el teatre com a oportunitat
Post on 06-Apr-2016
233 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Treball de Recerca
EL TEATRE COM A OPORTUNITAT
El teatre com a teràpia i aspectes del
teatre que ajuden al desenvolupament
personal
Aina Estrada Verger
Dirigit per Noemí Peidro Albújar
2n de Batxillerat 4
Institut Montserrat de Barcelona
05 de novembre de 2014
2
Vull agrair la col·laboració i la generositat de tots els entrevistats: el Dani Klamburg, la
Marta Altimira, l’Anna Sarrablo i l’Spei Macià. També a totes les persones que han
contestat les enquestes. Finalment, i especialment donar les gràcies a la meva tutora
Noemí Peidro pel seu suport i constància, i a la meva mare, per la seva paciència; les
dues han ajudat a millorar la qualitat del meu treball.
3
ÍNDEX
ÍNDEX ............................................................................................................................................. 3
1. Explicació del treball.............................................................................................................. 4
2. Introducció. ............................................................................................................................... 6
2.2 Què s’entén per teatre? ..................................................................................................... 6
3. Fonaments del teatre relacionats amb l’activitat terapèutica. ................................................ 8
3.1 La catarsi. ............................................................................................................................ 8
3.2. Les dues cultures teatrals ................................................................................................. 10
3.3 El teatre com a teràpia. .................................................................................................... 12
3.3.1 El psicodrama. ........................................................................................................... 14
3.3.2 La teràpia Gestalt ...................................................................................................... 15
4. Aspectes del teatre que ajuden al desenvolupament personal. ............................................. 16
4.1 Quins són? ........................................................................................................................ 16
4.2 Tècniques i exercicis teatrals. .......................................................................................... 19
5.Treball de camp. ....................................................................................................................... 24
5.1 Resum de les entrevistes. ................................................................................................. 24
5.1.1. Conclusions de les entrevistes. ................................................................................. 35
5.2 Enquestes. ......................................................................................................................... 37
6. Conclusions del treball. ........................................................................................................... 45
7. Bibliografia. ............................................................................................................................. 47
8. Annexos. ................................................................................................................................. 49
8.1 Enquestes .......................................................................................................................... 49
8.1.1 Preguntes de les enquestes ....................................................................................... 49
8.1.2 Resultats de les enquestes. ........................................................................................ 55
8.2 Entrevistes. ........................................................................................................................ 69
4
1. Explicació del treball.
Aquest treball de recerca té com a objectiu conèixer una cara poc visible del teatre. Es
proposa fer una breu anàlisi sobre els aspectes del teatre que ajuden al
desenvolupament personal. D’altra banda també es planteja donar a conèixer quins
són els exercicis que s’utilitzen en les classes de teatre no professional per incidir en
aquests aspectes. Finalment, també intenta explicar què és el teatre com a teràpia.
El motiu pel qual vaig escollir fer aquest treball parteix del meu interès personal per
mostrar el teatre com a tema universal que engloba i ajuda en moltes vessants del
creixement personal. Faig teatre des de fa molts anys i durant tots aquest temps com a
aprenent he observat com el teatre, de manera conscient i inconscient, t’aporta, et
canvia o modifica aspectes sorprenents de la teva persona. L’ajuda que m’ha
proporcionat el teatre des de petita (en agafar autoestima i coneixements, entre
altres coses) m’ha motivat a explicar una de les cares menys visibles que té el teatre.
Les preguntes que es plantegen en el treball són les següents: ¿El teatre ajuda en
diversos punts de creixement personal? ¿Els professors de teatre tenen en compte
aquests aspectes en fer els exercicis de classe?
A partir de l’ interès que em produïa el tema em vaig plantejar els objectius del treball:
- Saber com ajuda el teatre en diverses qüestions del desenvolupament
personal.
- Conèixer diversos mètodes i exercicis per incidir en aquests aspectes.
- Saber què és, per què serveix i quins orígens té el teatre com a teràpia.
- Conèixer i comprovar diferents punts de vista de persones expertes en el tema.
- Respondre les preguntes que m’he plantejat i treure’n alguna conclusió.
5
Quant a la metodologia del treball, s’han de destacar les dues parts més importants.
En primer lloc, el marc teòric té com a finalitat explicar en profunditat com ajuda el
teatre en diverses qüestions del desenvolupament personal i com va sorgir aquesta
disciplina, així com conèixer quins són els exercicis que s’utilitzen per incidir en aquests
aspectes i què és el teatre com a teràpia. El treball de camp consta de dues parts: la
primera part comprèn quatre entrevistes a professors o ex professors de teatre, amb
les corresponents anàlisis i conclusions. La segona part consta de seixanta enquestes a
alumnes de teatre amateur de diferents edats destinades a conèixer de primera mà en
quin grau creuen que el teatre els ha ajudat en el seu desenvolupament personal.
Les conclusions finals del treball es basen en la informació obtinguda en el marc teòric
i en el treball de camp i es refereixen a les preguntes inicials.
6
2. Introducció.
2.2 Què s’entén per teatre?
La paraula teatre prové del verb grec theáomai, que significa “mirar, veure, ser
espectador”. A nosaltres ens arriba la paraula teatre.
Teatre no té una definició única, ja que hi ha moltes definicions diferents que se li
poden atorgar, i totes són vàlides.
“ Teatro es una palabra tan vaga que, o bien carece de significado o bien crea
confusión, porque una persona habla de un aspecto y otra de algo completamente
diferente. Es como hablar sobre la vida. La palabra es demasiado importante para
saber un significado. El teatro no tiene nada que ver con edificios ni con textos,
actores, estilos o formas. La esencia del teatro se halla en un misterio llamado “el
momento presente”. 1
Aquest fragment expressa a la perfecció la complexitat de la paraula teatre i els
significats que se li puguin atorgar.
Segons la RAE (Real Acadèmia Española), el mot teatre significa: “ 1. Edificio o sitio
destinado a la representación de obras dramáticas o a otros espectáculos públicos
propios de la escena. 2. Sitio o lugar en que se realiza una acción ante espectadores o
participantes. 3. Escenario o escena. 4. Lugar en que ocurren acontecimientos notables
y dignos de atención. 5. Conjunto de todas las producciones dramáticas de un pueblo,
de una época o de un autor. 6. Literatura dramàtica. 7. Arte de componer obras
dramáticas, o de representarlas. 8. Acción fingida y exagerada. 9. Práctica en el arte de
representar comedias.”
No obstant aquestes múltiples definicions formals, n’hi ha moltes altres que
comparteixen o no el significat, però que són igual de vàlides. Aquí en tenim alguns
exemples:
1 ,2 Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. (2012). El teatro como oportunidad. Barcelona. Editorial Rigden Edit S.L
7
“Actuar es un misterio, como también lo es el teatro. Nos reunimos en un espacio y lo
dividimos en dos mitades, una de las cuales representa historias para la otra. No
conocemos sociedad alguna donde nunca sucedan estos ritos...”2
“El teatro, sin duda, es creado por fuerzas humanas y refleja fuerzas humanas a través
de sí mismo.”3
Aquesta frase expressa que l’element essencial del teatre són les persones humanes i
els seus conflictes i sentiments.
“El teatro, por su naturaleza misma, se dirige a una colectividad. Uno no se ríe a solas:
para reír es necesario ser varios . Esto es válido para el teatro cómico, pero también el
llanto, la emoción o cualquier otra forma de interés son en el teatro de naturaleza
colectiva. Por eso vamos al teatro acompañados, o buscamos allí la compañía, aunque
sea de desconocidos”4
El teatre és una activitat col·lectiva, ja sigui com a actor/actriu, o com a espectador,
tothom busca companyia.
“Todo el teatro es necesariamente político, porque políticas son todas las actividades
del ser humano y el teatro es una de ellas. El teatro es un arma. Un arma muy útil y
eficiente. Por eso, hay que pelear por él. Por eso, las clases dominantes intentan
adueñarse del teatro y utilizarlo como instrumento de dominación. Pero éste puede,
igualmente, ser una arma de liberación. Para eso es necesario crear las formas
teatrales correspondientes. Hay que cambiar.”5
El teatre és una eina per canviar o expressar pensaments, ideologies..., per això també
és una bona eina per canviar o millorar la societat.
3 Laferrière, George y Motos, Tomàs. (2003) Palabras para la acción. Ciudad Real. Editorial
ÑAQUE Editora. 4 Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. Opus cit. 5 Boal, Augusto . (2009). Teatro del oprimido. España. Alba Editorial.
8
3. Fonaments del teatre relacionats amb l’activitat terapèutica.
3.1 La catarsi.
El teatre ha acompanyat l’home des de fa més de dos mil·lennis. “El teatre és on la
paraula es fa carn, el text es fa escena i es passa de la paraula a l’acció”.6 És a dir, a
través del teatre es viu l’acció en el moment present.
Des dels seus inicis, el teatre ha servit com a lloc d’exposició dels sentiments humans.
La representació teatral va sorgir com un ritual religiós, però poc a poc les
representacions teatrals es varen anar separant de les del tipus religiós. El component
emotiu del teatre ha estat amb nosaltres durant tots els temps.
Els grecs van crear la paraula catarsis (purificació, en grec). Aristòtil usa el terme com a
metàfora en la seva obra Poètica, per referir-se a l’efecte que exerceix la tragèdia en
els espectadors. L’espectador s’identifica amb les passions dels personatges, i gràcies
als sentiments de culpa, terror i compassió que aquests li produeixen, se’n deslliura i
es purifica. 7
El Diccionario de la Real Academia Española defineix catarsi com “1. f. Entre los
antiguos griegos, purificación ritual de personas o cosas afectadas de alguna impureza.
2. f. Efecto que causa la tragedia en el espectador al suscitar y purificar la compasión,
el temor u horror y otras emociones. 3. f. Purificación, liberación o transformación
interior suscitados por una experiencia vital profunda. “
Mitjançant la tercera definició, podem concloure que tant el fet de fer teatre com el de
ser-ne l’espectador, produeix sovint catarsis. Per posar-se a la pell d’un personatge
determinat, un individu que fa teatre ha d’entendre les seves accions i pensaments i a
partir d’aquí crear-lo. La catarsis en l’actor es fa present quan aquest s’identifica amb
el personatge que està representant i en alguna mesura es produeix una
6 Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. Opus cit. 7 http://ca.wikipedia.org/wiki/Catarsi
9
transformació interior. Aquesta experiència ajuda al creixement personal, ja que
permet augmentar el coneixement dels problemes i emocions d’un mateix perquè
exterioritza i expressa verbalment continguts mentals que poden estar vinculats amb
la vida personal.
Pel que fa a l’espectador, la meva opinió és que nosaltres, encara que també anem al
teatre o el cinema per altres motius, com poden ser gaudir d’una obra d’art, buscar
entreteniment, identificar-nos amb certa crítica social...; igual que feien els grecs,
també busquem una identificació amb els personatges de l’obra a la fi d’obtenir suport
moral en les nostres vides . Això passa perquè tothom busca i li agrada trobar alguna
persona que estigui passant per una mateixa situació, o tingui un mateix problema per
tal d’ identificar-se i abandonar la sensació de ser l’únic que ho està vivint. Sovint, en el
teatre i el cinema es troba aquesta identificació. Encara que el personatge o la situació
no s’assembli gaire a la de l’individu espectador, la ment i la imaginació d’aquest troba
la semblança, que el porta a la catarsis.
Aquesta imatge representa molt bé el significat de catarsis en el teatre.
Segons la meva interpretació, la màscara simbolitza el personatge, i el seu color blanc
queda impregnat a la cara de la noia, simbolitzant que aquesta s’ha identificat amb ell i
aquest ha quedat impregnat en ella.
10
3.2. Les dues cultures teatrals
El llibre El teatro como oportunidad 8ens explica que des dels inicis del teatre han
existit dues cultures de teatrals: la cultura del text i la de l’escena.
• La cultura de text: La paraula text ve del llatí textum, que vol dir “teixit, trama
de fils” i es refereix generalment a la obra d’un autor. Per això la cultura de text
en el teatre és el guió i la història que després es posarà a escena. Es pot
treballar amb diferents tipus de textos: poesies, fragments literaris o teatrals.
Aquesta forma d’aprenentatge permet interpretar bé el text, segons qui l’hagi
escrit, qui en sigui el narrador, quina sigui l’historia..., i així saber posar un to de
veu adequat, i aprendre a situar-se ràpidament en el text.
• La cultura de l’escena: la paraula escena ve del grec skené , que era el lloc on
els sacerdots grecs es vestien per la interpretació dels seus rols en els rituals
religiosos, i més tard va passar a ser una construcció elevada on apareixien els
actors. La cultura de l’escena és on es passa del text a l’acció, (pot ser tant un
text d’un autor com una improvisació), per tant, és on l’actor es posa en el rol
del seu personatge i deixa de ser ell mateix per abocar-se plenament a la pell i
la situació d’una altra persona.
Per als grups que fan teatre de forma no professional (que és la gent de qui es parla
generalment en aquest treball), es pot treballar amb les dues cultures teatrals
mencionades anteriorment, però es prioritza l’escena , ja que ajuda a passar del relat a
l’acció en el present, i això ens ajuda a escenificar les nostres pròpies vivències.
L’escena ens apropa al moment actual de l’acció i ens ajuda a prendre consciència de
les nostres emocions i com les podem transportar cap al nostre personatge, també
ajuda a prendre consciència dels nostres moviments a escena, de la nostra veu i de tot
el que som capaços de fer. A l’escena és on l’actor s’adona de les seves virtuts i els
seus defectes, i així desprès els intenta corregir. Això sí, moltes vegades a l’escena el
8 Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. Opus cit.
11
text és la idea de la qual partim, que ens ajuda a situar-nos i a donar personalitat al
personatge que representem.
12
3.3 El teatre com a teràpia.
El teatre coma teràpia posseeix un gran potencial terapèutic ja que permet que les
persones recreïn i transformin les seves experiències vitals, per tal de poder expressar
i resoldre els seus conflictes, i també de trobar sentit al món en el que viuen.
Ja hem vist que Aristòtil va referir-se al teatre com a catarsi per purificar els propis
sentiments. Aquest sentit de redempció ha existit sempre al llarg de la història a
través del teatre, la trobem en rituals religiosos, en obres de teatre antigues i
medievals, que encaminen l’home a un comportament correcte dins la comunitat i
també donen suport emocional a les persones individualment.
Durant el segle XVIII alguns hospitals europeus, sobretot del Regne Unit, Alemanya i
França, van introduir tractaments terapèutics per als malalts mentals i també els van
proporcionar activitats artístiques i ocupacionals com a forma de tractament. Fins i tot
en alguns casos es van escriure obres de teatre per usar específicament en els
hospitals psiquiàtrics. Més endavant, i durant el segle XIX, aquestes pràctiques es van
estendre en més hospitals i més països europeus i americans.9
Als anys vint, Jacob Levy Moreno (1902-1974) va dipositar les llavors del que més
endavant relacionaria el camp artístic amb la teràpia, quan va proposar el psicodrama
com a teatre de la cerca de la veritat personal. 10
El teatre terapèutic s’engloba dins l’art terapèutic. Segons un article d’ Alfonso Cobas
titulat Teatro terapeútico y máscaras cotidianas l’art terapèutic és:
“El uso de la creación artística en sus diferentes ramas (pintura, escritura, danza,
teatro, etc...) que tienen el fin de poner a la persona en contacto consigo misma (con
sus sentimientos, deseos, temores, creencias, conflictos, aspiraciones...),
permitiéndole reconocerse y elaborar sus dificultades a la hora de expresar sus
emociones, sus deseos y necesidades, y de actuar en función de ellos. El objetivo
9 www.cchsu.com.tw/en/interview-detail.php?act=detail&id=14 10 Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. Opus cit.
13
último sería superar algunas de estas dificultades con el fin de acceder a una
experiencia de la vida más satisfactoria”.11
La particularitat del teatre respecte a les altres branques d’art és que és un reflex quasi
perfecte de la vida, una altra diferència és que es fa de manera col·lectiva, com fan
poques altres arts.
Un article de Jorge Villalonga (actor, clawn i terapeuta gestàltic) sobre el teatre
terapèutic diu:
“Hablar de teatro terapéutico implica una redundancia pues es bien sabido que el
teatro como tal es terapéutico, tanto para los actores que se ven obligados a olvidar su
preciado ego en aras de un personaje que les transciende y conlleva unos intereses
más amplios que los de la personalidad neurótica del actor, como para el público que
se ve reflejado en el actor, tanto en sus más bajos instintos, como en sus más altas
motivaciones humanas y espirituales. El apelativo "Terapéutico" conlleva un enfoque
diferente de la actividad teatral en el que se pone conciencia a los aspectos de la
personalidad no integrados, tanto como en las potencialidades por descubrir de los
participantes. El apelativo terapéutico obtiene relevancia en cuanto a que no se utiliza
el teatro como un fin estético para transmitir un mensaje artístico sino que el foco se
pone en la toma de conciencia del sujeto de las dificultades emocionales, creativas,
imaginativas y de espontaneidad a la hora de comunicarse con los demás compañeros
de escena y con el público allí presente, que ejerce, como en un grupo de psicoterapia
gestáltica la función de útero, de madre receptiva que devuelve impresiones a los
actores expuestos a su mirad”.12
El teatre està considerat un art total, ja que utilitza diversos llenguatges: el verbal, el
no verbal, el corporal, el musical, el visual. El teatre és l’art més humà, perquè la seva
matèria és la gent i la seva essència el conflicte, i per tant, en el teatre, igual que en la
teràpia, es treballa amb les contrarietats que genera la pròpia existència humana.
11 Article d’Alfonso Cobas (2010). Teatro trapeútico y máscaras cuotidianas. www.psicologia-online.com 12 http://www.cosianima.com/Teatro-terapeutico
14
El conflicte és molt importat en el teatre terapèutic perquè ens encara amb els
moments de la vida en què les coses es compliquen, quan és necessari prendre una
decisió important o endinsar-se en un camí incert. Jorge Villalonga segueix dient que
en el teatre terapèutic no hi ha millors o pitjors actors/actrius, ja que cada individu
lluita contra les seves pròpies dificultats i problemes personals a l’hora de mostrar
parts de sí mateix que no s’ha permès expressar ni/o mostrar en la vida diària.
La majoria de gent que fa teatre terapèutic busca:
- Resoldre un problema.
- Arribar a una catarsis.
- Profunditzar en les veritats d’un mateix.
- Explorar i entendre patrons de comportament i interrelacions personals.
3.3.1 El psicodrama.
El psicodrama està lligat a la psicolologia i a la sociologia. La paraula psicodrama prové
del grec, psique vol dir “ment” i drama col dir “acció”. El metge romà Jacobo Levy
Moreno (1902-1974) va crear el “teatre terapèutic” i el “teatre de l’espontaneïtat”,
que van ser les bases del psicodrama, que ell mateix va concebre inicialment com a
teràpia grupal. El psicodrama és una forma de psicoteràpia en què es representen
escenes de la vida dels participants en una escena i s’utilitza la improvisació amb un fi
terapèutic. Segons diu Moreno (1964) “El psicodrama posa el pacient sobre un escenari ,
on pot resoldre els seus problemes amb l’ajut d’uns quants actors terapèutics.. Es tant un
mètode de diagnosi com un tractament”.
El nucli del psicodrama és la dramatització en la que un individu representa una escena
important per a ell: un somni, assumptes pendents, desitjos de la seva pròpia vida...
Un del objectius principals que es planteja el psicodrama és ajudar a les persones a
desenvolupar la seva espontaneïtat creadora per després utilitzar-la a la seva vida.
15
3.3.2 La teràpia Gestalt
La Teràpia Gestalt és un tipus de teràpia que pertany a la psicologia humanista.
Aquesta es caracteritza per no estar feta exclusivament per tractar malalts, sinó també
per desenvolupar el potencial humà. Va néixer a la dècada dels 40 amb la publicació
del llibre: Ego, hunger and aggression: The Beginning of Gestalt Therapy escrit per Fritz
Perls
Segons la informació que ens proporciona la pròpia associació13:
“[ .... ] visión esperanzada del ser humano que tiende a su autorrealización, no como
individuo patologizado sino con recursos saludables para su desarrollo óptimo en el
aquí y ahora [...]
Es un eficaz abordaje terapéutico y una filosofía de la vida que prima la conciencia
(awareness, darse cuenta), la propia responsabilidad de los procesos en curso y la fe en
la sabiduría intrínseca del organismo (la persona total que somos) para auto-regularse
de forma adecuada con un medio cambiante.
Antepone la espontaneidad al control; la vivencia, a la evitación de lo molesto y
doloroso; el sentir, a la racionalización; la comprensión global de los procesos, a la
dicotomía de los aparentes opuestos y requiere del terapeuta un uso de sí como
instrumento (emocional, corporal, intelectual) que transmita una determinada actitud
vital en vez de practicar únicamente una técnica útil contra la neurosis.”
La teràpia Gestalt doncs, fa ús del teatre com a teràpia perquè la representació teatral
obliga a la persona a actuar en el moment i lloc presents a través d’una vivència
concreta, requereix de la improvisació, de la responsabilitat i de la consciència que
comporta tota presa de decisió.
13 http://www.gestaltpsicocorporal.com/terapia-gestalt-psico-corporal/
16
4. Aspectes del teatre que ajuden al desenvolupament personal.
4.1 Quins són?
El teatre és una activitat molt completa ja que ajuda tant a grans com a petits en molts
aspectes, tant a nivell individual com a nivell social.
Aquesta és una llista d’aspectes de millora o desenvolupament personal que ha estat
formulada gràcies a la pròpia experiència aconseguida a través de les classes de teatre,
a la informació proporcionada a les entrevistes (exposades al treball de camp) i a la
recerca de llibres com Para una enseñanza dinàmica (Georges Laferrière), El teatro en
la animación sociocultural. Técnicas de intervención (Xavier Ucar), Palabras para la
acción (G.Laferrière, T.Motos) i El teatro como oportunidad (Mª Laura Fernández e
Isabel Montero). :
- Perdre la vergonya.
- Guanyar habilitats de relació social.
- Guanyar habilitats d’expressió corporal i oral.
- Aprendre a treballar en equip.
- Guanyar seguretat en un mateix.
- Guanyar curiositat cap a altres disciplines de coneixement.
- Millorar l’empatia.
- Fomentar la creativitat.
- Millorar el treball de la musicalitat i el ritme.
- Agilitzar la memòria.
17
- Descobrir-se i/o analitzar-se a un mateix.
- Desinhibir-se.
Aquests múltiples aspectes són treballats a les classes de teatre mitjançant una sèrie
d’exercicis, explicats al punt 3.2, que incideixen en cada un d’ells.
Tal i com explica el llibre Practicas creativas para una enseñanza dinamica de Georges
Laferrière14 podem dir que aquestes qüestions no afecten a tothom per igual, ja que
estan molt relacionades amb diversos factors:
• L’edat de la persona que fa teatre és molt important ja que va lligat al grau de
maduresa, i no es poden fer els mateixos exercicis per incidir en segons quins
aspectes (com podria ser per exemple descobrir-se i analitzar-se a un mateix)
en totes les edats, ja que per exemple, un nen petit no té la capacitat de
raonar o de posar en escena problemes personals que té una persona
adolescent o ja adulta.
• El grau d’implicació que es tingui amb el teatre també és important, ja que si un
individu fa l’activitat per passar-s’ho bé o està amb els seus amics no tindrà els
mateixos resultats que una persona que, a part de voler passar-s’ho bé, intenta
millorar cada dia i posar els cinc sentits per aprendre. Per tant, una persona
amb un gran nivell d’implicació cap a l’activitat desenvoluparà molt més
aquests aspectes que una persona amb un baix nivell d’implicació.
• També s’ha de tenir molt en compte la personalitat de cada individu, ja que
independentment de l’edat o el nivell d’implicació, la personalitat de cadascú
incideix molt en quines qüestions mencionades a la llista li costarà
desenvolupar més o menys o li afectaran més o menys. Per exemple, a dues
persones de la mateixa edat i amb el mateix grau d’implicació cap a l’activitat, a
14 Laferrière, Georges. (1997). Prácticas creativas para una enseñanza dinámica. La
dramatización cómo herramienta didáctica y pedagógica. Guadalajara. ÑAQUE Editora.
18
una li pot costar més que a l’altre sociabilitzar-se amb els membres del grup per
problemes personals o per diferències de personalitat.
Per aquest motiu, i també condicionats per la dinàmica del grup, els professors de
teatre tenen en compte aquests factors a l’hora d’optar per realitzar uns determinats
exercicis a classe que permetin als seus alumnes incidir en alguns aspectes mencionats
anteriorment.
19
4.2 Tècniques i exercicis teatrals.
Les tècniques teatrals són el conjunt d’exercicis teatrals que ajuden a explorar les
possibilitats expressives i creatives del teatre15, així com a la investigació personal i
interpersonal de l’alumne. Sovint cada una d’aquestes tècniques o exercicis es
practiquen per treballar les qüestions mencionades al punt anterior; per aquest motiu,
cada professor decideix l’exercici a treballar comptant amb la necessitat de cada
persona i cada grup, com també tenint en compte l’edat, el grau d’implicació i la
personalitat (factors mencionats en el punt anterior). Per tant, un exercici o una
tècnica sempre és flexible, és a dir, no hi ha només una manera en què es pugui fer,
sinó que es pot modificar com es vulgui per poder treballar el que interessa.
Un punt molt important dels exercicis teatrals és que per a la gent que fa teatre no
professional, sempre es valora el procés de l’exercici i no el seu resultat.
Gràcies a les entrevistes realitzades he pogut deduir que la majoria de professors que
fan teatre per a gent no professional no es basen en una tècnica concreta (com podria
ser la d’Stanislavski) sinó que es basen en la seva pròpia experiència i en diferents
tècniques.
Algunes de les tècniques teatrals són les següents:
• Jocs de desinhibició:16
El ser observat per altres persones és un del requisits imprescindibles del
teatre.
Els jocs de desinhibició permeten eliminar o reduir els bloquejos o ansietats
que poden causar el fet d’haver de fer qualsevol tipus d’activitat en el que la
persona sigui observada.
15 Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. Opus cit. 16 Ucar, Xavier. (1992). El teatro en la animación sociocultural. Técnicas de intervención.
Madrid. Editorial Diagrama.
20
Aquests jocs s’utilitzen generalment quan es comença a treballar amb un grup
on la gent no es coneix. D’aquesta manera es poden eliminar tensions del grup i
generar un clima que potenciï la participació dels membres del grup en
exercicis posteriors.
- Exercici d’exemple: El territori.
Es delimita un espai amb qualsevol objecte, on hi pugui cabre tot el grup i es
pugui caminar sense problemes. Els membres del grup han de caminar sense
tocar-se i amb les mans enganxades al cos. Quan el professor fa un senyal,
tothom s’ha de parar i buscar la persona més pròxima, tot seguit s’han de posar
un davant de l’altre tocant-se les puntes dels peus. Les dues persones s’han de
mirar fixament intentant transmetre un sentiment, seguidament s’iniciarà un
diàleg únicament de mots solts que tinguin a veure amb el que una persona li
transmet a l’altra. Aquest diàleg durarà fins que el professor faci un senyal i es
torni a caminar. L’espai delimitat per objectes s’anirà reduint, fins que els
membres del grup quasi no puguin moure’s sense tocar-se.
L’objectiu d’aquest exercici és reduir o eliminar tensions. Es recomana que es
practiqui amb gent que ja hagi entrat a l’adolescència.
• Tècniques de relaxació.
Aconseguir un estat de relaxació total no és gens fàcil i requereix un treball
continu i progressiu d’autocontrol sobre la ment i el cos.
Els exercicis de relaxació són molt importants a les classes de teatre, ja que
ajuden a què les persones incrementin la seva capacitat d’autocontrol i
concentració que després necessitaran, per exemple, per fer la representació
d’un determinat personatge
21
- Exercici d’exemple: La platja.
El següent exercici ha estat extret del llibre Palabras para la acción17
, però ha
estat modificat mitjançant la meva pròpia experiència, basant-me en un
exercici practicat vàries vegades a classes de teatre.
En aquest exercici tots els membres del grup s’han d’estirar a terra panxa
amunt, tocant esquena, peus i mans al terra. El professor ha de narrar una
història relaxant: “esteu estirats a la sorra calenta de la platja, només se sent el
suau so de les ones que moren a la vora de la platja... sentiu com la sorra
calenta cobreix la vostra esquena, sentiu com recorre el vostre cos i cada cop
us enfonseu més i més...” És molt important que el professor mantingui un to
de narrador constant i càlid.
L’objectiu d’aquest exercici és dotar a les persones que el fan d’autocontrol i de
capacitat de concentració. També és indispensable que el professor faci que els
alumnes siguin conscients que han de passar per dues fases: la distensió
muscular i la creació d’imatges mentals
• Tècniques d’expressió corporal.
17 Laferrière, Georges. (1997). Opus cit.
22
Segons el llibre El teatro como oportunidad, l’expressió corporal és
imprescindible per al teatre, ja que tot el que es fa amb el cos és expressió
corporal. L’expressió corporal integra una multiplicitat de llenguatges com
número de persones, manifesta el “jo”.
Els dos elements fonamentals de l’expressió corporal són el pensament i el
moviment. És una realitat i un art espaciotemporal que permet a la persona
eliminar fronteres entre cos i ment i prendre consciència del propi cos, amb les
seves limitacions i possibilitats.
- Exemple d’exercici: El mirall.
El següent exercici, igual que l’anterior, és explicat gràcies a la meva
experiència com a alumna de teatre.
Aquest exercici és molt simple. Es fa per parelles, un es posa davant de l’altre.
Una persona de cada parella ha d’imitar la persona que té el davant en tots els
moviments que faci.
Aquest exercici té com a objectiu prendre consciència del propi cos i estar el
més atent possible per poder imitar l’altra persona en tots els seus moviments.
També agilitza la rapidesa, ja que s’han d’imitar els moviment de l’altra persona
amb molta velocitat.
• Les tècniques d’improvisació.
La improvisació forma part de la vida quotidiana de les persones. La
improvisació teatral pretén que la persona posi en joc els seus recursos
expressius davant una situació inesperada, o bé que posi en joc els recursos
expressius per produir una situació inesperada. Així doncs, és una tècnica
d’exploració, investigació i exploració d’un mateix, o el que és el mateix: és un
instrument privilegiat per l’auto coneixement i l’auto aprenentatge. Es pot dir
que està determinada per tres factors: l’experiència personal, el coneixement
23
del llenguatge concret de la improvisació (que el dóna l’experiència) i el domini
de les tècniques pròpies d’aquest llenguatge.
- Exercici d’exemple.
Aquest exercici també està explicat gràcies a la pròpia experiència i amb el
suport del llibre El teatro en la animación sociocultural. Técnicas de
intervención.18
Un exercici molt comú és el següent: dues persones surten davant la resta de la
classe, es posen en posició neutra i tot seguit el professor o un altre membre
del grup diu una paraula o frase qualsevol. Els dos membres que estan al
davant del grup tenen vint segons per pensar sense interactuar. Després han de
començar a interactuar fent servir o inspirant-se en la frase o paraula que han
dit. Els dos membres han de seguir el rol de l’altra persona perquè l’exercici
funcioni.
Aquest exercici té com a objectiu posar en joc els recursos expressius personals
davant una sèrie d’accions no premeditades. També és un bon exercici per a
saber compenetrar-se amb l’altre company i entrar en el seu joc per tal de què
l’exercici funcioni.
18 Ucar, Xavier. (1992). Opus cit.
24
5.Treball de camp.
5.1 Resum de les entrevistes.
Dani Klàmburg.
P: Pots fer un breu presentació de la teva relació amb el teatre?
R: Sóc el Dani Klàmburg. Vaig estudiar a l’escola Nancy Tuñón Jordi Oliver i de seguida
vaig començar com actor professional. Vaig estar gairebé 14 anys fent d’actor
professional molt vinculat primer al teatre de l’Oriol Broggi i desprès al teatre de la
companyia del Romea. Posteriorment vaig estudiar magisteri i ara treballo com a
professor d’educació física a primària i dono classes d’expressió corporal a la facultat
de ciències de l’educació de la universitat Blanquerna.
P: Pots argumentar si creus que el teatre pot incidir en el desenvolupament d’una
persona?
R: Jo estic totalment d’acord amb què el teatre incideix en el desenvolupament
personal. Molts exercicis de teatre acostumen a ser de desinhibició i de descoberta de
les pròpies capacitats expressives. Com que expressar-se és una cosa molt natural per
a l’esser humà, com més domini tens d’aquesta expressió millor et sents. Entre altres
coses perquè fas l’exercici de treure enfora el que et passa per dins.
P: Tu creus que una persona crea a partir de l’experiència de la seva pròpia vida?
R: No, pots crear a partir de la imaginació, el que passa és que mai és la imaginació en
estat pur, sinó que tu imagines segons les teves experiències vitals, no som persones
descontextualitzades del que hem viscut. El teatre, les seves tècniques i els exercicis
teatrals et permeten descobrir en tu la persona que ets, la persona expressiva que ets,
i aquesta és una capacitat que tenim tots, i per tant trobo que és tan bo per a
qualsevol persona.
25
P: Creus que l’edat és un factor important per aquest desenvolupament?
R: L’edat és un aspecte que em preocupa molt poc perquè penso que en qualsevol
edat pots iniciar-te en el joc del teatre. És veritat que amb els anys vas construint
certes carcasses i actituds que et treuen una certa espontaneïtat , perquè sucumbim
una mica al que s’espera de nosaltres i el que socialment està acceptat, i així s’associa
la joventut amb la desinhibició i sembla que com més gran et fas més “correcte” t’has
de mostrar. Tot això del teatre no deixa de ser un codi, un llenguatge, i és aprendre’n.
P: D’aquesta llista d’aspectes, afegiries o trauries algun aspecte?
R: “Perdre la vergonya” té a veure amb un cert control de la desinhibició, és a dir, em
trobo bé quan m’expresso i no tinc vergonya de fer-ho, i això està bé i passa fent
teatre.
”Guanyar habilitats de relació social” sí, clar, en el teatre treballes amb les dinàmiques
de grup és fantàstic, i com funcionem un amb els altres.
“Millorar l’expressió corporal” sí, tot i que expressat així en el fons no associem
l’expressió corporal a la nostre vida quotidiana i quan ens referim a aquest terme
sembla que ens estem referint a la capacitat de gesticular quan parlem, i en canvi això
per a mi té més a veure amb la capacitat de trencar amb els bloquejos físics.
“Saber treballar en equip” doncs sí, perquè el teatre moltes vegades passa per saber
treballar amb els altres i saber quin lloc ocupes en cada moment.
“Aprendre a confiar en els altres” doncs sí, hi ha molts i molts exercicis de confiança,
amb un mateix i amb els altres.
“Guanyar seguretat en un mateix” sí, el teatre exigeix fer un pas endavant i dir la teva
en algun moment i això és important.
“Despertar curiositat cap a altres disciplines de coneixement” potser no sé si tant de
coneixement com altres disciplines artístiques.
“Millorar l’empatia” doncs sí, posar-te en el paper de l’altre.
26
“Fomentar la creativitat” totalment.
Em sembla un bon resum, no cal dir que també es podria afegir el treball de la
musicalitat, del ritme i la veu.
P: Els professors de teatre tenen en compte aquests aspectes per escollir els exercicis a
fer a classe?
R: Sí, passa una cosa, tradicionalment la gent que feia classes de teatre era bé perquè
s’ hi havien dedicat o perquè tenien una formació sobretot actoral. Si alguna mancança
hi ha hagut és que algunes vegades faltava certes dosis de didàctica o sentit del
recorregut. El perill que ha tingut això és que sempre s’ha vist com una cosa
extraescolar, es tractaria que el teatre tingués cabuda dins el currículum com ho té la
música o la plàstica.
P: Creus que a les classes per a gent que fa teatre de forma no professional s’utilitzen
sempre els mateixos exercicis? (Per exemple, l’obra de teatre de final de curs, o els
mateixos exercicis d’improvisació o de cos)
R: Potser estic més d’acord amb l’obra de teatre de final de curs, els exercicis de cos i
improvisació depenen del lloc i de les persones. L’altre handicap del que pateix el
teatre és que moltes vegades es va a buscar només el resultat final. Posar-li l’accent al
procés en comptes del resultat és una manera millor de funcionar.
P: Creus que les metodologies no tan comunes (per exemple: l’ús de la màscara, clown,
la importància de l’expressió corporal etc) s’haurien d’utilitzar més?
R: El teatre pot comptar de moltes disciplines diferents, i està molt bé, com més
domines, més al servei de l’expressió pots posar aquestes disciplines, i això és
fantàstic. Tot i que posant-me a la pell dels altres segurament es considera que certes
activitats o certs exercicis serien al teatre la tècnica de clàssic que és a la dansa, el que
et fan és estar actiu, entrenat, amb la corda afinada.
P: Si fessis classes de teatre et basaries en alguna tècnica concreta?
27
R: No, segur que no. He begut de molts llocs i a mi el que m’agrada és intentar posar al
servei de les meves classes les diferents coses que conec. Ara, s’ha de tenir clar fins on
vols anar, quin tipus d’alumne tens i aquest alumnat perquè ve a treballar amb tu.
P: Vols afegir alguna altre cosa?
R: Jo estic molt interessat en aquest tema. Em fa molta gràcia que hagis fet el treball
sobre això.
Anna Sarrablo.
P: Pots fer una breu presentació de la teva relació amb el teatre?
R: Jo vaig començar als 15 anys a formar-me a l’escola Nancy Tuñón Jordi Oliver. A
partir del segon any de formació ja vaig començar a treballar en el teatre. Cap als 21
anys estava acabant la meva formació i em van oferir fer classes de teatre al grup dels
adolescents a l’escola Nancy Tuñón, ja fa vint anys que hi sóc. . Quan ja portava uns
anys fent de professora va entrar a la meva vida el fet de dirigir teatre, em va
començar a agradar molt dirigir i ara per ara puc estar ben satisfeta ja que tinc un
currículum que està bastant bé com a directora de teatre.
P: Pots argumentar fins a quin punt creus que el teatre pot incidir en el
desenvolupament d’una persona?
R: Jo crec que en tots els aspectes, a nivell expressiu, emocional, pedagògic... és a dir,
fer teatre fa que la manera de veure el món s’amplifiqui d’una manera bastant més
gran que si no fessis teatre. Crec que tothom hauria de fer teatre per la pròpia
formació personal.
28
P: Creus que l’edat és un factor important per aquest desenvolupament?
R: Si. Quan més jove ets, més esponja ets, més fàcil és que t’adaptis a tot, més fàcil és
que el teu aprenentatge sigui molt més profund que una persona adulta. Una persona
més gran sempre estarà més feta i construïda que una persona més jove i serà més
difícil fer-la canviar de punts de vista.
P: D’aquesta llista d’aspectes, afegiries o trauries algun aspecte?
R: Em semblen molt bé els deu punts, potser posaria la capacitat de agilitzar la
memòria, el fet de memoritzar textos fa que cada vegada et sigui més senzill fer-ho.
P: Els professors de teatre tenen en compte aquests aspectes per escollir els exercicis a
fer a classe?
R: Per suposat, sempre. Sempre s’intenta (o la majoria del professors) profunditzar
amb tots aquests aspectes ja que són claus per la formació de l’actor.
P: Creus que les metodologies no tan comunes (per exemple: l’ús de la màscara, clown,
la importància de l’expressió corporal etc) s’haurien d’utilitzar més?
Això depèn de cadascú. Sí que hi ha exercicis estàndards que s’han fet tota la vida, i
està bé que es continuïn fent servir, però depèn de qui et dona les classes o de
d’interès del professor en observar el grup que porta, la generació i provar noves
coses. L’important és l’objectiu de l’exercici, si l’exercici no serveix, es canvia. Jo crec
que un professor de teatre sempre tendeix a innovar, perquè si no ho fa la seva feina
no té molt sentit.
P: Quan fas classes de teatre et bases en alguna tècnica concreta?
R: Em baso en la meva pròpia experiència, en les tècniques que jo he après de
professors que he tingut, i ara ja m’atreveixo a investigar quan estic treballant. És molt
obert, no tinc un únic sistema.
P: Vols afegir alguna altra cosa?
Me’n alegro molt que facis aquest treball, perquè donaràs una visió del teatre que és
prou interessant.
29
Marta Altimira.
P: Pots fer una breu presentació de la teva relació amb el teatre?
R: La meva relació amb el teatre va començar a l’institut del Teatre quan vaig entrar a
estudiar mim i pantomima. Només vaig fer un curs d’aquesta disciplina i l’any següent
ja vaig entrar a estudiar interpretació. Abans no n’havia fet, de teatre. Només un parell
de vegades a l’escola primària. Però sempre, des de petita ja volia actuar. Per això vaig
decidir presentar-me a les proves. També m’agrada dirigir tallers de teatre, veure com
les obres van agafant forma i com els alumnes es desinhibeixen, curs rere curs. Ara ja
fa uns anys que no actuo (la darrera vegada el 2011!) però fer classes és molt creatiu,
ja que és la manera d’escriure, actuar i dirigir alhora.
P: Pots argumentar fins a quin punt creus que el teatre pot incidir en el
desenvolupament d’una persona?
R: El teatre bàsicament fa servir elements de la vida, per tant és una eina molt valuosa
per desenvolupar emocionalment i també mentalment l’alumne.
P: Creus que l’edat és un factor important per aquest desenvolupament?
R: Molts dels exercicis que es desenvolupen a classe tenen molt a veure amb
l’experiència vital de l’alumne. Per tant, sí que és important l’edat. Ja no només a
l’hora d’improvisar (que en aquest cas si que poden influir més els bloquejos que no
pas l’edat) sinó a l’hora de treballar un text i poder entendre el personatge i les seves
motivacions.
P: D’aquesta llista d’aspectes, afegiries o trauries algun aspecte?
Perdre la vergonya, guanyar habilitats de relació social, millorar l’expressió corporal.
Millorar l’expressió oral, saber treballar en equip, aprendre a confiar en els altres,
guanyar seguretat en un mateix, despertar la curiositat cap a altres disciplines de
coneixement, millorar l’empatia, fomentar la creativitat.
R: Em semblen correctes tots els punts. Afegiria que, fent teatre, descobreixes coses
de tu mateix. És om una mena de viatge psicològic.
30
P: Els professors de teatre tenen en compte aquests aspectes per escollir els exercicis a
fer a classe?
R: Sempre que un professor prepara una classe de teatre ha de tenir en compte que
potser no la farà tal i com l’havia previst en un principi. S’ha de valorar el nivell del
grup i altres aspectes com poden ser la situació personal i emocional de l’alumne. Per
tant, sí que es tenen en compte tos els aspectes que has mencionat anteriorment.
P: Fins a quin punt?
R: Fins al punt de que si no ho fas així, és molt possible que el grup no fusioni. Com a
professor no et pots entestar a fer un taller o un seguit d’exercicis que no s’adeqüin a
la dinàmica del grup. Has de saber “baixar del burro” i adaptar-te a les necessitats del
grup.
P: Creus que a les classes per a gent que fa teatre de forma no professional s’utilitzen
sempre els mateixos exercicis? (Per exemple, l’obra de teatre de final de curs, o els
mateixos exercicis d’improvisació o de cos)
R: Repetir exercicis és com fer flexions, sempre són iguals, però et mantenen en
forma, àgil i despert. El fet que es repeteixin els exercicis durant els cursos és degut a
que no fem pujar els alumnes de nivell. En el nostre cas els cursos no estan reglats, per
tant no seguim cap currículum. És per això que cada any presentem una obra de teatre
com a cloenda del curs, perquè entenem que l’objectiu del teatre és fer-lo davant d’un
públic, cosa que és un repte important per a qui no ha pujat mai a un escenari.
P: Creus que les metodologies no tan comunes (per exemple: l’ús de la màscara, clown,
la importància de l’expressió corporal etc) s’haurien d’utilitzar més?
R: Jo personalment no m’he dedicat mai a fer clown o màscara en el sentit estricte.
M’agrada barrejar tècniques i crec que si treballes a partir d’improvisacions és fàcil
incloure totes les altres (Stanislavski, clown, comedia dell’ arte, mim,) encara que la
meva formació sigui més aviat Stanislavski.
31
P. Quan fas classes de teatre et bases en alguna tècnica concreta?
R: A mi m’agrada molt trobar la comicitat de l’alumne i encara que no treballo de
forma concreta el clown, m’agraden molt les situacions i textos on el clown hi és
present. No m’agrada parlar de tècniques perquè al final en el teatre totes les
tècniques van a parar al mateix lloc, que és la sinceritat. Si un alumne-actor treballa
amb sinceritat i creient-se el personatge, els resultats sempre seran positius.
Spei Macià.
P: Pots fer un breu presentació de la teva relació amb el teatre?
R: Vaig estudiar teatre a l’ Institut del teatre.
Quan vaig acabar, em vaig trobar que d’actriu tenia feines molt de tant en tant i em
vaig cansar d’estar pendent del telèfon o d’anar a càstings i sobretot em vaig cansar
quan, jo tenia una alternativa en el meu cas en ser llicenciada per INEF. Em trobava
que si volia sí que tenia feina, és a dir, em podia guanyar relativament bé la vida
dedicant-me a l’educció física. Llavors va aparèixer una plaça també de professora
associada aquí a l’ Institut del teatre, i en un àmbit molt concret que és en el que
precisament estava impartint docència, que és l’expressió corporal. Hi vaig optar,
també la vaig guanyar i vaig estar d’associada, només hi vaig estar un any. Em va
aparèixer la plaça de titular a l’autònoma ,m’hi vaig presentar i al guanyar-la vaig haver
de deixar l’ institut.
Ara la meva relació amb el teatre a banda d’alguna lectura dramatitzada de tant en
tant quan algú m’ho demana i de ser una gran espectadora de teatre, és que a la
facultat de ciències de l’educació, a la menció d’educació física, a quart, es fa una
assignatura que es diu expressió i comunicació corporal.
32
P: Pots argumentar si creus que el teatre pot incidir en el desenvolupament d’una
persona?
R: T’ajuda a créixer, evidentment. Perquè al marge d’ensenyar-te certes habilitats que
per sentit comú ja s’imagina que un actor o una actriu desenvolupa, com la memòria i
desenvolupament d’un treball corporal, també t’ensenya certes habilitats com anar
agafant confiança en tu mateix, entre molts altres.
I sobretot amb gent jove, el teatre al què ajuda és a conèixer -se a un mateix, també
quan ets gran, però sobretot quant ets jove.
P: Creus que l’edat és un factor important per aquest desenvolupament?
R: Important segons el què vulguis fer, però no és decisiva. El que és un factor molt
important si vols fer bon teatre és no haver adquirit mals hàbits.
P: D’aquesta llista d’aspectes, afegiries o trauries algun aspecte?
R: “Perdre la vergonya”: No en absolut. Evidentment que per fer teatre no pots tenir
vergonya dalt de l’escenari, però a la teva vida..., és que sovint es barreja molt la vida.
“Guanyar habilitats de relació social”. Sí, en principi sí, però com qualsevol activitat
que t’obliga per gust o per força a haver-te de relacionar
“Millorar l’expressió corporal”. Aquesta sí que jo diria que segur que sí, perquè els
assajos de teatre estan constantment posant a prova el teu cos i les seves capacitats
expressives.
“Millorar l’expressió oral”. Exactament igual.
“Saber treballar en equip”. Bé aquí estaria relacionat amb el punt dos, guanyar
habilitats de relació social. Sí , és molt un treball d’equip el teatre perquè el que fas tu
condiciona el què fa l’altre, i el que fa l’altre et condiciona a tu.
“Aprendre a confiar en els altres”. No, en principi no.
“Guanyar seguretat en un mateix”. Sí, en la mesura amb què adquireixes una sèrie
d’habilitats, doncs guanyes seguretat en tu mateix
33
“Despertar la curiositat cap a altres disciplines de coneixement”. Sí, per descomptat
que sí, i això no tant en el teatre professional com en l’amateur.
“Millorar l’empatia”. Això seria com a recull del què hem dit anteriorment, però no en
sí mateix.
“Fomentar la creativitat”. Doncs sí, per descomptat. Un actor sense una bona
imaginació i per tant creativitat, no pot ser mai un bon actor o actriu.
P: Els professors de teatre tenen en compte aquests aspectes per escollir els exercicis a
fer a classe?
R: Et diré la veritat de forma suau, i és que no ho sé perquè jo no hi sóc i no conec a
persones de forma directa. De tota manera, intueixo que no ho fan, però també t’he
de dir que no és gens fàcil. Per moltes raons, no només per una qüestió de recursos i
de no tenir espais adients, sinó perquè se n’ha de saber, és a dir que ha d’haver-se
format un per saber ensenyar teatre, i això és el que no existeix actualment.
P: Creus que a les classes per a gent que fa teatre de forma no professional s’utilitzen
sempre els mateixos exercicis? (Per exemple, l’obra de teatre de final de curs, o els
mateixos exercicis d’improvisació o de cos)
R:Sí que pel que sóc coneixedora poc o molt d’això que anomenem teatre, sí que veig
que l’obra de teatre de final de curs ha estat feta perquè hi hagi uns pares que se
sentin satisfets i que més o menys els hi faci gràcia. Això passa per pensar només en
uns resultats, malgrat que els llibres de dramatització escolar estigui plegat de que
l’important és el procés.
P: Quan feies classes de teatre et basaves en alguna tècnica concreta?
R: Doncs no. Perquè quan jo vaig estar aquí, ningú, menys algun professor que adorava
el senyor Stannislavski, ens feia fer mètode. Ho vaig passar molt malament i vaig dir
que mai ho faria servir ni com a actriu ni com a docent.
34
Del que sí parteixo, encara que sigui molt obvi, és que el cos és l’eina de qualsevol cosa
que tu vulguis fer entendre a la persona que t’escolti i et miri.
P: Vols afegir alguna altre cosa?
R: No, només que em sembla molt bé que hi hagi gent de la teva edat que estigui
interessada pel teatre.
35
5.1.1. Conclusions de les entrevistes.
Les entrevistes han sigut realitzades a quatre persones vinculades al teatre de manera
diferent. He pogut veure diferents opinions que estan relacionades bàsicament amb la
professió de cada entrevistat.
Els quatre entrevistats opinen que el teatre pot arribar a incidir molt en
desenvolupament personal, ja que és molt ric. També coincideixen en què fer teatre
de forma no professional és una experiència que tothom hauria de provar.
Respecte a si l’edat condiciona la forma com el teatre incideix psicològicament en les
persones, les opinions varien. Tots concorden en què els adults tenen certes carcasses
que han de trencar, en què els nens són més esponja i per tant els és més fàcil jugar...;
però hi ha entrevistats que donen importància a aquest fet i n’hi ha que no n’hi donen
tanta, ja que creuen que l’edat no és decisiva o que en qualsevol edat pots iniciar-te al
món del teatre i aquest pot influenciar en la teva personalitat.
Tots els entrevistats han estat d’acord en la llista d’aspectes que ajuden al
desenvolupament personal mitjançant el teatre, però hi han hagut petites
discrepàncies: “Perdre la vergonya”, una persona no creu que sigui un aspecte en què
el teatre ajudi, ja que pots perdre la vergonya a dalt d’un escenari però continuar sent
vergonyós/a en la teva vida. “Despertar curiositat cap a altres disciplines de
coneixement” un dels entrevistats opina que canviaria la frase per “Despertar
curiositat cap a altres disciplines artístiques”. S’han afegit alguns aspectes com “el
treball de la musicalitat, el ritme i la veu”, “l’agilització de la memòria” i “el
descobriment d’un mateix (viatge psicològic)”. La llista d’aspectes proposada als
entrevistats era la següent: Perdre la vergonya, guanyar habilitats de relació social,
millorar l’expressió corporal, Millorar l’expressió oral, saber treballar en equip,
aprendre a confiar en els altres, guanyar seguretat en un mateix, despertar la curiositat
cap a altres disciplines de coneixement i Millorar l’empatia.
Els entrevistats també consideren que els professors/es de teatre tenen en compte
aquests aspectes ja que són essencials per a la formació de l’actor. Alguns d’ells
36
esmenten que un professor/a de teatre sempre ha d’adaptar els exercicis al tipus
d’alumnat i grup que té. Dos entrevistats (coincideix que són els que actualment no
imparteixen classes de teatre) comenten que falten professors/es de teatre que també
vinguin del món de la pedagogia i dominin els dos camps.
Pel que fa a la pregunta referent a prioritzar l’obra de teatre de final de curs per sobre
d’altres exercicis, els entrevistats no han coincidit en l’opinió de si és convenient o no
fer aquest exercici. Per una banda s’ha opinat que repetir exercicis és enriquidor ja que
es pot millorar cada vegada més “repetir exercicis és com fer flexions, et mantenen en
forma, àgil i despert”, per altra banda s’ha opinat que es peca molt fent la obra de
teatre de final de curs, ja que es fa perquè els pares riguin i sovint es dóna més
importància al resultat i no al procés.
El teatre té moltes disciplines diferents (el clown, la dansa, el circ, etc). Els entrevistats
han coincidit bastant quan se’ls ha preguntat si a les classes s’haurien d’utilitzar més
aquestes disciplines alternatives. S’opina que són molt importants, ja que com més en
domines més t’enriqueixes i més capacitat tens per expressar-te; però opinen que
certs exercicis són la base per desprès poder treballar altres disciplines. Un del
entrevistats ho explica molt bé dient: “certes activitats o certs exercicis serien en el
teatre la tècnica de clàssic en la dansa”.
Cap dels entrevistats fa o faria (si fes classes) les classes de teatre basant-se en una
tècnica concreta, ja que tots es basen o es basarien en la seva pròpia experiència, que
ha begut de molts llocs.
Tots els entrevistats agreixen i troben interessant el tema del treball.
5.2 Enquestes.
Les enquestes del treball han sigut fetes
d’entre 6 i 14 anys, a 23 joves d’entre 15 i 25 anys i a 26 adults d’entre 25 a més de 50
anys. Els nens/es que han estat enquestats fan cursos de teatre al centre cívic
de Gràcia, igual que alguns d
eren del Cercle, un altre centre de Gràcia. Els joves fan classes a l’acadèmia
Tuñón i Jordi Oliver.
He intentat enquestar al major nombre de persones perquè les respostes fossin el
més objectives possibles. Els tres blocs d’edats (nens, joves i adults) són diferenciats
per tal d’apreciar les diferencies en les respostes i avariguar si les diferències es deuen
a l’edat.
Les enquestes del nens ha estat formulada amb un vocabulari i un planteja
per tal que el nen/a enquestat pogués entendre i així respondre la pregunta
formulada. El vocabulari i la manera de plantejar les preguntes per joves i adults ha
sigut la mateixa. Tot i així, les preguntes han sigut les mateixes als tres grups
persones. Al final de l’enquesta s’hi afegia una pregunta oberta per fer comentaris.
Tot seguit afegiré algunes de les respostes representatives de les enquestes:
Adults. Creus que el teatre et realitza personalment?
Les enquestes del treball han sigut fetes a 67 persones de diferents edats: a 18 nens/es
d’entre 6 i 14 anys, a 23 joves d’entre 15 i 25 anys i a 26 adults d’entre 25 a més de 50
anys. Els nens/es que han estat enquestats fan cursos de teatre al centre cívic
, igual que alguns dels adults enquestats, que a més d’aquest centre, també
, un altre centre de Gràcia. Els joves fan classes a l’acadèmia
He intentat enquestar al major nombre de persones perquè les respostes fossin el
ives possibles. Els tres blocs d’edats (nens, joves i adults) són diferenciats
per tal d’apreciar les diferencies en les respostes i avariguar si les diferències es deuen
Les enquestes del nens ha estat formulada amb un vocabulari i un planteja
per tal que el nen/a enquestat pogués entendre i així respondre la pregunta
formulada. El vocabulari i la manera de plantejar les preguntes per joves i adults ha
sigut la mateixa. Tot i així, les preguntes han sigut les mateixes als tres grups
persones. Al final de l’enquesta s’hi afegia una pregunta oberta per fer comentaris.
Tot seguit afegiré algunes de les respostes representatives de les enquestes:
. Creus que el teatre et realitza personalment?
Molt (15)
Bastant (9)
No gaire (2)Gens (0)
37
a 67 persones de diferents edats: a 18 nens/es
d’entre 6 i 14 anys, a 23 joves d’entre 15 i 25 anys i a 26 adults d’entre 25 a més de 50
anys. Els nens/es que han estat enquestats fan cursos de teatre al centre cívic Lluïssos
els adults enquestats, que a més d’aquest centre, també
, un altre centre de Gràcia. Els joves fan classes a l’acadèmia Nancy
He intentat enquestar al major nombre de persones perquè les respostes fossin el
ives possibles. Els tres blocs d’edats (nens, joves i adults) són diferenciats
per tal d’apreciar les diferencies en les respostes i avariguar si les diferències es deuen
Les enquestes del nens ha estat formulada amb un vocabulari i un plantejament adient
per tal que el nen/a enquestat pogués entendre i així respondre la pregunta
formulada. El vocabulari i la manera de plantejar les preguntes per joves i adults ha
sigut la mateixa. Tot i així, les preguntes han sigut les mateixes als tres grups de
persones. Al final de l’enquesta s’hi afegia una pregunta oberta per fer comentaris.
Tot seguit afegiré algunes de les respostes representatives de les enquestes:
Joves. Creus que el teatre
Nens. T’ho passes bé a teatre?
Aquestes respostes ens demostren que el teatre és una activitat molt completa que
satisfà a la gran majoria de gent que realitza l’activitat.
. Creus que el teatre et realitza personalment?
. T’ho passes bé a teatre?
Aquestes respostes ens demostren que el teatre és una activitat molt completa que
satisfà a la gran majoria de gent que realitza l’activitat.
Molt (17)
Bastant (6)
No gaire (0)
Gens (0)
Molt (12)
Bastant (4)
No gaire (2)
Gens (0)
38
Aquestes respostes ens demostren que el teatre és una activitat molt completa que
En que t’ha ajudat el teatre?
Adults. Perdre la vergonya.
Joves. Perdre la vergonya.
Nens. A perdre la vergonya .
En que t’ha ajudat el teatre?
Perdre la vergonya.
A perdre la vergonya .
Molt (13)
Bastant (11)No gaire (1)Gens (1)
Molt (12)
Bastant (7)
No gaire (3)
Gens (1)
Molt (5)
Bastant (10)
No gaire (3)
Gens (0)
39
Aquests gràfics demostren que al teatre, independentment de l’edat, ajuda a la
majoria de persones a alliberar
que ha posat “no gaire” tot seguit a posat que ell/ella no és vergonyós/a.
Adults. Aprendre a treballar en equip.
Joves. Aprendre a treballar en equip
Nens. A saber treballar amb els meus companys/es.
Aquests gràfics demostren que al teatre, independentment de l’edat, ajuda a la
majoria de persones a alliberar-se d’uns certs esquemes i perdre la vergonya. La gent
que ha posat “no gaire” tot seguit a posat que ell/ella no és vergonyós/a.
. Aprendre a treballar en equip.
Aprendre a treballar en equip.
. A saber treballar amb els meus companys/es.
Molt (15)
Bastant (9)
No gaire (1)
Gens (1)
Molt (12)
Bastant (11)No gaire (0)
Molt (4)
Bastant (12)
No gaire (2)
Gens (0)
40
Aquests gràfics demostren que al teatre, independentment de l’edat, ajuda a la
se d’uns certs esquemes i perdre la vergonya. La gent
que ha posat “no gaire” tot seguit a posat que ell/ella no és vergonyós/a.
Aquestes gràfiques també mostren com el teat
a fer cohesió amb el grup. També demostra que no depèn de l’edat, ja que la gent
gran, que en un principi molts ja saben treballar en equip per l’experiència de vida,
també responen (la gran majoria) que el teatre e
Adults: Millorar l’expressió corporal i oral
Joves: Millorar l’expressió corporal i oral.
En aquestes respostes també es mostra que a la gran majoria de la gent enquestada al
teatre els ha ajudat a poder expres
només a escena sinó a la seva vida quotidiana.
Aquesta pregunta no es va fer als infants, ja que no tenen la prou experiència i són
massa petits per poder contestar
Aquestes gràfiques també mostren com el teatre és com un esport d’equip i que ajuda
a fer cohesió amb el grup. També demostra que no depèn de l’edat, ja que la gent
gran, que en un principi molts ja saben treballar en equip per l’experiència de vida,
també responen (la gran majoria) que el teatre els hi ensenya com treballar en equip.
Millorar l’expressió corporal i oral
Millorar l’expressió corporal i oral.
En aquestes respostes també es mostra que a la gran majoria de la gent enquestada al
teatre els ha ajudat a poder expressar-se millor tant corporalment com oralment, no
només a escena sinó a la seva vida quotidiana.
Aquesta pregunta no es va fer als infants, ja que no tenen la prou experiència i són
massa petits per poder contestar-la.
Molt (9)
Bastant (15)
No gaire (1)
Gens (0)
Sense resposta (1)
Molt (15)
Bastant (8)
No gaire (0)
Gens (0)
41
re és com un esport d’equip i que ajuda
a fer cohesió amb el grup. També demostra que no depèn de l’edat, ja que la gent
gran, que en un principi molts ja saben treballar en equip per l’experiència de vida,
ls hi ensenya com treballar en equip.
En aquestes respostes també es mostra que a la gran majoria de la gent enquestada al
se millor tant corporalment com oralment, no
Aquesta pregunta no es va fer als infants, ja que no tenen la prou experiència i són
Adults: Fomentar la creativitat.
Joves: Fomentar la creativitat.
Nens: A imaginar-me diferents personatges i situacions
Fomentar la creativitat.
Fomentar la creativitat.
me diferents personatges i situacions. *
Molt (14)
Bastant (10)
No gaire (2)
Gens (0)
Molt (16)
Bastant (7)
No gaire (0)
Gens (0)
Molt (8)
Bastant (7)
No gaire (2)
Gens (1)
42
*L’enunciat de la pregunta del nens s’ha canviat per tal de que els fos més fàcil
entendre la pregunta.
Aquests gràfics demostren que e
ja sigui basant-se en la pròpia vida, en la d’una altre persona, en un objecte... Sense
creativitat el teatre no té sentit.
Adults: Guanyar curiositat ca
Joves: Guanyar curiositat ca
Aquesta pregunta no ha estat realitzada als nens ja que he cregut que no tenen la
suficient experiència ni maduresa per respondre
Els gràfics demostren que el teatre és un art molt am
te per altres disciplines (sobretot artístiques).
*L’enunciat de la pregunta del nens s’ha canviat per tal de que els fos més fàcil
Aquests gràfics demostren que el teatre és una activitat que obliga a crear i imaginar,
se en la pròpia vida, en la d’una altre persona, en un objecte... Sense
creativitat el teatre no té sentit.
Guanyar curiositat cap a altres diciplines de coneixement.
Guanyar curiositat cap a altres diciplines de coneixement.
Aquesta pregunta no ha estat realitzada als nens ja que he cregut que no tenen la
suficient experiència ni maduresa per respondre-la.
Els gràfics demostren que el teatre és un art molt ampli on pots aprendre i interessar
te per altres disciplines (sobretot artístiques).
Molt (5)
Bastant (16)
No gaire (4)
Gens (1)
Molt (4)
Bastant (12)
No gaire (7)
Gens (0)
43
*L’enunciat de la pregunta del nens s’ha canviat per tal de que els fos més fàcil
l teatre és una activitat que obliga a crear i imaginar,
se en la pròpia vida, en la d’una altre persona, en un objecte... Sense
Aquesta pregunta no ha estat realitzada als nens ja que he cregut que no tenen la
pli on pots aprendre i interessar-
44
Per últim, afegiré alguns dels comentaris dels enquestats:
ADULTS:
- Posar-me en el rol de diferents personatges m’ha ensenyat a posar-me als peus
de gent molt diferent a mi, i veure els seus punts de vista.
- Crec que les activitats teatrals haurien de formar part de l’ensenyança
obligatòria des dels primers anys d’escolarització.
- Ajuda a trobar vies de desconnexió de les preocupacions i connectar amb un
mateix, a descobrir la pròpia gestió de les emocions.
JOVES :
- Ha augmentat la meva curiositat cap a aquest món de l’espectacle, la meva
inspiració i les ganes de realitzar-me. M’ha ensenyat a saber reflexionar davant
diverses situacions.
- El teatre et fa reflexionar, desconnectar i viure intensament amb coses que
possiblement mai t’haguessis plantejat.
- Em fa sentir més lliure.
45
6. Conclusions del treball.
Desprès d’haver realitzat la recerca, considero que he respost les preguntes que em
plantejava al principi del treball: el teatre ajuda en diversos punts de creixement
personal? els professors de teatre tenen en compte aquests aspectes en fer els
exercicis de classe? I els objectius que em plantejava resoldre. Així mateix, he assolit
els objectius que m’havia proposat, ja que ara sé moltes més coses sobre els diferents
aspectes que permeten afirmar que el teatre és una eina molt potent per
desenvolupar el coneixement de la pròpia persona, i en definitiva, a realitzar-se com a
individu.
La part teòrica, juntament amb les aportacions dels entrevistats i les dades de les
enquestes, em permeten respondre la primera pregunta.
El teatre és un art universal que ens acompanya des de fa molt de temps, està
considerat l’art més humà, ja que la seva matèria és la gent i la seva essència el
conflicte, i per tant, en el teatre, igual que a la teràpia, es treballa amb les contrarietats
que genera la pròpia existència humana. És un reflex quasi perfecte de la vida, per això
el teatre terapèutic és molt important, ja que ajuda les persones que el practiquen a
lluitar contra les seves pròpies dificultats i problemes personals a l’hora de mostrar
parts de sí mateix que no s’ha permès expressar ni/o mostrar en la vida diària.
El teatre és un art molt complex que ajuda en molts aspectes diferents tant a nivell
individual com a nivell social. Aquestes qüestions es treballen amb la gent que fa
teatre de forma no professional mitjançant diferents exercicis o tècniques que
incideixen en un o més aspectes i que el professor escull depenent de les necessitat i
característiques del grup o de cada individu.
Amb els resultats de la part pràctica es pot respondre la segona pregunta: els
professors de teatre tenen en compte aquests aspectes en fer els exercicis de classe?
Les enquestes fetes a 67 persones de diferents edats que fan teatre de forma no
professional han demostrat que a la gran majoria, el teatre els realitza personalment i
que els ha ajuda (segons la persona en una cosa més que en una altra), en diferents
46
aspectes que han incidit en l’individu mitjançant els exercicis fets a les classes de
teatre. Per tant, podem concloure que els professors tenen molt en compte aquests
aspectes a la hora d’escollir els exercicis de la classe.
Aquest fet l’han corroborat els quatre entrevistats, que també han donat la seva opinió
de diferents qüestions, sobre les que en alguns casos han discrepat i en altres no. Per
exemple, tots opinen que el teatre és molt ric i que s’hauria de introduir a la educació
com a una assignatura obligatòria per alguns cursos. També tots troben correcte la
llista proposada d’aspectes del teatre que incideixen en els desenvolupament personal
i n’hi afegeixen uns quants ( treball d’agilització de la memòria, ritme i veu...).
El problema principal del treball és que és un tema bastant complicat del qual no es
troba informació concreta. Personalment, he tingut la sensació d’anar una mica “a
cegues” fent la recerca. Ara que ja conec el camp bastant millor, es podria continuar la
recerca fent un estudi més profund de la utilització del teatre terapèutic en alguns
sectors de la societat com podrien ser en gent marginada socialment, en presons, a
l’escola, ....i fer un treball de camp més ampli.
El treball de recerca m’ha permès aprendre a fer un treball de majors dimensions dels
que havia fet fins ara, obligant-me a organitzar-me el temps i a buscar informació a
llocs fiables. He après més coses sobre un tema que m’interessava a l’inici de la recerca
i a l’acabar- la m’interessa molt més.
Finalment, he de dir que m’he quedat amb un gust amarg al veure que he tingut tant
de temps que potser no he acabat d’aprofitar; per tant, considero que podria haver-
me organitzat millor a la fi de tenir un millor resultat, tot i així estic orgullosa i satisfeta
del meu treball.
47
7. Bibliografia.
Boal, Augusto . (2009). Teatro del oprimido. España. Alba Editorial
Laferrière, George y Motos, Tomàs. (2003) Palabras para la acción. Ciudad Real.
Editorial ÑAQUE Editora.
Laferrière, Georges. (1997). Prácticas creativas para una enseñanza dinámica. La
dramatización cómo herramienta didáctica y pedagógica. Guadalajara. ÑAQUE Editora.
Fernández, MªLaura y Montero, Isabel. (2012). El teatro como oportunidad. Barcelona.
Editorial Rigden Edit S.L
Ucar, Xavier. (1992). El teatro en la animación sociocultural. Técnicas de intervención.
Madrid. Editorial Diagrama
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catarsi (25/09/2014)
http://www.cchsu.com.tw/en/interview-detail.php?act=detail&id=14 ( 28/10/2014)
www.psicologia-online.com ( 10/9/2014)
http://www.cosianima.com/Teatro-terapeutico (22/10/2104)
http://www.gestaltpsicocorporal.com/terapia-gestalt-psico-corporal/ (25/10/2014)
48
ANNEXOS
49
8. Annexos.
8.1 Enquestes
8.1.1 Preguntes de les enquestes
ENQUESTA TREBALL DE RECERCA. Aina Estrada Verger.
INFANTS
Marca amb una X la resposta correcte. Si us plau sigues sincer/a amb les respostes que
marques. Moltes gràcies ☺
1. Quants anys tens?
⃝ Entre 6 i 10 anys.
⃝ Entre 10 i 13 anys.
2. Sóc...
⃝ Un nen
⃝ Una nena
3. Per què et vas apuntar a teatre? (Pots marcar una X en més d’una casella)
⃝ Perquè els meus pares m’ho van dir.
⃝ Perquè jo volia fer-ho.
⃝ Perquè quan sigui gran vull ser actor/actriu.
⃝ Perquè m’ho passo bé.
4. T’ho passes bé a teatre?
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
5. En que t’ha ajudat el teatre?
• A perdre la vergonya.
⃝ Molt
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
• A fer amics.
⃝ Molt
50
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
• A saber treballar amb els meus companys/es.
⃝ Molt
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
• A entendre els sentiments dels personatges que faig.
⃝ Molt
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
• A imaginar-me diferents personatges i situacions.
⃝ Molt
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
• A expressar-me millor.
⃝ Molt
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
Moles gràcies! ☺
51
ENQUESTA TREBALL DE RECERCA. Aina Estrada Verger
JOVES
Marca amb una X la resposta correcte. Si us plau sigues sincer/a amb les respostes que
marquis. Moltes gràcies! ☺
1. Sexe:
⃝ Femení.
⃝ Masculí.
2. Edat:
⃝ Entre 16 i 20 anys.
⃝ Entre 20 i 25 anys.
⃝ Més de 25.
3. Perquè fas teatre? (Pots marcar amb una X més d’una casella)
⃝ Perquè vull ser actor/actriu.
⃝ Perquè és una forma de deconnectar de la vida quotidiana.
⃝ Perquè és un hobby que vull conservar.
⃝ Perquè hi tinc bones amistats.
⃝ Perquè m’agrada i gaudeixo de l’activitat.
⃝ Altres: ......................................................................
4. Creus que fer teatre et realitza personalment?
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
5. En quina mesura el teatre ha incidit en els següents aspectes?
- Perdre la vergonya:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
- Guanyar habilitats de relació social:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
52
⃝ Gens.
- Millorar l’expressió corporal i oral:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
- Aprendre a treballar en equip:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
- Guanyar seguretat en mi mateix/a:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
- Guanyar curiositat cap a altres disciplines de coneixement:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
- Millorar l’empatia
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
- Fomentar la creativitat:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
Comentaris a afegir a la pregunta 5 ( Ha incidit el teatre en algun altre aspecte? Vols fer algun
comentari o reflexió personal?)
Moltes gràcies! ☺
53
ENQUESTA TREBALL DE RECERCA Aina Estrada Verger.
ADULTS
Marca amb una X la resposta correcte. Si us plau sigues sincer/a amb les respostes que
marquis. Moltes gràcies! ☺
1. Sexe:
⃝ Femení.
⃝ Masculí.
2. Edat:
⃝ Entre 25 i 35 anys.
⃝ Entre 35 i 50 anys.
⃝ Més de 50 anys.
3. Per què fas teatre? (Pots marcar amb una X més d’una casella)
⃝ Perquè vull ser actor/actriu.
⃝ Perquè és una forma de desconnectar de la vida quotidiana.
⃝ Perquè és un hobby que vull conservar.
⃝ Perquè hi tinc bones amistats.
⃝ Perquè m’agrada i gaudeixo de l’activitat.
⃝ Altres: ......................................................................
4. Creus que fer teatre et realitza personalment?
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
5. En quina mesura el teatre ha incidit en els següents aspectes?
- Perdre la vergonya:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
- Guanyar habilitats de relació social:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
54
- Millorar l’expressió corporal i oral:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
- Aprendre a treballar en equip:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
- Guanyar seguretat en mi mateix/a:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
- Guanyar curiositat cap a altres disciplines de coneixement:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
- Millorar l’empatia
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
- Fomentar la creativitat:
⃝ Molt.
⃝ Bastant.
⃝ No gaire.
⃝ Gens.
Comentaris a afegir a la pregunta 5 ( Ha incidit el teatre en algun altre aspecte? Vols fer algun
comentari o reflexió personal?)
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
Moltes gràcies! ☺
8.1.2 Resultats de les enquestes
Adults. Total enquestes: 26. Edat: de 25 anys a
1. Sexe:
2. Edat:
3. Per què fas teatre? (pots marcar més d’una resposta
8.1.2 Resultats de les enquestes.
Total enquestes: 26. Edat: de 25 anys a ∞.
Per què fas teatre? (pots marcar més d’una resposta)
Femení (20)
Masculí (6)
Entre 25 i 35 anys (7)
Entre 35 i 50 anys (12)
Més de 50 anys (7)
Perquè vull ser actor/actriu (1)
Perquè és una forma de desconnectar de la vida quotidiana (13)Perquè és un hobby que vull conservar (9)
Perquè hi tinc bones amistats (8)
Perquè m'agrada i gaudeixo de l'activitat (21)
Altres (1)
55
Perquè vull ser actor/actriu (1)
Perquè és una forma de desconnectar de la vida quotidiana
Perquè és un hobby que vull
Perquè hi tinc bones amistats (8)
Perquè m'agrada i gaudeixo de
• Altres: Perquè vull ser actriu.
4. Creus que el teatre et realitza personalment?
5. En quin mesura el teatre ha incidit en els següents aspectes?
5.1 Perdre la vergonya
5.2 Guanyar habilitats de relació social
Perquè vull ser actriu.
Creus que el teatre et realitza personalment?
En quin mesura el teatre ha incidit en els següents aspectes?
5.2 Guanyar habilitats de relació social
Molt (15)
Bastant (9)
No gaire (2)
Gens (0)
Molt (13)
Bastant (11)
No gaire (1)
Gens (1)
Molt (6)
Bastant (17)
No gaire (3)
Gens (0)
56
5.3 Millorar l’expressió corporal
• Aquest gràfic és sobre 25 respostes, ja que una persona no va contestar.
5.4 Aprendre a treballar en equip.
5.5 Guanyar seguretat en mi mateix/a:
.3 Millorar l’expressió corporal i oral
Aquest gràfic és sobre 25 respostes, ja que una persona no va contestar.
5.4 Aprendre a treballar en equip.
5.5 Guanyar seguretat en mi mateix/a:
Molt (9)
Bastant (15)
No gaire (1)
Gens (0)
Sense resposta (1)
Molt (15)
Bastant (9)
No gaire (1)
Gens (1)
Molt (9)
Bastant (14)No gaire (3)Gens (0)
57
Aquest gràfic és sobre 25 respostes, ja que una persona no va contestar.
5.6 Guanyar curiositat cap a altres disciplines de coneixement
5.7 Millorar l’empatia
* Aquest gràfic és sobre 25 respostes, ja que una persona no va contestar.
5.8 Fomentar la creativitat.
COMENTARIS:
• Posar-me en el rol de diferents personatges m’ha ensenyat a posar
gent molt diferent a mi, i veure els seus punts de vi
5.6 Guanyar curiositat cap a altres disciplines de coneixement
* Aquest gràfic és sobre 25 respostes, ja que una persona no va contestar.
me en el rol de diferents personatges m’ha ensenyat a posar
gent molt diferent a mi, i veure els seus punts de vista.
Molt (5)
Bastant (16)
No gaire (4)
Gens (1)
Molt (7)
Bastant (14)
No gaire (2)
Gens (2)
Molt (14)
Bastant (10)
No gaire (2)
Gens (0)
58
me en el rol de diferents personatges m’ha ensenyat a posar-me als peus de
59
• Crec que les activitats teatrals haurien de formar part de l’ensenyança obligatòria des
dels primers anys d’escolarització.
• Fer un projecte amb altres persones crea vincles forts i promou el compromís.
• M’ajuda a ser feliç.
• Adquisició de compromís, activar memòria.
• Ajuda a trobar vies de desconnexió de les preocupacions i connectar amb un mateix, a
descobrir la pròpia gestió de les emocions.
Joves. Total enquestes: 23. Edat: de 15 a 25 anys.
1. Sexe:
2. Edat:
3. Perquè fas teatre? (Pots marcar més d’una resposta)
Total enquestes: 23. Edat: de 15 a 25 anys.
eatre? (Pots marcar més d’una resposta)
Femení (19)
Entre 16 i 20 anys (22)
Entre 20 i 25 anys (1)
Més de 25 anys (0)
Perquè vull ser actor/actriu (17)
Perquè és una forma de desconnectar de la vida quotidiana (12)Perquè és un hobby que vull conservar (7)
Perquè hi tinc bones amistats (8)
Perquè m'agrada i gaudeixo de l'activitat (16)Altres (3)
60
• Altres: Perquè puc ser una altre persona.
És la meva vida.
Perquè és la manera que
4. Creus que el teatre et realitza personalment?
5. En quina mesura el teatre ha incidit en els següents aspectes?
5.1 Perdre la vergonya.
Altres: Perquè puc ser una altre persona.
És la meva vida.
és la manera que utilitzo per expressar-me.
Creus que el teatre et realitza personalment?
teatre ha incidit en els següents aspectes?
Perdre la vergonya.
Molt (17)
Bastant (6)No gaire (0)Gens (0)
Molt (12)
Bastant (7)
61
5.2 Guanyar habilitats de relació social.
5.3 Millorar l’expressió corporal i oral.
5.4 Aprendre a treballar en equip.
Guanyar habilitats de relació social.
Millorar l’expressió corporal i oral.
Aprendre a treballar en equip.
Molt (10)
Bastant (12)
Molt (15)
Bastant (8)No gaire (0)
Molt (12)
Bastant (11)
No gaire (0)
62
5.4 Guanyar seguretat en mi
5.5 Guanyar curiositat cap
5.6 Millorar l’empatia.
Guanyar seguretat en mi mateix/a.
Guanyar curiositat cap a altres disciplines de coneixement.
Millorar l’empatia.
Molt (8)
Bastant (13)No gaire (2)
Molt (4)
Bastant (12)No gaire (7)
Molt (10)
Bastant (12)
63
5.7 Fomentar la creativitat.
COMENTARIS:
• Em trobo molt més sociable i oberta emocionalment.
• Ho trobo una bona ei
• Ha augmentat la meva curiositat cap a aquest món de l’espectacle, la meva inspiració i
les ganes de realitzar
situacions.
• Porto des dels 4 anys i és la meva vida.
• Em fa sentir més lliure.
• El teatre et fa reflex
possiblement mai t’haguessis plantejat.
• El teatre ha influït amb la meva manera de connectar amb la gent i la prespectiva amb
la que veig el món. Com vaig començar des de molt petita ja vaig canviar i m
amb pensaments molt lliures i creatius.
Fomentar la creativitat.
Em trobo molt més sociable i oberta emocionalment.
Ho trobo una bona eina per conèixer i poder comprendre a la gent.
tat la meva curiositat cap a aquest món de l’espectacle, la meva inspiració i
les ganes de realitzar-me. M’ha ensenyat a saber reflexionar davant diverses
Porto des dels 4 anys i és la meva vida.
Em fa sentir més lliure.
El teatre et fa reflexionar, desconnectar i viure intensament amb coses que
possiblement mai t’haguessis plantejat.
El teatre ha influït amb la meva manera de connectar amb la gent i la prespectiva amb
la que veig el món. Com vaig començar des de molt petita ja vaig canviar i m
molt lliures i creatius.
Molt (16)
Bastant (7)No gaire (0)
64
tat la meva curiositat cap a aquest món de l’espectacle, la meva inspiració i
me. M’ha ensenyat a saber reflexionar davant diverses
ionar, desconnectar i viure intensament amb coses que
El teatre ha influït amb la meva manera de connectar amb la gent i la prespectiva amb
la que veig el món. Com vaig començar des de molt petita ja vaig canviar i madurar
Nens. Total enquestes: 18. De 6 a 14 anys.
• Aquestes enquestes s’han escrit amb un llenguatge pensat per a la comprensió dels
enquestats.
1. Quants anys tens?
2. Sóc...
3. Per què et vas apuntar a teatre? (Pots marcar més d’una resposta)
Total enquestes: 18. De 6 a 14 anys.
Aquestes enquestes s’han escrit amb un llenguatge pensat per a la comprensió dels
Quants anys tens?
et vas apuntar a teatre? (Pots marcar més d’una resposta)
Entre 6 i 10 anys (9)
Entre 10 i 14 anys (9)
Un nen (5)
Una nena (13)
Perquè els meus pares m'ho van dir (2)
Perquè jo volia fer-ho (14)
Perquè quan sigui gran vull ser actor/actriu (5)
Perquè m'ho passo bé (10)
65
Aquestes enquestes s’han escrit amb un llenguatge pensat per a la comprensió dels
et vas apuntar a teatre? (Pots marcar més d’una resposta)
4. T’ho passes bé a teatre?
5. En què t’ha ajudat el teatre?
5.1 A perdre la vergonya
5.2 A fer amics.
5.3 A saber treballar amb els meus companys/es.
T’ho passes bé a teatre?
t’ha ajudat el teatre?
A perdre la vergonya
A saber treballar amb els meus companys/es.
Molt (12)
Bastant (4)
Molt (5)
Bastant (10)
No gaire (3)
Gens (0)
Molt (7)
Bastant (9)
No gaire (2)
Gens (0)
66
5.4 A entendre els sentiments dels personatges
5.5 A imaginar
A entendre els sentiments dels personatges que faig.
A imaginar-me diferents personatges i situacions.
Molt (4)
Bastant (12)
No gaire (2)
Gens (0)
Molt (4)
Bastant (11)
No gaire (3)
Gens (0)
Molt (8)
Bastant (7)
No gaire (2)
Gens (1)
67
5.6 A expressar
sar-me millor.
Molt (7)
Bastant (6)
No gaire (5)
Gens (0)
68
69
8.2 Entrevistes.
Dani Klamburg.
P: Pots fer un breu presentació de la teva relació amb el teatre?
R: Sóc el Dani Klamburg. Vaig estudiar a l’escola Nancy Tuñón i de seguida vaig
començar com actor professional, paral·lelament que estudiava em va començar a
sortir alguna feina, sobretot amb l’Oriol Broggi vam començar junts amb un grup de
teatre que es deia “Excic” (tots eren exalumnes del Cic) era un teatre amateur, però
l’Oriol i jo vam a treballar professionalment, ell de la mà del Sergi Belbel i jo per una
mà d’ell mateix i per l’altre banda per la mà del Calixta bielto que em va agafar per la
companyia del teatre Romea. Vaig estar gairebé 14 anys d’actor professional molt
vinculat primer al teatre de l’Oriol Broggi i desprès al teatre de la companya del
Romea. També em van anar sortint coses de televisió fins que em vaig tenir un
representant i vaig fer alguna coseta de cinema. Vaig estar vivint d’això bastants anys.
Posteriorment vaig estudiar magisteri i ara treballo com a professor d’educació física a
primària i dono classes d’expressió corporal a la facultat de ciències de l’educació de la
universitat Blanquerna.
P: Pots argumentar si creus que el teatre pot incidir en el desenvolupament d’una
persona?
R: Jo estic totalment d’acord que el teatre incideixen el desenvolupament personal.
Me’n recordo molt de quan vaig començar a fer teatre i encara no sabia si m’hi volia
dedicar, quan tornava de les classes de teatre els i deia els meus amics que no havien
fet mai teatre “ho heu de fer, heu de viure aquesta experiència encara que vosaltres
no us i vulgueu dedicar” i perquè els hi deia això? doncs perquè molts exercicis
acostumen a ser de desinhibició i de descoberta de les pròpies capacitats expressives.
Com que expressar-se és una cosa molt natural per a l’èsser humà, com més domini
tens d’aquesta expressió millor et sents. Entre altres coses perquè fas l’exercici de
treure enfora el que et passa per dins, és a dir, a mesura que saps comunicar el que
t’està passant, tens una sensació bastant alliberadora ja que ets capaç de fer veure els
altres com ets.
P: Tu creus que una persona crea a partir de l’experiència de la seva pròpia vida?
R: No, pots crear a partir de la imaginació, el que passa és que mai és la imaginació en
estat pur, sinó que tú imagines segons les teves experiències vitals, el que vull dir és
que nosaltres no som persones descontextualitzades del que hem viscut. Jo
simplement parlo de que el teatre, les seves tècniques i els exercicis teatrals et
70
permeten descobrir en tu la persona que ets, la persona expressiva que ets, i aquesta
és una capacitat que tenim tots, per això trobo que és tan bo, i per tant trobo que és
tan bo per a qualsevol persona. Tant és així que jo estic a la facultat de magisteri i estic
engegant un projecte de teatre aquí a la facultat, ja que el teatre té eines que poden
ser molt bones no només pels alumnes de magisteri sinó per els d’altres facultats i
també per a els alumnes de primària i secundària.
P: Creus que l’edat és un factor important per aquest desenvolupament?
R: Respecte l’edat, és un aspecte que em preocupa molt poc perquè penso que en
qualsevol edat pots iniciar-te en el joc del teatre, és a dir jugar a descobrir-te i a
descobrir els altres. Són tota una sèrie d’exercicis i jocs que et permeten descobrir un
món que pots descobrir a qualsevol edat. Però és veritat que amb els anys vas
construint certes carcasses i actituds que et treuen una certa espontaneïtat , perquè
sucumbim una mica al que s’espera de nosaltres i el que socialment està acceptat, i
així s’associa la joventut amb la desinhibició i sembla que com més gran et fas més
“correcte” t’has de mostrar, però tot això són prejudicis perquè finalment tampoc és
diu que tot jugant i tot desinhibint-te fent teatre hagis de deixar de ser correcte , el
que passa és que no actues com s’espera que actuï una persona en una situació
convencional. Però si jugues, jo he vist gent de setanta anys jugar com els que més, i
això no és cap problema. Tot això del teatre no deixa de ser un codi, un llenguatge, i és
aprendre’n, i és veritat que a mesura que ens fem grans perdem ductilitat a provar
nous camins i potser fa més mandra, però si és una persona que es posa a treballar,
assequible i que es brinda una mica a l’experiència... potser jo sóc molt positivista però
crec en la possibilitat de que tothom podria fer aquest tipus de treball, el que falta és
voler-lo fer.
P: D’aquesta llista d’aspectes, afegiries o trauries algun aspecte?
R: “Perdre la vergonya” te a veure amb un cert control de la desinhibició, és a dir, em
trobo bé quan m’expresso i no tinc vergonya de fer-ho, i això està bé i passa fent
teatre.
”Guanyar habilitats de relació social” si clar, el teatre és molt ric perquè treballes des
de lo cognitiu a lo físic, la percepció que tu tens de tu mateix , la percepció que tens
amb els altres, per tant per treballar amb les dinàmiques de grup és fantàstic, i com
funcionem un amb els altres.
“Millorar l’expressió corporal” si tot i que expressat així en el fons no associem
l’expressió corporal a la nostre vida quotidiana i quan ens referim a aquest terme
sembla que ens estem referim a la capacitat de gesticular quan parlem, i en canvi això
per a mi té més a veure amb la capacitat de trencar amb els bloquejos físics. Per tan
em sembla molt importat si és que és això, si és simplement que movem els braços
71
quan gesticulem no em sembla tant interessant perquè de vegades hi ha gent que no
gesticula gens és comunica molt bé.
“Saber treballar en equip” doncs sí, perquè el teatre moltes vegades passa per saber
treballar amb els altres i saber quin lloc ocupes en cada moment, com cedeixes la llum
o com reclames la llum.
“Aprendre a confiar en els altres” doncs sí, hi ha molts i molts exercicis de confiança,
amb un mateix i amb els altres.
“Guanyar seguretat en un mateix” sí, el teatre exigeix fer un pas endavant i dir la teva
en algun moment i això és important.
“Despertar curiositat cap a altres disciplines de coneixement” potser no ser si tant de
coneixement o altres disciplines artístiques, que a la vegada és una fam de
coneixement però expressat així sembla que ens inclini més cap a les ciències... i no.
“Millorar l’empatia” doncs sí, posar-te en el paper de l’altre.
“Fomentar la creativitat” totalment.
Em sembla un bon resum, no cal dir que també es podria afegir el treball de la
musicalitat, del ritme i la veu.
P: Els professors de teatre tenen en compte aquests aspectes per escollir els exercicis a
fer a classe?
R: Si, passa una cosa, tradicionalment la gent que feia classes de teatre era bé perquè
si havien dedicat o perquè tenien una formació sobretot actoral. Si alguna mancança hi
ha hagut es que algunes vegades faltava algunes vegades certes dosis de didàctica o
sentit del recorregut, tot i que s’ha de dir a favor de tota aquesta gent que ho
aplicaven per sentit comú. Però faltava gent que vingués del món del magisteri i la
pedagogia i que també tingués formació en teatre. Ara des de la facultat som alguna
gent que intentem recollir tota aquesta feina que s’ha fet i s’ha de dir que té molt valor
tota aquella feina feta per gent que no eren mestres però que els hi agradava la
docència i que ensenyaven teatre sense programar, que és la diferència. El perill que
ha tingut això és que sempre s’ha vist com una cosa extraescolar, és tractaria que el
teatre tingués cabuda dins el currículum com ho te la música o la plàstica, tot i que ara
no és un bon moment ja que és treuen hores de música, però com a disciplina és molt
potent, no puc comparar-ho però treballes amb tu mateix.
P: Creus que a les classes per a gent que fa teatre de forma no professional s’utilitzen
sempre els mateixos exercicis? (Per exemple, l’obra de teatre de final de curs, o els
mateixos exercicis d’improvisació o de cos)
72
R: Potser estic més d’acord amb l’obra de teatre de final de curs, els exercicis de cos i
improvisació és depèn del lloc i de les persones.
Un dels handicaps que comentàvem del teatre és que es feia com una cosa
extraescolar i que per tant se li sonava menys valor i que no partia d’una programació
coherent, malgrat pogués estar fet molt ben fet. L’altre handicap del que pateix el
teatre és que moltes vegades es va a buscar només el resultat final, ja que ven molt de
cara als pares, el públic... llavors a vegades es tendeix com a treballar perquè el
resultat sigui molt bo. Però lo interessant del teatre a nivell pedagògic és l’experiència
en sí, pel procés, per tant això és una qüestió de concepció, si tu conceps el procés
com a molt important, després el que es sigui capaç de mostrar dependrà de mil coses,
però no és on posem l’accent. Per tant estic totalment d’acord que tan escoles (de
primària, secundària, de teatre...) a vegades pequen per buscar un resultat. Posar-li
l’accent al procés en comptes del resultat és una manera millor de funcionar.
P: Creus que les metodologies no tan comunes (per exemple: l’ús de la màscara, clown,
la importància de l’expressió corporal etc) s’haurien d’utilitzar més?
R: El teatre pot comptar de moltes disciplines diferents, i està molt bé, com més
domines, més al servei de l’expressió pots posar aquestes disciplines, i això és
fantàstic. Ni han moltes (ombres xineses, circ, treball de dansa...) i està molt bé
dominar tots aquests registres, com a recurs és una via més, és com si un pintor es
limites a fer aquarel·les tota la seva vida. Per tant si que ho trobo important, tot i que
posant-me a la pell dels altres segurament es considera que certes activitats o certs
exercicis serien en el teatre la tècnica de clàssic que és a la dansa, el que et fan és estar
actiu, entrenat, amb la corda afinada.
P: Si fessis classes de teatre et basaries en alguna tècnica concreta?
R: No, segur que no. He begut de molts llocs i a mi el que m’agrada és intentar posar al
servei de les meves classes les diferents coses que conec. Ara, s’ha de tenir clar fins on
vols anar, quin tipus d’alumne tens i aquest alumnat perquè ve a treballar amb tu. No
és el mateix treballar amb gent que volen ser actor professionals que amb mestres,
psicòlegs, joves... i per tan t’has de situar. Jo tinc la sort de fer classes d’expressió
corporal amb nens i amb universitaris i el que demanes és diferent. Si que crec que
sempre s’ha de partir del joc, el passar-ho bé, el descobrir, d’aquest tipus de
confortabilitat de trobar-se a gust.
P: Vols afegir alguna altre cosa?
R: Jo estic molt interessat en aquest tema. Em fa molta gràcia que hagis fet el treball
sobre això perquè jo justament estic engegant un projecte de teatre en una escola de
primària, és un projecte de teatre i expressió per futurs mestres. Per tant jo em crec
molt que el teatre ha d’estar en qualsevol etapa de formació educativa.
73
Anna Sarrablo.
P: Pots fer una breu presentació de la teva relació amb el teatre?
R: Jo vaig començar als 15 anys a formar-me a l’escola Nancy Tuñón Jordi Oliver. A
partir del segon any de formació ja vaig començar a treballar en el teatre. Teníem un
grup de teatre que sortíem de l’escola i fèiem “bolos”, i ens movíem després per
festivals, per diferents pobles i on ens volien. Cap als 21 anys estava acabant la meva
formació i em van oferir fer classes de teatre al grup dels adolescents a l’escola Nancy
Tuñón. Jo ja havia fet classes abans perquè la diputació de Barcelona m’havia
contractat per un projecte d’integrar la llengua catalana amb el teatre, a partir d’aquí
els de l’escola van saber el que estava fent i em van proposar la feina, vaig dir que sí i
ja fa vint anys que i sóc. Quan ja portava uns anys fent de professora va entrar a la
meva vida el fet de dirigir teatre, em va començar a agradar molt dirigir i ara per ara
puc estar ben satisfeta ja que tinc un currículum que està bastant bé com a directora
de teatre.
P: Pots argumentar fins a quin punt creus que el teatre pot incidir en el
desenvolupament d’una persona?
R: Jo crec que en tots els aspectes, a nivell expressiu, emocional, pedagògic... és a dir,
fer teatre fa que la manera de veure el món s’amplifiqui d’una manera bastant més
gran que si no fessis teatre. El fet de llegir teatre per exemple, jugar amb la fantasia o
veure com parlen i pensen altres persones en ficció i tu fer-les teves quan estàs
actuant és el que et dona aquesta amplificació del món. Per tan crec que tothom
hauria de fer teatre per la pròpia formació personal.
P: Creus que l’edat és un factor important per aquest desenvolupament?
R: Si. Quan més jove ets, més esponja ets, més fàcil és que t’adaptis a tot, més fàcil és
que el teu aprenentatge sigui molt més profund que una persona adulta, que no és
que no pugui tenir aquestes qualitats , però una persona més gran sempre estarà més
feta i construïda que una persona més jove i serà més difícil fer-la canviar de punts de
vista.
P: D’aquesta llista d’aspectes, afegiries o trauries algun aspecte?
R: Em semblen molt bé els deu punts, potser posaria la capacitat de agilitzar
la memòria, el fet de memoritzar textos fa que cada vegada et sigui més senzill fer-ho.
El mateix passa amb l’ imaginació, que seria el punt que has posat de la creativitat.
P: Els professors de teatre tenen en compte aquests aspectes per escollir els exercicis a
fer a classe?
74
R: Per suposat, sempre. Potser coses més terapèutiques no es fan tant. Sempre
s’intenta (o la majoria del professors) profunditzar amb tots aquests aspectes ja que
són claus per la formació de l’actor.
P: Creus que les metodologies no tan comunes (per exemple: l’ús de la màscara, clown,
la importància de l’expressió corporal etc) s’haurien d’utilitzar més?
R: Això depèn de cadascú. Si que hi ha exercicis estàndards que s’han fet tota la vida, i
està bé que es continuïn fent servir, però depèn de qui et dona les classes o de
d’interès del professor en observar el grup que porta, la generació i provar noves
coses. Et poso un exemple, quan vaig començar a fer teatre vaig agafar llibres de
pedagogia, vaig estudiar. Quan vaig començar els meus exercicis es basaven en el que
havia après als llibres i la meva experiència com alumne. Amb el temps el que jo feia
antigament ara no em serveix perquè la generació a canviat, perquè els adolescents
d’ara són molt diferents als de vint anys enrere, és a dir, no puc fer servir alguns
exercicis perquè la generació nova no entren ni entenen l’exercici de generacions
enrere. Fan preguntes que en aquells temps no es feien i per tan era més fàcil integrar
el grup a l’exercici. El professor s’ha d’adaptar als alumnes que li toquen, i d’aquí pots
capgirar als exercicis segons vagi millor pel tipus d’alumnat. L’important és l’objectiu
de l’exercici, si l’exercici no serveix, es canvia. Jo crec que un professor de teatre
sempre tendeix a innovar, perquè si no ho fa la seva feina no té molt sentit.
P. Quan fas classes de teatre et bases en alguna tècnica concreta?
R: Em baso en la meva pròpia experiència, em baso en les tècniques que jo he après de
professors que he tingut i ara ja m’atreveixo a investigar quan estic treballant. És molt
obert, no tinc un únic sistema.
P. Vols afegir alguna altre cosa?
M’ alegro molt que facis aquest treball, perquè donaràs una visió del teatre que és
prou interessant.
Marta Altimira.
P: Pots fer una breu presentació de la teva relació amb el teatre?
R: La meva relació amb el teatre va començar a l’ institut del Teatre quan vaig entrar a
estudiar mim i pantomima. Només vaig fer un curs d’aquesta disciplina i l’any següent
ja vaig entrar a estudiar interpretació. Abans no n’havia fet, de teatre. Només un parell
de vegades a l’escola primària. Però sempre, des de petita ja volia actuar. Per això vaig
decidir presentar-me a les proves. També m’agrada dirigir tallers de teatre, veure com
les obres van agafant forma i com els alumnes es desinhibeixen, curs rere curs. Ara ja
75
fa uns anys que no actuo (la darrera vegada el 2011!) però fer classes és molt creatiu,
ja que és la manera d’escriure, actuar i dirigir alhora.
P: Pots argumentar fins a quin punt creus que el teatre pot incidir en el
desenvolupament d’una persona?
R: El teatre bàsicament fa servir elements de la vida, per tant és una eina molt valuosa
per desenvolupar emocionalment i també mentalment a l’alumne.
P: Creus que l’edat és un factor important per aquest desenvolupament?
R: Molts dels exercicis que es desenvolupen a classe tenen molt a veure amb
l’experiència vital de l’alumne. Per tant, si que és important l’edat. Ja no només a
l’hora d’improvisar (que en aquest cas si que poden influir més els bloquejos que no
pas l’edat) sinó a l’hora de treballar un text i poder entendre el personatge i les seves
motivacions.
P: D’aquesta llista d’aspectes, afegiries o trauries algun aspecte?
Perdre la vergonya.
Guanyar habilitats de relació social.
Millorar l’expressió corporal. Millorar l’expressió oral.
Saber treballar en equip.
Aprendre a confiar en els altres.
Guanyar seguretat en un mateix.
Despertar la curiositat cap a altres disciplines de coneixement.
Millorar l’empatia.
Fomentar la creativitat.
R: Em semblen correctes tots els punts. Afegiria que, fent teatre, descobreixes coses
de tu mateix. És com una mena de viatge psicològic.
P: Els professors de teatre tenen en compte aquests aspectes per escollir els exercicis a
fer a classe?
R: Sempre que un professor prepara una classe de teatre ha de tenir en compte que
potser no la farà tal i com l’havia previs en un principi. Tot i que sempre s’intenta
treballar tot un ventall d’exercicis durant un curs, s’ha de valorar el nivell del grup i
altres aspectes com poden ser la situació personal i emocional de l’alumne. Per tant, si
que es tenen en compte tos els aspectes que has mencionat anteriorment.
76
P: Fins a quin punt?
R: Fins al punt de que si no ho fas així, és molt possible que el grup no fusioni. Com a
professor no et pots entestar a fer un taller o un seguit d’exercicis que no s’adeqüin a
la dinàmica del grup. Has de saber “baixar del burro” i adaptar-te a les necessitats del
grup.
P: Creus que a les classes per a gent que fa teatre de forma no professional s’utilitzen
sempre els mateixos exercicis? (Per exemple, l’obra de teatre de final de curs, o els
mateixos exercicis d’improvisació o de cos)
R: Repetir exercicis és com fer flexions, sempre són iguals, però et mantenen en
forma, àgil i despert. Quan l’objectiu de l’alumne (i del grup) no és dedicar-se al teatre
professionalment s’acostuma a fer un curs d’iniciació al teatre, a on es treballen
diferents les tècniques teatrals, fent més incidència a unes que en d’altres. Jo
personalment durant el primer trimestre treballo tot el que té a veure amb improvisar.
El fet que es repeteixin durant els cursos és degut a que no fem pujar els alumnes de
nivell. En el nostre cas els cursos no estan reglats, per tant no seguim cap currículum.
És per això que cada any presentem una obra de teatre com a cloenda del curs, perquè
entenem que l’objectiu del teatre és fer-lo davant d’un públic, cosa que és un repte
important per a qui no ha pujat mai a un escenari.
P: Creus que les metodologies no tan comunes (per exemple: l’ús de la màscara, clown,
la importància de l’expressió corporal etc) s’haurien d’utilitzar més?
R: Jo personalment no m’he dedicat mai a fer clown o màscara en el sentit estricte.
M’agrada barrejar tècniques i crec que si treballes a partir d’improvisacions és fàcil
incloure totes les altres (Stanislavski, clown, comedia dell’ arte, mim,) encara que la
meva formació sigui més aviat Stanislavski.
P. Quan fas classes de teatre et bases en alguna tècnica concreta?
R: A mi m’agrada molt trobar la comicitat de l’alumne i encara que no treballo de
forma concreta el clown, m’agraden molt les situacions i textos on el clown hi és
present. No m’agrada parlar de tècniques perquè al final en el teatre (com a la vida!!)
totes les tècniques van a parar al mateix lloc, que és la sinceritat. Si un alumne-actor
treballa amb sinceritat i creient-se el personatge, els resultats sempre seran positius.
77
Spei Macià.
P: Pots fer un breu presentació de la teva relació amb el teatre?
R: En realitat va començar tot quan vaig decidir que em volia dedicar al teatre. Encara
que ara no hi estigui tenint una relació directa. Per tant, quan vaig decidir que m’hi
volia dedicar el què vaig fer , com qui decideix que es vol dedicar a ser metge o vol ser
qualsevol altre professió de les que existeixen , doncs va ser buscar on podia
aprendre. I com que la meva idea era dedicar-m’hi professionalment, vaig buscar a
quina facultat, quina institució impartien docència , i finalment també et lliuraven el
títol per poder etc, i això era l’institut del teatre. Sabia que per entrar era difícil, ja no
tant pel que et demanaven, pel que et demanaven a les proves d’accés, sinó per la
quantitat de persones en relació a les poques places que hi havia. Quan jo em vaig
presentar hi havia 24 places, indistintament homes o dones, no recordo quants érem,
no masses, em sembla que no arribàvem als 400. I va ser aquí, matricular-me a
l’institut , passar un curs, un altre curs, un altre curs i acabant sent actriu. I després ja,
doncs a la jungla.
Em vaig trobar que d’actriu tenia feines molt de tant en tant i em vaig cansar d’estar
pendent del telèfon o d’anar a càstings i sobretot em vaig cansar quan, jo tenia una
alternativa en el meu cas que en ser llicenciada per INEF, em trobava que si volia sí que
tenia feina, és a dir, em podia guanyar relativament bé la vida dedicant-me a l’educció
física i en canvi, no me l’hi guanyava fent d’actriu, ara sí, ara no, era una inestabilitat
total. Llavors va ser quan , vaig tenir, tot i que a la universitat no tenia una plaça fixa de
professora associada, va aparèixer una plaça també de professora associada aquí a
l’institut del teatre, i en un àmbit molt concret que és en el que precisament estava
impartint docència, que és l’expressió corporal, però aquí a l’institut era expressió
corporal per futurs actors i actrius, i bé, hi vaig optar, també la vaig guanyar i vaig estar
d’associada, només hi vaig estar un any, això que em va encantar perquè aquí sí que
els alumnes venen motivats 100%. Després em va aparèixer la plaça de titular a
l’autònoma ,m’hi vaig presentar i al guanyar-la vaig haver de deixar l’institut. I per tant,
diguem-ne que ara la meva relació amb el teatre a banda d’alguna lectura
dramatitzada de tant en tant quan algú m’ho demana,a banda de ser una gran
espectadora de teatre..., a banda de seguir tenint la titulació, és a dir, de seguir-me
considerant actriu, és que a la facultat de ciències de l’educació, a la menció
d’educació física, a quart, es fa una assignatura que es diu expressió i comunicació
corporal, que a una part d’aquesta assignatura diguem-ne es fan activitats
relacionades amb el món del teatre, de la dansa, tota aquesta vessant expressiva
78
P: Pots argumentar si creus que el teatre pot incidir en el desenvolupament d’una
persona?
R: T’ajuda a créixer, evidentment. Perquè al marge d’ensenyar-te, és a dir d’adquirir
certes habilitats conegudes per tothom, perquè només amb sentit comú un ja
s’imagina que un actor o una actriu desenvolupa la memòria i desenvolupa un treball
corporal, també t’ajuda a anar agafant confiança en tu mateix, perquè sinó no
t’atreveixes a sortir a escena, i tot això és treballant tots els aspectes i continguts que
t’exigeix , ja sigui a partir d’un exercici d’una classe puntual o ja sigui en una assaig
d’actors i actrius professionals
I sobretot amb gent jove, el teatre al què ajuda és a conèixer-se a un mateix, també
quan ets gran, però sobretot quant ets jove.
La vida i el teatre estan íntimament lligats, per tota persona que s’hi vulgui dedicar .
Una mica és per dir, malament quan no tens la pròpia experiència per poder-la explicar
però malament quan només tens la teva i no n’has viscut d’altres.
P: Creus que l’edat és un factor important per aquest desenvolupament?
R: Important segons el què vulguis fer, però no és decisiva, no és allò de ..., no, a partir
d’una edat ja malament o ja has perdut poder assolir fer segons què, no tampoc. El
que és un factor molt important si vols fer bon teatre és no haver adquirit mals hàbits.
P: D’aquesta llista d’aspectes, afegiries o trauries algun aspecte?
R: “Perdre la vergonya”: No en absolut, malgrat que sembli que estic dient una
mentida. És a dir, evidentment que per fer teatre no pots tenir vergonya dalt de
l’escenari, però a la teva vida..., és que sovint es barreja molt la vida. Creure que l’actor
sap mentir millor a la vida real, que l’actor no és vergonyós o que n’és poc, tot això són
falses llegendes.
“Guanyar habilitats de relació social”. Sí, en principi sí, però com qualsevol activitat
que t’obliga per gust o per força a haver-te de relacionar, i més si són persones amb les
que comparteixes uns mateixos plaers
“Millorar l’expressió corporal”. Aquesta sí que jo diria que segur que sí, perquè els
assajos de teatre estan constantment posant a prova el teu cos i les seves capacitats
expressives. Per tant, tot aquest entrenament també te’l emportes a casa.
“Millorar l’expressió oral”. Exactament igual. Perquè aquí sí que l’actor o actriu no fa
un trencament de dir jo ara m’estic esforçant en tenir un volum de veu o en fer
matisos amb la veu, expressar-me millor, o en evitar segons quines coses i després això
es conserva.
79
“Saber treballar en equip”. Bé aquí estaria relacionat amb el punt dos, guanyar
habilitats de relació social. Sí , és molt un treball d’equip el teatre perquè el que fas tu
condiciona el què fa l’altre, i el que fa l’altre et condiciona a tu. Per tant, sí. És molt un
treball d’equip, molt més del que sembla d’entrada.
“Aprendre a confiar en els altres”. No, en principi no.
“Guanyar seguretat en un mateix”. Sí, en la mesura amb què adquireixes una sèrie
d’habilitats, doncs guanyes seguretat en tu mateix, o n’hauries de guanyar si més no.
“Despertar la curiositat cap a altres disciplines de coneixement”. Sí, per descomptat
que sí, i això no tant en el teatre professional com en l’amateur. A vegades encara que
només sigui perquè t’has de remuntar al segle XVIII, i això t’obliga a dir “a sí? Feien
això?”
“Millorar l’empatia”. Això seria com a recull del què hem dit anteriorment, però no en
sí mateix.
“Fomentar la creativitat”. Doncs sí, per descomptat. Un actor sense una bona
imaginació i per tant creativitat, no pot ser mai un bon actor o actriu.
P: Els professors de teatre tenen en compte aquests aspectes per escollir els exercicis a
fer a classe?
R: Et diré la veritat de forma suau, i és que no ho sé perquè jo no hi sóc i no conec a
persones de forma directa, és a dir a mestres que imparteixin teatre a les escoles. De
tota manera, intueixo que no ho fan, però també t’he de dir que no és gens fàcil. Per
moltes raons, no només per una qüestió de recursos i de no tenir espais adients,
també pel nombre d’alumnat , no pots fer classes amb trenta nens alhora i que mai
han fet teatre o expressió dramàtica o el nom que se li vulgui. I després, que se n’ha de
saber, és a dir que ha d’haver-se format un per saber ensenyar teatre, i això és el que
no existeix actualment.
P: Creus que a les classes per a gent que fa teatre de forma no professional s’utilitzen
sempre els mateixos exercicis? (Per exemple, l’obra de teatre de final de curs, o els
mateixos exercicis d’improvisació o de cos)
R: Sí que pel que sóc coneixedora poc o molt d’això que anomenem teatre, sí que veig
que l’obra de teatre de final de curs ha estat feta perquè hi hagi uns pares que se
sentin satisfets i que més o menys els hi faci gràcia. Per exemple, el factor de que facin
riure els nens és una de les moltes coses que podria citar com a aspecte no negatiu,
però sí susceptible de ser criticat. I això passa per pensar només en uns resultats,
80
malgrat que els llibres de dramatització escolar estigui plegat de que l’important és el
procés.
P: Quan feies classes de teatre et basaves en alguna tècnica concreta?
R: Doncs no. Perquè quan jo vaig estar aquí, ningú, menys algun professors que
adorava el senyor Stannislavski, ens feia fer mètode. Ho vaig passar molt malament i
vaig dir que mai ho faria servir ni com a actriu ni com a docent. No hi havia cap altre
professor que fes servir tècniques amb un nom determinat, era un conjunt de provar
d’una manera, provar-ho d’una altra. Del que sí parteixo, encara que sigui molt obvi, és
que el cos és l’eina de qualsevol cosa que tu vulguis fer entendre a la persona que
t’escolti i et miri.
P: Vols afegir alguna altre cosa?
R: No, només que em sembla molt bé que hi hagi gent de la teva edat que estigui
interessada pel teatre.
top related