projecte invents
Post on 25-Jun-2015
1.239 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
2n trimestre 4t i 5è de Primària.
Escola ELS ALOCS. Vilassar de Mar
Invents, tot un món per explorar
Un invent és un disposi-u o tècnica nova. Una pregunta que tot sovint es fa la societat és: "Quines condicions condueixen al desenvolupament d'un invent?".
Al llarg del trimestre hem fet aproximacions als grans invents:
La roda El submarí L’electricitat El llenguatge morse El telèfon El paracaigudes
D’aquestes propostes hem invesFgat qui van ser els personatges inventors i hem fet diverses acFvitats experimentals.
LA RODA
La roda és una peça mecànica circular que gira al voltant d'un eix. Pot ser considerada una màquina simple, i forma part del conjunt denominat elements de màquines.
És un dels invents fonamentals en la Història de la humanitat, per la seva gran uFlitat en l'elaboració de terrissa, en el transport terrestre, i com a component fonamental de diverses màquines. El coneixement del seu origen es perd en el temps, i els seus múlFples usos han estat essencials en el desenvolupament del progrés humà
Molts dels grans invents com els mitjans de transport necessiten de la roda, desenvolupada a través dels mitjans de transport: carros, bicicletes, cotxes, avions, trens,… i que han anat evolucionant al llarg del temps.
EL SUBMARÍ
JULES VERNE
Jules Verne, en el seu gran llibre: Vint mil llegües de viatge submarí ja va crear en la ficció una nau que podia submergir-se: El Nautilus
http://www.xtec.cat/~pbernat/Verne, Jules Verne/biografia.htm http://www.xtec.cat/~PBERNAT/Verne, Jules Verne/nautilus.htm
NARCÍS MONTURIOL
Monturiol va néixer a Figueres (Alt Empordà), en el si d'una família de menestrals (el seu pare era boter). El 1858 presentà el seu projecte Ftulat l’ IcZneo o vaixell-‐peix. El seu primer submarí, l'IcZneo i, va ser avarat al port de Barcelona el 28 de juny de 1859. El primer viatge Fngué lloc el 23 de setembre d'aquell any, al mateix port de Barcelona. Davant de molt públic , entre el qual hi havia accionistes, autoritats de la marina i la premsa, va aconseguir fer navegar el vaixell completament sumergit durant dues hores i vint minuts, i fer-‐lo tornar a la superacie.
ISAAC PERAL
Isaac Peral fou un cienZfic i marí murcià nascut a Cartagena el 1 de juny de 1851 i mort a Berlín el 22 de maig de 1895, inventor del submarí Peral (1885), primer submarí de la història que podia ser uFlitzat amb finalitats militars ja que disposava del mateix sistema de llançament de torpedes que incorporen els submarins moderns.
Els primers dissenys de submarins i desenvolupament
Leonardo da Vinci va esbossar un submarí primiFu en 1515, i el 1578, William Bourne elaborar el primer disseny d'una nau submergible. En 1620, el submarí primer èxit va ser construït per Cornelius Drebbel i provat al riu Tàmesi, on va completar un viatge de tres hores.
La tortuga, submarí experimental de David Bushnell,
Com fer un submarí senzill extret del bloc de Florenci Salesas
MATERIALS
a) dues xeringues iguals (sense l’agulla), les més grosses que pugueu trobar. b) una goma elàsFca normal i corrent. c) una clau de bicicleta hexagonal, de les que tenen forma d’ela. d) un tub de goma tan llarg com vulgueu. Recomanem que sigui el més flexible possible i que els seus extrems s’adapFn perfectament a la sorFda de les dues xeringues.
Si ja els teniu, anem per feina: 1) Fixeu la clau de bicicleta al llarg del tub d’una de les xeringues amb l’ajut de la goma elàsFca. Feu que la part curta de l’ela miri cap avall, perpendicular al tub. Aquesta xeringa farà el paper de submarí i la clau serà alhora el llast i la quilla. És important que la part que pesa més esFgui davant, prop la sorFda de l’aire, per contrarestar el pes que farà l’èmbol quan surF. El pes de la clau manFndrà la nau estable en tot moment.
2) Tanqueu l’èmbol de la xeringa-‐submarí del tot, fins que no quedi gens d’aire dins el tub. Després cal omplir d’aire l’altra xeringa, fins que el seu èmbol esFgui el màxim d’obert. Aquesta segona xeringa serà el “comandament a distància”.
3) Sense tocar per res els nivells d’aire requerits a l’apartat 2, cal introduir els dos extrems del tub de goma als orificis d’entrada de cada xeringa. Ara sí que ja podem dir que el nostre submarí està acabat i preparat per a fer immersions.
Els elements que aquí hem proposat són els mínims per a construir un submarí d’una manera senzilla. Si voleu, podeu subsFtuir-‐los per d’altres de més sofisFcats (per exemple, canviar la clau de bicicleta per algun altre objecte metàl·∙lic, sempre que Fngui un pes que pugui ser aixecat per l’aire que omplirà la nau), així com pintar i decorar el casc al vostre gust, afegint-‐hi periscopis, tripulació o qualsevol altre detall decoraFu que la vostra imaginació et suggereixi.
Funcionament del submarí:
Submergiu la xeringa-‐submarí dins el recipient ple d’aigua que preferiu o Fngueu a mà (un cub, una banyera, una piscina, el mar, etc.). Si heu distribuït l’aire com hem dit a l’apartat 3, la xeringa-‐submarí anirà a petar directament al fons del recipient. Al pitjar l’èmbol de la xeringa-‐comandament a distància, fins a buidar-‐la del tot d’aire, omplireu l’interior de la xeringa-‐submarí, acció que farà que aquesta emergeixi fins la superacie.
Podeu repeFr l’operació tants cops com vulgueu, controlant molt fàcilment amb la vostra mà la profunditat de cada immersió, segons l’aire que aneu expel·∙lint o aspirant amb la xeringa-‐comandament a distància. A la part exterior del tub d’aquesta xeringa podeu apuntar amb un retolador permanent les cotes de profunditat a les que hagiu portat la xeringa submarí. D’aquesta manera podreu repeFr les distàncies de les immersions amb una precisió sorprenent.
Thomas Edison, el geni que ens va il · luminar amb els seus invents���
Va passar un dia exactament igual que aquest, però fa més de 100 anys. Va ser el 21 d'octubre de 1879. Llavors a Thomas Alva Edison se li va encendre la prodigiosa bombeta que tenia al cervell i va inventar el llum elèctrica. Així, com qui no vol la cosa. Total, ja portava creats diversos artefactes en aquell temps. ���
Nascut a Milà (Ohio) l'11 de febrer de 1847, el petit Edison era un xaval bastant difícil. Com molts altres nens superposats, ell s'avorria tremendament a classe i, clar, les seves notes solien estar molt per sota de la mitjana. La seva desídia arribava fins a tal punt que el seu professor va arribar a expulsar-lo del col · legi tres vegades, perquè el considerava una mica endarrerit per la seva edat. ���
Davant aquest panorama, la senyora Edison, que havia estat mestra d'escola, va decidir prendre les regnes de l'assumpte. Ella mateixa es va fer càrrec de la seva educació. En lloc de sotmetre al seu fill a insuportables sessions d'apunts i operacions matemàtiques, la mare de Thomas es va dedicar a fomentar en el seu fill una gran qualitat: la de la curiositat. Quan acabava de fer els 10 anys, el petit Edison va començar a experimentar en un petit laboratori. Allí va aprendre de primera mà els fonaments de la física i la química. En un tres i no res, Thomas va construir un telègraf domèstic com qui es prepara un entrepà de pernil.���
CIRCUÏT ELÈCTRIC
Preparació
Material
Cable, pila (de voltatge compatible amb la bombeta), bombeta, suport per a la bombeta, dos clips, alicates, tornavís, cartró, clips per subjectar papers.
Instruccions
Primer, traieu el material aïllant de l'extrem dels tres cables amb l'ajut d'unes alicates i uniu-‐los fortament (això pot estar preparat pel professor). Enrosqueu la bombeta en el suport per a bombetes. Retalleu un tros de cartró d'una mida aproximada de 3 x 5 cm que serveixi d'endoll. A conFnuació, un dels nens ha d’unir un extrem del cable a un dels pols de la bateria. L'extrem que no està recobert ha de tocar el pol de la bateria mentre l'altre s'enrosca al suport per a la bombeta. Un dels extrems del segon cable s'enrosca a l'altre costat del suport per a la bombeta, mentre que l'altre s'enrosca al voltant d'un clip per subjectar papers, amb què es perfora el cartró a manera d'endoll. Un dels extrems del tercer cable s’ha d’unir a l'altre pol de la bateria i l'altre s'ha d’enroscar de nou a l'altre clip per subjectar papers. Abans de perforar el cartró amb el clip cal posar-‐ne un altre sota. El clip serveix d'endoll. El circuit elèctric funciona!
Explicació cien8fica
El corrent elèctric només flueix quan circula des d'un pol de la bateria (pol negaFu) a l'altre (pol posiFu). L'electricitat està composta per peFtes parZcules que reben el nom d'electrons: la bateria els posa en moviment tan aviat com es tanca el circuit elèctric. Comentari: tots els metalls són conductors de l'electricitat.
Fem diversos aparells que ens introdueixen a crear circuïts elèctrics.
Algunes mostres de càmares de fotografiar amb flash
EL LLENGUATGE MORSE
La Marta ha fet el circuït elèctric amb llenguatge Morse.
Samuel Finley Breese Morse, 1840
Samuel Finley Breese Morse (27 d’27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova York) fou un nord-americà Inventor del telègraf. Durant els seus anys d'estudiant va descobrir una certa vocació per la pintura i va decidir dedicar-se a ella, però també se sentia atret pels recents descobriments i experiment sobre l'electricitat.
EL TELÈFON
Alexander Graham Bell, asic i inventor, va néixer el 3 de març de 1847 a Edimburg (Escòcia) i va estudiar a les Universitats d'Edimburg i Londres. Va emigrar al Canadà l'any 1870 i va arribar als Estats Units l'any 1871.Als Estats Units va començar a donar classes per sord-‐muts divulgant el sistema anomenat llenguatge visible. Aquest sistema havia estat desenvolupat pel seu pare, l'educador escocès Alexander Melville Bell. L'any 1872, A. G. Bell va fundar una escola per a sord-‐muts a Boston (Massachuseus). Des dels 18 anys, Bell havia treballat sobre la idea de la transmissió de la parla.
Alexander Graham Bell és recordat per haver inventat el telèfon, tot i que en realitat no el va inventar, sinó que el va fer públic. Va ser el 10 de març de l'any 1876 que va provar definiFvament amb èxit els experiments que estava realitzant i així va néixer: el telèfon.
ALEXANDER GRAHAM BELL
Fem un telèfon senzill. Parlem de l‘evolució, de les avantatges de la comunicació i desenvolupament del telèfon.
El paracaigudisme es remunta a l'etern somni de l'home de volar. Al principi l’utilitzaven els antics xinesos per saltar d’altes torres. A occident va ser el gran geni italià del segle XVI Leonardo da Vinci, qui el va dissenyar, així com tants altres grans invents rellevants desenvolupats posteriorment a la seva època. Va ser al segle XX quan es van anar perfeccionant i millorant.
EL PARACAÏGUDES
Dibuix de Leonardo da Vinci del seu projecte del paracaigudes
Fem un paracaigudes
març 2012
top related