tema 7. mecanismes de formaciÓ de paraules: … · 1.2. la composiciÓ les paraules compostes són...
Post on 18-Oct-2019
11 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1
TEMA 7. MECANISMES DE FORMACIÓ DE PARAULES: COMPOSICIÓ I DERIVACIÓ
7.1. LA DERIVACIÓ
7.1.1. DERIVATS PER PREFIXACIÓ 7.1.2. DERIVATS PER SUFIXACIÓ 7.1.3. DERIVATS PER INFIXACIÓ
7.2. LA COMPOSICIÓ
7.2.1. COMPOSICIÓ PRÒPIA 7.2.2. COMPOSICIÓ CULTA 7.2.3. COMPOSICIÓ SINTAGMÀTICA 7.2.4. ORTOGRAFIA DE LES PARAULES COMPOSTES. EL GUIONET
1.1. LA DERIVACIÓ
Les paraules d‟una mateixa família tenen un element comú, que anomenem arrel o lexema.
enfortir, fortesa, fortitud, fortificar, fortalesa, fort
D‟aquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partícules a l‟arrel. Aquest procediment s‟anomena derivació i els mots que en resulten són els mots derivats. De vegades, com en l‟exemple anterior, l‟arrel coincideix amb un mot, que serveix per crear els derivats: és el mot primitiu. Però no sempre és així:
gàstric, gastritis, gastronomia, gastrònom, gastroenteritis
Anomenem afixos les partícules que afegim a l‟arrel, les quals podem classificar segons la seua posició:
Prefixos. Se situen davant de l‟arrel i sovint atorguen un significat diferent al mot.
Sufixos. Se situen darrere l‟arrel i aporten un nou significat al mot.
Infixos. S‟intercalen entre l‟arrel i el sufix i sovint no aporten un nou significat al mot. D‟altra banda, també hi ha paraules que entre elles tenen molta semblança però una arrel diferent. Són els pseudoderivats o falsos derivats cultes, que es formen a partir d‟una arrel llatina (culta) diferent de l‟arrel de la paraula primitiva.
MOT PRIMITIU DERIVATS CULTISMES
cadira corb llac
cadiram, cadireta, cadiraire corbesa, corbador, encorbar
llacuna, llacós, llacor
càtedra curvatura lacustre
1.1.1. DERIVATS PER PREFIXACIÓ
Mitjançant la prefixació adjuntem un prefix a l‟arrel del mot, generalment sense canviar-ne la categoria gramatical i atorgant-li un significat diferent.
heroi (substantiu) antiheroi (substantiu)
legal (adjectiu) il·legal (adjectiu) carregar (verb) descarregar (verb)
No obstant això, hi ha prefixos que canvien la categoria gramatical al mot. En la majoria de casos, es tracta de prefixos verbalitzadors: a-, en-, es-, per-, etc. Aquests prefixos no aporten cap nou significat i necessiten sovint l‟addició simultània de determinats sufixos per poder formar el nou mot.
2
bony (substantiu) abonyegar (verb) groc (adjectiu) esgrogueir (verb)
dins (adverbi) endinsar (verb) Classes de prefixos
Els prefixos expressen diverses idees o nocions, i alguns més d‟una. A continuació tens una llista dels prefixos més productius amb el significat que aporten a la paraula derivada.
a) Valor negatiu o contrari
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE
a-, an- anti- contra- in-, im-, il-, ir- no- des-, dis-
valor negatiu sentit contrari oposat valor negatiu negació oposat o contrari
asimètric, amoral, analfabet antihigiènic, antisèptic contraindicació innat, immòbil, il·legible, irregular no-bel·licisme, no-violència desintoxicació, disgustar
b) Valor local o situacional
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE
ante-, avant- circum- entre, inter- euro- extra- infra-, sota-, sub-, hipo- sobre-, hiper- rere- intra- super-, supra- tele- trans-, tras- ultra- ex- juxta-, para-
davant de a l‟entorn de al mig de, reciprocitat europeu fora de en menys quantitat, per sota de per damunt de, més gran
per darrere dintre de per damunt de lluny d‟una banda a l‟altra a través de més enllà de
de dins a fora al costat de, quasi o gairebé
antesala, avantpassat circumferència, circumval·lació entreacte, entrelligar, interlineat eurodiputat, euroregió extraordinari, extrajudicial sotabarba, subsòl, hipotèrmia sobresou, hipermercat rerefons, rereguarda intravenós, intramuscular superhome, supraterrenal teletext, televisió transsiberià, trasplantar ultrapassar, ultratomba exportar, extreure juxtaposició, paranormal
c) Valor temporal
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE
pre- post-, pos- ex- neo-
amb antelació posterioritat antic càrrec o condició nou, recent
preacord, preromà, prenatal posterioritat, postoperatori, posposar exmarit, expresident neoclàssic, neocapitalista
d) Valor dimensional/quantitatiu
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE
macro-, mega- micro- semi- bes-, bi- re-
gran mini, petit la meitat de duplicació repetició, intensificació
macroeconomia, megalòman microscopi, miniestadi semivocal, semicercle besnét, besavi, bisexual reeditar, reconstruir
3
e) Valor modal
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE
ben- mal- pseudo- co-, col-, com-, con-
dóna sentit positiu dóna sentit negatiu condició no genuïna companyia i participació
benvolgut, benestant malpensat, malcarat pseudònim, pseudoderivat col·laboració, commoure, convivència
1.1.2. DERIVATS PER SUFIXACIÓ
Els sufixos se situen darrere l‟arrel i aporten un nou significat al mot. N‟hi ha de diferents tipus.
Modificacions en l‟arrel
El fet de col·locar un sufix després de l‟arrel per formar una paraula derivada sovint comporta modificacions de diversa
mena en el punt de contacte.
Canvis ortogràfics
C → QU fresc – fresquíssim Ç → C caça – cacera
G → GU botiga – botiguer S → SS arròs – arrossar
GU → GÜ aigua – aigüera J → G taronja – taronger
Canvis de sons
P →B llop → llobató IG → J / G boig → bojament, bogeria
T →D prat → praderia IG → TJ / TG lleig → lletjor, lletgesa
C →G càrrec → carregar U → V blau → blavor, blavenc
Supressió de sons Addició de sons
-A rialla → riall-eta, illa→ ill-ot -T- cafè →cafe-t-er
-E salvatge→ salvatg-ina -D- gran →gran-d-íssim
-O suro→ sureda -N- jove →jove-n-ívol
Tipus de sufixos a) Sufixos lèxics Determinen el gènere i el nombre en el cas dels noms i dels adjectius i, en el cas dels verbs, la persona, el temps, el nombre, el mode i l‟aspecte. En aquest tipus de sufixos no parlem pròpiament de derivació, sinó de flexió:
llop, lloba, llops, llobes cante, cantes, canta, cantem, canteu, canten
b) Sufixos valoratius
SUFIX SIGNIFICAT EXEMPLE
-et, -ó, -illa, -ell -às, -arro, -al, -ós -ot, -astre, -ús, -um, -ol, -íssim, -èrrim
diminutius augmentatius pejoratius superlatius
pinyonet, finestró, sabatilla, cubell homenàs, peuarro, finestral, verdós casalot, padrastre, gentussa, pixum, bestiola tendríssim, paupèrrim, ubèrrim
c) Sufixos classificadors
4
Per expressar professions, afinitats ideològiques o qualitats:
SUFIX EXEMPLE
-ista -ari/ària -aire -à/ana -or/ora -er/era -iu/iva/iua -ívol/ívola
violinista, dentista, idealista, comunista notari, solitari, secretària, parlamentària boletaire, dansaire, colombaire, xerraire cirurgià, llunyà, provinciana actor, director, negror, conductora, forner confiter, ploranera, carnissera actriu, agressiu, fugitiva frívol, jovenívola
Per expressar noms abstractes:
SUFIX EXEMPLE
-esa -ícia -itat -itud -ud
tristesa, invalidesa, riquesa brutícia, avarícia humilitat, frivolitat solitud, lentitud quietud, mansuetud
Per expressar un conjunt, col·lectiu o lloc:
SUFIX EXEMPLE
-menta -eda -am -all/alla -ada -at -atge
ossamenta, cornamenta, vestimenta arbreda, fageda, sureda eixam, costellam, paperam, fullam rocall, jovenalla gentada, nuvolada professorat, alumnat, ramat equipatge, arbratge, moblatge
Per expressar relació o pertinença:
SUFIX EXEMPLE
-aci/àcia -ari/ària -esc/esca -i/ia -ià/iana -íac/íaca -ífic/ífica -ístic/ística
coriaci, solanàcia sedentari, alimentària carnavalesc, cavalleresca aeri, lacti, arbòria cristià, cartesiana policíac, afrodisíaca magnífic, científica artístic, novel·lística
Per expressar accions:
SUFIX EXEMPLE
-egar -ejar -ificar -ir -itar -itzar
esbufegar, mossegar, pedregar blanquejar, somiquejar tipificar, pacificar, dosificar afavorir, atemorir, avergonyir debilitar, facilitar, habilitar autoritzar, harmonitzar, analitzar
Per expressar acció i efecte:
5
SUFIX EXEMPLE
-ada -ança -atge -dissa -era -ment -ori/òria
xerrada, rentada venjança, enyorança homenatge, espionatge, moblatge corredissa, trencadissa polseguera, pedrera pagament, alliberament, cobrament, cansament robatori, cridòria, dedicatòria
1.1.3. DERIVATS PER INFIXACIÓ
Els infixos són el tipus d‟afixos que se situen entre l‟arrel i el sufix. Contràriament als prefixos i sufixos no tenen cap significat lèxic, però en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats amb el mateix sufix (ferrer i ferreter), i en els verbs sobretot afegeixen una idea de petitesa o afecte (menjucar), d‟insuficiència (endormiscar-se) o d‟abundància o excés (allargassar).
INFIX EXEMPLE
Idea de petitesa o afecte
-ic- -isc- -uss-
plor- ploricó, plorar-ploriquejar ploure- plovisquejar cantar- cantussejar
Idea d‟abundància o excés
-ar- -all- -ell- -ot-
flama- flamarada; cagar- cagarada roca- rocallós; piga- pigallós gota- gotellada; gra- granellut mà- manotada
Remarques sobre la derivació
Quan formem paraules noves a partir del procés de derivació sovint afegim a l‟arrel o mot primitiu afixos propis de la llengua castellana quan en la nostra llengua es forma amb un afix diferent o fins i tot sense. És el cas de mots com ara botonar, enjardinar, raval, condicionat, moblar, col·lidir o garantir, que per influència del castellà formem com a *abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *col·lisionar i *garantitzar.
1.2. LA COMPOSICIÓ
Les paraules compostes són aquelles que s‟han format a partir de la combinació de dues o més paraules simples per
donar-ne una de nova, sovint amb un nou significat.
substantiu panxa + adjectiu content = panxacontent
verb llava + substantiu plats = llavaplats
Cal vigilar l‟ús del guionet en les paraules compostes, després ho veurem.
1.2.1. COMPOSICIÓ PRÒPIA
Consisteix a formar una paraula a partir de dues o més paraules que ja existeixen. Els compostos propis poden ser
noms, adjectius, verbs i adverbis.
Estructura Noms compostos
N + N filferro, ferrocarril, autopista, terratrèmol, compravenda, ciència-ficció, bocamoll
V + N escuradents, caçapapallones, rentaplats, para-sol, llepafils, caganiu, gratacel, trencaclosques
Det. Quant. + N pocatraça, pocasolta, milfulles, centpeus
6
N + Adj
N + Participi
pit-roig, aiguamoll
celobert, caragirat
N + Conj + N allioli, coliflor, capicua
Adjectius compostos
Adj + Adj
Adj + Participi
sordmut, agredolç, grecoromà, llatinoamericà, castellanoparlant
primmirat, corprés, ullprés
N + Adj
N + Participi
ullcluc, esquenadret, drogoaddicte, nord-americà
esmaperdut, barbaserrat
Adv+Adj
Adv + Participi
malsà
benvingut, benmerescut, malparlat
Verbs compostos
N + V capficar-se, ullprendre, corprendre, capgirar
Adj + V primfilar, carvendre, migpartir
Adv + V menystenir, malparlar, menysprear
Prep + V entreveure, contraatacar
Adverbis compostos
Adv + Adv daltabaix, gairebé (quasi), només (solament)
Prep + SN alhora, enlaire
Altres potser, tanmateix
1.2.2. COMPOSICIÓ CULTA
Consisteix a formar una paraula a partir de dos unitats provinents de les llengües clàssiques (el grec o el llatí).
Combinació Significat dels components Compost resultant
[grec + grec]
hidro (aigua) + teràpia (guarició)
arqueo (antic) + lògia (ciència)
bio (vida) + grafia (escriptura)
hemero (diari) + teca (dipòsit)
necro (mort) + polis (ciutat)
hidroteràpia
arqueologia
biografia
hemeroteca
necròpolis
[llatí + llatí]
oleo (oli) + ducte (conductor) avi (au) + cultura (conreu o cria) curvi (corba) + lini (línia) plumi (ploma) + fer (que duu)
oleoducte avicultura curvilini plumífer
[llatí + grec] pluvio (pluja) + metre (mesura)
ludo (joc) + teca (dipòsit)
pluviòmetre
ludoteca
[grec + llatí]
auto (mateix) + mòbil (que es mou)
hipo (cavall) + drom (cursa)
audio (escoltar) + metria (mesura)
automòbil
hipòdrom
audiometria
Estan formats per radicals històrics, és a dir, radicals procedents de les llengües clàssiques, el llatí i el grec, que
actualment no utilitzem de forma autònoma (excepte en alguns casos com fòbia o grafia).
RADICAL SIGNIFICAT COMPOST
-fòbia por fotofòbia, hidrofòbia
7
fono- veu fonètica, fonologia
foto- llum fotografia
graf(o/ia) escriure grafologia, gràfic
hidro- aigua hidrofòbia, hidrografia
-logia ciència filologia, cardiologia
-metre mesura cronòmetre, termòmetre
quadri- quatre quadriforme, quadrifonia
tele- lluny telèfon, telescopi
Hi ha compostos híbrids, és a dir, formats per un radical històric i un mot de la llengua actual: aeronau, audiovisual, agorafòbia, fotomuntatge, hidromassatge, radioactivitat, telenovel·la, televisió…
1.2.3. COMPOSICIÓ SINTAGMÀTICA
Consisteix a agrupar dues o més paraules per formar una unitat de sentit. Presenten una estructura fixa, ja que formen
una locució (escola bressol, blau marí, saber greu) i, de l‟altra, adquireixen un significat propi (una cosa és „escola‟,
una altra és „bressol‟ i una altra, „escola bressol‟).
Estructura Compostos nominals
N N vagó restaurant, gos llop, faldilla pantaló, paper moneda,
concurs oposició
Adj N
N Adj
pura sang, blau cel
pedra tosca, hora punta
N Prep N molí de vent, cuc de seda, cap d’any, ull de poll, paper de
vidre, paper de fumar, arc de Sant Martí
N Prep V agulla de monyo, màquina de cosir
N Conj N alts i baixos
Estructura Compostos adjectivals
Adj Adj gris verdenc
N Adj ós formiguer
Adj Prep N ample d’espatlles
Estructura Compostos verbals
V N parar compte
V Adv fer fora
V Prep N posar en escena
1.2.4. ORTOGRAFIA DE LES PARAULES COMPOSTES
S’escriuen amb guionet
1. Quan la primera paraula acaba amb vocal i la segona comença amb r, s o x.
Et pots recordar de la paraula XeReSa
barba-roig, barba-ros, busca-raons, cara-redó, compta-revolucions, costa-riqueny, de soca-rel, guarda-roba, nou-ric, penja-robes, porta-revistes, esclata-sang, espanta-sogres, mata-segells, para-sol, penya-segat, poca-solta, cara-xuclat, escura-xemeneies, para-xocs
8
2. Quan l‟element de l‟esquerra duu accent
gràfic
mà-llarg, pèl-roig, ciència-ficció, cotó-en-pèl; el més-
enllà, despús-demà, despús-anit, despús-ahir
3. Els numerals compostos (cardinals i ordinals)
- DESENA+UNITAT - UNITAT DE CENTENA+UNITAT
Et pots recordar amb el joc de paraules DUC
vint-i-tres, trenta-quatre, quaranta-cinc, seixanta-sis tres-cents, huit-centes, nou-cents
4. Quan la primera paraula és un punt cardinal nord-est, sud-oest, nord-americà, sud-coreà
5. Quan té forma repetitiva ziga-zaga, baliga-balaga, xino-xano, a corre-cuita, tic-
tac, poti-poti
6. En les paraules compostes amb l‟adverbi no+ substantiu.
no-violència, no-discriminació, no-res
7. Paraules compostes en què la lectura pot ser confusa o errònia.
cap-roig, pit-roig, pèl-llarg, cinc-en-rama
8. Altres abans-d‟ahir, Dalai-lama, ex-libris
EXERCICIS DE DERIVACIÓ
1. Escriu els substantius o adjectius derivats dels següents prefixos.
arxi + milionari ____ARXIMILIONARI__________ ex + ministre _____EXMINISTRE__________ pre + inscripció ____PREINSCRIPCIÓ__________ sots + director _____SOTSDIRECTOR__________ bes + avi _____BESAVI______________ ex + marit _____EXMARIT_____________ no + bèl·lic ______NOBÈLIC___________ vice + rector ______VICERECTOR__________
audio + visual ____AUDIOVISUAL__________ fisico + químic _____FISICOQUÍMIC_________ politico + social ______POLÍTICOSOCIAL_______ pisci + cultura _____PISCICULTURA_________ greco + llatí _____GRECOLLATI___________ indo + xinès _____INDOXINÉS___________ serbo + croat ___SERBOCROAT____________ a + moral ____AMORAL______________
2. Escriu un verb derivat, amb prefix o sense, a partir d‟aquests substantius o adjectius
Exemple: botó – botonar / embotonar...
corda CORDAR lliure ALLIBERAR
trauma TRAUMATITZAR jardineria AJARDINAR
sabor ASABONAR gota GOTEJAR
condició CONDICIONAR mut EMMUDIR
muralla AMURALLAR claredat ACLARIR
mobilitat MOBILITZAR mida MEDIR
gelosia ENGELOSIR moble AMOBLAR
matís MATITZAR blancor EMBLANQUINAR
9
turment TURMENTAR sec ASSECAR
serenor ASSERENAR-SE anàlisi ANALITZAR
covardia ACOVARDIR pedra EMPEDRAR
coratge ENCORATJAR content CONTENTAR
pam APAMAR llarg ALLARGAR
3. Escriu els substantius i adjectius derivats dels sufixos que hem estudiat.
Sabata xicoteta SABATETA
Home gran GRANDOT
Peu de grans dimensions PEUOT
Finestra de grans dimensions FINESTRAL Secreció líquida dels renyons, de color groc, que passa a la bufeta i s'expulsa a l'exterior
PIXUM Gent de la pitjor classe, menyspreable
GENTUSSA Extremadament pobre
PAUPÈRRIM Extremadament fertil
UBÈRRIM Que vol establir l'anarquia o la promou
ANARQUISTA Persona que es dedica a la cria i venda de coloms
COLOMBAIRE Dona que representa un dels personatges en una obra teatral o televisiva
ACTRIU
Muller d'un emperador
EMPERADRIU Que sol plorar sovint o per poca cosa
PLORAMIQUES Persona que ven carn
CARNISSER Que li agraden les coses vanes i superficials. Sense consistència ni serietat
FRÍVOL
Últim període de la vida
VELLESA Qualitat de brut, falta de netedat
BRUTOR Calma, tranquil·litat, absència de moviment, d'agitació, de soroll
QUIETUD
Conjunt de banyes d'un animal
BANYAM Lloc poblat d‟arbres sureres
SUREDA Conjunt d'animals que es crien i pasturen junts, sobretot ovelles o cabres
RAMAT
Conjunt de les activitats humanes relacionades amb l'explotació de bestiar (de la mateixa família que l‟anterior)
RAMADERIA
Massa de núvols
NUVOLADA Conjunt de fulles d'una planta o d'un arbre, també gran quantitat de fulles caigudes dels arbres.
FULLAM/FULLATGE
Conjunt de maletes i altres objectes que es porten en els viatges
EQUIPATGE
Conjunt de mobles d'una casa o d'una habitació
MOBLATGE Que es mou poc d'un lloc a un altre, que sempre està assentat
SEDENTARI
Propi de cavallers
CAVALLERESC De la llet o que hi té relació, també que té aspecte lletós
LACTI Que excita o estimula (una substància o un medicament) el desig sexual.
AFRODISÍAC De la novel·la o que hi té relació
NOVEL·LESC Conversació llarga o parlament públic informal
XARRADA
10
Ofensa o dany que s'infligix a algú per a obtindre satisfacció d'una ofensa o d'un dany que s'ha rebut.
VENJANÇA
Acció o efecte de trencar moltes coses, o de trencar-se una cosa en molts trossets.
TRENCADISSA
Gran quantitat de pols, especialment quan se l'emporta el vent.
POLSEGUERA Lloc d'on s'extrau pedra per a la construcción.
PEDRERA Acció de pagar.
PAGAMENT Falta de forces, debilitat produïda generalment per la realització d'un esforç, d'un treball, d'una activitat fatigosa.
CANSAMENT
Acció o efecte d'alliberar.
ALLIBERAMENT
EXERCICIS DE COMPOSICIÓ I GUIONET
4. Escriu correctament aquestes paraules i explica la regla del guionet corresponent. Busca‟n el significat si no el
coneixes.
Aigua ros AIGUA-ROS
Barba roig BARBA-ROIG
Boca rugat BOCA-RUGAT
Busca raons BUSCA-RAONS
Cara redó CARA-REDÓ
Compta revolucions COMPTA-REVOLUCIONS
De soca rel DE SOCA-REL
Guarda roba GUARDA-ROBA
Nou ric NOU-RIC
Penja robes PENJA-ROBES
Pixa reixes PIXA-REIXES
Porta revistes PORTA-REVISTES
Aigua sal AIGUA-SAL
Boca sec BOCA-SEC
Espanta sogres ESPANTA-SOGRES
Mare selva MARE-SELVA
Para sol PARA-SOL
Toca son TOCA-SON
Traga sabres TRAGA-SABRES
Cara xuclat CARA-XUCLAT
Escura xemeneies ESCURA-XEMENEIES
Para xocs PARA-XOCS
5. Escriu correctament aquestes paraules i explica la regla del guionet. Busca‟n el significat si no el coneixes.
A corre cuita A CORRE-CUITA
A mata degolla A MATA-DEGOLLADA
Baliga balaga BALLGA-BALAGA
Bum bum BUM-BUM
Catacrac catacrac CATACRAC-CATACRAC
Cloc cloc CLOC-CLOC
De nyigui nyogui DE NYIGUI-NYIGUI
Fer la gara gara FER LA GARA-GARA
Nyam nyam NYAM-NYAM
Ping pong PING-PONG
11
Tris tras TRIS-TRAS
Xino xano XINO-XANO
Xup xup XUP-XUP
Nord atlàntic NORD-ATLÀNTIC
Sud oriental SUD-ORIENTAL
Carn i xulla CARN-I-XULLA
Pit roig PIT-ROIG
Bell lloc BELL-LLOC
Mà llarg MÀ-LLARG
Pèl blanc PÈL-BLANC
Pèl curt PÈL-CURT
Pèl ros PÈL-ROS
6. Escriu correctament els següents numerals:
VINT- I - SIS CENT VINT - I - UN
TRENTA - CINC DOS - CENTS QUARANTA - SET
QUARANTA - HUIT TRES - CENTS CINQUANTA
CINQUANTA - NOU QUATRE - CENTES SEIXANTA - SIS
SEIXANTA - QUATRE CINC - CENTS TRENTA - HUIT
SETANTA - SIS SIS - CENTES HUITANTA T- RES
HUITANTA - TRES SET - CENTS SEIXANTA - SIS
NORANTA - UN HUIT - CENTES VINT - I - SET
DOS MIL CINC - CENTS QUARANTA - QUATRE DOS MIL DÈSSET
UN MILIÓ TRES - CENTS QUARANTA MIL DOS CENTS TRES MIL HUIT - CENTS TRENTA
DOS MILIONS QUATRE - CENTS CINQUANTA MIL HUIT - CENTS CINQUANTA - NOU
CINC MILIONS SIS - CENTES HUITANTA MIL NOU - CENTES VINT - I - HUIT
HUIT MILIONS SET - CENTS NORANTA CINC MIL SIS - CENTS CINQUANTA - TRES
7. Escriu en lletra els següents numerals. Et deixem una graella d‟ajuda.
UN DOS TRES QUATRE
CINC SIS SET HUIT
NOU DEU ONZE DOTZE
TRETZE CATORZE QUINZE SETZE
DÈSSET DÍHUIT DÈNOU VINT
TRENTA QUARANTA CINQUANTA SEIXANTA
SETANTA HUITANTA NORANTA CENT
24 VINT-I-QUATRE
35 TRENTA-CINC
46 QUARANTA-SIS
58 CINQUANTA-HUIT
69 SEIXANTA – NOU
12
78 SETANTA-HUIT
84 HUITANTA-QUATRE
95 NORANTA-CINC
178 CENT SETANTA-HUIT
316 TRES-CENTS SETZE
426 QUATRE-CENTS VINT-I-SIS
538 CINC-CENTS TRENTA-HUIT
677 SIS-CENTS SETANTA-SET
789 SET-CENTS HUITANTA-NOU
853 HUIT-CENTS CINQUANTA-TRES
932 NOU-CENTS TRENTA – DOS
1.234 MIL DOS-CENTS TRENTA-QUATRE
2.018 DOS MIL DIHUIT
3.458 TRES MIL QUATRE-CENTS CINQUANTA-HUIT
4.954 QUATRE MIL NOU-CENTS CINQUANTA-QUATRE
8. Escriu correctament aquestes paraules i classifica‟ls segons la taula de baix:
Mà - llarg Cap - roig No violent No bel·ligerància
Cinc - en - rama Camacurt Coliflor Abans - d‟ahir
Pèl - roig Sud - oest Despús - demà Tal·là - tal·lera
Nord - americà Zig - zag Nyec - nyec Despús - anit
Pèl - curt No discriminació Vila - real Non - non
Montroig Llançamíssils Catacric - catacrac De soca - rel
Rodamón Tastavins Correfoc Poca - solta
Primera paraula amb accent gràfic PÈL – ROIG, DESPÚS-DEMÀ, TAL·LÀ, TAL·LERA,
DESPÚS-ANIT, MÀ - LLARGA
Compostos repetitius o onomatopeics ZIG- ZAG, NYEC – NYEC, NON –NON, CATACRIC –
CATACRAC
Primera paraula acaba en vocal + segunda paraula comença per X,R,S
PÈL – ROIG, VILA- REAL, DE- SOCA – REL, POCA-
SOLTA, CAP – ROIG, PÈL-CURT,
Altres compostos
Lectura errònia
Punts cardinals SUD-OEST
No + substantiu NO DISCRIMINACIÓ, NO BEL·LIGICÈNCIA
Sense guionet RODAMÓN, LLANÇAMÍSSILS, TASTAVINS, CORREFOC,
COLIFLOR
13
9. Llegeix les següents definicions i troba la paraula composta que hi correspon
EXALCALDESSA, COBRELLIT, PARA-XOCS, TIC-TAC, XINO-XANO, GRATACEL, COLLVERD, GUARDAAGULLES,
COMPRAVENDA, FALDILLA PANTALÓ, ADÉU-SIAU, PÈL-ROIG, MILHÒMENS, ABANS-D‟AHIR O DESPÚS-AHIR,
POTI-POTI, SETCIÈNCIES, AUDIOGUIA, GIRA-SOL, FISICOQUÍMIC, FILFERRO, ALLIOLI, EX-LIBRIS,
EIXUGAPARABRISES, DALAI-LAMA, PENYA-SEGAT, COLIFLOR O FLORICOL, PREROMÀNIC, A CORRE-CUITA,
CASTELLANOPARLANT, PICA-PICA, SUD-OEST, LABIODENTAL, IBEROROMÀ, DESPÚS-DEMÀ, CIÈNCIA-FICCIÓ,
ESCURA-XEMENEIES, BARBA-ROIG, VIU-VIU, NO-RES, CATALANOARAGONÉS, NORD-AMERICÀ.
PARA-XOCS Peça muntada a la part anterior i posterior dels vehicles automòbils que serveix per a
protegir la carrosseria.
AUDIOGUIA Casset o aparell que serveix de guia per als visitants d'un lloc d'interès turístic.
FISICOQUÍMIC Relatiu o pertanyent a la física i a la química
IBEROROMÀ Iber sota la influència romana. (que és iber i és romà)
EIXUGAPARABRISES Sistema mecànic que permet d'eliminar l'excés d'aigua sobre el parabrisa.
COLLVERD Que té el coll verd. Hi ha un tipus d‟ànec que porta aquest nom: “ànec ______”
ALLIOLI Salsa feta d‟alls picats debatuts amb oli.
CAP Nombre que no s‟altera si s‟inverteix l‟ordre de les seves xifres.
PREROMÀNIC Relatiu o pertanyent a l‟art i a l‟estil arquitectònic ben bé abans de l‟aparició del romànic.
EXALCALDESSA Que ha deixat de ser alcaldessa (prefix)
PICA-PICA Àpat consistent en menges variades que es presenten en racions xicotetes.
ABANS-D’AHIR En el dia anterior al d‟ahir.
DESPÚS-DEMÀ El dia després de demà
CIÈNCIA-FICCIÓ Gènere literari i cinematogràfic basat generalment en l'exploració de les possibilitats
imaginades de la ciència, la tecnologia, la societat i la vida del futur.
GUARDAAGULLES Persona que regula els canvis de via i les desviacions dels trens que arriben o surten d'una
estació de ferrocarril. (abans tenia al seu càrrec el maneig de les agulles)
SUD-OEST Punt de l‟horitzó a igual distància del sud que de l‟oest.
GRATACEL Edifici urbà de grans dimensions (de molts pisos) en què l'alçària predomina notablement
sobre la profunditat i l'amplària.
PÈL-ROIG Que té el pèl o els cabells rojos.
TIC-TAC Onomatopeia del soroll que fa un mecanisme, especialment el d'un rellotge.
ESCURA-XEMENEIES Persona que neteja els conductes de fum i les xemeneies traient-ne el sutge que ha deixat
adherit a les parets el fum que hi ha passat
COBRELLIT Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit.
A CORRE-CUITA Amb presses, sense posar-hi el temps que cal. (“Això ho has fet a _____”)
FILFERRO Fil d‟acer dolç, d‟una gran flexibilitat i tenacitat.
COLIFLOR Col d‟una raça cultivada, molt propera del bròquil, la massa carnosa és blanca.
LABIODENTAL Relatiu o pertanyent als llavis i a les dents.
BARBA-ROIG Que té la barba roja
XINO-XANO Caminant a poc a poc. (“Vaig anar caminant tot _________ fins al port”)
PENYA-SEGAT Espadat rocós en la línia de contacte entre terra i mar. Cingle.
GIRA-SOL Herba de la família de les compostes, alta i d'amples fulles cordiformes i grans capítols
grocs, que de dia segueixen el moviment del sol.
VIU-VIU Anar tirant, anar passant la vida com es pot. “ Fer la ___________”
14
SETCIÈNCIES Persona que presumeix de saber molt. (Prové del nombre d‟arts i ciències que s‟estudiaven
antigament)
MILHÒMENS Home que pretén ser apte per a tot, intervindre en tot o saber-ho tot.
Xiquet que pretén fer coses d‟un adult.
COMPRAVENDA Contracte pel qual una de les parts, el venedor, ha de lliurar una cosa determinada, i l'altra,
el comprador, pagar-ne un cert preu en diners o amb un signe que els representi
FALDILLA PANTALÓ Faldilla dividida en dos camals com els pantalons.
NO-RES Absència de tota realitat. “ Déu va crear el món del ________”
ADÉU-SIAU Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de vós o a dues o més
persones que hom tracta de tu o de vós. “Me‟n vaig: ____________ a tots”.
DALAI-LAMA Títol donat al cap del budisme tibetà
CATALANOARAGONÉS Relatiu o pertanyent a Catalunya i a Aragó en comú.
CASTELLANOPARLANT Persona que parla castellà
POTI-POTI Desori, desgavell.“La festa es va convertir en un _________”
NORD-AMERICÀ Habitant de l‟Amèrica del Nord
EX - LIBRIS Inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres
d‟una biblioteca per indicar-ne la propietat.
Algunes fonts utilitzades per a elaborar aquest material:
http://www.auladecatala.com/lexic/composicio/
http://www.auladecatala.com/lexic/derivacio-2/
https://aradsuperior.files.wordpress.com/2017/04/la-derivacic3b3-i-la-composicic3b32.pdf Roser Tauler. Universitat de Girona
http://recursosvalencia.blogspot.com/p/classes-en-pdf_5.html
TEMA 7. Mecanismes de formació de paraules: composició i derivació
Preparació per a la prova d‟accés a la universitat per a majors de 25.
Mª Àngels Sanvicente Valladolid. CFPA Arco Iris (Villena)
top related