viatge de 3r d’eso · viatge a roma de 4t d’eso viatge de 3r d’eso l’experiència “low...
Post on 28-Sep-2020
10 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Publicació bimestral de l’IES Frederic Mompou • Sant Vicenç dels Horts Núm. 028 • Novembre de 2009
Viatge a Romade 4t d’ESOViatge a Romade 4t d’ESO
Viatgede 3r d’ESOViatgede 3r d’ESO L’experiència “low cost” L’experiència “low cost”
Passant Revista • IES Frederic Mompou2
Nou curs, nou cicle, primera revista del 2009-2010. Com sempre serà
semblant i diferent a les anteriors. Semblant perquè continuarà intentant
refl ectir la vida a l’institut, recuperant antics alumnes, entretenint, fent-la
més nostra… Diferent perquè canvia l’equip de redacció i cada equip, en
menor o major grau, comporta un caràcter que implica característiques
pròpies.
Què hem d’anunciar? Que a part de posar-vos en contacte amb nosaltres
mentre sou a l’Institut (Aquest curs, concretament, fem Revista els dime-
cres de 9 a 10 i els dijous de 10 a 11 i ens estem a info 1), ho podeu fer
enviant-nos un missatge al nou correu: revistafmompou@gmail.com o al
facebook que estrenem. (Llegiu l’article que li hem dedicat, segur que us
interessa)
Què desitgem? Sobretot que participeu. Com? Venint-nos a buscar, escri-
vint al nostre mur, votant i afegint-vos als concursos que anem proposant,
escrivint als fòrums de discussió, proposant-ne de nous, enviant-nos fo-
tografi es, suggeriments… Però, sobretot, ens agradaria que després de
llegir-vos l’exemplar que ha arribat a les vostres mans ens diguéssiu què
us ha semblat. Esperem les vostres notícies.
L’equip de redacció:
(A dalt) Lucy, Sergio Z, Nil, Yasmi-
na, Sheila, Maria, Intissar, Víctor,
Sandra L, Aleix, Mónica, Anabel,
Sergio H, (a baix) Gerard, Sandra
P, Lena, Laia, Montse, i Sergi
SUMARI EDITORIALLA GENT QUE ACABA D’ARRIBARpàg. 3, 4 i 5
FACEBOOK DE PAS-SANT REVISTApàg. 15
ENTREVISTA A UN EXALUMNEpàg. 6
CONCURS DE FOTOGRAFIApàg. 10 i 11
ACTIVITATS A L’INSTITUTpàg. 7 i 8
RECOMANACIONSpàg. 16
ACTIVITATS AL POBLE pàg. 9, 12 i 13
REPORTATGE EXTERN:SALÓ DEL MANGApàg. 14
Passant Revista • IES Frederic Mompou 3
LA GENT QUE ACABA D’ARRIBAREn Guiyer és un nou alumne del
centre, ha arribat de República
Dominicana i fa 4t d’ESO. Hem tro-
bat interessant entrevistar-lo per
conèixer una mica com és la cultu-
ra i la societat d’on prové i, també,
saber com s’ha sentit acollit per
nosaltres.
Sembla un noi molt sim-
pàtic i eixerit, encara
que s’ha mostrat bastant
tímid a l’hora de respon-
dre les preguntes. Ell es
defi neix amb les parau-
les amistós i atrevit.
Ens ha explicat que vivia
en un xalet molt gran,
al centre de la ciutat de
Santo Domingo, que li
ha sorprès l’ambient
que hi ha a l’Institut per-
què és més gran del que
es pensava i hi ha gent
d’edats molt variades.
També li ha agradat la
bona actitud que han
tingut les persones amb
ell. Creu que s’adapta
força bé, i, encara que a
les classes sembla que
no s’assabenta de res,
suposem que a causa de
l’idioma, afegeix que fa
el possible per aprendre. Allà, òb-
viament, no parlava el català (però
sí que en coneixia l’existència per-
què la seva mare ja vivia aquí).
També ens diu que estudiava menys
assignatures, cosa que feia que
l’horari fos més reduït (de 8 a 12)
i que no posaven gaires deures. A
més, portava uniforme perquè ana-
va a un centre privat.
A en Guiyer li agradaria ser engin-
yer de construcció o arquitecte, tot i
que de moment no sembla que tin-
gui massa ganes d’estudiar, però sí
la intenció de posar-s’hi per arribar
a assolir els seus objectius (li desit-
gem molta sort).
Li agrada molt jugar a bàsquet,
escoltar música i xatejar amb els
amics d’allà que troba molt a faltar.
També enyora l’àvia, la tieta i, fi ns i
tot el menjar. Ens parla d’un arròs
“M’agradaria ser enginyer de construcció”
amb mongetes i carn, el plat que li
agradava més i que ens ha dit que
està boníssim!
Allà hi va tenir una xicota anomena-
da Madeline, tot i que actualment
no surt amb ningú, per la qual cosa
afegeix que si hi ha alguna
noia interessada, que li ho
digui.
La seva mare treballa en
una residència geriàtrica
i el seu pare segueix a la
República Dominicana.
Allà hi ha una Repúbli-
ca presidida per Leonel
Fernandez Regna, i quan
li hem preguntat per la
famosa crisi que ens per-
segueix aquí, ens ha res-
post que, els passa com
a tot arreu, els rics no la
noten tant, i els pobres la
pateixen.
Ens ha agradat molt par-
lar amb ell.
Mónica i Aleix (Grup 1)
Passant Revista • IES Frederic Mompou4
LA GENT QUE ACABA D’ARRIBAR
MARGARITA MATEOS LUQUE
(1r ESO C)
La Margarita és una noia molt sim-
pàtica i la vam escollir perquè una
companya nostra ens la va presen-
tar.
1 • A quin col·legi anaves abans?
Anava a La Vinyala.
2 • Quan vas venir a les portes ober-
tes, com et va semblar l’institut?
Molt gran.
3 • Quina diferència trobes que hi ha
entre l’escola i l’institut?
Aquí és més divertit, perquè hi co-
neixes molta gent.
4 • Al principi vas tenir difi cultats a
trobar les classes?
Sí, però en una setmana ja em vaig
adaptar.
5 • Has fet molts amics?
Sí he fet molts amics de Torrelles i de
Sant Vicenç.
6 • T’has adaptat bé al centre?
M’he adaptat molt bé, la veritat és
que no m’ha costat gaire.
7 • Et sembla bé l’horari de l’ institut,
o prefereixes el de primària?
Prefereixo aquest, entrar tots els dies
a les 8 i així tenir dues tardes lliures.
CARLOS GARCIA LOPEZ
(1r ESO A)
El Carlos és un noi que ens vam
trobar per casualitat, ja que quan
anàvem a buscar un alumne per fer
l’entrevista, el van treure de classe i
vam començar a parlar.
1 • A quin col·legi anaves abans?
Anava al Sant Antoni
2 • Quan vas venir a les portes ober-
tes, com et va semblar l’institut?
No vaig venir a les portes obertes.
3 • Quina diferència trobes que hi ha
entre l’escola i l’institut?
Que ara hi ha més deures.
4 • Al principi vas tenir difi cultats a
trobar les classes?
Sí, però en una setmana ja no em
perdia.
5 • Has fet molts amics?
Sí, de moment sí.
6 • T’has adaptat bé al centre?
Sí
7 • Et sembla bé l’horari de l’ institut,
o prefereixes el de primària?
El nou horari m’agrada més.
Com cada any, han arribat els alumnes de primer. El primer dia els van rebre al gimnàs
nou i els van explicar les normes bàsiques de funcionament del centre. Vénen de diver-
sos centres de Sant Vicenç (la Vinyala, el Sant Antoni, el Sant Jordi i el Juncadella) i del
Sant Martí de Torrelles. Ara que ja fa unes setmanes que són amb nosaltres, hem cregut
interessant recollir quines han estat les seves primeres impressions sobre el centre a fi
de conèixer-les i explicar-les. Hem parlat concretament amb tres, de diferents escoles,
per veure si coincidien o no.
8 • Quines activitats t’agradaria que
es fessin a l’ institut per les festes?
Alguna activitat de pintura.
9 • T’agraden les noves assignatu-
res?
Sí, són més divertides que les anti-
gues.
10 • Com t’imagines d’aquí quatre
anys?
Amb el graduat, no com la meva ger-
mana! I faré batxillerat, perquè vull
ser veterinària.
Passant Revista • IES Frederic Mompou 5
LAIA SERÉS AGUSTIN
(1r ESO B)
La Laia és una noia a qui agrada es-
tudiar. La vam escollir perquè el seu
germà és un dels entrevistadors, ens
faltava una persona que no fos de
Sant Vicenç i ella és de Torrelles.
1 • A quin col·legi anaves abans?
Al Sant Martí.
2 • Quan vas venir a les portes ober-
tes, com et va semblar l’institut?
Molt gran!
3 • Quina diferència trobes que hi ha
entre l’escola i l’institut?
L’Institut és més divertit i més gran.
Hem de canviar cada hora de classe i
hi ha molta gent desconeguda.
4 • Al principi vas tenir difi cultats a
trobar les classes?
Sí, i encara em perdo.
5 • Has fet molts amics?
He fet uns quants amics de Sanvi,
són molt simpàtics.
6 • T’has adaptat bé al centre?
M’he adaptat molt bé al centre.
7 • Et sembla bé l’horari de l’ institut,
o prefereixes el de primària?
Prefereixo l’horari de l’ institut.
Així doncs, vinguin de l’escola que vinguin, els nous alumnes de primer sembla que, durant la pri-
mera setmana es perdien, que els agrada l’Institut, el seu horari, les noves assignatures... i que s’hi
adapten bé, mentre coneixen gent nova. Volen estudiar batxillerat, almenys aquest tres i, fi ns i tot,
tenen ja més o menys decidida la carrera que triaran.
Esperem que tot els vagi bé.
8 • Quines activitats t’agradaria que
es fessin a l’ institut per les festes?
M’agradaria que fessin handbol o
natació, ja que tenim la piscina al
costat i la podríem aprofi tar.
9 • T’agraden les noves assignatu-
res?
Sí, la que més m’agrada és el taller
de tecno.
10 • Com t’imagines d’aquí quatre
anys?
M’imagino a l’ institut fent batxillerat,
perquè m’agradaria fer enginyeria
mecànica.
8 • Quines activitats t’agradaria que
es fessin a l’ institut per les festes?
L’activitat que m’agradaria fer és al-
guna gimcana, sobretot.
9 • T’agraden les noves assignatu-
res?
Sí, m’agraden perquè són diferents.
10 • Com t’imagines d’aquí quatre
anys?
M’imagino estudiant batxillerat.
Sergi i Nil (Grup 1)
Passant Revista • IES Frederic Mompou6
Vam creure que seria interessant fer una
entrevista a un exalumne i vam mirar
els que havien posat coses sobre la seva
vida al fòrum corresponent del facebook.
El que més ens va cridar l’atenció va ser
el Rul(Raúl) Montoro, d’una banda per-
què semblava simpàtic, i de l’altra, per-
què deia que feia de bomber i aquesta
professió és una de les que la gent valo-
ra més. Per posar-nos en contacte amb
ell, li vam enviar un missatge i ell ens va
respondre dient-nos que ja passaria per
l’Institut per ser entrevistat.
Ens vam trobar amb un noi de 31 anys
força agradable i l’entrevista va ser molt
entretinguda. Vam riure molt i ens ho
vam passar bé, creiem que ell també.
El Rul viu a Cervelló des que tenia 25
anys, però va néixer a Sant Vicenç. Va es-
tudiar fi ns a COU, que equival a l’actual
2n de batxillerat, però no el va aprovar.
Diu que ara se’n penedeix, però que du-
rant aquella època s’ho prenia tot amb
massa alegria i inconsciència i que, tot
i que no pot tornar al passat, sí que pot
rectifi car i, per aquest motiu, està prepa-
rant la prova d’Accés a la Universitat per
a majors de 25 anys.
El primer que vam preguntar-li és com
recordava aquells anys a l’Institut i ens
ENTREVISTA AL RULExalumne de l’IES Frederic Mompou
va dir que va ser una de les millors èpo-
ques de la seva vida, perquè s’hi va di-
vertir molt, tot i que el van renyar força
vegades. Ens va destacar que va haver
d’anar dues vegades a Direcció i que
això, el va impressionar molt, perquè en-
cara que ell no parava de fer coses que
mereixien càstigs, parlar amb el director
li feia por.
Com a anècdota recorda una vegada que
tenia recuperació de matemàtiques, no
s’hi va presentar perquè no havia estu-
diat gens i se li va ocórrer, com a excusa,
trucar a l’escola i
dir que el seu pare
estava malalt i que
s’havia de quedar
a casa. Llavors, en
Roc Escala, que era
el director, va tru-
car per veure com
estaven i la seva
mare li va dir que
a casa tots estaven
bé. Els seus pares
el van castigar i les
matemàtiques les
va suspendre.
Quan li vam dema-
nar com trobava
l’Institut després
de tants anys ens
va dir que abans hi havia menys clas-
ses, menys tecnologia i menys material.
Ens va comentar que el Gimnàs nou no
hi era i que consergeria era on ara hi ha
l’ascensor.
Llavors vam passar a preguntar-li per la
seva professió, ens va dir que hi va arri-
bar una mica per casualitat, ja que juga-
va a l’equip de futbol de St. Vicenç i ho
va deixar per començar a fer esport in-
dividual. S’hi va afeccionar força i va mi-
llorar molt la seva forma física (cosa que
és evident, només cal veure’l!) i com que
la feina que tenia, l’avorria força (treba-
llava en una impremta) va començar a
preparar les oposicions per entrar al cos
de bombers. Va superar les proves i el
seu primer treball com a bomber va ser
a Barcelona. Llavors ens va explicar qui-
nes eren les proves físiques que va haver
de superar per entrar al cos: la curse na-
vete, una cursa de resistència, un circuit
d’agilitat, el dinamòmetre, la prova de
natació, i l’ocellet, que és una prova de
resistència a la barra.
Els horaris dels bombers són estranys,
però, realment, li deixen força temps
lliure, perquè treballa en torns de 24 h
seguides i després de cada un, descansa
4 dies. A la feina li ha passat una mica de
tot, però sobretot es recorda del dia que
van haver d’apagar un foc en un bloc de
pisos de 5 plantes. Tenien por que hi ha-
gués gent a dins i van haver de repassar
tots els pisos, un per un. Per sort no hi
van trobar ningú. També diu que és molt
comú que s’equivoquin amb els carrers.
Durant el temps lliure que té (que, com
hem vist, és molt) es dedica a viatjar
(acaba d’anar a Vietnam) a fer esport, a
sortir i a estudiar per la prova d’accés a
la qual es voldria presentar aviat.
Pel que fa al seu futur, diu que ni té plans
concrets ni es veu gaire diferent de com
està ara, no s’imagina casat i amb fi lls,
però, és clar, tampoc pot assegurar que
això no passi, tot i que mentre ho diu se li
escapa el riure.
Al fi nal li demanem si li ha agradat que
li féssim aquesta entrevista i ens diu que
sí, que ha estat encantat, perquè feia
molt de temps que no venia a l’Institut i li
feia gràcia i perquè, a més a més, ens ha
trobat molt simpàtiques i s’ho ha passat
bé.
Nosaltres també ens ho hem passat
molt bé, ell és un noi molt enrotllat i hem
rigut molt. Cada vegada que entrava la
Montse González a veure com anàvem, la
fèiem fora perquè ens deixés soles amb
ell, però sí que vam deixar que ens fes
les fotos. A destacar? Es va passar tota
l’estona dient-nos: Qué fuerte, qué fuer-
te, qué fuerte!
Anabel, Sandra P., Sheila i Yasmina
Passant Revista • IES Frederic Mompou 7
ACTIVITATS A L’INSTITUTEscoles Verdes
L’IES Frederic Mompou forma part
del projecte “Escoles Verdes” des del
curs 2006. Aquest projecte té com a
objectiu convertir els centres que s’hi
adhereixen en més sostenibles amb
accions com promoure l’estalvi ener-
gètic o l’ús d’energies renovables.
Durant l’inici de curs s’han començat
a celebrar les re-
unions per poder
planifi car les ac-
cions a realitzar.
El projecte va
començar amb
molta força: els
alumnes i els
professors hi es-
taven molt impli-
cats i es van fer
accions per es-
talviar, sobretot,
paper i aigua. Es
van posar am-
polles d’aigua
a les cisternes
dels lavabos per-
què no es bui-
dessin senceres
cada vegada que
es tirava de la cadena, es va enge-
gar un sistema que possibilités que
sempre hi hagués paper reutilitzable
a les classes, es va demanar ajut a
l’Ajuntament per poder reduir el preu
de la factura de l’aigua... Però, a poc a
poc, i, sobretot el curs passat, el pro-
jecte va anar decaient. La gent ins-
crita es quedava poc a les reunions
on no es feia gairebé res i, alguns, les
utilitzaven com a excusa per intentar
faltar a classe per informar sobre
l’intercanvi de llibres per Sant Jordi,
o per veure si hi havia paper reutilit-
zable, o per qualsevol altra cosa, a la
mínima oportunitat que tenien.
Aquest curs, però, Escoles Verdes ve
amb més força que mai, amb nous
projectes i coses per fer.
La primera novetat és que, durant
dos anys, participarem a un Come-
nius, un programa que reuneix alum-
nes de diverses parts d’Europa per
fer un treball conjunt. El tema del
nostre és: UNA ESCOLA SALUDABLE
PER UN MÓN SALUDABLE, que lliga
amb Escoles Verdes i treballarem
amb Instituts de Polònia, Itàlia, Tur-
quia i França.
Aquest projecte implica haver de viat-
jar als diversos països participants.
Al desembre, farem la primera tro-
bada a Estrasburg, França, amb la
resta d’alumnes i professors dels
països abans esmentats per iniciar
el treball.
La segona és que han aparegut nous
grups com el que vol estudiar la con-
taminació acústica, el que vol reduir Maria (Grup 2)
els residus que generem o el que vol
estudiar la contaminació generada
pels cotxes que arriben a l’Institut.
Òbviament, es continuarà amb els
ja consolidats: com el d’oli per sabó,
el de la reutilització de paper o el de
l’enjardinament.
Creiem que és un bon any per apun-
tar-s’hi, ja que
sembla que va
de debò, i que,
gràcies al Co-
menius, a més
podrem conèixer
noves cultures,
fer amics inter-
nacionals i a la
vegada agafar
idees per apli-
car-les al nostre
institut.
De moment som
un grup d’uns
vint alumnes i
uns deu profes-
sors. Encara hi
ha temps per
afegir-s’hi.
Passant Revista • IES Frederic Mompou8
Viatge de 4t d’ESO
Viatge de 3r d’ESO
Els alumnes de 1r de batxillerat del cen-
tre van anar, el curs passat, quan feien 4t
d’ESO, a Roma de viatge de fi nal de curs.
Inicialment, volien fer un recorregut per
Itàlia, però, en disminuir el nombre de
participants i per ajustar el pressupost,
van decidir anar només a la capital ita-
liana. Portaven un petit dossier explica-
tiu on hi havia una descripció de tot allò
que veurien.
Hi van anar en avió i quan van arribar a
l’aeroport un cotxe els va portar a l’hotel.
El primer dia visitaren el centre de la
ciutat: la plaça Espagna, La Fontana di
Trevi… després van veure la Roma Me-
dieval i la ciutat del Vaticà. Els deixaven
temps lliure perquè poguessin fer com-
pres i dinar a restaurants típics italians.
No hi van haver inconvenients remar-
cables, només la calor sufocant que els
cansava força i feia que els passejos per
la ciutat fossin interminables. S’ha de
destacar que, segons els acompanyants
professors, els alumnes es van portar
molt bé.
Van tornar en vaixell, i aquest va ser,
potser, el pitjor moment del viatge: la
En Roc Escala defi neix la sortida com
una idea boja, que va sorgir a partir de
l’existència dels vols barats entre Girona
i Stansted. Ell va fer-ne un assaig amb
la seva família i els va semblar factible
anar a passar el dia a Bishop’s Stortford
amb alumnes.
Com que no es podien endur 60 alum-
nes de cop (càlcul aproximat dels que
s’apuntarien) es van fer tres grups. La
primera sortida la van fer els alumnes de
3r B i D, després els de 3r C i fi nalment
els de l’A. Tots els viatges van anar més
o menys així:
Van quedar a dos quarts de quatre del
matí al McDonald’s de Sant Vicenç i van
anar cap a l’ aeroport, on van arribar a un
quart de sis, allà van menjar alguna cosa,
i a un quart i cinc de set van agafar el vol
de Ryanair a Stansted. Van aterrar a dos
quarts de vuit i, després de passar tots
els controls de seguretat, a les vuit van
agafar el tren que els deixava a BISHOP’S
STORTFORD a un quart de nou. Allà van
esmorzar i a dos quarts de deu van co-
mençar les activitats que van fi nalitzar
al voltant de dos quarts d’una, llavors es
van reunir a un centre comercial (Jack-
son Square) i van anar a dinar. Després
es van reemprendre les activitats i a dos
quarts de cinc van agafar el tren que els
portava de Bishop’s Stortford a Stans-
ted. Allà es van esperar fi ns a l’hora que
sortia l’avió (cap a tres quarts de set) i
van arribar a tres quarts de deu a Girona.
Uns van tornar cap a Sant Vicenç o To-
rrelles amb cotxe i altres amb l’autobús.
L’endemà, a classe com si res.
Va ser esgotador, (de fet ja cansa lle-
gir tot el que es va fer aquell dia) però
l’esforç va pagar la pena: viure un dia
sencer en anglès, aconseguir posar-te
en contacte amb un Institut d’allà, amb
el qual, possiblement, podrem fer un
intercanvi, moure’t per una ciutat desco-
mar estava tan moguda, que no van po-
der dormir i es van passar l’estona entre
mareig i mareig.
Amb tot, és un viatge força recomanable,
perquè no és gaire car, la ciutat és molt
bonica i tothom va tornar força content.
neguda... tot això fa que la gent que hi
va anar aconselli que el viatge es torni
a repetir.
Maria, Intissar i Sergio H (Grup 2)
Gerard, Lucy, Sergio Z i Víctor (Grup 3)
Passant Revista • IES Frederic Mompou 9
ACTIVITATS AL POBLEConcert al polisportiu vell
Expolleure Grup de Teatre Estrigoyu
A les 11 pm del 3 d’octubre vaig arribar
al poliesportiu vell de sant Vicenç dels
Horts. La musica i la cridòria se sentien
des de força lluny; un parell de policies
contemplaven, tranquils, (però amb ga-
nes de posar-se les mans a les orelles)
com nois i noies d’entre 13 i 30 i pocs
anys bevien, cantaven i ballaven al ritme
dels grups de música que actuaven en
directe. Els veïns que vivien pel voltant
devien estar bastant molestos, ja que el
concert va durar fi ns a les 4 de la mati-
nada.
Aquella nit tocaven 4 grups de música
catalans; cadascun 1 hora, però mentre
que un grup acabava i l’altre es prepa-
rava, posava bé els instruments, etc,
passava força temps. Jo només vaig po-
der escoltar un grup (que no sé com es
diu) però que em va impressionar força;
potser perquè no havia anat gaire vega-
des a concerts, ni havia estat mai tan a
prop dels altaveus i dels cantants, cada
vegada que escoltava les lletres de les
cançons (en anglès) i la música, sen-
tia com el meu cos saltava sense poder
evitar-ho; crec que una part de la culpa
la tenia el pas dels trens, però he de re-
conèixer que les cançons em van deixar
hipnotizada. Mentre els feia fotos amb el
meu mòbil (encara que tingui càmera,
el pobre no serveix per res més que per
trucar, i si no fi xeu-vos que no hem pogut
publicar cap foto) em vaig sorprendre a
mi mateixa movent els peus al compàs
de la música; la gent del meu costat no
era tan continguda com jo; llençava la
beguda cap al cel, ballaven amb els que
tenien al costat i cridaven com bojos.
Nomes m’hi vaig estar una hora, pero va
ser sufi cient per poder viure què era un
concert i decidir que no seria l’únic a què
assistiria.
L’expolleure és una activi-
tat que cada any organitza
l’Ajuntament de St. Vicenç dels
Horts i que es dirigeix als nois i
noies de fi ns a 14 anys.
Aquest any s’ha fet el cap de
setmana del 10 i l’11 d’octubre.
El dia 10 hi van anar els inte-
grants dels diferents esplais
del poble. S’havia muntat una
ruta de multiactivitats que els
participants havien de seguir.
En començar, els donaven una tarja amb el seu nom i el
d’aquestes a fi que les completessin en la seva totalitat. Quan
n’acabaven una, els posaven un segell a la tarja. Els que ha-
vien d’esperar, podien pujar a un escenari on hi havia un grup
d’animació que cantava i ballava i allà, ells, els seguien. A la
nit es va fer un correfoc.
El dia 11 es va fer una xocolatada, on també va anar-hi molt
gent, i després més activitats.
Aquest grup va néixer el 2006 a Torrelles de Llobregat una
mica per casualitat. La fi lla de l’Ernest Garcia i l’Àngela Mar-
ton els va dir que li agradaria fer teatre i ells, que ja havien
estat directors d’algunes obres teatrals, van decidir de for-
mar un grup al poble.
Inicialment eren deu persones i la primera obra que van re-
presentar va ser Unes ulleres meravelloses que va ser l’inici
de moltes altres coses: Els Pastorets representats al nadal
amb molt d’èxit, monòlegs on tractaven fets quotidians i dels
quals va sorgir un llibre, Minicomix, obres curtes amb dos
o tres personatges… Actualment tenen engegats tres pro-
jectes: En Pau vol viure en pau, que s’estrenarà al nadal, La
Caputxeta, cap al gener i Boing Boing que està prevista cap
al març.
És un grup obert i actualment necessi-
ta actors d’entre catorze i setze anys. Si
hi esteu interessats, ens han deixat el
número de telèfon de l’Ernest perquè
us hi poseu en contacte (936891437).
També tenen un facebook al qual hi
podeu accedir amb facilitat.
Sandra P. (Grup 4) Eva Gavaldà i Gisela Fuertes
Laia (Grup 2)
Passant Revista • IES Frederic Mompou10
CONCURS DE FOTOGRAFIA
Passant Revista • IES Frederic Mompou 11
Aquí teniu algunes de les fotografi es que s’han enviat als àlbums del nostre facebook: Fotos de l’estiu i Fotos d’estiu!!!. Per
veure’n la resta només hi heu d’accedir i passar-ne una darrere l’altra. Podeu votar les tres que us agradin més, tot enviant-nos
un missatge al nostre mail (revistafmompou@gmail.com) o al mur del facebook. Les fotografi es que guanyin tindran un premi
(que es donarà a la festa de la Pau) i es penjaran a alguna de les parets de l’Institut.Sandra L. (Grup 1)
Passant Revista • IES Frederic Mompou12
La Biblioteca Municipal Les Voltes
Aquest setembre han començat de
nou els programes a ràdio Sant Vi-
cenç, a continuació us en presentem
dos on hi participen ex alumnes del
centre.
El primer es diu: Local d’Assaig i
és un programa radiofònic que té
per objectiu donar a conèixer a tots
els oients grups novells d’arreu
d’Espanya. El conduiex l’Andrea, amb
Els redactors de la revista vam aga-
far l’autobús de Sanvi per anar a visi-
tar la nova biblioteca pública el dia 21
d’octubre, curiosament un dels dies
que ha plogut més d’aquesta tardor.
Quan vam arribar, vam poder-nos
posar sota sostre, i cobrir la closca
de la inesperada pluja que ens ha-
via deixat com pollets, cosa que vam
agrair força. La directora, Cristina
López Téllez, ens va rebre a la sala
d’exposicions i ens va oferir una en-
tretinguda xerrada sobre les carac-
terístiques principals que tenen les
biblioteques. Ens va explicar que
qualsevol municipi amb més de 3000
habitants, havia de comptar, per llei,
amb una biblioteca municipal, i que
aquesta es va inaugurar fa 4 mesos.
A Sant Vicenç, ja hi havia bibliote-
ques però no regulades, eren espais
d’estudi que no depenien de la Dipu-
tació. Les que sí que hi depenen, com
aquesta, treballen en xarxa, cosa
que permet que qualsevol cosa que
MÉS ACTIVITATS AL POBLENous programes a Ràdio Sant Vicenç
la col·laboració d’en Raúl i en Quico
que ens informen de tota l’actualitat
del panorama del metall nacional i
internacional.
Tot aquell que tingui un grup o sigui
cantautor i una maqueta/cd per mos-
trar la seva producció, està convidat
a assistir-hi per tal de ser entrevis-
tat. Els oients també hi poden par-
ticipar mitjançant trucades telefòni-
ques (sempre hi ha un amic o amiga
del grup/cantant que assisteix que
truca i fa que les entrevistes siguin
més vives).
Per completar aquesta informació,
podeu anar a la pàgina web www.
myspace.com/localdassaig, o al fa-
cebook del programa.
El segon és: Com gossos i gats i és
un magazine per a gent jove, on es
parla de l’actualitat musical i es do-
nen notícies de nous CD’s o d’alguna
cosa que hagi passat que sembli in-
demanis: llibres, CD’s, DVD’s, si ells
no la tenen, te la puguin aconseguir
d’alguna altra on sí que hi és. A més
et permet anar amb un sol carnet:
si tens el carnet de la Biblioteca de
Sant Vicenç , per exemple, pots anar
a la de Torrelles a demanar-hi coses
i a la inversa.
La biblioteca té 1.243m2, repartits en
3 plantes i cadascuna es divideix en
diferents seccions segons les temàti-
ques i els formats. La primera plan-
ta, és per al públic en general, amb
revistes, diaris, música, pel·lícules...
quan hi vam anar hi havia gent lle-
gint el diari, per exemple. La sego-
na és més especialitzada,
conté sobretot llibres i hi
ha una petita sala d’estudi.
A la tercera planta hi ha
els llibres infantils. A tota
la biblioteca també tenen
ordinadors amb accés a in-
ternet.
Tenen material en cata-
là, castellà, francès, italià
i anglès, volen introduir
altres llengües que utilit-
zen sectors de població de
Sant Vicenç, com l’àrab i el
xinès.
Els préstecs es poden tenir un màxim
de 15 dies a casa, i quan s’acaba el
termini, si no s’han acabat d’utilitzar
i ningú els ha reservat es pot ampliar
el temps des de casa per internet.
Passant Revista • IES Frederic Mompou 13
teressant. Tenen un numero de te-
lèfon i un grup de facebook perquè
la gent demani i dediqui les seves
cançons, o donin la seva opinió sobre
el que vulguin. Ara estan posant la
cançó d’un noi de Sant Vicenç que ha
fet una maqueta i estan disposats a
posar qualsevol cançó d’altra gent de
Sant Vicenç que els la faci arribar.
Els presentadors són l’Alberto i l’Eva,
i tenen col·laboradors. Sobretot pre-
tenen divertir.
Per cert, l’emissora es troba al 90.2
de la FM i també es pot escoltar a
l’ordinador, per la pagina web que té:
http://www.radiosvh.info
Si es triga a tornar sense cap avís
s’envia un mail a l’usuari que l’avisa
que se li ha acabat el termini.
També organitzen clubs de lectura
que són diferents segons les edats
a què s’adrecen, tallers de contes...
La Cristina ens va dir que, com que
tenien un fi nançament molt just,
aquests tallers els portaven els ma-
teixos professionals que hi treballen,
cosa que demostra la il·lusió amb
què fan la seva feina.
En conclusió, la biblioteca ens ha
semblat un espai fantàstic on s’hi
respira un perfecte ambient per es-
tudiar, treballar, entretenir-se llegint
revistes i, fi ns i tot, pensar, ja que a la
sala d’estudi s’hi ha d’estar en abso-
lut silenci.
Volem donar les gràcies a la direc-
tora, i a la biblioteca en general per
rebre’ns i atendre’ns com ho han fet.
M O N T S E G O N Z A L E Z S A N D R MO E T S D G H I E V Y Ñ L Y A S D N M AN R T Y U B D J I L Ñ Ç Y Z X N D N O RI Z X V G R Y N U M K U R D H O Y I J TC G R A S M O N A R A T A A S Q E L E AA V B N I C A B N G D T Y P E U A F S RJ O A N A L B E R I C H K Z V B V I U II O D A I O A L A H V I R K A O O L S U
M S T C L O R E F P I N M A G M N S M SE X A O V I P I L A R M U Ñ O Z A E A GN J A M V I M O O Y A E R I R K D R R AO D F A K W Q U D C H M R D D A R T T RM O N I T A F E A X D U N B I E O C O SI T O P E T I V A L D C R I L S B C S IA N O J O S E P M R O S E L L O E R O NA L D M I Q U E L A B A N C O S S O F AC I L Q U E S B O Y F Ñ Ç W C Q T C V BJ O R D I C E S P E D E S A Ç Z N X Y OC V I H K U J K L R Q D L G P Ñ O Y O PJ O A N S E R R A N O A L O K A M T E Q
1 8 3 59 1
3 8 2 7 68 5 9 2
6 9 7 4 35 4 6
1 9 43 7 2 5 8
2 1 5 3 4
Endevines qui canta cada cançó?
..son tus miradas que me llaman dentro de mi corazón
son como espadas que se clavan cuando tú me hablas de amor
se dispara la pasión llena de emoción ese fuego en tu mirar…
Moving, all the people moving, one move for just one dream
We see moving, all the people moving, one move for just one dream.
…dale ponte a jugar,
one, two, three, four. Uno, dos, tres, cuatro
I know you want me, I know avanza…
Cuánto tiempo sin verte no dejé de quererte,
vivir con tu recuerdo no fué sufi ciente,
si es que el tiempo me lleva,
y me aleja de ti..
Sopa de lletres: busca 15 noms de professors
Sudoku
JOCS
Gerard, Lucy, Sergio Z i Víctor (Grup 3)
Aleix i Mónica (Grup 1) Sandra L. (Grup 1)
Passant Revista • IES Frederic Mompou14
Des del dia 29 d’octubre fi ns a l’1 de
novembre es va celebrar a l’Hospitalet
de Llobregat el XVè SALÓ DEL MAN-
GA, que, com totes les edicions fi ns a
l’actualitat, és un esdeveniment que
espera moltíssima gent de totes les
edats; alguns dels de la revista no
vàrem poder resistir l’ocasió per
anar a fer-hi una ullada, i, de
passada, comprar nous acces-
soris i “mangas”.
Vam passar una tarda inobli-
dable al saló. Anàvem tots dis-
fressats de bleach, naruto, ka-
rekano, sakura... i molts més!
Vam quedar a l’estació de Sant
Vicenç de la Vinyala; la gent
que era al tren ens mirava amb
estranyesa; normal, la veritat
és que, tot i que ens va costar
aconseguir la disfressa desitjada, tots
anàvem estrambòtics i perfectes.
Vam arribar a l’Hospitalet de Llobre-
gat cap a les 16:30h; i després ja vam
seguir la gent que anava tant o més
disfressada que nosaltres. Deixàrem
de ser els estranys, per convertir-
nos en uns més.
Quan vam arribar a prop de l’entrada,
vam trobar-nos amb un munt de gent
vestida de manera impressionant:
shinigamis, one pieces, pokémons,
narutos, inuyashes, samurais, perso-
natges de jocs de la play… molts por-
taven espases o pistoles de mentida
(curiositat: al saló del manga està
totalment prohibit portar
armes de foc i espases
de veritat i és una de les
normes més popular del
saló).
Alguns anàvem dinats, però altres
vam picar una mica al restaurant de
menjar japonès! Hi havia; boletes de
pop, ramen, pastissets farcits típics
de Japó, etc; vam tastar, sobretot, el
ramen, i alguns ens vam fer un verta-
der embolic mental i manual amb els
palets de fusta.
SALÓ DEL MANGASALÓ DEL MANGAVam fer moltissimes voltes, ens vam
fer fotos amb tota la gent que vam po-
der, ens vam comprar barrets, pins,
pòsters, ninots de peluix, samarre-
tes, accesoris dels nostres personat-
ges preferits...
D’activitats n’hi havia moltíssimes:
podies cantar a la ràdio i et sentia
tota La Farga, en català, castellà o
en japonès; podíem dibuixar, pintar
samarretes i, sobretot, voltar i mi-
rar...
En resum, vam passar una tarda ge-
nial!
Laia i Lena (Grup 2)
Passant Revista • IES Frederic Mompou 15
Passant Revista
FACEBOOKUn facebook és una pàgina web que
pots obrir si tens qualsevol correu
electrònic. Allà hi pots publicar foto-
grafi es, posar-hi frases, et pot ajudar
a trobar gent de qui fa temps no tens
notícies, hi ha jocs, i tests, té un xat...
També hi ha facebooks d’entitats, de
clubs, de restaurants, que funcio-
nen una mica diferent, ja que acos-
tumen a tenir un o més administra-
dors que són els que s’encarreguen
de la pàgina i un nombre determinat
d’admiradors.
L’usuari de la pàgina decideix si la
pot veure qualsevol persona o les
que té agregades. La majora només
la fa visible només en aquest segon
cas. D’aquesta manera, és la gent
que has acceptat com amics els que
poden veure les teves fotos, comen-
tar-les o/i etiquetar-les...
Nosaltres vam crear un facebook de
la revista de l’institut perquè la gent
que es fes admiradora de la pàgi-
na, qualsevol persona, inicialment,
tot i que la majoria dels que s’hi ha
apuntat són alumnes, exalumnes o
professors, s’animés a participar, a
oferir idees, a pujar fotografi es (per
fer-ho han d’enviar un correu a revis-
tafmompou@gmail.com ), a fer sug-
geriments...
En el moment de tancar l’edició de
la revista comptàvem amb 295 admi-
radors, xifra que, esperem, que aug-
menti.
Disposem de 12 àlbums de fotos: la
millor foto de l’estiu, coses que anem
fent, fotos de l’estiu!!, redacció de la
revista, cartell de passant revista,
primer dia d’institut, sopar amb ex
alumnes, i sopars de 2n de Batxille-
rat dels anys 2005, 2006, 2007, 2008
i 2009. D’aquests àlbums, dos (els
de temàtica estiuenca) són dos con-
cursos que vam tancar el passat 23
d’octubre.
També hem obert 4 fòrums o discussions:
• Frases cèlebres: que vol recollir frases que utilitzen alguns del profes-
sors o alumnes del centre, com la frase que acostuma a dir un professor de
matemàtiques i que ens va comunicar el Xavi: “Esto es de cajón!”.
• Recomanacions: on qualsevol pot suggerir actes, objectes o activitats que
ens/els hagin agradat. Per exemple la Sandra i la Mónica ens recomanen La
Sirenita com a pel·lícula, la saga del Crepuscle com a llibre, els SIMS3 com a
jocs d’ordinadors… i acaben dient-nos que anem al gimnàs per passar bé el
temps.
• La bústia: un calaix de sastre on els alumnes, els exalumnes, el profes-
sorat o qualsevol altra persona més o menys vinculada a l’Institut pot enviar
opinions, suggeriments, comentaris... de qualsevol tema que cregui que me-
reix unes línies. La Mónica i l’Aleix, per exemple, ens demanen fer un horari
de vuit a dos quarts de tres per poder tenir les tardes per dormir.
• Què és de la vostra vida? Que es dirigeix als exalumnes i exprofessors
que vulguin explicar-nos què han fet des que van deixar-nos. Alguns ens han
explicat força coses, com el Jordy que ens diu: “Yo sólo estuve en el Insti 8 añitos,
jejeje, poco tiempo para lo bien que me lo pasé...
Después de acabar COU (con algún que otro regalo, gracias Mercedes) emprendí un
periplo de varios años trabajando en varias empresas con trabajos más o menos
cortos hasta que di con mis huesos en Pepe Jeans, donde entré como mozo de al-
macén.
Actualmente soy responsable de almacén y logística de una marca dependiente del
grupo Pepe Jeans que se llama Hackett, la verdad, no estoy descontento de cómo me
ha ido en la empresa aunque ahora estoy en uno de esos puestos en el que recibes
palos desde todos ángulos. Pero en fi n... siempre tuve las espadas anchas...
Sigo en el mundo de la música tocando la batería y estamos acabando de grabar
el primer disco... en breve en su tienda de discos!!!! LEAVES!!!! (hay que empezar a
hacer publi)”
El nostre desig és, a banda que s’apunti més gent com a admiradora, que la
participació creixi i així poder aprofi tar el que ens diuen per fer més viva la
revista. Gràcies a tots els que us hi heu apuntat i, si encara no ho heu fet, us
hi esperem.Sandra P. i Yasmina (Grup 4)
Passant Revista • IES Frederic Mompou16
IES Frederic MompouAvinguda Mas Picó, 6908620 Sant Vicenç dels HortsTel. 936 563 801
Adreça pàgina web: www.xtec.cat/iesfmompoue-mail: a8034011@xtec.cat
Charlie i la fàbrica de Xocolata
Una pel·lícula basada en la novel·la homònima de Roald Dahl, dirigida per
Tim Burton i protagonitzada per Johnny Depp, que interpreta a Willy Wonka, i
Freddie Highmore, que fa de Charlie. El senyor Wonka, propietari d’una fàbrica
de xocolata, ha amagat cinc bitllets d’or dins cinc xocolatines. En Charlie té la
sort de trobar un d’aquests fabulosos premis. Gràcies a aquest fet, la seva vida
i la de la seva família canviarà.
Saga de Crepúscle
Crepuscle (Twilight) és una novel·la romàntica fantàstica es-
crita per l’autora Stephenie Meyer. La novel·la té com a prota-
gonista principal a Isabella Swan, una jove de disset anys que
decideix anar a viure amb el seu pare a Forks. Allà coneix a
la Familia Cullen. Ella es fi xa sobretot en Edward. Tot sembla
normal, però ells són vampirs.
LES RECOMANACIONS
Llibre
Pel·lícula
top related