c42 cures bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà

Post on 11-Jan-2016

43 Views

Category:

Documents

0 Downloads

Preview:

Click to see full reader

DESCRIPTION

Sabina Dalmau Ramos Curs 2011-2012 INS S’Agulla kalkat13@gmail.com. C42 Cures bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà. I. Necessitat de menjar i beure. 1. Nutrició 1.1. Els nutrients 1.2. Els grups d’aliments 1.3. Equilibri i metabolisme energètic - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

C42

Cures bàsiques d’infermeria

aplicades a les necessitats de

l’ésser humà

Sabina Dalmau RamosCurs 2011-2012

INS S’Agullakalkat13@gmail.com

I. Necessitat de menjar i beure

1. Nutrició1.1. Els nutrients1.2. Els grups d’aliments1.3. Equilibri i metabolisme energètic1.4. Concepte i tipus de dietes

2. Aparell digestiu2.1. Anatomia de l’aparell digestiu2.2. Fisiologia de l’aparell digestiu2.3. Patologies de l’aparell digestiu

3. Ajuda al pacient amb dificultats digestives3.1. Alimentació oral3.2. Nutrició enteral3.3. Nutrició parenteral

1. Nutrició

Alimentació?

Nutrició?

Aliment?

Nutrient?

Dieta?

1.1. Els nutrients

- Orgànics (CHON) / Inorgànics

- Essencials: proteïnes, lípids, glúcids, vitamines i minerals. Aigua.

- No essencials:

- Macronutrients: HC, proteïnes i lípids. Aigua i fibra.

ENERGIA i ESTRUCTURA

Micronutrients: vitamines i minerals. REGULACIÓ METABÒLICA

Oligoelements: Alguns minerals. REGULACIÓ METABÒLICA

Crom metabolisme de la glucosa

Coure Intervé en la utilització del Fe

Sodi i potassi Funció nerviosa. Equilibri hídric.

Clor Sucs gàstrics

Glúcids o hidrats de carboni

[C(H20)]n glucosa C6H12O6

Més abundants en aliments d’origen vegetal

- Monosacàrids (de 3 a 8 C). No poden dividir-se en nutrients més

senzills. Dolços.

- Disacàrids (2 monosacàrids). Dolços.

Sacarosa = glucosa + fructosa

Lactosa = Glucosa + galactosa

- Polisacàrids. Insolubles en aigua i d’absorció lenta. Ex : midó,

glicogen (fetge i múscul animal) i cel·lulosa (fibra)

Taula pàgina 282

Funcions:- Energètica (50-60 % de la ingesta calòrica)

- Estructural o plàstica

Excés de monosacàrids i disacàrids excés de calories

transformació i emmagatzematge de lípids.

Aliments rics en glúcids:- Origen vegetal: cereals, tubercles, llegums, verdures, hortalisses, fruites,

sucre i mel.

- Origen animal: llet, carn i peix.

- Fibra: Cereals, llegums, verdures, hortalisses i fruites.

Lípids (CHO)

- Insolubles en aigua

- Solubles en dissolvents orgànics

- Poden ser simples o complexos (fosfolípids o glicolípids).

- Els àcids grassos poden ser: pàg. 283

Saturats: sòlids. Greixos d’origen animal.

Insaturats: líquids. Greixos d’origen vegetal (olis).

- Àcids grassos essencials. Poliinsaturats (en llavors): linoleic

(blat, soja, greix de porc) linolènic (olis vegetals) i araquidònic

(peix). Disminueixen els nivells de colesterol sanguini.

- Colesterol: HDL (“bó”), LDL, VLDL pàg. 284

Funcions:

- Energètica (30-35 % de la ingesta calòrica)

- De reserva

- Estructural o plàstica (membranes cel·lulars)

- Protecció d’altres òrgans

- Termoreguladora

- Regulació metabòlica: formació d’hormones, àcids biliars i

vitamines

Excés de lípids increment de pes obesitat risc cardiovascular.

risc cardiovascular.

Absència d’HC hidròlisis de lípids emmagatzemats.

Proteïnes (CHON)

- Sovint contenen altres components com S o P.

- Formades per aminoàcids (20).

Essencials (cal ingerir-los): Són 9. Pàg 285.

Carència = malaltia.

No essencials: Sintetitzats per l’organisme.

- Proteïnes simples (només aminoàcids) i complexes (lipoproteïnes,

glicoproteïnes, fosfoproteïnes)

- Les proteïnes d’origen animal tenen gran valor biològic perquè

contenen tots els aminoàcids essencials.

- En carn, peix, ous, llet, llegums o cereals.

Funcions:

- Estructural (esquelet cel·lular). Fibres musculars.

- Genètica

- Immunològica (anticossos)

- Reguladora: enzims i hormones.

- Transport: Hb-O2, lipoproteïnes-lípids

- Energètica ( 10 – 15 %)

No ingesta de HC i lípids metabolització de proteïna emmagatzemada

producció d’amoníac que el fetge transforma en urea (orina).

Taula pàg. 287

Vitamines

- Orgàniques

- Essencials

- Només podem sintetitzar K, B1, B12 i àcid fòlic en petites quatitats i

pro-vitamina D.

- Vitamines hidrosolubles (no s'emmagatzemen): C, B1, B2, B3, B5,

B6, B12 i H. Eliminació a través de l'orina.

- Vitamines liposolubles (s'emmagatzemen al fetge i teixit adipòs):

A, D, E i K. Eliminació amb la femta. Excés = toxitat.

FUNCIÓ: REGULACIÓ METABÒLICA

Es destrueixen facilment amb temperatura, llum, aire...

BERI-BERI

PELAGRA

ESCORBUT

- Hemorragies

- Ulls enfonsats

- Separació d'ossos fracturats

RAQUITISME

Minerals

- Inorgànics

- Minerals majoritaris (>100mg/dia): Ca, P, Na, S, K, Mg i Cl.

- M. minoritaris (<100mg/dia): Fe, Cu, F, Co, Zn, Cr, I, Mn, Mo, Se

FUNCIÓ: ESTRUCTURAL

REGULACIÓ METABÒLICA

Excés o deficiència de minerals = patologia

Aigua

65% del cos humà

Eliminació : expiració, suor, orina, femta i perspiració (evaporació simple a

través de la pell) 2,5 l /dia

Ingesta: Líquids + aliments

Funcions

- Regula la temperatura corporal (evaporació suor)

- Forma part del plasma sanguini, la limfa i les secrecions corporals

- Ajuda a l’eliminació dels productes de rebuig (orina)

- És el mitjà on es realitzen els processos bioquímics que asseguren la

vida

- Estructural (turgència de les cèl·lules)

Fibra

Molècules d’origen vegetal que no poden ser digerides en el tracte

intestinal, tot i que són fermentades parcialment.

Fibra insoluble i soluble

Funció = reté l’aigua.

- Sensació de sacietat.

- Solubles = disminució de la motilitat intestinal = increment absorció.

- Insolubles = increment de la motilitat intestinal = disminució absorció de glucosa,

greixos i colesterol.

- Efecte laxant i eliminació de toxines.

- Manté la flora intestinal.

25g / dia disminueix: restrenyiment, diabetis II,aterosclerosi, càncer de colon...

Excés fibra = excés de flora bacteriana = gasos, distensió abdominal i diarrea.

1.2. Els grups d’aliments

Llet i derivats

- Proteïnes d’alt valor biològic (caseïna), HC (lactosa) i lípids (AGS i colesterol).

- Ric en vitamines (menys C)

- Minerals: Ca, P,

Llet = 88 % aigua + 12 % sòlids (lactosa, proteïnes, lípids)

- Desnatada: sense greix, colesterol ni vitamines.

- El iogurt és més digerible

- Formatge: menys aigua i més proteïna, greixos i Ca.

- Mantega té 80% de greix, colesterol i moltes vitamines A, D i E

Dèficit de lactasa = lactosa àcid làctic + CO2 dolor intestinal i diarrea

Al·lèrgia caseïna

Ous

Clara: Ovoalbúmina

Rovell: Lípids (AG essencials, AGS i colesterol)

Ovovitel·lina

Vitamina A, B i Fe

Carn i derivats

Proteïnes (18-20%), greixos (AGS i colesterol), aminoàcids

essencials, vitamines (tipus B) i aigua (60%).

No contenen fibra i pocs hidrats de carboni.

- La carn més vella és menys nutritiva perquè perd

teixit muscular.

- Carns magres (<10% de greix)

- Carns grasses (>20% de greix)

- La qualitat de la carn de porc i pollastre varia

molt segons l’alimentació de l’animal.

- Vísceres i embotits són rics en AGS i colesterol,

però també en vitamines.

Bases puríniques àcid úric gota

Peix i marisc

Proteïna més digestible, ric en omega-3, minerals (Ca, I, P, K i

Fe) i vitamines (D, retinol i B12)

- Peix magre o blanc (<3% greix): rap, bacallà, lluç.

- Peix blau o gras (8-15 %): arengada, tonyina, anguila,salmó.

- Peix semi-magre (3-7%): truita, turbot, seitó.

El marisc conté més colesterol i menys proteïnes. És ric en zinc i

purines.

Olis i greixosOrigen vegetal: sense colesterol. Vitamines i AG essencials.

- Oliva: AG monoinsatutrats

- Gira-sol, soja o blat de moro: AG poliinsaturats

- Coco, palma, palmito: AG saturats

Hidrogenació oli = margarina + àcids grassos trans

Origen animal. Rics e AGS i colesterol

Sucres i dolços

Poques propietats nutritives . Són energètics i conservants.

Origen vegetal: sucre, cacau, xocolata...

- Sucre moreno: remolatxa o canya (sacarosa, vit i aa)

- Sucre blanc: refinant l’anterior (sacarosa)

- Altres edulcorants naturals: fructosa, glucosa, lactosa o maltosa.

- Edulcorants químics: sacarina o ciclamat (no energètica)

Origen animal: mel. Conté aigua, minerals i vitamines B, però en poques

quantitats.

PASTISSERIA i CONFITERIA: Greixos d’origen animal, sucres refinats i

elvades temperatures en l’elaboració = pocs nutritiva i hipercalòrica

Cereals i derivats

Envolta (segó): fibra, minerals (Fe, Mg, Ca i Zn) i vit B.

Endosperma: proteïnes d’alt valor biològic, AG essencials,,

minerals i hidrats.

- Midó i gluten : blat

- Midó i zeïna: blat de moro

- Midó i Orizeïna: arròs.

Gra sencer = cereal integral

Gra separat = cereal refinat

Baix contingut d’aa essencials

Fruites, verdures i hortalisses

- Rics en fibra, aigua, minerals i vitamines hidrosolubles. No aporten

D, B12 ni retinol.

- Contenen glúcids simples. Sobretot els dàtils, el plàtan, la patata,

la pastanaga...

- Pobres en lípids (<1%), excepte l’alvocat o les olives. No contenen

colesterol.

- Pobres en proteïnes (1-5 %)

- Poc valor energètic

Els fruits secs són rics en minerals i lípids, però no en colesterol.

Són energètics.

Llegums

- Rics en proteïnes vegetals (25%)

- Rics en HC i fibra (50%)

- Pobres en lípids (2-5 %)

- Baix contingut hídric (10%)

- Rics en minerals i vitamines (excepte D, B12 i retinol)

II.

Regulació sucre pag 282 llibre

top related