1. abc sobre la formació de preus entendre els mercats agraris i com regular … · 2018. 11....

Entendre els mercats agraris

i com regular-los

Francesc Reguant Bellpuig 8 de novembre de 2018

DE QUÈ PARLAREM? 1. ABC sobre la formació de preus

2. Característiques dels mercats agraris

3. Mercats de futurs

4. Concentració, asimetria i desigualtat

5. Tensió en els mercats bàsics

6. Com es forma una bombolla especulativa

7. Regulació de mercats agraris 1. Volatilitat per tensions estructurals

2. Volatilitat conjuntural de preus

3. Preus i costos desacoblats

4. Marges assimètrics de la cadena

5. Competència exterior desigual

6. Crisi de demanda amb productes substitutius

7. Dues agricultures, dues estratègies

8. Manual de supervivència

ABC SOBRE

LA FORMACIÓ

DE PREUS

1

S

S

D

D

Q

P

En condicions de competència

perfecta l’oferta s’ajusta a la

demanda.

El punt d’equilibri oferta demanda

determina el preu.

Aquest preu d’equilibri és igual al

cost del producte després

d’haver remunerat tots els factors

de producció, és a dir el cost

incorpora el guany ordinari del

capital.

Formació de preu en lliure mercat

P

Q

P

Q q2 q1 q2 q1

p2

p1

p2

p1

Demanda

inelàstica

Demanda

elàstica

Demanda elàstica i inelàstica

• Distorsions conjunturals.-

– Durant el procés d’ajust després de desviacions oferta-demanda

• Distorsions estructurals.-

– Condicions de producció diferenciada: escala, condicions naturals, tecnologia.

– Mercats opacs (amb informació o expectatives distorsionades)

– Mercats oligopolístics

– Condicions de comercialització no equitatives /cadena alimentària assimètrica

– Escassetat estructural del producte (més demanda sense una oferta possible a

curt, mig o llarg termini)

• Distorsions especulatives

– Manipulació d’expectatives des d’una posició dominant

Quan el preu no se situa en el punt d’equilibri de lliure mercat

s2

s1

D2

1-Producte estàndard Q2

Q1

P1

P2

D1

2-Producte qualitat

La producció de qualitat és una

opció condicionada a l’existència

de demanda suficient

Quan un producte es

comercialitza de forma

diferenciada del producte

estàndard, en termes

econòmics estem parlant

de dos productes

Oferta diferenciada: qualitat

1

2 3

s2

s2

s1

s1

D

D

Opció A s1

Opció B

s2

s1

PB

PA

QA QB

En condicions de producció diferents

la demanda es cobreix des dels

oferents més competitius als menys

competitius fins a cobrir la demanda.

El preu el fixa l’oferta menys

competitiva sempre que sigui

necessària per cobrir la demanda.

En la opció A l’oferta S2 fixa el preu i la

oferta S1 obté uns sobreguanys.

En la opció B tota la demanda es

coberta per la oferta S1 que fixa el preu

i deixa fora del mercat la oferta S2

Condicionants naturals

Font: Idescat / Eurostat

En condicions de mercat perfecte: Preu = Cost

Cost A = 10 Cost B= 20 Cost C = 30

DEMANDA

OFERTA 1

OFERTA 2

OFERTA 3

PREU

10

20

30

N

M

Foto F. Reguant Foto F. Reguant Foto F. Reguant

Formació de preus en condicions diferents

Brasil

Solsona

Holanda

Amb qui competim?

10

Plans de Sió

Torres de Segre

Hivernacle hiperintensiiu i tecnificat

Producció = 1

Producció = 30

Producció = 50-70

+ Aigua

+ Aigua i tecnologia

Amb unes condicions naturals molt diferenciades

19/05/2002 Estratègies competitives al Delta de l'Ebre 11

PROVEÏDORS CLIENTS

COMPETIDORS

POTENCIALS

PRODUCTES

SUBSTITUTIUS

COMPETIDORS

ACTUALS AL SECTOR

BARRERES

DE

SORTIDA

BARRERES

D’ENTRADA

PODER

NEGOCIACIÓ

PROVEÏDORS

PODER

NEGOCIACIÓ

CLIENTS

AMENAÇA

NOUS COMPETIDORS

AMENAÇA

PRODUCTES

SUBSTITUTIUS

RIVALITAT

Anàlisi de l’estructura competitiva M. Porter

CARACTERÍSTIQUES

DELS

MERCATS

AGRARIS

2

PER QUÈ SON VOLÀTILS ELS PREUS AGRARIS?

• Producte de primera necessitat

DEMANDA INELÀSTICA

Llei de King

• Peribilitat del producte

• Riscos climàtics

• Riscos sanitaris

• Temporada

• Dinàmiques conjunturals de l’entorn

• Retard entre decisions i producte

OFERTA ERRÀTICA

P

Q q2 q1

p2

p1

Demanda

inelàstica

Perquè son singulars i volàtils els mercats agraris?

Reacció segons model Cobweb

Teorema de la tela d’aranya

Volatilitat i rendiments

VOLATILITAT RISC RENDIBILITAT

VOLATILITAT

RENDIBILITAT

CRISI

ANALISI DE VOLATILITAT EN 5 ANYS DE DIFERENTS

PRODUCTES AGRARIS

Productes Max/Min

Patata 6,38

Ceba 6,75

Tomàquet rodó llis 5,20

Poma golden 3,56

Préssec vermell 4,29

Ibex 35 (2016-18) 1,45 Font: Elaboració pròpia amb dades de: 1: Obs Preus MARM; 2: Mercolleida; 3; Llotja Barcelona; Llotja Reus

Volatilitat de diferents productes

INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) PORC CICLE TANCAT

-50

-25

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010

Anys

IndexINDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) POLLASTRE

-50,00

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

ANYS

ÍNDEX

INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC)

-50,00

-25,00

0,00

25,00

50,00

75,00

100,00

125,00

150,00

175,00

200,00

225,00

250,00

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2.010

ANYS

ÍNDEXINDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) LLET

-50,00

-25,00

0,00

25,00

50,00

75,00

100,00

125,00

150,00

175,00

200,00

225,00

250,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010ANYS

ÍNDEX

PORCÍ POLLASTRE

BOVÍ DE CARN LLET

Font Gabinet Tècnic DAR

INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA

CV=0,34 CV=0,70

CV=0,24 CV=0,23

CV=0,34

CV=Coeficient de Variació

Sectors més volàtils Sectors menys volàtils

INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) PORC CICLE TANCAT

-50

-25

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010

Anys

IndexINDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) POLLASTRE

-50,00

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

ANYS

ÍNDEX

INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC)

-50,00

-25,00

0,00

25,00

50,00

75,00

100,00

125,00

150,00

175,00

200,00

225,00

250,00

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2.010

ANYS

ÍNDEXINDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA (ISC) LLET

-50,00

-25,00

0,00

25,00

50,00

75,00

100,00

125,00

150,00

175,00

200,00

225,00

250,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010ANYS

ÍNDEX

PORCÍ POLLASTRE

BOVÍ DE CARN LLET

Font Gabinet Tècnic DAR

INDICADOR SINTÈTIC DE CONJUNTURA

CV=0,34 CV=0,70

CV=0,24 CV=0,23

CV=0,34

CV=Coeficient de Variació

Sectors més volàtils Sectors menys volàtils

Volatilitat i regulació de mercats

MERCATS

DE

FUTURS 3

CONTRACTE DE FUTURS (o simplement “futur”)

• Es un contracte

• Amb un compromis d’entrega de producte

– A data futura

– A un lloc determinat

– Per un preu determinat

Què és?

1er Mercat de Futurs

• Chicago Board of Trade (CBOT) Fundat a l ‘any 1848

• CBOT es fusiona el 2007 amb Chicago Mercantil Exchange creant la companyia CME Group

• Producte estàndard

• Contracte estàndard

• Especificacions imprescindibles:

– Volum o quantitat

– Preu

– Dipòsits

– Venciment

– Data d’entrega

Requisits bàsics?

Per a què?

• Moderació de la volatilitat

• Estabilitat dels preus

• Seguretat econòmica de proveïdors

• Seguretat de proveïment

• Eina de regulació de mercats

Daily Bulletin CME (blat de moro 2 de novembre)

21

Mercat de futurs (Exemple blat 2018)

Dif + 12,5 %

Dif – 16 %

Mercat de futurs (Exemple blat de moro 2011)

Dia 1 Dia 230

Preu

22

A B

28

B C

32

C D

26

D E

Mercat real Mercat futurs

GUANY B

GUANY C PÈRDUA D

PÈRDUA E

DIF A

Entrega

Producte

A E

23

25

98 % dels contractes

2 % dels contractes

Com funciona el Mercat de Futurs

CONCENTRACIÓ,

ASSIMETRIA

I

DESIGUALTAT

4

Més desregulació

Concentració empresarial

Asimetria cadena alimentària

Pèrdua control de recursos bàsics

Major desigualtat

Concentració, asimetria, desigualtat

Concentració dels mercats agroalimentaris

Font: Universtat d’Oxfort

Font: Universitat d’Oxfort

Concentració del mercat de llavors

Els grans oligopolis de la informació i la comercialització

Exemple: Concentració a ramaderia

Exemple: Concentració a la llet

Cadena de valor carn de vedella

BENEFICI NET DISTRIBUCIÓ + 4% MAJORISTA + 2% ESCORXADOR + 1% RAMADER - 9%

Cadena de valor poma Golden

BENEFICI NET DISTRIBUCIÓ + 13% MAJORISTA + 5% CENTRAL HORT + 10% AGRICULTOR - 7%

• Global • Oligopolístic • Més desregulat • Més pressió de demanda • Revolució tecnològica • Canvi climàtic com a risc real • Paradigma de qualitat

– Sostenibilitat – Salut – Qualitat organolèptica – Ètica

Mercats agraris segle XXI

Tendències emergents de demanda

Salut,

Sostenible

• Vegetal

• Ecològic

• Reciclable

• Eficient

Local

Comoditat

Sabor

Riscos evidents

1. Desfiguració del concepte de lliure mercat

2. Reducció dels marges a la producció i transformació

3. Pèrdua del control sobre recursos claus: aigua, sòl agrícola, llavors, etc.

4. Dificultat per a PIMES per atendre nous requeriments

5. Xoc entre tendències globals uniformadores i actius locals resilients

6. Destrucció del model de l’Explotació Familiar Agrària (EFA)

7. Desacoblament del creixement versus el benestar

TENSIÓ

EN

ELS

MERCATS

BÀSICS

5

Petroli i aliments uneixen trajectòria preus

36

PREUS ALIMENTS

PREUS PETROLI

Evolució Producció/Utilització i Stocks de Cereals al mon

- 2,17%

+ 3,50%

- 14,05%

COM

ES

FORMA

UNA

BOMBOLLA

ESPECULATIVA

6

FUTURS

Blat: Futurs (venciment desembre 2010) i llotja cereals BCN

–

PREUS MERCAT ACTUAL PREUS MERCAT ACTUAL

FUTURS VENCIMENT DESEMBRE 2010 FUTURS VENCIMENT DESEMBRE 2010

VOLUM DE CONTRACTACI Ó VOLUM DE CONTRACTACI Ó

–

EXPLOSI Ó ESPECULATIVA EXPLOSI Ó ESPECULATIVA

Psicologia pro bombolla

COM ES FORMA UNA BOMBOLLA?

• El passat no existeix (no hi ha memòria històrica)

• S’imagina el futur extrapolant el present

• Les tendències son eternes

El cercle viciós de la bombolla

• Previsió de bones collites arreu del món

• Estocs més alts des de feia set anys

• Sequera històrica a Rússia

• Expectatives de reducció d’oferta de blat (moderada)

• Irrupció de fons especulatius a mercat de futurs

• Increment de preus reals

• Rússia tanca l’exportació de blat

• S’afegeixen a les pujades altres cereals i soja

• Els pagesos retenen collites

• Argentina limita l’exportació de soja i cereals

• Inundacions a Austràlia

• Sequera a la Xina

• Tensions socials al Nord d'Africa amb el preu dels

aliments al rerefons

• Hi ha evidencies d’acaparament individual

• Pujada del petroli per les incerteses geopolítiques

Exemple crisi preus 2010

43

Revolució al Nord d’Africa: “Pa i llibertat” Tensions migratòries i territorials (guerra)

Especulació amb greus conseqüències

+ Emergència de formacions polítiques autoritàries arreu del món

REGULACIÓ DELS

MERCATS AGRARIS

7-1 Volatilitat per tensions

estructurals Oferta/Demanda

CAUSES Desajust estructural oferta-demanda:

-Nova demanda

-Més població

-Més desenvolupament

-Agrocarburants

RISC Crida a l’especulació

Crisi social i política

ALTERNATIVES GLOBALS

Mesures globals proposades per G20

Millora transparència i informació mercats

Millora coordinació internacional per millorar confiança dels mercats

Desenvolupament de la producció agrària

Desenvolupament eines gestió de risc

Millora de la organització dels mercats agraris (regulació dels

mercats de futurs p.e.)

Alternatives globals G20

REGULACIÓ DELS

MERCATS AGRARIS

7-2 CAUSES

• Oferta erràtica amb demanda

inelàstica

• Mercats desregulats

RISC • Incertesa

• Estrangulament conjuntural

• Pèrdua de teixit productiu

Volatilitat conjuntural de preus

ALTERNATIVES

Transparència:

Observatoris

Ajuts públics

Control estructural d’oferta

Quotes lleteres

Drets de vinya

Defensa bàsica en frontera (aranzels estables)

Amortidors d’impacte:

Crèdits pont

Facilitació d’avals

Control d’oferta a curt termini

Emmagatzematge regulador

Derivació a indústria

Compres d’intervenció

Ajuda alimentària

Mesures flexibles de defensa en frontera

Gestió de riscos: Estabilitzadors de renda

Fons mutuals de seguretat

Assegurances

Estabilitzadors de preus

Impuls a relacions contractuals dilatades en el

temps

Mercats de futurs (!)

Gestió de riscos: Estabilitzadors de la producció

Tecnologies de predicció d’estats biològics i

previsions metereològiques

Regadiu

Sanitat vegetal i animal

Xarxes antipedra i altres mesures físiques

Volatilitat conjuntural de preus

REGULACIÓ DELS

MERCATS AGRARIS

7-3 CAUSES

• Sobreoferta

• Producció no competitiva

• Mercats asimètrics

• Mercats opacs

• Cadenes ineficients

RISC • Crisi sectorial

Preus i costos desacoblats

Preus i costos desacoblats

Transparència mercats. Observatoris

Fluïdesa de la cadena

Reestructuració cadena. Integració productors

Interprofessionals

Negociació per marge. Referència a indicadors objectius

Informació al consumidor

Revisió normes de competència per a especificitat agrícola

ALTERNATIVES

EXEMPLE

REGULACIÓ DELS

MERCATS AGRARIS

7-4 CAUSES

• Mercats asimètrics

• Mercats opacs

• Cadenes ineficients

RISC • Debilitat sectorial

• Dificultat per invertir i per innovar

Marges asimètrics de la cadena

ALTERNATIVES

Transparència mercats.

Observatoris

Interprofessionals

Fluïdesa de la cadena

Eficiència de la cadena

Llei de la Cadena Alimentària

AICA

Reestructuració cadena.

Integració productors

Potenciar el rol de les

cooperatives

Codi de bones pràctiques

Escurçament cadena

Exigència legalitat contra abús

posició dominant

Marges asimètrics de la cadena alimentària

Iniciativa llei francesa 2018 (!?)

L’exemple del sector lacti per regular el mercat

Paquet lacti UE 2012 • Contractes obligatoris dilatats en el temps, • Possibilitat que els contractes estiguin indexats a indicadors objectius

acordats. • Possibilitar que el sector productor pugui negociar col·lectivament els

preus, com a excepció a les normes de competència. Acord 23 de setembre de 2015 per a l’estabilitat i sostenibilitat de la cadena

de valor del sector de vaquí de llet” • Mesures per a valorar la llet i derivats, • Mesures per evitar que sigui utilitzat com a producte reclam. • Es promou la compra de llet fresca, • Es promou la identificació de l’origen de la llet. • S’acorda facilitar al Ministeri les dades dels preus nets de venda de llet per

part de totes les industries, fet que busca millorar la transparència a partir d’un tractament estadístic de les dades, per més que es preservi la confidencialitat.

• Es promou el paper de les cooperatives i se’n incentiva la seva fusió.

La Llei de la Cadena Alimentària

“Ley 12/2013 de 2 de agosto, de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentària

Llei Cadena Alimentària

Contractes alimentaris

Pràctiques comercials abusives

Codi de Bones Pràctiques

Observatori cadena

alimentària AICA Agencia de Información y

Control Alimentàrios

REGULACIÓ DELS

MERCATS AGRARIS

7-5 CAUSES

• Normatives diferenciades

RISC • Crisi sectorial

Competència exterior desigual

ALTERNATIVES

Noves normes de Comerç

internacional vers un comerç equitatiu

i condicionat a la seguretat

alimentària

Reforçar competitivitat

Defensa qualitat europea

Reforç del diferencial tecnològic

Competència desigual

REGULACIÓ DELS

MERCATS AGRARIS

7-6 CAUSES

• Crisi econòmica general

RISC • Crisi sectorial

Crisi de demanda amb productes substitutius

ALTERNATIVES

Reforç dels diferencials de qualitat

Ajuts, crèdits o avals de sosteniment si la situació es considera

recuperable en una conjuntura econòmicament millor

Potenciar el mercat local sobre productes de qualitat reconeguda

Reestructuració sectorial. Suport a l’abandó si la situació es considera

sostinguda a llarg termini.

Reforçar competitivitat

Crisi de demanda amb productes substitutius

REGULACIÓ DELS

MERCATS AGRARIS

7-7 CAUSES

• Baixa productivitat per

condicionants naturals

RISC • Abandonament i despoblament

• Desequilibri territorial

Producció en zones amb dificultat

DUES AGRICULTURES

DUES ESTRATÈGIES

Dues agricultures, dues estratègies

• Base de la seguretat alimentària

• Necessàriament intensiva

– Escala

– Tecnologia

– Regadiu

• Necessàriament sostenible

AGRICULTURA

SUFICIENT

AGRICULTURA POTENCIALMENT

COMPETITIVA

• Regadiu

• Secà humid

• Ramaderia

intensiva

OBJECTIU PRODUIR

ESTRATÈGIA COSTOS + Q

CRÍTIC ESCALA

Dues agricultures, dues estratègies

• Necessària opció qualitat (Q, DO, PAE ...)

• Produccions d’alt VA (Planta ornamental, vi Q)

• Cadenes curtes i mercats de proximitat

• Multifuncionalitat (forestal, ágroturisme,

ecoturisme, serveis mediambientals)

• Plataforma d’energies renovables

• Necessària remuneració per l’oferta de bens

públics.

• Innovació adaptada a la dificultat

AGRICULTURA

NECESSÀRIA

AGRICULTURA EN DIFICULTAT

• Secà árid

• Muntanya

• Periurbà

PERMANÈIXER

ESTRATÈGIA DIFERENCIACIÓ

VALOR AFEGIT

CRÍTIC DEMANDA

OBJECTIU

PRIORAT

MARESME

SUPORT PÚBLIC A L’AGRICULTURA ALS PAISOS OCDE

61

Un cert grau d’autoproveiment alimentari i una agricultura viva es considerat estratègic per a tots els països

Grau d’ajuts agraris països OCDE

MANUAL DE

SUPERVIVÈNCIA

8

Manual de supervivència

1. Coneixement: Formació i informació

2. Tecnologia: Apropar-se als centres tecnològics i atents a les innovacions

3. Sumar: Integrar, cooperar

4. Xarxa: Trencar l’estructura lineal de la cadena vers una xarxa de

interrelacions

5. Mercat global: Atrevir-se amb el mercat global i aprendre anglès

6. Oportunitats ODS: Aprofitar oportunitats del nou escenari vers

desenvolupament sostenible (bioeconomía, medi ambient, canvi climàtic, economia circular)

7. Barreres: Posar barreres d’entrada (local, km0, contractes a m/ll termini, etc)

8. Valor afegit: Guanyar valor afegit amb tecnologia i diferenciació

9. Atenció amb el sòl agrari: Control sobre el recurs sòl, en propietat o

lloguers a llarg termini

10.Democràcia: Apostar per les opcions democràtiques i solidaries. L’Estat

democràtics és l’únic poder que pot posar límits als grans oligopolis.

Manual de supervivència

1. Coneixement: Formació i informació

2. Tecnologia: Apropar-se als centres tecnològics i atents a les innovacions

3. Sumar: Integrar, cooperar

4. Xarxa: Trencar l’estructura lineal de la cadena vers una xarxa de

interrelacions

5. Mercat global: Atrevir-se amb el mercat global i aprendre anglès

6. Oportunitats ODS: Aprofitar oportunitats del nou escenari vers

desenvolupament sostenible (bioeconomía, medi ambient, canvi climàtic, economia circular)

7. Barreres: Posar barreres d’entrada (local, km0, contractes a m/ll termini, etc)

8. Valor afegit: Guanyar valor afegit amb tecnologia i diferenciació

9. Atenció amb el sòl agrari: Control sobre el recurs sòl, en propietat o

lloguers a llarg termini

10.Democràcia: Apostar per les opcions democràtiques i solidaries

Amb voluntat i imaginació

Les TIC faciliten trencar moltes

barreres

PRODUCCIÓ

TRANSFORMACIÓ

DISTRIBUCIÓ

CONSUMIDOR

HORECA FAMILIES

Passar d’una estructura lineal de la cadena a interconectar-la en xarxa

PRODUCCIÓ

TRANSFORMACIÓ

DISTRIBUCIÓ

CONSUMIDOR

HORECA FAMILIES

Acords d’integració

Acords de col.laboració

Interprofessionals

Acords de bones pràctiques

Venda directa

Participació en accionariat

Cooperatives

Contractes de proveiment a mig llarg termini

Coworking

Altres acords win - win

Empreses per a projectes conjunts Lobbies transversals

Integració comercial

Passar d’una estructura lineal de la cadena a interconectar-la en xarxa

Com estar informats?

https://obealimentaria.wordpress.com/ OBEALIMENTÀRIA

Moltes gràcies per la vostra atenció