els vertebrats: característiques
Post on 12-Mar-2016
236 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
ELS VERTEBRATSELS VERTEBRATS
Gemma Bonell del HornoHelena Rubio GarcíaRaquel Ruiz FebasPatricia Valero Clemente
Conceptes Morfològics
• Semblances
• Simetria
• Segmentació
Semblances• Homologia: dos estructures són homòlogues quan
provenen de la mateixa estructura ancestral però desenvolupen diferent funció.
• Analogia: Les estructures anàlogues són aquelles que desenvolupen funcions semblants però poden tenir un diferent origen embrionari.
• homoplàsia: Les estructures homoplàsiques s’assemblen i poden ser anàlogues i/o homòlogues entre si.
Ex. hi ha ocells que tenen unes ales que semblen fulles. Serveixen per a volar i no per fer la fotosíntesis, per tant són anàlogues i homòlogues entre si, però tenen un aspecte molt similar: són homoplàsies.
Simetria
• La simetria és la forma en que un ésser s’enfronta a l’entorn.
• Tipus: o Simetria radial: el cos es distribueix sobre un eix central,
de manera que cada pla que passa per aquest eix divideix l’individu en parts iguals.
o Simetria bilateral: tan sols el pla sagital divideix l’animal en dues parts iguals, de dreta a esquerra.
Exemples de simetria
• Simetria bilateral
• Simetria radial
Segmentació
• Un cos o estructura construïda a base de seccions repetides se’n diu que està segmentat/da.
• La segmentació és el procés que divideix aquest cos en les diferents seccions
• En els vertebrats tan sols trobem segmentació en la musculatura lateral del cos i els vasos sanguinis.
Morfologia evolutiva• Funció i paper biològic:
o Funció: Forma com treballa una estructura en un organisme.o Paper biològic: Relació d’aquesta estructura amb l’entorn.
• Preadaptació: L’estructura té la forma necessària per a actuar abans que aparegui el paper biològic.
• Evolució com a remodelació: Els canvis evolutius sorgeixen de la remodelació de velles estructures no de nova creació (es conserven restes d’organismes ancestrals).
Filogènia• Estudia l’evolució de les espècies de forma global, en
contraposició a l’ontogènia que només estudia l’evolució de l’individu.
• Ontogènia
Els cordats• Són bilaterals i es caracteritzen per la presencia d’una corda
dorsal (notocordi).Ex: la columna vertebral en el cas dels humans.
• Gran capacitat d’adaptació en els diferents medis (sobretot en el terrestre i aquàtic).
• Capacitat d’autoregulació i organització interna. Ex. manteniment constant de la temperatura del cos.
• Gran control de les reaccions metabòliques.
• Sistema nerviós complex
Classificació
• Cordats:o Cefalocordats: o Urocordats:o Vertebrats:
• Agnats. (sense mandíbula inferior)Ex. Anguila• Gnatòstoms /amb mandíbula interior)
o Peixos.o Amfibis.o Rèptils.o Aus.o Mamífers.
Vertebrats: Característiques
• Tegument• Esquelet• Sistema nerviós• Aparell digestiu• Aparell respiratori• Sistema circulatori• Aparell excretor• Aparell reproductor
Tegument• Tres capes:
• Epidermis: Capa més externa de la pell que protegeix la superfície del cos. • Dermis: situada sota l'epidermis, és la segona línia de defensa contra els
traumatismes.• Hipodermis: Està per sota de la dermis i és la principal responsable de
l'acumulació de greix.
• El tegument inclou també el pèl, les ungles i lers glàndules sudorípares.
• La coloració del tegument es deu sobretot als cromatòfors o cèl·lules pigmentàries ramificades de la pell
Tegument
Peixos - Epidermis pluriestratificada.- Dermis amb cèl·lules ramificades (pigmentació).- Escames : plecs dèrmics recoberts d’epidermis queratinitzada.
Amfibis - Poc gruix i humit. Amb dermis (pigmentació) i epidermis.- No tenen escames.- Glàndules pluricel·lulars.- Dues classes: Mucoses i Seroses.
Rèptils - Carència de glàndules.- Pell seca. - La dermis sovint s’ossifica exosquelet. (ex. tortuga).- Mudes periòdiques.
Aus - Carència de glàndules. (excepte glàndules uropigials a la cua)- Pell prima i flexible.- Dermis greixosa.
Mamífers - Dermis i epidermis (cèl·lules pigmentàries) sobre capa de teixit adipós.- Glàndules sudorípares i sebàcies .- Pell gruixuda i pell fina ( segons a quina part del cos).
Esquelet
• Distingim• Esquelet axial (vertebral): es forma al voltant de la
corda dorsal. (fig. num 2 pg 15)• Esquelet cefàlic: Compost pel neurocrani (conjunt de
peces ósees que envolten el cervell). • Esquelet apendicular: El formen l’esquelet de les
extremitats (anteriors i posteriors) (fig. num. 5 i 6)
Esquelet
- Esquelet axial - Esquelet cefàlic - Esquelet apendicular.
Peixos Vèrtebra troncal i vèrtebra caudal.
Neurocrani i esplancnocrani.
Amfibis Vèrtebres cervicals, toracico-lumbars, sacres i caudals.
Neurocrani i esplancnocrani. Extremitats amb 3 segments: estilòpode, zeugòpode i autòpode.
Rèptils Vèrtebres cervicals, dorsals, lumbars, sacres i caudals.
Crani totalment ossificat.Quatre foses temporals
(excepte tortugues).
Extremitats amb 3 segments: estilòpode, zeugòpode i autòpode.
En alguns reptils extremitats atrofiades.
Aus (esquelet amb cavitats d’aire, més lleuger)
Vèrtebres cervicals (moviment del cap), i resta de vèrtebres.
Crani amb dues foses temporals. Estret per davant (bec), i ample per darrera.
-Clavícules soldades a l’esternón.
-Pelvis molt ample.-Extremitats: Anteriors:húmer, cúbit i
radi. 3 falanges. Posterior:fèmur, tíbia i
peroné. De 2 a 5 falanges.
Mamífers 5 parts: Cervical, toràcica, lumbar, sacra i caudal.
Crani articulat amb dues foses temporals.
-Alguns mamífers no tenen clavícula.
-Extremitats anteriors i posteriors semblants
Sistema nerviós
• Consta de:• Encéfal: en parteixen els nervis craneals.• Mèdul·la espinal: en parteixen nervis espinals
de carácter sensitiu o motor.
• La percepció dels sentits ve generada per la innervació de músculs, glàndules i òrgans per part del sistema nerviòs.
Sistema nerviós
Peixos - Cervell dividit en 5 vesícules: mielencèfal, mesencèfal, diencèfal metencèfal i
telencèfal.- Medul·la espinal.
Amfibis - El cerebel està molt poc desenvolupat.- El mesencèfal destaca pels seus grans lòbuls òptics.- Els hemisferis cerebrals estan separats.- Sistema nerviós simpàtic format per una doble cadena.
Rèptils - Hemisferis cerebrals totalment separats i protegits per una carcassa grisosa.- El lòbuls olfactius estan molt desenvolupats.- Cerebel més desenvolupat que els amfibis. - Tenen 12 parells de nervis cranials.
Aus - Encèfal molt semblant al d’alguns rèptils (cocodrils).- Lòbuls olfactoris molt petits. Lòbuls òptics grans.- Cerebel amb dos lòbuls laterals i un en posició mitjana. - Hemisferis cerebrals llisos. Tenen 12 parells de nervis cranials.
Mamífers - Encèfal molt més gran que a la resta de vertebrats.- Hemisferis cerebrals: el pal·li i neopal·li ocupa la part mitjana i ventral dels
hemisferis.- Existència d’un cos callós.- En els mamífers inferiors (rosegadors), la superfície dels hemisferis és plana.- En els mamífers superiors (elefant), la superfície dels hemisferis és notablement
més gran i formen un gran nombre de circumval·lacions.
Aparell digestiu• Consta de:
• Cavitat bucal• Faringe• Esófag• Estómac• Intestí
– Prim: El fetge i el pàncrees vessen la bilis i el suc pancreàtic per absorbir els nutrients.
– Gruixut: s'absorbeix l'aigua i es formen els rebuigs o excrements. • Anus
• Formacions glandulars anexes:• Fetge• Pàncrees
Aparell digestiu
Peixos -Dents al voltant de tota la boca amb producció contínua.-Esòfag seguit d’estómac amb glàndules de pepsina.-Intestí amb pleg intern.(intestí anterior de l’adult es transforma en bufeta) -Fetge voluminós amb vitamina D.-Pàncrees difús o compacte.
Amfibis Dents petitesLa majoria no tenen mandíbula inferiorLlengua protràctilLes fosses nassals (coanes) desenvoques a la bocaRecte desenvoca en ampolla rectal plena de Protozous i Nematodes
Rèptils Boca provista de dents (excepte tortugues)Les dents es reemplacen diversos cops al llarg de la vidaEstómac amb regió fúndica i regió pilòrica.Recte desenvoca a una cloaca.Fetge bilobulat
Aus -Llengua variable segons gènere.-Faringe curta. Esòfag llarg i musculós (emmagatzemen aliment)-Estómac glandular (trituren aliment)-Intestí més llarg en granívors i herbívors.-Recte acaba a la cloaca.
Mamífers -Dues denticions (llet i definitives), excepte cetacis i desdentats.-Tub digestiu varia. Més curt i senzill a carnívors que herbívors.-Estómac amb 4 regions (≠ en ruminants)-Intestí prim molt llarg.-Fetge lobulat i pàncrees ben desenvolupat.
Aparell respiratori
• Pot ser:• Branquial (agnats, peixos i larves d’amfibis): les
brànquies estan especialitzades per a l'intercanvi gasós en el medi aquàtic i presentenuna ampla superfície de contacte amb el medi.
• Pulmonar (Amfibis, réptils, aus, mamífers i alguns peixos.): Consta d'un sistema de bronquis que estan connectats a uns sacs aeris. els pulmons estan dividits en alvèols i petits lòbuls.
Aparell respiratori
Peixos De tipus branquial:Empassen aigua regularment. Aquesta entra per la faringe i va a les brànquies
on agafen l’oxigen que passa a la sang. Surten a l’exterior per l’opèrcul.Alguns peixos disposen d’òrgans especials que els permeten utilitzar
directament l’aire de l’atmosfera.
Amfibis Adults : dos pulmons.Aspiració:L’aire penetra a la cavitat bucal per les fosses nasals.Inspiració: la plataforma bucal puja i fa passar l’aire als pulmons.Expiració: els pulmons s’estreten i expulsen l’aire.
Rèptils Tipus pulmonar perfecte:L’aire passa dels orificis nassals a la laringe i després a la tràques que es
bifurca en dos bronquis que penetren als pulmons i es ramifiquen.
Aus -Exigeix gran ventilació per a l’adaptació al vol.-Glotis→tràquea→siringe→pulmó-De cada pulmó depenen 5 sacs aeris (als diferents òrgans, també ossos)--Moviments respiratoris i de les ales dilaten els sacs aeris i fan que penetri
aire als pulmons. (refrigeració)
Mamífers -Pulmons: òrgans esponjosos i elàstics amb estructura alveolar complexa. Recoberts per la pleura-
-Bronquis→bronquíols→alvèols (canvis gasosos)
Sistema circulatori• Circuït tancat que transporta oxigen i nutrients als
diferents teixits i cèl·lules mitjançant la hemoglobina (globuls vermells).
• Format per• Sistema sanguini• Sistema limfàtic
• Els òrgans que el formen són:• Cor (dividit en cambres)• Artèries i arterioles• venes, vènules i capil·lars
Sistema circulatori
Peixos - Cor situat darrere l’últim arc branquial.- Està envoltat per un pericardi. - Consta d’una aurícula i un ventrícle.- De l’aurícula surt l’artèria branquial que porta la sang a l’aorta dorsal i la
distribueix per tot el cos. La sang torna cap al cor per un sistema venós complex.
Amfibis - El cor té dos aurícules i un ventricle.- Existeix una doble circulació: la primera és la que va del cor als pulmons i la segona
del cor a les vísceres i la retorna de nou cap al cor.- La sang que ve dels pulmons desemboca a l’aurícula esquerre i la que ve de la resta
del cos a la dreta.- Glòbuls vermells poc nombrosos.
Rèptils - El cor té dos aurícules separades completament.- El ventricle queda dividit de dreta a esquerra per una paret muscular.
Aus - Cor de forma cònica amb dos aurícules i dos ventricles.- La sang venosa està separada de la sang arterial.- El seu cor batega més ràpid que el dels mamífers.- La pressió sanguínia és molt més alta que la dels mamífers.
Mamífers - Cor situat en la cavitat toràcica. Consta de dos aurícules i dos ventricles.- El sistema circulatori és semblant al de les aus.- Els glòbuls vermells no tenen nucli.
Aparell excretor
• Elimina els residus originats en el metabolisme mitjançant:
• L’Aparell renal
• Les glàndules sudorípares
Aparell excretor
Peixos Ronyons formats per diferents tubs interns que desemboquen a la celoma i al canal de Wölf. Aquest desemboca a la cloaca.
Amfibis Un únic ronyó funcional.La orina s’evacua per els urèters o cunductes de Wolff que desenvoques a la
cloaca.
Rèptils Ronyons plans i lobulatsEls urèters desenvoquen directament a la cloaca.En algunes espècies l’orina és sòlida o semisòlida.
Aus -Dos ronyons tri lobulats (un uréter a cada un)-No tenen bufeta urinària. Orina semisólida es barreja amb excrements, rica
en àcid úric.
Mamífers -Ronyons a la regió lumbar. Urèters desemboquen a la cloaca o a la bufeta urinària, i aquesta a l’exterior per la uretra.
-A sobre dels ronyons →càpsules suprarrenals.
Aparell reproductor• Reproducció sexual (mascle – femella)
• Fecundació interna o externa.
• Tres tipus de reproducció:• Ovípara: l’òvul fecundat està cobert per una pellofa.• Vivípara: L’embrió es desenvolupa dins el cos de la
mare.• Ovovípara: A l’interior de la mare es formen els ous
amb pellofa i en el moment que aquesta es trenca (dins del cos de la mare) s’expulsen les cries i les restes de pellofa.
Aparell reproductor
Peixos Mascles: Poden tenir els testicles fusionats amb els ronyons (Elasmobranquios) o no (teleóstomos). En aquests el canal deferent desemboca directament a la cloaca.
Femelles: Tenen els ovaris separats dels ronyons. Els Elasmobranquis tenen el canal de Müller que desemboca a la cloaca. En els teleóstomos l’ovari desemboca per un oviducte a la cloaca. No té canal de Müller.
Fecundació: pot ser interna o externa.
Amfibis Mascles: testicles en relació amb els ronyons.Esperma contingut en espermatòfors i evacuat pel conducte de Wolff.Femelles: ovaris desenvoquen pel canal Müller a la cloaca, són independents
dels conductes urinífers.
Rèptils Mascles: dos testicles situats davant els ronyons.Esperma evacuat pel conducte de WolffFemelles: els ovaris es troben pròxims als ronyons.els canals de Müller formen els oviductes
Aus Mascles: Testicles adosats als ronyons. De cada testicle→conducte deferent que desemboca a la cloaca.
Alguns vesícula seminal, altres òrgan copulador.Femelles: Només desenvolupen ovari esquerre. Oviducte desemboca a la
cloaca.
Mamífers Inici: embrió hermafrodita.Mascles: Canals de Müller s’atrofien. Conductes de Wolff es tranformen en
l’epidídim (emmagatzema espermatozous) i en canal deferent.Femelles: Desapareixen els conductes de Wolff. El canal de Müller es
transforma en la trompa uterina, l’úter i la vagina.
CONCLUSIÓ: Els vertebrats; un disseny perfecte.
• El disseny dels vertebrats és complex i precís.
• Durant molts anys es va atribuir la perfecció estructural dels vertebrats a un fet diví.
• Actualment les teories estructurals i de l’evolució poden explicar aquests processos, tot i que queden encara moltes incògnites.
top related