francesco, woodman y los lenguajes del

Post on 10-Nov-2021

3 Views

Category:

Documents

0 Downloads

Preview:

Click to see full reader

TRANSCRIPT

Francesco, Woodman y l o s l e n g u a j e s d e l

c u e r p o kk María José García Oramas

S u s f o t o s s o n , e n p a l a b r a s d e G i a n n i R o m a n o : "auténticos r e t r a t o s psicológicos,

n o e n e l s e n t i d o d e r e c o r r i d o s v i s u a l e s d e a c o n t e c i m i e n t o s d e s u v i d a

d i a r i a , s i n o más b i e n e p i s o d i o s psíquicos e n l o s c u a l e s l a c a p a c i d a d d e e x p r e ­

sión d e l a a r t i s t a y s u imaginación c r e a d o r a s e e n t r e t e j e n c o n l a r i q u e z a d e s u v i d a íntima".

María José García O r a m a s e s i n v e s t i g a d o r a d e l a F a c u l t a d d e Psicología ( l \ ) , m a e s t r a e n E s t u d i o s d e Género p o r l a

N e w S c h o o l U n i v e r s i t y , U S A , Y d o c t o r a e n C i e n c i a s d e l a Educación p o r l a U n i v e r s i d a d d e París 1 0 ,

N a n t e r r e , F r a n c i a .

A mi alumna Karla Mestizo,

quien me introdujo en ta obra de hranresea Woodman.

P o d e m o s v i v i r e l c u e r p o , c o m o l a cárcel d e l a l m a o c o m o s u manifestación e x t e r n a . P o ­d e m o s v i v i r l o c o n s o s p e c h a o g o z o ; c o m o u n a limitación o c o m o u n m e d i o p a r a l a l i b e r t a d y l a expresión d e n u e s t r o m o d o d e s e r .

P A U L R I C O E U R

F r a n c e s c o W o o d m a n , u n a j o v e n fotógrafo g e n i a l

F r a n c e s c a W o o d m a n ( 1 9 5 9 - 1 9 8 1 ) f u e u n a a r t i s t a p r e c o z q u e realizó s u producción artística e n s u a d o l e s c e n c i a y j u v e n t u d . S u s p r i m e r a s f o t o g r a ­

fías d a t a n d e l a e d a d d e 1 3 años y l a s últ imas, d e l o s 2 2 , c u a n d o s e suicidó arro jándose p o r l a v e n t a n a d e u n e d i f i c i o n e o y o r q u i n o . S u o b r a c o m p r e n d e u n a s e ­r i e d e fotografías m u y i n t e n s a s , g r a n p a r t e d e e l l a s a u t o r r e t r a t o s d e s u c u e r p o e n b l a n c o y n e g r o , g e n e r a l ­m e n t e a l d e s n u d o , c o n e l r o s t r o v e l a d o o c u b i e r t o . M e ­

d i a n t e e s p e j o s , j u e g o s d e l u c e s y s o m b r a s , s u c u e r p o s e f r a g m e n t a y c a m u f l a e n t r e o b j e t o s d e l a n a t u r a l e z a y d e s u e n t o r n o c o t i d i a n o , y a s e a e n t r e l a s r a m a s d e l o s árboles o l a s raíces e n e l a g u a . E s t a s f o t o s s o n u n a e s p e c i e d e d i a r i o q u e v a d a n d o c u e n t a d e l d e s a r r o l l o d e l a a r t i s t a d e s d e s u d e b u t a d o l e s c e n t e h a s t a s u s úl­t i m a s imágenes j u v e n i l e s , m u c h o más poét icas . A e s t e p e r i o d o c o r r e s p o n d e s u últ ima s e r i e r e a l i z a d a e n c i a -n o t i p i a s , d o n d e p r e d o m i n a e l a z u l , caracter ís t ico d e e s t e p r o c e s o .

E l diálogo y l a apropiación d e l c u e r p o : l a l e n t e f o ­tográfica c o m o e s p e j o y v e n t a n a

U t i l i z a n d o l a l e n t e d e s u c á m a r a c o m o m e d i o , F r a n ­c e s c a W o o d m a n d e s a r r o l l a u n p r o c e s o dialógico m e ­d i a n t e u n a s e r i e d e a u t o r r e t r a t o s d o n d e u b i c a s u c u e r p o d e m u j e r j o v e n e n d i s t i n t o s e s c e n a r i o s q u e l e s o n f a m i l i a r e s , c o m o l a s h a b i t a c i o n e s d o n d e h a b i t a e n R o m a o N u e v a Y o r k , o l o s b o s q u e s y l a g o s d e l a T o s -c a n a i t a l i a n a . Co locándose g e n e r a l m e n t e e n l o s án­g u l o s y l o s b o r d e s d e l a i m a g e n , c o n s t r u y e u n m o d e l o c o m u n i c a t i v o e n e l c u a l , a l m i s m o t i e m p o q u e s e n o s p r e s e n t a , n o s a d e n t r a e n s u s r e f l e x i o n e s a c e r c a d e s u p r o p i a e x p e r i e n c i a v i t a l . S u s f o t o s s o n , e n p a l a b r a s d e G i a n n i R o m a n o : "auténticos r e t r a t o s psicológicos, n o e n e l s e n t i d o d e r e c o r r i d o s v i s u a l e s d e a c o n t e c i m i e n ­t o s d e s u v i d a d i a r i a , s i n o más b i e n e p i s o d i o s psíquicos

L A P A L A B R A Y E L H O M B R E • 5 1

mi s/t: Providence, Rhode Island, 1975-78 (Foto 1)

en los cuales la capacidad de expresion de la artista y su imagination creadora se entretejen con la riqueza de su vida mtima" (1991: 2).

El cuerpo es para Woodman un lugar de encuen-tro entre sf misma y el resto del mundo mediante el cual proyecta imagenes, sfmbolos, miedos y anhelos propios. En sus imagenes incluye en ocasiones frases sugerentes sobre los pensamientos e inquietudes que llegan a su mente, como si fuesen notas con las cuales ella va creando piezas musicales: "Despues, en un de-terminado momento, no necesite traducir las notas, ellas vinieron directo a mis manos". "iSigo existiendo aunque no me mires?"

Su obra refleja un deseo y una urgencia perma-nente por explorar en toda su intensidad las posibili-dades de la fotograffa como medio para dialogar con su cuerpo, de tal suerte que este es representado como

un laboratorio sobre sf misma en el cual habita como un lugar "de cosas delicadas" que el tiempo y la vejez, pensaba, inevitablemente tendenan a borrar. Asf lo escribio: "Mi vida en este punto es como un sedimento muy viejo en una taza de cafe y preferirfa morir joven dejando varias realizaciones... En vez de ir borrando atropelladamente todas estas cosas delicadas..."

Esta manera de representar su cuerpo de mujer se aleja del exhibicionismo corporal que comunmen-te encontramos en otras representaciones dolorosas y clesgarradoras con las que suele asociarsele. Por el contrario, en la obra de Woodman (Chris Townsend, 2006), el cuerpo se transforma y deconstruye constan-temente a la manera de Penelope, quien cada noche deshace el tejido que hilo durante el dfa en espera de Ulises. De esta misma manera, su cuerpo se nos presenta y ausenta simultaneamente autorrepresen-

52 • 0 T 0 N 0 , 201 1

i s claro que Francesco no quer ia devenir de n ina a mujer, s ino perma-

necer suspendida en el t iempo y e! espacio como un angel etereo, traspasando

asi sus propios limites corporales. Antes de morir, realizo una fascinante serie fotografica

titulada On being an angel (Siendo un angel) y poco tiempo despues, ya transformada

en angel, vo lo sa l tando por la ventana de s u depar tamento hacia el

abismo.

tandose y autoborrandose en un proceso siempre in-acabado de construccion subjetiva para, finalmente, traspasar sus propios limites corporales y salir de la crisalida de la infancia y la adolescencia no como mu-jer, sino como angel.

La metamorfosis corporal: de nina a angel

La representacion corporal es un elemento fundante de la subjetividad humana puesto que para el ser hu-mano el cuerpo es siempre cuerpo simbolizado. El yo, instancia psfquica que nos permite lograr una repre-sentacion de nosotros(as) mismos(as), mas o menos acabada como sujetos singulares, es decir, cliferente de los otros, es, en primera instancia, corporal, como bien lo afirmara Sigmund Freud. Por ello, la consoli-dacion de una subjetividad autonoma pasa necesaria-mente por la apropiacion del propio cuerpo.

Devenir ser para si habitando el propio cuerpo, explorando sus lenguajes en tanto multiples posibili-dacles de expresion para acceder a una subjetividad plena y singular, como lo intentara incansablemente Woodman, no es tarea sencilla. Ella llevo a cabo este proceso de de-construccion y re-construccion subje-tiva a traves de la autorrepresentacion de su cuerpo, en un recorrido especular mediado por la lente foto-grafica que seguia exclusivamente los dictamenes de su deseo, como lo decfa, ya que lo que pretenclfa era que las imagenes aparecieran en su mente con liber-tad para luego traducirlas en fotograffas. Puesto que no encontraba un modelo que lograra transmitir sus inquietudes personales y artfsticas, recurrfa invaria-blemente a si misma. Ello hizo que, al mismo tiem-po que cuestionaba la practica fotografica como arte, ampliara sus horizontes de autonomfa subjetiva, aun cuando todo ello la llevara al suicidio.

Es claro que Francesca no queria devenir de nina a mujer, sino permanecer suspendida en el tiempo y el espacio como un angel etereo, traspasando asi sus propios limites corporales. Antes de morir, realizo una

s/t: MacDowell Colony, Peterborough, iNew Hampshire, 1980 (Foto 2)

fascinante serie fotografica titulada On being an angel (Siendo un angel) (fotos 3, 3.1 y 4) y poco tiempo des-pues, ya transformada en angel, volo saltando por la ventana de su departamento hacia el abismo; hacia ese otro espacio sin fondo, sin limites ni bordes, hacia donde irremediablemente nos lleva el goce femenino, de acuerdo con los planteamientos de Jacques Lacan.

Un angel suspendido en el espacio y el tiempo fe-meninos

Seguir la trayectoria especular de Woodman, como lo hemos venido haciendo, nos permite reconocer ele-

LA PALABRA Y EL HOMBRi • 53

D e l < i s e r i e O n b e i n g a n ángel, R o m a , 1 9 7 7 ( F o t o í>)

L a s m u j e r e s , a l n o e s t a r d e l t o d o e n e l m u n ­

d o fálico, c o n t a m o s c o n m e j o r e s

p o s i b i l i d a d e s d e e x p e r i m e n t a r

o t r o g o c e q u e e s c a p a a l o r d e n

simbólico m a s c u l i n o y q u e s e j u e g a

más allá, e n t r e e l t o d o y l a n a d a , e n l o s

límites d e l a e x i s t e n c i a , e n t r e l a v i d a y l a

m u e r t e .

m e n t o s q u e s o n p r o p i o s a l a conformac ión d e l a s u b j e ­t i v i d a d d e s d e u n a posición f e m e n i n a , e s d e c i r , d e s d e l e n g u a j e s p r o p i a m e n t e f e m e n i n o s t a l c o m o l o h a n t e o r i z a d o a u t o r a s c o m o L u c e I r i g a r a y , J u l i a K r i s t e v a y C o l e t t e S o l e r .

I r i g a r a y ( 1 9 8 1 ) p l a n t e a q u e e l c u e r p o d e l a s m u j e ­r e s , a d i f e r e n c i a d e l c u e r p o d e l o s h o m b r e s - q u e e s u n o y c o n c r e t o - , e s múltiple y f l u i d o y , p o r e n d e , s u e r o g e -

D e l a s e r i e O n b e i n g a n ángel, R o m a , 1 9 7 7 ( F o t o 3 . 1 )

n e i d a d n o e s d e u n s o l o órgano, n i s u t e m p o r a l i d a d l i n e a l , s i n o cíclica. P o r s u p a r t e J u l i a K r i s t e v a ( 1 9 9 5 ) a f i r m a q u e l a s m u j e r e s , e n l a m e d i d a e n q u e n o t o d o s u d e s e o s e j u e g a e n e l m u n d o s imbólico m a s c u l i n o , fá­l i c o , t i e n e n m a y o r e s p o s i b i l i d a d e s d e d e s a r r o l l a r o t r o s l e n g u a j e s , poéticos, c o r p o r a l e s y s i n g u l a r e s . F i n a l m e n ­t e , C o l e t t e S o l e r ( 2 0 0 6 ) d i s c u t e l a teoría d e l a s e x u a ­l i d a d f e m e n i n a d e L a c a n , p a r t i c u l a r m e n t e e n c u a n t o p l a n t e a q u e e l d e s e o , q u e m u e v e a l a p a r a t o psíquico d e s d e l a f a l t a c o n s t i t u t i v a d e l s e r h u m a n o e n función d e s u i n c o m p l e t u d e indefensión o r i g i n a r i a , e n e l p l a ­c e r y e l s u f r i m i e n t o s imultáneo q u e e x p e r i m e n t a m o s e n c a d a u n a d e n u e s t r a s e x p e r i e n c i a s v i t a l e s ( p r e c i s a ­m e n t e p o r q u e n u e s t r o s d e s e o s n u n c a p u e d e n s a t i s f a ­c e r s e p l e n a m e n t e ) , s e m a n i f i e s t a e n d o s p o s i c i o n e s : u n a m a s c u l i n a , c o m p l e t a m e n t e fálica, r e l a t i v a a l t e n e r o n o t e n e r , y o t r a f e m e n i n a , n o c o m p l e t a m e n t e fálica, r e l a t i v a a l s e r , a l a e x i s t e n c i a . L a s m u j e r e s , a l n o e s t a r d e l t o d o e n e l m u n d o fálico, c o n t a m o s c o n m e j o r e s p o ­s i b i l i d a d e s d e e x p e r i m e n t a r otro g o c e q u e e s c a p a a l o r ­d e n simbólico m a s c u l i n o y q u e s e j u e g a más allá, e n t r e e l t o d o y l a n a d a , e n l o s límites d e l a e x i s t e n c i a , e n t r e l a v i d a y l a m u e r t e . C a r e n t e d e s i g n i f i c a n t e , e s t e g o c e n o s r e b a s a y n o s l l e v a a t r a s p a s a r l o s l ímites d e e s t e m u n d o , h a c i a e l i n f i n i t o , e l a b i s m o .

5 4 • O T O Ñ O , 2 0 1 1

S i b i e n e s c i e r t o q u e l a f e m i n i d a d e s u n a e x p e r i e n c i a v i t a l q u e s e

j u e g a más al lá d e l o s l ími tes d e n u e s t r a h u m a n a e x i s t e n c i a , q u e i n e ­

v i t a b l e m e n t e n o s s o b r e p a s a y e n l a q u e l a s p a l a b r a s n o b a s t a n p a r a d e s c i f r a r s u s múl­

t i p l e s s i g n i f i c a d o s , e l h e c h o d e e x p l o r a r l a s m e j o r e s p o s i b i l i d a d e s q u e , c o m o m u j e r e s ,

t e n e m o s d e a c c e d e r a o t r o s l e n g u a j e s . . .

E n e s t e o r d e n d e i d e a s r e c o n o c e m o s e n l a o b r a d e W o o d m a n e s p a c i o s q u e n o s o n l i n e a l e s n i p l a n o s , s i n o múltiples y p r o f u n d o s , c o m o l o s o n s u s p l a c e r e s y s u f r i m i e n t o s ; e s p o r e s o q u e e l l a s e c o n f u n d e c o n l o s o b j e t o s q u e l a r o d e a n , trastocándolos, haciéndolos g i r a r y m o v e r s e e n e s t e t i e m p o cícl ico f e m e n i n o , q u e d e - c o n s t r u y e y r e - c o n s t r u y e s u p r o p i o c u e r p o c o n f u n ­d i d o y c a m u f l a d o e n t r e e l l o s p a r a , finalmente, c o l o ­c a r s e f r e n t e a n o s o t r o s y f r e n t e a sí m i s m a c o m o u n a figura etérea, s u s p e n d i d a e n t r e d o s m u n d o s ( f o t o 2 ) , s i e m p r e m o v i d a p o r u n d e s e o q u e n o " c e s ( x ) a " d e m a ­n i f e s t a r s e , c o m o diría L a c a n , e n t a n t o s e r s e x u a d o , i n c o m p l e t o , a t r a v e s a d o p o r l a f a l t a c o n s t i t u t i v a q u e l a l l e v a r a finalmente a t r a s p a s a r s u s p r o p i o s l ímites c o r p o r a l e s s a l i e n d o d e s u p r o p i o caparazón ( f o t o 1 ) p a r a v o l a r h a c i a o t r o t i e m p o y o t r o e s p a c i o i n f i n i t o s c o n n u e v a s a l a s .

A n a l i z a r l a o b r a d e W o o d m a n a p a r t i r d e l o s d i ­v e r s o s e l e m e n t o s q u e c o n f o r m a n l a e x p e r i e n c i a v i t a l f e m e n i n a , p a r t i c u l a r m e n t e d e s d e r e f e r e n t e s p r o p i o s q u e a l u d e n a l a representación psíquica d e l c u e r p o e n e l p r o c e s o s i e m p r e i n a c a b a d o d e construcc ión s u b j e t i v a , n o s p e r m i t e r e c o n o c e r y v a l o r a r e s o s otros l e n g u a j e s q u e n o p a s a n n e c e s a r i a m e n t e p o r l a lógica simbólica, n i p o r l o s v a l o r e s a s o c i a d o s a l a m a s c u l i n i -d a d . L e n g u a j e s c o r p o r a l e s q u e t r a n s i t a n p o r otra lógi­c a f e m e n i n a y s i n g u l a r q u e c o m o m u j e r e s podr íamos e x p e r i m e n t a r p a r a e n r i q u e c e r n u e s t r a v i d a . P o r q u e s i b i e n e s c i e r t o q u e l a f e m i n i d a d e s u n a e x p e r i e n c i a v i t a l q u e s e j u e g a más allá d e l o s l ímites d e n u e s t r a h u m a n a e x i s t e n c i a , q u e i n e v i t a b l e m e n t e n o s s o b r e p a ­s a y e n l a q u e l a s p a l a b r a s n o b a s t a n p a r a d e s c i f r a r s u s múltiples s i g n i f i c a d o s , e l h e c h o d e e x p l o r a r l a s m e j o r e s p o s i b i l i d a d e s q u e , c o m o m u j e r e s , t e n e m o s d e a c c e d e r a o t r o s l e n g u a j e s , e n l o s c o n f i n e s d e u n e s p a c i o y u n t i e m p o a m p l i a d o s , c o m o n o s l o m u e s t r a e s t a g e n i a l a r t i s t a , s i n d u d a n o s permit i r ía e n s a n c h a r n u e s t r o s h o r i z o n t e s d e l i b e r t a d y autonomía , a l g o t a n n e c e s a r i o p a r a n o s o t r a s l a s m u j e r e s .

D e l a s e r i e O n b e i n g a n ángel, R o m a . 1 9 7 7 ( F o t o 4 )

B I B L I O G R A F Í A

I r i g a r a y , L u c e . Ce Sexe qui n'en estpas Un. E d i t i o n s d e M i n u i t , París, 1 9 8 5 .

K r i s t e v a , J u l i a . La Révolte Lntime. F a y a r d , París, 1 9 7 7 . R o m a n o , G i a n n i . " F r a n c e s c a W o o d m a n o n b e i n g a n ángel",

h t t p : / / p h o t o a r t . c o m / j o u r n a l / r o m a n o / w o o d m a n T o w n s e n d , C h r i s . Francesca Woodman, scattered in space and

lime, P h a i d o n , N u e v a Y o r k , 2 0 0 6 .

L A P A L A B R A Y E L H O M B R E • 5 5

top related