planificació lingüística

Planificació lingüística

2n de BatxilleratIES Llorenç Garcias i FontAutor: Josep Arias

Tipologies de planificacióMonolingüisme

Protecció de les minories

Autonomia lingüística

Federalisme lingüístic

Bilingüisme institucional

Casos especials

MONOLINGÜISME Són estats que només tenen una llengua oficial (estigui establerta

per la constitució o no) i mantenen amb les altres llengües una actitud de passivitat o engeguen una estratègia de substitució.

Portugal

Alemanya

Grècia

Itàlia

França

PORTUGALLa llengua oficial és el portuguès (de

facto)

Miranda do Douro

Hi està reconegut el mirandès (única varietat de l’asturlleonès que té algun reconeixement oficial)

Llei 7/99, de 29 de gener de la República Portuguesa

Per ampliar: http://www.youtube.com/watch?v=3SIv2sF5jOM

ALEMANYA

La llengua oficial

de facto és l’alemany

Minories lingüístiques

Sòrab (100.000 parlants)

Danès (per veïnatge)

Frisó

GRÈCIALa República Hel·lènica es va dotar (1974) d’una

constitució, redactada de bell nou arran de la «dictadura dels coronels» (1967-1974)

El grec és llengua oficial de facto, més en concret la varietat anomenada «demòtic», establert per llei sotsconstitucional per a l’ús en l’ensenyament i en l’administració, més aviat per barrar l’ús de la «katharèvusa» que no pas un altre idioma estranger, atès que el 99% de la població grega és hel·lenòfona. (Arias 2011: 37)

Llengües de les minories ètniques: turc, pomac, macedoni

ITÀLIA

L’itàlia és la llengua oficial de la República Italiana.

L’italià estàndard es basa en la varietat toscana

Multitud de llengües regionals amb alguns drets

Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell

d'esquema Tercer nivell

d'esquema Quart nivell

d'esquema Cinquè

nivell d'esquema

Sisè nivell d'esquema

Setè nivell d'esquema

Vuitè nivell d'esquema

Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

ITÀLIA

CATALÀ ALEMANY A la comuna de l'Alguer, també

anomenat alguerès.

No és oficial, però rep un suport privat gens menyspreable i el govern municipal té alguns serveis disponibles en català.

http://www.comune.alghero.ss.it/

http://www.alguer.cat

Majoritari al Tirol del Sud, regió antigament austro-hongaresa i ocupada pels italians després del col·lapse. Capital: Bozen (Bolzano). També s'hi parla ladí.

http://www.provinz.bz.it/default_lang.htm

FRANÇAEl francès és la llengua oficial

de la República Francesa (des de 1992).

Multitud de llengües regionals amb drets testimonials

L’Estat francès no ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries

Exemple paradigmàtic de marginació de les llengües no oficials.

Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell

d'esquema Tercer nivell

d'esquema Quart nivell d'esquema

Cinquè nivell d'esquema

Sisè nivell d'esquema

Setè nivell d'esquema

Vuitè nivell d'esquema

Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

França

OCCITÀHe pogut observar un cert orgull

d'identitat occitana, que, com passa a Catalunya Nord amb el català, no arriba a quallar en una presència pública de la llengua occitana, que, a voltes, no deixa de ser un element folklòric més...

Pere MAYANS

Presència escassa.

Queden pocs parlants d’una llengua un temps esplendorosa.

Plaça de la Daurada, a Tolosa

Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell

d'esquema Tercer nivell

d'esquema Quart nivell

d'esquema Cinquè

nivell d'esquema

Sisè nivell d'esquema

Setè nivell d'esquema

Vuitè nivell d'esquema

Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

FRANÇA

BRETÓ ALSACIÀLlengua cèltica de la

BretanyaLlengua d’Alsàcia,

territori conquerit als alemanys arran de la Guerra francoprussiana de 1870.

Ciutat més rellevant: Estrasburg

Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell

d'esquema Tercer nivell

d'esquema Quart nivell

d'esquema Cinquè

nivell d'esquema

Sisè nivell d'esquema

Setè nivell d'esquema

Vuitè nivell d'esquema

Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

FRANÇA

BASC CORS Parlat a Iparralde o País Basc del

Nord.

Ensenyat només a l’escola privades (ikastola)

Llengua de Còrsega, varietat provinent de l’itàlia, avui sota la influència del francès.

Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell

d'esquema Tercer nivell

d'esquema Quart nivell d'esquema

Cinquè nivell d'esquema

Sisè nivell d'esquema

Setè nivell d'esquema

Vuitè nivell d'esquema

Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

França

CATALÀFrança va aconseguir la sobirania de la Catalunya Nord arran del Tractat dels Pirineus (1659)

Francesització intensa, especialment després de la Segona Guerra Mundial

S'ensenya només a les Bressoles (escoles privades)

Autors nord-catalans actius

Joan Lluís LLUÍS. Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos

Joan-Daniel BEZSONOFF. La guerra dels cornuts

PROTECCIÓ DE LES MINORIES Són estats que només tenen una llengua oficial. No obstant això,

els estats estableixen mecanismes de promoció dels drets de les minories lingüístiques

Podem incloure dos estats

Regne Unit

Països Baixos

REGNE UNITLa llengua oficial i majoritària

és l’anglès

Minories lingüístiques

A Escòcia: el gaèlic i l'scots

A Gal·les: el gal·lès

A l'Ulster: gaèlic

A Cornualla: el còrnic (residual)

A l'illa de Mann: el manx (residual)

Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell

d'esquema Tercer nivell

d'esquema Quart nivell

d'esquema Cinquè

nivell d'esquema

Sisè nivell d'esquema

Setè nivell d'esquema

Vuitè nivell d'esquema

Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

REGNE UNIT

ESCÒCIAGAÈLIC ESCOCÈS

Llengua cèltica

http://www.youtube.com/watch?v=7rcOrg6k630

SCOTS

Llengua germànica

Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell

d'esquema Tercer nivell

d'esquema Quart nivell

d'esquema Cinquè

nivell d'esquema

Sisè nivell d'esquema

Setè nivell d'esquema

Vuitè nivell d'esquema

Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

REGNE UNIT

GAL·LESGAL·LÈS

Llengua cèltica. Promoguda pel govern autònom del País de Gal·les

http://www.direct.gov.uk/en/index.htm

http://wales.gov.uk/?lang=en

PAÏSOS BAIXOSLa llengua

oficial i majoritària és el neerlandès

Minories lingüístiques

Frisó

AUTONOMIA LINGÜÍSTICA Encabim l'Estat espanyol dins aquesta categoria.

El castellà és la llengua oficial de tot l'Estat

No obstant això, les Comunitats Autònomes poden establir un segon idioma com a oficial. Segons els Estatuts d'Autonomia vigents, els idiomes cooficials són:

GALLEC: a Galícia

BASC: al País Basc i a Navarra

CATALÀ: a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears

FEDERALISME LINGÜÍSTIC Estats amb més d'un idioma oficial. Es regeixen pel principi de

territorialitat

A cada un dels territoris hi ha una única llengua oficial. Són els casos de:

SUÏSSA

BÈLGICA

SUÏSSALlengües oficials: alemany,

francès i italià

Les institucions federals usaran els tres idiomes, però cada cantó és lliure de triar els idiomes

Distribució desigual

Mitjans de comunicació territorials en cada idioma

www.parlament.ch

BÈLGICALlengües oficials: neerlandès

(60%), francès (40%) i alemany (0,7%)

Les institucions federals poden usar els tres idiomes, però a cada territori només és oficial un idioma.

Els belgues viuen d'esquena. El rei com a nexe.

Els mitjans públics i l'educació són competència de les comunitats lingüístiques

www.belgium.be

BILINGÜISME INSTITUCIONAL Estats amb més d'un idioma oficial. Es regeixen pel principi de

personalitat

Els diferents idiomes són oficials a tot el país. La persona és qui tria com vol rebre els serveis. Hi incloem:

FINLÀNDIA

REPÚBLICA D'IRLANDA

LUXEMBURG

FINLÀNDIA Llengües nacionals: finès i suec

El finès és majoritari, però hi ha una minoria (5,5%) de parla sueca

Els municipis poden ser monolingües en finès, bilingües o monolingües en suec. Hi ha una llei que ho regula

Els parlants de suec tenen el dret a rebre serveis en el seu idioma

Altres minories: careliana i lapona

www.government.fi

REPÚBLICA D'IRLANDA

Constitució 1937, Article 8:

1. L'idioma irlandès, com a llengua nacional és el primer idioma oficial.

2. L'idioma anglès és reconeguda com una segona llengua oficial.

www.gov.ie Llengües oficials: anglès i

gaèlic irlandès

El gaèlic atorga identitat, però el seu ús és cerimonial i minoritari

Indicacions bilingües a l'aeroport de Dublín

Percentatge de parlants de gaèlic irlandès per regió

LUXEMBURG Llengües oficials: alemany,

francès i luxemburguès (varietat local de l'alemany)

Com que no es pot dir que hi hagi zones de cada idioma, es regeixen pel principi de personalitat.

Art. 3. Llengües administratives i judicialsEn matèria administrativa, contenciosos i no contenciosos, i en matèria judicial, es pot fer ús del francès, alemany

o el luxemburguès, sense perjudici de les disposicions especials certs temes.

Art. 4. Les sol·licituds d'administracióQuan una sol·licitud està escrita en luxemburguès, francès o alemany, l'administració ha d'utilitzar, sempre que

sigui possible, per a la seva resposta la llengua escollida pel sol·licitant.

Llei de 24 de febrer de 1984 de règim de les llengües

Article 1. La llengua nacionalL'idioma nacional de Luxemburg és el luxemburguès.

Article 2. Llenguatge de la legislacióEls actes legislatius i reglaments d'aplicació s'escriuen en francès. Quan els actes legislatius i reglamentaris són

CASOS ESPECIALS En aquest apartat, tractarem uns països que tenen unes

particularitats que no caben en els apartats que hem tractat anteriorment.

Polònia i el polonès

Israel i l'hebreu

El francès al Canadà. El cas del Quebec

POLÒNIA Després de segles repartits entre molts estats, va aconseguir

constituir-se com a Estat l'any 1919. L'estat els permet recuperar llengua i cultura, elements unificadors de la nació polonesa.

“La nació és la suma dels parlants de l'idioma nacional”

ISRAEL Després de segles i segles de diàspora i repressió, la llengua dels

jueus, l'hebreu, només va substitir com a llengua de litúrgia, en el seu lloc, els jueus parlaven diverses llengües o sociolectes d'altres llengües (ex.: sefardí, yíddish...)

1880: Elieyer BEN-YEHUDA > normativització de l'hebreu modern. És un procés artificial.

1922: Llengua oficial dels jueus de Palestina (protectorat britànic

1948: creació de l'Estat d'Israel > consolidació de la normalització de l'hebreu

CANADÀ Dues llengües oficials a nivell federal: anglès i francès

De les 10 províncies:

8 són anglòfones

1 és bilingüe (Nova Brunswick)

1 és francòfona (Quebec)

CANADÀ (nivell federal) Si hi ha una minoria de l'altra llengua que no és oficial a la

província, té dret a rebre uns serveis determinats (educació, justícia, etc.)

Els serveis públics solen oferir-se en dos idiomes. Per exemple:

Mitjans: La corporació pública (CBC/Radio-Canada) té dos canals disponibles arreu del Canadà: un en anglès i un en francès

QUEBEC País dels colons francesos del Canadà

La posterior dominació britànica portà al francès a ser una llengua minoritzada

Anys 60 > Revolució tranquil·la, canvis polítics que provocaren uns canvis legislatius en favor de la llengua francesa

1977: Charte de la langue française > Francès única llengua oficial a la província

Les empreses han de complir uns requisits lingüístics: certificat de francesització

La llengua francesa és la llengua hegemònica al Quebec (95% d'ús)

El francès al Canadà Enllaços d'interès

www.cbc.ca / www.radio-canada.ca

www.canada.gc.ca http://www.radio-canada.ca/audio-video/pop.shtml#urlMedia=http://www.radio-

canada.ca/Medianet/2010/CBFT/Telejournal201006082200.asx

http://ves.cat/a0qK

El francès al Canadà Enllaços d'interès

www.cbc.ca / www.radio-canada.ca

www.canada.gc.ca http://www.radio-canada.ca/audio-video/pop.shtml#urlMedia=http://www.radio-

canada.ca/Medianet/2010/CBFT/Telejournal201006082200.asx

http://ves.cat/a0qK

El francès al Canadà (una petita broma)

Sèrie The Simpsons (Temp. 16, cap. 6)

Acció: Winnipeg (ciutat anglòfona)

Dos advocats d'ofici: un d'anglòfon i un de francòfon:

-Hem requisat el seu cotxe i tot allò el contenia

-Nous avons requisé votre voiture et ce contenu

-Teniu permís per deixar el Canadà, però no per tornar-hi a entrar

-Vous avez le permis de quitter le Canada, mais vous n'avez plus le droit de rééntrer

-Sóc un gras francès idiota

-Je suis un grand gros... Eh!

Fonts i bibliografia emprada

Mapa de Portugal http://commons.wikimedia.org/wiki/File:LocalMirandaDoDouro.svg

Llengües d'Alemanya http://freelanguage.org/files/german-speaking-world-map.png

Llengües d'Itàlia http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Languages_spoken_in_Italy.svg

Llengües de França http://fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Langues_de_la_France.svg

Place de la Daurade http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tolosa_senhalizacion_bilingue.jpg

Senyalització bretó http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Road_signs_bilingual_Breton_in_Quimper.jpg

Senyalització cors http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Corse_signalisation.jpg

Senyalització basc http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Saint-P%C3%A9e-sur-Nivelle_panneau_bilingue_2.jpg

Catalogne libre http://www.miquelsi.net/gallery3/index.php/altres/img_0147

Perpignan-Perpinyà http://www.iespuntadelverde.org/pv/index.php?option=com_content&task=view&id=258

Alguer-Unitat de la llengua http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Unitat_de_la_llengua_Alghero.jpg

Fonts i bibliografia emprada

Llengües UK-RI http://en.wikipedia.org/wiki/File:Selected_languages_and_accents_of_the_british_isles2_rjl.jpg

Welcome to Cornwall http://www.telegraph.co.uk/culture/culturenews/8189562/British-languages-in-danger-of-dying-out-a-short-glossary.html

Gaèlicescocès http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:ScotlandGaelic2001.gif

Llengües de Suïssa http://fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Sprachen_CH_2000_fr.png

Llengües de Bèlgica http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Communities_of_Belgium.svg

Suec Finlàndia http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Svenskfinland_municipalities_2008.png

Percentatge parlants irlandès http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cainteoir%C3%AD_Gaeilge_-_Irish_Speakers.png

Aeroport de Dublín http://nineteenthirtyfour.org/?p=2086

Mapa del Canadà http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/98/Carte_administrative_du_Canada.png

Fonts i bibliografia emprada

ARIAS, Josep (2011) La qüestió lingüística en els textos constitucionals europeus [En línia]. Palma: Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears. <http://www.uib.es/depart/dfc/gresib/curs/2011/joseparias.pdf> [Consulta: 21/03/12]

MAYANS, Pere. Occitània: una de freda i una de calenta [Blog Internet]. Catalunya: 25 d'abril de 2011 – [citat 21/03/12]. Disponible a:http://http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/195393