taula d'entitats del tercer sector social de …sobreesforç econòmic a l’habitatge. europa,...
Post on 15-Jul-2020
7 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Crisi i habitatge
Jordi Bosch Medajordi.bosch@coac.net
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
1a PART: LA RELACIÓ ENTRE LA CRISI ECONÒMICA I L’HA BITATGE
� Els actors del sistema d’habitatge en la formació d e la bombolla
� La relació entre Estat de benestar, el sistema d’ha bitatge i l’exclusió residencial
� Característiques i conseqüències del model econòmic pre-crisi
2a PART: L’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL A CATALUNYA I ESPAN YA DES D’UNA PERSPECTIVA EUROPEA
� Esforç i sobreesforç econòmic a l’habitatge� Endarreriments en el pagament del lloguer o l’hipot eca� La pobresa energètica
3a PART: IMPACTE DE LA CRISI EN LA POLÍTICA D’HABIT ATGE
� Els ajuts al pagament del lloguer� El parc de lloguer social
CONCLUSIONS
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
Els actors del sistema d’habitatge en la formació d e la bombollaSistema d’habitatge com a resultat de la interacció del mercat residencial i de la política d’habitatge
Augment de la demanda: d’inversió, per formació de llars (immigració, emancipació baby boom, nous tipus)
EL
ME
RC
ATR
ES
IDE
NC
IAL
EL SECTOR PÚBLICLA POLÍTICA D’HABITATGE I DEMÉS POLÍTIQUES RELACION ADES
LA OFERTA
• reducció del paper de l’Estat (ideologia neoliberal)• reducció de la despesa pública en política d’habitatge• reducció / privatització del parc de lloguer social• foment de l’accés a la propietat (fiscal, formes de tinença, etc.)• desregulació del sistema financer i manca de control en el
sistema bancari (productes hipotecaris e inversió a la promoció)• liberalització del sòl
Augment de l’oferta: fortes expectatives de guanys, excés de finançament,
SISTEMA FINANCER
LA DEMANDA
• Excés de liquiditat• Caiguda tipus d’interès• Augment dels riscos
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
La relació entre Estat de benestar, sistema d’habit atge i exclusió
• Aspectes físics: deficiències constructives, sobreocupació, infrahabitatge,• Aspectes econòmics: sobreendeutament, pobresa energètica, exclusió del
mercat • Aspectes legals: precarietat en la tinença, amenaça de desnonament, • Aspectes d’exclusió múltiple: les persones sense llar i sense sostre
TIPUS I ABAST DE L’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL
SISTEMA D’HABITATGE• Mercat residencial• Política d’habitatge
ESTAT DEL BENESTAR• Polítiques socials,
fiscals, laborals, etc.
• Tipus i abast de les desigualtats i de la pobresa
• Tipus de mercat laboral
CO
NT
EX
T
MA
CR
OE
CO
NÒ
MIC
Con
junt
ural
i es
truc
tura
l
FACTORS
INDIVIDUALS
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
Característiques del model pre-crisis• Augment activitat constructora i del consum de sòl • augment dels preus de l’habitatge• expansió exclusió residencial (motius econòmics)• expansió habitatge en propietat• augment del endeutament de los llars• augment de palanquejament del sistema financer• dependència de l’economia al sector residencial• desequilibri de los sectors productius• impossibilitat d’implementar mesures anticícliques
Conseqüències de la fi del model: l’esclat de la bo mbollaMERCAT RESIDENCIAL SOCIALS POLÍTICA D’HABITATGE
• Augment de l’estoc d’habitatges en oferta
• Caiguda de la demanda • Caiguda de l’oferta• Caiguda dels preus• Manca de liquiditat i crèdit
• Augment de l’esforç econòmic de les llars
• Augment de l’exclusió residencial (pobresa energètica, llars en sobreesforç, els desnonaments, etc.) i de les necessitats/ajuts
• Reducció despesa pública• Privatització lloguer social• Pressió fiscal sobre la propietat i
l’habitatge social• Formes alternatives finançament
i gestió parc social• Formes alternatives tinença
2a PART: L’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL A
CATALUNYA I ESPANYA DES D’UNA PERSPECTIVA EUROPEA
Esforç i sobreesforç econòmic a l’habitatgeEndarreriments pagament lloguer/ hipoteca
La pobresa energètica
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
Font: (Catalunya) Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir del treball de camp realitzat per TECNIGRAMA fins l'any 2007, per l'Instituto APOLDA entre 2008 i 2011 i BCF Consultors l'any 2012 (preu mitjà de l’habitatge d’obra nova); (resta) OECD (2013).
Evolució dels preus dels habitatges en termes nomin als a Catalunya i determinats països d’Europa, 2000-2012 (preus any 2 000=base 100)
80
100
120
140
160
180
200
220
240
260
280
30020
00
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
FrançaSuècia
Irlanda
HolandaDinamarcaItàliaFinlàndia
Regne Unit
Catalunya
Alemanya
Espanya
Deute residencial hipotecari en percentatge del PIB, Europa 2011 HYPOSTAT
ENDEUTAMENTHIPOTECARI
5,5011,7013,0014,50
17,8019,3019,6022,5022,90
27,8030,00
36,4036,70
42,4042,7045,2045,3047,2047,30
62,1066,60
71,3078,10
83,5083,70
100,90106,20
0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00 120,00
RomaniaBulgaria
Czech RepublicSloveniaSlovakia
LithuaniaPoland
HungaryItaly
AustriaLatvia
GreeceEstoniaFranceFinland
MaltaGermanyBelgium
LuxembourgSpain
PortugalCyprus
SwedenIreland
UKDenmark
Netherlands
Increment del deute residencial hipotecari en percentatge del PIB durant el període 2002-2011 (excepte Romania, 2004-2011) HYPOSTAT
ENDEUTAMENTHIPOTECARI
Alemanya-7,95
1111,111,412,913,713,9
16,217,117,919,419,619,720,321,622,322,8
25,62626,126,226,9
29,131,6
47,363,5
-15 0 15 30 45 60 75
RomaniaBulgària
Republica TxecaAustria
ItàliaEslovàquia
EslovèniaPolòniaLituàniaHongriaBèlgica
LuxemburgFrança
PortugalRegne Unit
FinlàndiaGrèciaMalta
HolandaLetònia
EspanyaDinamarca
EstòniaSuèciaIrlanda
Xipre
10,911,9
13,814,5
15,716,717,117,317,518,118,119,019,820,420,821,321,821,822,322,522,522,523,0
25,325,5
28,328,529,1
31,932,3
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0
MaltaXipre
LuxemburgRomania
EslovèniaPortugal
ItàliaIrlanda
FinlàndiaFrançaÀustriaEstònia
EspanyaEslovàquia
BulgàriaBèlgicaLituàniaSuècia
PolòniaUnió Europea (27 països)
República TxecaLetònia
Unió Europea (15 països)Hongria
CatalunyaAlemanya
Regne UnitHolanda
DinamarcaGrècia
Percentatge dels costos de l’habitatge sobre el total d’ingressos disponibles de la llar, Catalunya i Europa, 2011
ESFORÇ ECONÒMIC
Percentatge dels costos del lloguer sobre el total d’ingressos disponibles de la llar, Catalunya i Europa, 2011 5,2
10,312,5
14,314,7
16,417,518,619,319,8
21,422,122,522,923,123,224,124,724,925,726,126,426,7
29,029,030,130,130,931,6
35,3
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0
MaltaLetònia
EslovàquiaEslovènia
BulgàriaHongriaPortugalPolòniaEstòniaÀustriaIrlanda
AlemanyaLituàniaFrança
XipreLuxemburg
ItàliaUnió Europea (27 països)Unió Europea (15 països)
HolandaRomania
República TxecaBèlgicaGrècia
FinlàndiaDinamarca
SuèciaRegne Unit
EspanyaCatalunya
ESFORÇ ECONÒMIC
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
ESFORÇ ECONÒMIC. Percentatge dels costos de l’habit atge sobre el total d’ingressos disponibles de la llar segons quintil d e renda disponible total de la llar, total llars de Catalunya, 2011
57,4
32,5
24,0
19,7
13,8
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0
1er quintil
2n quintil
3er quintil
4rt quintil
5e quintil
Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011.
10,710,5
10,1
11,0
11,6 11,2
9,9 10,1
10,3
11,2
12,1
11,0
12,9
11,7
9,5
10,2
9,8
11,9
8,0
9,0
10,0
11,0
12,0
13,0
14,0
2007 2008 2009 2010 2011 2012
SOBREESFORÇ ECONÒMIC. Percentatge de població en si tuació de sobreesforç econòmic a l’habitatge. Europa, 2007-20 12.
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
Font: EU SILC
UE-15
UE-27
Nous estats membres (12)
UE-15
UE-27
Percentatge de població que viu en llars que destinen més d’un 40% dels ingressos disponibles a satisfer les despeses de l’habitatge, Catalunya i Europa, 2011
SOBREESFORÇECONÒMIC
2,83,1
4,24,44,74,85,3
6,17,27,47,98,48,48,7
9,59,910,210,611,111,511,811,912,112,6
14,516,116,316,4
19,924,2
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0
MaltaXipre
LuxemburgFinlàndia
EslovèniaÀustriaFrançaIrlanda
PortugalEstòniaSuècia
ItàliaEslovàquia
BulgàriaRepública Txeca
RomaniaPolòniaBèlgicaLituània
Unió Europea (27 països)Hongria
Unió Europea (15 països)Espanya
LetòniaHolanda
AlemanyaCatalunya
Regne UnitDinamarca
Grècia
Font: EU SILC
SOBREESFORÇ ECONÒMIC. Variació del percentatge de població en situació de sobreesforç econòmic a l’habitatge. Europa, 2007-2012.
0%1%3%4%4%
9%12%13%
24%26%
30%36%
52%72%
85%94%
109%113%
0% 20% 40% 60% 80% 100% 120%
PolandUnited Kingdom
ItalyMalta
SloveniaBelgiumPortugal
LatviaHungary
LuxembourgAustria
DenmarkEstonia
SpainLithuania
CyprusGreeceIreland
-25%-21%
-14%-10%
-9%-4%-4%-3%
-40% -20% 0%
NorwayNetherlandsIcelandRomaniaFranceFinlandSwedenCzech Republic
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
SOBREESFORÇ ECONÒMIC. Percentatge de llars en situa ció de sobreesforç econòmic a l’habitatge (incloent el cos t de l’amortització en el total de despeses) segons quintil de renda dispo nible total de la llar, llars de Catalunya, 2011
Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011.
57,1%
34,9%
16,5%
6,2%
1,4%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%
1er quintil
2n quintil
3er quintil
4rt quintil
5e quintil
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
SOBREESFORÇ ECONÒMIC. Percentatge de llars en situa ció de sobreesforç econòmic a l’habitatge (incloent el cos t de l’amortització en el total de despeses) segons tram de despesa total de l’habitatge, total llars de Catalunya, 2011
Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011.
2,6%
5,5%
17,0%
32,0%
44,0%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%
Fins a 150€
De 151 a 300€
De 301 a 450€
De 451 a 600€
Més de 600€
Percentatge de població que s’ha endarrerit algun cop en el pagament de l’hipoteca o el lloguer durant els 12 mesos anteriors enquesta, Catalunya i Europa, 2011
ENDARRERIMENTS
0,61,41,51,51,61,7
2,22,32,42,5
3,03,4
3,83,93,93,94,0
4,64,84,95,1
5,65,7
6,36,4
7,08,2
11,011,6
0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0
RomaniaBulgària
MaltaPolòniaLituània
LuxemburgSuècia
EstòniaAlemanya
DinamarcaHolanda
EslovèniaRepública Txeca
BèlgicaEspanya
ÀustriaUnió Europea (27 països)
EslovàquiaFinlàndia
Regne UnitItàlia
FrançaPortugal
XipreHongriaLetònia
CatalunyaGrèciaIrlanda
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
ENDARRERIMENTS. Percentatge de llars que s’han enda rrerit algun cop en el pagament de la quota del lloguer o de la hipo teca de l’habitatge durant els 12 mesos anteriors enquesta segons quint il de renda disponible total de la llar, total llars de Catalun ya 2011.
Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011.
11,3%
7,0%
5,7%
4,6%
4,6%
0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0%
1er quintil
2n quintil
3er quintil
4rt quintil
5è quintil
Percentatge de població que no pot mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada a l’hivern per motius econòmics, Catalunya i Europa, 2011
POBRESA ENERGÈTICA
0,91,61,61,82,62,63,04,35,25,45,96,06,46,56,87,1
9,811,712,713,6
15,717,618,018,6
22,626,626,8
36,246,3
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0
LuxemburgHolanda
SuèciaFinlàndia
DinamarcaÀustriaEstònia
EslovàquiaAlemanyaEslovèniaEspanya
FrançaRepública Txeca
Regne UnitIrlandaBèlgica
Unió Europea (27 països)Hongria
CatalunyaPolònia
RomaniaMaltaItàlia
GrèciaLetònia
XiprePortugalLituàniaBulgària
Variació del preu de l’electricitat (en euros KWh) d’ús domèstic, Europa, 2007-2013
POBRESA ENERGÈTICAPREU ENERGIA
-14,8%-9,7%
-5,3%-4,8%
4,1%4,1%4,2%7,1%9,3%11,1%
17,3%22,2%24,9%25,7%28,8%
32,2%32,7%33,2%34,6%
39,1%41,0%
56,5%71,8%72,0%74,5%77,0%
93,5%95,5%
-30,0% -10,0% 10,0% 30,0% 50,0% 70,0% 90,0%
PortugalItàlia
LuxemburgHolanda
RomaniaHongria
AlemanyaEslovàquia
FrançaDinamarca
Unió Europea (27 països)PolòniaSuècia
FinlàndiaBèlgica
Regne UnitEslovènia
IrlandaÀustria
República TxecaBulgàriaEstònia
MaltaLituània
EspanyaGrècia
XipreLetònia
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
POBRESA ENERGÈTICA. Percentatge de llars que no pod en mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada a l’hivern per motius econòmics segons quintil de renda disponible total de la llar, total llars de Catalunya, 2011
Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011.
17,4%
14,6%
12,4%
9,2%
9,0%
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0%
1er quintil
2n quintil
3er quintil
4rt quintil
5è quintil
It ranks the European housing systems according their economic features of their housing systems that impact upon resident’s health. It has been constructed from the following variables:� Mean of share of population of 1st and 2nd quintile living in
households where the total housing costs ('net' of housing allowances) represent more than 40 % of disposable income ('net' of housing allowances). Source: EU SILC. Period: 2007-2010 (except Germany: 2010). This variable includes the housing benefit system and the impact of social rented sector on affordability but it does not consider the repayment of mortgage (only interests).
� Mean of share of total population living in househo lds unable to afford to keep their home adequately warm . Source: EU SILC. Period: 2007-2010.
� Mean of share of total population living in househo lds that have been in arrears on mortgage or rent payments in last 12 months . Source: EU SILC. Period: 2007-2010.
� Residential Mortgage Debt to GDP ratio . Source: HYPOSTAT, 2010.
Index of impact of housing economic dimension (IHED )IHED Index= [[[[(var1/SDvar1)+(var2/SDvar2)+(var3/SDvar3)+(var4/SDv ar4)]]]] / SD IHED
1,511,601,711,73
2,052,222,242,272,30
2,612,772,802,892,922,952,953,00
3,343,503,573,59
3,813,873,97
4,164,29
4,474,81
5,34
0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00
SloveniaLuxembourg
MaltaEstoniaAustria
LithuaniaPoland
Czech RepublicFinland
ItalySlovakiaRomaniaGermany
FranceSwedenBelgiumHungary
LatviaNorwayCyprusIreland
NetherlandsSpain
PortugalDenmark
United KingdomBulgariaIcelandGreece
Index of impact of housing material dimension (IHMD Index).
3a PART: IMPACTE DE LA CRISI EN LA
POLÍTICA D’HABITATGE Els ajuts al pagament del lloguer
El parc de lloguer social
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
0,000,000,000,000,000,010,030,060,070,080,100,110,110,130,14
0,170,19
0,260,26
0,350,38
0,410,42
0,460,570,58
0,650,70
0,861,49
0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 1,6
LithuaniaPortugalBulgariaSloveniaRomania
ItalySlovakiaEstonia
BelgiumCzech Republic
LatviaAustriaPoland
LuxembourgSwitzerland
NorwaySpainMalta
IcelandFinland
NetherlandsIreland
GermanyCyprus
HungaryGreece
SwedenDenmark
FranceUnited Kingdom
Mean 1995-2009 Percentage of GDP General Government Social Protection benefits, All Schemes, Housing
Règim de tinença del parc d’habitatges, Catalunya i Europa, 2011
POLÍTICAD’HABITATGE
32,023,019,018,018,017,017,016,010,08,77,06,05,35,04,03,73,13,03,02,62,32,02,01,00,90,40,00,0
0% 20% 40% 60% 80% 100%
HolandaÀustria
DinamarcaSuècia
Regne UnitFrança
República TxecaFinlàndia
PolòniaIrlandaBèlgica
MaltaItàlia
AlemanyaEslovènia
HongriaBulgàriaPortugalLituània
EslovàquiaRomania
LuxemburgEspanyaEstònia
CatalunyaLetònia
XipreGrècia
Propietat
Altres
Lloguer privat
Cooperativesd'habitatge
Lloguer social
14,6 14,614,2
12,011,7
11,0
13,413,9 13,8 12,4 12,3
11,5
18,1
16,7
15,6
10,69,2 8,9
8,0
10,0
12,0
14,0
16,0
18,0
20,0
2007 2008 2009 2010 2011 2012
POLÍTICA D’HABITATGE. Percentatge de població que v iu en un habitatge social. Europa, 2007-2012.
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
Font: EU SILC
UE-15
UE-27
Nous estats membres (12)
Font: EU SILC
-69%-61%
-29%-25%
-22%-16%
-13%-10%
-9%-9%
-5%-5%-4%-3%
-80% -60% -40% -20% 0%
Czech RepublicPolandLithuaniaHungaryLuxembourgMaltaItalyRomaniaPortugalGreeceFinlandUnited KingdomCyprusSpain
6%7%8%
12%14%
20%23%
36%39%
65%
0% 20% 40% 60% 80%
SlovakiaNorwayBelgiumBulgaria
IrelandLatvia
IcelandAustria
SloveniaEstonia
Variació del percentatge de població que viu en
un habitatge social. Europa, 2007-2012
(excepte UK 2007-2011)
8,9% →14,7%
20,7% →7%
35% →14,5%
13% →18%
12,1% →16,4%
7,9% →9,7%
8,9% →10,7%
13,2% →15%
Percentatge de població que rep ajuts públics per al pagament del cost del seu habitatge, Catalunya i Europa, 2011
POLÍTICAD’HABITATGE
0,00,0%0,3%0,6%0,7%0,7%0,8%
1,5%2,1%2,2%2,4%2,5%2,6%
3,8%4,1%
6,4%7,0%
7,8%8,5%
11,6%12,9%13,4%
14,7%15,1%
16,7% 23,3%
0,0 0,1 0,1 0,2 0,2 0,3
RomaniaBulgària
EslovàquiaEslovènia
GrèciaBèlgica
CatalunyaEspanyaEstòniaPolònia
ItàliaTxèquiaLituània
XipreÀustria
PortugalLetòniaHongriaSuècia
Regne UnitHolanda
LuxemburgDinamarca
MaltaFinlàndia
França
-100%-100%-100%-100%-100%-100%-100%
-60%-40%
-36%-32%
-26%-19%
-10%-1%
-100% -80% -60% -40% -20% 0%
BulgariaCyprusSpainPortugalSloveniaSlovak RepublicGreeceHungaryFranceNederlandSwedenNorwayEstoniaUnited KingdomPoland
26% →16%
11% →7%
Variació del percentatge de població que rep ajuts públics per al pagament del cost del seu habitatge, Europa, 2008-2012
POLÍTICAD’HABITATGE
0%0%4%8%11%
30%46%
60%66%
76%195%
279%
0% 50% 100% 150% 200% 250% 300%
RomaniaDenmarkLithuania
MaltaFinland
GermanyItalia
AustriaIceland
Czech RepublicLuxembourg
Latvia7% →21%
3,3% →6%
36% →60%
5,2% →8%
10% →7%
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
CONCLUSIONS: Catalunya (I)• El sistema d’habitatge català presenta els trets característics dels sistemes
d’habitatge del països del sud d’Europa amb un model d’Estat del benestar mediterrani com, per exemple, Itàlia, Grècia, o Portugal (elevat pes de la propietat en detriment del lloguer, escàs desenvolupament de la política d’habitatge, elevada incidència de la pobresa energètica).
• A més, el sistema d’habitatge català pertanyeria, juntament amb Irlanda, Regne Unit, Holanda i Dinamarca, al grup de sistemes en situació de post-bombolla. En aquests, malgrat el preu de l’habitatge en el mercat estigui està baixant, les llars realitzen un elevat esforç econòmic per cobrir les despeses de l’habitatge, el percentatge de llars propietàries amb pagaments pendents és molt gran, i moltes es troben en una situació de sobreesforç econòmic, ja sigui pel retorn de la’ hipoteca o pel pagament del lloguer.
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
CONCLUSIONS: Catalunya (II)• El resultat d’aquesta combinació de bombolla immobiliària i mínima
política d’habitatge (lligat a una debilitat estructural del EB) ha estat demolidora . Des de l’esclat de la crisi, el nombre de llars amb greus dificultats econòmiques per cobrir els costos de l’habitatge ha crescut exponencialment. Tots els indicadors d’accessibilitat econòmica de l’ECVHP 2011 confirmen aquesta situació. En comparació amb el conjunt de països de la Unió Europea, les llars catalanes que viuen en règim de lloguer són les que han de destinar un major percentatge dels seus ingressos a pagar l’habitatge. Així mateix, la incidència d’endarreriments en el pagament de la hipoteca o el lloguer, o la taxa d’esforç econòmic o el percentatge de llars en situació de sobreesforç per raó de l’habitatge també es situen entre les més elevades de la UE-27. De fet, si analitzem conjuntament tots els indicadors d’accessibilitat econòmica i els de política d’habitatge, la crisi d’accessibilitat a l’habitatge de Catalunya és força més greu que la del conjunt d’Espanya i només és equiparable en el conjunt de la Unió Europea a la de Grècia.
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
CONCLUSIONS: Europa • Augment de la població en situació de sobreesforç e conòmic, sobretot a
partir de 2009 en el conjunt de la UE, especialment en aquells països que van patir bombolles immobiliàries (correlació entre endeutament hipotecari, augment de preus i elevat esforç i sobreesforç econòmic), i en aquelles economies nacionals que van necessitar rescats i van aplicar fortes polítiques d’austeritat pressupostària.
• Reducció generalitzada del pes del lloguer social (amb algunes excepcions significatives com Eslovènia, Àustria, Islàndia o Irlanda).
• Reducció generalitzada de la població que reps ajuts al pagament del cost de l’habitatge, dràstica en determinats països mediterranis i de l’est que tenien un sistema d’ajuts molt feble, i quantitativament molt important en certs països com França, Holanda, Suècia o Noruega.
• Ràpida i profunda transformació dels sistemes d’hab itatge europeus, fet que provoca la inaplicabilitat de la major part de les classificacions tradicionals (segons EB, segons lloguer-Kemeny, segons grup destinatari, etc.).
GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge
CONCLUSIONS: • La crisi ha provocat un canvi de paradigma . Durant la fase expansiva, el
principal problema era l’augment del preu i, per tant, l’eixamplament de la demanda exclosa del mercat, però, amb la crisi ha agafat una dimensió diferent. Arran de l’augment de l’atur i de l’elevat nivell d’endeutament de les famílies, el principal problema és la creixent incapacitat de moltes llars per satisfer el cost del seu habitatge . Tot plegat ha reforçat l’habitatge com un eix de desigualtat social . En bona lògica, aquest canvi de paradigma hauria de tenir resposta en un enfocament diferent de la política d’habitatge ja que, sense mesures legislatives i econòmiques coherents amb la magnitud de l’exclusió residencial d’avui, és molt probable que aquesta crisi residencial evolucioni cap a una fractura social de tipus estructural que romangui més enllà de la pròpia crisi econòmica.
• La crisi llatinoamericana del deute dels anys 80 i la situació actual de la UE: “la llatinoamericanització d’Europa ”. La política d’habitatge sense Estat. La cooperació, la participació, la mobilització i participació política, l’autogestió, etc. El paper del TERCER SECTOR en aquest nou marc .
top related