l’edat antiga

5è de primària

La història es divideix en 5 etapes. Cada etapa ocupa un espai en el temps (no totes duren els mateixos anys o segles)

Prehistòria: aquesta és l’etapa més llarga. Dura més de 3000 anys. Va des del 3000 aC fins a l’aparició de l’escriptura. Hi ha dues etapes clares: el paleolític i el neolític. Del paleolític al neolític els prehistòrics passen de ser recol·lectors, nòmades i caçadors a ser agricultors, sedentaris i ramaders.

Edat antiga: va des de l’aparició dels primers escrits fins al 476 d.C (quan cau l’Imperi Romà). En l’edat antiga apareixen grans civilitzacions com els grecs, els romans i els egipcis.

Edat mitjana: va des del 476 d.C fins al 1492, moment en que Colom descobreix Amèrica. L’edat mitjana dura 10 segles i és l’època dels cavallers, dels castells i de les fortaleses.

Edat moderna: aquesta etapa va del 1492, moment en que Colom descobreix Amèrica, fins al 1789 (moment de la revolució francesa). Aquesta és l’època dels descobriments que ajuden a navegar (mapes, brúixola i caravel·les).

Edat contemporània: va des de 1789 quan es va produir la revolució francesa fins avui dia. És l’edat en la que heu nascut i l’època dels invents (cotxes, màquines, ordinadors, etc...)

Un fris cronològic és una línea del temps on ressaltem els esdeveniments més importants.

A continuació podem observar un fris cronològic de la història (cal fixar-se en la durada de cadascuna de les edats)

Els romans van inventar-se una manera de numerar, el que es coneix com els números romans.

Un segle són 100 anys.

El naixement de Crist marca la separació entre aC (abans de Crist) i el dC (després de Crist). Abans de Crist comptem els segles enrere i després de Crist es compten com nosaltres estem acostumats, progressivament.

A continuació es troba la relació de nombres romans amb la seva equivalència amb el nostre sistema de numeració.

Al començament de l’edat antiga, a la península ibèrica vivien dos grups de persones ben diferenciats, els ibers i els celtes.

IBERS: els ibers ocupaven la part sud i est de la península. Es trobaven sempre a la part costanera del mediterrani i són pobles que van conviure amb els comerciants que van arribar a la costa.

Els ibers vivien en zones altes o prop d’un riu, normalment emmurallades i els seus pobles s’organitzaven en carrers. Les seves cases eren rectangulars.

S’organitzaven en tribus i els cap d’aquesta era un reietó.

Els ibers eren grans agricultors de productes com ordi, blat, mill i civada. També eren bons en ramaderia: feien servir els animals per la seva força, les cabres i ovelles per la llet i la llana i el porc per menjar-lo.

Els ibers tenien una llengua i escriptura pròpia.

CELTES: els celtes ocupaven la part interior de la península. Eren pobles que no estaven acostumats a relacionar-se amb d’altres (ja que els comerciants difícilment anaven més enllà de les costes).

Aquests també vivien en zones altes i emmurallades. Els seus pobles s’anomenaven castres.

Les seves cases eren circulars i els seus pobles no seguien un ordre concret.

S’organitzaven en tribus. Eren ramaders i agricultors i s’abastaven de la seva producció (gairebé mai intercanviaven productes).

Eren especialistes en treballar el metall.

Poc a poc van anar arribant diferents pobles a la península que tenien la intenció d’establir-se e una colònia i vendre i comprar productes als pobles de la península. No tenien interès en quedar-se i anar conquerint territori sinó tenir llocs on poder vendre les seves produccions.

FENICIS: aquests colonitzadors venien d’Àsia, eren grans comerciants i es van establir al sud de la península.Van arribar al segle VII aCVan crear colònies com Gadir (Cadis) i Malaka

(Màlaga).Van arribar aquí atrets per l’or i la plata.

GRECS: aquests colonitzadors venien de Grècia, eren grans comerciants i es van instal·lar al nord-est de la península (actual Catalunya).

Van arribar al segle VI aCVan crear colònies com Rhode (Roses),

Empòrion (Empúries) o Sagunt.Van arribar aquí atrets pels metalls, l’espart i la sal.

CARTAGINESOS: aquests colonitzadors venien d’Àfrica, eren grans comerciants i es van establir l’est de la península.

Van arribar al segle III aCVan crear colònies com Cartago Nova

(Cartagena) o Ebussus (Eivissa)Van arribar aquí perquè volien ampliar el seu

territori, enmig de la competició amb els romans per conquerir més terres.

Els romans volien controlar tot el Mediterrani i per això es van enfrontar als cartaginesos.

Es van enfrontar en tres guerres, conegudes com les guerres púniques i, finalment, van acabar guanyant els romans.

Van arribar al 218aC a la península i van desembarcar a Empúries. Tanmateix, van decidir no quedar-se allà i continuar avançant. Va ser quan van establir-se a Tarragona (Tàrraco).

La conquesta romana va durar més de 200 anys. Va començar al 218aC i va acabar al 19aC, quan August va derrotar a tots els pobles que estaven en contra dels romans.

Els pobles d’interior van ser més difícils de conquerir perquè van oferir més resistència.

La romanització és el procés pel qual els hispans adopten els costums romans poc a poc.

Primer l’exèrcit i després els altres pobladors que van enviar de Roma, van anar introduint les lleis, la llengua i els costums romans.

El primer que va fer l’exèrcit és transformar els pobles ibers i celtes en ciutats romanes.

Van fundar ciutats com Barcino (Barcelona) o Hispalis (Sevilla)

Canvis més importants:ABANS DESPRÉS

Economia Eren agricultors i ramaders. En alguns llocs també eren miners.

Desenvolupen el sector secundari (artesania) i el terciari (comerç)

Societat No existien els esclaus. Els pobles estaven dalt dels turons.

Apareixen les ciutats. Hi ha esclaus i homes lliures

Política Eren tribus amb caps. Tenien lleis pròpies.

Hi havia un estat, amb governadors. Tenen tots les mateixes lleis.

Art i cultura Moltes llengües diferents. En algunes zones no tenen escriptura. Moltes déus.

Idioma comú: el llatí. Grans construccions: aqüeductes, teatres, amfiteatres... Passaran a tenir un únic déu.

Els romans ens van deixar com a herència:Vies de comunicació: van començar a fer vies

de comunicació. La via que comunicava la península amb Roma es deia Via Augusta (en honor a August)

Idioma: el llatí va anar esdevenint en altres idiomes com el català i el castellà.

Lleis: les lleis actuals deriven de les lleis romanes.

Religió: la seva religió ha perdurat fins avui dia, el cristianisme.

Com a monuments importants dels romans encara ens perduren:Aqüeducte de Segòvia: servia per dur l’aigua

d’una part a una altra. Estaven vigilats per evitar enverinaments.

Teatre de Mèrida: era el lloc on es realitzaven obres de teatre. Tenien les mateixes funcions que avui dia.

Amfiteatre de Tarragona: tenia diferents funcions => batalles entre animals i persones; entre esclaus i batalles navals (tot i que aquestes les feien al mar, aprofitant que estava al costat.