441

Estrangers 4.319 9.400 1.996 5.988 15.297 5.338 10.358 52.696

- Espanyols 2.177 3.812 1.070 2.540 8.930 3.066 5.881 27.476

- Francesos 761 1.648 301 662 925 322 581 5.200

- Portuguesos 728 3.092 275 1.369 3.787 1.465 2.803 13.519

- Britànics 235 57 90 476 64 87 49 1.058

- Altres europeus 171 197 123 399 267 120 198 1.475

- Americans 132 206 64 232 416 75 260 1.385

- Asiàtics 2 44 0 17 257 9 159 488

- Africans 9 100 3 5 246 34 111 508

- Altres 104 244 70 288 405 160 316 1.587

Total 5.422 14.029 3.685 9.357 24.574 9.595 16.475 83.137

QUADRE 2.4

Evolució de la població perparròquies. 1997-2007

Font: Departament de Treball. Dades a 31 de desembre

de cada any.

La Andorra Sant Julià Escaldes-Canillo Encamp Ordino Massana la Vella de Lòria Engordany Total

1997 2.645 10.163 2.098 5.874 21.630 7.637 15.259 65.306

1998 2.691 10.385 2.184 6.092 21.513 7.623 15.389 65.877

1999 2.706 10.595 2.283 6.276 21.189 7.623 15.299 65.971

2000 2.808 10.576 2.291 6.280 20.845 7.647 15.397 65.844

2001 3.014 10.627 2.366 6.375 20.787 7.646 15.519 66.334

2002 3.205 10.772 2.485 6.660 20.724 7.785 15.528 67.159

2003 3.707 11.832 2.767 7.264 22.035 8.313 16.402 72.320

2004 4.225 12.924 3.066 7.973 22.884 8.885 16.918 76.875

2005 4.633 13.225 3.309 8.510 23.587 9.207 16.078 78.549

2006 5.067 13.685 3.467 8.953 24.211 9.448 16.391 81.222

2007 5.422 14.029 3.685 9.357 24.574 9.595 16.475 83.137


centual en la població del país va disminuir, en la mesura que la resta de parròquies va registrar un in-crement de població més intens en termes relatius(quadre 2.4 i gràfic 2.7).

Contràriament, excepte Sant Julià de Lòria, la res-ta de parròquies del país van registrar un creixementdemogràfic que en valors percentuals va superar lataxa mitjana total i, per tant, el seu pes en la poblaciódel país l’exercici del 2007 va augmentar. Així, Cani-llo i la Massana van incrementar el percentatge que representen dels residents andorrans totals en 28 cen-tèsimes percentuals i en 23 centèsimes, respectiva-ment, mentre que Ordino va augmentar 16 centèsimes(gràfic 2.8).

Encamp, per la seva banda, va experimentar unlleuger augment del seu pes relatiu, de tan sols trescentèsimes, en la mesura que la seva taxa de creixe-ment demogràfic va ser molt poc superior a la mitja-na del país, i les altres tres parròquies van reduir laseva aportació a la població total, de manera signifi-cativa les dues que integren l’aglomerat urbà central–en 36 centèsimes percentuals Escaldes-Engordany ien 25 centèsimes la capital– i bastant més moderada-ment –en 9 centèsimes– Sant Julià de Lòria.

En el cas d’Andorra la Vella, l’exercici del 2007

participava amb una proporció del 29,6% en la po-blació total del país, mentre que l’any anterior acolliael 29,8% dels residents i al principi del període repre-

sentat en el gràfic –l’any 1997– un percentatge del33,1%. Per la seva banda, Escaldes-Engordany, l’any2007, aportava un 19,8% a la població del país, men-tre que el 2006 assolia una participació del 20,2% i,l’any inicial de la sèrie, del 23,4%. La dinàmica des-cendent en ambdós casos és, per tant, força clara, jaque el darrer any les dues parròquies han vist dismi-nuir en conjunt sis dècimes percentuals la seva parti-cipació en la població total del país i, si es considerala totalitat del període 1997-2007, la reducció és de7,1 punts percentuals.

Aquestes tendències es mantenen a grans trets sies valora la dinàmica seguida en un període més llargde temps, encara que amb alguns matisos. Així, lapèrdua de pes demogràfic d’Andorra la Vella presen-ta una intensitat bastant més acusada que Escaldes-Engordany si s’observa una sèrie més prolongada,com, per exemple, el període 1990-2007. En aquest in-terval, la capital va passar d’una participació en lapoblació total del 37,5% al 29,6% o, el que és el ma-teix, va reduir en 7,9 punts percentuals el seu pes de-mogràfic.

En canvi, en el cas d’Escaldes-Engordany la dis-minució va ser força més moderada, ja que l’any 1990la seva aportació al conjunt dels residents era del23,8% i el 2007 assolia el 19,8%, la qual cosa comportaque en aquest període va perdre 4 punts percentualsde participació, xifra bastant més mesurada que laregistrada per Andorra la Vella. Tot i això, també caldir que el darrer trienni la caiguda que s’aprecia en elcas d’Escaldes-Engordany és força més acusada queper a la capital i, per tant, en el període més recent ésla parròquia d’Escaldes-Engordany la que presentaun retrocés més acusat.

Tanmateix, si es considera que les dues parrò-quies actuen a efectes pràctics com a una unitat fun-cional urbana, la disminució de pes demogràfic del’agregat d’ambdues entre 1990 i 2007 ascendeix a 12

punts percentuals, una xifra certament notable. Tot iaixò, també cal dir que el 2007 l’agregat urbà d’An-dorra la Vella i Escaldes-Engordany encara acollia el49,4% de la població andorrana, cosa que implica unnivell de concentració relativament alt. El grau deconcentració, però, ha anat disminuint considerable-ment, ja que, per exemple, l’any 1988 residien en elconjunt de les dues parròquies un 63,1% dels habi-tants del país i la progressió descendent ha estat con-tinuada i força acusada.

De les cinc parròquies restants, Canillo, la Mas-sana i Encamp destaquen com les més dinàmiques desdel punt de vista demogràfic, ja que, entre 1990 i 2007,la primera va passar de participar amb un 2,8% en elconjunt de la població a un valor del 6,5%, el que

GRÀFIC 2.7

Evolució de la població perparròquies. 1997-2007

Font: Quadre 2.4.

2007

5.000

10.000

20.000

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

15.000

GRÀFIC 2.8

Distribució percentual de la població per parròquies.

1997-2007

Font: Quadre 2.4.

20071997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

5 %

10 %

15 %

20 %

25 %

30 %

2006

Canillo

Encamp

Ordino

La Massana

Andorra la Vella

Sant Julià de Lòria

Escaldes-Engordany

Canillo

Encamp

Ordino

La Massana

Andorra la Vella


Escaldes-Engordany


comporta un augment de 3,7 punts percentuals, men-tre que la Massana també va augmentar significati-vament el seu pes demogràfic, des del 8,1% l’any 1990

a l’11,3% l’exercici del 2007, avançant així 3,2 puntspercentuals. Per la seva banda, Encamp va incre-mentar també la seva participació en el total d’habi-tants del país en una proporció similar i va passar del13,7% al 16,9%.

Sant Julià de Lòria, en canvi, destaca per seguirdes de fa anys una pauta d’evolució demogràfica deconsiderable paral·lelisme amb la del conjunt del país,de manera que la seva participació percentual en elnombre total d’habitants s’ha mantingut força estable.De fet, si s’observa una sèrie prolongada, com la delperíode 1980-2007, es pot comprovar que el pes rela-tiu de la parròquia ha oscil·lat entre un valor màxim del’11,8% –l’any 1988– i un mínim de l’11,4% –l’any1980–. L’estabilitat mostrada per aquesta variable enel cas de Sant Julià de Lòria es pot considerar, pertant, prou notable (gràfic 2.8).

D’acord amb tot això, es pot concloure que, entermes relatius, s’ha anat produint des de fa anys unprocés de desconcentració de la població des de l’a-gregat urbà central integrat per Andorra la Vella i Es-caldes-Engordany cap a les parròquies del nord delpaís, especialment Encamp, Canillo i la Massana, peròamb participació també d’Ordino. D’aquesta manera,aquestes quatre parròquies van absorbir el 61,8% delcreixement demogràfic registrat pel país entre 1990 i2007, valor que supera sensiblement el seu pes po-blacional, que l’any 2007 era del 39,1%. En valors ab-soluts, l’agregat d’Andorra la Vella i Escaldes-Engor-dany va incrementar en 7.616 persones el nombre deresidents durant el mateix període, però les quatreparròquies del nord del país van sumar 17.691, és a dir,més del doble –en concret, 2,3 vegades més–.

Es dedueix d’això que els costos de congestió queafecten l’aglomerat urbà central –per la concentracióde serveis, comerç turístic, funcions administratives,oferta hotelera, etc., que s’hi registra–, han actuatcom a un desincentiu per a la fixació de la població,que trobaria estímuls per ubicar-se en les localitats delnord del país, menys afectades per aquest tipus deproblemes. Igualment, la pressió i la competència perl’ocupació de l’espai ha incidit de manera important enels preus del mercat immobiliari residencial, el que ac-tua en un sentit similar de penalitzar les parròquiescentrals i dificultar la implantació de nous residents.

En resum, la interpretació que es desprèn de lesdades demogràfiques de l’any 2007 presenta una con-tinuïtat apreciable amb l’exercici anterior i amb lestendències de fons que s’observen els darrers anys, toti que el ritme del creixement demogràfic es va alentir

en comparació amb el 2006. En conseqüència, aquestcreixement va incidir en la mateixa línia en els prin-cipals factors estructurals que caracteritzen la base de-mogràfica del país, principalment pel que fa referèn-cia a la distribució dels diferents grups de nacionalitat,la localització geogràfica dels residents i l’estructurad’edats.

2.2. Activitat econòmica i mercat de treball

Una primera aproximació de caràcter global a la di-nàmica seguida per l’economia andorrana es pot fo-namentar en l’evolució d’alguns indicadors generals,que permeten captar el comportament de determina-des variables bàsiques. Entre aquestes variables, unade les que pot aportar informació de més interès és laque fa referència al nombre de persones ocupades enels diferents sectors d’activitat. Altres informacionscomplementàries, com la remuneració dels assala-riats, el nombre d’unitats d’activitat, determinats con-sums bàsics, l’evolució dels preus, etc. aporten tam-bé elements de judici rellevants respecte a la marxageneral de l’economia.

Mercat de treball i teixit empresarial: afiliació ala Seguretat Social La primera variable que cal valorar, doncs, és el nom-bre de treballadors afiliats a la Seguretat Social en cadascun dels sectors d’activitat. Lògicament, aques-ta variable presenta algunes limitacions a l’hora d’a-nalitzar l’estructura i l’evolució de la base productivadel país, ja que tan sols fa possible conèixer l’ads-cripció dels treballadors a les diferents branques deproducció. Per tant, proporciona únicament una apro-ximació poc afinada a l’aportació al PIB total que cor-respon a cada sector –ja que les diferències de pro-ductivitat de les diverses branques poden arribar a serconsiderables–, si bé aquestes dades poden servircom a base per estimar la distribució sectorial del PIB,introduint algunes hipòtesis referents al nivell de pro-ductivitat de cada sector. En tot cas, la distribució persectors de la població treballadora permet obtenir unaprimera noció del pes relatiu imputable a cada bran-ca i de l’evolució relativa de totes elles.

Com es pot observar en les estadístiques que espresenten en el quadre 2.5, corresponents a la pobla-ció afiliada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social,l’any 2007 el nombre total de persones afiliades va experimentar un retrocés, que no va assolir una mag-nitud massa important –la disminució va ser de 146

persones, el que equival a una reducció del 0,34%–,però que comporta la ruptura d’una dinàmica alcistaininterrompuda des de l’any 1993. Es pot interpretar,

El nombre de persones

afiliades a la Seguretat

Social va experimentar

un retrocés no massa

important que trenca

una dinàmica alcista

ininterrompuda des de

l’any 1993.


doncs, que la base productiva del Principat va co-mençar a evidenciar durant l’exercici del 2007 les dificultats per mantenir la pauta de creació de llocs de treball seguida els darrers anys.

De fet, com es pot constatar en les dades que espresenten en el quadre, el nombre total de personesafiliades ha mantingut un ritme expansiu força im-portant durant tot el període 1997-2007, si bé també ésperceptible el progressiu alentiment de la taxa de crei-xement. Així, l’any 2003 les persones afiliades a laCASS van augmentar un 4,9%, mentre que el triennisegüent els increments van ser del 4,3%, 3,2% i 2,3%,respectivament. Es pot afegir que durant el quin-quenni anterior, 1998-2002, la taxa anual mitjana decreixement de l’ocupació va ser del 5,2%. Per tant,malgrat que l’economia andorrana ha mostrat durantun període força prolongat una important capacitat decreació de llocs de treball, aquesta capacitat ha anatperdent empenta progressivament, fins arribar l’any2007 a una situació de reducció de la força de treballtotal.

Lògicament, no totes les branques van mantenir lamateixa pauta, sinó que, en alguns casos, encara vancrear ocupació neta, mentre que en d’altres van seguirla línia oposada. És destacable, però, que els tres sec-tors més importants de la base econòmica del paísvan experimentar la tendència més marcada a la pèr-dua de llocs de treball. Així, en el sector de la cons-trucció, el nombre de persones afiliades es va reduiren 226 persones, la qual cosa equival a una disminu-ció del 3,3% de les que existien l’any 2006. Igualment,l’exercici del 2007, el nombre de treballadors en elsector de l’hoteleria i en el del comerç –que inclou tam-bé la reparació de vehicles– va registrar un descens de147 i 138 persones, respectivament, valors que equi-valen a taxes de disminució del 2,6% i de l’1,2%. Endefinitiva, aquests tres sectors, que l’any 2007 con-

juntament aplegaven el 54,4% dels treballadors ins-crits a la Seguretat Social, van perdre durant l’exerci-ci una mica més del 2% dels seus efectius.

Dues altres branques amb un pes rellevant en l’o-cupació total van seguir també una dinàmica de pèr-dua de llocs de treball. Aquesta va ser més marcada enel cas de les indústries manufactureres, en les qualses va produir una disminució de 28 llocs de treball, elque representa una proporció de l’1,6%, mentre queel sector d’altres activitats socials i de serveis prestatsa la comunitat va registrar un descens de 10 personesafiliades, la qual cosa equival a una reducció del 0,4%.El pes relatiu d’aquestes branques és notablement in-ferior al de les tres esmentades anteriorment, peròtambé tenen una certa importància, ja que l’any 2007

la primera aportava un 4% al nombre total de perso-nes afiliades i la segona un 5,6% (quadre 2.5).

En sentit contrari, sis altres sectors econòmics vanser generadors nets d’ocupació amb valors que indi-vidualment superaven els deu llocs de treball. Tan-mateix, evidentment, la seva aportació no va perme-tre contrarestar la disminució registrada en els cincenumerats abans, ja que, com s’ha vist, el saldo glo-bal va tenir signe negatiu per un valor total de 146 per-sones afiliades. La branca d’activitat que va crear unmajor nombre de llocs de treball va ser l’Administra-ció pública i la Seguretat Social, amb 120 noves per-sones afiliades per a l’any 2007, el que representa uncreixement del 2,8%.

Amb valors clarament inferiors, apareixen el per-sonal ocupat en treballs domèstics (72 noves personesafiliades), les activitats immobiliàries i de lloguer iserveis prestats a les empreses (68 llocs de treballmés), les activitats sanitàries i veterinàries (57 per-sones afiliades més), el sistema financer i el sectoreducatiu (50 i 38 nous llocs de treball, respectiva-ment). Per tant, en conjunt, aquestes branques van

SECTOR 1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 (%) 2001 (%) 2002 (%)

Primari 199 0,68 195 0,63 172 0,53 161 0,47 143 0,39 132 0,35

Indústries primàries 497 1,71 495 1,61 524 1,61 522 1,51 523 1,44 521 1,39

Construcció 2.572 8,84 2.833 9,20 3.083 9,46 3.140 9,10 3.172 8,77 3.224 8,59

Annexos de la construcció 2.127 7,31 2.199 7,14 2.351 7,21 2.651 7,69 2.826 7,81 3.002 8,00

Indústries de transformació 756 2,60 721 2,34 670 2,06 648 1,88 679 1,88 666 1,78

Garatges 409 1,41 441 1,43 454 1,39 449 1,30 461 1,27 475 1,27

Comerç d’alimentació 1.260 4,33 1.285 4,17 1.346 4,13 1.410 4,09 1.443 3,99 1.466 3,91

Comerç turístic 5.570 19,15 5.887 19,12 6.281 19,27 6.673 19,35 6.888 19,03 7.057 18,81

Serveis 3.338 11,48 3.544 11,51 3.902 11,97 4.254 12,33 4.666 12,89 4.987 13,29

Hoteleria 4.210 14,47 4.546 14,77 4.741 14,55 4.914 14,25 5.185 14,33 5.410 14,42

Serveis turístics 917 3,15 1.054 3,42 1.072 3,29 1.180 3,42 1.265 3,50 1.323 3,53

Organismes financers i d’asseg. 1.276 4,39 1.328 4,31 1.339 4,11 1.416 4,11 1.529 4,22 1.537 4,10

Professions liberals 620 2,13 669 2,17 711 2,18 759 2,20 810 2,24 857 2,28

Administració 3.636 12,50 3.834 12,45 4.028 12,36 4.275 12,39 4.508 12,45 4.749 12,66

Altres 1.701 5,85 1.756 5,70 1.915 5,88 2.041 5,92 2.096 5,79 2.110 5,62

Total 29.088 100,0 30.787 100,0 32.589 100,0 34.493 100,0 36.193 100,0 37.516 100,0

QUADRE 2.5

Nombre de treballadors per sectors d’activitat. 1997-2007

(valor mitjà anual)*

*La desagregació sectorial presentada a partir de l’exercici de 2003 correspon a la

Classificació d’Activitats Econòmiques d’Andorra (CAEA-99) i no permet establir una equivalència amb les dades dels anys anteriors. Per a la desagregació emprada

en les dades anteriors al 2003, vegeu l’annex de la pàgina 48.

Font: CASS.

La reducció de llocs

de treball ha estat

més marcada en la

construcció, l’hoteleria

i el comerç.

Sobretot fou

l’Administració pública

qui va generar llocs

de treball.


crear 285 llocs de treball durant l’any 2007, valor queequival a un increment del 3,2% en relació a l’exerci-ci anterior. Globalment, es pot valorar que el prota-gonisme en la creació d’ocupació va correspondre fonamentalment al sector públic, ja que, a més de lapròpia Administració, alguns dels sectors enumerats–l’educació i les activitats sanitàries– també estan enla seva òrbita.

En canvi, el pitjor comportament el van mantenirles dues branques que actuen com a motor principalde l’economia andorrana –el comerç i l’hoteleria– aixícom la construcció, estretament vinculada amb aques-tes. D’altra banda, el pes relatiu –i, per tant, la inci-dència en l’evolució global– és força dispar en els dosgrups de branques considerats. En el cas de les sisque l’any 2007 van seguir una dinàmica de creaciód’ocupació –l’Administració pública i la Seguretat So-cial, el personal ocupat en treballs domèstics, les ac-tivitats immobiliàries i de lloguer i serveis prestats ales empreses, les activitats sanitàries i veterinàries, elsistema financer i el sector educatiu–, la seva aporta-ció al total de les persones afiliades a la Seguretat So-cial suma un 31,7%, mentre que solament el comerçaportava ja un 26,2% i les quatre que van perdre mésocupació –a més del comerç– afegien un 37,9% més.

En conseqüència, aquestes dades posen de mani-fest les dificultats que van afrontar durant l’exercici del2007 els sectors d’activitat més importants en l’eco-nomia del Principat i la seva incidència en la força detreball. En sentit contrari, entre les branques que vanser més dinàmiques en la creació d’ocupació, el paperprincipal correspon al sector públic –incloent-hi laseva participació en la sanitat i l’educació– i a unaactivitat tan poc generadora de valor afegit com és elservei domèstic. Únicament el sector financer i lesactivitats immobiliàries, de lloguer i serveis a les em-preses, dins d’aquest grup, escapen de la pauta des-

crita i, per tant, es pot considerar que durant el 2007

van ser les més dinàmiques de la base econòmica an-dorrana.

Les diferències en l’evolució del nombre de per-sones afiliades registrades en els diversos sectors,com és lògic, van introduir modificacions en el pes relatiu de cada branca en el conjunt de l’ocupació.D’aquesta manera, la construcció va perdre 47 centè-simes percentuals en la seva participació en el nom-bre total de persones afiliades, mentre que l’hoteleriai el comerç –incloent-hi la reparació de vehicles– re-trocedien tres dècimes percentuals i 23 centèsimespercentuals respectivament. Sembla clar que reduc-cions d’aquesta envergadura en un sol exercici com-porten una disminució no menyspreable de la impor-tància relativa d’aquestes activitats.

I encara més en la mesura que, en determinatssectors, el retrocés registrat l’any 2007 dóna continuï-tat a la tendència apreciable en anys anteriors. És elcas, especialment, de tres branques: el comerç, l’ho-teleria i les activitats de transport, emmagatzematgei comunicacions, que entre els anys 2003 i 2007 hanperdut dos punts percentuals, nou dècimes percen-tuals i vuit dècimes percentuals en la participació quemantenen en el total de persones afiliades a la Segu-retat Social. En conseqüència, aquests sectors són elsque han tingut un pitjor comportament el darrer quin-quenni, ja que tant durant els anys expansius com enel moviment de contracció de l’últim exercici han seguit la tendència més desfavorable.

El sector de la construcció, en canvi, malgrat la bai-xada que va registrar l’any 2007, durant els anys an-teriors havia seguit una línia expansiva de notable vi-gor, amb la qual cosa aquell any encara aportava alnombre total de persones afiliades a la Seguretat Social 57 centèsims percentuals més que l’any 2003.De tota manera, tenint en compte la brusquedat que

SECTOR 2003 (%) 2004 (%) 2005 (%) 2006 (%) 2007 (%)

Primari 134 0,34 139 0,34 138 0,33 145 0,33 147 0,34

Indústries manufactureres 1.573 4,00 1.629 3,96 1.710 4,03 1.758 4,05 1.730 4,00

Producció i distribució d’energia elèctrica 156 0,40 156 0,38 160 0,38 160 0,36 159 0,37

Construcció 5.862 14,89 6.282 15,29 6.747 15,91 6.908 15,92 6.682 15,46

Comerç i reparació de vehicles de motor 11.087 28,16 11.260 27,41 11.404 26,89 11.454 26,40 11.316 26,17

Hoteleria 5.393 13,70 5.606 13,64 5.648 13,32 5.670 13,07 5.523 12,77

Transport. Emmagatzematge i comunic. 1.496 3,80 1.277 3,11 1.271 3,00 1.295 2,98 1.300 3,01

Sistema financer 1.455 3,70 1.446 3,52 1.510 3,56 1.559 3,59 1.609 3,72

Activitats immobiliàries i de lloguer 3.334 8,47 3.613 8,79 3.757 8,86 4.147 9,56 4.215 9,75

Administració pública i seguretat social 3.620 9,19 3.831 9,32 4.030 9,50 4.332 9,98 4.452 10,30

Educació 565 1,43 592 1,44 610 1,44 632 1,45 670 1,55

Activitats sanitàries i veterinàries 1.182 3,00 1.231 3,00 1.302 3,07 1.374 3,16 1.431 3,31

Altres act. socials i de serveis prestats 1.946 4,94 2.295 5,59 2.352 5,55 2.450 5,64 2.440 5,64

Llars que ocupen personal domèstic 1.101 2,80 1.206 2,94 1.245 2,94 1.262 2,90 1.334 3,09

Organismes extraterritorials 7 0,02 8 0,02 9 0,02 9 0,02 9 0,02

Treball domèstic a la comunitat 207 0,53 250 0,61 254 0,60 196 0,45 201 0,46

Declarant voluntari sense activitat 256 0,65 264 0,64 269 0,63 29 0,06 16 0,04

Total 39.372 100,0 41.085 100,0 42.416 100,0 43.380 100,0 43.234 100,0


caracteritza els moviments cíclics d’aquest sector i laseveritat de la crisi que travessa, no sembla arriscatpronosticar que el moviment de contracció recent tin-drà continuïtat encara durant algun temps i, per tant,la construcció continuarà perdent pes en la força detreball del teixit productiu del país.

En sentit contrari, hi ha tres sectors que desta-quen com els que han guanyat presència en la baseeconòmica andorrana de manera més marcada: lesactivitats immobiliàries, de lloguer i serveis a les empreses; l’Administració pública i la Seguretat Social;i altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat, que entre 2003 i 2007 han vist augmentarel seu percentatge de participació en la xifra d’ocupa-ció total en 1,3 punts percentuals en el primer cas, en 1,1 punts en el segon i en set dècimes percentualsen el tercer. A una distància significativa apareixen dos altres sectors –activitats sanitàries i veterinàries,i personal domèstic– que en ambdós casos l’any 2007 tenien una participació en l’afiliació total quesuperava en tres dècimes percentuals la que registra-ven el 2003.

En definitiva, doncs, es desprèn de les dades d’a-questa variable que, a banda de l’Administració o d’ac-tivitats que en bona part apareixen lligades a l’actua-ció del sector públic, els sectors que més han impulsatla creació d’ocupació els darrers anys han estat algu-nes activitats de baixa productivitat, com el serveidomèstic, o vinculades a l’expansió del sector de laconstrucció, com és el cas del sector d’activitats im-mobiliàries. L’excepció més remarcable a aquesta valoració global ve donada per la branca de serveis ales empreses, que es pot considerar que recolza elseu creixement en la tendència a una creixent divisiódel treball i a una major especialització empresarial.

Contràriament, es pot considerar preocupant latendència sostinguda que segueixen els sectors ambmés capacitat d’impulsar el creixement econòmic alPrincipat a reduir el seu pes relatiu i, fins i tot, a perdre llocs de treball en nombre absolut, com vaocórrer l’any 2007. I encara més, en la mesura que nosiguin substituïts per altres branques amb un poten-cial similar o més elevat de desenvolupar un paper demotor en el futur. Certament, com s’ha dit abans, lamarxa de les dades que s’han comentat no comportauna evolució paral·lela en els valors de la producció o en el valor afegit brut (VAB) de cada sector –ja quealgunes activitats proclius a aconseguir millores importants en la productivitat, com el sector financer,poden assolir increments significatius en la produccióo en el VAB sense augments de plantilla–, però resul-ta prou indicativa d’unes tendències clarament per-ceptibles.

Mercat de treball i teixit empresarial: creaciód’unitats empresarials Les xifres que es presenten en el quadre 2.6, del nom-bre d’unitats empresarials operatives en cada sectord’activitat, poden aportar algun element de referènciaaddicional a les estadístiques comentades en els pa-ràgrafs anteriors. Tanmateix, un saldo positiu de cre-ació d’empreses no necessàriament permet deduirunes condicions favorables de l’entorn, ja que la im-portància relativa de cada unitat creada o destruïda potser molt diferent. De fet, les dades corresponents al’any 2007 del nombre d’empreses existents revelen un augment considerable en relació a l’any anterior, de manera que aquest indicador va experimentar unincrement de 429 unitats, el que vol dir que a final del’any 2007 operaven al país un 4,9% d’empreses mésque en finalitzar el 2006.

Per tant, la creació d’unitats empresarials va man-tenir un dinamisme escassament coherent amb l’e-volució del mercat de treball (gràfic 2.9). De fet, desdel punt de vista sectorial, tant en la branca del comerçcom en l’hoteleria i la construcció l’augment d’em-preses operatives va ser important, de manera queen el cas de l’hoteleria es va registrar un augmentd’empreses del 7,6%, en el comerç del 5,6% i en laconstrucció del 4,1%. En canvi, el sector financer vaexperimentar una reducció considerable, malgrat haver augmentat els seus efectius d’una manera mo-desta però continuada els darrers exercicis. No sem-bla, doncs, que aquestes dades permetin en aquest cas millorar el coneixement de la marxa seguida perl’economia andorrana l’any 2007.

Si es fa una valoració conjunta de la dinàmica se-guida per les dues variables considerades anterior-ment, és a dir el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social i el d’unitats empresarials actives,s’observa que l’evolució dels darrers anys ha tingutcom a resultat una disminució de la dimensió mitja-na de les empreses, que l’any 2004 era de 5,1 treba-lladors per empresa i que el 2007 havia baixat fins ales 4,7 persones ocupades per empresa. En general,però, aquest indicador es manté habitualment en xi-fres força reduïdes de resultes de l’estructura empre-sarial del país, integrada per un conjunt molt ampli depetites unitats de producció i amb una presència moltminsa de grans empreses. Per exemple, es pot asse-nyalar que de les 9.128 empreses existents a final del’any 2007, n’hi havia 7.509 amb 5 o menys treballa-dors (un 82,3% del total) i tan sols 50 empreses ocu-paven més de 100 treballadors.

Cal matisar, però, que en la dimensió mitjana deles unitats empresarials influeix de manera impor-tant el grup d’activitat corresponent a les llars que

La creació de llocs de

treball del sector de

serveis a les empreses

podria reflectir una millor

divisió del treball i una

major especialització

empresarial.

La dimensió mitjana

de les empreses

econòmicament

significatives pujava

l’any 2007 a un valor

de 8,3 treballadors,

relativament baix,

però que respon a les

característiques de

l’estructura productiva

andorrana.


ocupen personal domèstic, que aporten una xifra notablement elevada d’unitats d’activitat i una quan-titat molt baixa de llocs de treball, de manera que elvalor mitjà del sector l’any 2007 era de 0,38 treballa-dors per empresa. Això evidencia les condicions queafecten aquest tipus de treballadors, que sovint estanocupats únicament una part de la jornada laboral.

Tanmateix, si es fa abstracció d’aquest grup d’ac-tivitats i d’altres de característiques similars, com elstreballadors domèstics per a la comunitat o els de-clarants sense activitat, la dimensió mitjana per empresa pujava l’any 2007 a un valor de 8,3 treba-lladors per empresa, valor també relativament baix–que, en definitiva, respon a les característiques del’estructura productiva andorrana, tal com s’ha dit–,però que es pot considerar que reflecteix de maneramés ajustada les condicions del teixit empresarialdel país.

Un altre dels indicadors aportats per la SeguretatSocial en relació al mercat de treball és el nombre denoves matriculacions registrades durant l’any. Com espot apreciar en el gràfic 2.10, després d’un període deforta pujada d’aquesta variable, comprès entre elsanys 1993 i 2000, els anys 2001 i 2002 les noves ma-triculacions a la CASS van experimentar una certa es-tabilització, que l’any 2003 es va trencar amb un mo-viment a la baixa. Posteriorment, s’aprecia de nou unestancament el bienni 2004-2005, mentre que els dosdarrers anys de la sèrie registren una considerablecaiguda.

Per tant, aquest indicador reflecteix clarament l’a-lentiment de la marxa econòmica general que tambérevelen altres variables. Tot i això, es pot assenyalarque el nombre de noves matriculacions a la SeguretatSocial registrat l’any 2007 es manté encara per da-munt dels valors que s’observen en la sèrie històricaen altres fases de contracció de l’economia –en espe-

cial, en la més recent de 1993– i, fins i tot, també su-pera als de l’inici del moviment de recuperació pos-terior dels anys 1994-1998. Es pot interpretar, doncs,que l’indicador revela una certa resistència de les em-preses a augmentar el procés de nova contractació de treballadors, la qual cosa coincideix amb l’evoluciódel nombre de treballadors afiliats.

Una informació complementària que es pot afegiral conjunt de les dades presentades anteriorment és laque quantifica el nombre d’establiments operatius alPrincipat en els diferents sectors (quadre 2.7). L’any2007 aquest indicador va augmentar en 50 unitats, elque representa un 0,7% més que l’any anterior. Pertant, l’evolució del nombre d’establiments presenta un cert paral·lelisme amb les dades de nombre d’em-preses, encara que va registrar un increment bastantmés moderat. En general, la tendència seguida pelnombre d’empreses i d’establiments actius en l’exer-cici del 2007 evidencia un alentiment important en el ritme de creixement, però sense entrar en la línia de pèrdua de llocs de treball que va iniciar el mercatde treball. Això s’aprecia fàcilment quan es comparal’evolució d’aquestes variables expressades en nú-meros índex (gràfic 2.11).

SECTOR 2000 2001 2002 SECTOR 2003 2004 2005 2006 2007

Primari 90 84 80 Primari 76 80 82 85 91

Indústries primàries 53 58 61 Indústries manufactureres 173 172 187 203 193

Construcció 192 205 207 Producció i distribució d’energia elèctrica 7 8 7 7 7

Annexes construcció 401 429 430 Construcció 594 614 653 661 688

Indústries de transformació 53 53 65 Comerç i reparació de vehicles de motor 1.451 1.478 1.435 1.453 1.534

Garatges 88 93 101 Hoteleria 712 714 698 696 749

Comerç d'alimentació 250 261 258 Transport. Emmagatzematge i comunicacions 190 178 190 190 169

Comerç turisme 865 884 898 Sistema financer 65 63 70 121 72

Serveis 764 793 801 Activitats immobiliàries i de lloguer 628 675 720 754 860

Hoteleria 648 690 703 Administració pública i Seguretat Social 26 25 29 44 45

Serveis turisme 75 93 103 Educació 38 33 38 43 45

Organismes financers/companyies 90 93 95 Activitats sanitàries i veterinàries 141 138 150 186 187

Professions liberals 250 262 269 Altres activitats socials i de serveis prestats 312 306 340 348 403

Administració 58 64 60 Llars que ocupen personal domèstic 2.702 2.767 3.076 3.340 3.536

Diversos 3.017 3.231 3.343 Organismes extraterritorials 4 4 5 5 3

Treball domèstic a la comunitat 480 477 491 523 536

Declarant voluntari sense activitat 238 258 206 40 10

Total 6.894 7.293 7.474 Total 7.837 7.990 8.377 8.699 9.128

QUADRE 2.6

Nombre d’empreses per sectord’activitat. 2000-2007*

*La desagregació sectorial presentada a partir de l’exercici de 2003 correspon a la Classificació d’Activitats Econòmiques d’Andorra (CAEA-99) i no permet establir una equivalència amb les dades dels anys anteriors. Per a la desagregació emprada en les dades anteriors al 2003, vegeu l’annex de la pàgina 48.

Font: CASS. Dades al desembre de cada any.

GRÀFIC 2.9

Evolució de la xifra total d’empreses i d’actius afiliats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 1997-2007

Font: CASS.28.000

30.000

32.000

34.000

36.000

38.000

40.000

42.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

1999 2001 2003 2005 2007

NOMBREEMPRESES

NOMBRETREBALLADORS

1997

Nombre treballadors

Nombre empreses

El nombre de noves

matriculacions

registrades podria revelar

una certa resistència

de les empreses a

augmentar el procés

de nova contractació

de treballadors.


D’altra banda, si es valora la marxa seguida per lacreació de nous establiments també es constata ladesfavorable situació que, d’acord amb aquest indi-cador, es comença a percebre ja l’any 2006 i es posa demanifest amb més força l’exercici del 2007. Així, lesdades representades en els gràfics 2.12 i 2.13, que reflecteixen la dinàmica d’aquesta variable en xifresabsolutes i en valors percentuals, permeten observarcom, després de situar-se en valors negatius l’any1997, entre el 1998 i el 2005, encara que amb algunesoscil·lacions, l’evolució que s’aprecia es mou en valorspositius relativament elevats. L’any 2006, però, la reducció que es percep és ja significativa i el 2007 elmoviment a la baixa encara s’aguditza. En definitiva,doncs, es desprèn d’això que la reacció de contraccióes va començar a apreciar abans del 2007, però que enaquest exercici es va manifestar més clarament.

Si es consideren d’una manera més detallada lesdades dels moviments dels establiments actius regis-trats l’any 2007, aquestes revelen que únicament tressectors –el d’activitats immobiliàries i de lloguer i ser-veis a les empreses, el d’activitats sanitàries i veteri-nàries i el sector financer– van experimentar aug-ments d’una certa rellevància, mentre que els dosamb més pes econòmic –el comerç i l’hoteleria– vanpresentar saldos de signe negatiu, tot i que quantita-tivament molt petits. La mateixa pauta van seguir elsector del transport, emmagatzematge i comunica-cions i les indústries manufactureres.

Existeix una sensible similitud, per tant, entre leslínies generals que s’aprecien en la dinàmica seguidaper les dades del nombre d’establiments productius –aescala global i sectorial– i la mantinguda per les xifresde la mà d’obra, tot i que es pot considerar que aques-tes darreres recullen amb més rapidesa i precisió elsmoviments d’adaptació de l’economia davant les variacions que es registren en les condicions de l’entorn.

Preus, salaris i consumL’evolució dels preus i de les remuneracions dels as-salariats també aporta informació d’interès respecte ala marxa de l’economia, ja que permet calibrar lesrendes obtingudes pels treballadors en els diferentssectors d’activitat i les variacions en el poder adquisitiuque afecten tot tipus de rendes. Pel que fa a les rendessalarials, les dades recollides en el quadre 2.8 i en elgràfic 2.14 permeten apreciar que el salari mitjà per-cebut pels treballadors va experimentar un creixe-ment relativament important durant l’any 2007, enconcret del 5,1% en termes nominals.

Ateses les circumstàncies del mercat laboral l’any2007, es pot considerar que aquest increment és for-ça significatiu, ja que, malgrat que va comportar undescens d’1,3 punts percentuals en relació a l’exerci-ci anterior, no s’aparta massa dels augments regis-trats pel salari mitjà els anys anteriors perquè, perexemple, el sexenni 2000-2005 la taxa mitjana d’in-crement va ser del 5,4% i els anys anteriors es va si-tuar en valors netament inferiors, com es pot observaren el gràfic.

En funció d’això, es pot considerar que, malgrat lafeblesa de la demanda de força de treball, durant l’any2007 les rendes salarials van experimentar una milloraapreciable. Tanmateix, si es valora l’evolució real d’a-questes rendes –és a dir es corregeix el creixement no-minal introduint la variació dels preus– el panoramaes modifica sensiblement, en la mesura que l’indica-dor general de preus es va situar l’exercici del 2007 enun valor més alt que en anys anteriors.

Així, el creixement real dels salaris, descomptat elcreixement dels preus, va ser l’any 2007 de l’1,2%,percentatge que apareix com un dels més baixos elsdarrers anys, atès que caldria retrocedir fins a l’any2000 per trobar una xifra similar –en aquell any l’in-crement real dels salaris va ser de l’1,1%–, i que el període 2001-2006 aquesta magnitud va progressar a

En general, la tendència

seguida pel nombre

d’empreses i

d’establiments actius

evidencia un alentiment

important en el ritme de

creixement, però sense

entrar en la línia de

pèrdua de llocs de treball

atès que el mercat de

treball acostuma a recollir

amb més rapidesa i

precisió els moviments

d’adaptació a les

variacions de l’economia.

L’increment dels salaris

nominals ha estat

important, encara que

menor al de l’any anterior,

i es manté en la tònica

iniciada el 2000, tot i la

feblesa de la demanda

de treball.

GRÀFIC 2.10

Evolució de les noves matriculacions a la Caixa Andorrana de Seguretat

Social. 1970-2007

Font: CASS.

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

1975 1980 1985 1990 1995 2000 20051970

2.500


un ritme mitjà anual del 2,5%, amb un creixement del3,2% per a l’exercici del 2006. Per tant, la millora deles rendes salarials es va alentir perceptiblement entermes reals durant el 2007, el que resulta coherentamb les condicions que prevalen en el mercat laboral.

Si es consideren tant els salaris percebuts pels treballadors dels diversos sectors d’activitat com lesmillores que experimenten al llarg del temps, es podenobservar notables diferències. En valors absoluts, lesdivergències que existeixen entre la remuneració queobtenen els sectors pitjor pagats i la que correspon alsmillor remunerats són força significatives, ja que elstreballadors amb un salari més baix, en termes mitjans(els del sector de treball domèstic a la comunitat), rebien un salari equivalent al 26,1% del que aconse-guien els millor retribuïts (els del sector financer). Auna certa distància dels treballadors del sector finan-cer, l’any 2007 apareixien també amb salaris supe-riors a la mitjana el sector de producció i distribució

d’energia elèctrica –quantitativament poc important,però– i el de l’Administració pública i la Seguretat Social, en la segona i tercera posició, seguits per cincaltres branques –les activitats sanitàries i veterinà-ries, la del transport, la de la construcció, l’educaciói les indústries manufactureres– que també superavenel valor mitjà global (quadre 2.8).

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Altes 2 3 5 3 4 0 2 2 2 4

Primari Baixes 0 0 1 1 1 0 0 2 0 3

Total 7 10 14 16 19 19 21 21 23 24

Altes 24 31 30 22 22 25 35 24 20 19

Indústries manufactureres Baixes 18 6 17 20 18 19 17 16 25 23

Total 272 297 310 312 316 322 340 348 343 339

Altes 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Prod. i distr. d’energia elèctrica, gas i aigua Baixes 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0

Total 4 4 4 4 4 3 3 3 3 3

Altes 67 72 61 65 68 80 87 96 105 43

Construcció Baixes 33 36 33 41 41 57 43 46 92 42

Total 621 657 685 709 736 759 803 853 866 867

Altes 302 216 273 206 236 267 252 179 220 209

Comerç i reparació de vehicles de motor Baixes 230 203 211 196 223 240 221 177 249 210

Total 2.667 2.680 2.742 2.752 2.765 2.792 2.823 2.825 2.796 2.795

Altes 91 62 94 101 106 92 90 61 85 68

Hoteleria Baixes 71 72 80 80 90 72 59 64 99 70

Total 879 869 883 904 920 940 971 968 954 952

Altes 20 18 23 27 20 67 35 28 38 19

Transport, emmagatzematge i comunicacions Baixes 15 13 14 14 13 15 18 35 44 31

Total 335 340 349 362 369 421 438 431 425 413

Altes 21 11 16 9 11 4 12 11 10 11

Sistema financer Baixes 9 4 2 1 7 7 7 4 2 5

Total 123 130 144 152 156 153 158 165 173 179

Altes 98 90 92 87 92 132 142 129 160 126

Act. immobi. i de lloguer; serveis empresarials Baixes 60 53 45 50 63 71 74 60 98 74

Total 727 764 811 848 877 938 1.006 1.075 1.137 1.189

Altes 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0

Administració pública i Seguretat Social Baixes 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1

Total 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0

Altes 6 1 8 6 5 8 7 14 6 2

Educació Baixes 2 1 2 1 5 3 3 7 5 4

Total 34 34 40 45 45 50 54 61 62 60

Altes 2 2 2 0 7 7 11 7 18 17

Act. sanitàries i veterinàries; serveis socials Baixes 4 1 1 1 2 1 1 2 5 2

Total 51 52 53 52 57 63 73 78 91 106

Altes 49 35 26 39 38 32 46 39 70 41Altres activitats socials i de serveis prestats

Baixes 39 40 27 31 34 32 23 18 50 44a la comunitat; serveis personals

Total 372 367 366 374 378 378 401 422 442 439

Altes 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Resta de sectors Baixes 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Total 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Altes 682 541 630 565 609 714 719 590 735 559

Total Baixes 471 429 433 436 497 518 466 431 669 509

Total 6.092 6.204 6.401 6.530 6.642 6.838 7.091 7.250 7.316 7.366

QUADRE 2.7

Nombre d’establiments i moviment d’altes i baixes per sectors. 1998-2007

Font: Departament de Comerç

GRÀFIC 2.11

Evolució del nombre d’empresesi del nombre de treballadors en números índex. 1997-2007(1995=100)

Font: CASS.

110,00

120,00

130,00

140,00

160,00

1997 1999 2003 2005 20072002

170,00

150,00Nombre treballadors

Nombre empreses


En canvi, els treballadors de dos dels sectors mésimportants del país, el del comerç –incloent-hi repa-ració de vehicles de motor– i el de l’hoteleria, teniensalaris inferiors a la mitjana, fet que deriva del baix nivell de qualificació requerit per gran part dels llocsde treball sostinguts per aquestes activitats. Amb elsvalors salarials més baixos destaquen, amb una dife-rència significativa, els treballadors domèstics i elsdel sector primari, a més dels ja esmentats del sectorde treball domèstic a la comunitat.

Pel que fa a l’evolució dels salaris en les diferentsbranques l’any 2007, destaca de manera considerablel’increment de les remuneracions en el sector financer,que, amb un creixement nominal del 9%, van superaren quasi quatre punts percentuals l’increment mitjà.Quatre sectors més van millorar els salaris per da-munt del valor mitjà, en algun cas amb una diferèn-cia d’una certa rellevància, superior a un punt per-centual (el sector del transport, emmagatzematge icomunicacions, i el servei domèstic), i en altres ambpoques dècimes de desviació (les indústries manu-factureres i l’Administració pública i la Seguretat So-cial). Per la seva banda, la branca que ocupa més tre-balladors del Principat, el comerç, va registrar unaugment dels salaris en línia amb el valor mitjà, delqual es va separar solament unes centèsimes.

En contrapartida, els assalariats de set sectors d’ac-tivitat van tenir increments de la seva remuneració in-feriors no solament a la taxa mitjana, sinó també a l’in-crement dels preus, amb la qual cosa la seva renda reales va reduir. Aquests sectors van ser el de la cons-trucció, el primari, el de l’educació, els organismes ex-traterritorials, les activitats sanitàries i veterinàries, eldel treball domèstic a la comunitat, i el d’altres acti-vitats socials i de serveis prestats a la comunitat. Cer-tament, algunes d’aquestes branques tenen un pes

GRÀFIC 2.12

Variació en el nombre de d’establiments. 1997-2007

(en percentatge respecte a l’any anterior)

Font: Departament de Comerç. -1,0%

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

1997 1999 2003 2005 20072001

Tendència

Milers de pessetes Euros

Sector 1997 1998 1999 2000 2001 2001 2002

Primari 124.624 133.935 137.712 140.174 151.947 913,2 966,2

Indústries primàries 191.538 195.611 205.123 216.870 232.723 1.398,7 1.452,1

Construcció 194.306 202.323 212.261 226.451 241.092 1.449,0 1.507,5

Annexos de la construcció 194.492 200.522 208.741 218.732 229.446 1.379,0 1.445,8

Indústries de transformació 187.530 202.236 209.208 220.183 233.088 1.400,9 1.483,3

Garatges 180.006 182.042 190.362 204.583 214.733 1.290,6 1.382,7

Comerç d'alimentació 167.160 172.557 176.560 183.236 194.434 1.168,6 1.224,8

Comerç turístic 165.836 170.361 175.926 183.566 191.880 1.153,2 1.222,7

Serveis 172.699 179.354 186.126 197.920 210.828 1.267,1 1.330,6

Hoteleria 141.411 146.420 151.137 159.570 171.027 1.027,9 1.120,2

Serveis turístics 180.752 189.515 188.308 199.339 207.364 1.246,3 1.327,9

Organismes financers i assegurances 362.293 374.834 387.550 422.138 440.280 2.646,1 2.709,1

Professions liberals 177.944 180.114 188.799 201.722 212.068 1.274,6 1.364,2

Administració 238.366 241.781 252.468 260.773 274.498 1.649,8 1.706,3

Altres 115.613 120.138 126.217 135.617 148.235 890,9 962,0

Total 184.153 189.851 196.447 207.078 219.184 1.317,3 1.387,6

QUADRE 2.8

Salaris mensuals mitjans en elssectors d’activitat. 1997-2007

(valor mitjà anual)*

* La desagregació sectorial presentada a partir de l’exercici de 2003 correspon a la Classificació d’Activitats Econòmiquesd’Andorra (CAEA-99) i no permet establir una equivalència amb les dades dels anys anteriors. Per a la desagregació emprada

en les dades anteriors al 2003, vegeu l’annex de la pàgina 48.

Font: CASS.

GRÀFIC 2.13

Saldo d’altes i baixes totalsd’establiments actius.

1997-2007

Font: Departament de Comerç.

20071997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

-100

-50

0

50

100

150

200

250

300

Nombre locals

GRÀFIC 2.14

Variació percentual dels salaris mitjans en el conjunt

de l’economia. 1997-2007 (percentatge d’increment

nominal en relació amb l’anyanterior)

Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances.

20071997 1999 2001 2003 2005

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00


reduït en la base econòmica del país, però en altresaquesta situació afecta un nombre important de tre-balladors.

Òbviament, els sectors que van aconseguir incre-ments de salaris superiors a la taxa mitjana van mi-llorar la seva posició relativa, la qual cosa afecta es-pecialment els treballadors del sector financer. Detota manera, la divergència entre les branques queproporcionen retribucions més altes als assalariats i lesque se situen en una posició relativa pitjor va conti-nuar sent força important, malgrat que els treballadorsdel serveix domèstic –que, com s’ha vist, estan entreles posicions més baixes– van aconseguir un augmentde salaris superior a la taxa mitjana.

Pel que fa a l’evolució dels preus, l’any 2007 el va-lor de l’índex de preus de consum (l’IPC) es va situaren un 3,9%, xifra que es pot considerar relativamentelevada –ja que se situa com la més alta des de l’any2000– i que comporta un augment de quasi set dèci-mes percentuals en relació al valor del 2006. En unaconsideració més detallada per tipus de productes,tres dels cinquanta-set subgrups en els quals es dife-rencia l’índex van incidir de manera especialment in-tensa en la pujada global dels preus: el de combusti-bles líquids i altres –que van pujar un 18%–, el decarburants i lubricants –amb una pujada del 14,1%–,i el de llet, formatge i ous –amb un creixement del13,2%–. Evidentment, el trasllat de les pujades depreus del petroli als consumidors explica en gran me-sura la dinàmica seguida pels dos primers subgrupsesmentats (quadre 2.9).

Entre els deu grups de productes existents, elsmés inflacionistes van ser el d’habitatge, l’aigua, el gas,l’electricitat i altres combustibles, que, d’altra banda,absorbeixen un percentatge considerable del pressu-post familiar. Els grups que van tenir un comporta-

ment més moderat van ser el d’esbarjo, espectacles icultura, el de mobles, estris domèstics i serveis per ala llar i el de vestit i calçat. Els dos grups de produc-tes amb més pes en la despesa domèstica, el d’ali-ments, begudes i tabac, i el de transport, van registrarpujades del 3,1% i del 4%, respectivament, amb laqual cosa la seva incidència en la taxa global també vaser rellevant.

D’altra banda, és interessant constatar el notableparal·lelisme que s’aprecia entre l’indicador de preusdel Principat i els corresponents a Catalunya i Espa-nya, mentre que apareix poc vinculat a la marxa quesegueix aquest mateix indicador en l’economia fran-cesa. Això s’ha de relacionar amb la forta interrelacióque manté Andorra amb l’economia espanyola que,de manera quasi inevitable, trasllada les tensions inflacionistes que afecten l’Estat veí al teixit econò-mic andorrà. Tanmateix, cal assenyalar que el darrer trienni l’evolució de l’IPC d’Andorra segueix una di-nàmica lleugerament més positiva que Espanya i Catalunya.

Un conjunt de dades que també aporta informaciód’interès en relació a l’evolució de la demanda sónles que reflecteixen la dinàmica de diversos indicadorsrelatius al consum, principalment de productes ener-gètics i del sector del transport i les comunicacions.Així, en el quadre 2.10 es recullen les xifres de matri-culació de vehicles, les de contractació de línies tele-fòniques de diferents tipus i les de tràfic telefònic,tant a escala nacional com internacional. Pel que fa ala matriculació de vehicles, l’any 2007 la xifra acu-mulada de matriculacions d’automòbils, motocicle-tes, camions i camionetes, i altres vehicles es va reduirnotablement, ja que va ser un 18,5% inferior a la del2006, la qual cosa representa la matriculació d’unamica més d’un miler de vehicles menys.

Euros

Sector 2003 2004 2005 2006 2007

Primari 964,2 1.044,5 1.138,5 1.255,1 1.298,9

Indústries manufactureres 1.508,9 1.585,0 1.680,1 1.801,7 1.901,9

Producció i distribució d’energia elèctrica 2.588,4 2.697,9 2.795,3 2.918,9 3.052,4

Construcció 1.536,5 1.611,9 1.707,9 1.836,2 1.904,6

Comerç i reparació de vehicles de motor 1.312,1 1.399,1 1.461,8 1.518,6 1.596,5

Hoteleria 1.147,6 1.226,6 1.286,6 1.349,7 1.406,4

Transport. Emmagatzematge i comunicacions 1.481,7 1.600,6 1.740,8 1.820,4 1.938,9

Sistema financer 2.963,5 3.146,5 3.259,3 3.714,7 4.049,2

Activitats immobiliàries i de lloguer 1.397,3 1.514,5 1.570,0 1.653,2 1.734,7

Administració pública i seguretat social 1.838,7 1.905,2 1.994,0 2.093,5 2.206,4

Educació 1.674,6 1.709,9 1.742,0 1.847,7 1.904,2

Activitats sanitàries i veterinàries 1.557,4 1.652,4 1.740,2 1.906,0 1.962,5

Altres activitats socials i de serveis prestats 1.300,3 1.385,5 1.469,6 1.546,8 1.558,4

Llars que ocupen personal domèstic 830,4 907,7 986,8 1.024,0 1.087,8

Organismes extraterritorials 1.290,8 1.275,8 1.424,3 1.566,6 1.619,5

Treball domèstic a la comunitat 829,6 792,8 839,1 1.031,0 1.055,0

Declarant voluntari sense activitat 1.255,2 1.452,0 1.589,2 1.242,2 1.333,8

Total 1.454,0 1.537,8 1.619,0 1.723,0 1.810,7

La inflació ha reduït la

taxa real de creixement dels

salaris a una de les més

baixes dels darrers anys,

tot i que amb notables

diferències segons els

sectors.

L’índex de preus de consum

ha crescut el 2007 un elevat

3,9%, seguint la pauta que

es manifesta en les

economies catalana i

espanyola.

Les pujades han estat

especialment altes en

l’habitatge, l’aigua,

el gas, l’electricitat i altres

combustibles.

La xifra de matriculacions

d’automòbils, motocicletes,

camions i camionetes,

i altres vehicles ha estat

inferior a la de 2006.


Ponderacions VariacióGrups i subgrups (x 10.000) anyal (%)

1. Aliments, begudes i tabac 2.114 3,11

1.1. Pa i cereals 286 3,66

1.2. Carn 550 3,05

1.3. Peix 280 0,07

1.4. Llet, formatge i ous 248 13,24

1.5. Olis i greixos 49 -10,39

1.6. Fruita 214 -1,97

1.7. Llegums i verdures 161 7,90

1.8. Sucre, confitures, mel, xocolata i confiteria 64 -2,87

1.9. Sal, espècies, salses i altres productes alimentaris 20 8,54

1.10. Cafè, te i cacau 15 5,65

1.11. Altres begudes no alcohòliques 46 4,54

1.12. Begudes alcohòliques 61 3,26

1.13. Tabac 120 -0,59

2. Vestit i calçat 794 1,72

2.1. Vestit, subministraments de vestit i accessoris de vestir 618 1,33

2.2. Reparació, lloguer i neteja de vestits 21 4,74

2.3. Calçat, reparació i lloguer de calçat 155 2,69

3. Habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles 1.946 8,45

3.1. Lloguer dels habitatges 1.268 5,97

3.2. Serveis i productes per a la reparació, millores i conservació de l’habitatge 229 4,91

3.3. Distribució d'aigua, deixalles i sanejament 73 5,92

3.4. Energia elèctrica 181 5,74

3.5. Gas 22 4,00

3.6. Combustibles líquids i altres 173 17,97

4. Mobles, estris domèstics i serveis per a la llar 523 1,09

4.1. Mobles, accessoris de mobiliari, catifes i revestiments de terra 89 -2,23

4.2. Articles tèxtils per a la llar i altres articles de mobiliari 40 2,15

4.3. Aparells per a la llar i accessoris (incl. reparacions) 56 1,25

4.4. Cristalleries, vaixelles i estris domèstics (incl. reparacions) 22 -4,52

4.5. Petites eines i articles no duradors per a la conservació de l’habitatge 154 8,93

4.6. Serveis domèstics i altres serveis 162 -2,95

5. Salut (despeses sense subvenció) 358 1,91

5.1. Medicines 85 -1,02

5.2. Altres productes farmacèutics, aparells i material terapèutic 55 -1,10

5.3. Serveis hospitalaris i extrahospitalaris de metges, infermers i altres 218 3,92

6. Transport 2.012 3,97

6.1. Automòbils nous 1.046 2,61

6.2. Altres vehicles per al transport personal 48 0,53

6.3. Pneumàtics, peces de recanvi i accessoris adquirits directament per a la llar 67 0,19

6.4. Carburants i lubricants 348 14,10

6.5. Despeses de reparació i manteniment als tallers, incloent grua 258 4,37

6.6. Altres despeses lligades a la utilització de vehicles 183 3,47

6.7. Transport interurbà 62 -12,38

7. Esbarjo, espectacles i cultura 562 0,49

7.1. Aparells d'imatge i de so 69 -9,22

7.2. Ordinadors personals 26 -12,36

7.3. Jocs, joguines, articles d'esport, de càmping i d’esbarjo a l’aire lliure 57 0,78

7.4. Suport d'enregistrament d'imatge i so 51 -11,45

7.5. Jardineria i animals de companyia 52 3,86

7.6. Serveis culturals i recreatius col·lectius 48 -4,39

7.7. Altres serveis culturals i recreatius 47 6,50

7.8. Llibres, diaris, revistes, altres impresos i articles de papereria 66 3,40

7.9. Viatges turístics tot inclòs (excepte assegurança del viatge) 146 -0,51

8. Ensenyament 102 2,16

8.1. Ensenyament, serveis d'allotjament, serveis mèdics i altres serveis auxiliars 20 5,08

8.2. Materials pedagògics 15 1,96

8.3. Cantines escolars i universitàries 67 1,97

9. Hotels, cafès i restaurants 690 3,04

9.1. Hotels, cafès i restaurants 690 3,04

10. Béns i serveis diversos 899 2,07

10.1. Salons de perruqueria i bellesa 115 4,02

10.2. Articles per a la cura personal 171 2,29

10.3. Joies i rellotges 39 8,38

10.4. Altres efectes personals 28 6,54

10.5. Telèfon, telègraf i tèlex 382 -0,34

10.6. Altres serveis no declarats abans 164 3,98

Total 10.000 3,87

QUADRE 2.9

Índex de preus de consum d’Andorra. 2007


D’altra banda, aquesta baixada dóna continuïtat aun moviment del mateix signe iniciat l’any anterior, enel qual la matriculació total de vehicles s’havia reduïten un 15,9%. El factor condicionant amb més pes enl’evolució d’aquest indicador és la matriculació de turismes, que aporta la xifra més elevada, amb unaàmplia diferència, al valor total. Tanmateix, l’any 2007

és remarcable la notable disminució que va registrarla matriculació de motocicletes (un 25,6%), clara-ment superior a qualsevol altre tipus de vehicle, encaraque la matriculació de turismes també va retrocedir un 17,2%. En definitiva, doncs, la marxa d’aquest in-dicador posa de manifest el retrocés del consum d’a-quest tipus de béns, que ja va començar amb forçacontundència l’exercici del 2006.

El nombre de línies telefòniques operatives pre-senta una evolució dispar entre les de tipus fix, quevan experimentar un moderat creixement, i les de te-lefonia mòbil, que van registrar un lleuger retrocés,després d’un prolongat període expansiu. Així, elnombre de línies fixes de telefonia va augmentarl’1,8%, seguint una pauta de creixement mesurat pràc-ticament continuada al llarg de la sèrie que es pre-senta. Les connexions de telefonia mòbil, en canvi,van disminuir un 0,8%, el que trenca la dinàmica defort creixement que seguia aquest indicador en anys

anteriors, ja que entre 1997 i 2006 aquestes línies s’ha-vien multiplicat per vuit. El creixement més importantel van registrar els canals ADSL, que l’any 2007 vanaugmentar un 26,8%, i, amb una taxa molt més mo-derada, també va augmentar el nombre de canalsXDSI en servei.

La utilització dels instruments de telefonia va man-tenir en tots els casos una tendència decreixent con-siderable, ja que el tràfic telefònic nacional va des-cendir un 21,7% i el tràfic internacional un 2,2%,valorats en hores de connexió. Igualment, es va reduirnotablement la utilització d’Internet. En conjunt, l’any2007 el tràfic telefònic va baixar un 15,9% en relacióa l’exercici anterior. En definitiva, aquest conjunt de

Ponderacions VariacióGrups i subgrups (x 10.000) anyal (%)

Grups especials

Subjacent 8.071 2,77

Aliments 1.852 3,37

Índex general sense tabac 9.880 3,94

Energia 724 15,49

Serveis (excloent el lloguer dels habitatges) 2.669 1,50

QUADRE 2.9

Font: Servei d’Estudis del Ministeri de

Finances (Butlletí mensual de conjuntura).

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Vehicles (unitats)

Turismes 2.980 3.307 3.631 3.636 3.540 3.768 4.166 4.286 4.491 3.768 3.119

Motos 260 337 431 384 590 868 822 1.207 1.266 1.153 858

Camionetes 169 250 272 304 326 295 333 335 397 286 250

Camions i autobusos 54 78 96 105 70 108 104 146 147 66 75

Altres 162 178 174 133 173 154 164 150 158 156 123

Telèfons (unitats)*

Línies telefòniques 31.980 32.946 33.607 34.215 34.505 34.922 35.171 35.040 35.444 36.507 37.153

Línies X25 173 211 196 207 208 197 - - - - -

Línies especialitzades** 1.424 1.410 1290 1.312 1.360 1.314 1.362 1.358 1.346 1.308 1.230

Canals XDSI 1.426 2.386 2.775 5.442 7.888 8.639 9.894 10.308 10.501 10.695 10.926

Telefonia mòbil 8.618 14.117 20.600 23.543 28.605 31.325 51.893 58.366 64.560 69.004 68.483

ADSL - - - - - 1.148 3.601 6.282 10.341 14.616 18.526

Tràfic telefònic (hores)

Tràfic nacional*** 1.396.746 1.529.986 1.946.993 2.921.564 4.515.068 5.663.051 6.160.961 6.802.148 6.537.726 5.410.439 4.235.250

Tràfic internacional 708.150 790.810 888.559 1.712.513 1.870.466 1.988.121 2.117.498 2.186.211 2.252.567 2.251.252 2.206.481

Internet - - - 1.156.194 2.459.754 3.285.298 3.363.927 3.136.660 2.697.409 1.890.944 894.794

Tràfic total 2.104.896 2.320.796 2.835.552 4.634.077 6.385.534 7.651.172 8.278.458 8.988.359 8.790.294 7.661.691 6.441.731

* A desembre de cada any ** Inclou també línies de dades i línies commutades *** Xarxa fixa i xarxa mòbil. Inclou també connexió a Internet

QUADRE 2.10

Indicadors de consum: matriculació de vehicles, nombre de telèfons i tràfic telefònic. 1997-2007

Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances

(Butlletí mensual de conjuntura, diversos números).

GRÀFIC 2.15

Evolució de l’Índex de Preus de Consum (IPC) a Andorra,França, Catalunya i Espanya.2002-2007

Font: Ministeri de Finaces i Eurostat.

2,5

3,5

4,5

2002 2004 200620052003 2007

3,0

4,0

Andorra

Catalunya

Espanya

França

Malgrat l’augment

del nombre de línies i

instruments de telefonia,

les condicions

econòmiques generals

semblen haver afectat

desfavorablement llur ús.


dades revela que, malgrat l’augment en termes globalsdel nombre de línies i instruments de telefonia, lescondicions econòmiques generals semblen haver im-pactat desfavorablement sobre l’ús d’aquests instru-ments.

Pel que fa a les dades de consum de productesenergètics i de combustibles, constitueixen un indi-cador interessant de la marxa de les activitats econò-miques, encara que també tenen algunes limitacions.En primer lloc, cal tenir en compte que, malgrat queel consum d’energia té una relació molt directa ambl’activitat productiva, també hi influeix en alguns ca-

sos –com l’hoteleria– l’evolució de la climatologia,factor que encara té un impacte més evident en el casdel consum domèstic. Per altra banda, en els con-sums energètics, i especialment en la utilització delscombustibles, les millores d’eficiència que s’aconse-gueixen progressivament i les mesures d’estalvi apli-cades poden introduir una certa infravaloració de la intensitat del creixement econòmic, si s’interpreta enfunció de l’evolució d’aquests indicadors.

L’any 2007 el consum d’energia elèctrica va seguiruna pauta alcista, però el de carburants va experi-mentar una disminució de l’1,7%. Aquest descens va

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Consum elèctric (MW/h)

Usos domèstics 62.202 65.362 67.778 69.145 70.009 76.670 78.945

Construcció i annexos 4.364 5.000 6.748 9.353 9.129 7.652 7.749

Indústries 5.315 5.642 5.623 6.546 6.541 6.343 5.332

Distribució 50.833 53.695 56.157 58.141 61.695 65.699 71.772

Hoteleria i restauració 42.717 47.868 49.736 49.939 51.791 55.560 63.657

Serveis financers 11.702 12.849 13.709 14.920 17.530 18.641 19.556

Altres serveis 37.188 39.641 42.829 45.894 47.616 52.980 54.600

Enllumenat públic 3.826 4.252 4.023 4.486 4.749 5.077 5.151

Estacions esquí 7.872 10.537 12.894 14.995 18.608 16.409 14.944

Administracions 12.256 12.407 13.455 13.369 14.528 13.736 15.438

Altres distribuïdores 107.382 114.792 119.573 125.355 137.570 144.441 155.236

Total energia elèctrica 345.657 372.045 392.525 412.143 439.766 463.208 492.380

Importacions carburants (litres)

Gasolina súper 24.560.247 21.059.809 16.734.363 10.352.698 2.640.536 70.886 19.168

Gasolina sense plom 33.437.977 36.107.325 38.687.357 43.831.213 46.937.860 46.959.081 43.313.085

Gasoil locomoció 74.021.236 79.569.624 84.659.487 91.422.385 91.093.454 92.586.915 94.525.542

Fuel domèstic 47.508.454 52.256.471 57.157.845 55.897.931 59.208.811 62.549.565 65.345.942

Olis de motor 33.041 180.938 248.279 173.066 183.339 252.371 162.892

Petroli 1.390 100 6.906 - 5.369 - -

Querosè/carbureactors 198.000 139.000 341.000 184.591 177.203 159.500 60.600

Total carburants 179.760.345 189.313.267 197.835.237 201.861.884 200.246.572 202.578.318 203.427.229

QUADRE 2.11

Indicadors de consum: consum d’energia elèctrica i importació de carburants.

1997-2007

Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (But-lletí mensual de conjuntura, diversos números).

1. Primari: agricultura, silvicultura, ramaderia, altres activitats.

2. Indústries primàries: electricitat, pedreres, serradores.

3. Construcció: empreses constructores.

4. Annexos de la construcció: ceràmica, vidre, materials de construcció, guixaires, treballs públics, llosaires, fusteries, serralleries, ascensors,

pintura, tapisseries, electricitat.

5. Indústries de transformació: arts gràfiques, mobles, tabacs, fleques, begudes, cafè, alimentació, gèneres de punt, filats i teixits, pells i cuirs,

matalasseria, altres activitats.

6. Garatges: mecànica general, planxisteria, electricitat de l’automòbil.

7. Comerç d’alimentació: alimentació, exportació-importació, begudes, gelats, peixateries, carnisseries, productes de l’agricultura, confiteria.

8. Comerç turístic: vestits, pells, sabates, merceria, ferreteria, papereries, drogueries, farmàcies, mobles, electrodomèstics, tabac, acer inoxidable,

material d’oficina, ràdio, fotografia, antiguitats, basars, esports, joguines, perfumeries, grans magatzems, articles de viatge, joieries, perles,

floristeries.

9. Serveis: venda d’automòbils, accessoris, estacions de servei, pupil·latge, compravenda, rentatge d’automòbils, electricitat, gas, carburants,

perruqueries, fotògrafs, ràdio i televisió, ensenyament privat, immobiliàries, barberies, tintoreries, autoescoles, modistes, sastres, neteja,

transport de passatgers, taxistes, transport, representacions, publicitat, informàtica, agències, comptables, gestories, sanitat privada, altres

activitats.

10. Hoteleria: hotels, residències, restaurants, caves, bars, càmpings, pensions, pàrquings.

11. Serveis turístics: institucions esportives, cinemes, sales de festes, excursions, estacions d’esquí, atraccions, altres activitats.

12. Organismes financers i d’assegurances: bancs, companyies financeres, assegurances, agents de duanes.

13. Professions liberals: enginyers, arquitectes, decoradors, metges, dentistes, anàlisis clíniques, òptics, massatgistes, notaris, advocats.

14. Administració: general, Seguretat Social, clíniques, foment, justícia, afers socials, serveis públics, altres activitats de l’Administració.

15. Altres: clubs, associacions, protecció civil, pensionistes, rendistes, personal domèstic.

ANNEX

Activitats que inclouen els sectors utilitzats en laclassificació dels quadres

de l’apartat 2.2

L’any 2007 el consum

d’energia elèctrica va

seguir una pauta alcista,

al revés del de carburants.


derivar principalment de la significativa reducció re-gistrada en el consum dels carburants destinats altransport, ja que el de gasolina va baixar un 6,9% i elde gasoil de locomoció va descendir un 3,7%, mentreque el consum de fuel domèstic va augmentar un4,4% (quadre 2.11). Òbviament, els forts augments depreus d’aquest tipus de productes, als quals s’ha fet referència anteriorment, permeten explicar en granpart aquests moviments.

El consum elèctric, per la seva banda, va aug-mentar durant l’any 2007 un 3,8%. Els creixementsmés rellevants els van registrar les administracions pú-bliques, el sector financer i les estacions d’esquí, ambincrements superiors al 12% en tots els casos. En sen-tit contrari, la construcció va experimentar una bai-xada del 8,8% en el consum d’electricitat i les indús-tries, d’un 2,2%. La resta d’usuaris van augmentar elconsum elèctric en percentatges més moderats que elstres sectors esmentats abans, però en alguns casostambé significatius, com l’hoteleria i restauració, amb un increment del 6,2%, i l’enllumenat públic,amb un 5,7%. Per tant, la pauta general dels principalsgrups consumidors d’energia elèctrica –incloent-hiels usuaris domèstics– durant l’any 2007 va ser crei-xent, tot i que dos dels sectors productius que afron-ten les dificultats més clares, com són la construcciói la indústria, van seguir la tendència contrària.

2.3. Sector primari, indústria i construcció

Les dades, ja presentades, dels treballadors afiliats a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitatpermeten obtenir una primera valoració respecte a la importància relativa de cada branca. En el cas dels

sectors tractats en aquest epígraf, la informació que espot afegir és bastant escassa, encara que es pot comple-tar en alguns casos amb altres indicadors addicionalsque permeten aconseguir una perspectiva més afinadade la situació i de l’evolució de les diferents branques.

Sector primariPel que respecta al sector primari, les dades de l’afi-liació a la CASS evidencien ja la importància escassad’aquest tipus d’activitats en la base productiva delPrincipat, atès que la participació d’aquesta branca en l’afiliació total l’any 2007 era de tan sols el 0,34%,percentatge que, d’altra banda, s’ha mantingut establedurant el darrer quinquenni. Tot i això, hi ha dues activitats que mantenen encara una certa rellevància,per les rendes que proporcionen als agricultors, i quecontinuen tenint un cert pes econòmic com són elcultiu del tabac i la ramaderia.

De fet, ambdós tipus d’activitat tenen una prolon-gada tradició al país, per més que, tal com denoten lesdades disponibles, els darrers anys segueixen unapauta regressiva apreciable. Així, en el cas de la ra-maderia, les xifres totals de la cabana ramadera mos-tren una línia declinant els darrers anys, que l’any2007 es va produir de manera encara més acusada.D’aquesta manera, el bienni 2003-2004, el total decaps de bestiar de les explotacions ramaderes del países trobava entorn a 5.500 i el bienni següent, 2005-

2006, se situava ja al voltant de 5.300. L’any 2007 esva donar una baixada força brusca, ja que la cabanaramadera total va descendir fins als 4.852 caps.

D’acord amb això, el retrocés registrat en termesrelatius va ser força significatiu, del 8,9%. Tanma-teix, cal tenir en compte que les xifres globals sumencaps de bestiar de diferents tipus, la importància eco-nòmica dels quals és molt dispar. De fet, la part àm-pliament majoritària de la cabana total correspon albestiar oví i cabrum, que l’any 2007 representaven el52,1% de la cabana total, mentre que el bestiar bovímantenia una participació del 30,5% i l’equí del17,4%. Evidentment, si es considerés el valor de mer-cat de cada tipus d’animal, el pes relatiu de cada grupvariaria considerablement.

La participació elevada dels animals ovins i ca-brums en el conjunt de la cabana ramadera fa que laseva evolució condicioni de forma important la dinà-mica global. D’altra banda, l’observació de les dadespermet veure que els darrers anys és aquest grup el queha marcat la dinàmica global de la cabana ramadera,mentre que els altres dos es mantenen bastant estables.

De fet, l’any 2007 va ser el bestiar oví i el cabrum elsque van provocar la baixada significativa en el nombretotal de caps, ja que van passar d’una xifra de 3.032

2004 2005 2006 2007

83.610 84.203 84.772 86.913

7.785 7.149 12.604 11.494

5.386 5.110 5.260 5.156

76.282 74.953 76.726 78.358

68.778 68.430 70.240 74.593

21.536 22.560 23.524 26.577

57.617 61.889 66.643 67.733

5.710 5.873 6.236 6.592

16.983 16.102 16.218 18.224

17.102 17.818 19.196 22.357

164.720 171.375 174.204 178.594

525.509 535.462 555.624 576.591

2.016 - - -

42.419.116 40.038.113 36.218.624 33.724.557

102.407.277 105.204.653 106.993.438 103.065.935

69.351.623 73.243.794 63.589.706 66.396.534

- - - -

- - - -

- 1.056 101.093 141.367

214.180.032 218.487.616 206.902.861 203.328.393

L’activitat ramadera

és minsa, si bé el boví

podria presentar unes

expectatives de

manteniment o de

moderada millora.


animals l’exercici del 2006 a 2.527 l’any següent, laqual cosa implica una disminució del 16,7%. En canvi,el bestiar boví, amb un nombre de 1.478 caps, va re-gistrar un augment del 3,1% i el bestiar equí va dismi-nuir un 1,4%, i es va situar en una xifra de 847 caps.

En conjunt, doncs, la importància de l’activitat ra-madera és força minsa, si bé, en determinats seg-ments –especialment el boví–, pot presentar unes ex-pectatives si més no de manteniment o de moderadamillora. Evidentment, per les pròpies característiquesd’aquest tipus d’activitat, a curt termini és normalque el nombre de caps de bestiar registri algunes oscil·lacions. Tanmateix, si s’observa l’evolució de les dades al llarg de la darrera dècada, s’aprecia unatendència lleugerament creixent en el bestiar boví,mentre que la resta de la cabana ramadera tendeix adisminuir moderadament. De tota manera, les carac-terístiques de la base econòmica i del territori del paíslimiten inevitablement l’abast de les activitats primà-ries, sense que això hagi d’entrar en contradicció ambun suport a les activitats agrícoles que pot contribuira un ús més equilibrat del territori.

Com s’ha dit, el cultiu del tabac també ha tinguttradicionalment una presència d’una certa rellevànciaen l’activitat agrària del Principat, però la seva ex-pansió va ser especialment notable a partir de mitjananys vuitanta, de manera que en poc més de quinzeanys la producció de tabac es va multiplicar quasi perquatre vegades. Així, l’any 1997, en el qual es va as-solir el màxim històric del país en la collita de tabac,el volum de producció es va situar en 1,05 milions de quilos, mentre que el 1980 la collita era una micainferior als 266.000 quilos.

Després de l’any 1997, la producció de tabac va bai-xar molt ràpidament, de manera que el nivell de pro-ducció assolit l’any 2000 se situava en un valor bastantsimilar al que es mantenia els anys 1982-1983. A par-tir de l’any 2000 el volum de la collita de tabac s’hamantingut en quantitats força estables, entre valorsmínims de l’ordre de 315.000 quilos i un màxim de340.000 quilos, marges dins els quals es va mantenirla recol·lecció del 2007.

L’estabilització de la producció de tabac que s’ob-serva després de l’any 2000 és conseqüència delsacords adoptats entre els colliters i els industrials,que determinen les quantitats en què s’han de situarles collites i que estableixen valors màxims de 335.000

quilos. En aquests acords es fixa, igualment, la re-muneració per quilo de tabac que reben els agricultors.En resum, el sector del tabac ha mantingut unes con-dicions de considerable estabilitat els darrers anysque, amb molta probabilitat, es mantindran durantels propers exercicis.

La distribució territorial del cultiu de tabac apareixcondicionada per l’extensió i per les condicions oro-gràfiques de cada parròquia, encara que també per lacompetència d’altres activitats en l’ocupació de l’espai.D’aquesta manera, aquest conreu presenta un grau im-portant de concentració a les parròquies de Sant Juliàde Lòria i la Massana, mentre que, en sentit contrari,Canillo i Escaldes-Engordany són les parròquies en lesquals el cultiu del tabac té una menor presència, ambuna participació en la collita total notablement inferior.

Sector industrialPassant a les activitats transformadores, el sector in-dustrial també manté un pes relatiu més aviat minsoen l’estructura productiva del país, com ja posaven demanifest les dades d’ocupació que s’han presentat an-teriorment. D’acord amb aquestes dades, l’any 2007

les persones afiliades a la seguretat social enquadradesen els sectors de les indústries manufactureres i de la producció i distribució d’energia elèctrica represen-taven el 4,4% de la mà d’obra total. Per tant, aquestes dades permeten captar la importància relativa escas-sa de l’activitat industrial en la base productiva delpaís. A més, l’evolució seguida per aquest indicador iles condicions estructurals de la base productiva delpaís posen de manifest les limitades expectatives fu-tures d’aquest sector en l’economia andorrana.

A banda de les dades d’afiliació a la seguretat so-cial, és poca la informació que es pot afegir en relacióa l’activitat industrial que pugui proporcionar algunanoció de l’evolució general del sector o, més específi-cament, d’alguna de les branques transformadores.Una de les fonts que pot aportar algun indici, encaraque sigui molt parcial, són les dades dels movimentsd’altes i baixes d’establiments a les diferents bran-ques de la indústria, que es recullen en el quadre 2.12.Aquestes dades –que de manera agregada s’han pre-sentat ja en el quadre 2.7–, comporten, però, serioseslimitacions que cal tenir en compte per a la seva uti-lització i interpretació.

En efecte, com que es tracta d’estadístiques d’au-toritzacions administratives, no es pot conèixer la im-portància relativa que té cada moviment d’alta o de bai-xa, de manera que un sol moviment en un sentit potsuperar –quant al nombre de treballadors o el volumd’activitat econòmica que afecta– a un nombre elevatde moviments en sentit contrari. Tot i això, a falta d’al-tres indicadors més fiables, aquestes dades poden proporcionar alguna noció respecte a les branquesque, en funció d’aquesta variable, tendeixen a reforçarla seva posició o bé segueixen la dinàmica contrària.

Pel que fa a les activitats industrials –fent abstrac-ció, per tant, de la construcció i activitats relacionades

A partir del 2000 la collita

de tabac s’ha estabilitzat

dintre d’uns marges que

s’han mantingut en

la recol·lecció del 2007.


que també s’inclouen en el quadre 2.12, però a lesquals es farà referència després– es pot apreciar quel’any 2007 el saldo d’altes i baixes va assolir un valorde signe negatiu, situació que reprodueix la que es varegistrar l’exercici del 2006, però que difereix sensi-blement dels resultats registrats el trienni anterior.

En concret, l’exercici del 2007, les baixes en elnombre d’establiments actius van superar en 4 movi-ments les altes, quantitat molt semblant al saldo re-

gistrat el 2006, que va ser de -5. En canvi, el trienni2003-2005, el saldo mitjà anual va ser de 7 movimentsamb signe positiu, és a dir, es va produir una creacióneta anual d’aquest nombre d’establiments. Per tant,l’afebliment de l’activitat industrial, segons aquestavariable, va començar a ser perceptible l’exercici del2006 i ha mantingut un to molt semblant l’any següent.

Per branques, en quatre casos (indústries de lafusta, fabricació de productes metàl·lics, construcció

Les dades disponibles

indiquen un afebliment

de l’activitat industrial,

perceptible des de

l’exercici del 2006,

excepte en el sector d’arts

gràfiques i similars.

1998 1999 2000 2001 2002

Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes

Indústries de productes alimentaris i begudes 4 1 1 2 3 2 4 5 3 2

Indústries del tabac 0 0 1 1 0 1 1 0 0 0

Indústries tèxtils 0 0 0 0 0 0 2 0 1 0

Indústries de la confecció i de la pelleteria 0 1 1 0 0 0 1 3 2 0

Indústries de la fusta llevat de mobles 3 0 5 0 8 2 2 2 3 2

Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats

5 3 9 3 8 5 4 5 6 2

Indústries químiques 2 0 1 0 1 1 0 1 0 1

Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 0 0 0 0 0 1 2 0 0 0

Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics

0 0 0 0 0 0 0 0 1 2

Metal·lúrgia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària 2 0 2 0 2 1 2 0 4 1

Indústries de la construcció de maquinària 2 0 4 0 2 0 1 0 1 3

Fabricació de maquinària i materials elèctrics 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Fabricació de materials electrònics 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Fabricació d'instruments medicoquirúrgics i de precisió 0 0 2 0 1 0 3 0 0 1

Fabricació d'altres materials de transport 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Fabricació de mobles 6 3 5 0 5 4 0 4 1 4

Reciclatge 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Producció i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua calenta 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Captació, depuració i distribució d'aigua 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Construcció 67 33 72 36 61 33 65 41 68 41

Total 91 41 103 42 91 50 87 61 90 59

2003 2004 2005 2006 2007


Indústries de productes alimentaris i begudes 2 3 5 2 5 2 3 5 4 2

Indústries del tabac 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0

Indústries tèxtils 0 1 2 1 1 0 0 0 1 1

Indústries de la confecció i de la pelleteria 1 1 3 1 1 3 0 0 1 0

Indústries de la fusta llevat de mobles 2 3 1 4 2 4 2 3 0 3

Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 9 3 9 2 7 2 8 6 10 5

Indústries químiques 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0

Fabricació de productes de cautxú

i matèries plàstiques 0 1 0 1 0 0 0 1 0 0

Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 1 1 0 1 0 1 0 1 1 0

Metal·lúrgia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària 5 2 6 1 1 0 3 0 1 4

Indústries de la construcció de maquinària 1 1 3 2 3 0 3 1 0 2

Fabricació de maquinària i materials elèctrics 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Fabricació de materials electrònics 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Fabricació d'instruments medicoquirúrgics i de precisió 3 2 1 2 1 0 0 1 0 0

Fabricació d'altres materials de transport 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Fabricació de mobles 1 0 5 0 3 3 1 6 1 6

Reciclatge 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Producció i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua calenta 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Captació, depuració i distribució d'aigua 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0

Construcció 80 57 87 43 96 46 105 92 43 42

Total 105 77 122 60 120 62 125 117 62 65

QUADRE 2.12

Moviment d’establiments registrat en activitats industrials i construcció. 1998-2007



de maquinària i fabricació de mobles) les baixes d’es-tabliments actius van superar les altes i en un nombreidèntic (indústries de productes alimentaris i begudes,indústries de la confecció, arts gràfiques i productesminerals no metàl·lics) es va donar la situació con-trària. En dotze branques més el saldo va ser zero.

La branca que va mostrar un major dinamisme vaser la de les arts gràfiques, impremta i edició, en laqual les altes van superar les baixes en cinc movi-ments, seguida de les indústries alimentàries i de be-gudes, en les quals el saldo va ser de dues noves uni-tats. En sentit contrari, la fabricació de mobles i lesindústries de la fusta van destacar com les que vanperdre més establiments, cinc i tres, respectivament.També de tres unitats amb signe negatiu va ser el sal-do de la branca de fabricació de productes metàl·lics,seguida de la de construcció de maquinària, que va re-gistrar una reducció de dos establiments.

En conjunt, les branques que van tenir un saldonegatiu de creació d’establiments van sumar un total de13 establiments desapareguts, mentre que se’n van cre-ar 8 en les activitats que presentaven saldo positiu. Pertant, es pot inferir d’aquestes dades que les branquesdel segon grup assenyalat tendeixen a reforçar la sevaposició relativa en la base transformadora del Principat,mentre que les primeres seguirien la pauta contrària.

Una altra informació que aporta referències res-pecte a la marxa del sector industrial –en aquest cas,de caràcter qualitatiu– és la que s’inclou en les en-questes de conjuntura que elabora semestralment laCambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra,adreçades a les empreses dels diferents sectors d’ac-tivitat, entre els quals apareix la indústria.

Pel que fa a la valoració que efectuaven els em-presaris de la indústria sobre l’evolució durant l’any2007 de les principals variables, es detectava una per-cepció de les condicions del mercat per part dels agentsclarament pessimista, atès que un 50% dels indus-trials considerava que la xifra de negocis havia empit-jorat i un 38% més que s’havia mantingut a un nivellsimilar. En relació a la cartera de comandes, el 51% delsempresaris de la indústria qualificava com a baixesles comandes i un 36% estimava que eren normals.

En canvi, pel que fa a la inversió, un 56% de lesempreses enquestades responia que durant el 2007

s’havien mantingut amb xifres similars a l’any anteriori un 16% que havien augmentat, mentre que el 29%

dels empresaris reconeixia una reducció de la inver-sió. En el cas de l’ocupació, la valoració era una micamés desfavorable, ja que el 39% dels empresaris de laindústria afirmava que tenia menys personal i un 53%

que havia mantingut la plantilla a un nivell semblantque l’any anterior.

Entre els factors que dificulten l’augment de laproducció, els industrials destacaven molt claramentla feblesa de la demanda, factor a què feien referènciaen un 80% dels casos, molt per damunt de qualsevolaltre, inclòs l’augment dels costos d’explotació, al qualal·ludien el 40% dels enquestats. Un 47% esmentavatambé l’increment de la competència com a una qües-tió important, mentre que la resta de factors rebien unaatenció molt inferior.

En definitiva, es dedueix de les valoracions delsempresaris que l’evolució seguida per la seva activi-tat l’any 2007 i les expectatives de cara al futur més im-mediat presentaven un caire bastant negatiu. Pel quefa a aquesta darrera qüestió, la perspectiva que pre-veien els industrials per a l’any 2008 apuntava a unatendència baixista de la xifra de negocis en un 67% iúnicament un 2% dels empresaris consultats consi-deraven probable un augment de les vendes. Tambéanticipaven en un 63% dels casos que reduirien elvolum d’inversió i un 37% esperava mantenir-lo, sen-se que en cap cas tinguessin previst augmentar-lo.

ConstruccióEn el cas del sector de la construcció i activitats an-nexes, les dades de moviments en el nombre d’esta-bliments durant l’any 2007 proporcionen també unaprimera informació general en relació a l’evolució general de les empreses. D’acord amb això, el saldopositiu, de tan sols una unitat, que va assolir aquestindicador denota un canvi força radical de la ten-dència que s’observa en tota la sèrie presentada en el quadre 2.12.

En efecte, per a tot el període 1998-2007, recollit enla sèrie, durant els vuit primers anys el saldo net decreació d’establiments va assolir una mitjana de 33,però l’any 2006, tot i que es va mantenir la dinàmicade creació neta d’establiments, el nombre va baixarfins a 13, és a dir una xifra clarament inferior a la delsexercicis anteriors. I, l’any 2007, aquesta pauta baixistava tenir continuïtat d’una manera encara més acusa-da ja que, com s’ha vist, el saldo net de creació d’es-tabliments va adoptar un valor d’una unitat.

En funció d’això, es pot interpretar que el cicle ex-pansiu del sector de la construcció ja va mostrar elsprimers símptomes d’esgotament l’any 2006 i queaquesta situació es va posar de manifest amb méscontundència l’exercici del 2007.

Aquesta apreciació ve corroborada per les dadesd’un altre indicador que permet apreciar amb unaconsiderable precisió el ritme d’activitat que segueixel sector de la construcció i que també fa possible unavaloració més detallada, tant a escala territorial comsegons diferents segments dins el conjunt de l’activitat

El cicle expansiu de la

construcció va mostrar

els primers símptomes

d’esgotament l’any

2006 que s’han repetit

decididament el 2007

i que els darrers anys

ha penalitzat de forma

contundent l’excés

d’oferta acumulat en el

mercat dels apartaments.


constructiva. Es tracta de les estadístiques que quan-tifiquen la superfície autoritzada per als diferents ti-pus d’edificacions, indicador que es pot considerarque anticipa l’evolució del conjunt d’aquest sector acurt i mitjà termini.

En el quadre 2.13 es presenten les dades referentsa la superfície autoritzada per a construccions, se-gons tres grans tipus d’usos –dos de caire residencial(apartaments i xalets) i un altre que agrupa les edifi-cacions destinades a activitats econòmiques (ofici-nes i despatxos, naus, comerços i magatzems, hotels,garatges, etc.)– per a cadascuna de les parròquies delpaís durant el període 1997-2007.

Aquestes estadístiques permeten avaluar l’activi-tat desenvolupada pel sector de la construcció i les expectatives dels empresaris respecte a l’evolució delmercat en un futur pròxim. Tot i això, també convématisar que fan referència a unitats físiques de su-perfície que, en funció del tipus d’utilització a què esdestinin les construccions i de la ubicació a què cor-responguin, assoliran valors de mercat prou dispars.

Igualment, en la mesura que es tracta de dades re-ferents a autoritzacions administratives obtingudes,no comporten una execució immediata, sinó que el ritme de realització pot variar significativament enfunció del comportament de la demanda. Això vol dirque, en una circumstància recessiva com la que vaafrontar el sector de la construcció l’any 2007, les au-toritzacions obtingudes en exercicis anteriors influei-xen en el ritme amb què els agents executen les sevesactuacions i, per tant, tendeixen a alentir el desenvo-lupament de nous projectes.

I, en efecte, per a l’exercici del 2007, aquestes da-des revelen una notable contracció de l’activitat cons-tructiva, que ja es va començar a evidenciar el bien-ni anterior, però que l’any de referència encara es vaaguditzar sensiblement. En valors absoluts, la super-fície total autoritzada va assolir una xifra de 74.371 m2,cosa que, en relació a l’any 2006, comporta una bai-xada del 33,1%. D’altra banda, aquest retrocés sesuma als registrats els anys 2005 i 2006, que van serdel 70,1% i del 38,7%, respectivament.

Com a resultat d’aquesta seqüència descendent, esva passar d’una superfície autoritzada per a tota menade construccions de 605.751 m2 l’any 2004 als pocmés de 74.000 m2 que van rebre autorització l’exerci-ci del 2007. Evidentment, aquestes xifres palesen ambforça claredat la brusca frenada que ha registrat elsdarrers anys el sector de la construcció, tendènciaque s’ha vist corroborada amb prou contundència l’últim exercici de la sèrie.

El gràfic 2.16, en el qual s’ha representat el valortotal de la superfície autoritzada per a construccions

en el període 1997-2007, permet apreciar la intensitati continuïtat de la fase recessiva que travessa el sectorde la construcció a partir de l’any 2005 i, en especial,el bienni 2006-2007. De fet, per trobar una xifra simi-lar a la que es va assolir l’any 2007 per a aquest indi-cador cal remuntar-se al 1993, any en què, de totamanera, es va aconseguir un valor superior (prop de90.000 m2). Per tant, s’ha d’entendre que la inviabili-tat de mantenir en el temps una fase expansiva de laintensitat i prolongació com la que va viure el sectorentre el 2001 i el 2004 va donar pas a una contracciódel mercat inevitable, que es pot preveure que es man-tindrà fins que la demanda pugui absorbir els exce-dents d’obra existents.

Distribució de superfície autoritzada per usosLa desagregació de les dades globals de superfície au-toritzada per a construccions segons els tipus d’usosprevistos permet apreciar el pes determinant que as-soleixen les edificacions destinades a apartaments i laseva influència en la dinàmica global. Així, en el con-junt del decenni 1997-2006, un 74,6% de la superfícietotal que es va autoritzar per a noves construccions estava destinada a apartaments, el 17,8% a altres usosi solament un 7,6% corresponia a xalets.

Per a l’any 2007, en canvi, la superfície autoritzadaque es preveia destinar a apartaments representava

GRÀFIC 2.16

Superfície total autoritzada pera construccions. 1997-2007 (m2)

Font: Quadre 2.13.

600.000

1997 2001 200520031999 2007

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

Tendència

GRÀFIC 2.17

Superfície autoritzada per aconstruccions, segons tipusd’ús. 1997-2007 (m2)

Font: Quadre 2.13.

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

20071997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Apartaments

Xalets

Altres


solament el 59,3% del total, és a dir més de 15 punts per-centuals per sota del pes relatiu que mantenia aquestsegment de l’edificació durant el conjunt de la dècadaanterior. La participació dels xalets, en canvi, era del15% i la de la resta d’usos del 25,7%. Per tant, semblaclar que, dins el conjunt de l’activitat del sector de laconstrucció, la part destinada al mercat residencialplurifamiliar va ser la que va resultar més vulnerableal retraïment de la demanda.

Si la comparació es fa amb les xifres de l’exercici del2006, la disminució de la superfície destinada a apar-taments registrada l’any 2007 va ser especialment notable, ja que va assolir un 48,7%, mentre que la su-perfície autoritzada per a xalets quasi es va duplicar ila prevista per a altres usos va baixar un 3,8% (quadre2.13 i gràfic 2.17). La major sensibilitat del segmentdel mercat dels apartaments a les condicions més des-favorables de la demanda sembla, doncs, patent.

Si bé, com es pot observar en el gràfic 2.18, la par-ticipació relativa de cada segment de l’activitat cons-tructiva en la superfície autoritzada total registra variacions apreciables al llarg del temps, en termes

generals, el percentatge que absorbeix l’edificació d’apartaments és àmpliament majoritari. De fet, en elsanys compresos entre el 1985 i el 2007, únicament endues ocasions –el bienni 1986-1987–, a més de l’exercicidel 2007, aquesta participació va ser inferior al 60%.

En comparació amb la construcció de xalets, sem-bla molt lògic que l’edificació residencial plurifamiliarsigui més sensible a les condicions desfavorables delmercat, tot i que, en el cas de les construccions desti-nades a activitats econòmiques, no necessàriamenthauria de seguir una pauta molt diferent. Es desprènd’això que el canvi de cicle ha penalitzat durant elsdarrers anys de forma especialment contundent l’ex-cés d’oferta acumulat en el mercat dels apartaments.

Distribució de superfície autoritzada per parròquiesPel que fa a la distribució territorial de la superfície autoritzada per a construccions, cal destacar la con-centració que l’any 2007 s’aprecia a la parròquia de laMassana, que absorbia el 46,5% del total nacional, seguida a una considerable distància per Escaldes-

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Apartaments

Canillo 7.922 17.901 18.780 17.118 31.051 27.947 43.695 167.891 72.119 16.557 6.221

Encamp 18.548 11.242 29.870 25.151 28.888 10.020 31.857 55.517 1.518 5.746 0

Ordino 14.922 20.285 17.095 18.552 12.217 25.038 11.416 46.851 31.547 7.085 2.809

La Massana 7.234 8.908 20.957 12.040 45.674 17.795 50.078 73.974 9.628 4.667 20.804

Andorra la Vella 9.217 36.385 48.122 27.344 104.767 47.267 107.911 46.599 3.623 4.943 0

Sant Julià de Lòria 5.653 10.672 17.324 11.867 35.376 6.362 9.923 45.081 6.796 21.758 1.736

Escaldes-Engordany 24.583 11.268 51.337 37.043 26.824 69.727 79.794 78.766 11.863 25.201 12.497

Total apartaments 88.079 116.661 203.485 149.115 284.797 204.156 334.674 514.679 137.094 85.957 44.067

Xalets

Canillo 1.897 1.567 2.814 1.944 2.126 2.461 5.825 6.435 2.018 234 1.108

Encamp 1.620 1.169 673 2.651 2.904 1.262 5.195 459 792 427 0

Ordino 375 1.683 3.381 2.027 601 2.053 905 975 840 711 282

La Massana 3.445 874 4.171 9.580 7.312 7.212 10.518 16.281 2.965 1.032 4.335

Andorra la Vella 3.156 3.465 479 1.296 958 0 2.833 3.771 0 0 0

Sant Julià de Lòria 987 2.676 2.903 4.271 1.731 1.997 6.785 4.474 0 658 5.421

Escaldes-Engordany 3.506 6.320 6.590 3.058 11.423 4.267 6.109 8.664 372 2.533 0

Total xalets 14.986 17.754 21.011 24.827 27.055 19.252 38.170 41.059 6.987 5.595 11.146

Altres edificis*

Canillo 4.568 6.204 2.930 36.704 20.724 54.126 10.537 24.531 8.751 12.500 4.730

Encamp 0 6.019 11.345 6.639 300 4.001 540 880 8.306 0 4.975

Ordino 4.949 4.283 0 3.357 440 503 2.165 3.580 1.400 2.886 0

La Massana 7.286 7.627 15.214 203 3.752 744 15.111 5.985 2.682 0 9.428

Andorra la Vella 5.442 17.766 3.973 9.558 22.189 6.102 35.590 5.419 9.681 0 0

Sant Julià de Lòria 240 1.800 2.062 616 5.669 2.281 12.745 0 6.248 4.525 25

Escaldes-Engordany 0 3.559 418 2.921 10.645 18.753 6.648 9.618 0 0 0

Total altres 22.485 47.258 35.942 59.998 63.719 86.510 83.336 50.013 37.068 19.911 19.158

Total construccions

Canillo 14.387 25.672 24.524 55.766 53.901 84.534 60.057 198.857 82.888 29.291 12.059

Encamp 20.168 18.430 41.888 34.441 32.092 15.283 37.592 56.856 10.616 6.173 4.975

Ordino 20.246 26.251 20.476 23.936 13.258 27.594 14.486 51.406 33.787 10.682 3.091

La Massana 17.965 17.409 40.342 21.823 56.738 25.751 75.707 96.240 15.275 5.699 34.567

Andorra la Vella 17.815 57.616 52.574 38.198 127.914 53.369 146.334 55.789 13.304 4.943 0

Sant Julià de Lòria 6.880 15.148 22.289 16.754 42.776 10.640 29.453 49.555 13.044 26.611 7.182

Escaldes-Engordany 28.089 21.147 58.345 43.022 48.892 92.747 92.551 97.048 12.235 27.734 12.497

Total construccions 125.550 181.673 260.438 233.940 375.571 309.918 456.180 605.751 181.149 111.133 74.371

* Inclou despatxos, magatzems i hotels.

QUADRE 2.13

Superfície autoritzada per aconstruccions 1997-2007 (m2)

Font: Servei d’Estudis del Ministeri de

Finances (Butlletí mensual de conjuntura).


Engordany i Canillo, amb participacions del 16,8% idel 16,2%, respectivament. Així, les tres parròquiesassolien conjuntament el 79,5% de la superfície au-toritzada per a construccions en el conjunt del país.

Atès el pes relatiu del grup dels apartaments en elvalor global, és aquest concepte el que tenia més in-fluència en la distribució territorial de la superfície to-tal. Així, la superfície autoritzada destinada a aparta-ments en el cas de la Massana, que va ser de 20.804 m2,va absorbir el 47,2% del total autoritzat per a aquest úsl’any 2007 i el 28% de la xifra total de tots els usos. Pertant, aquesta circumstància va influir significativa-ment en la participació elevada mantinguda per laMassana l’any 2007 en aquesta variable, situació que,per la resta, és inhabitual en aquesta parròquia.

De fet, per al conjunt de la sèrie que es presenta enel quadre 2.13, la proporció de l’espai total destinat aconstruccions al país que correspon a la Massana en-tre els anys 1997 i 2006 es mou entre un mínim del5,1% i un màxim del 16,6%, lluny, doncs, del 46,5%

que va assolir l’exercici del 2007. Si es consideren elsvalors agregats de la totalitat del període 1997-2007, esconstata que Canillo va ser la parròquia on la super-fície autoritzada per a tota mena de construccions vaassolir el valor més elevat, de quasi 642.000 m2, la qualcosa equival al 22% del total del país.

Amb participacions individuals inferiors, però quesi es considera la unitat funcional urbana que integrencomportaria una altra valoració, apareixen Andorra laVella, amb un percentatge del 19,5%, i Escaldes-Engordany, amb el 18,3%. La Massana se situava enquart lloc, amb una aportació del 14%. En conse-qüència, la distribució territorial de la superfície auto-ritzada per a construccions l’any 2007 s’aparta neta-ment de la pauta observable els exercicis anteriors, jaque a Andorra la Vella no es va donar cap autoritza-ció, mentre que la Massana absorbia una quantitatinusualment alta.

La comparació entre les dades de superfície auto-ritzada total de l’any 2007 i les de l’exercici anterior pera les diverses parròquies revela baixades considera-bles en tots els casos, amb l’excepció, ja assenyalada,de la Massana. Òbviament, la més forta es va donar enel cas d’Andorra la Vella –ja que el valor va passar a serzero– i, amb percentatges de reducció superiors a lamitjana del país, es van situar Sant Julià de Lòria i Or-dino, un 73% en el primer cas i un 71,1% en el segon.

També va caure de manera considerable la superfí-cie autoritzada per a construccions en els casos de Ca-nillo –un 58,8%– i d’Escaldes-Engordany –un 54,9%–,mentre que la reducció registrada per Encamp va sermés moderada, del 19,4%. En tot cas, aquest conjuntde xifres posa de manifest que la contracció experi-

mentada per l’activitat constructiva l’any 2007 va afec-tar amb intensitat gairebé totes les parròquies, tot i quela Massana en fou l’excepció més destacada.

Encara que no estigui plenament vinculada a l’ac-tivitat del sector de la construcció, una dada que afe-geix informació d’interès en relació a la dinàmica delmercat immobiliari és la referent al valor de les trans-accions declarades en la liquidació de l’Impost sobreles Transmissions Patrimonials Immobiliàries. Les xifres corresponents als valors totals declarats els darrers anys apareixen en el gràfic 2.19 i permetenconstatar l’evolució notablement alcista seguida peraquest indicador al llarg del període 2001-2005, que varegistrar una taxa mitjana d’increment del 50% enaquests anys, evolució imputable al gran dinamismedel mercat immobiliari, tot i que, probablement, tam-bé va estar influïda per un procés d’acostament delsvalors declarats als efectivament desemborsats.

L’any 2006, però, el valor total declarat va experi-mentar una contracció significativa, del 20,9%, laqual cosa revela el començament d’una desaccelera-ció del mercat immobiliari, situació que s’ha vist con-firmada encara amb més força l’exercici del 2007, en el qual la caiguda va ser del 42,3%. D’aquesta ma-nera, la xifra de recaptació per aquest concepte l’any2007 es va situar en un valor absolut inferior al ques’assolia l’any 2003.

Per últim, es pot assenyalar que la percepció delsempresaris que reflecteixen els resultats de l’enques-ta de conjuntura de la Cambra de Comerç, Indústria iServeis d’Andorra corresponent al segon semestre del2007 evidencia la negativa dinàmica del sector, quetambé es dedueix de totes les dades comentades en elsparàgrafs anteriors. Així, la meitat dels empresaris en-questats afirmaven que la xifra de negocis durant elconjunt del 2007 va ser inferior a la de l’any anterior iun 38% més consideraven que es va mantenir estable.

En el cas de la inversió i l’ocupació, la valoracióque es feia de l’exercici del 2007 era menys negativa,

GRÀFIC 2.18

Distribució percentual de la superfície autoritzada per a construccions. 1997-2007

Font: Quadre 2.13.

20%

40%

60%

80%

20071997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Apartaments

Xalets

Altres

La davallada de l’activitat

constructiva l’any 2007

ha afectat intensament

totes les parròquies, tot i

que la Massana n’és

l’excepció.


però tampoc gaire optimista, atès que el 29% delsconstructors declaraven haver reduït les inversions iun 56% haver-les mantingut estables. En el cas del’ocupació, la proporció d’empresaris que afirmavahaver reduït la plantilla pujava al 39%, mentre que enun 53% s’havia mantingut en xifres similars.

De cara a l’any 2008 el panorama esperat era en-cara més fosc, ja que un 67% dels enquestats estima-va que la xifra de negoci tendiria a disminuir i un 31%

opinava que es mantindria estancada, amb la qualcosa la proporció dels empresaris de la construcció queesperava una millora era mínim. La tendència pre-vista en el volum d’inversió mantenia una línia sem-blant, amb un 63% dels participants en l’enquestaque pronosticava un descens i cap resposta que pre-veiés un increment.

2.4. Comerç, serveis i turisme

Com passa amb altres sectors, les possibilitats de realitzar una valoració suficientment detallada delcomportament i l’evolució de les activitats que inte-gren el sector dels serveis estan condicionades perles limitacions que presenta la informació disponi-ble, que afecten de manera especialment marcada elsector del comerç i la resta d’activitats terciàries, ambexcepció dels sectors financer i hoteler. Pel que fa aaquest darrer, es disposa d’algunes dades rellevantsque fan referència principalment a les condicions del’oferta, però també al grau d’ocupació dels establi-ments o el nombre de pernoctacions, que constituei-xen bons indicadors del nivell d’activitat. Igualment,hi ha altres estadístiques que permeten analitzar la dinàmica global del sector turístic i que fan possiblepercebre la marxa del conjunt de l’activitat turística,que, en darrera instància, és l’element clau de l’eco-nomia del país.

Per altra banda, cal dir que, com s’ha assenyalat,dins la branca dels serveis, es disposa també d’una in-

formació prou abundant i precisa per al sector bancari,la qual cosa permet tractar aquest sector d’una maneramolt més àmplia i exacta que la resta dels serveis,motiu pel qual posteriorment se’n fa una anàlisi indi-vidualitzada.

Sector de comerç i altres serveisEn el cas del sector comercial i en la resta d’activitatsde serveis, la informació disponible, a banda de les da-des relatives a la població ocupada –tractades en uncapítol anterior–, és molt escassa i es redueix bàsica-ment als moviments registrats en el nombre d’esta-bliments actius, a l’igual del que passava en el casdel sector industrial. Certament, aquestes dades apor-ten una informació molt limitada i, de vegades, difí-cil d’interpretar, respecte a l’evolució del sector, però,en absència de fonts alternatives, pot proporcionaralgun indici de la dinàmica comparada de les dife-rents activitats terciàries.

Les dades d’aquests moviments que afecten les di-verses branques del sector dels serveis s’han recolliten el quadre 2.14 per al període 1998-2007 i permetenobtenir una noció aproximada de l’evolució relativad’aquestes branques, sempre amb les reserves quecomporta el fet de tractar-se d’una variable darrera dela qual pot haver entrades o sortides en el mercat ambdimensions molt dispars. Pel que fa a l’exercici del2007, aquestes dades reflecteixen una situació enca-ra d’un cert dinamisme, si es considera que el saldo netd’altes i baixes va assolir un valor de signe positiu de52 unitats. Aquest valor, però, és un dels més baixosde tota la sèrie presentada, ja que, amb l’excepció del’any 1999, el saldo net de creació d’establiments va as-solir xifres superiors.

Entre l’any 2000 i el 2005, aquest indicador es vamantenir en xifres relativament elevades, amb un sal-do mitjà positiu de 132 moviments, és a dir una crea-ció neta d’aquest nombre d’establiments. L’exercicidel 2006, però, va iniciar un cert alentiment i es va si-tuar en un valor de 56 moviments i el 2007 va mante-nir aquesta mateixa pauta, i va assolir un saldo de 52

moviments. En funció d’aquestes dades, doncs, espot considerar que l’any 2007 el conjunt del sectordels serveis va seguir una dinàmica d’afebliment que,en bona part, mantenia una continuïtat amb l’exerci-ci anterior.

Dins d’aquesta tònica general, hi va haver un con-junt de branques que van registrar saldos negatius i en les quals, per tant, es va produir una reduccióneta del nombre d’establiments. En concret, deu bran-ques d’activitat es van situar en aquesta circumstàn-cia. Les dues amb saldos negatius més alts van ser lade transport terrestre i la de lloguer de maquinària

GRÀFIC 2.19

Valor declarat de les transmissions patrimonials

subjectes a l’ITP. 2001-2007

Font: Ministeri de Finances.

20072001 2003 2004 2005 2006

200,0

400,0

600,0

800,0

1.000,0

2002

Canillo

Encamp

Ordino

La Massana

Andorra la Vella


Escaldes-Engordany

La majoria dels

empresaris del sector

no tenen expectatives

favorables per a l’any

2008.

Els moviments

registrats en el nombre

d’establiments actius

mostra un augment

menor al dels anys

precedents.


(amb resultats de -8 i -5 en el saldo de moviments),probablement afectades per la marxa negativa delsector de la construcció. Tres altres branques més,però, van assolir un xifra de signe negatiu també similar, en concret de 4 moviments. Es tracta de la de venda, manteniment i reparació de vehicles, elcomerç al detall i les activitats relacionades amb eltransport i agències de viatges.

Per tant, en funció d’aquest indicador, les cincbranques enumerades serien les que, dins del sectordels serveis, durant el 2007 van seguir una evoluciómés desfavorable, concretada en una reducció neta

d’establiments actius. A aquestes s’hi podrien afegircinc més, en les quals el saldo entre altes i baixesd’establiments també va tenir signe negatiu, amb valors compresos entre 1 i 3 unitats, i entre les qualses compten algunes de les que són més importants enl’estructura productiva andorrana, com l’hoteleria oles activitats immobiliàries.

En sentit contrari, sis altres branques de serveisvan mantenir la dinàmica oposada i van registrar unincrement dels establiments actius, com a conse-qüència del saldo positiu existent entre les altes i lesbaixes. Una d’aquestes branques –la d’altres activitats

La reducció neta

d’establiments ha afectat

deu branques econòmi-

ques, especialment

les lligades al sector de

la construcció, a més

del comerç, l’hoteleria

i el transport.

1998 1999 2000 2001 2002


Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor 33 23 33 23 37 32 23 25 26 17

Comerç a l'engròs i intermediaris , llevat de vehicles de motor 101 49 68 40 71 40 76 45 58 70

Comerç al detall, llevat de comerç de vehicles de motor 168 158 115 140 165 139 107 126 152 136

Hoteleria 91 71 62 72 94 80 101 80 106 90

Transport terrestre; transport per canonades 9 8 11 5 6 9 15 11 10 5

Transport aeri i espacial 3 0 0 0 0 0 1 0 0 0

Activitats afins al transport i agències de viatges 8 7 5 6 16 5 11 2 10 8

Correus i telecomunicacions 0 0 2 2 1 0 0 1 0 0

Activitats del sistema financer, llevat de les assegurances 12 7 7 3 6 1 2 0 5 4

Activitats d'assegurances, llevat de la Seguretat Social obligatòria 8 2 4 1 9 1 7 1 6 3

Activitats auxiliars del sistema financer 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0

Activitats immobiliàries 30 19 36 17 27 13 23 21 20 24

Lloguer de maquinària i equips sense operari 9 11 14 10 15 5 9 9 13 12

Activitats informàtiques 3 5 2 5 6 2 9 3 7 3

Recerca i desenvolupament 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0

Altres activitats empresarials 56 25 38 21 44 25 46 17 51 24

Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Educació 6 2 1 1 8 2 6 1 5 5

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 2 4 2 1 2 1 0 1 7 2

Activitats de sanejament públic 3 2 3 2 3 1 0 0 0 0

Activitats recreatives, culturals i esportives 18 12 8 10 6 10 13 7 11 9

Activitats diverses de serveis personals 28 25 24 28 17 16 26 24 27 25

Total 589 430 435 387 534 382 475 374 515 437

2003 2004 2005 2006 2007


Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor 25 20 31 22 18 27 33 30 20 24

Comerç a l'engròs i intermediaris , llevat de vehicles de motor 90 62 81 60 71 42 60 84 56 49

Comerç al detall, llevat de comerç de vehicles de motor 152 158 140 139 90 108 127 135 133 137

Hoteleria 92 72 90 59 61 64 85 99 68 70

Transport terrestre; transport per canonades 45 11 17 9 13 21 17 31 10 18

Transport aeri i espacial 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0

Activitats afins al transport i agències de viatges 22 3 16 8 15 12 18 13 9 13

Correus i telecomunicacions 0 1 2 1 0 1 3 0 0 0

Activitats del sistema financer, llevat de les assegurances 0 4 4 1 3 2 5 1 2 2

Activitats d'assegurances, llevat de la Seguretat Social obligatòria 4 3 8 6 8 2 2 1 7 3

Activitats auxiliars del sistema financer 0 0 0 0 0 0 3 0 2 0

Activitats immobiliàries 35 26 38 23 42 12 39 19 29 31

Lloguer de maquinària i equips sense operari 20 6 17 12 19 7 17 14 7 12

Activitats informàtiques 11 5 8 2 6 6 19 6 17 3

Recerca i desenvolupament 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0

Altres activitats empresarials 66 34 79 36 62 35 85 59 73 28

Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1

Educació 8 3 7 3 14 7 6 5 2 4

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 7 1 11 1 7 2 18 5 17 2

Activitats de sanejament públic 2 2 1 0 0 0 3 0 0 0

Activitats recreatives, culturals i esportives 10 8 15 3 19 7 24 12 13 13

Activitats diverses de serveis personals 20 22 30 20 20 11 43 38 28 31

Total 609 441 595 406 468 367 608 552 493 441

QUADRE 2.14

Altes i baixes d’establimentsregistrades en activitatscomercials i de serveis. 1998-2007



empresarials, que bàsicament corresponen a serveisa les empreses– destaca de manera molt acusada, jaque, tan sols ella, va aportar un saldo positiu de 45 uni-tats, xifra que compensa folgadament la disminució registrada per les activitats que van presentar saldo negatiu (que, en total, sumen 35 unitats). També vanpresentar saldos positius per un valor relativamentelevat les activitats informàtiques i les activitats sa-nitàries i veterinàries, i serveis socials, amb 14 i 15 uni-tats, respectivament.

Amb valors inferiors, però també de signe positiu,apareixen els sectors del comerç a l’engròs i interme-diaris, les activitats d’assegurances i les auxiliars delsistema financer. Per tant, entre les branques de ser-veis més dinàmiques l’any 2007, segons aquest indi-cador, apareixen un seguit d’activitats lligades fona-mentalment a la demanda interior, mentre que les quevan seguir la dinàmica més desfavorable van ser prin-cipalment les relacionades amb el sector de la cons-trucció, a més del comerç, l’hoteleria i el transport.

Com en el cas d’altres sectors, l’enquesta de con-juntura que elabora amb periodicitat semestral laCambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra apor-ta també informació qualitativa d’interès en relació al’evolució del sector comercial. Aquest treball inclouun apartat dedicat específicament al comerç minoris-ta i diferencia, dins d’aquest, vuit subsectors: alimen-tació, roba i calçat, equipament de la llar, higiene i sa-nitat, electrònica, vehicles i accessoris, comerçosd’altres productes i supermercats i grans magatzems.

L’enquesta realitzada amb referència al segon se-mestre del 2007 recull la valoració dels empresarisper al conjunt d’aquell exercici que, en general, reve-la la percepció per part dels comerciants d’unes con-dicions clarament desfavorables en la marxa del ne-goci. Així, pel que fa a la xifra de vendes, el 62% delscomerciants considerava que havia disminuït i tansols el 16% percebia que havia millorat durant l'any.La majoria dels subsectors del comerç mantenien unaposició pessimista, especialment acusada en el casdels segments de roba i calçat, vehicles i accessoris ialimentació, que consideraven en el 73%-74% dels ca-sos que la xifra de vendes del 2007 havia estat inferiora la de l’any anterior.

Únicament en el segment del comerç de productesd’higiene i sanitat el percentatge dels comerciants quevalorava que les vendes durant l’any 2007 havien mi-llorat o s’havien mantingut estables superava els queconsideraven que havien empitjorat –un 44% del total–. En la resta de segments del comerç minoristala percepció negativa era majoritària.

Les altres dues variables incloses en l'enquestareflectien una visió menys desfavorable de l'exercici

del 2007 per part dels empresaris del comerç, ja que,tant pel que fa al volum d’inversió com a l’ocupació,en un percentatge àmpliament majoritari, els en-questats consideraven que ambdues variables s’ha-vien mantingut estables o havien augmentat, en con-cret un 80% en el cas de les inversions i un 92% pelque respecta a les plantilles. Es pot deduir, doncs,que, malgrat les condicions del context, escassamentoptimistes, els comerciants mantenen els esforços perno perdre competitivitat.

Si es consideren les expectatives que mantenienels empresaris del comerç de cara a l’exercici del 2008,la previsió dominant era de continuïtat de la situacióde la demanda o d'un empitjorament en relació a l'anyanterior, ja que el 45% dels enquestats preveia unmanteniment de la xifra de vendes, però un 42% con-siderava més probable que baixessin. Les previsionsreferents al flux d'inversions presentaven un perfilmés positiu, atès que un 60% dels comerciants pen-sava que el flux inversor seguiria un ritme similar alde l’any anterior.

Sector hotelerQuant al sector de l’hoteleria, una de les dades més re-presentatives de l’activitat mantinguda per les em-preses és la que reflecteix el nivell d’ocupació quevan mantenir els establiments hotelers en les princi-pals temporades turístiques de l’any. Igualment, les dades del nombre de places hoteleres disponibles a les diferents parròquies, detallades segons el nivell dequalitat dels establiments, aporten informació relle-vant respecte a la distribució territorial de l’oferta hotelera al país i, comparades amb les d’èpoques an-teriors, referent a la seva evolució.

En el quadre 2.15 s’ha recollit aquest últim tipus dedades, especificant el nombre d’establiments i de pla-ces hoteleres existents a cada parròquia per a les di-ferents categories. En el quadre es presenten aquestesdades per a la darrera temporada 2007-2008 i, com aelement de comparació, s’han afegit també les cor-responents a cinc temporades abans, és a dir la de2002-2003. Així, aquesta informació permet situard’una manera força precisa les característiques i ladistribució de l’oferta hotelera la darrera temporada,i fer una certa valoració respecte a l’evolució recent.

La primera observació que es pot fer sobre la based’aquestes dades és el pes comparativament elevatque mantenen els establiments del segment més alt dequalitat, lleugerament superior al que presenten els denivell intermedi i bastant més alt que el que mantenenles categories més baixes. Així, el percentatge del total de places en oferta que corresponia als establi-ments de 4 i 5 estrelles, la temporada 2007-2008, era

Altres branques (serveis

a empreses, informàtica

i activitats de sanitat i

serveis socials) presenten

una situació favorable

en el moviment dels

establiments registrats.

La segona meitat del

2007, els empresaris

pertanyents al comerç

minorista han tingut una

percepció poc favorable

en la marxa del seu

negoci, amb excepció

del sector d’higiene i

sanitat, però la inversió

i l’ocupació s’han

mantingut estables o

lleugerament a l’alça,

fet que palesa el seu

capteniment per mantenir

la competitivitat de llurs

negocis.


del 41,1%, mentre que els de tres estrelles aportavenun 38,8% i els de dues i una estrella afegien el 20,1%

restant.Per tant, tot i que la distribució de l'oferta hotele-

ra del país en funció de la categoria dels establimentspresenta un grau de diversificació considerable, els establiments de qualitat elevada i els del segment intermedi aporten una àmplia majoria de l’oferta,mentre que solament una de cada cinc de les placeshoteleres existents al país correspon als nivells dequalitat més baixos. El perfil predominant de client alqual s’adreça, per tant, correspon a un nivell adquisitiumitjà i mitjà-alt.

Si es considera el nombre d’establiments i de pla-ces hoteleres que hi ha dins de cada categoria, es potapreciar una clara correlació entre la dimensió dels establiments i el nivell de qualitat. D’aquesta manera,la temporada 2007-2008, els de quatre i cinc estrellesassolien una dimensió mitjana de 89,7 habitacionsper establiment, mentre que en el cas dels de tres es-trelles aquest indicador baixava a quasi la meitat, 45,4

habitacions per establiment, i, en els de dues i una es-trella, es reduïa a 26,5 habitacions per establiment.Aquesta diferència s’ha de relacionar amb les econo-mies d’escala necessàries per oferir als clients un ni-vell més ampli de serveis i amb uns estàndards méselevats de qualitat.

La concentració de l'oferta hotelera que s'apreciades del punt de vista territorial és també significativa.Si es considera de manera conjunta l'oferta existent enl'aglomerat urbà central d’Andorra la Vella i Escal-des-Engordany, la temporada 2007-2008 agrupavenel 38,9% de les places d’allotjament al país (un 20,3%

la capital i la resta Escaldes-Engordany). La parrò-quia d'Encamp, per la seva banda, absorbia un 24,5%

de l'oferta hotelera total i, en l’extrem oposat, se si-tuaven Sant Julià de Lòria i Ordino, que, amb un 4,6%

i un 5,4% respectivament de les places hoteleres delpaís, apareixien com les parròquies amb una menoroferta hotelera.

Aquesta distribució territorial respon a la concen-tració de l’activitat turística i als requeriments delsdemandants. En funció d’això, l’aglomerat urbà cen-tral aplega una part important de les places existents,ja que molts turistes aprecien la proximitat als serveisi a l’oferta comercial. Tanmateix, les parròquies delnord, en les quals s’ubiquen les pistes d’esquí, tambédisposen d’una capacitat d’allotjament elevada, en lamesura que molts practicants dels esports d’hivern do-nen prioritat a la proximitat a aquestes instal·lacions.És el cas d’Encamp, ja citat, però també de Canillo i la Massana, que la temporada 2007-2008 concentravenel 16,9% i el 14,6%, respectivament, de les places ho-teleres del país.

Es pot observar també que l’oferta hotelera de mésqualitat es concentra principalment a l’aglomerat urbàcentral d’Andorra la Vella – Escaldes-Engordany i a Canillo, que la temporada 2007-2008 oferien, en con-junt, el 70,1% de les places hoteleres disponibles enestabliments de quatre i cinc estrelles. Per parròquies,Canillo aportava el 24,7%, i destacava així com la lo-calitat amb una oferta hotelera major en les categoriesmés elevades, seguida d’Andorra la Vella i d’Escal-des-Engordany, que afegien percentatges del 23,6% idel 21,9% respectivament.

Si es comparen les dades de la temporada 2002-

2003 amb les darreres disponibles, s’observa que lesprincipals modificacions corresponen a les parròquiesd’Encamp i Canillo. Així, la primera d’aquestes loca-litats, durant el període considerat, va reduir el seu pes

Temp. 2007-2008 4 i 5 estrelles 3 estrelles 2 i 1 estrelles Total

Places Habitacions Places Habitacions Places Habitacions Places Habitacions

Andorra la Vella 13 1.247 16 872 17 489 46 2.608

Escaldes-Engordany 12 1.159 12 775 15 464 39 2.398

Sant Julià de Lòria 2 48 6 386 5 159 13 593

Encamp 8 483 23 1.060 29 986 60 2.529

Ordino 2 91 17 522 7 88 26 701

La Massana 10 959 18 744 11 179 39 1.882

Canillo 12 1.305 18 638 14 228 44 2.171

Total 59 5.292 110 4.997 98 2.593 267 12.882

Temp. 2002-2003 4 i 5 estrelles 3 estrelles 2 i 1 estrelles Total

Places Habitacions Places Habitacions Places Habitacions Places Habitacions

Andorra la Vella 12 1.190 20 1.052 17 455 49 2.697

Escaldes-Engordany 9 847 10 936 24 846 43 2.629

Sant Julià de Lòria 1 44 5 397 4 175 10 616

Encamp 5 330 23 995 45 1.907 73 3.232

Ordino 1 44 16 486 6 133 23 663

La Massana 8 779 19 766 14 274 41 1.819

Canillo 8 885 14 556 9 194 31 1.635

Total 44 4.119 107 5.188 119 3.984 270 13.291

QUADRE 2.15

Nombre d’hotels i aparthotels i de places hoteleres a Andorra

Font: Departament de Turisme.

Amb una diversificació

considerable, els

establiments de qualitat

elevada i els del segment

intermedi aporten una

àmplia majoria de l’oferta

hotelera.

Motivacions de demanda

(comercial o de pràctica

esportiva) expliquen la

concentració territorial

de places hoteleres,

però aquesta ubicació

experimenta variacions

favorables a parròquies

del nord particularment

en establiments d’un

nivell més alt de qualitat.


relatiu en l’oferta hotelera del país en 4,7 punts per-centuals, mentre que Canillo l’incrementava en unaquantitat quasi igual, 4,6 punts percentuals. També Escaldes-Engordany va perdre participació de mane-ra apreciable (1,2 punts percentuals), mentre que Andorra la Vella es mantenia en una posició similar.Per tant, els darrers cinc anys, l’oferta hotelera de l’agregat Andorra la Vella – Escaldes-Engordany hadisminuït lleugerament el seu pes relatiu en el conjuntdel país, mentre que, en el mateix període, Canillo va incrementar la seva participació del 12,3% al 16,9% ila Massana del 13,7% al 14,6%, al mateix temps queEncamp retrocedia del 24,3% al 19,6%.

Per altra banda, la comparació, en termes absoluts,de les dades corresponents a les dues temporadesposa de manifest un descens de places hoteleres quan-tificable en quelcom més de quatre-centes. Cal dir,però, que el progressiu procés de regularització queafecta el segment dels apartaments turístics dificultala comparació de les xifres en ambdós períodes. Encanvi, si es comparen les dades del 2007-2008 amb latemporada immediatament anterior, s’aprecia un aug-ment de l’oferta hotelera quantificable en 205 places,concentrades a Encamp, la Massana i Canillo.

Per tant, la tendència a curt termini sembla re-flectir un reforçament de l’oferta hotelera situada a lesparròquies del nord. D’altra banda, aquest augment esva produir bàsicament en el segment d’establimentsde les categories més altes. En funció d’això es pot inferir que les millores en les instal·lacions destinadesa la pràctica dels esports d’hivern indueixen a un certreforçament de l’oferta hotelera localitzada a les par-ròquies del nord del país i també a un major pes relatiu dels establiments amb un nivell més alt dequalitat.

El nivell d’ocupació mantingut pels establimentshotelers constitueix una informació de referència deconsiderable importància per valorar el volum de ne-goci del sector hoteler. En el quadre 2.16 es presentenles dades del percentatge d’ocupació que van mante-nir els establiments de les diferents parròquies al llargde l’any 2007. En funció d’aquestes dades, es pot con-siderar que aquest exercici va resultar pitjor que l’an-

terior per al sector hoteler, ja que, per al conjunt del’any, la taxa d’ocupació va retrocedir més de 4 puntspercentuals.

La baixada en el nivell d’ocupació va ser espe-cialment acusada el primer trimestre de l’any, de ma-nera que, en relació al 2006, el mes de gener va cau-re 8,6 punts percentuals, el de febrer 12,9 punts i el demarç 11,6 punts. El retrocés, per tant, va ser forçaacusat. Dels nou mesos restants, en cinc es va produiruna tendència semblant, encara que amb caigudesmés moderades. Entre ells, la reducció més acusada esva donar el mes de setembre i, per als de maig, agost,octubre i novembre, les taxes d’ocupació van retroce-dir entre 2,4 i 4,2 punts percentuals. Això vol dir queúnicament els mesos de temporada baixa, amb un nivell d’ocupació força reduït, es va apreciar algunamillora en aquest indicador, mentre que els que s’i-dentifiquen amb la temporada alta van registrar unempitjorament significatiu.

D’altra banda, el nombre de pernoctacions en es-tabliments hotelers durant el conjunt de l’any tambéva disminuir, en concret un 5,4%, amb la qual cosal’impacte sobre el negoci dels hotelers, lògicament, vaser netament desfavorable (gràfic 2.20). En canvi,van augmentar sensiblement el nombre de pernocta-cions que s’efectuen en altres tipus d’allotjament, si-guin càmpings, apartaments o domicilis particulars, de manera que, si se sumen totes les pernoctacionsque no es realitzen en hotels, aquest bloc va registrarun augment del 36%, l’any 2007. Tanmateix, semblaclar que els viatgers que pernocten en aquest tipus d’allotjaments disten de generar l’activitat econòmicadels visitants que s’allotgen en hotels.

Els resultats de l’enquesta de conjuntura realitza-da per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’An-dorra, en la part referent al sector hoteler, reflecteixenaquesta situació, ja que el 86% dels empresaris con-sultats estimaven que la xifra de negoci de l’any 2007

va ser inferior a la de l’exercici precedent i un 8%

considerava que s’havia mantingut estable. De la mateixa forma, un 64% dels enquestats qualificava dedolenta la marxa dels negocis i un altre 34% la titlla-va de regular. En relació als preus pagats pels clients,

La taxa d’ocupació dels

establiments ha retrocedit

un quatre per cent,

retrocés superior encara

al de l’any passat.

També han baixat les

pernoctacions.

Igual que en el cas del

sector del comerç, les

previsions gens optimistes

dels empresaris hotelers

sobre l’evolució de la

demanda no els

dissuadeixen d’esforçar-se

a renovar i millorar els

establiments.

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007

Andorra la Vella 76,8 71,0 71,7 67,4 63,0 53,5 48,3 45,3 36,1 33,0 38,7 41,3

Canillo 85,2 73,1 95,3 72,3 75,5 57,1 33,1 42,5 ND 21,0 24,8 29,7

Encamp 92,8 84,4 93,7 83,4 84,6 83,8 18,1 37,9 ND ND 12,7 ND

Escaldes-Engordany 72,6 69,8 77,5 72,6 61,6 58,0 51,5 53,2 ND 24,8 34,7 37,0

La Massana 77,4 65,9 83,7 74,7 64,2 51,0 25,6 37,2 ND 17,2 ND 35,4

Ordino ND 65,7 ND 44,8 ND 39,3 ND 34,8 ND ND ND ND

Global 80,2 71,6 85,1 72,2 68,8 57,2 39,6 44,1 24,9 22,5 28,5 32,9

-8,6 -12,9 -11,6 4,5 -2,4 4,4

QUADRE 2.16

Nivell d’ocupació hotelera, per mesos 2006-2007 (en %)

* La parròquia d’Escaldes-Engordany inclou les

dades d’ocupació de l’únic hotel de Sant Julià de Lòria

afiliat a l’ADHA i que dóna les dades. Per motius

de confidencialitat no es poden mostrar les dades

segregades per a Sant Julià de Lòria.

Font: Associació d’Hotelers d’Andorra.


el 43% dels hotelers declaraven que van ser més bai-xos i un 51% que els van mantenir iguals.

Les previsions dels empresaris de l’hoteleria per al’exercici del 2008 tampoc eren gaire optimistes, si esconsidera que el 43% esperava una reducció de la xi-fra de negoci i un altre 43% més considerava proba-ble que es mantingués amb valors similars. En canvi,la tendència seguida pel flux d’inversions l’any 2007

i les expectatives d’evolució d’aquesta variable pre-senten un perfil quelcom més positiu, atès que el 31%

dels empresaris del sector manifestava haver aug-mentat les inversions l’any de referència i un 56% de-clarava haver-les mantingut en un nivell similar al’any anterior. A més, un 10% dels enquestats pre-veia incrementar-les el 2008 i un 61% addicional cal-culava que les mantindria en un ritme similar. En fun-ció d’això, a l’igual del que s’observava en el cas delsector comercial, es pot pensar que, malgrat la feble-sa de la demanda, els empresaris de l’hoteleria man-tenen un esforç considerable per a la renovació i la millora dels establiments.

Activitat turísticaUna de les informacions més importants per valorarla dinàmica global de l’activitat turística al Principatés el nombre total de visitants que rep el país durantl’any, ja que és l’indicador de síntesi que reflecteix demanera més clara l’evolució de la demanda de tot ti-pus de serveis turístics que s’adreça al conjunt delteixit productiu del país. Aquesta informació es re-cull en el quadre 2.17, en el qual apareix de forma de-tallada per als anys 2006 i 2007 segons un triple criteri:la frontera d’entrada al país, la nacionalitat dels visi-tants i la seva tipologia, diferenciada en dos gransgrups, els turistes i els excursionistes.

La classificació en aquests dos blocs fa referènciaal temps d’estada dels visitants, de manera que esqualifiquen com a excursionistes aquells que passenmenys de 24 hores al país, mentre que es considerenturistes aquells que hi pernocten almenys una nit. Ladiferenciació d’ambdues tipologies incorpora una informació de considerable interès, ja que el consumde béns i serveis efectuat pels visitants –i, per tant, la

riquesa que generen al país– és sensiblement superioren el cas dels turistes. Això vol dir que les modifica-cions que comportin un major pes específic del grupdels turistes tindran un clar impacte favorable sobrela base econòmica del país i, a la inversa, si el que esprodueix és un augment relatiu dels excursionistes.

Tal com permeten comprovar les dades presenta-des en el quadre 2.17, el nombre total de visitants rebut per Andorra l’any 2007 encara va augmentar enrelació a l’exercici anterior, tot i que l’increment va serquasi inapreciable –del 0,06%–, amb la qual cosa, enrigor, es podria parlar més aviat d’un estancament.D’altra banda, cal tenir en compte que la dinàmica delbienni precedent va ser clarament baixista, amb una reducció del nombre de visitants del 5,3% l’any 2005 idel 2,8% el 2006, i, per tant, la tendència general delmercat turístic presenta un perfil poc favorable.

Segons la nacionalitat, el modest creixement re-gistrat va ser induït pels visitants de nacionalitat es-panyola, que van augmentar un 0,6%, mentre queels francesos van experimentar un lleuger retrocés–del 0,4%– i el grup de la resta de nacionalitats va serel que va tenir un pitjor comportament, amb una bai-xada del 5,1%. El resultat d’aquestes diferents evolu-cions en l’estructura dels visitants va ser que els es-panyols van incrementar una mica el seu pes relatiuen el conjunt dels visitants del país i van passar de re-presentar el 58,1% del total, que eren el 2006, al 58,4%

l’any 2007. En canvi tant els francesos com el grup

JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE MITJANA ANUAL

2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007

57,0 58,8 72,8 76,0 55,5 54,0 52,0 50,5 45,1 47,6 62,7 59,0 56,9 54,7

32,1 34,7 57,1 53,7 47,9 34,7 26,7 ND 15,0 12,2 37,7 42,6 51,6 39,9

15,8 12,6 40,9 ND 10,3 ND ND ND ND ND 51,8 ND 46,9 47,1

39,9 37,3 73,5 65,7 ND 43,0 56,3 42,3 ND 39,0 61,9 58,9 54,1 50,3

47,8 55,1 67,8 64,8 35,4 36,7 30,7 21,1 ND 20 44,4 39,1 47,9 44,1

ND ND ND 74,7 ND ND ND ND ND ND ND ND 43,0 39,4

39,2 42,2 63,3 59,1 45,4 38,2 37,8 34,2 28,5 25,9 48,6 48,7 51,0 46,7

3,0 -4,2 -7,2 -3,6 -2,6 0,1 -4,3

GRÀFIC 2.20

Nombre total de pernoctacionsdels visitants d’Andorra. 2002-2007

Font: Departament d’Estudis i Estadística.

2.000.000

3.000.000

8.000.000

9.000.000

1.000.000

6.000.000

7.000.000

5.000.000

4.000.000

20072002 2004 2005 20062003

Hotel

Apartament

Càmping

Domicili particular

No sap

El nombre de visitants

a Andorra ha estat

sensiblement el mateix

i contrasta amb la clara

baixa del bienni anterior.


de la resta de nacionalitats van reduir lleugerament elseu pes relatiu.

Pel que fa a la diferenciació dels visitants en lesdues categories de turistes i excursionistes, durant elperíode 1999-2001 es va donar un significatiu incre-ment de la presència dels turistes, de manera que, sil’any 1999 la proporció que representaven en el totaldels visitants era del 24,9%, l’any 2001 aquesta parti-cipació havia pujat fins al 31%. Aquesta tendència,però, es va interrompre l’any 2002 i ha seguit la ma-teixa línia descendent durant tots els exercicis poste-riors, de manera que el grup dels turistes ha seguit undecreixement significatiu, tant en valors absoluts com,de forma encara més acusada, en termes relatius (grà-fic 2.21).

Així, la participació dels turistes en el conjunt delsvisitants va baixar del 29,4% que assolia l’any 2002 al20,7% l’exercici del 2006, pauta que es va mantenirl’any 2007, en el qual la proporció que representavenels turistes en el total de visitants va disminuir fins al20,4%. En valors absoluts, el nombre de turistes va bai-xar des de 3,52 milions l’any 2001 a 2,19 milions l’e-xercici del 2007, en un moviment de caiguda persistent,que, el darrer any, va comportar una entrada de 37.500

turistes menys que l’exercici anterior (l’1,7% menys).Per tant, l’evolució seguida per aquesta variable com-porta una clara repercussió negativa sobre el conjuntd’activitats econòmiques vinculades al turisme.

La disminució del nombre total de turistes, l’any2007, es va concentrar en els grups nacionals delsfrancesos i de la resta de nacionalitats, mentre que elsespanyols, en canvi, van augmentar una mica (quel-com més de 2.600 persones, un 0,2%, en termes re-latius). En canvi, van entrar al país 34.403 turistesfrancesos menys i 5.733 de la resta de nacionalitats, elque equival a un retrocés del 7,1% i del 4,9%, res-pectivament (quadre 2.17).

En contrapartida, el nombre total d’excursionistesva augmentar una mica, un 0,5%, i, en aquest cas, el

lleuger increment registrat va derivar de l’augmentdels dos grups principals de visitants, de manera queel nombre d’excursionistes espanyols va créixer un0,8% i el de francesos un 0,5%. Contràriament, els vi-sitants d’altres nacionalitats d’aquest grup va dismi-nuir significativament, un 5,1% (gràfic 2.22).

D’acord amb aquest conjunt de dades, sembla clarque el conjunt de la demanda turística, valorada enfunció del nombre total de visitants entrats al Princi-pat, l’any 2007, va mantenir unes condicions de pràc-tic estancament. Tanmateix, per l’evolució relativa deles dues tipologies de visitants –turistes i excursio-nistes–, es pot inferir que la despesa turística efec-tuada dins el país va tendir a disminuir, si es consideraque la contracció registrada en el grup dels turistes –un1,7%, equivalent a 37.500 persones– va superar enintensitat el creixement simultani dels excursionis-tes, que van registrar un increment del 0,5% (43.980,en xifres absolutes).

Dins dels dos grups nacionals més nombrosos, elsvisitants espanyols són els que tenen una tendènciamés marcada a pernoctar al Principat, ja que l’any2007 el percentatge que representaven els turistes enel total de visitants era del 25,9%, valor més del dobleque el que assolien els ciutadans francesos, per alsquals la participació d’aquesta tipologia era del 10,8%.Per al grup de la resta de nacionalitats el percentatgedels turistes creixia fins al 37,6%, cosa que es potconsiderar lògica, atès que es tracta de visitants queprocedeixen de llocs més distants que els altres dosgrups nacionals.

Per tant, la valoració que es pot fer pel que fa a l’evolució dels fluxos turístics l’exercici del 2007 pre-senta un caire més aviat desfavorable, si es conside-ra que el nombre total de visitants es va mantenirpràcticament estancat i que la composició de les duestipologies que habitualment es diferencien va registraruna certa modificació en el sentit de reforçar la parti-cipació dels excursionistes en detriment del pes rela-

Es confirma la tendència

iniciada el 2002 cap a la

disminució progressiva

del pes dels turistes en el

nombre de visitants, amb

una evident repercussió

negativa sobre el conjunt

d’activitats econòmiques

vinculades al turisme.

La demanda d’esquí

–segons els dies venuts–

millora les xifres de

l’estació anterior que,

tanmateix, fou molt

dolenta en condicions

climatològiques, fet que

explica que encara no

s’hagi assolit la reculada

de les estacions

precedents.

Turistes (*) Excursionistes (**) Total (%) Total (%)

Frontera d’entrada Nacionalitat 2006 2007 2006 2007 2006 2007

Espanyols 1.559.573 1.562.428 4.464.079 4.511.494 6.023.652 56,10 6.073.922 56,54

Sant Julià de Lòria Francesos 119.345 113.020 402.836 387.173 522.181 4,86 500.193 4,66

Altres 75.535 71.072 110.192 107.396 185.727 1,73 178.468 1,66

Espanyols 66.320 66.100 147.982 136.036 214.302 2,00 202.136 1,88

Pas de la Casa Francesos 365.838 337.760 3.302.700 3.336.696 3.668.538 34,17 3.674.456 34,20

Altres 40.311 39.041 82.011 74.985 122.322 1,14 114.026 1,06

Espanyols 1.625.893 1.628.528 4.612.061 4.647.530 6.237.954 58,10 6.276.058 58,42

Total Francesos 485.183 450.780 3.705.536 3.723.869 4.190.719 39,03 4.174.649 38,86

Altres 115.846 110.113 192.203 182.381 308.049 2,87 292.494 2,72

Total visitants 2.226.922 2.189.421 8.509.800 8.553.780 10.736.722 100,00 10.743.201 100,00

(*) Visitants que pernocten com a mínim una nit al país.

(**) Visitants que només passen un dia al país.

QUADRE 2.17

Visitants d’Andorra per tipus i nacionalitat. 2006-2007



tiu dels turistes que, com s’ha dit abans, generen mésriquesa en el teixit empresarial del país.

Una última dada que també és rellevant a l’hora devalorar els resultats aconseguits pel sector turístic durant la temporada hivernal és la del nombre depracticants dels esports d’hivern que reben les ins-tal·lacions del país, atès que aquest tipus d’oferta cons-titueix un dels factors més importants en l’atraccióde visitants. L’indicador de síntesi que permet captarmillor la marxa de la temporada és el nombre total dedies d’esquí venuts pel conjunt de les pistes del país,concepte que fa referència al nombre de jornades pera la pràctica de l’esquí comercialitzades per les pistesdurant el conjunt de la temporada1. Aquesta infor-mació és elaborada i proporcionada anualment perl’associació Ski Andorra.

La temporada 2007-2008, el nombre total de diesd’esquí venuts pel conjunt de les pistes del país va serde 2,28 milions, quantitat que representa un creixe-ment significatiu en relació a la temporada anterior, enla qual es va assolir una xifra d’1,91 milions de diesd’esquí comercialitzats. Aquest augment comportaque, en termes relatius, la temporada 2007-2008,aquest indicador va registrar un increment del 19,5%en comparació amb la campanya anterior.

Tanmateix, cal dir que la temporada 2006-2007 vaser qualificada com la pitjor des de fa quasi dues dè-cades, per les desfavorables condicions climatològi-ques que es van registrar, amb la qual cosa cal retro-cedir fins a la campanya 1994-1995 per trobar xifresinferiors del total de dies d’esquí venuts. En conse-qüència, la millora que comporta la xifra de 2,28 mi-lions de dies d’esquí venuts s’ha de relativitzar, ja queaquest valor és inferior al que van comercialitzar elconjunt de les pistes durant les temporades compre-ses entre la de 2001-2002 i la de 2005-2006, i se situaen cotes molt semblants a les que es mantenien entre1997-1998 i 2000-2001, malgrat les notables inver-sions i millores que s’han fet a les instal·lacions durantels darrers anys.

En resum, es pot considerar que la marxa de latemporada d’esquí es va situar en una línia bastantsemblant a la del conjunt dels fluxos turístics i, previ-siblement, va influir en un sentit semblant en l’evo-lució del sector. En una visió més general, cal remar-car l’estancament del nombre total de visitants durantl’exercici del 2007 i el fet que els únics que van créi-xer una mica van ser el grup dels excursionistes,menys generador de riquesa en les visites al país,mentre que el grup dels turistes va continuar la pau-ta decreixent que segueix des de l’any 2001. Això estradueix en una menor despesa per visitant i també es reflecteix en un menor nivell d’ocupació hotelera.

2.5. Sector financer

Per al sector financer, contràriament al que ocorre enla resta de les branques productives del país, es dis-posa d’un volum força ampli d’informació, la qualcosa facilita considerablement efectuar una valora-ció detallada de la seva activitat. Aquest fet deriva deles exigències que imposa la pròpia normativa andor-rana, atès el paper important que desenvolupen les en-titats financeres en l’activitat econòmica, però tambéde la transparència que requereix la implicació que te-nen aquestes entitats en els mercats financers inter-nacionals. S’ha de matisar, però, que la disponibilitatde dades afecta fonamentalment el sector bancari,mentre que per a la resta de les empreses del sector financer la informació disponible és molt escassa, toti que en gran part estan vinculades als bancs del país.

El sistema financer A banda de les entitats bancàries, operen al Principatalgunes entitats financeres d’inversió, que gestionenorganismes d’inversió o bé estan especialitzades en lagestió de patrimonis. D’acord amb la informació facili-tada per l’INAF (Institut Nacional Andorrà de Finan-ces), els tres grups d’entitats financeres amb capacitat

GRÀFIC 2.21

Evolució del nombre de visitants. 1999-2007 (en milions de persones)


2

8

10

6

4

20072003 2004 2005 20061999 2000 2001 2002

Turistes

Excursionistes

20072002 2004 20062005200320011999

1.000.000

1.500.000

4.000.000

4.500.000

500.000

3.000.000

3.500.000

2.500.000

2.000.000

2000

Excursionistes espanyols

Excursionistes francesos

Turistes espanyols

Turistes francesos

Excursionistes altres nacionalitats

Turistes altres nacionalitats

GRÀFIC 2.22

Evolució del nombre de visitants per nacionalitat i tipus. 1999-2007


1 El nombre de dies d’esquí venuts es calculasobre la base dels forfets comercialitzats alllarg de la temporada, en funció de la sevadurada. Per als abonaments que són vàlidsper a tota la temporada s’estima unautilització de vint dies, xifra mínima que farendible adquirir aquest tipus de forfet.


per operar al país serien, en primer lloc, les entitats no bancàries de crèdit especialitzat; en segon lloc, lesentitats financeres d’inversió i, en tercer lloc, les en-titats financeres de serveis diversos. En aquest darrergrup tindrien cabuda entitats dedicades a la mediaciófinancera, a l’assessorament financer o al canvi demoneda, per bé que no n’existeix cap d’activa.

Com a entitat no bancària de crèdit especialitzat,n’opera tan sols una, dedicada a activitats d’arrenda-ment financer d’automòbils (lísing i rènting) i de finan-çament de vendes a termini. Dins el grup de les enti-tats financeres d’inversió, es poden diferenciar tressubgrups: les gestores de patrimonis, les gestores d’or-ganismes d’inversió i les de promoció i de capital derisc, activitat, aquesta darrera, en què no actua capcompanyia. Les entitats gestores de patrimonis exis-tents són cinc i una d’elles es troba en procés de li-quidació després d’haver estat intervinguda com aconseqüència dels problemes que va travessar (Valo-ra, SA). Per últim, com a gestores d’organismes d’in-versió, n’actuen un total de nou, sis de les quals estanparticipades pels bancs del país.

Tanmateix, la importància relativa d’aquest con-junt d’entitats és molt inferior a la del sector bancari,a més de la vinculació que hi mantenen en un nom-bre significatiu de casos, tal com s’ha vist. En funciód’això, es pot afirmar que l’anàlisi de la dinàmica seguida pel sector bancari constitueix l’element fo-namental per conèixer la marxa global del sector financer. L’any 2007 operaven en el mercat bancariandorrà sis entitats, si bé Banc Internacional d’Andor-ra i Banca Mora, tot i ser entitats diferenciades, ope-ren amb una marca comercial comuna, i integren elgrup Banc Internacional-Banca Mora. Per aquest motiu, les dades relatives a aquest grup bancari quefiguren en aquest capítol es presenten de forma con-solidada i, per tant, la informació apareix detallada pera cinc grups bancaris.

Actius bancaris totalsEn relació a l’activitat bancària, un primer indicadorque permet captar la dinàmica general del conjunt deles entitats és el volum total d’actius que gestionen.Aquesta informació es presenta en el gràfic 2.23 peral període 1997-2007. S’afegeix també en el gràfic laquantitat total d’actius bancaris que es troba col·loca-da en dipòsits d’altres entitats o intermediaris finan-cers, que operen bàsicament en els mercats interna-cionals. Les dades relatives a l’agregat global permetenapreciar que, entre l’any 2000 i el 2003, es va registraruna perceptible baixada en el volum total d’actiusgestionats pel conjunt de la banca, mentre que l’any2004 es va produir una pràctica estabilització de la

variable, que va endegar després un procés expansiuforça intens.

Per tant, aquestes dades evidencien el notableaugment dels actius bancaris registrats el darrer trien-ni, ja que l’any 2007 aquest agregat va créixer un11,7%, però els dos exercicis anteriors les taxes decreixement van assolir el 7,2% l’any 2005 i el 17,5% el2006. Això vol dir que, en unitats monetàries corrents,el total d’actius bancaris era el darrer any un 39,4% su-perior al que mantenia la banca l’any 2004. Malgratl’interès que pot tenir conèixer la marxa d’aquestamagnitud, cal dir que no reflecteix més que una partde l’activitat bancària, ja que, com es veurà després,el total dels recursos que gestiona el sistema bancaridesborda àmpliament aquestes quantitats.

Una observació rellevant que permet fer la infor-mació representada en el gràfic 2.23 és la importànciaque han mantingut dins del total d’actius de la bancaels fons que inverteixen les entitats en altres inter-mediaris financers del mercat mundial. Aquesta polí-tica inversora permet als bancs mantenir un grau elevat de solvència i de seguretat amb un risc relati-vament reduït. Tanmateix, els darrers anys és per-ceptible la disminució important registrada en el vo-lum total de recursos destinats a aquest tipus decol·locació per part de les entitats financeres andor-ranes i, en termes relatius, de la proporció que repre-senten del total d’actius, tot i que l’últim bienni sem-bla iniciar-se un canvi en aquesta tendència.

Així, els anys 1993-1994, entorn al 79% dels actiusbancaris es trobaven invertits en altres entitats i ope-radors dels mercats financers, mentre que el 1999 laproporció s’havia reduït fins a poc més del 65% i el2003 se situava en un 44,7%. Fins a l’exercici del 2005

la pauta descendent es va mantenir de manera forçaacusada, ja que la participació del concepte citat en elsactius de la banca va baixar aquell any fins al 29,7%.El bienni 2006-2007, en canvi, la proporció dels actiusde la banca andorrana col·locats en altres entitats fi-nanceres va augmentar fins al 30,9% l’any 2006 i finsal 33,3% el 2007. En tot cas, aquesta darrera propor-ció és encara notablement inferior als percentatgesque s’assoliren per aquest concepte qualsevol delsexercicis anteriors al 2005.

En conseqüència, es pot interpretar que, en líniesgenerals, durant els darrers anys s’ha produït una mo-dificació considerable en aquest aspecte de l’estratè-gia inversora del sector bancari, ja que entre 1997 i2007 s’ha reduït a bastant menys de la meitat el pes relatiu dels recursos col·locats en entitats i interme-diaris financers del mercat internacional. En termesabsoluts, el valor d’aquestes inversions va passar deser una xifra equivalent a 7.856 milions d’euros l’any

Els actius monetaris de la

banca andorrana creixen

ininterrompudament des

de l’any 2005; hi pesen

cada cop menys els

recursos col·locats en

altres intermediaris

financers del mercat

internacional per tal com

l’estratègia de la banca

s’ha orientat cap a

operacions de gestió de

recursos més directes,

que ofereixen possibilitats

de rendiments més elevats

atesos els requeriments

de solvència i liquiditat.


1997 a quelcom més de 4.300 milions d’euros el 2007,mentre que el total d’actius passava de 10.376 milionsd’euros a 12.999 milions d’euros en el mateix període.

Això implica que l’estratègia de la banca s’ha de-cantat progressivament cap a operacions de gestió derecursos més directes i de més risc, però que tambéofereixen possibilitats de rendiments més elevats. Caltenir en compte que l’activitat bancària ha de combi-nar els criteris de solvència i de seguretat juntamentamb un nivell adequat de liquiditat, amb l’objectiufinal d’aconseguir la màxima rendibilitat possible,que inspira totes les activitats empresarials. En funciód’això, la línia d’actuació dels bancs es decanta a cadamoment per mantenir una proporció major o menorde recursos fàcilment disponibles, preservant les ga-ranties necessàries que, en el cas de la banca andor-rana, se situen en un nivell dels més elevats del siste-ma financer internacional.

La mediació per compte de clientsCom s’ha assenyalat abans, el valor total d’actius de lesentitats bancàries proporciona tan sols una noció par-cial i molt limitada de l’activitat global de gestió de re-cursos que efectua el sector, ja que des de fa anys hanaugmentat molt notablement altres línies de negocique no es veuen reflectides en l’actiu dels bancs, prin-cipalment les de mediació per compte dels clients i lesde prestació de diferents tipus de serveis. D’aquestamanera, la intervenció de les entitats en operacions decompravenda i custòdia d’accions, obligacions, títolsde deute públic i altres actius financers, així com laprestació d’altres serveis bancaris, ha crescut nota-blement i ha desplaçat en part el paper més tradicio-nal assumit per la banca, de receptora i inversora di-recta dels dipòsits dels clients.

Les dades que s’inclouen en els balanços de les entitats en forma de comptes d’ordre reflecteixenaquesta situació, ja que aquest tipus de comptes in-corpora informació referent a diversos tipus d’opera-cions efectuades pels bancs i que tenen una claratranscendència econòmica, però que, des del punt devista del passiu, no modifiquen els seus recursos pro-pis ni el seu endeutament amb tercers, amb la qualcosa tampoc introdueixen cap variació en els actius.Ateses aquestes circumstàncies, les dades referents aaquesta mena d’operacions no formen part dels comp-tes de l’actiu ni del passiu en el balanç dels bancs, peròla seva rellevància en les actuacions de cara a la clien-tela exigeix que n’hi hagi una constància i un controlen els estats comptables i que apareguin en els ba-lanços en la forma de comptes d’ordre.

Així, doncs, aquest instrument comptable permetconèixer les dades relatives a operacions i riscos que

poden afectar la situació patrimonial de les entitats obé referents a actius que es troben sota la seva custò-dia però dels quals no són titulars. Les dades que s’in-clouen en els quadres 2.18 i 2.19 permeten apreciar laimportància d’aquest tipus de conceptes i el volum patrimonial que assoleixen. En el cas del quadre 2.19,que recull les xifres dels principals conceptes del balanç de les entitats bancàries andorranes correspo-nents a l’exercici del 2007, es pot comprovar com el valor del conjunt dels comptes d’ordre per al total dela banca triplicava la suma dels actius totals de labanca. Per tant, la massa patrimonial gestionada pelsistema bancari amb aquests instruments desborda-va molt àmpliament el volum dels seus actius.

Dins els conceptes que es recullen en els comptesd’ordre, el més important, amb una significativa dife-rència, és el dels dipòsits de valors i altres títols en cus-tòdia, que, amb data 31 de desembre de 2007, supe-rava els 19.500 milions d’euros, seguit pel compted’operacions de futur, amb un valor superior als 12.500

milions d’euros (quadre 2.19). Aquests dos comptesabsorbien en la data citada el 83,2% de l’import totaldels comptes d’ordre en el conjunt de la banca andor-rana, un percentatge quasi un punt percentual més altque l’any anterior.

El compte de dipòsits de valors i altres títols en cus-tòdia, com expressa clarament la seva denominació,inclou les accions i altres títols de renda variable, aixícom les obligacions d’empreses, títols de deute público d’altres conceptes de renda fixa mantinguts en di-pòsit pels clients i custodiats pels bancs, valorats apreu de mercat en el moment d’elaborar el balanç.Com es pot observar en el quadre 2.19, aquest con-cepte representava, a final de l’exercici del 2007, el50,7% del valor total dels comptes d’ordre i quasi du-plicava el volum dels dipòsits dels clients en el passiudels bancs.

Aquestes operacions de mediació i custòdia, a l’igual que altres conceptes recollits en els comptes

Actiu total

Bancs i intermediaris financers

GRÀFIC 2.23

Actiu total i actius en bancs i institucions financeres delconjunt de la banca andorrana.1997-2007 (milions d’euros)

Font: Associació de Bancs Andorrans.

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

20071997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

12.000

D’acord amb la conducta

general de l’activitat

bancària arreu, l’activitat

dels bancs andorrans s’ha

manifestat en un

creixement continuat de la

mediació per compte de

clients i en la prestació de

serveis de manera que el

valor del conjunt dels

comptes d’ordre per al total

de la banca triplica a

l’exercici de 2007 la suma

dels actius totals de la

banca, entre els quals

destaquen molt

especialment els relatius

dipòsits de valors i altres

títols en custòdia.


d’ordre, constitueixen una part important del negocibancari i aporten una proporció rellevant dels ingres-sos obtinguts per les entitats, en concepte de comis-sions carregades per les transaccions efectuades i perla gestió i la custòdia dels actius financers. Per la sevabanda, el compte d’operacions de futur reflecteix fo-namentalment operacions de la clientela sobre divises,transaccions de compravenda i permutes financeresde divises, vinculades sobretot a operacions de co-bertura per a la gestió de carteres i fons d’inversió. Pera l’exercici del 2007 aquest concepte aportava el 32,5%

del valor global dels comptes d’ordre.

Recursos totals gestionats per la banca Tenint en compte la notable envergadura de les xi-fres indicades en l’apartat anterior, resulta clar que perefectuar una valoració suficientment completa i pre-cisa de l’evolució seguida pel negoci bancari és im-prescindible prendre en consideració la dinàmica man-tinguda pel segment de les operacions que inclou lesactivitats de mediació i similars –que queden recolli-des en els comptes d’ordre–, tant pel seu pes especí-fic com per la seva influència en els resultats de les entitats. D’altra banda, com s’ha assenyalat, l’evolu-ció seguida per les dues principals línies de negoci de

la banca presenta divergències significatives, ja que, en èpoques de baixos tipus d’interès i condicions ex-pansives dels mercats financers, es redueixen nota-blement els rendiments dels dipòsits i augmenten elsincentius per adquirir actius financers, mentre que,amb millores en el rendiment dels dipòsits i més in-certesa en els mercats financers, es produeix la si-tuació contrària.

Seguint aquesta pauta, a partir de mitjan anys no-ranta, amb el desplegament de noves estratègies co-mercials per part de les entitats bancàries i amb unescondicions de mercat favorables, els dipòsits de laclientela van seguir una línia descendent, especial-ment en termes relatius, mentre que les operacions demediació de la banca per compte dels clients anavenguanyant pes de manera molt notable.

Així, els dipòsits dels clients en el conjunt de les en-titats bancàries andorranes, que l’any 1997 ascendiena 8.658,5 milions d’euros, l’exercici del 2004 havien bai-xat fins als 6.907,5 milions d’euros. Posteriorment,però, el canvi progressiu en la situació dels mercats financers va facilitar que comencés a recuperar-seaquesta línia del negoci bancari, tot i que les opera-cions de medicació per compte dels clients van conti-nuar creixent a un ritme comparativament més intens

Banc Internac. Banca Privada Grup Crèdit Banc Andbanc Banca Mora d’Andorra Andorrà Sabadell Total

Actiu

Caixa i bancs centrals de l'OCDE 16.582 22.633 5.715 32.266 4.566 81.762

INAF 18.577 28.641 8.521 46.245 6.220 108.204

Intermediaris financers 124.028 1.896.894 38.348 1.075.878 27.488 3.162.636

Inversions creditícies 1.349.666 947.599 951.990 2.429.826 384.703 6.063.784

Cartera de valors 732.292 108.919 171.305 438.185 81.229 1.531.930

Actius immaterials i desp. amortitzables 9.960 5.127 6.896 12.335 1.877 36.195

Actius materials 52.068 55.518 61.610 111.955 16.778 297.929

Comptes de periodificació 36.044 16.663 6.036 41.429 3.759 103.931

Altres actius 50.091 8.714 12.495 178.021 5.867 255.188

Total actiu 2.389.308 3.090.708 1.262.916 4.366.140 532.487 11.641.559

Passiu

INAF 19.351 36.227 40.565 62.085 6.338 164.566

Creditors 1.923.146 2.704.746 1.102.008 3.413.776 480.734 9.624.410

Bancs i entitats de crèdit 445.893 66.523 127.835 155.069 1.290 796.610Dipòsits de clients 1.477.253 2.638.223 974.173 3.258.707 479.444 8.827.800

Provisions per a riscos i càrregues 5.909 48.702 902 96.444 25 151.982


Altres passius 24.679 74.145 10.155 192.575 7.135 308.689

Capital social 68.061 42.407 33.000 70.000 30.068 243.536

Reserves 273.628 140.729 44.035 421.959 963 881.314

Resultats de l’exercici (*) 87.302 94.237 28.244 121.371 5.205 336.359

Dividends a compte -33.723 -68.400 -7.000 -50.000 - -159.123

Interessos minoritaris 243 - - - - 243

Total passiu 2.389.308 3.090.708 1.262.916 4.366.140 532.487 11.641.559

Comptes d’ordre

Passius contingents 93.525 122.793 88.446 256.403 26.424 587.591

Compromisos i riscos contingents 402.976 326.494 153.067 581.664 92.071 1.556.272

Operacions de futur 2.342.356 1.569.755 540.326 5.606.325 152.882 10.211.644

Dipòsits de valors i títols en custòdia 5.800.093 4.939.849 1.785.130 7.289.278 787.989 20.602.339

Altres compt. d'ordre amb func. de control 1.368.866 1.838.542 152.656 1.086.573 19.521 4.466.158

Total comptes d'ordre 10.007.816 8.797.433 2.719.625 14.820.243 1.078.887 37.424.004

(*) Els resultats de BancSabadell inclouen -903.000 € consolidats d'exercicis anteriors, pendents d'afectació.

QUADRE 2.18

Balanç de les entitats bancàries a 31-XII-2006

(milers d’euros)

Font: Memòries anuals de les entitats.

Les activitats dels bancs

en gestió d’actius i en

mediació depenen de les

oportunitats ofertes als

clients i als bancs per les

condicions generals dels

mercats financers, per

això a final de la dècada

dels noranta es varen

reduir les quantitats

representatives de dipòsits

de clients a favor d’un

augment dels recursos

esmerçats en operacions

de mediació.


encara fins a l’any 2005. L’exercici del 2006 es va pro-duir una inflexió en aquesta tendència, de maneraque els dipòsits de clients van progressar amb bas-tant més rapidesa i van experimentar un increment del20,8%, mentre que el volum de recursos captats enoperacions de mediació augmentava el 6,3%.

L’any 2007 es va mantenir una pauta relativamentsemblant, però amb un canvi significatiu pel que fa ala segona línia de negoci esmentada, ja que les opera-cions de mediació van registrar una baixada del 5,7%,mentre que els dipòsits dels clients pujaven un 18,5%.Com a resultat de l’evolució d’ambdós components, eltotal dels recursos gestionats per la banca andorranava augmentar en una proporció relativament modera-da, l’1,8% en termes nominals (gràfics 2.24 i 2.25).

Evidentment, en valors relatius el descens que varegistrar el bloc dels recursos captats en operacions demediació va ser molt més acusat, de manera que el2007 van passar a representar el 63,8% de tots elsgestionats per la banca, quan l’any anterior mantenienuna participació del 68,9%. Per tant, el bienni 2006-

2007 la quota de participació dels dipòsits dels clientsen els recursos captats per les entitats bancàries vaavançar 7,8 punts percentuals; la part més importantd’aquesta variació, en concret 5,1 punts percentuals,va correspondre a l’any 2007.

Com s’ha dit, l’evolució relativa de les dues líniesdel negoci bancari s’ha de relacionar amb l’evoluciódels mercats financers, l’augment de les incerteses, el progressiu increment dels tipus d’interès i el majorinterès dels bancs per captar recursos líquids delsclients. De fet, si els dipòsits dels clients a les entitatsa final del 2005 representaven un 39,7% dels fons mit-jançats per compte dels clients, el 2007 la proporcióhavia pujat fins al 56,6%. En valors absoluts, enaquests dos anys els dipòsits de la clientela van pujar3.154,6 milions d'euros, mentre que la mediació percompte de clients va augmentar en tan sols 46,4 mi-lions d'euros. La diferència, per tant, és força notòria.

En una valoració conjunta d’ambdós fluxos, ladesacceleració en el ritme de creixement dels recursostotals gestionats per la banca –en forma de dipòsits i per operacions de mediació– va ser patent, ja que el creixement nominal, tal com s’ha vist, va ser del’1,9%, molt per sota de la taxa mitjana mantinguda elquadrienni anterior 2003-2006, que va ser del 9%.D’aquesta manera, caldria remuntar-se a l’any 2002

per trobar una taxa inferior, que tampoc no es troba entot el període precedent 1995-2001.

Tanmateix, la marxa dels mercats de valors mun-dials durant l’any 2007 va proporcionar, en termes ge-nerals, nivells de rendibilitat bastant favorables, amb

Banc Internac. Banca Privada Grup Crèdit Banc Andbanc Banca Mora d’Andorra Andorrà Sabadell Total

Actiu

Caixa i bancs centrals de l’OCDE 14.708 17.518 6.655 19.349 3.587 61.817

INAF 18.577 28.642 8.521 46.245 6.220 108.205

Intermediaris financers 523.723 1.956.804 30.545 1.210.077 10.279 3.731.428

Inversions creditícies 1.513.069 1.041.449 1.225.486 2.732.012 518.388 7.030.404

Cartera de valors 479.924 110.504 164.695 528.632 90.079 1.373.834

Actius immaterials i desp. amortitzables 10.744 6.117 7.899 12.710 2.263 39.733

Actius materials 50.973 54.146 62.198 111.545 18.052 296.914


Altres actius 18.808 4.696 10.671 169.281 6.738 210.194

Total actiu 2.663.581 3.240.029 1.524.046 4.910.128 661.450 12.999.234

Passiu

INAF 19.883 36.395 32.593 63.217 17.786 169.874

Creditors 2.196.193 2.869.669 1.341.297 3.943.713 583.699 10.934.571

Bancs i entitats de crèdit 145.595 43.319 128.744 122.173 31.225 471.056Dipòsits de clients 2.050.598 2.826.350 1.212.553 3.821.540 552.474 10.463.515

Provisions per a riscos i càrregues 27.205 17.210 902 67.538 56 112.911


Altres passius 23.450 70.148 14.608 203.770 14.259 326.235

Capital social 68.061 42.407 33.000 70.000 30.068 243.536

Reserves 260.714 150.972 57.778 448.233 3.666 921.363

Resultats de l'exercici 85.657 94.393 37.588 128.001 8.202 353.841

Dividends a compte -38.084 -63.376 -9.003 -52.000 - -162.463

Interessos minoritaris 18 - - - - 18

Total passiu 2.663.581 3.240.029 1.524.046 4.910.128 661.450 12.999.234

Comptes d’ordre

Passius contingents 89.121 114.034 133.522 264.555 28.139 629.371

Compromisos i riscos contingents 426.491 333.030 147.802 621.825 92.346 1.621.494

Operacions de futur 2.387.119 1.665.430 1.649.130 6.420.742 398.229 12.520.650

Dipòsits de valors i títols en custòdia 5.206.226 4.729.870 1.940.172 6.833.293 814.951 19.524.512

Altres compt. d’ordre amb func. de control 1.411.056 1.513.099 183.281 1.109.961 19.767 4.237.164

Total comptes d’ordre 9.520.013 8.355.463 4.053.907 15.250.376 1.353.432 38.533.191

QUADRE 2.19

Balanç de les entitats bancàries a 31-XII-2007(milers d’euros)

Font: Memòries anuals de les entitats.

Les operacions de

mediació representen

en l’actualitat més del

60% del total dels

recursos gestionats, tot

i que les operacions de

mediació han registrat

el 2007 una baixada del

5,7%, mentre que els

dipòsits dels clients han

pujat un 18,5%.


la qual cosa l’estímul dels clients per subscriure actiusfinancers no va ser negatiu. Així, es van assolir taxesde rendibilitat del 6,4% en el cas de l’índex Dow Jo-nes, de l’1,3% per al CAC-40 de la borsa de París –unade les més baixes–, un 3,8% en l’FT-100 de Londres,un 22,3% en el DAX de Frankfurt, un 7,3% en l’Ibex es-panyol i un 6,8% per a l’europeu Stoxx-50. L’excepciómés important la va constituir el Nikkei japonès, ambuna taxa de rendibilitat negativa de l’11,1%.

En tot cas, la marxa del conjunt de les borses mun-dials podria haver incidit de manera positiva en lesinversions que apareixen reflectides en el concepte demediació per compte de clients del sistema bancari. En canvi, els índexs de volatilitat –que quantifiquen laintensitat de les oscil·lacions que registren els valors–van tendir a augmentar en la major part dels mercatsde valors del món, cosa que, juntament amb la tendèn-cia a l’alça dels tipus d’interès, l’empitjorament de lesexpectatives i el reforçament de les estratègies bancàriesde captació de liquiditat, pot ajudar a explicar la prefe-rència dels estalviadors per instruments de menys risc.

Resultats de la bancaMalgrat que les condicions generals de l’entorn i les es-pecífiques de l’economia andorrana no van ser molt

positives, els beneficis del conjunt del sistema bancarivan registrar un augment l’any 2007, tot i que en unaproporció relativament moderada, ja que el percen-tatge de creixement en relació al 2006, en termes no-minals, va ser del 4,9%, és a dir un punt per damuntde la inflació. De la mateixa forma, el marge operatiude les entitats va millorar globalment, de manera quel’any 2007 va ser un 7,7% superior al de l’exercici pre-cedent (quadre 2.20).

Lògicament, la marxa del resultat global del siste-ma bancari durant l’any 2007 encobreix disparitatssignificatives entre les diferents entitats que l’inte-gren. Així, el creixement més important dels beneficisel van assolir Banc Sabadell d’Andorra i Banca Priva-da d’Andorra, amb un augment del 34,3% i del 33,1%,respectivament. El grup Crèdit Andorrà, per la sevabanda, va assolir un percentatge d’increment en elsbeneficis superior a la mitjana del sector per a l’any2007, però amb una taxa més moderada, del 5,5%. Lasituació més desfavorable, pel que fa a l’evolució delsresultats de l’exercici, la va presentar el grup And-banc, que va veure disminuir la seva xifra de benefi-cis en un 1,9%, mentre que el grup Banc Internacio-nal-Banca Mora va experimentar un creixement moltminso, del 0,2%.

En tot cas, amb les divergències ressenyades en-tre les entitats i amb les circumstàncies específiquesque afecten cadascuna, bona part de la banca andor-rana va experimentar una perceptible millora dels re-sultats en l’exercici del 2007. Igualment, es pot con-siderar que el nivell de rendibilitat del sistema bancariés prou satisfactori, especialment si s’analitza el ren-diment obtingut en relació als recursos propis, tot i queaquesta ràtio va experimentar un cert retrocés –d’1,3

punts percentuals– en relació al valor que mantenial’any anterior. D’altra banda, la xifra de recursos pro-pis també va experimentar una notable pujada l’any2007, del 10,2%, la qual cosa col·loca els bancs enuna posició més sòlida davant d’eventuals dificultatsen el sistema financer internacional.

En el quadre 2.20 s’inclouen també algunes altresinformacions relatives a les entitats bancàries com,per exemple, la xarxa d’oficines i la plantilla de què dis-posa cada entitat. Lògicament, el nombre d’oficinesmanté una considerable estabilitat, en termes generals,si bé l’any 2007 es va registrar un increment d’unaagència en cadascuna de les dues entitats que tenenuna xarxa més reduïda, Banca Privada d’Andorra iBanc Sabadell d’Andorra. Pel que fa a les plantilles, hiva haver un moderat increment en els efectius laboralsde la banca, que van créixer en 43 treballadors, el queequival a una variació percentual del 3,5%. Banca Pri-vada d’Andorra i el grup Crèdit Andorrà van ser les

GRÀFIC 2.24

Volum de recursos gestionatspels bancs andorrans (milions

d’euros). 1997-2007

Font: Associació de Bancs Andorrans.2.000

8.000

12.000

16.000

18.000

14.000

10.000

6.000

4.000

20071997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Mediació clients

Creditors clients

GRÀFIC 2.25

Distribució percentual delsrecursos totals gestionats per

la banca. 1997-2007


20

40

60

80

100

20071997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20052004 2006

36

62

51

42 4339 39

3330 28

31

38

49

58 5761 61

6770 72

69

64

Mediació clients

Creditors clients

Amb divergències, la

banca andorrana va

experimentar en el seu

conjunt una perceptible

millora dels resultats

el 2007 i el nivell de

rendibilitat del sistema

bancari sembla prou

satisfactori.


entitats que van augmentar més els seus efectius en termes absoluts, seguides de Banc Sabadell d’Andorra.En termes relatius, van ser les dues entitats de menysdimensió les que van experimentar un increment méssignificatiu, cosa que es pot considerar raonable, teninten compte l’expansió de la seva xarxa d’oficines.

En el mateix quadre 2.20 apareix un conjunt de da-des addicionals de diferents magnituds referents a lesoperacions bancàries, específicament el volum dels recursos mitjançats per compte dels clients per a cadaentitat, el valor dels dipòsits de la clientela i les in-versions i el descompte d’efectes efectuats, tant per al’exercici del 2007 com per a l’any anterior. Algunesd’aquestes dades han estat representades en els grà-fics 2.26, 2.27 i 2.28 en valors percentuals, de mane-ra que és possible captar amb més facilitat la posiciórelativa de cada entitat pel que fa a aquests aspectes.

Quota total de mercat de les entitats en la captació de recursosAixí, en el gràfic 2.26 s’ha representat la quota demercat que corresponia l’any 2007 a cada entitat en eltotal dels recursos gestionats per la banca, és a dir lasuma dels dipòsits i dels fons mitjançats per comptedels clients. Per altra banda, en els gràfics 2.27 i 2.28

es detalla aquesta mateixa informació per als dos con-ceptes que la integren. És a dir, en el gràfic 2.27 es re-presenta la participació percentual dels bancs en el total de dipòsits de la clientela i en el gràfic 2.28 la quo-ta que posseeixen en els fons mitjançats per comptedels clients.

Pel que fa a la quota global de mercat que absor-bia cada entitat l’any 2007, les dues de més enverga-dura –Crèdit Andorrà i el grup Banc Internacional-Banca Mora– aportaven percentatges del 35,5% i del

26%, respectivament, mentre que la tercera del país,Andbanc, afegia un 23,6% més. Per tant, els tres bancsamb major dimensió del Principat gestionaven el85,1% dels recursos totals captats pel conjunt del sis-tema. Per la seva banda, Banca Privada d’Andorramantenia una quota del 10,4% i Banc Sabadell d’An-dorra afegia el 4,5% restant.

En comparació amb l’exercici del 2006, aquestsvalors comporten una millora de posicions per part deles dues entitats de menor dimensió del país, que vanguanyant progressivament quota de mercat, mentreque les tres més grans seguien una tendència oposa-da. Banca Privada d’Andorra destaca com a l’entitatque va aconseguir un increment més significatiu en elvolum de recursos gestionats, ja que la seva partici-pació l’any 2006 era del 9,6%, el que comporta una pujada de 8 dècimes percentuals. En el cas de Banc Sabadell d’Andorrà, l’augment va ser de 3 dècimes,però implica una línia de consolidació en el mercat andorrà, si es considera el limitat temps que fa que hi opera.

Recursos propis Marge Nombre Nombre(capital+reserves) Beneficis ordinari empleats oficines

2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007

Andbanc 395.268 376.366 87.302 85.657 148.735 152.053 305 307 13 13

Banc Internac. - Banca Mora 208.973 224.396 94.237 94.393 138.472 142.782 255 246 11 11

Banca Privada d’Andorra 98.279 119.363 28.244 37.588 61.179 77.646 188 208 5 6

Grup Crèdit Andorrà* 491.959 594.234 121.371 128.001 223.814 240.675 392 412 21 21

Banc Sabadell 36.236 41.936 6.108 8.202 15.845 19.946 86 99 5 6

Total 1.230.715 1.356.295 337.262 353.841 588.045 633.102 1.229 1.272 55 57

Inversió % inversió % inversiómés descompte Passiu Mediació s/passiu creditors s/passiu total

d’efectes creditors clients clients clients clients

2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007 2006 2007

Andbanc 1.358.273 1.522.999 1.477.253 2.050.598 5.181.035 4.775.698 91,95 74,27 15,39 14,56

Banc Internac. - Banca Mora 956.899 1.045.968 2.638.223 2.826.350 4.921.416 4.702.466 36,27 37,01 10,84 10,00

Banca Privada d’Andorra 648.550 819.880 974.173 1.212.553 1.760.376 1.796.476 66,57 67,62 7,35 7,84

Grup Crèdit Andorrà* 2.443.606 2.750.436 3.258.707 3.821.540 7.003.841 6.461.448 74,99 71,97 27,68 26,29

Banc Sabadell 258.263 336.442 479.444 552.474 718.683 738.423 53,87 60,90 2,93 3,22

Total 5.665.591 6.475.725 8.827.800 10.463.515 19.585.351 18.474.511 64,18 61,89 64,18 61,89

(*) Inclou les dades consolidades de Crèdit Andorrà i Caixabank.

QUADRE 2.20

Dades d’activitat de les entitats bancàries. 2006-2007(milers d’euros)


GRÀFIC 2.26

Percentatge captat per cadaentitat dels recursos totalsgestionats pel sector bancari(dipòsits més mediació clients).2007


23,59%

26,02%

10,40%

35,53%

4,46%

Andbanc

Banc Internacional - Banca Mora

Banca Privada d’Andorra

Grup Crèdit Andorrà

Banc Sabadell


En sentit contrari, el grup Banc Internacional-Ban-ca Mora i el grup Crèdit Andorrà van seguir una di-nàmica similar l’any 2007, ja que, en ambdós casos,van perdre mig punt percentual de quota de mercat enla xifra de recursos globals gestionats, en comparacióamb l’any anterior, amb una lleugera diferència –d’al-gunes centèsimes– a favor de Crèdit Andorrà. La re-ducció que s’observa en el cas d’Andbanc va ser mésmoderada, de tan sols vuit centèsimes percentuals.

Lògicament, tenint en compte que el volum totalde recursos gestionats per la banca va augmentar l’any2007 –encara que no fos en una quantitat molt volu-minosa–, no es dedueix de la reducció de quota demercat una disminució similar en la xifra absoluta defons gestionats. De fet, tan sols el grup Banc Interna-cional-Banca Mora va registrar un retrocés en aquestagregat, que en termes percentuals va representaruna baixada del 0,4%. En sentit contrari, Banca Pri-vada d’Andorra va absorbir el 62,9% del volum totalde fons addicionals captats pel sistema bancari an-dorrà en relació al 2006, mentre que Banc Sabadelld’Andorra n’obtenia un 21,3%. En conseqüència, l’any2007 van ser les dues entitats de menor dimensió lesque van mostrar un major dinamisme en la captacióde recursos.

Quota de mercat de les entitats en la captació dedipòsits i de mediació per compte dels clientsEn els gràfics 2.27 i 2.28 es detalla la posició de cadabanc en cadascun dels dos submercats que correspo-nen a les línies de negoci que s’han diferenciat abans:dipòsits de clients i mediació per compte de clients.Amb aquesta informació es pot valorar la incidènciade cadascuna en els valors globals comentats en elsparàgrafs anteriors. Així, en el gràfic 2.27 es representala quota de mercat que absorbeix cada entitat en elsdipòsits efectuats per la clientela en el conjunt delsistema bancari. A l’igual que per al conjunt dels re-cursos gestionats, l’any 2007 la posició de lideratge pelque fa a aquesta variable l’ocupava Crèdit Andorrà,amb un percentatge del 36,5% dels dipòsits totals,seguit pel grup Banc Internacional-Banca Mora, ambun 27%, i, a una certa distància, se situava Andbancamb un percentatge de participació del 19,6%. BancaPrivada d’Andorra mantenia una quota de l’11,6% iBanc Sabadell d’Andorra afegia el 5,3% restant.

Comparant aquestes dades amb les de l’exercicianterior, es constata que van guanyar posicions duesentitats, Andbanc i Banca Privada d’Andorra, que vanaugmentar en 2,9 punts percentuals i en sis dècimespercentuals, respectivament, la seva quota en el mer-cat dels dipòsits de clients. En contrapartida, tant elgrup Banc Internacional-Banca Mora com el grup Crè-dit Andorrà i Banc Sabadell d’Andorra van experi-mentar una disminució en la seva participació, forçasignificativa en el cas de la primera d’aquestes entitats(2,9 punts percentuals) i més moderada en les altresdues: 39 centèsimes percentuals el grup Crèdit An-dorrà i 15 centèsimes Banc Sabadell d’Andorra.

En el segment de negoci de la mediació per comp-te de clients, les posicions de les cinc entitats presen-ten força similitud a la distribució que es dóna en lacaptació de dipòsits, si bé Andbanc manté una quotacomparativament més alta (gràfic 2.28). Així, aquestaentitat absorbia un 25,9% dels recursos mitjançats pelconjunt de la banca, enfront de la quota del 19,6% queassolia en la captació de dipòsits. D’acord amb això, es pot considerar que Andbanc prioritzava la línia denegoci de medicació per compte dels clients, mentreque en la resta dels bancs ambdós segments de nego-ci presentaven unes proporcions més similars.

Si es compara la participació de cada entitat l’any2007 en els recursos mitjançats pel conjunt de la ban-ca amb la que mantenien l’exercici anterior, van aug-mentar el seu percentatge tres entitats: Banca Priva-da d’Andorra, Banc Internacional-Banca Mora i BancSabadell d’Andorra, que van guanyar quota en aquestmercat en 78 centèsimes percentuals, 44 centèsimesi 34 centèsimes, respectivament. En contrapartida,

L’any 2007 van ser les

dues entitats de menor

dimensió les que van

mostrar un major

dinamisme en la captació

de recursos.

Andbanc

Banc Internac. - Banca Mora



Banc Sabadell

GRÀFIC 2.27

Quota de mercat en la captacióde dipòsits de les entitats

bancàries. 2007


19,60%

27,01%

11,59%

36,52%

5,28%

Andbanc

Banc Internac. - Banca Mora



Banc Sabadell

GRÀFIC 2.28

Quota de mercat de les entitatsbancàries en la captació de

recursos per intermediació ambclients. 2007


25,85%

25,45%

9,72%

34,97%

4,00%


Andbanc i el grup Crèdit Andorrà van cedir 93 centè-simes de participació i 62 centèsimes, respectivament.

Per tant, d’aquestes dades es desprèn que l’únicaentitat que l’any 2007 va reforçar la seva posició en lesdues línies de negoci va ser Banca Privada d’Andorra,mentre que el grup Banc Internacional-Banca Mora iBanc Sabadell d’Andorra van augmentar la seva par-ticipació en els recursos mitjançats per compte delsclients, però van perdre quota en la captació de di-pòsits, i, en el cas d’Andbanc, es va donar la situaciócontrària.

Com a resum d’aquest conjunt d’informació, espot assenyalar que la millora en la captació global derecursos durant l’any 2007 va ser significativa en el casde les dues entitats de menor dimensió del sector ban-cari andorrà, basada en la captació de recursos mit-jançats per compte dels clients en el cas de Banc Sa-badell d’Andorra i en els dos segments del negocibancari per part de Banca Privada d’Andorra, de ma-nera que, en termes relatius, tan sols aquesta entitatva reforçar la seva posició en els dos mercats dife-renciats.

Dos altres bancs, Andbanc i Crèdit Andorrà, vanaugmentar el volum de recursos gestionats, però en unpercentatge inferior a la mitjana de la banca; en totsdos casos es basen en la captació de dipòsits, ja queambdues entitats van registrar una disminució delsfons mitjançats per compte dels clients. El grup BancInternacional-Banca Mora és l’única entitat que vaexperimentar un descens dels recursos totals gestio-nats, situació que va derivar de la reducció en la líniade negoci de mediació per compte de clients, ja que vaaugmentar els dipòsits dels clients, si bé en un per-centatge inferior al conjunt de la banca.

Una altra informació d’interès que es recull en elquadre 2.20 és la que correspon als conceptes d’in-versió i descompte d’efectes, que, en gran part, es potassociar al finançament de l’activitat econòmica rea-litzada al país efectuat per part de les entitats bancà-ries. Com es pot observar, el volum de recursos del’actiu destinat a aquests conceptes per la banca l’e-xercici del 2007 va experimentar una reducció del 5,7%

en termes nominals, que es pot associar a les dificul-tats del teixit empresarial del país per millorar el seu volum de negoci i, consegüentment, per escometrenoves inversions. Les úniques entitats en les qualsaquesta variable va augmentar l’any 2007 van ser BancSabadell d’Andorra i Banca Privada d’Andorra, mentreque per a la resta de bancs es va donar un retrocés.

Aquest agregat, que suma les inversions i el des-compte d’efectes de la banca, es pot relacionar amb elvolum dels dipòsits de clients, cosa que permet valo-rar la proporció d’aquests recursos que es destina, pel

costat de l’actiu, a operacions d’inversió –principal-ment crèdits a clients– o al descompte d’efectes per alfinançament empresarial. Com es pot comprovar enles dades que es presenten en el quadre 2.20, aques-ta ràtio va passar del 64,2% al 61,9%, el que com-porta un retrocés de 2,3 punts percentuals. Les dadesque s’inclouen en el quadre permeten també com-provar la distribució de la proporció global citada en-tre les diferents entitats del sector, amb un pes espe-cialment remarcable de Crèdit Andorrà i Andbanc.L’evolució que s’observa l’any 2007 en relació a l’e-xercici anterior, però, indica que el retrocés registratper Andbanc va ser notable, mentre que Banc Sabadelld’Andorra i Banca Privada d’Andorra van avançar sig-nificativament.

2.6. Finances públiques

El volum econòmic i la composició de les financespúbliques del Principat, així com la seva evolució estan condicionats per factors estructurals de la basesocial, econòmica i institucional del país, que hi inci-deixen considerablement. Des del punt de vista delsingressos, la irrellevància, a escala estatal, dels im-postos directes, i el gran pes relatiu de la recaptació obtinguda pels tributs que graven l’entrada al paísdels productes importats, configuren un model fiscalque supedita en gran part els fons disponibles a la dinàmica seguida pel flux de les compres a l’exterior.Pel costat de les despeses, s’observa des de fa anys unatendència creixent significativa, derivada de l’expansióde l’àmbit d’actuació del sector públic i de l’incrementconsegüent dels efectius humans i de les necessitatsde recursos financers.

Les finances públiques Les rigideses que introdueixen en les finances públi-ques del Govern els factors condicionants esmentats,que afecten tant els ingressos com les despeses, hangenerat des de fa anys una situació de dèficit recurrent,que resulta molt difícil de resoldre sense introduirmodificacions substantives en el model existent. Pelque fa als ingressos, el capítol dels impostos indirec-tes representa, amb una àmplia diferència, el princi-pal concepte (quadre 2.21). D’altra banda, si es con-sideren d’una manera més detallada les diversesfigures que s’hi inclouen, es pot comprovar que aque-lles que graven l’entrada de mercaderies aporten lapart majoritària del conjunt del capítol.

Això comporta que, com s’ha dit, els ingressos delsector públic depenguin en gran mesura de l’evolucióde la importació de mercaderies i, en darrera instàn-cia, de la marxa del comerç turístic, que té un pes


ha estat l’única entitat

que ha reforçat la seva

posició en les dues línies

del negoci bancari, mentre

que el grup Banc

Internacional-Banca Mora

i Banc Sabadell d’Andorra

han augmentat la seva

participació en els

recursos mitjançats per

compte dels clients, però

han perdut quota en

la captació de dipòsits,

i en el cas d’Andbanc s’ha

donat la situació contrària.

Les partides que solen

reflectir els recursos

que s’han destinat a

l’economia nacional han

retrocedit, excepte en els

casos de Banc Sabadell

d’Andorra i de Banca

Privada d’Andorra.


considerable en aquest flux comercial. Sembla clarque els esforços realitzats pel Govern els darrers anysper contenir el creixement de les despeses i per di-versificar i ampliar les fonts d’ingressos no han estatsuficients per modificar la situació de dèficit que ca-racteritza les finances públiques del país des de faanys, tal com permeten verificar les dades de les li-quidacions pressupostàries.

En relació amb això, el gràfic 2.29 reflecteix l’e-volució dels ingressos i de les despeses no financersliquidats durant el període 1985-20062. Aquestes da-des permeten apreciar com, a partir de l’any 1988, elsingressos no financers totals s’han mantingut de ma-nera quasi sistemàtica per sota del flux de les despe-ses que engloba el mateix tipus de conceptes. Les úni-ques excepcions a aquesta situació es van produirl’any 1996 i, especialment, el 1997, com a conseqüèn-cia d’unes circumstàncies atípiques –relacionadesamb les importacions de tabac– que van generar unvolum d’ingressos inusualment elevat, però que novan tenir continuïtat posteriorment.

En una perspectiva temporal prolongada, l’aug-ment tant dels ingressos com de les despeses durantel període 1987-2006 va ser prou intens, però, ambmolt poques excepcions, el creixement de la despesava assolir una major intensitat que en el cas dels in-gressos. Així, si s’adopta com a moment de referènciainicial l’exercici pressupostari del 1987, en el qual esregistrava un resultat de superàvit moderat, l’evolucióposterior va comportar un ritme d’increment de lesdespeses més accelerat que el dels ingressos. En con-cret, si es calcula la taxa de creixement anual acumu-lativa dels dos fluxos per al període 1987-2006, pres-cindint així de les oscil·lacions registrades en aquestsanys, aquesta taxa va ser del 9,2% en el cas dels in-gressos i del 10,9% per a les despeses (valorades amb-dues variables en unitats monetàries corrents).

Malgrat que pugui semblar que aquesta diferènciano és molt voluminosa, comporta un augment per-sistent, en línies tendencials, del dèficit pressuposta-ri i, en conseqüència, del nivell d’endeutament. De fet,la situació de dèficits recurrents ha estat habitual elsdarrers anys, tot i que en èpoques anteriors al 1998 esvan donar fluctuacions importants en el valor d’a-questa variable. Per als darrers exercicis, a partir del’any 2001 el dèficit no financer ha anat creixent de ma-nera significativa, amb l’excepció de l’exercici del2003, en el qual es va reduir una mica respecte a l’e-xercici anterior, tant en termes absoluts com relatius.

Així, l’any 2003 el dèficit no financer en els pres-supostos del Govern representava el 8,4% dels in-gressos no financers, però el 2004 havia pujat ja finsal 13,8%, el 2005 era 2,1 punts percentuals superior

i el 2006 va arribar a una proporció del 25,4%. Pertant, els darrers exercicis l’evolució del flux dels in-gressos i les despeses públiques evidencia la incapa-citat dels primers de seguir una pauta de creixementsuficient per compensar l’augment de les despeses.

De fet, el trienni 2004-2006, les despeses no fi-nanceres van créixer clarament per damunt dels in-gressos: la taxa anual mitjana d’increment del primercorrent pressupostari va ser del 12,7%, mentre que elsingressos van progressar a un ritme anual del 7,3%. Eldarrer exercici de la sèrie considerada, el del 2006, ladiferència entre la dinàmica dels dos fluxos va ser es-pecialment voluminosa, ja que els ingressos no fi-nancers van augmentar un 9,2% en valors monetariscorrents, però el mateix conjunt de despeses va créi-xer quasi el doble, el 18,2%. En definitiva, doncs,sembla clar que la capacitat del Govern els darrersexercicis pressupostaris per millorar el volum d’in-gressos ha anat netament per darrera de la tendènciaa expandir-se de les despeses.

Els ingressos públics Centrant l’atenció en l’evolució dels ingressos no fi-nancers, el capítol dels impostos indirectes ha aportattradicionalment una proporció àmpliament majorità-ria dels ingressos del Govern, com ja s’ha assenyalat.Aquesta situació, que deriva de les singularitats del mo-del fiscal del país, ha tendit a reforçar-se els darrersanys, ja que, el bienni 2005-2006, l’aportació dels im-postos indirectes al total d’ingressos no financers va as-solir un percentatge idèntic, del 87,4%, però els tresanys precedents el pes d’aquest capítol havia estat del77,3%, l’any 2002, del 79,9%, el 2003 i del 80,9%, el2004. D’acord amb això, el paper de la recaptació ob-tinguda per aquest concepte no solament és determi-nant per a les finances públiques del país, sinó que ladependència tendeix a aguditzar-se. El capítol de laimposició directa, per contra, únicament comença aaparèixer en els pressupostos a partir del 2007 i la sevaimportància relativa és, ara per ara, molt reduïda. Amb un major grau de detall, es pot apreciar que dinsel capítol dels impostos indirectes s’han anat incor-porant durant la darrera dècada noves figures tribu-tàries, en una línia d’intentar reduir progressivamentla dependència existent envers els ingressos proce-dents del flux de les importacions. Així, a partir de l’e-xercici del 1997 es va aplicar un impost sobre el joc,que ha tingut un efecte recaptador bastant estable,però també força limitat, ja que el bienni 2005-2006 vaaportar 2,7 milions d’euros i 2,8 milions d’euros, res-pectivament, xifres molt similars a la dels exercicis an-teriors. En termes relatius això comporta que el 2006

l’impost sobre el joc representava l’1,1% de la recap-

2 Els capítols d’ingressos i de despeses no financers no inclouen les operacionsfinanceres –capítols 8 i 9 del pressupost–,que, bàsicament, corresponen a l’augment de l’endeutament i a la liquidació d’aquestendeutament, fluxos que, a llarg termini,presenten un saldo de zero. Sí que recullen,en canvi, els pagaments pels interessos deldeute viu (en el capítol 3 de les despeses).

Els ingressos públics estan

per sota de les despeses

públiques de manera

continuada des de 1988,

el que comporta una

tendència al dèficit

pressupostari i, en

conseqüència, un

augment del nivell

d’endeutament.


tació total per impostos indirectes, proporció que pre-senta una dinàmica decreixent, en la mesura que laresta de conceptes tendeixen a augmentar.

Més rellevància va tenir l’aplicació, a partir del’any 2002, de l’impost sobre transmissions patrimo-nials i actes jurídics documentats, que, fins a l’any2005 va seguir una tendència ascendent important,però que l’exercici del 2006 va experimentar un re-trocés considerable, del 26,4%. Aquesta figura va con-tribuir a la recaptació total del 2006 per impostos in-directes amb 20,93 milions d’euros, valor que equivala una aportació del 8,6%. Igualment, l’impost indi-recte que recau sobre els serveis va afegir una quan-titat significativa a la recaptació total en concepted’impostos indirectes que, a més, segueix una línia as-cendent significativa. En concret, l’any 2006, l’impostsobre el consum de serveis va aportar 61,98 milionsd’euros –el doble que l’exercici anterior–, cosa queequival al 25,4% del capítol d’imposició indirecta.

Tanmateix, les figures centrals en aquest capítolsón els impostos que recauen sobre el consum (impostsobre mercaderies indirecte –IMI– i impost sobre ac-tivitats comercials IAC–) i sobre el tràfic exterior (ta-xes sobre el consum i tarifa exterior comuna), que, enconjunt, l’any 2006 van aportar a l’erari públic unaquantitat de 147,1 milions d’euros, la qual cosa repre-senta el 60,3% del total del capítol. Per tant, la recap-tació procedent de la imposició que recau sobre lesmercaderies importades representava l’any 2006 mésdel 60% del total del capítol dels impostos indirectesi un 52,7% dels ingressos totals no financers, el queposa de manifest l’elevada dependència dels recur-sos públics respecte a la recaptació procedent del fluxde les importacions.

Com s’ha vist, l’any 2006 la participació dels im-postos indirectes en els ingressos obtinguts per ope-racions no financeres va mantenir el mateix valor que

l’exercici precedent, el que implica que les altres par-tides que integren l’agregat, en conjunt, van seguir unadinàmica paral·lela. De fet, l’evolució dels tres com-ponents que integren els ingressos corrents va sermolt semblant, ja que, en relació a l’any anterior, l’in-crement de la recaptació per impostos indirectes va serdel 9,2%, la que es va obtenir en concepte de taxes ialtres ingressos –que, a més de les taxes, inclou con-ceptes com la venda de béns, prestacions de serveis,reintegraments, sancions, etc.– va augmentar el 9,1%

i els ingressos patrimonials ho van fer a un ritme unamica més intens, del 9,8%. Com a conseqüència, el total d’ingressos no financers van pujar un 9,2%, talcom s’ha vist.

Si es considera el volum global dels ingressos, ésa dir, s’afegeixen també aquells obtinguts per opera-cions financeres, el total d’ingressos de l’exercici del2006 va registrar també un notable retrocés en rela-ció a l’any anterior, ja que el valor liquidat va ser, enunitats monetàries corrents, un 45,8% inferior a laquantitat obtinguda l’any 2005. Aquesta considerabledisminució deriva de la forta disminució dels ingres-sos per passius financers, capítol que l’exercici del2005 va aportar quelcom més de 260 milions d’eurosi que el 2006 únicament va contribuir amb 73.000

euros. Com s’ha assenyalat, aquest capítol comptabilitza

els ingressos obtinguts per l’endeutament del Governi que, per tant, posteriorment generen un flux per unimport equivalent en el capítol de despeses del mateixtipus. De fet, les despeses per variació de passius fi-nancers l’exercici del 2006 van assolir una xifra de187,75 milions d’euros, amb la qual cosa l’equilibricomptable que resulta comporta que l’endeutamentdel Govern, com a resultat de les variacions en elscapítols d’ingressos i despeses en concepte de passiusfinancers, va augmentar en 72,3 milions d’euros.

Durant la darrera dècada

s’han introduït noves

figures tributàries, que

no han aconseguit però

deslligar la sensibilitat

dels ingressos del sector

públic respecte de l’evo-

lució de la importació

de mercaderies i, doncs,

de la marxa del comerç

turístic.

El 2006 ha hagut

d’afrontar un augment

de l’endeutament de

72,3 milions d’euros.

Ingressos no financers (milers d’euros)

Despeses no financeres (milers d’euros)

GRÀFIC 2.29

Ingressos i despeses públics nofinancers liquidats 1985-2006(milers d’euros)

Font: Quadre 2.22.

50

100

150

200

300

1985 1990 1995 2000 2005

350

250


Les despeses públiques Pel costat de les despeses, la liquidació corresponenta l’exercici de 2006 va donar continuïtat a la pauta expansiva apreciable els darrers exercicis, amb una intensitat que no es registrava des de l’any 1997, demanera que les despeses totals no financeres van aug-mentar un 18,2% en valors monetaris corrents. Aixòva ser el resultat d’una evolució força dispar dels dosgrans blocs que integren aquest conjunt de despeses,ja que les despeses corrents van augmentar molt moderadament, l’1,1%, mentre que les despeses de capital van créixer un 43%, en ambdós casos en valorsnominals.

En general, l’evolució d’ambdós grups de despesesdes dels primers anys noranta presenta una línia crei-xent bastant acusada i relativament paral·lela, tot ique el darrer exercici de la sèrie considerada siguil’excepció més remarcable. Així, la relativa conten-ció de les despeses corrents l’any 2006 i el fort impulsregistrat per les despeses de capital va aproximar no-tablement l’import d’ambdós agregats, mentre queels exercicis anteriors el primer dels dos conceptessuperava sistemàticament les despeses de capital peruna diferència apreciable.

Dels quatre capítols que integren el conjunt de lesdespeses corrents, tres van seguir una tendència ex-pansiva, mentre que el quart va experimentar un retrocés significatiu. Les despeses de personal i lescompres de béns corrents i serveis van augmentar un5,6% i un 8,1%, respectivament, mentre que el capítolde despeses per interessos va experimentar un crei-xement molt més intens, ja que van pujar un 62%. Encanvi, les transferències corrents van seguir la pautacontrària i van registrar una disminució del 15%.

Tanmateix, si s’observa l’evolució d’aquests qua-tre capítols durant un període relativament prolon-gat, es pot apreciar que la tendència de fons és a unaugment sostingut i relativament intens de les despe-ses de personal i de les transferències corrents, uncreixement una mica més moderat de les compres debéns corrents i serveis, i una tendència molt fluctuantdels pagaments per interessos. Això es posa de ma-nifest si es calcula la taxa anual de creixement mit-jana per al període 1990-2006, que en el cas de les despeses de personal va ser del 10,8%, per a les trans-ferències corrents del 8,7% i per a les compres debéns corrents i serveis del 8%.

Aquestes xifres palesen que les depeses de perso-nal són les que, amb una perspectiva temporal relati-vament prolongada, han mantingut una evolució mésexpansiva, per damunt de les transferències corrents–que també van augmentar significativament–, i, encara amb més diferència, en relació al tercer dels

capítols amb més pes –i amb una dinàmica més esta-ble– dins les despeses corrents.

El decreixement registrat l’any 2006 en el capítolde despeses per transferències corrents, juntamentamb un comportament relativament més moderat–encara que expansiu– dels altres dos capítols més im-portants de les despeses corrents, van tenir com aconseqüència que la taxa de creixement d’aquest grupde despeses es mantingués en un valor força mode-rat, encara més si es compara amb el que va assolir elsanys anteriors. Així, mentre que el 2006 les despesescorrents van augmentar l’1,1% en valors monetaris corrents, la taxa anual mitjana dels set exercicis an-teriors va ser del 10,4%. Es pot considerar, per tant,que en aquell exercici pressupostari es va fer un es-forç significatiu de contenció en aquest bloc de des-peses.

Contràriament al grup de les despeses corrents, lescorresponents a operacions d’inversió van experi-mentar un augment molt notable l’any 2006, del 43%

en relació a l’any anterior. La dinàmica de les despe-ses de capital, però, resulta bastant més fluctuant quela de l’altre gran grup de despeses, ja que, per exem-ple, els anys 1999, 2003 i 2005 aquest flux va registrardisminucions, mentre que en altres exercicis experi-mentava creixements superiors al 30%.

En tot cas, malgrat les oscil·lacions apreciables elsdarrers deu anys de la sèrie considerada –que es po-den imputar al fet que en situacions de dificultatspressupostàries sempre és més fàcil introduir ajustosen les despeses de capital que no pas en les corrents–,la taxa mitjana anual d’augment de les despeses de capital entre 1997 i 2006 va ser del 12,9%. Això reve-la un ritme important de creixement de les despesesdestinades a inversions.

Dels dos components de les despeses de capital,les inversions reals –que són les que absorbeixen lapart més elevada d’aquest conjunt de despeses– sónles que van registrar una pujada més considerable,atès que van assolir una taxa d’increment del 50,5%,mentre que les transferències de capital també vanmantenir una línia expansiva important, encara quemés moderada, ja que van registrar un augment del28,9%. Per tant, el factor condicionant més rellevantde l’evolució de les despeses de capital l’any 2006 vaser el fort creixement de les inversions reals. En valorsabsoluts, la xifra liquidada per aquest concepte es vaaproximar als 119 milions d’euros, valor 2,2 cops su-perior a la quantitat destinada a transferències de capital.

Si s’observa l’evolució dels dos capítols de despesesde capital durant un interval relativament llarg, espot apreciar que les transferències de capital comen-

L’augment important

de les despeses públiques

liquidades el 2006

deriven de l’expansió

de les inversions reals

programades car es van

contenir les despeses

corrents.

Les despeses de

personal han tingut una

continuïtat expansiva

que s’ha moderat el 2006

mentre ha baixat el valor

de les transferències

corrents.

El trienni 2004-2006

reflecteix un pes creixent

de les inversions reals,

que l’any 2004

representaven el 58,7%

de les despeses de capital

i han passat al 68,6%

el 2006.


cen a tenir un pes important en el pressupost a partirde l’any 1992, com a conseqüència de l’aprovació prè-via de la Llei sobre les transferències als comuns–aprovada el desembre de 1991 i modificada poste-riorment–. Atès que aquesta normativa vincula lestransferències de capital a la recaptació obtinguda pelGovern en els tributs que recauen sobre les importa-cions, l’evolució dels recursos que s’obtenen peraquest capítol va seguir, després de l’any 1992, una lí-nia de creixement sense massa daltabaixos. En canvi,el capítol de les inversions reals tendeix a presentar oscil·lacions més marcades.

Tanmateix, la dinàmica d’ambdós capítols pre-senta diferències considerables a partir de l’any 2001.Els exercicis precedents, les xifres liquidades en elsdos capítols van ser relativament equiparables, demanera que, per al període 1992-2000 el valor mitjàanual de les inversions reals va ser de 37,1 milions

d’euros, mentre que les transferències de capital as-solien una mitjana de 34,4 milions d’euros. Després del’any 2000, però, el ritme de creixement de les inver-sions reals ha superat sensiblement el mantingut perl’altre capítol, de manera que, durant el sexenni 2001-

2006, les transferències de capital van assolir un va-lor mitjà de 44.160,7 milions d’euros i les despeses decapital una xifra mitjana de 79.422,7 milions d’euros.

En consonància amb això, des del punt de vista dela participació percentual dels dos capítols que inte-gren les despeses de capital, les xifres del trienni 2004-

2006 reflecteixen una tendència a augmentar el pes relatiu de les inversions reals, de manera que l’any2004 representaven el 58,7% del conjunt de les des-peses de capital, el 2005 assolien una participació del65,2% i el 2006 del 68,6%. Per al total de les sis liqui-dacions pressupostàries 2001-2006, la participaciómitjana de les inversions reals va ser del 63,9%.

2002 2003 2004

Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació

Ingressos

Impostos indirectes 190.822 173.616 202.917 180.641 211.684 195.998

Altres ingressos 51.778 50.968 43.359 45.502 43.623 46.209

Actius financers 217 165 217 124 110 108

Passius financers 18.013 27.233 23.887 25.228 34.420 38.176

Total ingressos 260.830 251.982 270.380 251.496 289.836 280.491

Despeses

Despeses corrents 125.645 128.861 131.721 138.913 147.400 153.591

- Despeses de personal 51.424 55.460 54.949 61.229 61.375 66.260

- Béns corrents i serveis 29.150 29.346 30.648 31.992 35.663 37.063

- Interessos 4.914 5.196 4.847 4.729 4.798 4.570

- Transferències corrents 40.157 38.860 41.277 40.964 45.565 45.697

Despeses de capital 135.023 115.752 138.496 106.229 142.261 121.918

- Inversions reals 95.280 75.322 97.780 65.899 100.293 71.562

- Transferències de capital 39.743 40.430 40.717 40.331 41.968 50.356

Operacions financeres 162 126 162 629 174 87

- Variac. actius financers 150 126 150 629 162 80

- Variac. passius financ. 12 - 12 - 12 7

Total despeses 260.830 244.739 270.380 245.772 289.836 275.597

2005 2006 2007 2008

Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació Pressupost Pressupost

Ingressos

Impostos directes - - - - 11.072 11.072

Impostos indirectes 218.809 223.599 257.782 244.063 323.818 319.836

Altres ingressos 42.323 32.189 35.557 35.268 35.870 100.686

Actius financers 113 87 117 107 121 127

Passius financers 47.255 260.083 47.040 73 16.674 27

Total ingressos 308.500 515.958 340.496 279.511 387.555 431.749

Despeses

Despeses corrents 162.209 175.551 182.010 177.407 206.273 225.849

- Despeses de personal 68.979 72.238 76.831 76.300 82.530 86.976

- Béns corrents i serveis 38.036 40.277 46.964 43.524 46.163 45.052

- Interessos 5.119 5.213 7.912 8.445 14.414 23.106

- Transferències corrents 50.075 57.823 50.302 49.139 63.165 70.716

Despeses de capital 145.729 120.994 157.973 172.987 181.133 193.328

- Inversions reals 103.046 78.875 111.136 118.684 126.421 127.129

- Transferències de capital 42.683 42.118 46.837 54.303 54.712 66.199

Operacions financeres 562 188.314 513 43 117 12.572

- Variac. actius financers 550 566 501 43 105 105

- Variac. passius financ. 12 187.749 12 - 12 12.467

Total despeses 308.500 484.859 340.496 350.438 387.523 431.749

QUADRE 2.21

Pressupostos d’ingressos i de despeses de l’Administraciócentral. 2002-2008 (milers d’euros)

Font: Ministeri de Finances.


Cal dir, però, que el capítol de les inversions realsés la partida sobre la qual es pot fer recaure amb mésfacilitat els ajustaments pressupostaris, com demos-tra el fet que el grau d’execució en relació a les previ-sions de despesa tendeix a ser del 100% o superior enquasi tots els capítols, excepte en aquest. En la liqui-dació de l’exercici del 2006, en canvi, per primer copdes de l’any 1993, les inversions reals efectuades vansuperar les previstes en el pressupost inicial, de ma-nera que les despeses liquidades per aquest concep-te van ser el 106,8% de les previstes i una situació similar s’observa en el capítol de transferències decapital, amb un nivell d’execució del 115,9%. En el casd’aquest darrer, però, aquesta situació es dóna ambbastant assiduïtat, ja que el període 1997-2006 es vaproduir en sis dels deu anys (quadre 2.22).

També és aquesta la tònica habitual en els capítolsde despeses de personal i de compra de béns i serveiscorrents, per als quals el quinquenni 2001-2005 ladespesa liquidada va superar de manera sistemàticales previsions inicials. Tanmateix, l’exercici del 2006,es va donar un ajustament bastant més precís entre el pressupost preventiu i l’executat, pel que fa aaquests conceptes, de manera que, per al conjuntdels dos capítols, es va gastar el 96,8% de les quanti-tats previstes.

Pel costat dels ingressos, la situació és, més aviat,la contrària de la que es registra en el conjunt de lesdespeses, ja que els ingressos no financers liquidatstendeixen a situar-se habitualment per sota de lesprevisions inicials. Seguint aquesta línia, l’any 2006

el valor liquidat d’ingressos en els capítols no finan-cers va ser un 95,2% de la quantitat que s’havia pre-vist. Aquest percentatge no difereix massa del regis-trat en anteriors exercicis pressupostaris, ja que l’any2005 va ser del 98%, però el 2004 es va situar en el94,9%, el 2003 en el 91,8% i el 2002 en el 92,6%. D’al-tra banda, el valor mitjà d’aquesta ràtio per al trien-ni 1999-2001 va ser del 90,7%, la qual cosa corrobo-ra la continuïtat de la tendència, encara que sembladonar-se una certa aproximació progressiva entre lesprevisions d’ingressos i la recaptació realment ob-tinguda.

Com a resum, es pot valorar que l’evolució regis-trada l’exercici del 2006 per les finances del Govern segueix unes pautes no massa diferents a les delsanys anteriors, condicionades pels trets estructuralsbàsics que marquen les finances públiques del país.Tanmateix, cal remarcar alguns trets diferencials re-llevants, principalment el notable creixement experi-mentat per les despeses de capital, que, fins i tot, vansobrepassar significativament les quantitats previstes.També cal ressenyar que en el bloc de les despeses

corrents es va produir també una certa contenció enrelació a les previsions inicials, encara que aquestesja seguien una línia expansiva apreciable.

En canvi, pel costat dels ingressos, el pressupostdel 2006 preveia un creixement dels ingressos no fi-nancers del 12,3% que, en els valors liquidats, va serdel 9,2%. En conseqüència, aquests darrers van ser un4,8% inferiors als inicialment previstos, situació ques’ha repetit de manera habitual en anys anteriors. Eldèficit no financer a que va donar lloc l’evolució d’a-quests corrents financers va assolir una xifra superiorals 71 milions d’euros, valor que sobrepassa sensi-blement les quantitats registrades per aquesta varia-ble en anys anteriors, ja que el 2005 es va situar en40,8 milions d’euros i el trienni 2002-2004 es va mou-re entre un valor mínim de 19 milions d’euros i unmàxim de 33,3 milions d’euros.

Igualment, es pot constatar que l’any 2006 es vamantenir i, fins i tot, reforçar el grau de dependènciadels ingressos públics respecte del capítol dels im-postos indirectes, de manera que la participació d’a-quest concepte en els ingressos totals no financersva ser del 87,4%, valor que, juntament amb l’assolit l’exercici anterior –que va ser idèntic–, apareix com el més alt registrat en més d’una dècada.

Liquidació del pressupost del 2007 i previsionsdel pressupost per al 2008Les primeres dades avançades referents a la liquida-ció pressupostària de l’any 2007 revelen també unaapreciable continuïtat amb les línies generals indica-des, atès que el conjunt de les despeses no financeresva pujar un 11,3%, en valors corrents, amb un incre-ment especialment acusat de les despeses corrents–del 14,1%– i un també de significatiu, però més mo-derat –del 8,4%–, de les despeses de capital.

Els ingressos no financers, per la seva banda, tam-bé van augmentar notablement, un 15,3% en valorsmonetaris corrents, tot i que, en relació a les previsionsinicials, aquesta quantitat es va situar netament persota, ja que el pressupost inicial preveia una xifrad’ingressos no financers un 15,2% superior a l’obtin-guda. D’altra banda, a l’igual que en anys anteriors, laliquidació del pressupost va presentar una situaciódeficitària, per un valor de 67,9 milions d’euros, és adir, quelcom millor que l’exercici precedent, però tam-bé netament superior al de qualsevol any anterior al2006. D’acord amb això, es pot interpretar que per-sisteixen les dificultats estructurals de les financespúbliques del Govern per aconseguir un equilibri entre els corrents dels ingressos i les despeses.

Pel costat de les despeses no financeres, els set ca-pítols que integren aquest bloc van registrar augments

Les inversions reals

constitueixen una partida

sobre la qual es poden fer

recaure els ajustaments

pressupostaris amb més

facilitat.

La liquidació del 2007

sembla continuar el que

és habitual d’anys

precedents, per bé que les

despeses no financeres

van pujar un 11,3%, amb

un increment acusat de

les despeses corrents i un

de significatiu, però més

moderat, de les despeses

de capital i una situació

deficitària, per un valor

de 67,9 milions d’euros.


considerables, amb l’excepció de les inversions realsque, en relació al 2006, van créixer l’1,8%, mentreque les transferències de capital ho van fer un 22,8%,les despeses de personal un 9,9%, el consum de bénscorrents i serveis un 5,9% i les transferències correntsun 13,7%. El capítol de despeses per interessos és,amb una àmplia diferència, el que va experimentaruna pujada més intensa, del 96,6%, amb la qual cosava passar a tenir una participació del 4,3% en el totalde les despeses no financeres, quan el 2006 el seupes relatiu era del 2,4%.

Quant a les previsions pressupostàries establertesper a l’exercici del 2008, les estimacions que incorpo-ren impliquen un increment important dels ingressosno financers, del 34,1%, en relació a la xifra que es valiquidar en el pressupost del 2007. Aquest augmentdels ingressos no financers hauria de provenir del ca-pítol d’ingressos patrimonials, en el qual es preveuaconseguir una quantitat de 75,8 milions d’euros, elque representaria multiplicar per 5,5 la quantitat ob-tinguda l’any 2007. En els capítols d’impostos directesi indirectes, pel contrari, la previsió pressupostàriaper al 2008 introdueix una disminució de l’1,2% en re-lació al pressupost preventiu del 2007, tot i que, si lacomparació es fa amb les quantitats liquidades aquellany, els ingressos previstos per al 2008 comportarienun increment del 16,2%.

Pel que fa a les despeses, en canvi, el pressupostprevist per a l’any 2008 implicaria un increment del7,5% en les despeses no financeres, en relació al ma-teix concepte de la liquidació pressupostària corres-ponent a l’exercici precedent. Aquest augment deri-varia d’un creixement de l’11,6% de les despesescorrents i del 3,1% de les de capital. Si la comparacióes fa amb les previsions pressupostàries per a l’any2007, la part corresponent a les despeses correntscreixeria un 9,5% i les de capital un 6,7%. Això com-porta que la tendència real hauria d’aproximar-se més,amb tota probabilitat, a les primeres taxes de creixe-ment indicades i no pas a les darreres.

2.7. Comerç exterior

La informació relativa als intercanvis amb l’exteriorconstitueix un dels elements de referència importantsper calibrar la competitivitat i la marxa d’una econo-mia. Habitualment, per als països amb una base in-dustrial forta, la competitivitat de les exportacions i elmanteniment d’un saldo comercial positiu i el mésvoluminós possible constitueix un factor de creixe-ment econòmic de considerable importància. En elcas d’Andorra, però, les singularitats de la seva espe-cialització productiva fan que la valoració que es

pugui fer dels fluxos comercials amb l’exterior tinguitambé un caire peculiar.

De fet, diversos factors fan que les exportacions demercaderies constitueixin un flux d’una importànciarelativament escassa, bàsicament: la reduïda presèn-cia del sector transformador en el teixit productiu delPrincipat –que, a més, apareix vinculat principalmental consum interior–, la intensa especialització en laprestació de serveis turístics, el fort component co-mercial del model turístic andorrà, l’escassetat de recursos bàsics i la petita dimensió del país.

En canvi, les estadístiques de les importacionsproporcionen una informació molt més rellevant, jaque aporten dades relatives tant a l’activitat econòmicageneral a l’interior del país com a la marxa del co-merç turístic, que constitueix un dels motors econò-mics més importants del sistema productiu. Pel que faa les necessitats internes, s’ha de tenir en compte queles compres a l’exterior dels diversos tipus de pro-ductes destinats al consum i a la inversió –tant de lesfamílies com de les empreses– forneixen elements dereferència valuosos respecte a la posició d’aquestsagents en el creixement econòmic. Per altra banda, ladinàmica seguida per determinats capítols de pro-ductes importats revela de manera bastant ajustada elcomportament del comerç turístic –centrat en un nom-bre relativament reduït d’articles–, el qual, com és sabut, constitueix un dels elements més importants de l’oferta turística del Principat.

L’any 2007 les importacions, valorades en unitatsmonetàries corrents, van seguir una tendència bai-xista en una línia molt similar a l’exercici precedent,ja que van disminuir un 1,4%, mentre que l’exercicidel 2006 havien minvat un 1,8% (quadre 2.22 i gràfic2.30). En termes reals –és a dir, un cop descomptat l’e-fecte dels preus–, es pot estimar que la taxa de varia-ció va ser també bastant similar en ambdós casos, del’ordre del 5,1% el 2007 i dues dècimes percentualsmenys l’any anterior. Aquests valors comporten un

El pressupost per al 2008

preveu un increment

important dels ingressos

no financers per ingressos

patrimonials.

Les característiques de

l’economia andorrana

atribueixen una menor

significació a les

exportacions en

comparació amb les

importacions, que són

un bon indicador de la

conjuntura econòmica

del Principat.

Les importacions han

seguit una tendència a la

baixa semblant a l’any

anterior, rectificant el que

s’havia esdevingut des

de començaments dels

noranta.

Milers d’euros corrents

Milers d’euros constants de 1990

GRÀFIC 2.30

Evolució de les importacionsandorranes totals. 1997-2007(milers d’euros)

Font: Quadre 2.22.

300.000

500.000

1.100.000

20071997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20052004 2006

1.300.000

900.000

700.000

100.000

400.000

600.000

1.200.000

1.400.000

1.000.000

800.000

200.000


retrocés significatiu d’aquest flux comercial, tant envalors nominals com en valors reals, situació que noes produïa des del bienni 1991-1992, anys en els qualsles importacions totals també van experimentar unadisminució en termes nominals.

Per tant, l’evolució de les importacions l’any 2007

segueix una línia bastant similar a la de l’exercici pre-cedent, però el bienni 2006-2007 marca una ruptura de considerable importància amb el període anterior1993-2005, durant el qual aquest flux comercial, va-lorat en unitats monetàries corrents, va registrar unadinàmica creixent significativa i va augmentar a unataxa mitjana anual del 5,8%. En definitiva, doncs,aquestes dades evidencien les dificultats de l’econo-mia andorrana per mantenir una senda de creixement,que es van començar a posar de manifest l’exercici del 2006.

Importacions per tipus de productesLògicament, dins d’aquesta dinàmica global, el com-portament dels diversos grups de productes en elsquals s’estructuren les estadístiques de les importa-

cions presenta diferències rellevants, amb la qual cosauna valoració més detallada de la manera en què hanevolucionat les partides més importants pot ajudar ainterpretar els elements que han contribuït en majormesura al creixement dels intercanvis amb l’exterior.En el quadre 2.22 apareixen les dades del valor de lesimportacions per al període 1997-2007, detallades perseccions aranzelàries.

En termes generals, aquest nivell de desagregacióproporciona informació suficient respecte als tipusde productes que integren aquest flux comercial, però,per a determinats articles, pot ser interessant assoliruna aproximació més detallada. Principalment, estracta d’aquells productes que tenen un pes més des-tacat en el comerç turístic o que són representatiusd’alguns consums importants de la demanda interna.Per aquest motiu, s’han afegit en el quadre les dadescorresponents a alguns capítols concrets que, per l’en-vergadura econòmica que assoleixen, o per ser espe-cialment representatius de l’oferta destinada priorità-riament als visitants, sembla interessant tractar d’unamanera més àmplia.


1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 2000 (%)

SEC. I - Animals vius i prod. del regne animal 9.843 6,27 9.680 6,00 9.580 5,59 9.506 57.132,5 5,17

[Capítol 4 - Llet i productes lactis, ous, mel] [5.339] 3,40 [4.992] 3,09 [4.753] 2,78 [4.313] [25.921,7] 2,35

SEC. II - Productes del regne vegetal 2.290 1,46 2.458 1,52 2.497 1,46 2.513 15.104,3 1,37

SEC. III - Greixos i olis 1.140 0,73 918 0,57 962 0,56 884 5.313,9 0,48

SEC. IV - Productes de les indústries alimentàries.

Begudes i tabac 34.213 21,78 23.763 14,72 22.760 13,29 23.910 143.701,4 13,00

[Capítol 22 - Begudes, líquids alcohòlics i vinagres] [8.463] 5,39 [9.366] 5,80 [9.382] 5,48 [9.481] [56.982,0] 5,16

[Capítol 24 - Tabacs] [17.822] 11,35 [6.205] 3,84 [4.888] 2,85 [5.717] [34.359,9] 3,11

SEC. V - Productes minerals 6.683 4,26 6.976 4,32 6.664 3,89 9.948 59.788,4 5,41

SEC. VI - Prod. de les indúst. químiques o connexes 13.680 8,71 15.666 9,70 17.651 10,31 18.520 111.304,7 10,07

[Capítol 33 - Productes de perfumeria o de tocador] [9.690] 6,17 [11.205] 6,94 [12.381] 7,23 [13.175] [79.183,3] 7,17

SEC. VII - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles

de cautxú 3.242 2,06 3.282 2,03 3.749 2,19 4.603 27.666,6 2,50

SEC. VIII - Pells, cuirs i articles d’aquestes matèries.

Articles de viatge, carteres, etc. 2.531 1,61 3.393 2,10 2.811 1,64 2.833 17.028,7 1,54

SEC. IX - Fusta i suro. Articles d’aquestes matèries.

Esparteria i cistelleria 1.668 1,06 1.663 1,03 1.991 1,16 2.102 12.634,6 1,14

SEC. X - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions.

Productes d’edició, premsa, etc. 4.074 2,59 3.216 1,99 3.947 2,30 5.839 35.091,1 3,18

SEC. XI - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 11.865 7,55 12.684 7,86 13.929 8,13 16.712 100.443,0 9,09

[Capítols 61/62 - Vestits i accessoris del vestit] [10.075] 6,41 [11.065] 6,85 [12.408] 7,25 [15.193] [91.311,8] 8,26

SEC. XII - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors

artificials, plomes, etc. 4.602 2,93 4.572 2,83 4.746 2,77 5.317 31.953,4 2,89

SEC. XIII - Product. de pedra, ciment i matèries anàlogues.

Product. de ceràmica. Vidre i articles de vidre 3.306 2,11 3.330 2,06 3.528 2,06 3.752 22.550,3 2,04

SEC. XIV - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos,

i articles d’aquestes matèries. Bijuteria i monedes 3.740 2,38 5.014 3,11 5.481 3,20 3.675 22.088,8 2,00

SEC. XV - Metalls comuns i product. d’aquests metalls 4.834 3,08 5.475 3,39 6.064 3,54 6.764 40.655,2 3,68

SEC. XVI - Màquines i aparells, material elèctric.

Aparells de reproducció i enregistr. del so i la imatge 21.983 14,00 27.057 16,76 29.929 17,48 29.712 178.573,7 16,16

[Capítol 85 - Ap. elèctrics, repr. i enreg. so i imat.] [15.057] 9,59 [17.443] 10,81 [18.668] 10,90 [19.830] [119.180,7] 10,79

SEC. XVII - Material de transport 12.071 7,69 14.625 9,06 16.142 9,43 16.682 100.262,0 9,07

SEC. XVIII - Òptica, fotografia i cinematografia. Aparells

de mesura i control. Rellotgeria, etc. 7.122 4,53 8.714 5,40 9.039 5,28 9.255 55.622,0 5,03

SEC. XIX - Armes, municions i llurs accessoris 148 0,09 153 0,09 168 0,10 147 883,8 0,08

SEC. XX - Mobiliari, joguines, articles d’esport, etc. 7.979 5,08 8.688 5,38 9.417 5,50 10.804 64.936,1 5,88

SEC. XXI - Objectes d’art, de col·lecció, antiguitats 40 0,03 99 0,06 208 0,12 390 2.345,4 0,21

Total importacions 157.054 100 161.426 100 171.263 100 183.870 1.105.079,9 100

QUADRE 2.22

Evolució de les importacionsandorranes, per seccions i per

principals capítols aranzelaris.1997-2007

Font: Ministeri de Finances. Duana andorrana.

Les importacions de

màquines, aparells i

material elèctric, de

productes d’alimentació

i de químics i semblants

han representat el

40% del valor de les

importacions totals, que

es tractaven, per tant,

de productes propis del

comerç turístic.


Com s’observa en les dades recollides en el quadre2.22, dins de les importacions totals destaquen clara-ment tres seccions aranzelàries que l’any 2007 mante-nien un pes relatiu superior al 10% en el valor total deles compres a l’exterior, mentre que dues altres s’a-proximen a aquest percentatge. La primera d’aquestesseccions, que destaca netament per damunt de la res-ta, era la que inclou màquines i aparells, material elèc-tric i llurs parts, així com aparells d’enregistrament ode reproducció del so i de la imatge (secció XVI), quel’any 2007 absorbia el 17,4% del valor total de les im-portacions. A una distància considerable i amb parti-cipacions relativament similars se situaven uns altresdos grups de mercaderies, la secció IV (productes de lesindústries alimentàries, begudes i tabac), amb un per-centatge de l’11,6% en el conjunt de les importacions,i la secció VI (productes de les indústries químiques o connexes), amb un percentatge de l’11%.

Això vol dir que aquestes tres seccions aranzelà-ries sumaven el 40% de les compres a l’exterior rea-litzades l’any 2007, mentre que les divuit seccionsrestants que apareixen detallades en les estadístiques

aportaven l’altre 60%. Dos altres grups de productesque també assolien un pes relatiu important eren lasecció XVII (material de transport), que aportava un9,4% de les importacions totals, i la secció XI (matè-ries tèxtils i articles tèxtils i de confecció), amb unaparticipació del 9,3%. Per tant, les cinc principals sec-cions de les importacions andorranes representavenel 58,7% d’aquest flux comercial.

De la resta de seccions aranzelàries, tan sols duesmantenien una participació superior al 5%, la seccióV (productes minerals, amb una participació del 7,8%)i la secció XX (mobiliari, joguines i articles d’esport,que participava amb un 5,9%). Això vol dir que setdels vint-i-un grups de productes considerats acapa-raven el 72,4% del valor total de les importacionsl’any 2007 (quadre 2.22). Amb percentatges propers osuperiors al 4% apareixien tres altres grups de pro-ductes, els animals vius i productes del regne animal(secció I), els metalls comuns i productes d’aquestsmetalls (secció XV) i els articles d’òptica, fotografia icinematografia; aparells de mesura i control, rellot-geria, etc. (secció XVIII).

Euros

2001 (%) 2002 (%) 2003 (%) 2004 (%) 2005 (%) 2006 (%) 2007 (%)

59.326,2 5,11 61.881,2 4,88 62.517,1 4,68 64.751,0 4,59 64.862,8 4,50 65.294,5 4,61 65.485,2 4,69

[26.760,4] 2,30 [28.236,3] 2,22 [27.453,7] 2,05 [28.160,8] 2,00 [27.725,3] 1,92 [26.049,1] 1,84 [26.575,3] 1,90

16.459,5 1,42 17.348,5 1,37 18.713,1 1,40 18.642,2 1,32 19.057,2 1,32 19.882,5 1,40 21.295,7 1,53

4.161,6 0,36 5.034,1 0,40 5.234,0 0,39 5.007,3 0,35 5.773,3 0,40 6.035,1 0,43 5.537,9 0,40

155.256,4 13,36 163.366,0 12,87 167.978,9 12,57 170.095,9 12,05 188.361,9 13,07 178.021,0 12,58 161.717,3 11,59

[58.879,5] 5,07 [62.385,0] 4,92 [64.521,4] 4,83 [61.291,7] 4,34 [59.700,1] 4,14 [57.943,8] 4,09 [57.468,4] 4,12

[39.550,1] 3,40 [37.705,5] 2,97 [36.071,0] 2,70 [32.741,3] 2,32 [37.772,3] 2,62 [18.315,3] 1,29 [25.809,9] 1,85

64.079,4 5,51 69.739,0 5,49 71.611,9 5,36 75.051,7 5,32 81.043,5 5,62 100.335,5 7,09 108.799,4 7,80

116.674,7 10,04 126.723,7 9,98 136.711,8 10,23 142.131,0 10,07 145.567,0 10,10 148.312,8 10,48 153.654,4 11,01

[82.351,7] 7,09 [88.727,0] 6,99 [94.061,9] 7,04 [96.993,6] 6,87 [98.127,7] 6,81 [95.740,5] 6,76 [99.033,9] 7,10

26.358,1 2,27 25.134,9 1,98 26.402,6 1,98 27.807,3 1,97 28.087,7 1,95 27.886,6 1,97 28.469,4 2,04

20.037,6 1,72 19.298,5 1,52 21.051,5 1,58 22.571,8 1,60 23.396,1 1,62 23.259,2 1,64 23.151,7 1,66

12.297,3 1,06 13.110,4 1,03 14.125,7 1,06 15.506,9 1,10 16.653,3 1,16 16.487,9 1,16 15.039,7 1,08

22.485,1 1,94 23.256,3 1,83 24.023,4 1,80 24.243,5 1,72 24.897,8 1,73 23.671,7 1,67 24.121,0 1,73

99.563,9 8,57 106.136,5 8,36 118.611,9 8,88 121.081,7 8,58 123.204,4 8,55 126.283,5 8,92 129.900,1 9,31

[89.676,7] 7,72 [96.455,2] 7,60 [108.448,9] 8,12 [110.885,2] 7,86 [112.825,4] 7,83 [115.812,8] 8,18 [120.174,3] 8,61

33.083,2 2,85 36.183,0 2,85 38.723,6 2,90 37.311,6 2,64 39.299,4 2,73 37.166,9 2,63 37.046,2 2,65

23.747,1 2,04 23.447,0 1,85 25.738,5 1,93 25.849,7 1,83 27.074,1 1,88 27.818,0 1,97 28.015,2 2,01

14.787,2 1,27 15.247,8 1,20 12.347,6 0,92 15.408,6 1,09 17.785,5 1,23 13.482,2 0,95 13.543,2 0,97

44.449,4 3,83 47.072,3 3,71 49.728,9 3,72 60.885,6 4,31 61.020,8 4,23 66.632,5 4,71 59.422,2 4,26

206.774,9 17,80 242.815,4 19,13 256.635,1 19,21 295.340,2 20,93 272.790,0 18,92 247.933,9 17,52 243.208,4 17,43

[148.020,5] 12,74 [175.691,8] 13,84 [179.824,2] 13,46 [208.800,7] 14,80 [187.787,1] 12,96 [164.274,0] 11,61 [167.681,2] 12,02

104.345,8 8,98 125.352,2 9,88 138.760,0 10,38 159.023,4 11,27 165.661,8 11,49 153.130,4 10,82 130.727,9 9,37

66.129,3 5,69 73.068,7 5,76 68.980,8 5,16 53.558,2 3,80 53.338,9 3,70 53.210,6 3,76 54.547,0 3,91

1.081,2 0,09 1.306,8 0,10 1.498,6 0,11 1.407,0 0,10 1.428,0 0,10 1.281,4 0,09 1.370,1 0,10

68.566,8 5,90 72.628,9 5,72 75.024,0 5,61 72.950,2 5,17 79.418,0 5,51 77.187,2 5,45 82.282,4 5,90

2.272,2 0,20 1.013,3 0,08 1.850,7 0,14 2.578,7 0,18 2.858,6 0,20 2.047,7 0,14 8.018,2 0,57

1.161.936,7 100 1.269.164,4 100 1.336.269,5 100 1.411.203,7 100 1.441.580,0 100 1.415.361,2 100 1.395.352,9 100


Una primera consideració respecte al tipus de pro-ductes que inclouen algunes de les seccions que s’hanesmentat permet detectar que, en gran part, es cor-responen amb els que es destinen al que habitual-ment es denomina com a comerç turístic. És a dir, estracta d’aquells tipus d’articles que són adquirits prin-cipalment pels visitants turístics, per l’atractiu queincorpora el seu preu en el mercat andorrà, sensible-ment inferior al dels països veïns. Es tracta, sobretot,dels productes electrònics –la secció més rellevant deles importacions–, dels d’òptica, fotografia i cinema-tografia, i també d’alguns dels que s’engloben en elsproductes tèxtils, alimentaris o químics.

Això es pot apreciar si s’analitzen de manera mésdetallada –a nivell de capítols aranzelaris– les merca-deries que s’inclouen en aquestes seccions. Així, en la secció XVI, es pot constatar que el capítol 85 (mà-quines, aparells i materials elèctrics; aparells d’enre-gistrament o de reproducció del so i de la imatge) l’any2007 concentrava el 12% de totes les importacions an-dorranes. En conseqüència, les compres corresponentsa aquest capítol superaven el valor de les que s’in-clouen en la resta de les seccions aranzelàries, el quepermet apreciar la rellevància que assoleix aquest grupd’articles en l’oferta comercial del país, adreçada enaquest cas fonamentalment als visitants turístics.

Igualment, dins la segona partida per importànciaen les importacions, la secció IV (productes de les in-dústries alimentàries, begudes i tabac), s’inclouendos capítols que, en una proporció significativa, tam-bé corresponen a productes destinats al comerç tu-rístic, a banda que també altres articles d’aquesta sec-ció siguin objecte de l’interès dels visitants. Es tractadels capítols 22 i 24, que comprenen les begudes i líquids alcohòlics, en el primer cas, i els tabacs, en elsegon. L’any 2007 aquests dos capítols representavenconjuntament el 51,5% del valor dels productes ques’inclouen en la secció IV i absorbien un 6% de les im-portacions totals.

Una valoració similar es pot fer en relació als arti-cles de perfumeria i cosmètica (capítol 33), inclososdins la secció VI (productes de les indústries quími-ques o connexes), que l’any 2007 representaven el64,5% de les importacions corresponents a la seccióesmentada i aportaven el 7,1% de les compres totalsa l’exterior. Cal afegir que també s’inclouen en la sec-ció VI els productes farmacèutics, destinats també enuna proporció elevada a la demanda turística, de manera que la incidència de les compres dels visi-tants en les importacions dels productes d’aquestasecció aranzelària és molt notable.

En conseqüència, la dinàmica dels tres grups d’ar-ticles que apareixen com els més destacats de les com-

pres a l’exterior està condicionada en gran mesuraper la demanda dels visitants turístics. En canvi, en lesdues seccions que figuren en les posicions següents,en un cas també es produeix una situació similar, en-cara que en l’altre cal fer algunes matisacions. Així, elsarticles classificats en la secció XI (materials tèxtils iarticles tèxtils i de confecció), evidentment, van des-tinats en una part significativa a cobrir les necessitatsdels residents, però, certament, també són adquiritsen una part important pels visitants estrangers. La xifra mitjana de despesa per cada resident andorràque resultaria si totes les importacions de vestits i accessoris del vestit es destinessin al consum inte-rior evidencia aquest fet, ja que s’aproximaria als1.600 euros per persona, valorat a preus d’importació–és a dir, sense tenir en compte el procés de distribu-ció i comercialització–.

En canvi, en el cas de la secció XVII (que incloutota mena de material de transport), es pot inferir queel gruix de la demanda procedeix dels residents an-dorrans, encara que també pugui tenir alguna relle-vància la compra de peces, accessoris, components,etc. de vehicles que efectuen els turistes, així com lareexportació de vehicles, amb la qual cosa les impor-tacions d’aquest grup de productes depenen fona-mentalment de la demanda interior.

En altres grups de mercaderies, com les corres-ponents a les seccions XVIII (òptica, fotografia i cine-matografia; aparells de mesura i control, rellotgeria,etc.) i XX (mobiliari, joguines, articles d’esport, etc.)la incidència de les compres dels visitants es pot estimar que també té un pes rellevant. Aquestes sec-cions, que l’any 2007 mantenien una participació del3,9% i del 5,9% respectivament en les importacions,s’inclouen habitualment entre les que integren enbona part el comerç turístic, d’acord amb els resultatsde les enquestes als visitants i amb la percepció delsagents.

Igualment, una part dels productes que s’englobenen la secció I (animals vius i productes del regne ani-mal) té una presència d’alguna rellevància en les com-pres dels visitants, encara que vagi perdent pes en elconjunt d’aquest comerç. Es tracta del capítol 4 (llet iproductes lactis), que l’any 2007 representava el 2%

del valor total de les importacions. Encara que amb unabast més limitat, en alguna altra partida més es potconsiderar que la demanda dels visitants té tambéuna incidència apreciable en les importacions. Prin-cipalment, es tractaria dels articles de la secció V (pro-ductes minerals), en la qual la part fonamental del trà-fic comercial correspon a combustibles i carburants;dels articles de pell, cuir, carteres, material de viatge,etc. (secció VIII); el calçat, capells, paraigües, etc.

Altres importacions

–com ara material de

transport– serveixen

especialment una

demanda interior.


(secció XII); les perles, pedres gemmes, metalls pre-ciosos, articles d’aquests materials i bijuteria (seccióXIV); i els metalls comuns i productes d’aquests me-talls (secció XV).

Pel que fa a l’evolució l’any 2007 dels diferentsgrups de productes en el conjunt de les importacions,les tres seccions aranzelàries amb més pes dins el co-merç exterior andorrà van seguir una pauta dispar, jaque en dos casos van registrar un descens, mentreque en el tercer es va produir la tendència contrària.Així, les importacions de productes de les indústriesalimentàries, begudes i tabac (secció IV) van disminuirun 9,2% en termes nominals i les dels articles de lasecció XVI (màquines i aparells; material elèctric illurs parts; aparells d’enregistrament o de reproducciódel so i de la imatge) van baixar l’1,9%. En canvi, vanaugmentar un 3,6% les de productes de les indústriesquímiques o connexes (secció VI).

Cal matisar, però, que, dins la secció XVI, les im-portacions d’articles corresponents al capítol 85 (mà-quines, aparells i materials elèctrics; aparells d’enre-gistrament o de reproducció del so i de la imatge),que són els que concentren principalment la deman-da dels visitants, van augmentar un 2,1%. Una situa-ció similar s’observa en el cas dels productes de les in-dústries alimentàries, ja que les compres a l’exteriorde tabacs van augmentar un 40,9% i les de begudes ilíquids alcohòlics van tenir un descens moderat encomparació amb l’evolució del conjunt de la secció IV,atès que va disminuir en un 0,8% enfront del 9,2% glo-bal. Per tant, el gruix de la contracció apreciada en lesimportacions corresponents a aquestes dues seccionsés imputable a la demanda interna, ja que els pro-ductes més vinculats al comerç turístic van seguiruna dinàmica comparativament favorable.

Una situació semblant s’aprecia per a les merca-deries incloses en els capítols 33 i 61-62 (articles de per-fumeria i cosmètica, i vestits i accessoris del vestit,respectivament), destinades en una elevada proporcióa la demanda generada pels visitants, les importacionsde les quals van créixer significativament. La situaciócontrària s’observa en el cas de la secció XVII (materialde transport), que va registrar la baixada més impor-tant de totes les que es diferencien en les estadísti-ques, en concret un 14,6% en valors corrents.

En definitiva, doncs, el comportament relativa-ment més favorable va correspondre a aquells grupsde productes vinculats més directament a la deman-da turística (principalment, confecció, perfumeria icosmètica, tabac, productes electrònics, joguines i articles d’esport, òptica, fotografia i cinematografia),mentre que els que depenen en major mesura de la demanda interior van tenir una evolució negativa en

bastants casos, com el de vehicles i material de trans-port, productes de la indústria alimentària i metalls iproductes de metall. Un cas especial és el dels pro-ductes minerals –combustibles i carburants, bàsica-ment–, les importacions dels quals van augmentarsensiblement, la qual cosa es pot associar als consi-derables augments de preus que van registrar aquestsproductes l’any 2007 més que no pas a un augment de la demanda, ja que les importacions valorades envolum van disminuir.

Estructura de les importacionsLògicament, les diferències en l’evolució del valor deles importacions entre les diverses seccions aranze-làries es van traduir en una modificació de l’estructurad’aquest flux comercial. Tot i que aquest tipus detransformacions es produeixen d’una manera pro-gressiva i relativament lenta, no exempta de daltabai-xos, l’any 2007 alguns dels moviments observablesassoleixen una certa rellevància. Com és obvi, es va re-forçar la participació percentual en les importacionstotals de totes aquelles seccions i capítols aranzelarisque van créixer en un percentatge superior a la taxamitjana, mentre que va disminuir el de les partidesamb un creixement inferior.

D’acord amb això, l’augment de pes relatiu més rellevant en les importacions es va donar en cinc sec-cions aranzelàries: la de productes minerals (seccióV), que va guanyar 0,7 punts percentuals de quotaen les compres totals a l’exterior, la de productes de lesindústries químiques o connexes (secció VI) que va incrementar en cinc dècimes percentuals la seva par-ticipació, i les seccions XX, XXI i XI (mobiliari, jogui-nes, articles d’esport, etc.; objectes d’art, de col·lecció,antiguitats, etc.; i matèries tèxtils, articles tèxtils i deconfecció), que van augmentar quatre dècimes per-centuals en els tres casos. De la resta, tan sols les sec-cions II i XVIII van incrementar la seva participació enles importacions en més d’una dècima percentual(quadre 2.22).

En sentit contrari, sis seccions aranzelàries van reduir el valor de les importacions més que el conjuntd’aquest flux comercial –que, com s’ha vist, va regis-trar un descens de l’1,4% en termes nominals– i, pertant, van perdre pes relatiu. El cas més destacat va serel dels vehicles i material de transport (secció XVII),que va reduir en un punt percentual i mig la seva par-ticipació en les importacions, seguit dels productes deles indústries alimentàries (secció IV), amb una dis-minució d’un punt percentual, i dels metalls comunsi productes d’aquests metalls (secció XV), que vanperdre mig punt percentual. Més moderada va ser la pèrdua de posicions de tres altres seccions: la de

Les importacions de

major pes en el comerç

van seguir el 2007 una

evolució diferent.

Les importacions

induïdes per la demanda

interior han tingut una

evolució negativa.


màquines, aparells, material elèctric; aparells de re-producció i enregistrament del so i la imatge (seccióXVI), la de greixos i olis (secció III) i la de fusta i suro,articles d’aquestes matèries i cistelleria i esparteria(secció IX).

Si s’observa el conjunt de la sèrie temporal 1997-

2007, es pot comprovar que la tendència global apre-ciable és a un augment significatiu de la importànciaque mantenen bona part dels grups de productes mésenfocats al comerç turístic. Els casos més destacats sónels de la secció XVI (màquines, aparells, material elèc-tric; aparells de reproducció i enregistrament del so i la imatge) i la secció VI (productes de les indústriesquímiques i connexes). Els darrers anys també ha

guanyat importància de manera apreciable la secció V(productes minerals), encara que cal associar aquestfet principalment a la pujada de preus dels carburantsi combustibles més que no pas a un increment simi-lar de la demanda.

Més moderadament, també han guanyat quota departicipació en les importacions els vestits i accesso-ris del vestit, els productes de metalls comuns i els ve-hicles, peces i components, i material de transport,grup que, en principi, es pot deduir que depèn prin-cipalment del mercat interior, encara que hi ha indi-cis que la demanda externa també ha jugat un paperrellevant els darrers exercicis. En canvi, han seguit la pauta contrària els productes de les indústries

Des de 1997 a 2007 han

tendit a augmentar les

importacions de bona

part dels productes més

enfocats al comerç

turístic.

PaïsosFrança Espanya Alemanya Baixos Itàlia

SEC. I - Animals vius i prod. del regne animal 13.275.921 47.308.409 2.231.407 1.120.908 134.431

SEC. II - Productes del regne vegetal 2.068.662 18.643.564 7.658 2.970 57.340

SEC. III - Greixos i olis 65.603 5.361.305 33.772 1.205 1.066

SEC. IV - Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 28.504.195 90.940.767 8.752.586 3.739.709 1.881.308

SEC. V - Productes minerals 37.638.402 70.839.420 47.341 1.740 15.427

SEC. VI - Productes de les indústries químiques o connexes 36.405.998 111.844.072 642.173 208.824 196.754

SEC. VII - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles de cautxú 5.101.258 20.308.201 809.879 335.439 908.151

SEC. VIII - Pells, cuirs i articles d’aquestes matèries. Articles de viatge, carteres, etc. 5.842.013 8.318.234 378.919 40.108 5.142.083

SEC. IX - Fusta i suro. Articles d’aquestes matèries. Esparteria i cistelleria 2.059.732 11.754.939 86.676 8.623 523.734

SEC. X - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions. Productes d’edició, premsa, etc. 2.136.948 18.942.013 1.422.932 316.598 213.555

SEC. XI - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 33.478.894 54.938.417 1.900.983 2.511.525 14.439.208

SEC. XII - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, plomes, etc. 9.771.859 12.937.000 346.288 264.504 6.995.741

SEC. XIII - Productes de pedra, ciment i matèries anàlogues. Productes de ceràmica. Vidre i articles de vidre 1.597.084 24.964.306 207.775 5.840 457.225

SEC. XIV - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos i articles d’aquestes matèries. Bijuteria i monedes 2.003.399 6.526.500 446.159 8.277 2.032.823

SEC. XV - Metalls comuns i productes d’aquests metalls 5.640.604 49.410.930 763.244 109.363 2.243.432

SEC. XVI - Màquines i aparells, material elèctric. Aparells de reproducció i enregistrament del so i la imatge 34.907.321 142.686.963 3.493.453 2.218.672 1.762.898

SEC. XVII - Material de transport 23.223.048 45.313.140 37.338.001 537.628 2.689.093

SEC. XVIII- Òptica, fotog. i cinematog.. Aparells de mesura i control. Rellotgeria, etc. 8.281.734 27.191.416 1.157.926 207.512 2.107.115

SEC. XIX - Armes, municions i llurs accessoris 426.532 228.031 225.553 - 156.123

SEC. XX - Mobiliari, joguines, articles d’esport, etc. 9.124.412 48.718.502 5.803.702 174.134 3.131.750

SEC. XXI - Objectes d’art, de col·lecció, antiguitats 334.127 927.241 4.558.539 - 769.302

Total importacions 261.887.747 818.103.370 70.654.962 11.813.579 45.858.558

QUADRE 2.23

Importacions andorranes, per països i per seccions

aranzelàries. 2007 (Euros)



1997 1998 1999 2000 2000 2001 2002 2003

França 45.846.244 49.732.779 50.059.551 48.908.734 293.947.411 295.744.000 311.209.025 321.062.131

Espanya 63.169.818 68.255.299 76.674.785 89.293.303 536.663.559 568.842.022 634.995.919 672.645.205

Bèlgica 1.398.399 1.569.066 1.491.100 1.091.927 6.562.613 7.951.013 6.418.498 7.394.895

Països Baixos 2.337.194 2.130.803 1.998.044 1.912.059 11.491.706 12.263.381 12.359.900 14.674.606

Alemanya 7.166.545 7.104.716 7.127.976 8.151.640 48.992.343 58.687.626 65.037.804 67.756.957

Itàlia 4.896.021 6.023.980 6.993.845 7.495.932 45.051.459 38.474.346 40.597.967 42.770.050

Regne Unit 8.951.342 4.602.496 4.151.269 4.568.907 27.459.684 25.466.562 25.056.652 24.114.232

Àustria 816.321 1.623.218 1.014.965 1.007.732 6.056.591 7.451.264 5.483.344 6.513.651

Resta UE 1.339.694 1.356.717 1.383.059 1.536.942 9.237.207 9.393.303 10.403.808 10.945.132

Suïssa 3.021.709 3.070.494 3.065.866 3.730.162 22.418.725 20.125.610 20.022.566 18.709.759

EUA 7.670.676 3.641.555 3.611.384 3.226.889 19.393.993 16.106.368 16.448.640 16.689.193

Malàisia 942.924 849.535 559.283 582.746 3.502.374 3.989.936 4.605.981 2.660.910

Xina 1.748.850 1.848.618 2.062.570 2.028.643 12.192.390 14.626.243 18.566.879 23.268.154

Corea del Sud 647.948 673.359 620.247 727.854 4.374.491 5.832.632 15.154.018 14.303.802

Japó 4.192.894 5.203.560 5.770.025 5.700.211 34.258.958 48.589.194 52.918.946 62.890.340

Taiwan 420.034 462.259 266.623 215.072 1.292.609 1.521.090 2.742.706 1.354.273

Hong Kong 231.947 262.492 320.670 350.137 2.104.366 1.905.891 2.513.540 2.034.902

Resta del món 2.253.352 3.014.961 4.090.932 3.340.909 20.079.267 24.966.229 24.628.275 26.481.324

Total 157.051.912 161.425.907 171.262.194 183.869.799 1.105.079.748 1.161.936.710 1.269.164.468 1.336.269.514

QUADRE 2.24

Importacions andorranes per països. 1997-2007



alimentàries, que el període 1997-2007 han reduït en10 punts percentuals la seva participació en les im-portacions, bàsicament a causa de la forta baixada deles compres de tabac.

Procedència geogràfica de les importacionsPel que fa als països de procedència de les importa-cions andorranes, en els quadres 2.23 i 2.24 es recu-llen de manera detallada, per origen i per grups de productes, les estadístiques d’aquest flux comercial.En el quadre 2.23 s’especifiquen, desagregant les dades per seccions aranzelàries, els països de proce-dència de les importacions per a l’exercici del 2007,mentre que en el quadre 2.24 s’afegeix l’evolució

d’aquest flux comercial durant el període 1997-2007,tot precisant la participació dels principals països sub-ministradors.

Les dades presentades en aquest darrer quadreposen de manifest que el paper d’Espanya com a prin-cipal proveïdor de mercaderies ha seguit al llarg de la sèrie presentada una clara pauta ascendent, quel’any 2007 es va veure corroborada amb claredat, re-forçant així la posició espanyola. D’aquesta manera,les importacions procedents d’Espanya van augmen-tar l’any 2007 un 1,8%, enfront de la disminució glo-bal de l’1,4% que va experimentar aquest flux co-mercial, amb la qual cosa la quota de participacióespanyola també es va incrementar.

De fet, el primer any de la sèrie considerada –el1997–, la contribució espanyola en les importacionsandorranes era del 40,2%, però dos anys després jas’aproximava al 45%, el 2002 va arribar al 50% i el2007 va ser del 58,6%. Això vol dir que, en aquest in-terval, Espanya va augmentar en més de divuit puntspercentuals la seva quota en les compres d’Andorra a l’exterior. Si es retrocedeix encara més en el tempses pot comprovar que aquesta tendència es va donartambé la segona meitat de la dècada dels anys vuitantai els primers noranta. Així, l’any 1988 les importa-cions procedents d’Espanya representaven un per-centatge del 30,2%, el 1990 estaven lleugerament persota del 33% i el 1992 es van aproximar al 36%.

Com a contrapartida, la posició de França ha seguitla dinàmica oposada, ja que fins als primers anys noranta apareixia com el primer país subministradordel Principat. El primer any en el qual Espanya va

Regne Resta Corea RestaUnit Bèlgica Àustria Portugal Suïssa UE-25 EUA del Sud Japó Xina del món Total

2.807 85.459 16.326 376.910 - 170.421 - - - - 762.182 65.485.181

24.887 387 12.640 379.978 85 676 169 - - 612 96.118 21.295.745

- 16.061 - 27.566 - 48 - - - - 31.315 5.537.940

7.946.012 982.242 344.380 2.918.213 1.853.999 2.477.994 5.637.935 - 2.355 4.948 5.730.696 161.717.339

- 23.471 123 226.209 1.434 - 59 462 - 447 4.914 108.799.447

956.844 113.469 41.808 94.192 1.446.184 330.271 1.027.453 8.346 36.130 165.050 136.877 153.654.445

56.745 71.198 14.513 75.368 3.679 66.243 29.803 11.596 239.010 307.097 131.224 28.469.403

79.367 207.653 8.754 8.821 18.473 224.301 25.190 80 16.675 1.887.083 953.949 23.151.704

27.910 99.443 100.880 68.718 1.106 189.777 - - - 77.111 41.021 15.039.670

210.873 14.629 96.262 73.991 40.823 70.668 294.156 90 15.703 141.815 129.909 24.120.963

1.323.853 410.626 685.531 880.692 24.971 1.708.988 103.185 63.692 2.334 8.120.966 9.306.216 129.900.081

167.274 173.661 35.529 126.738 11.946 300.960 175.377 20.298 46.256 3.046.670 2.626.113 37.046.214

33.865 15.136 141.819 132.647 - 85.434 5.173 - - 311.479 57.417 28.015.201

34.543 900.487 157.810 3.938 80.286 17.542 284 - - 1.197.314 133.885 13.543.248

19.580 74.875 21.194 317.554 115.929 228.862 21.524 1.584 19.752 312.846 120.973 59.422.246

1.978.429 1.160.392 2.656.447 372.004 487.500 2.296.067 1.349.706 962.630 25.969.243 12.501.125 8.405.503 243.208.352

6.610.564 415.375 388.543 18.747 275.783 3.150.634 1.795.773 3.047.824 4.643.743 133.366 1.146.684 130.727.947

81.755 34.040 877.825 33.889 8.566.982 375.985 767.304 82.229 2.583.878 1.678.876 518.527 54.546.992

17.608 - 17.397 - 20.979 99.313 121.196 - 564 41.811 14.963 1.370.069

995.010 470.525 1.589.053 160.481 265.189 959.172 366.720 28.868 4.061.879 6.121.617 311.434 82.282.447

595.197 - - - 50.089 1.570 365.829 - - - 416.329 8.018.224

21.163.124 5.269.128 7.206.834 6.296.657 13.265.438 12.754.927 12.086.837 4.227.697 37.637.522 36.050.234 31.076.248 1.395.352.861

Euros

2004 2005 2006 2007

315.074.148 303.649.670 301.612.220 261.887.747

726.776.022 766.639.720 803.310.731 818.103.370

5.846.344 5.151.756 4.842.075 5.269.128

12.312.755 15.187.073 13.392.777 11.813.579

74.437.998 80.419.490 67.065.764 70.654.962

45.905.045 46.694.707 50.743.772 45.858.558

24.682.390 26.245.395 20.500.837 21.163.124

8.647.687 7.811.205 6.119.400 7.206.834

18.020.173 21.248.378 19.081.140 12.754.927

18.522.607 18.360.791 15.968.976 13.265.438

15.199.406 16.546.223 9.018.720 12.086.837

2.487.295 1.593.383 2.065.682 1.282.684

31.614.983 39.120.401 31.483.289 366.050.234

15.435.526 9.808.360 9.136.049 4.227.697

66.757.792 53.258.421 35.104.248 37.637.522

3.343.446 4.870.463 3.928.604 2.866.080

1.251.797 1.265.154 1.376.906 1.426.068

24.888.254 23.709.388 20.610.011 31.798.072

1.411.203.667 1.441.579.980 1.415.361.201 1.395.352.861

Les importacions

procedents d’Espanya han

seguit des de 1997 una

pauta ascendent, que

l’any 2007 es va veure

corroborada, fins a assolir

el 58,6% del valor total

de les importacions.

Les importacions de

procedència francesa han

seguit el camí invers.


superar a França i es va situar en primera posició vaser el 1992 i va reforçar després de manera progressi-va aquesta situació, tal com s’ha vist. Per la seva ban-da, França ha anat perdent quota percentual en les importacions andorranes de manera paral·lela a com Espanya l’augmentava. Així, l’any 1991, amb una participació del 37%, França era el primer país en elconjunt de les importacions i, després de perdreaquesta condició l’any següent, va seguir una dinà-mica descendent que el va portar a un percentatgedel 31,1% l’any 1995 i va retrocedir fins al 25,5% l’any2001 i fins al 21,1% l’exercici del 2005.

L’any 2006 es va produir un lleuger repunt –de tansols dues dècimes percentuals–, però el 2007 es vamantenir aquesta línia descendent de manera encaramés pronunciada, ja que, en valors absoluts, les im-portacions procedents de França van registrar un re-trocés força important, el que es va traduir en unadisminució de la seva participació en el valor total, queva descendir fins al 18,8%. Això vol dir que la parti-cipació francesa en les importacions andorranes vabaixar més de deu punts percentuals el període 1997-

2007 i prop de vint punts si la comparació es fa ambels valors de l’any 1990.

Si es compara la relació existent entre els valors absoluts corresponents a ambdós països, l’any 1990 elvalor de les importacions franceses superava en mésd’un 12% les espanyoles, el 1995 ja es donava la situació inversa i aquestes eren més d’un 28% supe-riors a les franceses, l’any 2002 van arribar a duplicar-les i l’exercici del 2007 les vendes d’Espanya a Andor-ra van ser més de 3 vegades superiors a les procedentsde França. Per tant, en un període relativament curt,l’origen dels productes importats pel Principat ha re-gistrat una modificació considerable, especialmentpel que es refereix a l’aportació relativa dels dos prin-cipals subministradors, amb una notable concentra-ció de les compres a Espanya, que els dos darrersexercicis de la sèrie ha arribat a superar el 55% de par-ticipació en aquest flux comercial.

En termes generals, Espanya destaca, amb unasignificativa diferència, com el primer país subminis-trador en la majoria de les seccions aranzelàries. Defet, l’any 2007, en nou de les vint-i-una seccions en quèes classifiquen les importacions, la proporció delsproductes importats que procedien de l’Estat espanyolva superar el 70% i en quatre més va sobrepassar el50% (quadre 2.23). En la resta de casos també apa-reixia com el principal subministrador, amb tan solsdues excepcions, que corresponen a dues de les trespartides de menor rellevància del comerç exterior an-dorrà, la secció XIX (armes, municions i llurs acces-soris, que representava el 0,1% de les importacions i

en la qual França aportava el 31,1% de les compres, superant així a Espanya en 14,5 punts percentuals) ila secció XXI (objectes d’art, de col·lecció, antiguitats,etc.), amb una posició predominant d’Alemanya, queabsorbia el 56,9% de les importacions de la secció, laqual, però, representava solament un 0,6% de la xifratotal de les compres.

Per la seva banda, l’any 2007, França apareixiacom el segon subministrador dels productes importatsper Andorra en divuit de les vint-i-una seccions aran-zelàries. A més de l’excepció, ja assenyalada, dels objectes d’art, de col·lecció, antiguitats, etc. (seccióXXI), apareixia en la tercera posició en dues seccionsmés: en la de material de transport (secció XVII), enla qual Alemanya es col·locava com a segon submi-nistrador després d’Espanya, i en la de productes d’òp-tica, fotografia i cinematografia; aparells de mesura icontrol; rellotgeria, etc. (secció XVIII), en la qual Suïs-sa ocupava la segona posició, aportant el 15,7% de lesimportacions, mig punt percentual més que França.

La resta de països concentren habitualment la partmajoritària de les seves vendes al Principat en unnombre molt reduït de productes, situació que tambées pot constatar l’any 2007. Així, si es consideren elsvuit principals proveïdors de mercaderies en aquellexercici –a part d’Espanya i França–, que en tots els casos superaven els 10 milions d’euros de vendes alPrincipat –i que, juntament amb els dos estats veïns,absorbien el 95,2% de les importacions totals–, en elcas del primer, Alemanya, el 52,9% del total corres-ponia al material de transport i un 20,6% més a dos altres grups de productes (el de productes de les in-dústries alimentàries, begudes i tabacs; i el de mobi-liari, joguines i articles d’esport).

Itàlia era l’any 2007 el quart país venedor i les se-ves vendes apareixien relativament diversificades,especialment si es comparen amb la major part delssubministradors, a banda d’Espanya i França. Tot iaixò, el 31,5% corresponien a articles tèxtils i de con-fecció, i un 15,3% més a calçat, capells, paraigües,etc. i un 11,2% a pells, cuirs i articles d’aquestes ma-tèries, articles de viatge, carteres, etc. Això vol dirque el 58% de les seves vendes a Andorra es concen-traven en aquests tres grups d’articles. Amb una par-ticipació del 5% o superior figuraven dues seccionsaranzelàries més: la de material de transport i la demobiliari, joguines i articles d’esport, i entre el 4% i el5% unes altres quatre: la de metalls comuns i pro-ductes d’aquests metalls; la de productes d’òptica, fo-tografia i cinematografia; aparells de mesura i control,rellotgeria, etc.; la de perles, pedres gemmes, joieriai bijuteria, i la de productes de les indústries alimen-tàries, begudes i tabac.


Japó –cinquè subministrador del Principat– vavendre principalment màquines i aparells elèctrics id’enregistrament o reproducció del so i la imatge, pro-ductes que l’any 2007 van representar el 69% de lesvendes a Andorra, seguits del material de transport–un 12,3%– i de dues seccions més –la de productesd’òptica, fotografia i cinematografia; aparells de me-sura i control; rellotgeria, etc., i la de mobiliari, jo-guines i articles d’esport– que afegien conjuntamentun 17,7%. Això comporta que el 99% de les importa-cions estava concentrat en les quatre seccions aran-zelàries esmentades.

L’any 2007 la Xina apareixia com a sisè proveïdor en les importacions andorranes i subministrava prin-cipalment quatre tipus de productes: articles electrò-nics i aparells de reproducció i enregistrament del so i la imatge; productes tèxtils i de confecció; joguines iarticles d’esport; i calçat, capells, paraigües, etc., peraquest ordre. Aquestes quatre seccions sumaven el82,6% del valor de les compres procedents de la Xina.En el cas del Regne Unit –setè subministrador del Prin-cipat l’any de referència– el grau de concentració va seruna mica superior, ja que el 37,6% de les importacionss’incloïen en la secció IV (productes de les indústriesalimentàries, begudes i tabac), el 31,2% en la seccióXVII (material de transport) i el 9,4% en la secció XVI

(productes d’electrònica, i aparells de reproducció ienregistrament del so i la imatge) i el 6,3% en la sec-ció XI (productes tèxtils i de confecció), amb la qualcosa sumaven, per tant, un 84,4% en conjunt.

Suïssa –que ocupava el vuitè lloc–, per la seva ban-da, va vendre a Andorra bàsicament tres tipus de mer-caderies: articles d’òptica, fotografia i cinematogra-fia; aparells de mesura i control; rellotgeria, etc., queabsorbien el 64,6% de les importacions procedentsd’aquest país, productes de les indústries alimentà-ries, begudes i tabac, que representaven un 16,1% mési productes de les indústries químiques o connexes,que afegien el 10,9%. El novè país subministrador, Es-tats Units, va concentrar les seves vendes principal-ment en tres seccions aranzelàries, els productes de lesindústries alimentàries, begudes i tabac que, l’any2007, absorbien el 46,7% del total, el material de trans-port, que aportava el 14,9%, i els productes d’electrò-nica, i aparells de reproducció i enregistrament del so i la imatge, que afegien un 11,2% més.

Com a desè proveïdor de productes, l’any 2007, esvan situar els Països Baixos, també amb un grau no-table de concentració, atès que el 71,7% de les sevesvendes van correspondre a tres grups de productes: la secció IV (productes de les indústries alimentàries,begudes i tabac), la secció XI (articles tèxtils i de confecció) i la secció XVI (productes d’electrònica, i

aparells de reproducció i enregistrament del so i laimatge). Per a la resta de països que apareixen indi-vidualitzats en el quadre 2.23 i que també van teniruna participació significativa en les importacions totals es donen situacions similars, de manera quetambé les compres a Bèlgica, Àustria, Portugal, etc. es concentraven en pocs grups de productes, en lamajor part dels casos destinats al comerç turístic.

Evolució de les exportacionsPel que fa a les exportacions andorranes, la sortida demercaderies del país està vinculada fonamentalmenta les compres que realitza el nombre elevat de visitantsque rep el país i, per aquesta via, es produeix un fluxde reexportació important. Per tant, els valors que as-soleixen les exportacions registrades són força minsosen comparació amb les compres a l’exterior, de ma-nera que l’any 2007 el valor dels productes exportatsen relació a les importacions representava una pro-porció del 6,6%.

Els darrers anys aquest corrent comercial haviaseguit una tendència expansiva apreciable, ja que entre l’any 2000 i el 2006 la taxa anual mitjana decreixement d’aquest flux, valorat en unitats monetà-ries corrents, va ser del 18,6%. Tanmateix, el 2007

aquesta dinàmica es va trencar d’una manera abrup-ta i la xifra de les exportacions va caure un 22,9%, ambla qual cosa, en valors absoluts, es va situar en unaquantitat inferior a la que es registrava l’any 2004. La contracció registrada en les exportacions l’any2007, per tant, va ser força notable (quadre 2.25).

Els principals articles exportats l’any 2007 es vanconcentrar en quatre seccions aranzelàries, amb unpredomini marcat dels productes inclosos en la seccióXVI, màquines i aparells elèctrics i d’enregistramento reproducció del so i la imatge. Així, l’any 2007 aques-ta secció absorbia el 37,6% del valor total dels pro-ductes exportats per Andorra, seguida per la seccióXVII (material de transport), que absorbia el 19,1%

d’aquest flux comercial, i per la secció XVIII (articlesd’òptica, fotografia i cinematografia, rellotgeria i ins-truments de mesura i control), amb un 11,9% més.

Entre la resta de productes, mantenien un pes re-llevant els metalls comuns i articles d’aquests metalls(un 9,3%), els productes tèxtils i de confecció (un4,9%) i els productes de les indústries químiques oconnexes (un 3,9%), mentre que cap altra secció aran-zelària arribava a una participació del 3%. D’acordamb això, es pot valorar que les exportacions es con-centren sobretot en els productes que es destinen enuna part important al comerç turístic, amb l’afegittambé del material de transport. Cal destacar la nota-ble baixada que es va produir en les exportacions dels

Les exportacions trenquen

aquest any un procés

d’expansió inaugurat

a començament d’aquest

segle.

Els principals productes

exportats corresponen

a màquines i aparells

elèctrics i d’enregistra-

ment o reproducció del

so i la imatge.


productes de les indústries alimentàries, begudes i tabac, imputable fonamentalment a la disminució de la partida que inclou sucres i productes derivats (ca-pítol 17).

2.8. Cronologia dels fets socioeconòmics d’Andorra de l’any 2007*

GenerL’INAF intervé Valora, SA: Durant els primers dies degener, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF),òrgan de supervisió del sector financer, adopta la decisió d’intervenir la gestora de capitals Valora, d’in-habilitar els administradors i d’agafar-ne el coman-dament, després d’iniciar la instrucció de l’expedientsancionador. Els primers indicis apunten que les pèr-dues a la cartera de clients de Valora serien de més devint milions d’euros.

La venda de forfets baixa per una meteorologia atí-pica: Les temperatures altes i la manca d’innivació nopermeten a les pistes trobar-se en un bon estat, ambla consegüent davallada de les vendes.

IPC: Es publica l’IPC de l’any 2006, el cost de la vidaaugmenta el 3,87%.

FebrerFi a la importació barata de sucre: La Unió Europeadecideix eliminar les exportacions subvencionadesde mantega i sucre. La mesura repercuteix directa-ment en el comerç del Principat ja que els importadorshauran de pagar fins a un 40% més que fins ara peraquests productes.

L’afer Ràdio Andorra tancat: Després de 26 anys, esposa punt final al conflicte de Ràdio Andorra. Madridaccedeix a cedir al Principat l’edifici emblemàtic d’En-camp i Andorra es farà càrrec de totes les indemnit-zacions.

El Govern presenta un pla d’estalvi energètic: El pla,amb vigència fins al 2015, aposta per fomentar les fontsrenovables, reduir la dependència petroliera i aug-mentar l’eficiència. El projecte obre la porta a mesuresfiscals per penalitzar els vehicles més contaminants.

Cau la venda de forfets: La venda de forfets a Grand-valira durant la temporada cau un 38% respecte al’any anterior.

Querella contra el gerent de Valora: El propietari deValora, Jordi Jofre, es querella contra el gerent de la

MILIONS DE PESSETES

1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 2000 (%)

SEC. I - Animals vius i productes del regne animal 50 0,71 47 0,5 45 0,6 98 588,6 1,2

SEC. II - Productes del regne vegetal - - - - 3 0,0 3 15,1 0,0

SEC. III - Greixos i olis 1 0,01 - - 1 0,0 3 15,4 0,0

SEC. IV - Productes de les indústries alimentàries.

Begudes i tabac 614 8,72 872 10,1 664 9,5 565 3.395,7 6,9

SEC. V - Productes minerals 61 0,87 66 0,8 83 1,2 98 587,9 1,2

SEC. VI - Prod. de les indúst. químiques o connexes 296 4,20 405 4,7 537 7,7 612 3.677,7 7,4

SEC. VII - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles

de cautxú 180 2,56 188 2,2 324 4,6 468 2.810,2 5,7

SEC. VIII - Pells, cuirs i articles d’aquestes matèries.

Articles de viatge, carteres, etc. 360 5,11 1.117 12,9 128 1,8 134 808,3 1,6

SEC. IX - Fusta i suro. Articles d’aquestes matèries.

Esparteria i cistelleria 39 0,55 61 0,7 64 0,9 102 612,5 1,2

SEC. X - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions.

Productes d’edició, premsa, etc. 813 11,55 1.094 12,7 730 10,4 781 4.691,0 9,5

SEC. XI - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 729 10,35 695 8,0 495 7,1 362 2.175,6 4,4

SEC. XII - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors

artificials, plomes, etc. 33 0,47 48 0,6 26 0,4 28 168,6 0,3

SEC. XIII - Productes de pedra, ciment i matèries

anàlogues. Product. de ceràmica. Vidre i articles de vidre 21 0,30 22 0,3 34 0,5 47 280,5 0,6

SEC. XIV - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos,

i articles d’aquestes matèries. Bijuteria i monedes 90 1,28 63 0,7 127 1,8 286 1.721,3 3,5

SEC. XV - Metalls comuns i productes d’aquests metalls 105 1,49 136 1,6 183 2,6 285 1.710,8 3,5

SEC. XVI - Màquines i aparells, material elèctric.

Aparells de reproducció i enregistr. del so i la imatge 1.767 25,10 1.422 16,5 1.060 15,1 1.255 7.540,8 15,2

SEC. XVII - Material de transport 954 13,55 1.228 14,2 1.255 17,9 1.415 8.506,0 17,2

SEC. XVIII - Òptica, fotografia i cinematografia.

Aparells de mesura i control. Rellotgeria, etc. 142 2,02 504 5,8 517 7,4 592 3.555,6 7,2

SEC. XIX - Armes, municions i llurs accessoris 3 0,04 58 0,7 - - 1 8,6 0,0

SEC. XX - Mobiliari, joguines, articles d’esport, etc. 773 10,98 607 7,0 722 10,3 986 5.926,3 12,0

SEC. XXI - Objectes d’art, de col·lecció, antiguitats 10 0,14 4 0,0 5 0,1 116 694,3 1,4

Total exportacions 7.041 100 8.637 100 7.003 100 8.235 49.490,9 100

QUADRE 2.25

Evolució de les exportacionsandorranes, per seccions aranzelàries. 1997-2007

Font: Ministeri de Finances. Duana Andorrana.

* Autor: Jordi Alcobé. Font: Diari d’Andorra.


societat, Xavier Felipó, a causa de presumptes irre-gularitats.

Rebaixa d’impostos sobre els alcohols: El Governestudia la viabilitat de reduir la pressió fiscal que s’im-posa a les begudes alcohòliques d’alta graduació. Lamesura serviria per combatre la davallada en les im-portacions d’aquest producte.

Grafinter fa fallida: Grafinter, una de les principals im-premtes del país, fa fallida amb un passiu de 2 milionsd’euros.

MarçEl centre esdevé una zona de vianants: Els comunsd’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, després delsbons resultats aconseguits el Nadal, aposten per tan-car al trànsit les avingudes Meritxell i Carlemany elscaps de setmana. La mesura és ben rebuda pels co-merciants.

L’absència d’ofertes frustra la privatizació d’Ordino-Arcalís: L’intent de reflotar el camp de neu d’Ordino-Arcalís queda en no-res després que cap candidat noes presentés al concurs convocat pel Comú.

Acord bilateral amb Portugal: Andorra i Portugal tan-quen a Lisboa l’acord bilateral que garanteix que elsresidents respectius tinguin un tracte preferencial.L’acord és de característiques similars al Trilateral sig-nat entre Espanya, França i Andorra.

Millor control bancari: El Fons Monetari Internacio-nal (FMI) conclou en el darrer informe sobre Andorraque el control bancari és millor i més eficaç que el2002, any en què es va elaborar el darrer estudi. Elsresponsables de l’FMI consideren que el control escompleix àmpliament.

BancSabadell reparteix dividends: BancSabadellanuncia que per primera vegada repartirà dividendsentre els accionistes, un total de 2,5 milions dels 6,1

milions de benefici amb què l’entitat ha tancat elscomptes de l’exercici 2006.

AbrilIncrement de les cotitzacions a la Seguretat Social:La proposició per reformar la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) eleva la cotització per garan-tir el sistema, fins al 20%, i fixa una aportació delpressupost general a la seguretat social.

MILERS D’EUROS

2001 (%) 2002 (%) 2003 (%) 2004 (%) 2005 (%) 2006 (%) 2007 (%)

316,1 0,5 268,1 0,4 233,2 0,3 245,6 0,3 321,5 0,3 340,2 0,3 179,7 0,2

3,6 0,0 63,8 0,1 15,6 0,0 2,5 0,0 36,6 0,0 9,3 0,0 51,7 0,1

11,3 0,0 17,0 0,0 15,2 0,0 8,8 0,0 7,8 0,0 7,8 0,0 10,9 0,0

2.541,7 4,3 2.368,6 3,5 4.800,4 6,1 11.231,5 11,4 32.720,3 28,7 39.554,6 33,0 1.880,3 2,0

875,1 1,5 692,1 1,0 1.148,0 1,5 1.306,4 1,3 1.192,2 1,0 377,0 0,3 592,2 0,6

5.343,2 9,1 4.701,3 7,0 6.324,4 8,0 6.034,5 6,1 4.090,3 3,6 4.161,4 3,5 3.587,1 3,9

1.298,7 2,2 1.121,0 1,7 964,6 1,2 1.641,8 1,7 522,4 0,5 389,4 0,3 485,7 0,5

508,2 0,9 277,9 0,4 3.093,3 3,9 3.074,1 3,1 3.382,9 3,0 2.706,6 2,3 552,5 0,6

679,6 1,2 798,6 1,2 918,6 1,2 904,5 0,9 1.228,8 1,1 1.522,5 1,3 1.283,9 1,4

4.752,4 8,1 2.834,2 4,2 2.434,7 3,1 3.313,1 3,4 3.295,3 2,9 4.357,9 3,6 2.305,9 2,5

3.179,8 5,4 3.186,4 4,8 3.781,5 4,8 3.502,2 3,6 3.928,3 3,4 4.574,3 3,8 4.516,0 4,9

386,0 0,7 335,2 0,5 312,7 0,4 394,7 0,4 465,0 0,4 828,8 0,7 890,3 1,0

272,1 0,5 314,2 0,5 2.196,6 2,8 405,1 0,4 444,2 0,4 397,7 0,3 627,8 0,7

72,4 0,1 221,9 0,3 369,7 0,5 1.032,9 1,1 1.226,8 1,1 777,3 0,6 562,7 0,6

1.829,3 3,1 1.960,5 2,9 2.160,1 2,7 3.147,3 3,2 2.682,4 2,4 4.753,6 4,0 8.586,8 9,3

12.639,8 21,5 10.915,4 16,3 17.540,2 22,2 29.080,5 29,6 27.275,8 23,9 22.135,1 18,5 34.834,8 37,6

9.356,8 15,9 19.869,7 29,7 17.629,4 22,3 22.691,7 23,1 18.972,9 16,6 19.192,4 16,0 17.660,0 19,1

9.206,3 15,7 12.178,6 18,2 11.121,8 14,1 6.415,7 6,5 7.716,9 6,8 8.273,5 6,9 10.991,4 11,9

20,3 0,0 22,9 0,0 41,9 0,1 81,2 0,1 136,5 0,1 153,4 0,1 159,7 0,2

5.348,7 9,1 4.755,7 7,1 3.544,8 4,5 3.446,6 3,5 2.260,3 2,0 2.364,3 2,0 2.424,9 2,6

37,9 0,1 9,1 0,0 314,5 0,4 217,0 0,2 2.210,7 1,9 3.091,4 2,6 347,3 0,4

58.679,3 100 66.912,4 100 78.961,2 100 98.177,7 100 114.118,0 100 119.968,5 100 92.531,4 100


Andorra la Vella aprova el Pla d’Urbanisme: El Comúd’Andorra la Vella aprova el Pla d’Urbanisme i Orde-nació Parroquial (POUP) que preveu 331.000 m2 per aespais verds.

Alta ocupació per Setmana Santa: L’ocupació hoteleraper les vacances de Setmana Santa se situa prop del95%, de manera que frega el ple, sobretot per l’eleva-da afluència d’esquiadors als camps de neu, que apro-fiten els darrers dies d’esquí de la temporada.

Compra empresarial: El grup inversor Reig CapitalGroup, propietat de l’empresària andorrana MariaReig, obté el 4,38% de les accions de la immobiliàriafrancesa Société Foncière Lyonnaise (SFL). L’opera-ció es tanca per un import que volta els 120 milionsd’euros.

MaigNou Copríncep: El 6 de maig de 2007 Nicolas Sar-kozy és elegit president de la República Francesa i copríncep d’Andorra.

Albert Pintat remodela el Govern per donar un nouimpuls: Xavier Jordana, com a ministre d’Ordena-ment Territorial, i Antoni Riberaygua, com a ministrede Justícia i Interior, s’incorporen al Govern i substi-tueixen els fins a llavors ministre d’Agricultura, PereTorres, ministre de Justícia i Interior, Josep Ma. Ca-banes, i ministre d’Esports i Voluntariat, Carles Font.

Informe de Michel Camdessus sobre Andorra: L’ex-director i expresident del Fons Monetari Internacional,Michel Camdessus, proposa a Andorra establir unmodel semblant al de Luxemburg que permeti pre-servar el secret bancari i al mateix temps compartir informació fiscal amb altres estats.

Canillo aprova el Pla d’Urbanisme: El Comú de Ca-nillo aprova el seu Pla d’Ordenació i Urbanisme Par-roquial de manera definitiva i per unanimitat. És elcinquè comú a presentar el Pla.

JunyEmpresonen per estafa el gerent de la ResidènciaSolà d’Enclar: Després de detectar irregularitats en elscomptes de la Residència Solà d’Enclar, el Govern vaenviar la informació a la Fiscalia. El responsable del’administració de la residència de la tercera edat, queocupava el càrrec des de feia més de 10 anys, és arres-tat i se l’acusa d’apropiació indeguda de més de

300.000 € procedents majoritàriament de les quotesdels residents.

Andorra participa als Jocs dels Petits Estats d’Euro-pa a Mònaco: la delegació andorrana participa alsJocs dels Petits Estats d’Europa a Mònaco i aconse-gueix 17 medalles.

L’Automòbil Club d’Andorra duu a la Fiscalia la ges-tió de Roca: La nova junta directiva de l’AutomòbilClub decideix portar a la Fiscalia el dossier amb l’au-ditoria sobre la gestió presidida per Ramon Roca i queva tancar-se amb un deute de 930.000 €.

El Museu Nacional a Santa Coloma: Després de me-sos de recerca d’un espai adient, l’Executiu decideixque el museu nacional s’ubicarà a Santa Coloma enuns terrenys que són propietat de l’Estat. Per al dissenyde l’edifici es triarà un arquitecte de renom interna-cional mitjançant concurs internacional.

Pallàs proposa nous reclams turístics: El president dela Cambra de Comerç, Francesc Pallàs, considera queés important treballar per nous reclams turístics al país.Com a propostes destaca un casino, un telefèric que en-llaci la capital amb el pic de Carroi i un parc zoològic.

El copríncep francès pren possessió del càrrec a An-dorra: Emmanuelle Mignon, cap de Gabinet de l’Eli-si, jura en representació de Nicolas Sarkozy el càrrecde copríncep.

Tobotronc a la Rabassa: El Comú lauredià, dins del pro-jecte global de Naturlàndia, inicia els tràmits per a laconstrucció del tobogan alpí més llarg d’Europa, ambquatre quilòmetres de traçat. La instal·lació té un costde tres milions d’euros i és batejada com a Tobotronc.

Pintat demana el gas natural a Andorra: El cap de Go-vern, Albert Pintat, demana al ministre d’Indústriaespanyol, Joan Clos, que la xarxa de gas natural arri-bi al Principat, a través de la xarxa de l’Alt Urgell.

Antoni Martí abandona el PLA i Mora renuncia a lareelecció: El cònsol major d’Escaldes-Engordany, Antoni Martí, anuncia que es desvincula del Partit Liberal (PLA) i fa pública la voluntat d’optar com a independent a la reelecció. Mentrestant, el cònsol ma-jor d’Andorra la Vella anuncia que no es presenta a lareelecció.

Caldea augmentarà la capacitat: el centre termolúdicCaldea presenta al públic la maqueta del projecte


d’ampliació de les noves instal·lacions que permetranacollir un màxim de 750 visites simultànies. Està pre-vist que les noves dependències entrin en funciona-ment el 2010 i tinguin un 40% més de capacitat. El pro-jecte arquitectònic serà a càrrec de l’arquitecte de laprimera fase, Jean-Michel Ruols.

JuliolIntegració bancària: el 25 de juliol, les entitats BIBM

i Andbanc posen en marxa el procés d’integració, i cre-en el grup més important del país. Les entitats anun-cien la creació del grup Andbanc Mora amb la permutaa parts iguals del 91% del capital del nou hòlding. L’o-peració es frena però el novembre, en recuperar elsdos bancs la independència, una decisió justificadaper les diferències de cultures empresarials.

Andorra i Portugal firmen l’acord bilateral, 4 mesosdesprés de tancar les negociacions: Andorra ampliaamb Portugal el conveni trilateral de lliure circulaciói establiment signat amb Espanya i França. L’acorddóna tracte preferencial als residents lusitans i obre lesportes d’un mercat comunitari als andorrans. La tro-bada també serveix per establir les bases d’un futurconveni de doble imposició entre els dos països quanAndorra hagi establert el marc fiscal.

El Govern reobre el debat sobre un hipotètic aeroportal país: L’informe de l’OACI (Organització Internacio-nal de l’Aviació Civil) desaconsella la realització d’unaeroport al Principat d’Andorra. El ministre XavierJordana vol temps per analitzar-la.

Augment de la població: La població experimentaun increment notable durant el primer semestre del’any. El cens comunal registrava el 30 de juny la xifrade 82.392 persones, un miler més que a final del 2006,és a dir un increment de l’1,4%.

Fi de la batalla comunal pel Madriu: Els comunsd’Encamp i Escaldes-Engordany perden definitiva-ment la batalla davant del Tribunal Constitucionalcontra el Govern pel conflicte del Madriu. Els magis-trats rebutgen el darrer dels recursos pendents per ala delimitació de les competències.

Sequera a l’Alt Urgell: la manca de precipitacionsobliga els veïns d’algunes poblacions de l’Alt Urgell aabastir-se amb cisternes d’aigua potable.

Licitació del vial de Sant Julià: L’Executiu treu a con-curs la primera fase per construir el polèmic vial de

Sant Julià de Lòria. El tram que es licita per un preude 25 milions d’euros transcorre entre la plaça Laurè-dia i la zona de la Tàpia. El Govern posa certes limi-tacions al concurs, com ara un element reactivador delsector nacional de la construcció.

S’obre el concurs pel pont d’enllaç del Túnel dels DosValires a Anyós: El Govern convoca el concurs peradjudicar les obres de construcció del pont d’Anyósque serà un viaducte doble de 200 m de llargada i unagran rotonda que servirà per accedir des d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella a la boca oest del futurtúnel dels Dos Valires.

AgostEscaldes-Engordany es desmarca dels altres comunsen el pla del Madriu: Les converses per consensuarun pla de gestió per a la vall del Madriu es mantenensense acord entre el comuns concernits. Escaldes-En-gordany es queda al marge del document que pactenles corporacions de Sant Julià de Lòria, Encamp i Andorra la Vella. El motiu de la discòrdia per partd’Escaldes-Engordany és la qüestió de l’aigua.

El cos de policia desplega el nou model d’agents deproximitat: més de cent efectius recorren tot el terri-tori fent tasques d’informació i prevenció.

L’FBI investiga una trama de suborn que esquitxaAndorra: La policia federal nord-americana investigauna trama de suborn a càrrec de l’empresari espanyolJosé Maria Sampedro, que hauria aconseguit licita-cions públiques a canvi de comissions. La trama deblanqueig tindria una de les seves antenes en uncompte andorrà. La Unitat de Prevenció de Blanqueigva investigar la connexió a demanda de l’FBI i poste-riorment en va trametre els resultats a la Fiscalia.

Escaldes-Engordany aprova el pla d’urbanisme: ElComú escaldenc aprova per unanimitat el pla d’urba-nisme. El projecte inclou, entre d’altres actuacions,la creació d’un aparcament de 700 places a la part altade la parròquia o la construcció d’una escola de secundària a la carretera d’Engolasters.

Retencions a les dues fronteres el pont del 15 d’agost:La sortida del país per les dues fronteres queda col·lap-sada en alguns moments del dia. La duana del Pas de laCasa té retencions de fins a sis quilòmetres només desortida del Principat. El límit fronterer amb Espanya re-gistra una caravana important a última hora de la tarda,amb una cua que assoleix dos quilòmetres de longitud.


Queixes de la Unió Hotelera: El president de la UnióHotelera, Xavier Palou, denuncia que hotels de cate-goria més alta estan rebentant els preus i perjudiquenla tasca d’altres establiments. Palou indica que rebai-xen els preus a la vegada que retallen els serveis i in-compleixen la classificació hotelera.

La construcció redueix plantilla: Les constructoresdel Principat es veuen obligades a reduir les plantillesdavant la falta de noves obres, segons confirma lapràctica totalitat de la quinzena d’empresaris del sec-tor consultats.

Poques dones amb càrrec directiu: Un estudi socio-lògic constata que dos terços dels càrrecs professionalsde responsabilitat al país estan desenvolupats per homes. Els experts indiquen que la vida familiar con-diciona l’accés de les dones als llocs de caràcter di-rectiu, les quals, d’altra banda, ocupen un setanta percent de les feines de personal administratiu.

SetembreFrank Gehry exposa la seva idea per a l’arxiu nacio-nal: El prestigiós arquitecte Frank Gehry, autor d’edi-ficis com el Museu Guggenheim de Bilbao, visita elsterrenys on es projecta construir el futur arxiu nacio-nal a la Massana.

Encamp aprova el pla del Madriu: El Comú d’En-camp dóna el vistiplau al projecte de gestió de la valldel Madriu. La minoria liberal s’absté en la votació enconsiderar que es perd autogovern.

Irregularitats a Valora: El director general de Valora,Xavier Felipó, reconeix davant la Batllia les irregula-ritats comeses en la companyia financera i n’exculpaels socis. La responsable judicial del cas espera la re-dacció de l’informe d’un expert per començar a dictarles mesures cautelars. Mentrestant, el consell de mi-nistres dóna llum verd a l’expedient sancionador deValora. L’acord inclou la revocació de la llicència a lagestora de capitals, intervinguda per l’INAF, i la in-habilitació dels principals gestors. A més, el Governinsta la Batllia a declarar l’estat de fallida de la socie-tat Valora i que en nomeni administradors judicials“perquè procedeixin amb la màxima diligència i en lesmillors condicions”.

Pressupost amb peatges a l’ombra: El ministre de Fi-nances, Ferran Mirapeix, presenta davant la Comissiódel Consell les grans línies del projecte de pressupostdel 2008. La novetat principal és l’aplicació d’un nou

sistema de finançament de les inversions més desta-cades a través de la fórmula coneguda com a peatgesa l’ombra, que permet diferir el pagament en el temps.

L’apagada analògica esdevé un èxit: Andorra es con-verteix en el segon estat europeu que implanta la te-levisió digital.

Cristina Narbona avala la política mediambiental: La visita de la ministra espanyola Cristina Narbona ésun aval explícit als esforços mediambientals del Go-vern els darrers anys. Narbona lloa el nou centre detractament de residus de la Comella i es mostra con-vençuda que les instal·lacions podran donar servei aFrança i a Espanya. La ministra es refereix també al sa-nejament de les aigües i assegura que la “qualitat ésevident que és bona”.

Baix creixement segons la Cambra, però Financesdubta de les xifres: La Cambra de Comerç dóna a co-nèixer el seu informe sobre l’evolució econòmica el2006. L’estudi destaca que el Principat només va créi-xer un 1% tot i que el context dels països veïns va sermés positiu. Els sectors que pitjor van evolucionarvan ser el comerç i el turisme. El ministre de Finances,Ferran Mirapeix, però, llença un missatge de tran-quil·litat i posa en dubte les xifres negatives avança-des per la Cambra.

OctubreMor l’excap de Govern Josep Pintat als 82 anys: lacompra de FHASA i l’acord d’Unió Duanera amb laComunitat Europea són els dos grans llegats del seumandat.

Rebaixa del forfet als residents: Vallnord rebaixa elforfet a 134 euros als residents. GrandValira tambéanuncia una rebaixa i deixa el forfet en 250 euros.

Andorra participa a la fira literària de Frankfurt: JoanPeruga, Josep Dallerès, Manel Gibert i Teresa Colomdonen a conèixer el fet literari andorrà en la fira literàriade Frankfurt, on la cultura catalana és la convidada.

S’aprova la llei de societats: El Consell General apro-va per unanimitat la Llei de societats anònimes i deresponsabilitat limitada. El text actualitza la normativaals estàndards europeus i preveu una modernitzaciódels processos i la creació d’un registre de societats.

Retrocés del català a Andorra: Es presenta un estudique constata que el domini del català a Andorra és


molt menor que el que hi ha a Catalunya. Només un28% dels habitants del Principat usen l’idioma oficialcom a prioritari a la llar.

Jordi Pons dimiteix de la Unitat de Prevenció deBlanqueig: Feia sis anys que ocupava el càrrec des dela creació de la UPB.

NovembreLa segona edició de la cimera Future of Europe Sum-mit debat sobre el talent amb un premi Nobel: El pre-mi Nobel d’economia del 2006, Edmund S. Phelps, ésun dels convidats de la cimera dedicada als mecanis-mes de detecció i retenció de talent.

El Govern atura el vial lauredià per dèficits en l’es-tudi ambiental: L’Executiu congela la polèmica so-bre el vial en plena campanya electoral.

Proposta de legalització de la venda de loteries: Elministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, afir-ma que la venda de loteries i de la resta de jocs d’a-postes espanyols que es duu a terme al Principat nopot continuar en la situació irregular actual. Assegu-ra que durant aquesta legislatura es regularà aquestàmbit.

Mor Antoni Calvó: El doctor en economia, enginyeri expert en ciències socials Antoni Calvó Armengolmor per causes naturals als 37 anys. Havia estat undels artífexs del tractat bilateral signat amb Portugali a més era l’ambaixador del Principat davant les or-ganitzacions internacionals amb seu a Ginebra. Des-taca la publicació del seu estudi sobre la mútua de la“Crema” de la parròquia de Canillo.

Balanç positiu de Tots Sants: Els hotelers fan un ba-lanç satisfactori del pont de Tots Sants, ja que l’ocu-pació ha fregat el 100%. Des de dijous fins a diumen-ge han entrat al Principat uns 50.000 vehicles al dia,la majoria pel riu Runer.

Comença la campanya electoral a les comunals:Amb la tradicional enganxada de cartells comença lacampanya electoral de les eleccions comunals. Es pre-senten un total de dinou candidatures a les set parrò-quies i cinc cònsols aspiren a la reelecció en el càrrec.

BIBM i Andbanc decideixen no fusionar-se: 4 mesosdesprés de l’anunci d’integració, les entitats decidei-xen cancel·lar el procés per l’esforç que requeria l’ho-mogeneïtzació de les cultures empresarials i per la

dificultat d’aconseguir els objectius esperats en elsterminis previstos. Les dues entitats tornen a funcio-nar de forma independent.

Nou episodi del conflicte de Ràdio Andorra: L’as-semblea de creditors de Ràdio Andorra informa que elconflicte es tancarà al gener i que l’Estat andorrà elshaurà de pagar uns 850.000 euros. A canvi d’aquestaxifra, el Govern passarà a ser propietari dels terrenysi de l’edifici de l’antiga emissora, a Encamp.

Comença la temporada de neu: La temporada d’esquí2007-2008 s’enceta el 24 de novembre a GrandValiraamb dues pistes obertes al Pas de la Casa.

Aigua més que suficient: L’estudi sobre aqüífers ela-borat pel Ministeri de Medi Ambient revela que nocal patir a curt termini pel subministrament. Andorradisposa de 253 hectòmetres cúbics d’aigua anualmenti en gasta només 100, 12 dels quals són d’ús domèstic.

Andorra participa per primera vegada a la cimeraiberoamericana: Albert Pintat participa per primeravegada a la cimera de caps d’Estat i de Govern ibero-americans.

DesembreVallnord inicia la temporada l’1 de desembre: Latemporada de neu de Vallnord comença.

Eleccions comunals: Els cònsols que aspiraven a la re-elecció guanyen els comicis: Enric Casadevall a Cani-llo, Miquel Alís a Encamp, Josep Maria Camp a laMassana i Antoni Martí, com a independent, a Escal-des-Engordany. Rosa Ferrer i l’independent VenturaEspot són elegits a Andorra la Vella i a Ordino res-pectivament.

El PLA inicia un procés de reflexió: El PLA pateix lesconseqüències del resultat de les eleccions amb un ma-lestar en el partit i inicia un procés intern de reflexió.

Protesta estudiantil: Uns 150 alumnes de batxillerat del’Escola Andorrana es manifesten davant el centreeducatiu de la Margineda per protestar contra la re-forma prevista, que inclourà l’obligatorietat d’una pro-va de batxillerat similar a la selectivitat espanyola, iamenacen amb fer vaga. Espanya decideix que elsalumnes del batxillerat andorrà que vulguin accedir ales universitats espanyoles ho faran a través de la selectivitat per a estrangers, tant aquest curs com el vinent, i per tant s’anul·la la prova de batxillerat.


Preveuen atur a la construcció: L’Associació de Con-tractistes d’Obres preveu que la reducció de les plan-tilles afectarà un 20% dels treballadors durant el 2008.

Primera gran nevada: El dia 10 de desembre arriba laprimera gran nevada que deixa entre 30 i 40 cm a lamajoria de pistes del Principat.

CDA-Segle 21 garanteix el suport al pressupost per al2008: l’acord passa perquè Govern renunciï al pro-jecte d’arxiu per incorporar-hi el museu nacional, quees traslladaria a la Massana. L’acord també limita elnou model de finançament a tres obres: el túnel delsDos Valires i les desviacions de Sant Julià de Lòria i la Massana.

Dades pessimistes de la Cambra: Francesc Pallàs,pre-sident de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis,aprofita la presentació dels resultats de l’enquesta deconjuntura del primer semestre de l’any, que consta-ten l’alentiment de l’activitat econòmica, per demanar

actuacions per avançar cap a un model basat en laqualitat.

La Puríssima porta a les pistes 45.000 esquiadors: El pont de la Puríssima es tanca amb un balanç turís-tic excel·lent.

Avenç científic fet per un andorrà: L’Institut Catalàd’Oncologia fa públic el treball de l’investigador an-dorrà Josep Maria Pujal, que estableix les bases per-què les persones que han rebut un transplantament de ronyó gaudeixin d’una millor qualitat de vida.

Bona afluència a les pistes durant les vacances deNadal: Les estacions d’esquí es mostren satisfetes per la forta afluència de visitants abans de l’inici d’any.Els hotelers afirmen que l’ocupació frega el cent percent.

2.9. Indicadors socioeconòmics: l’OCDE i Andorra

GRÀFIC 1

Taxa de creixement de la població. Creixement mitjà

anyal en percentatge, 1993-2006o darrer any disponible

Font: OECD Factbook 2008: Economic,

Environmental and Social Statistics -

ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

Departament de Treball, Govern d’Andorra.

0

0,5

1

1,5

Fede

raci

ó R

ussa

Hon

gria

Rep

úblic

a Tx

eca

Pol

ònia

Rep

úblic

a E

slov

aca

Ale

man

ya

Jap

ó

Itàl

ia

UE

27 t

otal

Bèl

gica

Finl

àndi

a

Suè

cia

Àus

tria

Din

amar

ca

Reg

ne U

nit

Por

tuga

l

Grè

cia

Fran

ça

Paï

sos

Bai

xos

Nor

uega

Suï

ssa

Cor

ea

Tota

l OC

DE

Xin

a

Esp

anya

Islà

ndia

Can

adà

Est

ats

Uni

ts

Nov

a Z

elan

da

Irla

nda

Luxe

mbu

rg

Aus

tràl

ia

Mèx

ic

Turq

uia

Bra

sil

Àfr

ica

del S

ud

And

orra

Índi

a

-0,5

Població

GRÀFIC 2

Taxa de creixement migratorinet. Per mil sobre la població

mitjana anyal 2000-2006 o darrer període disponible

* En el cas d’Andorra, o per regularització d’inscripcions.



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.


Pol

ònia

Jap

ó

Rep

úblic

a E

slov

aca

Finl

àndi

a

Fede

raci

ó R

ussa

Hon

gria

Din

amar

ca

Fran

ça

Ale

man

ya

Rep

úblic

a Tx

eca

Paï

sos

Bai

xos

Reg

ne U

nit

Nor

uega

Grè

cia

Suè

cia

And

orra

*

Nov

a Z

elan

da

Bèl

gica

Est

ats

Uni

ts

Àus

tria

Luxe

mbu

rg

Suï

ssa

Por

tuga

l

Islà

ndia

Aus

tràl

ia

Itàl

ia

Can

adà

Irla

nda

Esp

anya

Població

12

10

8

6

4

2

0

-2


GRÀFIC 3

Esperança de vida al naixement.Nombre d’anys



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

The World Health Report 2007 i CASS.

Fede

raci

ó R

ussa

Turq

uia

Bra

sil

Hon

gria

Xin

a

Rep

úblic

a E

slov

aca

Pol

ònia

Mèx

ic

Rep

úblic

a Tx

eca

Est

ats

Uni

ts

Din

amar

ca

Por

tuga

l

Cor

ea

Mit

jana

OC

DE

Bèl

gica

Finl

àndi

a

Ale

man

ya

Reg

ne U

nit

Grè

cia

Luxe

mbu

rg

Paï

sos

Bai

xos

Àus

tria

Irla

nda

Nov

a Z

elan

da

Nor

uega

Can

adà

Fran

ça

Itàl

ia

Suè

cia

Esp

anya

Aus

tràl

ia

Islà

ndia

Suï

ssa

And

orra

Jap

ó

80

75

70

65

Població

45

60

55

50

1960 o primer any disponible

2005 o darrer any disponible

GRÀFIC 4

Mortalitat infantil. Morts per1.000 naixements vius, 2005 o darrer any disponible.



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

Unicef.

Islà

ndia

Suè

cia

Luxe

mbu

rg

Jap

ó

Finl

àndi

a

And

orra

Nor

uega

Rep

úblic

a Tx

eca

Por

tuga

l

Fran

ça

Bèl

gica

Grè

cia

Ale

man

ya

Irla

nda

Esp

anya

Àus

tria

Suï

ssa

Din

amar

ca

Itàl

ia

Paï

sos

Bai

xos

Aus

tràl

ia

Nov

a Z

elan

da

Reg

ne U

nit

Cor

ea

Can

adà

Mit

jana

OC

DE

Hon

gria

Pol

ònia

Est

ats

Uni

ts

Rep

úblic

a E

slov

aca

Fede

raci

ó R

ussa

Mèx

ic

Turq

uia

Xin

a

Bra

sil

Població

24

20

16

0

12

8

4

GRÀFIC 5

Taxa de fertilitat. Nombre d’infants nascuts en dones entre15 i 49 anys, 2005 o darrer any disponible.



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

Estadístiques OMS.

Cor

ea

Pol

ònia

Rep

úbic

a E

slov

aca

Jap

ó

Rep

úbic

a Tx

eca

Grè

cia

Fede

raci

ó R

ussa

Hon

gria

Ale

man

ya

Itàl

ia

Esp

anya

And

orra

Por

tuga

l

Àus

tria

Suï

ssa

Can

adà

Mit

jana

OC

DE

Luxe

mbu

rg

Bèl

gica

Paï

sos

Bai

xos

Suè

cia

Din

amar

ca

Finl

àndi

a

Reg

ne U

nit

Aus

tràl

ia

Xin

a

Nor

uega

Irla

nda

Fran

ça

Nov

a Z

elan

da

Islà

ndia

Est

ats

Uni

ts

Turq

uia

Mèx

ic

Bra

sil

Àfr

ica

del S

ud

Índi

a

2,6

2,2

2,0

1,0

2,8

2,4

1,8

1,6

1,4

1,2

nivell de reemplaçament a 2.1

Població


GRÀFIC 6

Percentatge de gent gran per país. En percentatge:

població de 65 anys o més sobre eltotal de població, any 2004

o darrer disponible



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.


15

10

5

0

Turq

uia

Mèx

ic

Cor

ea

Irla

nda

Rep

úblic

a E

slov

aca

Islà

ndia

Nov

a Z

elan

da

And

orra

Est

ats

Uni

ts

Aus

tràl

ia

Can

adà

Pol

ònia

Tota

l OC

DE

Paï

sos

Bai

xos

Rep

úblic

a Tx

eca

Luxe

mbu

rg

Nor

uega

Din

amar

ca

Hon

gria

Finl

àndi

a

Àus

tria

Reg

ne U

nit

Suï

ssa

Fran

ça

Por

tuga

l

Esp

anya

Bèl

gica

Suè

cia

Grè

cia

Itàl

ia

Ale

man

ya

Jap

ó

Població

GRÀFIC 7

Producte Nacional Brut per càpita. En dòlars EUA, preus

corrents, 2006 o darrer any disponible

(1) Per al cas d’Andorra és el Producte Interior Brut, no el Producte Nacional Brut.



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

Standard&Poor's, Ratings Direct, September 11,

2007, Andorra

Turq

uia

Mèx

ic

Pol

ònia

Hon

gria

Rep

úblic

a E

slov

aca

Por

tuga

l

Rep

úblic

a Tx

eca

Cor

ea

Nov

a Z

elan

da

Grè

cia

Itàl

ia

Esp

anya

Fran

ça

Ale

man

ya

Aus

tràl

ia

Islà

ndia

Jap

ó

Finl

àndi

a

Reg

ne U

nit

Bèl

gica

Suè

cia

Irla

nda

Àus

tria

Din

amar

ca

Can

adà

Paï

sos

Bai

xos

And

orra

*

Suï

ssa

Est

ats

Uni

ts

Nor

uega

Luxe

mbu

rg

0

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

Activitat econòmica

GRÀFIC 8

Vehicles de motor. Per mil persones



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

Departament d’Indústria, Govern d’Andorra

Turq

uia

Fede

raci

ó R

ussa

Rep

úblic

a E

slov

aca

Cor

ea

Hon

gria

Pol

ònia

Rep

úblic

a Tx

eca

Irla

nda

Din

amar

ca

Paï

sos

Bai

xos

Suè

cia

Grè

cia

Finl

àndi

a

Reg

ne U

nit

Bèl

gica

Àus

tria

Nor

uega

Suï

ssa

Can

adà

Esp

anya

Ale

man

ya

Fran

ça

Jap

ó

Aus

tràl

ia

Itàl

ia

Islà

ndia

Luxe

mbu

rg

Nov

a Z

elan

da

Est

ats

Uni

ts

Por

tuga

l

And

orra

900

800

700

600

500

400

300

200

100

0


19952006


GRÀFIC 9

Índex de preus de consum. Creixement mitjà anyal en percentatge, 1995-2006



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008. BOPA

Jap

ó

Suè

cia

Finl

àndi

a

Suï

ssa

Paï

sos

Bai

xos

Nor

uega

Din

amar

ca

Ale

man

ya

Fran

ça

Reg

ne U

nit

Àus

tria

Can

adà

Itàl

ia

Bèl

gica

Pol

ònia

UE

27 t

otal

Xin

a

Rep

úblic

a Tx

eca

Tota

l OC

DE

Luxe

mbu

rg

Por

tuga

l

Irla

nda

Aus

tràl

ia

Cor

ea

Nov

a Z

elan

da

Est

ats

Uni

ts

Àfr

ica

del S

ud

And

orra

Grè

cia

Esp

anya

Mèx

ic

Índi

a

Islà

ndia

Hon

gria

Rep

úblic

a E

slov

aca

Bra

sil

Turq

uia

Fede

raci

ó R

ussa

0

25

20

15

10

5


248,9 92,4 161,5

GRÀFIC 10

Accés telefònic. Nombre de líniestelefòniques per 100 habitants,2005



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

Servei de Telecomunicacions d’Andorra

Índi

a

Xin

a

Mèx

ic

Bra

sil

Àfr

ica

del S

ud

Turq

uia

Rep

úblic

a E

slov

aca

Pol

ònia

Fede

raci

ó R

ussa

Est

ats

Uni

ts

Hon

gria

Can

adà

Mit

jana

OC

DE

Jap

ó

Fran

ça

Cor

ea

Rep

úblic

a Tx

eca

Irla

nda

Bèl

gica

Esp

anya

Àus

tria

Aus

tràl

ia

Por

tuga

l

Nov

a Z

elan

da

And

orra

Ale

man

ya

Paï

sos

Bai

xos

Grè

cia

Nor

uega

Suï

ssa

Finl

àndi

a

Reg

ne U

nit

Din

amar

ca

Itàl

ia

Suè

cia

Islà

ndia

Luxe

mbu

rg

200

150

100

50

0

Tecnologia

Mitjana de 3 anys al principi del períodeMitjana de 3 anys al final del període

GRÀFIC 11

Llars amb accés a un ordinadorpersonal. En percentatge de totes les llars, 2006 o darrer anydisponible



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

L’Observatori d’Andorra CRES-IEA

Turq

uia

Mèx

ic

Bra

sil

Fede

raci

ó R

ussa

Grè

cia

Rep

úblic

a Tx

eca

Pol

ònia

Por

tuga

l

Itàl

ia

Hon

gria

Rep

úblic

a E

slov

aca

Fran

ça

Esp

anya

Bèl

gica

Irla

nda

Àus

tria

Aus

tràl

ia

Suï

ssa

Est

ats

Uni

ts

Finl

àndi

a

Reg

ne U

nit

Nov

a Z

elan

da

Can

adà

And

orra

Nor

uega

Ale

man

ya

Luxe

mbu

rg

Cor

ea

Paï

sos

Bai

xos

Jap

ó

Suè

cia

Islà

ndia

Din

amar

ca

80

60

40

20

0

70

50

30

10

Tecnologia


GRÀFIC 12

Producció de residus municipals(RSU). Kg per càpita, 2005

o darrer any disponible



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

Departament de Medi Ambient, Govern d’Andorra

Centre de Tractament de Residus, Andorra

Índi

a

Xin

a

Pol

ònia

Rep

úblic

a E

slov

aca

Rep

úblic

a Tx

eca

Bra

sil

Fede

raci

ó R

ussa

Mèx

ic

Cor

ea

Jap

ó

Nov

a Z

elan

da

Can

adà

Àfr

ica

del S

ud

Grè

cia

Tur

quia

Bèl

gica

Hon

gria

Finl

àndi

a

Por

tuga

l

Suè

cia

Islà

ndia

Fran

ça

Itàl

ia

Àus

tria

Tota

l OC

DE

Reg

ne U

nit

And

orra

*

Ale

man

ya

Paï

sos

Bai

xos

Esp

anya

Suï

ssa

Aus

tràl

ia

Luxe

mbu

rg

Din

amar

ca

Irla

nda

Est

ats

Uni

ts

Nor

uega

0

600

400

200

Medi ambient

GRÀFIC 14

Tributs sobre béns i serveis. En percentatge del PIB



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

Ministeri de Finances, Govern d’Andorra.

Comuns d’Andorra.


2007, Andorra

Est

ats

Uni

ts

Jap

ó

Suï

ssa

Can

adà

Aus

tràl

ia

Cor

ea

Esp

anya

Luxe

mbu

rg

Ale

man

ya

And

orra

Grè

cia

Reg

ne U

nit

Fran

ça

Itàl

ia

Rep

úblic

a Tx

eca

Rep

úblic

a E

slov

aca

Mit

jana

OC

DE

Bèl

gica

Mèx

ic

Àus

tria

Irla

nda

Mit

jana

UE

15

Nov

a Z

elan

da

Nor

uega

Paï

sos

Bai

xos

Pol

ònia

Suè

cia

Finl

àndi

a

Por

tuga

l

Hon

gria

Turq

uia

Din

amar

ca

Islà

ndia

0

10

5

15

Finances públiques

GRÀFIC 13

Despesa pública en salut. En percentatge del PIB, 2005 o

darrer any disponible



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

Standard&Poor’s, Ratings Direct, September 11,

2007, Andorra

Mèx

ic

Cor

ea

And

orra

Pol

ònia

Grè

cia

Rep

úblic

a E

slov

aca

Turq

uia

Hon

gria

Paï

sos

Bai

xos

Irla

nda

Finl

àndi

a

Esp

anya

Rep

úblic

a Tx

eca

Aus

tràl

ia

Mit

jana

OC

DE

Jap

ó

Itàl

ia

Can

adà

Suï

ssa

Est

ats

Uni

ts

Nov

a Z

elan

da

Luxe

mbu

rg

Reg

ne U

nit

Por

tuga

l

Bèl

gica

Nor

uega

Din

amar

ca

Suè

cia

Àus

tria

Islà

ndia

Ale

man

ya

Fran

ça

14

12

6

10

8

2

0

4

Salut



GRÀFIC 15

Ingressos tributaris totals. En percentatge del PIB



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.


Comuns d’Andorra.

CASS.


2007, Andorra

And

orra

Mèx

ic

Cor

ea

Grè

cia

Jap

ó

Est

ats

Uni

ts

Rep

úblic

a E

slov

aca

Suï

ssa

Aus

tràl

ia

Irla

nda

Turq

uia

Can

adà

Pol

ònia

Por

tuga

l

Ale

man

ya

Mit

jana

OC

DE

Luxe

mbu

rg

Nov

a Z

elan

da

Rep

úblic

a Tx

eca

Esp

anya

Hon

gria

Reg

ne U

nit

Paï

sos

Bai

xos

Mit

jana

UE

15

Islà

ndia

Àus

tria

Itàl

ia

Finl

àndi

a

Nor

uega

Fran

ça

Bèl

gica

Din

amar

ca

Suè

cia

50

40

30

20

10

0

Finances públiques

GRÀFIC 16

Deute públic del Govern. En percentatge del PIB



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.



2007, Andorra

Luxe

mbu

rg

And

orra

Aus

tràl

ia

Nov

a Z

elan

da

Cor

ea

Islà

ndia

Rep

úblic

a E

slov

aca

Din

amar

ca

Finl

àndi

a

Reg

ne U

nit

Esp

anya

Pol

ònia

Suè

cia

Paï

sos

Bai

xos

Suï

ssa

Nor

uega

Est

ats

Uni

ts

Àus

tria

Can

adà

Ale

man

ya

Fran

ça

Por

tuga

l

Hon

gria

Zon

a eu

ro

Tota

l OC

DE

Bèl

gica

Grè

cia

Itàl

ia

Jap

ó

160

140

120

100

80

60

40

20

0

Finances públiques


20002006

GRÀFIC 17

Dèficit / superàvit net del Govern. En percentatge del PIB,mitjana 2004-2006



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

Ministeri de Finances, Govern d’Andorra .


2007, Andorra

Hon

gria

Jap

ó

Grè

cia

Pol

ònia

Por

tuga

l

Itàl

ia

Est

ats

Uni

ts

Reg

ne U

nit

Rep

úblic

a Tx

eca

Fran

ça

Rep

úblic

a E

slov

aca

Ale

man

ya

Tota

l OC

DE

Zon

a eu

ro

And

orra

Àus

tria

Paï

sos

Bai

xos

Luxe

mbu

rg

Bèl

gica

Suï

ssa

Esp

anya

Aus

tràl

ia

Can

adà

Suè

cia

Irla

nda

Finl

àndi

a

Cor

ea

Din

amar

ca

Islà

ndia

Nov

a Z

elan

da

Nor

uega

Finances públiques

6

0

-6

9

3

-3

-9

12


3. Síntesi de la nova Llei de la Seguretat Social

El 3 d’octubre de 2008, el Consell General va aprovar

per unanimitat la nova Llei de la Seguretat Social, des-

prés de gairebé 3 anys de treball en comissió. La nova

llei, presentada conjuntament pels tres grups parla-

mentaris, CDA+Segle21, Liberal i Socialdemòcrata, té

per objectiu reformar el sistema de seguretat social an-

dorrà vigent des de 1968.

A continuació s’exposen els aspectes generals i

per a cadascuna de les branques de la reforma del rè-

gim de la seguretat social andorrana.

3.1. ASPECTES GENERALS

Branques

El sistema andorrà de seguretat social s’estructura en

tres branques:

– Branca general (antiga branca “malaltia”)

– Branca jubilació (antiga branca “vellesa”)

– Branca prestacions familiars (nova branca)

Persones assegurades

El règim de la seguretat és obligatori per als col·lectius

següents:

– Persones assalariades i assimilades: s’inclouen els

assalariats, els socis que treballen a l’empresa, el

personal de la funció pública, els càrrecs públics i

polítics remunerats, etc.

– Persones que realitzen una activitat per compte

propi: s’inclouen les professions liberals, les persones

titulars d’un comerç, indústria o d’una explotació

agrícola o ramadera, els administradors de societats

no assalariats, els familiars dels empresaris que exer-

ceixin una activitat en el negoci.

– Persones pensionades: s’inclouen totes aquelles que

rebin una pensió de la seguretat social o del Govern.

Finançament

El sistema de seguretat social es finança mitjançant els

recursos següents:

– Cotitzacions de les persones assegurades

– Les reserves de les branques i els seus rendiments

– Els recàrrecs i sancions

– Els fruits, rendes o interessos dels seus recursos

patrimonials.

En cas que aquests recursos no siguin suficients per

equilibrar les branques, el pressupost de l’Estat ha

d’aportar el finançament necessari per assolir aquest

objectiu.

Cotitzacions

La cotització a la seguretat social és obligatòria per a

totes les persones que es troben dins del règim de la se-

guretat social.

En el cas de la branca general, han de cotitzar els

assalariats i els empresaris per compte del qual tre-

ballin, sobre la base del salari global tal com es defineix

en la legislació laboral. Les persones que realitzin una

activitat econòmica per compte propi també han de

cotitzar a la branca general sobre la base del salari

global mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assa-

lariades a la CASS l’any natural immediatament ante-

rior. Aquest salari mitjà era de 1.848 € l’any 2007.

Els percentatges de cotització a la branca general són

els següents:

Persones assalariades PerPart Part compte

empresarial assalariada Total propi

% de cotització 7,0% 3,0% 10,0% 10,0%

En el cas de la branca jubilació, les persones as-

segurades directes poden escollir entre tres classes

de cotització, classe A, B o C, per tal d’adquirir més

punts de jubilació. La base de cotització és la mateixa

que en la branca general.

Els percentatges de cotització a la branca jubilació són

els següents:

Persones assalariades PerPart Part compte

empresarial assalariada Total propi

Classe A 7,5% 2,5% 10,0% 10,0%

Classe B 7,5% 5,0% 12,5% 12,5%

Classe C 7,5% 7,5% 15,0% 15,0%

Respecte al sistema actual, els percentatges de

cotització a aquesta branca augmenten en un 2% de la

base i passen del 8% al 10%, repartits en un 0,5% per

a l’assalariat i un 1,5% per a la part patronal.

Pel que fa a la branca prestacions familiars, es

tracta de prestacions no contributives per a les quals

no es requereix una cotització dels assegurats.

D’aquesta forma, el percentatge total de cotitza-

cions augmenta del 18% al 20%, i es reparteix en un

14,5% per a la part patronal i un 5,5% per als assala-

riats, tal com es mostra en el quadre següent:

Part Partempresarial assalariada Total

Branca general 7,0% 3,0% 10,0%

Branca jubilació 7,5% 2,5% 10,0%

Total 14,5% 5,5% 20,0%

Entrada en vigor

La Llei entra en vigor el primer dia del mes següent al

termini d’un any de ser publicada al BOPA. Atès que la

Llei va ser publicada el 27 d’octubre de 2008, entrarà

en vigor l’1 de novembre de 2009.

3.2. LA BRANCA GENERAL

La branca general de la nova Llei substitueix la branca

malaltia del règim vigent. S’hi inclouen les prestacions

de reembossament de despeses mèdiques, d’incapa-

citat temporal, de maternitat i paternitat, d’invalidesa,

de defunció i les pensions de reversió (viduïtat i orfe-

GRÀFIC 18

Creixement anyal relatiu de lesimportacions de béns.

Creixement en el període 1996-2006, total OCDE = 1



ISBN 92-64-04054-4 - © OECD 2008.

Duana andorrana, Govern d’Andorra.

Bra

sil

Jap

ó

And

orra

Nov

a Z

elan

da

Nor

uega

Suï

ssa

Por

tuga

l

Din

amar

ca

Fran

ça

Itàl

ia

Suè

cia

Àus

tria

Paï

sos

Bai

xos

Can

adà

Ale

man

ya

Tota

l EU

15

Reg

ne U

nit

Irla

nda

Cor

ea

Tota

l OC

DE

Aus

tràl

ia

Finl

àndi

a

Fede

raci

ó R

ussa

Est

ats

Uni

ts

Grè

cia

Esl

ovèn

ia

Esp

anya

Islà

ndia

Mèx

ic

Turq

uia

Pol

ònia

Rep

úblic

a Tx

eca

Hon

gria

Xin

a

0

2,0

1,0

0,5

1,5

2,5

Comerç exterior

Autor: Jordi Alcobé


nesa). En termes generals, la nova Llei incrementa

aquestes prestacions i pensions.

Les prestacions de reembossament

Les prestacions de reembossament estan destinades

a compensar les persones assegurades:

– Les despeses sanitàries efectuades per cadascun

dels professionals de la salut sobre la base d’unes

tarifes de responsabilitat1.

– Les despeses hospitalàries, tant de sojorn com dels ac-

tes sanitaris efectuats durant el període hospitalari.

– Les despeses d’internament, tant de sojorn com dels

actes sanitaris efectuats.

– Les despeses de desplaçament i/o allotjament de la

persona malalta i d’un acompanyant.

En cas d’accident laboral o malaltia professional, les

despeses s’abonen en el 100% de les tarifes de res-

ponsabilitat i sempre d’acord amb la nomenclatura

dels actes sanitaris vigents.

En cas d’accident no laboral o malaltia comuna, les

despeses s’abonen en els percentatges següents:

– Per a les despeses sanitàries, el 75% de les tarifes de

responsabilitat.

– Per a les despeses d’hospitalització i d’internament,

tant de sojorn com dels actes sanitaris efectuats du-

rant l’hospitalització o l’internament, el 90% de les ta-

rifes de responsabilitat.

En cas que l’import pagat de la prestació sigui inferior

a la tarifa de responsabilitat, el reembossament es fa

prenent com a base l’import pagat.

Tenen dret a un reembossament del 100% de les

tarifes de responsabilitat de la CASS:

– Els orfes fins als 18 anys o fins als 25 en cas que cur-

sin estudis en un establiment d’ensenyança reconegut.

– Les persones jubilades que tinguin uns ingressos to-

tals inferiors a un import igual o inferior al salari mí-

nim mensual i prèvia sol·licitud a la CASS.

– Les persones discapacitades que reben una pensió de

solidaritat i les persones que, com a conseqüència

d’una invalidesa, resten incapacitades per exercir

qualsevol activitat professional, i prèvia sol·licitud a

la CASS.

– Les persones amb recursos econòmics insuficients,

d’acord amb els requisits establerts per reglament.

– Despeses de tractaments de certes patologies

establertes reglamentàriament.

– Altres supòsits per a determinats col·lectius i esta-

blerts reglamentàriament.

Els actes sanitaris efectuats per professionals de la

salut que no tenen o que no s’han adherit a un conve-

ni amb la CASS es reembossen al 33% de les tarifes de

responsabilitat. Tanmateix, en condicions d’urgència

justificada i a manca d’altres professionals convencio-

nats dins l’àrea geogràfica en què s’ha produït la ur-

gència, el reembossament de la despesa es fa en les

mateixes condicions que si es tractés d’un prestador es-

tablert a Andorra convencionat.

Les prestacions d’incapacitat temporal

Les prestacions econòmiques per incapacitat tempo-

ral compensen parcialment la pèrdua d’ingressos d’una

persona assegurada consecutiva a la interrupció tem-

poral de l’activitat professional per motiu de malaltia

o accident.

Les modalitats de pagament són les següents:

a) Per malaltia professional i accident laboral

– Fins al primer mes d’atur de treball la prestació cor-

respon al 66% de la base de càlcul2.

– A partir del segon mes d’atur de treball la prestació

correspon al 80% de la base de càlcul.

Aquestes prestacions es paguen a comptar del primer

dia de l’emissió del certificat per part del metge con-

vencionat.

b) Per malaltia comuna i accident no laboral

– Fins al primer mes d’atur de treball la prestació cor-

respon al 53% de la base de càlcul.

– A partir del segon mes d’atur de treball la prestació

correspon al 70% de la base de càlcul.

Aquestes prestacions es paguen a comptar del tercer

dia de l’emissió del certificat per part del metge con-

vencionat.

Les prestacions econòmiques s’estableixen per a

un màxim de 12 mesos a comptar de la primera cons-

tatació mèdica, prorrogables per a 6 mesos més quan

es consideri probable una represa de l’activitat durant

els propers mesos. La prolongació de les prestacions,

passats els 12 mesos, és una decisió expressa de la

CASS, que té el dret d’efectuar o fer efectuar prèvia-

ment qualsevol control que consideri necessari. Les

pròrrogues s’atorguen per a períodes màxims de 6 me-

sos i són renovables fins a l’expiració del tercer any

que segueixi la primera constatació mèdica sempre

que la CASS no acordi l’alta de la persona assegurada

abans d’expirar dit termini, amb atorgament de pensió

d’invalidesa, si correspon.

Quan les prestacions econòmiques per incapacitat

temporal deriven d’accident no laboral o malaltia co-

muna, per tenir-hi dret per a un període superior a 12

mesos, la persona assegurada ha de justificar cotitza-

cions a la branca general pels 24 mesos anteriors a la

data del cessament laboral o de l’acabament de l’acti-

vitat professional o la seva qualitat de persona asse-

gurada indirecta a càrrec d’una persona assegurada di-

recta que ha cotitzat a la branca general durant aquest

mateix període.

Les prestacions de maternitat i de paternitat

La prestació econòmica per maternitat i paternitat co-

breix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres

durant l’embaràs i després del part o de l’adopció d’un

infant.

La durada de la prestació es fixa en la legislació

laboral i en l’actualitat és de 16 setmanes.

La prestació econòmica de maternitat és del 100%

del salari total.

Es creen també les prestacions de paternitat de

dues setmanes cobertes al 100% del salari total.

Les prestacions d’invalidesa

Es distingeixen les invalideses derivades d’accident la-

boral o malaltia professional de les invalideses

derivades d’accident no laboral o malaltia comuna.

Invalidesa derivada d’accident laboral o malaltia pro-

fessional

La invalidesa derivada d’accident laboral o malaltia

professional és la situació que es dóna quan la perso-

na assegurada sofreix una reducció, total o parcial, de

la seva capacitat de guany resultat d’un dany a la in-

tegritat corporal consegüent a un accident laboral o a

una malaltia professional.

Després d’haver-se fixat el grau d’incapacitat, la

persona assegurada té dret a un capital o a una pensió

calculada d’acord amb el seu salari global mensual mit-

jà dels darrers dotze mesos treballats precedents a la

data del fet causant, en funció del percentatge de dis-

minució de la capacitat per exercir una activitat pro-

fessional:

– Menys del 10%: capital de 3 vegades la seva base de

càlcul.

– Entre el 10% i el 40%: pensió del 50% del percen-

tatge d’invalidesa sobre la seva base de càlcul.

– Entre el 41% i el 60%: pensió del 75% del percen-

tatge d’invalidesa sobre la seva base de càlcul.

– Superior al 60%: pensió del 100% del percentatge

d’invalidesa sobre la seva base de càlcul.

Invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia

comuna

La invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia

comuna és la situació que resulta d’una deterioració

prematura de l’organisme, mèdicament comprovada,

derivada d’una malaltia comuna o d’un accident no la-

boral i que produeix una reducció d’almenys el 60%

de la seva capacitat de guany.

Les persones assegurades beneficiàries d’una

pensió d’invalidesa es classifiquen en dues categories:

– Categoria A: persones assegurades que no reque-

reixen l’assistència d’una tercera persona per a les ac-

tivitats essencials de la seva vida diària3.

– Categoria B: persones assegurades que requereixen

l’assistència d’una tercera persona per a les activitats

essencials de la seva vida diària.

Els imports de les pensions corresponents a cadascu-

na de les categories dels treballadors són els següents:

Per a les persones assegurades de la categoria A:

– Si la persona assegurada queda capacitada per exer-

cir la seva activitat professional habitual o una acti-

vitat professional equivalent: 30% de la seva base

de càlcul.

1. S’entén per tarifes de responsabilitat el valor assignat als actes sanitaris per a l’atenció a les persones malaltes.

2. Base de càlcul: Per als assalariats, s’entén el salari global tal com es defineix en la legislació laboral. Per a les persones querealitzin una activitat econòmica per compte propi, s’entén el salari global mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la CASS l’any natural immediatament anterior.

3. Es consideren activitats essencials de la vida diària, entre d’altres, la preparació i el consum de l’alimentació, la mobilitatelemental, la higiene personal i les possibilitats de vestir-se i despullar-se.


– Si la persona assegurada està incapacitada per exer-

cir la seva activitat professional habitual o una acti-

vitat professional equivalent: 50% de la seva base

de càlcul.

– Si la persona assegurada està incapacitada per exer-

cir qualsevol activitat professional: 75% de la seva

base de càlcul.

Per a les persones assegurades de la categoria B:

– 90% de la seva base de càlcul.

El capital per defunció

El capital per defunció és un import que es lliura als pa-

rents o a qualsevol altra persona que han assumit les

despeses relacionades amb l’òbit de la persona asse-

gurada.

L’import del capital per defunció és equivalent a

tres vegades el salari global mensual mitjà cotitzat per

al conjunt de les persones assalariades a la CASS de

l’any immediatament anterior al fet causant.

Les pensions de viduïtat

Perquè sigui efectiu el dret a la pensió de viduïtat, la

persona assegurada difunta per motiu de malaltia co-

muna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys:

– 36 mensualitats en els últims 48 mesos a la branca

general, si tenia menys de 30 anys, o

– 60 mensualitats en els últims 72 mesos, si tenia 30 o

més anys en el moment de la defunció.

Quan la mort tingui per motiu un accident laboral o

una malaltia professional, no es requereix un període

mínim de cotització.

Té dret a la pensió de viduïtat, a la mort de la per-

sona assegurada difunta, el cònjuge supervivent o la

parella de fet.

Les vídues o els vidus d’edat inferior a 55 anys en

el moment de la defunció de la persona assegurada

cobren una pensió de viduïtat que s’atorga per una du-

rada limitada calculada en funció de la base de càlcul

de la persona difunta.

L’import de la pensió és del 50% de la base de càl-

cul, amb un mínim del 60% i un màxim del 120% del sa-

lari mínim oficial.

La durada de la pensió és la següent:

– 30 mesos, per a les vídues o els vidus de menys de 30

anys.

– 54 mesos, per a les vídues o els vidus de 30 o més i de

menys de 45 anys.

– 60 mesos, per a les vídues o els vidus de 45 anys

o més i de menys de 55 anys.

Les vídues o els vidus de 55 anys o més en el moment

de la defunció de la persona assegurada cobren una

pensió vitalícia igual al 50% del capital o de la pensió

de jubilació que cobrava o que hagués correspost a la

persona difunta en el moment de la jubilació.

Les pensions mínimes de viduïtat

Si la suma de les bases de cotització a la branca gene-

ral de la persona assegurada difunta és igual o superior

a la que resulta de sumar 240 mensualitats del salari mí-

nim que en cada moment estigui vigent, les vídues o els

vidus de 55 anys o més han de rebre, com a mínim, una

pensió de viduïtat igual al 50% del salari mínim oficial.

La diferència entre la pensió mínima i la pensió de

viduïtat que correspondria es denomina part no con-

tributiva de la pensió de viduïtat i el seu finançament

va a càrrec del pressupost del Govern.

Les pensions d’orfenesa

Tenen dret a la pensió d’orfenesa els menors de 18

anys següents:

– Els fills d’una persona assegurada difunta.

– Els fills del cònjuge supervivent aportats al matri-

moni o a la parella de fet si convivien i depenien eco-

nòmicament de la persona assegurada difunta i no

cobren cap altra pensió d’orfenesa generada pel seu

progenitor que no forma part d’aquest matrimoni o

parella de fet.

Aquestes persones també tenen dret a la pensió d’or-

fenesa si tenen entre 18 i 25 anys i compleixen els se-

güents requisits:

– Cursen estudis en un establiment d’ensenyança re-

conegut i no perceben rendes regulars d’una quan-

titat igual o superior al salari mínim oficial en còmput

anyal.

– Són discapacitades i no cobren una pensió de soli-

daritat, d’acord amb el que es regula en la Llei de ga-

rantia dels drets de les persones amb discapacitat, o

una pensió derivada de la situació de discapacitat

fora d’Andorra.

L’import de la pensió d’orfenesa per a cada orfe és

igual al 30% del salari mínim oficial.

3.3. LA BRANCA JUBILACIÓ

En un sistema de seguretat social, la branca jubilació

requereix una anàlisi tècnica acurada sobre la base de

càlculs actuarials que permetin anticipar l’evolució de

l’estructura de la població. En el cas d’Andorra, malgrat

l’envelliment de la població per l’increment de l’espe-

rança de vida en els últims 40 anys, la branca jubilació

ha generat sempre un superàvit que ha permès l’acu-

mulació de reserves importants per fer front als com-

promisos futurs. Aquest superàvit s’ha mantingut grà-

cies a una població jove i a una elevada rotació dels

assegurats en el sistema.

És per això que des de 1968 fins a l’actualitat el

rendiment del punt s’ha pogut mantenir en un

15,625%, és a dir que totes les cotitzacions aporta-

des per un assegurat es recuperen, de mitjana, en 6,4

anys un cop arribada l’edat de jubilació (és a dir als

71,4 anys) i les pensions que rep durant els anys que

visqui de més representen una prestació per a la qual

no ha cotitzat. És fàcil entendre doncs la relació que

existeix entre aquesta xifra i l’esperança de vida: l’any

1968 l’esperança de vida d’Andorra era també de 71,4

anys i el rendiment del punt permetia un sistema equi-

librat en aquell moment.

El rendiment del punt s’estableix en la nova Llei en

un 12,5% que equival a una recuperació del capital en

8 anys (factor de conversió).

Per tenir dret al capital per jubilació, la persona as-

segurada ha d’haver complert 65 anys i ha de complir

els requisits següents:

– Haver cotitzat a la branca de jubilació més d’un any

i menys de 7 anys a Andorra.

– Haver cotitzat a la branca de jubilació més de 7

i menys de 12 anys a Andorra, sempre que com a mí-

nim el 60% d’aquestes cotitzacions s’hagin realitzat

en períodes diferents als 15 anys immediatament

anteriors a la data de sol·licitud de la prestació.

Per tenir dret a la pensió per jubilació, la persona as-

segurada ha d’haver complert 65 anys i cotitzat a la

branca de jubilació més de 12 anys a Andorra.

Té dret també a aquesta pensió la persona asse-

gurada que ha complert 65 anys i que ha cotitzat a

la branca de jubilació entre 7 i 12 anys a Andorra, sem-

pre que com a mínim el 60% de les mensualitats cotit-

zades s’hagin realitzat dins dels 15 anys immediata-

ment anteriors a la data de sol·licitud de la prestació.

En cas de no complir aquesta edat de jubilació

també es té dret a la pensió per jubilació quan s’han

acumulat 480 mensualitats de cotitzacions (equiva-

lent a 40 anys).

L’import anyal de la pensió de la persona assegu-

rada es calcula multiplicant el nombre de punts adqui-

rits pel valor del punt anomenat preu de venda.

Pensió de jubilació abans dels 65 anys

La persona assegurada que ha complert els 58 anys i

que té cotitzats més de 40 anys a Andorra pot fer va-

ler els seus drets a la jubilació.

En aquest cas, la pensió es redueix en funció d’uns

coeficients tècnics:

Edat Coeficient

58 0,65

59 0,69

60 0,73

61 0,78

62 0,83

63 0,88

64 0,93

65 1,00

Pensió de jubilació després dels 65 anys

La persona assegurada, en complir 65 anys, pot optar

per ajornar el cobrament de la pensió de jubilació fins

a un màxim de set anys, sempre que hagi cotitzat a

Andorra un mínim de 7 anys en els 10 anys immedia-

tament anteriors a complir els 65 anys i que continuï co-

titzant a la branca general i a la branca de jubilació

fins al moment de la jubilació efectiva.

La pensió es calcula segons l’edat en què l’asse-

gurat s’aculli a la jubilació, aplicant a l’import generat

uns coeficients tècnics (vegeu relació anterior). Així, si

un assegurat es jubila als 70 anys i la seva pensió és de

1.000 €, l’import que li correspondrà als 70 anys és

de 1.000 x 1,35 = 1.350 €:

Edat Coeficient

65 1,00

66 1,05

67 1,12

68 1,24

69 1,26

70 1,35

71 1,44

72 1,54


Les pensions mínimes de jubilació

Tenen dret a percebre un complement no contributiu

de la pensió de jubilació les persones assegurades que

compleixen, en el moment de fer efectiu el seu dret a

la pensió de jubilació, els requisits següents:

– Haver cotitzat a la branca de jubilació a Andorra du-

rant un període igual o superior a 20 anys.

– La suma de les seves bases de cotització ha de ser

igual o superior a la que resulta de sumar 20 anys del

salari mínim que en cada moment estigui vigent.

– La pensió resultant dels punts adquirits ha de ser in-

ferior al 50% del salari mínim mensual oficial vigent.

– Residir legalment al Principat d’Andorra.

– Els ingressos de la persona interessada han de ser in-

feriors al salari global mitjà cotitzat pel conjunt de les

persones assalariades a la Caixa Andorrana de Segu-

retat Social de l’any natural immediatament anterior.

El complement no contributiu és igual a la diferència

entre la quantitat que li correspondria a la persona as-

segurada de la pensió de jubilació d’acord amb els

punts adquirits i el 50% del salari mínim mensual ofi-

cial vigent.

Així, els assegurats que hagin cotitzat 20 anys a la

seguretat social tindran dret a rebre el 50% del salari

mínim en el moment de la seva jubilació i aquest per-

centatge s’incrementa un 2,5% per any fins al 100% del

salari mínim amb 40 anys de cotització, tal com es mos-

tra en el quadre següent:

Anys de % sobre salari cotització mínim assegurat

20 50,0%

21 52,5%

22 55,0%

23 57,5%

24 60,0%

25 62,5%

26 65,0%

27 67,5%

28 70,0%

29 72,5%

30 75,0%

31 77,5%

32 80,0%

33 82,5%

34 85,0%

35 87,5%

36 90,0%

37 92,5%

38 95,0%

39 97,5%

40 100,0%

La diferència entre la pensió mínima i la pensió de ju-

bilació que correspondria a l’assegurat és finançada a

càrrec del pressupost de Govern com a pensió no con-

tributiva.

Per exemple, si després de cotitzar durant 20 anys

un assegurat a la CASS rep 300 € de pensió en complir

els 65 anys, amb aquesta mesura se li garanteix el 50%

del salari mínim és a dir uns 450 € amb dades actuals,

300 € dels quals aniran a càrrec de la CASS (part con-

tributiva) i 150 € a càrrec del pressupost de Govern

(part no contributiva).

3.4. LES PRESTACIONS FAMILIARS

La branca de prestacions familiars inclou les presta-

cions econòmiques destinades a compensar parcial-

ment a les famílies amb ingressos econòmics limitats

les despeses derivades dels fills i de les persones amb

discapacitat a càrrec, així com les despeses que

s’ocasionen a la família pel naixement o adopció d’un

fill.

Prestació familiar per fills a càrrec

Tenen dret a rebre la prestació familiar per fills a càr-

rec les persones assalariades, les persones que realit-

zen una activitat per compte propi i aquelles que rebin

una pensió, que tenen a càrrec més d’un fill menor de

18 anys, o de 25 en el cas dels estudiants, o sense límit

d’edat si el fill a càrrec està discapacitat sense possi-

bilitat de poder treballar regularment.

La prestació familiar per fill a càrrec consisteix en

una pensió mensual que és d’un import equivalent del

10% del salari mínim oficial mensual per cada fill a

càrrec a partir del segon fill.

La prestació es paga mentre es compleixin els re-

quisits següents de residència, nombre de fills a càrrec,

ingressos totals del nucli familiar i mesos cotitzats du-

rant el darrer any:

– Afiliació i alta a la seguretat social amb una antelació

mínima de 36 mesos i cotització almenys durant els

24 mesos anteriors al moment en què es té dret a re-

bre la prestació.

– Residència legal al Principat d’Andorra amb una an-

telació mínima de 7 anys de forma ininterrompuda i

immediatament anterior al moment en què es té dret

a rebre la prestació.

– Els ingressos totals, en còmput anyal, percebuts pel

nucli familiar amb dos fills a càrrec han de ser infe-

riors a un import equivalent a 1,5 vegades el salari

global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les per-

sones assalariades a la CASS de l’any natural imme-

diatament anterior. Aquest import s’incrementa en un

15% per cada fill a càrrec a partir del segon.

Per a l’any 2007, el salari global mensual mitjà de les

persones assalariades a la CASS és de 1.848 €. Els llin-

dars d’ingressos màxims en funció dels fills a càrrec se-

rien els que es mostren en el quadre següent:

Ingressos IngressosFills mensuals llar anyals llar

2 2.772,00 € 33.264,00 €

3 3.187,80 € 38.253,60 €

4 3.603,60 € 43.243,20 €

5 4.019,40 € 48.232,80 €

6 4.435,20 € 53.222,40 €

7 4.851,00 € 58.212,00 €

8 5.266,80 € 63.201,60 €

9 5.682,60 € 68.191,20 €

10 6.098,40 € 73.180,80 €

L’any 2008, el salari mínim oficial mensual és de

897,87 € (salari vigent a 1/01/2008), el que represen-

ta una prestació mensual de 89,79 € per fill, d’acord

amb el quadre següent:

PrestacióFills mensual

2 –

3 89,79 €

4 179,57 €

5 269,36 €

6 359,15 €

7 448,94 €

8 538,72 €

9 718,30 €

10 808,08 €

Prestació familiar per naixement o adopció

Tenen dret a la prestació familiar per naixement o adop-

ció les persones assalariades, les persones que realit-

zen una activitat per compte propi i aquelles que rebin

una pensió, que tinguin un fill per naixement o adopció.

Els requisits de les persones beneficiàries per a l’a-

torgament de la prestació són els següents:

– Afiliació i alta a la seguretat social amb una antelació

mínima de 36 mesos i cotització almenys durant els

24 mesos anteriors al part o a l’arribada efectiva de

l’infant a la família en cas d’adopció.

– Residència legal al Principat d’Andorra amb una an-

telació mínima de 7 anys de forma ininterrompuda i

immediatament anterior al moment en què es té dret

a rebre la prestació.

– Els ingressos totals, en còmput anyal, percebuts pel

nucli familiar, han de ser inferiors a un import equi-

valent a 1,5 vegades el salari global mensual mitjà co-

titzat pel conjunt de les persones assalariades a la

CASS de l’any natural immediatament anterior.

La prestació econòmica per naixement o adopció d’un

fill és d’un import equivalent al 50% del salari mínim ofi-

cial mensual. En cas de part o adopció múltiple, la pres-

tació es paga per cada un dels fills.

L’any 2008, el salari mínim oficial mensual és de

897,87 € (salari vigent a 1/01/2008), el que representa

una prestació de 448,94 € per cada fill nascut o adop-

tat i de 897,87 € en cas de part o adopció doble.

andorra anuari socioeconÒmic 2008 · andorra anuari socioeconÒmic 2008 5 presentaciÓ any 2006...

Documents