presentació cuina grega
Post on 30-Jul-2015
1.434 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1. CUINA GREGA 2. EL PA, MAZE,TIPUS DE PA
- La maze, (pa fet amb ordi) constitua la base de l'alimentaci. El pa de blat(artos) shavia de reservar pels dies festius.
- Hi hahaviamolts tipus de pa: Pa de motlle: keibanitos, pa de llet: steptice(pa trenat), blosmilus (quadriculat), daraton (pa sense llevat) es feia servirde plat, almogee, (pa de camp), phaios (pa moreno, poc refinat), syncomiste (pa negre de farina de s gol), chondrite, (pa despelta)i semidalete, (pa de farina flor, msrefinat).
3. PASTISSOS
- El plakon, (pastis), era una espcie de galeta de farina de civada, pastada amb formatge blanc, endolit amb mel i especiat.
- Molts pastissos es menjaven en ocasions especials: al teatre o a les festes religioses:
- Els muloi de Siracusa: ofrenes a la fertilitat
- Els oriets de Diakonon: ofrenes a artemisa, deessa de la lluna
- Els Kribans: ofrenes a Afodita, deessa de l'amor
- Tamb es feien pastissos de formatge, bunyols, i el Thyron, espcie de puding angls
4. Fruites i llegums
- Les verdures i llegums, (cols, cebes, llenties, faves), les feien en sopa, bullides o en pur, (etnos). Les condimentaven amb oli d'oliva, vinagre, gron, (salsa de peix) i herbes
- Les olives es feien servir com a guarnici, crues o adobades
- Els fruits, frescos o secs, es menjaven a les postres. Sn principalment figues, magranes, nous i avellanes.
- En aperitiu es consumeixen figues seques junt amb el vi i acompanyades sovint de castanyes, cigrons o faves torrades
0 5. Carn i peix
- En el camp es cacen petites aus i llebres .
- Es crien pollastres i oques. Avegades hi ha ramaderia de cabres, porcs i bens.
- A la ciutat la carn s igual de cara que les verdures
- Els espartans menjaven principalment ragut de porc: sopa de porc, sal, vinagre i sang.
- Al litoral menjaven peix fresc i fruits de mar. Les sardines i les anxoves formen part de la nutrici habitual dels ateneses, tant fresques com salades.
6. OUS I FORMATGE
- Els grecs criaven guatlles i gallines, en part pels ous. Es menjaven durs o passats per aigua. Tamb es feien servir per en l'elaboraci d'alguns plats
- La llet era beguda pels camperols
- El iogurt es menjava com a dol
- El formatge turos de cabra o dovella era un aliment bsic sol o acompanyat de mel o llegums.
7. BEGUDES
- L'aigua era reconeguda com a nutritiva.
- Els grecs qualificaven l'aigua de: pesada, seca, cida, dola, dura o forta, etc.
- Es beu tamb correntment llet de cabra i hidromiel.
- Agradable com la mel, l'aigua de la font
- PNDARO
8. EL VI
- El vi era vinificat tant en negre com en rosat i en blanc.
- Hi havia tot tipus de produccions des de grans collites fins a vi baralls lleuger, aclarit amb l'aigua del residu de les pells del ram i barrejat amb psits, reservat a la consumici personal del productor.
- Els grecs aromatitzaven el vi amb mel, canyella, farigola, etc. En ocasions es barrejavaamb perfum. Tamb es coneixia el vi cuit i el vi dol.
9. EL VI
- El recipient a on es prenia el vi (copa) es deia kylix.
- S'atribuen al vi virtuts medicinals sorprenents fora de les aplicacions teraputiques. La societat grega reprovava la consumici de vi per les dones, excepte a la ciutat d'Esparta.
- Els grecs emmagatzemaven el vi en unes grans gerres de terracota anomenades Pithoi i posteriorment ho traspassaven a les mfores
- Els grans crus portaven segells del productor.Aix ser la base de les denominacions d'origen controlades actuals.
10. EL KYKEON
- El kykeon s una barreja entre la beguda i laliment composta d'aigua, farina d'ordi i menta
- Era una beguda molt popular sobretot en el camp reputada per les seves virtuts digestives.
11. ELS BANQUETS
- Un dels entreteniments preferits dels grecs eren els banquets (syimpsion), ms literalment reuni de bevedors.
- Els convidats disposaven de divans (klinai) idunes taules baixes per dipositar el menjar i els jocs de taula.
- Un dels convidats era elegit el rei del banquet i s'encarregava d'indicar als esclaus la proporci entre el vi i l'aigua en la preparaci de la beguda.
- Els banquets estaven estrictament reservats als homes, a excepci de les ballarines i de les cortesanes.
- El banquet era un element essencial de la sociabilitat grega .
12. GOLAFRES, GOURMETS I CUINERS
- En les poques arcaica i clssica, la frugalitat va anar erigida en virtut.
- Des de l'poca clssica s'esmenta ja a especialistes de l'art culinari. Cada vegada ms, els grecs es presentaven com a gourmets
- En l'poca hellenstica i desprs romana, els grecs, al menys els rics, ja no es mostren ms austers.
- Durant la ltima poca de Grcia ,els grecs no tenien gastronmicament res per envejar als romans.
13. EL VEGETARIANISME EN EL MON GREC
- Dos corrents religioses gregues, l'orfisme i el pitagorisme, van proposar un mode de vida diferent, fundats en la idea de la puresa i purificaci, (en grec ktharsis)
- El vegetarianisme era un element central de la creena en la transmigraci de l'nima: no podien garantir que l'animal, llest per ser matat, no abrigus l'nima d'un sser hum.
- Desprs, el vegetarianisme i la idea de puresa queden estretament associats, i acompanyats sovint per una abstinncia sexual.
top related