el parc de sant llorenç del munt i la serra de l'obac
Post on 04-Jul-2015
1.308 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Del Rey Vergara, Raúl
El Jaanin El Abboudi, Mohamed
Estupiñán Caicedo, John Freddy
Martínez Ruiz, Éric
Martínez Segura, Daniel
Perales Martínez, Higini
Santander Peguero, Ivan
Curs: 4t ESO
Estudiar i valorar el concepte de Parc Natural.
Informar-nos sobre la Xarxa de Parcs Naturals de
Catalunya i les seves funcions.
Estudiar la història del Parc i la seva evolució.
Estudiar l'origen geològic de les serralades i el seu
relleu.
Conèixer la fauna del Parc.
Conèixer la vegetació del Parc.
1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
2. Història i llocs d'interès.
3. Origen i evolució geològica.
4. Fauna.
5. Flora.
6. Fongs.
7. Enquestes i conclusions.
8. Conclusions generals.
Un parc natural és aquell espai natural que té
característiques especials que li proporcionen una especial
protecció davant l'acció de l'home. Poden ser marítims o
terrestres i poden estar situats en qualsevol espai
geogràfic.
La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona és
el conjunt de parcs naturals de la província de Barcelona que
té la missió de fomentar l'ús públic posant a disposició dels
ciutadans: centres d'informació i documentació, itineraris
senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions temporals.
1. Parc del Castell de Montesquiu; 2. Espai Natural de les Guilleries-Savassona
3. Parc Natural del Montseny; 4. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
5. Parc de Montnegre i el Corredor; 6. Parc de la Serralada Litoral
7. Parc de la Serralada de Marina; 8. Parc Natural de la Serra de Collserola
9. Parc Agrari del Baix Llobregat; 10. Parc del Garraf; 11. Parc d’Olèrdola;
12.Parc del Foix
Pel que fa a la història, hi ha un seguit d'aspectes que s'han deconèixer i que estan relacionats amb el patrimoni del parc.
A Sant Llorenç hi ha agut presència humana en èpoques anteriors (paleolític i neolític).
La vida prehistòrica a Sant Llorenç i l’Obac és afavoridaper la presència d’abrics naturals, balmes o coves onaixoplugar-se per viure de manera fixa o estacional.
Pou de glaç
La masia de l’Obac L'Obac Vell
Per poder descriure l'evolució del massís de Sant
Llorenç del Munt és necessari fer referència a
l'evolució geològica de Catalunya.
Eocè Oligocè
Miocè Holocè
Relleu: barrancs, cingles i canals.
Hidrografia: dos sistemes col·lectors (riu Ripoll i riera
de les Arenes).
Roques: conglomerat, calcària i pissarra.
Formacions càrstiques.
Clima mediterrani.
Paisatges a tres nivells (vessants inferiors, mitjans i cims).
Avenc Cova
Cos cobert de pèl. Homeoterms.
Glàndules sudorípares, sebàcies, odoríferes i
mamàries.
Quatre extremitats.
Unisexuals. Sexe determinat pels mascles.
Vivípars. Reproducció sexual interna.
Cries alimentades amb llet.
Senglar (Sus scrofa)
Cos fusiforme amb quatre regions (cap, coll, tronc i cua).
Dos parells d’extremitats (anteriors per volar i posteriors
per caminar i/o nadar).
Cobertura de plomes al cos i d’escates a les potes. Sense
glàndules sudorípares. Cos aerodinàmic adaptat per volar
(óssos buits). Homeoterms.
Unisexuals. Fecundació sexual interna. Ovípars.
Determinació sexual per part de la femella.
Tudó (Columba palumbus)
Forma variable del cos (compacta o allargada). Cobert
d’escates o plaques òssies.
Poden presentar diferents extremitats parelles o no
tenir-ne.
Poiquiloterms.
Unisexuals. Reproducció sexual interna. Ovípars o
ovovivípars.
Sense estats larvaris aquàtics.
Serp verda (Malpolon monspessulanus)
Rèptils
Ofidis
Quelonis
Saures
Serp verda
(Malpolon
monspessulanus)
Tortuga de rierol
(Mauremys leprosa)Llangardaix ocel·lat
(Lacerta lepida)
Saures OfidisQuelonis
Forma corporal molt variable. Dos parells d'extremitats.
Pell llisa i humida amb moltes glàndules (algunes
poden ser verinoses).
Respiració per pulmons i a través de la pell (separada
o conjunta). Respiració branquial en les larves.
Poiquiloterms.
Fecundació interna o externa. Ovípars o ovovivípars.
Presenten metamorfosi.
Amfibis
Urodels
Anurs
Tritó verd (Triturus marmoratus)
Gripau comú
(Bufo bufo)Salamandra
(Salamandra salamandra)
Anurs Urodels
Sis parells d’apèndixs (un parell de quelícers, un parell
de pedipalps i quatre parells de potes marxadores).
Sense mandíbules ni antenes.
Unisexuals. Ovípars, vivípars o ovovivípars. Sense
metamorfosi.
Quelícers
Pedipalps
Quelicerats
Escorpins
Aràcnids
Aranyes
Cefalotòrax i abdomen insegmentats.
Apèndixs anteriors: quelícers amb ungles terminals
amb verí, i un parell de pedipalps amb les bases
mastegadores.
Quatre parells de potes marxadores amb ungles.
Micrommata virescens
Curt cefalotòrax, un parell d’ulls mitjos i 2-5 parells
d’ulls laterals.
Preabdomen: 7 segments.
Cua: 5 segments i acabada en un aparell punyent
(agulló).
Pectines.
Pectines
Escorpí comú
(Buthus occitanus)
Cos format per dos tagmes (cap i tronc).
Cap amb un parell d’antenes, ulls simples i una boca
amb mandíbules mastegadores.
Respiració traqueal.
Unisexuals. Ovípars i amb metamorfosi.
Anatomia dels
miriàpodes
Diplòpodes
Miriàpodes
Quilòpodes
Centpeus.
Cada metàmer: un parell de potes articulades.
Un parell d’antenes, de mandíbules, de maxil·les
(poden ser dos) i d’ocels.
Scolopendra cingulata
Milpeus.
Cada segment: 2 parells d’apèndixs.
Cap: 2 grups d’ocels i 2 antenes, mandíbules i
maxil·les.
Tòrax: 4 segments.
Ommatoiulus sabulosus
Dos parells d’antenes, un parell de mandíbules, dos
parells de maxil·les i un parell d’ulls al cap.
Respiració branquial, o també, a través del cos.
Majoritàriament, entre 16 i 20 segments, d’altres 60 o
més.
Tagmes: Cap, tòrax i abdomen.
Porquet de Sant Antoni
(Porcellio incanus)
Tagmes: Cap, tòrax i abdomen.
Cap: Un parell d’ulls compostos, un parell d’antenes i
tres ocels.
Tòrax: Protòrax, mesotòrax, metatòrax, cadascun amb
un parell de potes.
Abdomen: 9 a 11 segments.
Respiració traqueal.
Ovípars i amb metamorfosis.
Anatomia dels insectes
Quan parlem de flora, fem referència al conjunt de plantes quepoblen una zona, concretament Sant Llorenç del Munt i la Serra del’Obac. La vegetació que trobarem en aquests massisso, per tantserà de tipus mediterrani ja que és el clima que trobem en aquestazona.
Classificació de les plantes
Arbres Arbustos Herbes
Pel que fa als arbres més importants que caracteritzen aquesta
zona, poden trobar:
Alzina
(Quercus ilex): de
fulla perenne, creix a
partir dels 800
metres.
Heura
(Hedera helix): les
fulles de l’heura són
alternes i els fruits
són petits i carnosos.
Pi
(Pinus): és perenne
i té un tronc dret i
elevat.
Al Parc de Sant Llorenç podem trobar diferents tipus
d'arbustos, com són:
Estepa blanca
(Cistus albidus):
pètals grossos de
color rosat.
Romaní
(Rosmarinus officinalis):
és una planta aromàtica
amb virtuts cosmètiques
culinàries i medicinals.
Ginesta
(Spartium junceum):
alt i recte, amb les
tiges verdes i poques
fulles.
Al Parc de Sant Llorenç podem trobar diferents tipus d’herbes, com
per exemple:
Farigola
(Thymus vulgaris): és
una mata baixa
llenyosa de petites
fulles i flors rosades.
Gatosa
(Ulex parviflorus):
completament eriçada
d'espines una mica
arquejades.
Ginebró
(Juniperus communis):
amb les branques
horitzontals i fruits d'un
color blau.
Organismes pluricel·lulars (cèl·lules eucariotes).
Heteròtrofs.
Creixement filamentós.
Reproducció sexual o asexual mitjançant espores.
Propagació per creixement vegetatiu, en alguns.
Parts d'un fong
Rossinyol
(Cantharellus
cibarius): bolet força
primerenc, és
comestible, la seva
mida és d’uns 20 o 25
centímetres.
Fredolic
(Tricholoma terreum):
bolet tardà, és de bona
qualitat i difícilment
arribaran a superar els
7 o 8 cm de peu i els 5
o 7 cm de barret.
Rovelló
(Lactarius deliciosus): la
mida d’aquest bolet pot
ser de 3-4 cm a 15-20
cm. El seu color típic és
d’una gamma d’un
marró ataronjat.
A partir de l'enquesta prèvia, hem pogut extreure una sèrie de gràfics
a partir dels quals hem plantejat unes conclusions.
1. Amb quina freqüència visites el Parc?
Les conclusions que
podem extreure a
partir d’aquest gràfic
són que gran part
dels enquestats
(48%) no hi va al
Parc, i la resta (52%)
sí que hi va.
2. Quina comarca té més extensió dins del Parc?
Fent la
qüestió, gairebé vuit
de cada deu
persones
enquestades, ha
respòs correctament
la pregunta (Vallès
Occidental).
3. Quins animals predominen?
Una cinquena part
dels enquestats ha
respòs erròniament
la pregunta
considerant que hi
ha animals que no
són propis
d’aquesta zona.
D’altra banda, el
80% coneix la
biodiversitat.
4. Quines plantes/arbres predominen?
Gairebé el 30% ha
respòs que en el
parc hi ha plantes
que no es troben en
aquesta regió on
ens trobem. Una
mica més del 70%
coneix la flora que hi
predomina.
5. Quan es va declarar Parc Natural?
Aquest gràfic mostra
el desconeixement
de l’any de
declaració oficial del
Parc Natural, ja que
només un 12% ha
respòs correctament
aquesta qüestió.
6. Quina opinió tens del Parc?
L’opinió general de
les persones
enquestades pel que
fa al parc és bona
(61%) i molt bona
(22%), amb una
minoria que
considera dolent o
molt dolent l’estat del
parc (17%).
Ells enquestats van
argumentar la seva
resposta.
Havent elaborat aquest treball hem pogut treure les
següents conclusions:
Hem estudiat i conegut la diferent biodiversitat que hi ha
a la serra que ens envolta i el seu patrimoni cultural.
Ens hem interessat en la part geològica ja que
desconeixíem l'origen d'aquestes muntanyes.
A partir de les enquestes hem conegut l’opinió i el
coneixement que té la gent sobre aquest parc.
Hem après a desenvolupar una investigació, per tal de
poder preparar-nos per al treball de recerca del batxillerat
i, també, possibles tesis que haguem de fer en un futur, en
estudis superiors.
RaúlDel Rey Vergara
Mohamed El Jaanin El Abboudi
Ivan Santander Peguero
John Freddy Estupiñán Caicedo
ÉricMartínez Ruiz
Daniel Martínez Segura
Higini Perales Martínez
top related