david. donatello

EL DAVIDDONATELLO

Exemple d’anàlisi formal

ANÀLISI FORMAL

TIPOLOGIA

Escultura exempta. Figura dempeus

IDENTIFICACIÓ

David de Donatello, mida real, meitat del segle XV, Florència.

ANÀLISI FORMAL

MATERIAL I TÈCNICA

Escultura en bronze treballada segons la tècnica de la cera perduda o fosa. Consisteix en elaborar en cera un model de l’obra i fer còpies a partir d’ell. A partir de l’original es crea un nou model en cera farcit de guix i sorra amb suports interns per aguantar l’estructura. Se situen tubs per deixar passar el bronze fos. Es recobreix amb ceràmica refractària i es filtra el bronze roent per les canalitzacions. Aquest fon la cera i se situa en el seu espai. Un cop refredat i solidificat el bronze es treu la capa exterior i es tallen els tubs. Finalment es poleix i s’aplica un àcid per tal d’aconseguir l’acabat desitjat.

ANÀLISI FORMAL

TRACTAMENT DE LES FORMES I DE LES LÍNIES

-Contorns precisos i delicats, fet que aporta sensació de linialisme. -El tractament de les formes, especialment l’anatomia, és real, força perfecte. Cos d’un noi jove, força idealitzat.

VOLUMS

Treball volumètric de les formes. Modelatge suau.

MOVIMENT I RITMES

-Moviment suau derivat del desplaçament del maluc i dels braços. La mirada de David reforça la sensació. Res trenca, però, l’equilibri.

ANÀLISI FORMAL

LLUM

-Joc suau en la incidència de llums i ombres, derivat del modelat dels volums. Brillantor en l’anatomia.

COMPOSICIÓ

- La línia compositiva principal és vertical i sinuosa. Divideix el cos de David en dues parts gairebé simètriques si no es consideren els braços. Comença al barret de David i acaba al cap del gegant. La corba central és fruit del desplaçament del maluc. És la coneguda com a corba praxitel·liana. -Els braços i l’espasa marquen línies secundàries i defineixen una forma romboïdal.

ANÀLISI FORMAL

- Composició tancada. Es fa evident en la línia dels braços que retorna, la mirada a l’interior del grup de David...- Podem parlar d’unifacialitat, perquè està més treballada la part frontal. La figura està pensada per a ser vista d’un lloc concret.- Cos disposat en contrapposto. Massa corporal equilibrada.- Relació entre les diferents parts del conjunt ben treballada. Molta cura en el treball de les proporcions. És un dels aspectes que més interessa l’autor. - Joc de buids i plens, gràcies a la disposició dels braços i de les cames. Resta macidesa.-Joc de llums i ombres al servei de l’equilibri i l’harmonia compositives.

ANÀLISI FORMAL

EXPRESSIONS

-Rostres elements més expressius. El de David expressa serenitat, derivada de la proporcionalitat de les faccions. Expressió idealitzada.

- La mirada dirigida al cap de Goliat reforça la sensació de triomf que mostra la postura. Les mans tancades també són expressió de força. Res fa pensar en el sobreesforç que acaba de realitzar el protagonista.

-El rostre de Goliat és dur i menys definit. La seva importància és menor.

ANÀLISI FORMAL

TEXTURES

-Molt polida l’anatomia i el rostre de David.-Rugosos els cabells i el rostre de Goliat.-El contrast de textures aporta realisme i expressivitat.

TEMPS

-Sensació de temporalitat pel fet que representa el moment concret en què David trepitja el cap del gegant vençut.-La idealització de les formes i la serenor del rostre aporten, però, idea de fet atemporal, de representació del triomf en abstracte.

ANÀLISI FORMAL

Formalment encaixa perfectament amb l’escultura italiana del primer Renaixement o Quattrocento. Coincideix amb la voluntat de retorn al món clàssic; en la recerca de la perfecció i la bellesa ideal basades en l’harmonia, la proporció i l’equilibri; en l’interès per la figura humana i la idealització dels rostres...

Donatello, format encara en la tradició gòtica, és l’escultor que a Itàlia inicia el Renaixement en escultura. Va ser ell qui va recuperar l’escultura exempta, el nu i altres tipologies clàssiques. És considerat l’escultor més famós del segle XV.

ANÀLISI CONCEPTUAL

ICONOGRAFIA

L’escena representa un noi jove, nu, amb barret i calçat amb botes, que té el peu esquerre sobre el cap d’un home barbat amb elm. A la mà dreta porta una espasa i a l’esquerra una pedra.

Es tracta del jove pastor David, membre del poble d’Israel i futur rei, que observa triomfant el cap del gegant Goliat al qual acaba de derrotar. David es va oferir per lluitar contra el gegant Goliat, filisteu, davant la proposta d’aquest de resoldre amb una lluita cos a cos la guerra que enfrontava els filisteus i Israel.

ANÀLISI CONCEPTUAL

David va pensar que havia de tirar el gegant a terra per a així poder tallar-li el cap. Li va llençar una fona i un cop a terra el va decapitar amb una espasa. D’aquesta manera va aconseguir la victòria d’Israel.La font literària és la Biblia, concretament l’Antic Testament que relata entre d’altres la història del poble d’Israel com a antecedent de l’origen jueu de Jesucrist.

Alguns consideren que pot ser la representació de Mercuri amb el cap del gegant Argos (font mitològica).

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

El significat profund o iconologia (simbolisme) es pot interpretar de diferents maneres:- Des del punt de vista teològic o religiós l’escena es pot considerar una prefiguració del triomf de Jesús (bé) sobre Satanàs (Goliat / mal).

ANÀLISI CONCEPTUAL

-Des del punt de vista polític, el més acceptat, David representaria a la república de Florència triomfant sobre els poders tradicionals del moment a Europa.

Florència era jove i culta, com la família dels Médici que la dirigia, amb un futur prometedor. Potències com Milà, la Corona d’Aragó o Àustria representaven la tradició i la força militar.

L’escena representa la rivalitat entre els dos conceptes i és propaganda de la ciutat de Florència i de la cultura intel·lectual dels seus governants, els Mèdici.

RELACIÓ FORMA-FUNCIÓ

-Temàtica religiosa tractada de manera profana. Nu clàssic. Síntesi tradicions profana i cristiana.

- Triomf de la raó sobre la força, tema molt important al segle XV.

-Des del punt de vista moral simbolitza el nou tipus d’heroi individual que, amb la seva virtut, pot vèncer al més poderós dels enemics. En aquest sentit, és mostra de la visió optimista i positiva del món que es tenia al renaixement.

ANÀLISI CONCEPTUAL

VALORACIÓ

L’escultura del David és un dels primers exemples moderns d’estatuària exempta, totalment autònoma de l’arquitectura, després del període medieval en què l’escultura estava sempre subordinada a l’arquitectura. L’escultura del David és el primer nu escultòric de format gran que es fa després d’època clàssica. Suposa la recuperació del cànon de bellesa clàssic i de la figura humana nua com a tema protagonista. En aquest aspecte hi ha una ruptura absoluta amb el món de la plàstica medieval, centrada en temes religiosos. A través de la representació del David es pot entendre el món de l’humanisme, centrat en la recuperació del món clàssic, l’interès per la naturalesa, el triomf del racionalisme i, molt especialment, el protagonisme de l’home. S’adverteix també la influència de les teories neoplatòniques, que fan que la figura tingui un marcat caràcter idealitzat en l’anatomia, rostre, etc. En aquest sentit encaixa amb el primer Renaixement.

VALORACIÓ

Antecedents: escultures d’atletes clàssics.

Obres de Praxítel·les:-Nu-Corba provocada pel desplaçament de la cadera-Rostres idealitzats

Hermes i Dionís Infant

VALORACIÓ

Influència sobre obres posteriorsUn mateix tema, diferents interpretacions-

Verrocchio: David (S. XV)

VALORACIÓ

VALORACIÓ

Diferents interpretacions del mateix tema-

Miquel Àngel: David (S. XVI)

VALORACIÓ

Diferents interpretacions del mateix tema

Miquel Àngel: David (S. XVI)

VALORACIÓ

Diferents interpretacions del mateix tema

J.L. Bernini: David (S. XVII)

-