la narrativa catalana en els anys posteriors a la guerra civil i fins els anys 70

NARRATIVANARRATIVA (segona meitat segle XX) (segona meitat segle XX)

NARRATIVA: TEMES 1 a 5NARRATIVA: TEMES 1 a 5TEMA 1: Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

TEMA 2: Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.

TEMA 3: La producció literària de Mercé Rodoreda incideix sobre la psicologia dels persontages. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

TEMA 4: Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

TEMA 5: Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

NARRATIVA CATALANA

TEMA 1TEMA 1

ExplicaExplica enen quinaquina mesuramesura elel contextcontext

sociopolíticsociopolític delsdels anysanys posteriorsposteriors aa lala GuerraGuerra CivilCivil finsfins alsals anysanys 7070 condicionacondiciona

lala produccióproducció narrativanarrativa dede ll’’època.època.

CONTEXT SOCIOPOLÍTIC

Els anys de la II República i la Guerra Civil

● Democratització del país. Descentratlització. Estatuts d'Autonomia. Cooficialitat lingüística.

● Repartiment i cultiu de les terres

● Lluita contra l'analfabetisme

● Expansió urbana i rural de la cultura.

● Rebuig a la confessionalitat religiosa de l'Estat.

La situació després de la Guerra Civil

● Abolició de les institucions democràtiques.

● Reducció de drets civils i llibertats: d'expressió, d'associació, de premsa.

● El català deixa de ser llengua cooficial.

● Truncament de les aspiracions reformistes i progressites de l'Espanya republicana.

UNA AULA DURANT L'ÈPOCA FRANQUISTA

TRETS DE LA IDEOLOGIA DEL RÈGIM FRANQUISTA

● Règim políticament no democràtic: prohibició dels partits polítics i els sindicats obrers.

● Ideologia filofeixista: autoritarisme militar, principis falangistes, rebuig del marxisme i les llibertats.

● Imperialisme i protecció capitalista.

● Confessionalisme religiós de l'Estat: nacional catolicisme.

● Caciquisme i classisme

● Autoritarisme patern.

● Masclisme.

● Xenofòbia. (p.315)

DESPRÉS DE LA GUERRA● Les dues Espanyes

Espanya dividida entre vencedors i vençuts.

Europa i el món occidental donen l'esquena a l'Espanya franquista: tancament de les fronteres, impossibilitat d'estudis per a les classes no benestants: condemna al país a l'aïllament.

● Els dos exilis

L'interior: el silenci dels que s'hi van quedar. Doble censura: temàtica i lingüística.

i l'exterior: més de mig milió de persones: intel·lectuals, literats, artistes van abandonar el país.

LA NARRATIVA DURANT EL RÈGIM FRANQUISTA

MARIA AURÈLIA CAPMANY

PERE CALDERSLLORENÇ VILLALONGA

JOAN PERUCHO

La narrativa durant el règim franquista

● No va ser el gènere literari més conreat. Resultava més viable publicar i escriure poesia.

● La narrativa catalana sofrí una etapa de silenci per diferents causes:

● vigilància de la censura, ● exili d'escriptors, ● desconfiança i desconeixement dels gustos del

públic, ● carestia de les edicions, precarietat econòmica

general.

Etapes i tendències de la narrativa durant el Etapes i tendències de la narrativa durant el franquismefranquisme

ANYS 40ANYS 40

● Silenci. Provocat per la censura o l'exili. Obligà els novel·listes a guardar les obres per a temps millors.

● El panorama a València era desolador. Tot i això el 1943 es crea l'editorial Torre especialitzada en poesia.

● Només els premis literaris van pal·liar un poc aquesta situació. Els guardons econòmics incentivaren la creació (Premi Joanot Martorell a Barcelona. 1946).

ELX, 1940

ANYS 50

● Herència de la narrativa de preguerra: tradició i religió.

● Les novel·les no obeeixen als nous corrents europeus i nord-americans del moment.

● Mantenen una narració tradicional, fulletonesca i desfasada. Els temes tractats pertanyen al passat.

● El 1957 sorgeixen noves veus: M. A. Capmany, M.de Pedrolo, J. Perucho, J. Sarsanedas i J.M. Espinàs.

VENEDORS DE GELATS. ELX 1950

ANYS 60● Es produeix el resorgiment valencià. A

principis dels 60 es publiquen algunes novel·les dels exiliats.

● Es demandaven novel·les realistes però a Europa ja triomfava l'existencialisme.

● Apareixen noves editorials en català: Edicions 62, Tres i Quatre.

● El 1960 Enric Valor publica L'ambició d'Aleix de temàtica costumista i rural, seguint els models del segle XIX.

● El 1966 Maria Beneyto assumeix tècniques més innovadores a La dona forta.

ANYS 70

● La Generació dels 70 incorpora ingredients de l'experimentalisme narratiu.

● Apareixen els narradors que produeixen obres de denúncia social.

● A València continua havent-hi buidor narrativa.

ELX ANYS 70. LLIT DEL RIU VINALOPÓ

Tendències de la narrativa durant el franquismeTendències de la narrativa durant el franquisme

● Novel·la psicològica● Novel·la realista● Novel·la fantàstica● Novel·la de la

imaginació i de l'absurd● Novel·la experimental

NOVEL·LA PSICOLÒGICA

● La novel·la psicològica pretén indagar i explicar el pensament i la conducta dels individus, en un afany d'analitzar en profunditat l'ésser humà.

● Tendència que predominà fins la dècada dels 60. Suposava la línia continuista de les obres anteriors a la guerra.

● Autors i obres destacades:● Joan Sales amb Incerta glòria● Mercé Rodoreda amb La plaça del diamant i

Mirall Trencat

NOVEL·LA REALISTA● Reflexiona sobre les difícils condicions de vida de la

postguerra espanyola, de l'europea i la hispanoamericana.

● Preval la voluntat de testimoniatge, de retratar la societat i de denunciar les injústicies.

● Barreja estratègies novel·lesques de dues fonts:● Tècniques del segle XIX: narrador onmiscient i

voluntat de representació totalitzadora de la societat.● Recursos innovadors de la narrativa objectivista nord-

americana o de la nouveau Roman francesa: detall en els edeveniments narrats, esquematisme en els personatges.

La novel·la realista

La novel·la realista és el corrent paral·lel al de Neorealisme del cinema italià: Vitorio de Sica (Ladri di biciclette, 1950) o Luchino Visconti (La terra trema, 1953)

NOVEL·LA REALISTA (II)TENDÈNCIES

● Realisme testimonialista: Conjunt d'obres d'autors exiliats. Testimoni de la Guerra Civil, de la vida als camps de concentració a França, etc. Destaquen Josep Maria Espinàs i Enric Valor.

● Realisme de base existencialista: Influït per l'esixtencialisme francés. Presenta l'home com a víctima de situacions absurdes que no troba sentit al món que l'envolta, denúncia la situació política de postguerra. Destaca: Maria Aurèlia Capmany.

● Realisme mític: Un narrador subjectiu explica els seus records i reprodueix fragments d'unes memòries. Els llocs, els personatges i els ambients esdevenen mítics. Detaca: Llorenç Villalonga.

NOVEL·LA FANTÀSTICA● Té dos camins: l'evasió

i la mitificació de la realitat.

● Caracteritzats per l'humor, els jocs irònics entre realitat i fantasia, i el fons històric barrejat amb elements imaginatius.

JORDI SARSANEDAS

JOSEP M. ESPINÀS

NOVEL·LA DE LA IMAGINACIÓ I DE L'ABSURD

● Obri un enfocament modern en el plantejament dels arguments de les novel·les i en els valors transmesos.

● L'autor més important és Pere Calders.Pere Calders.

Un dels narradors més interessants del panorama literari del segle XX.

Té predilecció per situacions extraordinàries, per esdeveniments poc freqüents i per l'atzar.

● Obres: Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes.

NOVEL·LA EXPERIMENTALL'experimentalisme es conjuga amb aspectes de la reflexió existencialista.

Amadeu Fabregat marca el pas del realisme a l'experimentalisme, darrere de l'estela de l'Ulisses de James Joyce, amb especial ús del monòleg interior.

Manuel de Pedrolo és el màxim representant d'aquest corrent amb Text/Càncer (1974), a més va escriure la novel·la de ciència-ficció Mecanoscrit del segon origen (1974).