la inès dorment / sleeping inès

SLEEPING INÈS

LA INÈS DORMENT

Once upon a time there was a king and a queen, who were very sorry that they had no children…

Però finalment van tenir una nena, una nena molt bonica. Li van posar de nom Inès. Era tanta la seva alegria que el rei i la reina van organitzar una gran festa per al bateig.

Van convidar-hi totes les persones del regne, i especialment les fades, que van ser-ne les padrines...

Cada fada va donar un do a la princesa:

Jo et concedeixo el do de saber escoltar molt bé.

Jo et dóno el do de ser prudent i discreta.

El do que et dono jo és el de saber estar sempre al teu lloc.

I amb el do que et concedeixo , sabràs donar consells quan fan falta.

De sobte, una fada dolenta que feia temps que ningú veia, va entrar al palau... Estava molt enfadada perquè ningú l’havia convidat a la festa.

Va anar directament al bressol de la princesa Inès i li va llençar un malefici.

“Quan facis 15 anys, et punxaràs amb una agulla i moriràs!!!!”

Però l’última de les fades bones encara no havia donat el seu do i va dir:

Majestats, la vostra filla es punxarà amb una

agulla però no morirà. Dormirà profundament fins que un príncep la

despertarà.

El rei va fer destruir totes les agulles però tot i això, la princesa Inès es va punxar.

Molt tristos, el rei i la reina van portar la princesa al seu llit.

El rei estava tant trist que va fer cridar la fada bona. Quan va arribar i va veure tanta tristor, va dir:

Majestat, perquè la princesa Inès no estigui sola en el somni, tots

dormiran i no es despertaran fins que ella

es desperti.

Va dormir cent anys fins que un príncep, anomenat Joan Manel, la va despertar.

I amb la princesa Inès, es van despertar tots els habitants del regne.

Al cap d’uns dies, el príncep Joan Manel i la princesa Inès es van casar.

I van viure feliços

per sempre més.

I així és com s’acaba el conte de la “Inès dorment”...

El que no explica el conte és que la princesa Inès va tenir dues princeses encantadores i que va arribar a ser una gran mestra. Tampoc explica que va anar repartint i compartint els seus dons amb les persones que tenia al voltant.

MOLTES FELICITATS!!!!

Això només ho sabem

les persones que tenim

la sort d’haver-la

conegut!

Agost 2014 Mariona Ferrer i Salvador