sector avícola - ruralcat.gencat.cat globa… · 2. mesures per a la millora del procés i equips...
Post on 25-Aug-2020
8 Views
Preview:
TRANSCRIPT
PROGRAMA D’ASSESSORAMENT ENERGÈTIC
DADES CORRESPONENTS A L’ANY 2007
INFORME SECTORIAL DERIVAT DE LES
AVALUACIONS ENERGÈTIQUES
Sector avícola
IMPORTANT: les dades facilitades per les empreses tenen caràcter confidencial
i estan protegides pel secret estadístic, no essent possible la publicació individual.
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 1
INDEX 1.- RESUM EXECUTIU ............................................................................................ 2 1.1.- Valoració i diagnosi energètica del sector ........................................................ 3 1.2.- Valoració del potencial de millora ..................................................................... 4 1.3.- Accions recomanables ..................................................................................... 4 2.- INTRODUCCIÓ ................................................................................................... 6 2.1.- Granges visitades............................................................................................. 7 3.- RESUM DEL SECTOR........................................................................................ 8 3.1.- Identificació i seguiment dels subsectors ......................................................... 8 3.1.1.- Engreix .......................................................................................................... 8 3.1.2.- Incubació ....................................................................................................... 8 3.1.3.- Posta ............................................................................................................. 8 3.1.4.- Reproducció .................................................................................................. 8 3.1.5.- Recria ............................................................................................................ 9 3.2.- Dades genèriques del sector ............................................................................ 9 3.3.- Tipologia de les construccions ....................................................................... 20 3.4.- Generació d’energia tèrmica .......................................................................... 22 3.5.- Sistemes de ventilació.................................................................................... 23 3.6.- Consums específics ....................................................................................... 24 4.- EQUIPS CONSUMIDORS D’ENERGIA ............................................................ 27 4.1.- Sistemes de calefacció ................................................................................... 27 4.2.- Sistemes de ventilació.................................................................................... 28 4.3.- Il·luminació ..................................................................................................... 28 5.- ESTUDIS D’AVALUACIÓ ENERGÈTICA .......................................................... 31 5.1.- Tècniques de mesura utilitzades .................................................................... 31 6.- PROPOSTES DE MILLORA ENERGÈTICA ..................................................... 32 6.1.- Millores en l’aïllament de les instal·lacions ..................................................... 36 6.2.- Instal·lació de radiadors PILOT ...................................................................... 37 6.3.- Substitució dels ventiladors monofàsics ......................................................... 38 6.4.- Substitució dels fluorescents amb balast convencional.................................. 39 6.5.- Substitució de les bombetes incandescents ................................................... 41 6.6.- Substitució de làmpades de Vapor de Mercuri ............................................... 43 6.7.- Resultats per tipus d’activitat .......................................................................... 49
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 2
1.- RESUM EXECUTIU
Els potencials d’estalvis energètic i econòmic globals a les explotacions avaluades
amb tot el conjunt de millores proposades queden reflectits en les gràfiques
següents:
Percentatge del consum energètic que es pot estalviar
amb l'aplicació de les propostes
9%
% del consum que es pot estalviar amb l'aplicació de les propostesConsum amb les millores implantades
Percentatge dels costos totals que es pot estalviar amb
l'aplicació de les propostes
36%
% dels costos que es pot estalviar amb l'aplicació de les propostesCostos amb les millores implantades
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 3
1.1.- Valoració i diagnosi energètica del sector
A partir de les observacions i informació recopilada durant la realització de les
avaluacions a les explotacions avícoles, s’extrauen les següents conclusions
agrupades per apartats:
- Consums globals i específics:
La contínua escalada de preus dels combustibles fòssils ha provocat que
l’energia esdevingui una de les principals prioritats per a les explotacions. Per
aquest motiu, degut a aquesta escalada de preus, les oportunitats de millora en
eficiència energètica poden resultar econòmicament rentables per les granges.
Del total d’explotacions avaluades, el 82% d’elles desenvolupen l’activitat
d’engreix. En aquest conjunt d’explotacions, l’energia tèrmica (majoritàriament
obtinguda a partir dels combustibles fòssils) representa el 70-80% de l’energia
total consumida.
A les explotacions que realitzen les activitats d’incubació i posta, que són
minoritàries, només es consumeix electricitat. D’altra banda, en el cas de les
explotacions d’incubació, els consums d’energia elèctrica són molt elevats.
Per aquests motius l’energia tèrmica, tot i ser predominant a les granges
d’engreix, només representa el 60% del consum en el global del sector avaluat.
El preu del kWhelèctric és en promig un 15% superior al preu del kWhtèrmic. No
obstant això, els consums en energia tèrmica a les explotacions d’engreix i
recria són força superiors. Per aquest motiu resulta més atractiu realitzar
mesures d’estalvi i eficiència energètica en aquest àmbit.
- Gestió energètica:
Tot i que la majoria de les explotacions estan automatitzades i controlades per
ordinador, els controls i monitoratges dels consums elèctrics i tèrmics són
inexistents. A més, el tractament i la gestió de dades de consums i costos
energètics són escasses.
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 4
1.2.- Valoració del potencial de millora
El potencial de millora és difícil de quantificar a partir de la informació obtinguda en
les avaluacions de les diferents explotacions avícoles. Malgrat aquestes dificultats, i
fruit de l’experiència de l’ICAEN i de les enginyeries contractades per la realització
d’aquest estudi, és realista plantejar-se una reducció del consum en energia
tèrmica de l’ordre del 20% a partir de la millora de:
Sistemes de calefacció.
Aïllaments i tancaments (finestres i portes) de les naus.
Pel que fa a l’energia elèctrica, seria assolible un percentatge d’estalvi en el
consum entorn al 10-15% mitjançant millores enfocades principalment a:
Equips de ventilació d’alta eficiència (trifàsics).
Sistemes d’il·luminació eficients (balast electrònic i bombetes de baix
consum).
1.3.- Accions recomanables
Amb l’objectiu de desenvolupar mesures i accions necessàries que afavoreixin un
desenvolupament sostenible i un augment de l’eficiència energètica del sector
avícola, a continuació, s’enumeren possibles accions per a la millora de la gestió i
del procés o equips de planta:
1. Mesures per a la millora de la gestió energètica:
Reforçar els ajuts associats a l’elaboració d’auditories energètiques de
procés i gestió energètica de les granges.
Subvencionar part de la inversió necessària per la millora de la gestió
energètica (instal·lació de comptadors, sistemes d’adquisició i gestió de
dades, programes de gestió i optimització energètica, etc.).
Elaboració d’un programa de formació específic en eficiència energètica
especialitzat en el sector avícola en col·laboració amb universitats i
empreses especialitzades d’aquest àmbit.
Tenint en compte les canviants condicions climatològiques anuals i les
diferències en la producció anuals de cada explotació, definir un sistema de
bonificacions econòmiques (ajuts, reformes fiscals, etc.) a aquelles
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 5
explotacions que demostrin un compromís amb l’eficiència energètica. Així
es podrien utilitzar indicadors quantitatius de l’eficiència de la granja
(reducció dels consums específics associats, consum de recursos
renovables, reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, etc.).
2. Mesures per a la millora del procés i equips de planta:
Cal destacar que tota millora dels equips existents requereix d’un estudi previ
detallat que justifiqui tècnica i econòmicament el projecte.
Així, de forma general, es proposa reforçar la línia de subvencions en equips
consumidors o transformadors d’energia. En concret:
- Motors elèctrics: Subvencionar la substitució del ventiladors monofàsics per
ventiladors trifàsics d’alta eficiència.
- Calderes i sistemes de calefacció:
o Subvencionar la renovació de calderes amb combustibles fòssils
per calderes de biomassa.
o Subvencionar la substitució de sistemes de calefacció amb
radiadors d’infrarojos convencionals i calefactors d’aire, per
radiadors d’infrarojos d’alta eficiència amb micropilot.
- Il·luminació: subvencionar la substitució dels fluorescents amb balast
convencional per fluorescent amb balast electrònic.
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 6
2.- INTRODUCCIÓ
Un dels eixos bàsics de la política energètica de la Generalitat de Catalunya és la
racionalització de la utilització de l’energia i la reducció de les emissions de diòxid
de carboni i dels gasos que contribueixen a l'escalfament del planeta i el canvi
climàtic. Per tal d'assolir aquests objectius i contribuir a la millora de la sostenibilitat
i de la competitivitat, cal fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica, la promoció de
l'aprofitament dels recursos energètics renovables i l'impuls en la recerca i el
desenvolupament de noves tecnologies energètiques, de béns d'equip i de serveis
industrials destinats a millorar la utilització de l'energia.
Per tal d’impulsar aquests objectius en el sector primari, en concret a l’agricultura,
l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i el Departament d’Agricultura, Alimentació i
Acció Rural (DAAR) han signat un acord marc, amb data 20 setembre de 2006, per
a la realització d’un Pla per l’estalvi i millora de l’eficiència energètica del sector
agrari i pesquer, i més concretament en l’addenda a aquest acord signada l’11
d’octubre de 2007 es defineixen una sèrie d’accions que permetran revisar els
consums energètics de les explotacions ramaderes i les cambres frigorífiques
agrícoles, així com introduir les tecnologies eficients energèticament aplicables en
aquest tipus d’activitat.
L’ICAEN és la unitat que té assignada l'execució de les activitats que emanen de la
política energètica de la Generalitat de Catalunya i del Pla d’Energia 2006-2015.
Entre els objectius de l'ICAEN hi figura la reducció del consum energètic a
Catalunya. Així, vol promoure l’aplicació de tecnologies energèticament eficients
per tal de millorar alhora la competitivitat del sector.
El DAAR vol promoure l’eficiència energètica per tal de millorar la competitivitat del
sector agrari i pesquer així com la diversificació i promoció de la utilització de les
fonts d’energia alternatives.
En aquest sentit es pretén impulsar noves actuacions que afavoreixin la millora dels
equipaments i les infraestructures al medi rural, incloent els regadius, la
modernització de les tècniques de producció i de l’estructura de les explotacions
agràries per tal d’aconseguir una important reducció del consum d’energia,
millorant així la competitivitat del sector.
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 7
L’acció concreta, s’articula mitjançant avaluacions energètiques per a explotacions
ramaderes i cambres frigorífiques, que du a terme l’ICAEN des del PROGRAMA
D'ASSESSORAMENT ENERGÈTIC (PAE), amb l’oferiment de les esmentades
avaluacions i la supervisió dels continguts per part del DAAR.
La recent crisi aviar de l’any 2006, la contínua pujada dels preus del pinso,
l’increment en el preu dels combustibles fòssils, sobretot del gas propà que és amb
un percentatge del 90% el principal combustible utilitzat en el sector, i la
competència entre les integradores, ha provocat que el sector avícola a Catalunya
visqui actualment una situació delicada.
2.1.- Granges visitades
Les conclusions presentades en aquest informe són fruit de les visites i avaluacions
realitzades en 60 explotacions avícoles de Catalunya.
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 8
3.- RESUM DEL SECTOR
3.1.- Identificació i seguiment dels subsectors
3.1.1.- Engreix
A Catalunya, la producció d’engreix amb gallines de l’espècie broilers és amb
diferència la producció amb un consum energètic més elevat. Els motius són
bàsicament l’elevat nombre d’aus, les necessitats energètiques en forma de calor
durant els primers dies de vida i les necessitats de ventilació a mitjans i finals de
cicle. L’electricitat representa de l’ordre del 30% del total d’energia consumida ja
que la demanda principal prové de la calefacció. Així, les fonts d’energia principals
pel vector tèrmic són: el propà, el gas-oil i la biomassa, en menor mesura.
3.1.2.- Incubació
El consum d’energia és exclusivament elèctric i en magnituds importants, molt
superiors en comparació amb la resta de subsectors avícoles. El motiu és la gran
demanda energètica que necessiten les incubadores amb les resistències
elèctriques, que proporcionen l’escalfor necessària per a la incubació dels ous les
24 hores del dia fins al moment del naixement.
3.1.3.- Posta
Pel que fa al sector de producció d’ous per al consum (aus de posta) el consum
energètic és exclusivament d'energia elèctrica. La major part d’aquest consum es
dedica al manteniment dels programes de ventilació i d'il·luminació, així com de la
refrigeració a la cambra frigorífica.
3.1.4.- Reproducció
Majoritàriament, el consum energètic és en forma d'energia elèctrica. La major part
d’aquest consum es dedica al manteniment dels programes de ventilació i
d'il·luminació, així com de la refrigeració a la cambra frigorífica. No obstant, en
algunes explotacions es requereix el consum d’energia tèrmica a l’època de fred
degut a la zona geogràfica on s’ubica o als materials i estructura de construcció.
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 9
3.1.5.- Recria
La recria d’aus, amb unes instal·lacions similars a la de producció de broilers, té un
consum energètic per au i cicle més elevat, bàsicament degut a una menor densitat
per granja i a una durada més llarga dels cicles. L’energia elèctrica doncs,
representa al voltant del 30% del total d’energia consumida ja que la demanda
principal prové de la calefacció. Les fonts d’energia tèrmica són: el propà, el gas-oil
i la biomassa en menor mesura.
3.2.- Dades genèriques del sector
En total s’ha avaluat un conjunt de 60 explotacions, repartides arreu del territori
català, la distribució de les quals es mostra a continuació. Esmentar que una de les
granges avaluades (granja 14) realitzava dues activitats: reproducció i incubació.
Explotacions avícoles
Nº Activitat Població
1 Engreix Campllong
2 Engreix Artés
3 Posta Santa Coloma de Farners
4 Posta Sant Jordi Desvalls
5 Engreix Cervià de Ter
6 Engreix Sant Mateu de Bages
7 Engreix Monistrol de Calders
8 Engreix Peratallada
9 Engreix Cruïlles
10 Engreix Cruïlles
11 Posta Medinyà
12 Engreix Cornellà de Terri
13 Engreix Anglès
14 Incubació/reproductores Salitja
15 Engreix Torroella de Montgrí
16 Engreix Torroella de Montgrí
17 Engreix El Torn
18 Engreix Esponellà
19 Engreix Vilafant
20 Engreix Sils
21 Reproductores Cistella
22 Posta Verges
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 10
23 Engreix Sant Ferriol
24 Engreix Ordis
25 Engreix Vilanova de Segrià
26 Engreix Artesa de Segrià
27 Engreix Benavent
28 Engreix Montgai
29 Engreix Alcarràs
30 Engreix Torre-serona
31 Engreix Almacelles
32 Engreix Aldover
33 Engreix Tivissa
34 Engreix Vilanant
35 incubació Alcarràs
36 Engreix Bellvís
37 Engreix Vila-sana
38 Engreix alentorn
39 Engreix Alentorn
40 Engreix Alentorn
41 Engreix Soleràs
42 Engreix Els reguers
43 Engreix Pinell de Brai
44 Engreix Valls
45 Engreix Els reguers
46 Engreix Vernet
47 Engreix Vernet
48 Reproductores Bellcaire d'Urgell
49 Engreix Les Piles
50 Engreix Llardecans
51 Engreix Llardecans
52 Engreix Almacelles
53 Engreix Castelldans
54 Engreix Ciutadilla
55 Engreix Ciutadilla
56 Engreix Cabacés
57 Engreix Pallerols
58 Recria ponedores Juneda
59 Engreix Juneda
60 Recria indiots Juneda
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 11
A continuació, es concreta la situació geogràfica de les granges.
Activitat Identificació Nº granges
Engreix Groc 50
Reproductores Verd 3
Posta Blau 4
Incubació Marró 2
Recria Lila 2
TOTAL: 61
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 12
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 13
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 14
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 15
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 16
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 17
Cal assenyalar que aquesta distribució ha estat aleatòria a partir dels llistats
subministrats i la posterior acceptació per part del granger per fer la corresponent
avaluació.
El consum energètic de les explotacions avícoles varia en funció de l’activitat
desenvolupada. Així, les granges avaluades es poden classificar per l’activitat en
granges de:
- Engreix.
- Posta.
- Reproductores.
- Incubació.
- Recria.
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 18
Engreix
50
Posta
4Reproductores
3Incubació
2
Recria
2
0
10
20
30
40
50
60
nº
Gràfic 1: Tipus d’activitats avaluades
Segons l’activitat desenvolupada el tipus de vector energètic utilitzat és:
Tipus d’energia en explotacions avícoles
Activitat Elèctric Tèrmic
Engreix Sí Sí
Reproductores Sí Sí/No
Posta Sí No
Incubació Sí No
Recria Sí Sí
Del total de granges visitades, el 82% desenvolupen l’activitat d’engreix. Aquestes,
es poden classificar en funció del rang d’energia tèrmica consumida segons queda
reflectit en el següent gràfic:
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 19
Distribució de les explotacions d'engreix segons el rang d'energia
tèrmica
9%
13%
27%
16%
13%
22%
De 0-50 MWh/any De 50 a 100 MWh/any De 100 a 150 MWh/any
De 150 a 200 MWh/any De 200 a 300 MWh/any Més de 300 MWh/any
Gràfic 2: Distribució de granges d’engreix
La distribució és bastant homogènia en relació a la classificació de les granges
segons el seu rang d’energia tèrmica consumida, així en conseqüència les granges
amb el rang més gran, representen el consum d’energia majoritari del sector.
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 20
3.3.- Tipologia de les construccions
Per desenvolupar les activitats d’engreix, posta, reproducció i recria, es requereixen
recintes tancats per tenir els animals controlats. Així com també mantenir unes
condicions de climatització òptimes pel seu desenvolupament, independentment de
les condicions de l’exterior.
Les construccions habitualment són recintes de forma rectangular, i es poden
diferenciar entre construccions d’obra amb teulada de dues aigües o naus túnel.
Tipus de construcció
Teulada a dues aigües Túnel
140 8
TOTAL: 148 naus
En el cas de les naus túnel, el model sempre és el mateix i l’única possibilitat de
diferenciació és el gruix de lona i material aïllant utilitzat.
En canvi, a les naus d’obra amb teulada a dues aigües les combinacions són
múltiples segons els materials utilitzats ja sigui en les parets i/o la teulada. Els
gràfics següents mostren els materials més utilitzats en aquest tipus de contrucció.
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 21
Materials utilitzats per les parets
22%
15%
26%
4%
9%
6%
18%
Bloc Bloc amb poliureta Totxo
Totxo amb poliureta Iton Termoarcilla
Altres
Gràfic 3: Materials utilitzats per les parets Altres: Formigó, panell sandwitch prefabricat, combinació de totxo+bloc i porex-pan, termoarcilla i poliuretà, sandwitch d’uralita amb llanda de vidre i fusta.
Materials utilitzats pel sostre
5%
54%
10%
5%
11%
15%
Teula amb poliureta Uralita amb poliureta
Uralita amb fibra de vidre Lona i fibra de vidre
Totxo i teula Altres
Gràfic 4: Materials utilitzats pels sostres Altres: panell sandwitch prefabricat, totxo i teula amb poliureta, uralita amb iton i poliuretà, porral.
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 22
3.4.- Generació d’energia tèrmica
Respecte a la generació d’energia tèrmica, el combustible utilitzat en el 84% de les
explotacions és d’origen fòssil, majoritàriament gas propà. Tot i que la biomassa
representa un percentatge reduït respecte el total, cal fixar-se en el creixement
recent que està tenint aquest combustible els últims anys, així com el potencial de
creixement que també es preveu.
% combustible utilitzat per energia tèrmica
76%
16%
4% 4%
Propà Biomassa Gas-oil Fuel
Gràfic 5: Percentatge de combustible utilitzat per energia tèrmica
Les diferents tecnologies utilitzades per la calefacció de les aus són:
Radiadors d’infrarojos: Consumeixen gas propà i produeixen radiació
infraroja de forma localitzada i propera als animals. La distribució és variada
mitjançant petites unitats repartides per l’interior de la nau.
Calefactors d’aire calent: Consumeixen combustibles fòssil (gas propà o
gas-oil) per escalfar l’aire. Requereixen major consum que l’anterior
tecnologia ja que per aconseguir una temperatura adequada pels animals,
es necessita escalfar tot l’aire interior del recinte. Es requereixen menys
equips que en el cas anterior ja que els calefactors d’aire tenen una potència
calorífica major.
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 23
Calderes per escalfar l’aire (combustible: biomassa/fòssil): Una unitat central
proporciona l’escalfor necessària per a tota la nau. La distribució es porta a
terme canalitzant l’aire calent.
3.5.- Sistemes de ventilació
Mantenir les aus dins un recinte tancat, requereix tenir en compte la renovació de
l’aire interior i, evitar la concentració i acumulació de gasos tòxics. Per aquest
motiu, el 93% de les instal·lacions disposen de ventilació forçada dins les naus. Ja
sigui per renovar l’aire periòdicament, com per afavorir la refrigeració interior durant
els mesos de calor. El 7% d’explotacions restants correspon a naus amb ventilació
natural, gràcies a que es troben en zones de corrents naturals suficients per
aconseguir les condicions de ventilació interior necessàries.
En el cas d’instal·lacions amb ventilació forçada, els sistemes de ventilació utilitzats
es poden diferenciar segons si són trifàsics o monofàsics.
Diferenciació dels sistemes de ventilació
39%
61%
Ventilació monofàsica Ventilació trifàsica
Gràfic 6: Diferenciació dels sistemes de ventilació
En els dos casos es tracta de ventiladors extractors d’aire que provoquen una
ventilació creuada a l’interior de la nau. La diferència radica en la tensió de treball.
Motiu pel qual, el consum d’energia elèctrica necessari per moure una mateixa
quantitat d’aire és major amb ventiladors monofàsics.
Avaluació Energètica
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 24
3.6.- Consums específics
El primer aspecte que cal remarcar és que cap de les explotacions estudiades del
sector avícola realitza un control i/o seguiment dels consums específics per
producte o per nau. En aquest sentit, algunes de les dades mostrades a les
avaluacions són fruit de les estimacions i càlculs realitzats a partir del balanç
energètic global.
Segons l’activitat desenvolupada, els consums energètics específics tenen
característiques particulars. Les granges de posta, incubació d’ous i reproductores
només utilitzen electricitat (a excepció de la Granja nº 48 de reproductores que
utilitza també calefacció amb combustible fòssil). A la resta de granges, activitats
d’engreix i recria, utilitzen electricitat pel funcionament de motors i equips elèctrics, i
combustibles fòssils i/o biomassa per la calefacció. En aquest cas, el consum
d’energia tèrmica és entorn al 70-90% del consum total d’energia (Gràfic 8).
A les granges que utilitzen energia elèctrica i tèrmica, el cost de l’electricitat és de
mitja un 15% major respecte al consum d’energia tèrmica (Gràfic 9). Aquest fet,
podria produir un increment dels estalvis econòmics en cas de dur-se a terme
millores d’eficiència energètica per reduir el consum del vector elèctric. No obstant,
els consums d’energia tèrmica són majoritàriament molt superiors, i per tant també
ho són els estalvis assolibles. I en conseqüència l’estalvi en emissions de CO2.
D’altra banda, és difícil poder definir un valor de referència mig del kWhelèctric o
kWhtèrmic específic consumit. Els motius principals són: les pollades es fan en
diferents èpoques de l’any i cada explotació ho fa en diferents dies. A les pollades
d’hivern els animals consumeixen molta més energia tèrmica que a l’estiu, i a l’estiu
hi ha més consum d’energia elèctrica que a l’hivern. També cal tenir en compte els
condicionants particulars de cada granja: tipus de construcció, estat dels materials,
condicions climatològiques, etc. A més, també cal tenir en compte que a cada
pollada hi ha un nombre de baixes que varia sempre. Tenint en compte aquests
punts, al subsector d’engreix el consum d’energia elèctrica específica habitual és
entre 0,1 i 0,25 kWh i entre 0,5 i 1,5 kWh d’energia tèrmica consumida. Respecte al
subsector de posta, el valor és entre 1,5 i 3,5 kWhelèctricespecífic. En el cas dels
subsectors de reproductores i recria, els resultats són poc representatius per
establir un valor mig.
Avaluació Energètica
_________________________________________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 25
Percentatge dels consums energètics específics per explotació
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Gra
nja
1G
ran
ja 2
Gra
nja
3
Gra
nja
4G
ran
ja 5
Gra
nja
6
Gra
nja
7G
ran
ja 8
Gra
nja
9
Gra
nja
10
Gra
nja
11
Gra
nja
12
Gra
nja
13
Gra
nja
14
Gra
nja
15
Gra
nja
16
Gra
nja
17
Gra
nja
18
Gra
nja
19
Gra
nja
20
Gra
nja
21
Gra
nja
22
Gra
nja
23
Gra
nja
24
Gra
nja
25
Gra
nja
26
Gra
nja
27
Gra
nja
28
Gra
nja
29
Gra
nja
30
Gra
nja
31
Gra
nja
32
Gra
nja
33
Gra
nja
34
Gra
nja
35
Gra
nja
36
Gra
nja
37
Gra
nja
38
Gra
nja
39
Gra
nja
40
Gra
nja
41
Gra
nja
42
Gra
nja
43
Gra
nja
44
Gra
nja
45
Gra
nja
46
Gra
nja
47
Gra
nja
48
Gra
nja
49
Gra
nja
50
Gra
nja
51
Gra
nja
52
Gra
nja
53
Gra
nja
54
Gra
nja
55
Gra
nja
56
Gra
nja
57
Gra
nja
58
Gra
nja
59
Gra
nja
60
Gas propà Electricitat Biomassa Gas-oil Fuel
Gràfic 7: Percentatge dels consums energètics específics per explotació
Avaluació Energètica
_________________________________________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 26
Percentatge del COST dels consums energètics específics per explotació
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Gra
nja
1G
ranja
2G
ranja
3G
ranja
4G
ranja
5G
ranja
6G
ranja
7G
ranja
8G
ranja
9G
ranja
10
Gra
nja
11
Gra
nja
12
Gra
nja
13
Gra
nja
14
Gra
nja
15
Gra
nja
16
Gra
nja
17
Gra
nja
18
Gra
nja
19
Gra
nja
20
Gra
nja
21
Gra
nja
22
Gra
nja
23
Gra
nja
24
Gra
nja
25
Gra
nja
26
Gra
nja
27
Gra
nja
28
Gra
nja
29
Gra
nja
30
Gra
nja
31
Gra
nja
32
Gra
nja
33
Gra
nja
34
Gra
nja
35
Gra
nja
36
Gra
nja
37
Gra
nja
38
Gra
nja
39
Gra
nja
40
Gra
nja
41
Gra
nja
42
Gra
nja
43
Gra
nja
44
Gra
nja
45
Gra
nja
46
Gra
nja
47
Gra
nja
48
Gra
nja
49
Gra
nja
50
Gra
nja
51
Gra
nja
52
Gra
nja
53
Gra
nja
54
Gra
nja
55
Gra
nja
56
Gra
nja
57
Gra
nja
58
Gra
nja
59
Gra
nja
60
Gas propà Electricitat Biomassa Gas-oil fuel
Gràfic 8: Percentatge del cost dels consums energètics específics per explotació (Nota: aplicant els preus mitjans de les granges
avaluades, propà: 59 €/MWh, electricitat: 89 €/MWh, biomassa: 14,5 €/MWh, gas-oil: 47,2 €/MWh i fuel: 27 €/MWh).
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 27
4.- EQUIPS CONSUMIDORS D’ENERGIA
4.1.- Sistemes de calefacció
Del total de granges visitades, un 85% corresponen a les granges d’engreix i
recria. Aquestes requereixen d’un sistema de calefacció. Generalment les
explotacions disposen de més d’una nau, i a cadascuna de les naus es pot
utilitzar un sistema de calefacció diferent. Inclús es poden combinar dos
sistemes de calefacció diferent en una mateixa nau.
Sistemes de calefacció utilitzats
60%24%
13%3%
Radiadors infrarojos Calefactor aire Caldera biomassa Caldera fòssil
Gràfic 9: Sistemes de calefacció utilitzats
En el 60% de les naus s’utilitzen radiadors d’infrarojos (combustible: gas
propà), i a la resta de naus es fan servir tecnologies que escalfen l’aire
(calefactors d’aire i calderes). Els combustibles usats pels sistemes de
calefacció per aire són: gas propà, biomassa, gas-oil i fuel.
La disponibilitat de recursos i les preferències del granger, determinen el tipus
de tecnologia emprada per la calefacció de la nau. És a dir que no existeix una
relació entre l’activitat avícola realitzada i el sistema de calefacció utilitzat.
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 28
4.2.- Sistemes de ventilació
A quasi la totalitat de les explotacions avícoles, està generalitzada la utilització
de ventilació forçada per renovar, i a l’època d’estiu refrescar, l’aire interior de
les naus. Aquesta ventilació pot ser transversal o longitudinal. Tot i que la més
utilitzada és la ventilació transversal, actualment existeix una tendència a
instal·lacions amb ventilació longitudinal ja que és més eficient. Existeixen
també casos en els que s’utilitza la ventilació natural, sobretot en naus
ubicades en zones de corrents naturals suaus que faciliten l’adopció d’aquest
tipus de ventilació.
El 40% dels ventiladors emprats a les granges són monofàsics, respecte el
60% de ventiladors trifàsics. Tenint en compte, per una banda, que els
ventiladors trifàsics consumeixen de l’ordre d’un 40% menys d’energia elèctrica
que els monofàsics, i per altra, que l’energia elèctrica consumida per ventilació
en una granja d’engreix representa entre un 40-50% del total, es podria
concloure que en les explotacions amb ventiladors monofàsics existeix un
potencial d’estalvi energètic assolible entorn al 15% de l’energia elèctrica total.
El granger és qui decideix el tipus de ventilació i els ventiladors que vol
instal·lar. Tampoc hi ha una relació determinada entre el tipus d’activitat i la
tecnologia utilitzada. Anys endarrere els ventiladors utilitzats eren monofàsics
degut a que era la tecnologia existent. Actualment, amb l’aparició de ventiladors
trifàsics, s’està modificant les instal·lacions progressivament.
4.3.- Il·luminació
La il·luminació representa aproximadament un 7% del consum d’energia
elèctrica del total al sector, el que suposa uns 400.000 kWh/any. A diferència
de la calefacció i la ventilació on el consum és força variable principalment per
les condicions climatològiques exteriors i per les necessitats de ventilació
interiors, la il·luminació té unes hores de treball determinades establertes pels
programes d’il·luminació de cada granja, motiu pel qual es pot fer una
aproximació del seu consum anual.
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 29
% utilització del sistema d'il·luminació
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Fluorescents Baix consum Incandescent VSAP VM
Gràfic 10: Distribució segons el sistema d’il·luminació
En un 77% dels casos, els fluorescents amb balast convencional és la
tecnologia més utilitzada. Tot i que les bombetes de baix consum són presents
en el 40% de les granges, només representen el 15% del consum d’energia
respecte el total. Aquest percentatge podria augmentar en cas de substituir les
bombetes incandescents utilitzades encara en el 10% de les explotacions, per
bombetes de baix consum, fet que podria suposar una reducció del 4% del
consum elèctric, uns 14.000 kWh/any.
Algunes explotacions disposen d’enllumenat exterior mitjançant làmpades de
Vapor de Mercuri (VM), que només representa el 2% del consum respecte el
total. No obstant, la substitució d’aquestes per làmpades de Vapor de Sodi
d’Alta Pressió (VSAP) suposaria un estalvi entorn a 3.500 kWh/any.
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 30
% consum elèctric segons el sistema d'il·luminació
75%
14%
6%3% 2%
Fluorescents Baix consum Incandescent VSAP VM
Gràfic 11: Consum elèctric segons el sistema d’il·luminació
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 31
5.- ESTUDIS D’AVALUACIÓ ENERGÈTICA
Les avaluacions energètiques realitzades són el resultat de la recollida de
dades, anàlisis d’aquestes i avaluacions dels consums energètics de cada
explotació. L’objectiu fonamental d’aquestes avaluacions és la determinació de
la viabilitat tècnica i econòmica que presenta l’aplicació de diverses mesures
d’estalvi i eficiència energètiques al conjunt d’explotacions analitzades i, alhora,
conèixer la situació energètica actual de cada explotació respecte al sector.
5.1.- Tècniques de mesura utilitzades
Per dur a terme les avaluacions de les explotacions avícoles s’ha considerat
una sèrie de dades facilitades per cada granja: dades generals de les
instal·lacions a l’emplaçament (maquinaria de les instal·lacions, grau
d'utilització, tipus de procés realitzat, dades de producció, etc.), dades de
consum d'electricitat i combustibles, i rebuts de pagament d'aquestes.
El resultat ha estat:
Qüestionari de recollida de dades de l’establiment.
Resum de les recomanacions en una taula.
Detall dels consums i costos anuals energètics i d’aigua.
Informe tècnic de les recomanacions.
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 32
6.- PROPOSTES DE MILLORA ENERGÈTICA
En total s’ha realitzat un conjunt de 193 propostes, repartides en les
explotacions analitzades. Quantificades i distribuïdes de la següent manera:
Quantificació de les propostes de millora
0 10 20 30 40 50 60 70
Millora d'aïllaments
Substitució de ventiladors monofàsics per trifàsics
Instal·lació de caldera de biomassa
Substitució/Instal·lació de radiadors infrarojos PILOT
Millores en la il·luminació
Gràfic 12: Propostes de millora
Cal apuntar que en relació a les propostes de millora “Instal·lació de caldera de
biomassa” i “substitució/instal·lació de radiadors infrarojos PILOT”, ha estat
impossible determinar quantitativament l’estalvi energètic assolible degut a:
Caldera de biomassa: l’objectiu està encaminat principalment a l’estalvi
econòmic potencial, per la diferència de preu del combustible.
Radiadors PILOT: Donades les múltiples variables amb possibilitat de
repercutir sobre l’estalvi d’energia tèrmica (aïllaments, tancaments, tipus
de construcció, condicions climatològiques, etc.) és difícil poder
quantificar l’estalvi assolible derivat d’aquesta proposta. Per aquest
motiu se’n fa una previsió percentual genèrica a cada avaluació.
Tenint en compte aquests punts, cal apuntar que tot i haver més propostes
relacionades amb l’estalvi d’energia elèctrica, les propostes de millora per
l’estalvi d’energia tèrmica tenen un estalvi quantitatiu superior. Destacar a més,
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 33
que la quantificació de l’estalvi d’energia tèrmica es refereix únicament a les
millores dels aïllaments.
Nombre de propostes de millora segons
el vector energètic
0 20 40 60 80 100
Propostes d'estalvi tèrmic Propostes d'estalvi elèctric
Gràfic 13: Diferenciació de les propostes per vector energètic
Quantificació de l'estalvi energètic segons el vector energètic
(kWh/any)
0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000
Quantificació de l'estalvi tèrmic Quantificació de l'estalvi elèctric
Gràfic 14: Quantificació de l’estalvi energètic segons el vector energètic
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 34
La proposta “Millores de l’enllumenat” engloba 3 tipus de propostes
relacionades:
Nombre de propostes per tipus de millora
0 10 20 30 40 50 60
Substitució làmpades VM per VSAP
Substitució bombetes incandescents per bombetes baix consum
Substitució del balast convencional per electrònic
Gràfic 15: Diferenciació de les millores en la il·luminació
En relació a la proposta per la substitució dels balasts convencionals dels fluorescents per balasts electrònics, es pot fer una quantificació segons el subsector avaluat:
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 35
Distribució per subsector de la proposta per substituir el
balast electrònic
0 10 20 30 40 50 60
Engreix Posta Reproductores Incubació
Gràfic 16: Distribució per subsector de la proposta per substituir el balast electrònic
Així, es pot obtenir també una distribució quantitativa de l’estalvi energètic
assolible segons la proposta:
Quantificació de l’estalvi energètic per cada proposta (kWh/any)
0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000
Balast electrònic Bombetes baix consum Làmpades VSAP
Ventiladors trifàsics Millora d'aïllaments
Gràfic 17: Quantificació de l’estalvi energètic per cada proposta
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 36
6.1.- Millores en l’aïllament de les instal·lacions
Per millorar l’eficiència energètica de les naus és important disposar d’un bon
aïllament. Tenint sobretot especial cura de tota la teulada, ja que és per on es
produeixen el 70% de les pèrdues d’energia.
La diferència en el consum d’energia entre una nau mal aïllada i una altra de
ben aïllada és entorn al 50%. És per això que la inversió realitzada en el cas
d’una nau mal aïllada s’amortitza ràpidament.
L’escuma de poliuretà és el material més adequat, que millor s’adapta i que
més bons resultats proporciona a l’hora de millorar l’aïllament de les
instal·lacions.
Les activitats d’engreix i recria requereixen mantenir unes condicions de
temperatura entre els 20 i 34ºC depenent de l’edat de l’animal. Aquest fet fa
necessari que hi hagi sistemes de calefacció per proporcionar aquestes
condicions, sobretot durant els mesos freds. En conseqüència, les instal·lacions
han de presentar suficients mesures d’aïllament per mantenir constants les
condicions tèrmiques interiors respecte l’exterior, minimitzant les pèrdues
tèrmiques.
El 30% de les instal·lacions avaluades presenten característiques a l’aïllament
susceptibles de ser millorades. D’aquesta forma s’aconseguiria un estalvi
estimat del 50% de l’energia tèrmica consumida, i períodes de recuperació
d’entre 1 i 2 anys (es considera un producció de 5 pollades l’any).
Propostes Estalvi energètic
(kWh/any) Estalvi emissions CO2 (t CO2/any)
Estalvi econòmic
(€/any)
Inversió (€/any)
16 874.807 867 41.613 96.515
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 37
6.2.- Instal·lació de radiadors PILOT
El radiador d’infraroig a gas PILOT incorpora un micropilot infraroig patentat
que assegura l’encesa del cremador principal sense la necessitat d’un
subministrament elèctric, eliminant així consums de combustible innecessaris.
Assajos de camp realitzats demostren estalvis de fins al 40% del combustible
respecte altres tecnologies de radiació o aire calent.
La millora en l’eficiència i l’estalvi energètic de combustible, permet amortitzar
la inversió aproximadament amb 4 o 5 pollades.
Els sistemes de control centralitzat o de zona pels radiadors PILOT permeten el
control de la temperatura de la nau mitjançant un ordinador central o un
termòstat d’ambient. Disposen d’un sistema de control automàtic ON/OFF. A
més, en cas de fallada elèctrica, hi ha disponible un capçal termostàtic mecànic
que reemplaça a l’actuador manual del quadre de control.
El 60% de les granges utilitzen radiadors d’infrarojos convencionals i un 24%
utilitzen calefactors d’aire. Així el 84% de les naus avaluades utilitzen
tecnologies susceptibles de ser millorades per d’altres amb una demanda
inferior de consum de combustible fòssil.
Els radiadors d’infrarojos d’alta eficiència amb micropilot tenen consums entorn
al 30% inferiors a les tecnologies esmentades, amb períodes de retorn
previstos de 1 i 2 anys (es considera un producció de 5 pollades l’any).
Tenint en compte doncs que els consums dels radiadors convencionals i els
calefactors d’aire representen el 76% del consum de l’energia tèrmica del
sector, uns 6.800 MWh/any, l’estalvi energètic assolible amb els radiadors
PILOT seria aproximadament d’uns 2.000 MWh/any, el que suposaria una
reducció en les emissions de diòxid de carboni de 1.967 tCO2/any.
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 38
6.3.- Substitució dels ventiladors monofàsics
Els ventiladors trifàsics tenen major eficiència energètica, millor factor de
potència i millor flux d’aire, que els ventiladors monofàsics.
- Característiques tècniques: Bàsicament, és degut a que per moure el mateix cabal d’aire, els ventiladors trifàsics consumeixen de l’ordre d’un 40% menys d’energia elèctrica.
Tipus Nº Cabal (m3/h) Cabal instal·lat
(m3/h) Consum per unitat (kW)
Consum total (kW)
Trifàsics 1 48.000 48.000 1,5 1,5
Monofàsic 6 8.000 48.000 0,36 2,16
Els programes de ventilació i renovació de l’aire interior de les naus mitjançant
la ventilació forçada, mantenen les condicions de temperatura i humitat interior,
tenint en compte la necessitat de renovació de l’aire. En aquest sentit, el
consum d’energia elèctrica en una granja d’engreix és del 40-50% respecte el
consum total d’electricitat.
En el cas de granges que utilitzen únicament ventiladors monofàsics, es poden
obtenir reduccions del consum al voltant del 10%.
Tenint en compte els estalvis econòmics assolibles i la inversió necessària, els
períodes de retorn previstos oscil·len entre els 2 i els 4 anys (es considera un
producció de 5 pollades l’any).
Propostes Estalvi energètic
(kWh/any)
Estalvi emissions
CO2 (t CO2/any)
Estalvi econòmic
(€/any)
Inversió (€/any)
33 370.000 366 36.347 85.331
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 39
6.4.- Substitució dels fluorescents amb balast convencional
Els fluorescents amb balast electrònic tenen major eficiència energètica, millor
factor de potència i millor flux lluminós, que els fluorescents amb balast
convencional.
L’estalvi radica en que s’ha eliminat el sistema d’arrencada convencional
(reactància, encebador i condensador de compensació), evitant també avaries
despeses de manteniment. A més, treballen a 30 kHz respecte els 50 kHz del
fluorescent convencional, proporcionant el mateix flux de llum. En
conseqüència, s’aconsegueix un estalvi entorn al 25%.
Les pèrdues per inducció són mínimes, i en conseqüència també les pèrdues
per Efecte Joule. A més, el corrent circula a alta freqüència (30 kHz) consumint
un 25% menys de corrent proporcionant el mateix flux lluminós. Així, el
rendiment de la làmpada augmenta un 25%.
Factor de potència = 1 (cos = 1).
Encesa instantània.
Efecte estroboscòpic inexistent (pampallugueig).
Absència de vibracions sonores i mecàniques.
Poca dissipació de calor, favorable en èpoques d’estiu si estan en locals
climatitzats. Ja que s’obté també estalvi energètic per la reducció de la
càrrega tèrmica.
La vida útil de la instal·lació (làmpada, lluminària, cablatge, etc) augmenta
entorn al 50%.
En el global de les granges avaluades, la il·luminació consumeix 400.000
kWh/any aproximadament. Aquesta energia elèctrica es distribueix de la
següent manera:
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 40
Consum kWh/any en il·luminació
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
300.000
350.000
Fluorescents Baix consum Incandescent VSAP VM
Gràfic 18: Consum elèctric segons el sistema d’il·luminació
El 75% del consum correspon a fluorescent de balast convencional. En aquest
sentit, es proposa la substitució per fluorescents amb balast electrònic.
Propostes Estalvi energètic
(kWh/any)
Estalvi emissions CO2
(t CO2/any)
Estalvi econòmic
(€/any)
Inversió (€/any)
50 75.565 74 7.862 47.888
Tot i que l’estalvi energètic és important, cal remarcar que el període de retorn
de la inversió prevista també és gran. Principalment degut a que el valor en
hores anuals de funcionament de l’enllumenat és relativament baix (entre 2.000
i 3.000 hores anuals segons el cas).
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 41
6.5.- Substitució de les bombetes incandescents
Les bombetes de baix consum, utilitzen la tecnologia dels fluorescents per a
generar llum amb un millor rendiment energètic que les bombetes
d'incandescència, però amb una aparença de bombeta.
La potència consumida per les bombetes d'incandescència domèstiques sol
variar entre els 40 W (poca llum) fins a 100 W (més llum), mentre que les de
baix consum consumeixen només entre 7 i 23 W i fan la mateixa llum que les
d'incandescència.
Taula d’equivalències:
Bombeta incandescent
Bombeta
baix consum
40 7
45 9
55 11
60 13
75 15
100 20
120 24
130 26
160 32
200 40
Característiques tècniques:
- Són fredes: la major part de l’energia que consumeixen la transformen en
llum, a diferència d’una bombeta incandescent que la meitat de l’energia
consumida es transforma en calor.
- Utilitza entre un 50 i 80% menys d’energia que una bombeta incandescent per
produir la mateixa llum.
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 42
- Tenen una vida aproximada entorn a les 8.000 hores de llum respecte a les
1.200 hores de llum que tenen les bombetes incandescents.
Així, les bombetes de baix consum respecte a les bombetes d’incandescència,
consumeixen menys energia per produir la mateixa llum (de l’ordre de 5
vegades menys) i tenen una vida més llarga (aproximadament 6 vegades més).
Són doncs més eficients i rendibles.
Per al cas de les naus avícoles s’aconsella la instal·lació de les bombetes
encapsulades:
- Evita l’acumulació de pols entremig dels tubs, per tant s’eviten també pèrdues
en el nivell d’il·luminació.
- Millor resistència a les possibles humitats originades a l’interior de la nau, ja
sigui durant el procés d’engreix o bé de neteja sanitària.
Pel que fa a la il·luminació amb bombetes incandescents, aquesta suposa un
consum aproximat de 25.023 kWh/any. El 3% del consum total en il·luminació.
La substitució per bombetes de baix consum, proporcionaria un estalvi
d’electricitat important per un període de recuperació molt curt, generalment de
6 mesos (es considera un producció de 5 pollades l’any).
Propostes Estalvi energètic
(kWh/any)
Estalvi emissions CO2
(t CO2/any)
Estalvi econòmic
(€/any)
Inversió (€/any)
8 20.957 21 2.096 689
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 43
6.6.- Substitució de làmpades de Vapor de Mercuri
Les làmpades de descàrrega emeten llum a través de l’excitació d’un gas
sotmès a descàrregues elèctriques entre 2 elèctrodes. En funció del gas
contingut a la làmpada i de la pressió a la que estigui sotmès es parlarà de
diferents tipus de làmpades, cadascuna d’elles amb les seves pròpies
característiques lluminoses.
Làmpades de vapor de mercuri a alta pressió
S’identifiquen per la llum blanca que proporcionen. Es basen en la descàrrega
de vapor de mercuri a alta pressió. No requereixen d’arrencador i funcionen a la
tensió de la xarxa amb l’ajuda d’un elèctrode auxiliar. Durant l’encesa, la tensió
de subministrament s’aplica entre els dos elèctrodes principals.
Làmpades de vapor de sodi a alta pressió (VSAP)
S’identifiquen per la llum taronja que proporcionen. No tenen pràcticament
emissió ultraviolada pel qual la seva eficiència és bastant elevada. Són idònies
per a aplicacions extensives i d’il·luminació exterior. Generalment, l’encesa
d’aquest tipus de làmpades es basa en la utilització d’un arrencador electrònic,
capaç de proporcionar impulsos de tensió de 2 – 4 KV.
Taula d’equivalències:
Potència
(W)
Flux lluminós
(lm)
Rendiment
(lm/W)
Vida útil
(h)
Tº de color
(K)
VM 125 6.300 50,40 12.000 3.500 – 4.200
VSAP 70 5.800 83 18.000 2.000 – 2.200
La substitució de les làmpades de Vapor de Mercuri per làmpades de Vapor de
Sodi Alta Pressió suposa estalvis energètics entorn al 44%.
______________________________________________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 44
Característiques més destacables:
Vida útil
(h)
Rendiment
(lm/W)
Tº de color
(K)
Rendiment
de color Avantatges Inconvenients Aplicacions
VM 8.000 36-59 3.500 – 4.500
40-45 i 60
· Llarga duració · Acceptable qualitat de color · Alta eficiència lluminosa · Flux lluminós important en potències elevades ·Gran varietat de potències
· Alta radiació UV · Flux lluminós no instantani · Depreciació del flux important · Reproducció cromàtica dolenta
· Enllumenat exterior · Enllumenat industrial · Aplicacions especials amb filtres UV
VSAP 12.000 45-138 2.000 – 2.200
20
· Molt bona eficàcia lluminosa ·Llarga duració · poca depreciació del flux · Possibilitat de reducció del flux
· Reproducció cromàtica dolenta · Estabilització instantània · Gran sensibilitat a sobretensions amb potències petites · Requereix equips especials per a re-enceses en calent
· Enllumenat exterior · Enllumenat industrial · Aplicacions en llocs de difícil accés
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 45
I en relació als pocs casos d’explotacions amb enllumenat exterior per
làmpades de Vapor de Mercuri (VM), és important destacar que tot i ser
consums petits respecte el total, només 8.000 kWh/any (2% del consum),
l’estalvi és aproximadament d’un 40%.
Propostes Estalvi energètic
(kWh/any)
Estalvi emissions CO2
(t CO2/any)
Estalvi econòmic
(€/any)
Inversió (€/any)
3 3.213 3 323 418
______________________________________________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 46
Així, l’estalvi i la inversió total tenint en compte totes les propostes de millora, es mostren a la taula següent:
Proposta Nombre Estalvi energètic
(kWh/any) Estalvi emissions CO2
(t CO2/any) Estalvi econòmic
(€/any) Inversió (€/any)
Retorn (mesos)
Balast electrònic 50 75.565 74 7.862 47.888 73
Bombetes baix consum 8 20.957 21 2.151 689 4
Làmpades VSAP 3 3.213 3 323 418 16
Ventiladors trifàsics 33 372.660 366 36.347 85.331 28
Millora d’aïllaments 16 874.807 867 41.613 96.515 28
Radiadors PILOT 46 Veure apartat 5.2
Caldera de biomassa 37 - - 233.342 2.297.000 118
TOTAL 193 1.347.202 1.331 321.638 2.527.841 -
______________________________________________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 47
Quantificació dels estalvis promitjos per proposta:
Proposta Estalvi energètic
promig (kWh/any)
Estalvi promig en emissions CO2
(t CO2/any)
Estalvi econòmic promig (€/any)
Inversió promig (€/any)
Balast electrònic 1.511 1,48 157 958
Bombetes baix consum 2.620 3 269 86
Làmpades VSAP 1.071 1,00 108 139
Ventiladors trifàsics 11.293 11 1.101 2.586
Millora d’aïllaments 54.675 54 2.601 6.032
Radiadors PILOT Veure apartat 5.2
Caldera de biomassa - - 6.307 62.081
Cal tenir en compte que les dimensions de les instal·lacions són força variables i en conseqüència, també ho són els estalvis
assolibles entre les diferents explotacions.
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 48
48
D’altra banda, des del punt de vista de la rendibilitat, cal fixar-se en la proposta
de canvi de bombetes incandescents per bombetes de baix consum, que
suposa un estalvi important amb una recuperació molt ràpida com s’aprecia al
gràfic 21. Importants també són els estalvis en la millora dels aïllaments,
ventiladors trifàsics i làmpades de VSAP, amb períodes de retorn acceptables.
1,58
30,4
2
7,69
4,37
9,06
0,16
3,12
0,77
0,43
0,43
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
Balast
electrònic
Bombetes
baix consum
Làmpades
VSAP
Ventiladors
trifàsics
Millora
d’aïllaments
Esltavi kwh / € invertit Estalvi € / € invertit
Gràfic 19: Estalvi energètic i econòmic per € d’inversió
Períodes de retorn promig per proposta (mesos)
0
20
40
60
80
100
120
140
160
Balas
t ele
ctrò
nic
Bombe
tes ba
ix c
onsu
m
Làm
pade
s VS
AP
Ventilad
ors
trifà
sics
Millo
ra d
’aïllam
ents
Rad
iado
rs P
ILOT
Calde
ra d
e biom
assa
Gràfic 20: Períodes de retorn promig per proposta
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 49
49
6.7.- Resultats per tipus d’activitat
En el cas del subsector d’engreix, que representa el 82% de les explotacions
avaluades, l’estalvi assolible derivat de les propostes seria el següent:
Proposta Nº Estalvi promig per proposta (kWh/any)
Estalvi energètic (kWh/any)
Estalvi emissions CO2
(t CO2/any)
Estalvi econòmic
(€/any)
Inversió (€/any)
Balast electrònic
39 1.462 57.009 56 5.944 35.917
Bombetes baix
consum 8 2.620 20.957 21 2.151 689
Làmpades VSAP
2 465 929 1 94 210
Ventiladors trifàsics
31 11.874 368.082 362 35.907 83.881
Millora d’aïllaments
16 54.675 874.807 867 41.613 96.515
Radiadors PILOT
Veure apartat 4.2
Caldera de biomassa
37 - - - 233.342 2.297.000
Es destaca altra vegada l’important estalvi assolible, tenint en compte la
recuperació de la inversió, en el cas de bombetes de baix consum, millora
d’aïllaments i ventiladors trifàsics.
____________________________________________________________________
Estudi final d’avaluació energètica 50
50
Respecte a la proposta de substitució de balastos, realitzada per a tots els
subsectors, s’obté un major estalvi promig als subsectors d’incubació i
reproductores ja que les hores d’utilització de la il·luminació és més important.
Proposta Nº
Estalvi promig per proposta
(kWh/any)
Estalvi energètic (kWh/any)
Estalvi emissions
CO2 (t CO2/any)
Estalvi econòmic
(€/any)
Inversió (€/any)
Engreix 39 1.462 57.009 56 5.944 35.917
Posta 4 498 1.993 2 212 1.407
Incubació 2 3.082 6.164 6 636 2.257
Reproductores 3 2.635 7.905 8 825 6.568
Recria 2 1.247 2.494 2 245 1.739
Respecte a la proposta de substitució de ventiladors, als subsectors d’engreix i
reproductores, s’obté un major estalvi energètic en l’engreix degut a que les
necessitats de ventilació són majors i per tant també les hores de funcionament
dels equips:
Proposta Nº
Estalvi promig per proposta
(kWh/any)
Estalvi energètic (kWh/any)
Estalvi emissions
CO2 (t CO2/any)
Estalvi econòmic
(€/any)
Inversió (€/any)
Engreix 31 11.874 368.082 362 35.907 83.881
Reproductores 2 2.289 4.578 5 440 1.450
top related