02. art clàssic grècia arquitectura
Post on 21-Jun-2015
352 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
L’ARQUITECTURA GREGA
L’Arquitectura Grega
Característiques generals
Els estils o ordres arquitectònics
L’arquitectura religiosa: el temples
L’arquitectura civil: el teatre
Introducció: Naixement de l’urbanisme
EL NAIXEMENT DE L’URBANISME
L’Urbanisme neix a Grècia: Els grecs són els primers que planifiquen i ordenen el creixement de les ciutats, mirant que cada una de les parts que la formen; i cada edifici, guardi proporció i harmonia amb la resta.
Tres factors van condicionar l’urbanisme grec:
1. Caràcter independent de les polis (decideixen sobre elles mateixes).
El Naixement de l’Urbanisme
2. La topografia muntanyosa del terreny.
3. La democràcia: els ciutadans prenen les decisions, es fan llocs per a les reunions i es construeix una ciutat a escala humana (Antropocentrisme)
ORGANITZACIÓ DE LA POLIS
Es situen a l’interior d’un recinte emmurallat (qüestió defensiva)
Podem diferenciar:
Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats.
Àgora :plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques, mercats i transaccions comercials i administració de justícia.
Edificis civils: situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats a la població (llocs de reunió, teatre, , palestra, estadi, stoa,...).
El Naixement de l’Urbanisme
Els grecs són també els inventors del traçat ortogonal o hipodàmic, de carrers rectilinis que s’entrecreuen en angle recte.
EL PLA HIPODÀMIC
Aquesta forma de planificar la distribució de les ciutats va sorgir quan Hipòdam de Milet va fer un projecte per la reconstrucció de la Polis de Milet al 475 a.C. Després que aquesta ciutat fos destruïda pels perses durant les guerres Mèdiques
Aquesta forma de planificar i dissenyar les ciutats exercirà una gran influència en etapes posteriors des de els romans fins els nostres dies.
El Naixement de l’Urbanisme
L’Arquitectura Grega: Característiques Generals
CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA
Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes)
Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa
Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi
Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme)
La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics:Dòric, Jònic i Corinti.
Tipologia: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis
Les construccions es policromaven
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE
El Temple és l’edifici principal de l’art grec, situat sobre un CREPIDOMA o BASAMENT esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants
La seva funció principal era la de guardar la imatge del déu, però no era un lloc preferentment de culte, donat que la major mart de les cerimònies religioses es realitzaven a l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior).
La planta dels temples és en general rectangular, en alguns casos també circular (tholos).
La forma més comuna és la rectangular que deriva del mègaron micènic, estructura rectangular dividida en 3 espais:
La forma temple circular o tholos: prové de les tombes dels prínceps micènics
PARTS DEL TEMPLE: ESTRUCTURA INTERNA
Pronaos: situat en la part davantera i sostingut per columnes és el pòrtic o atri d’entrada.
Naos o cel·la: estància rectangular i obscura que suposava la part principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu.
Opistòdom: fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu.
PRONAOS
NAOS
OPISTÒDOM
PERISTIL
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
Pronaos Naos o Cel·la
Opistòdom
Peristil
Estereòbat
Estilòbat
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
VIDEO
L’ESTRUCTURA EXTERNA
Els grecs mostren una forta preocupació per l’aparença externa dels seus temples i en aquest sentit els treballen gairebé com si fos un element escultòric per a ser contemplat des de l’exterior.
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES
SEGONS LES FAÇANES COLUMNADES: - Pròstil: Amb pòrtic anterior sostingut amb columnes. - Amfipròstil: Amb pòrtic anterior i posterior.
SEGONS LA SITUACIÓ DE LES COLUMNES - In-antis: Amb dues columnes dites antae al davant. - Perípter: Voltat de columnes. - Dípter: Doble filera de columnes o doble passadís. - Tholos: Temple circular rodejat de columnes.
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
Anfipròstil Perípter TholosIn antis Pròstil Dípter
Dístil: (2) Tetràstil (4) Hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10)
TETRÀSTIL OCTÀSTIL
Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit).
Segons el nombre de columnes que hi presenten en la façana es classifiquen:
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
Els Ordres Arquitectònics
EL ORDRES ARQUITECTÒNICS
Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la columna i del capitell i de com estan disposats els elements de cobertura
L’art grec té tres ordres arquitectònics que són:
DÒRIC JÒNIC CORINTI
La recerca de l’harmonia visual de l’edifici basada en la proporció portarà als grecs a la creació de l’ordre arquitectònic. Els qual podem apreciar principalment en les façanes tant en la disposició com en la decoració dels elements que la integren.
Cada ordre consta de tres parts:
BASAMENT o CREPIDOMA Element esglaonat que eleva el temple del terra
COLUMNA Element de suport, generalmentde secció circular. Consta de treselements: base, fust i capitell
ENTAULAMENT Part superior que consta de Tres elements: cornisa, fris i arquitrau.
DÒRIC JÒNIC CORINTI
Els Ordres Arquitectònics
ORDRE DÒRIC
És l’estil més sobri.
BASAMENT en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior) .
COLUMNA: sense basa, descansa directament a l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi i capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac).
ENTAULAMENT: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits) i cornisa.
COBERTA a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats amb escultures.
Els Ordres Arquitectònics
ORDRE JÒNIC
Més esvelt i ric en ornamentació.
CREPIDOMA en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilòbat (el superior) .
COLUMNA: basa formada per dos toros separats per una escòcia, fus acanalat i d’una sola peça i capitell decorat amb dues volutes en espiral.
ENTAULAMENT: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes; fris llis i sense divisions, amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa molt elaborada i que sobresurt poc (menys que la d’ordre dòric).
COBERTA a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats amb escultures.
Els Ordres Arquitectònics
EL FUST EN L’ORDRE DÒRIC I EL JÒNIC: DIFERÈNCIES
El fust de la columna en l’ordre Jònic és més esvelt que en l’ordre Dòric, però la diferència fonamental està en les estries.
En l’ordre dòric, les estries s’uneixen i deixen un fil tallant, és a dir, són a aresta viva.
Els fusts dels ordres jònic i corinti s’estrien amb llistells, o motllures amb un perfil quadrangular.
Els Ordres Arquitectònics
ORDRE CORINTI
És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències: fust més esvelt i capitell decorat amb fulles d’acant i una àbac de costats còncaus. El més decoratiu dels tres ordres.
Els Ordres Arquitectònics
En ocasions el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides) o masculines (atlants).
ELEMENTS DECORATIUS
Els Ordres Arquitectònics
L’Arquitectura Grega
Un altre element decoratiu molt freqüent en els temples gres són els acroteris
Acroteri: Element decoratiu (o ornament) amb forma de figura o de palmeta, situat als extrems o al vèrtex d’un frontó en els temples grecs.
EL ORDRES ARQUITECTÒNICS
Els Ordres Arquitectònics
A L’ORDRE DÒRIC B L’ORDRE JÒNIC C L’ORDRE CORINTI
UN CAS SINGULAR
Els Ordres Arquitectònics
ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )
És un ALTAR, no un temple, per tant és un edifici religiós de tipologia i una estructura diferent.
Una altra característica que el diferencia dels exemples anteriors és que fou construït en l’època hel·lenística la qual cosa implica que les escultures amb les que se decoren el fris presentin unes característiques diferents i pròpies d’aquesta època: teatralitat, gran dinamisme i expressivitat...
Els Ordres Arquitectònics
UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )
L’Arquitectura Civil: El Teatre
L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE
L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga, com correspon a una societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament.
Edificis civils més importants:
LA STOA: pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços.
EL GIMNÀS I LA PALESTRA: llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic .
L’ESTADI: d’estructura rectangular i amb les grades o càvea aprofitant el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques.
EL TEATRE: És l’edifici civil més important i estava destinat a les representacions de comèdies i tragèdies .
L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE
L’edifici més significatiu és el teatre, on representaven tragèdies i comèdies. El d’Epidaure és el més ben conservat i el més gran.
Es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les GRADES O CÀVEA en forma semicircular. Als seus peus hi havia L’ESCENA I EL PROSCENI on els actors feien la representació i l’ORQUESTRA, de forma circular al centre, pel cor i els músics..
L’Arquitectura Civil: El Teatre
*Al teatre d’ Epidaure, degut a les grans dimensions, van construir uns murs laterals de contenció del terreny
Capacitat: 14.000 persones
L’Arquitectura Civil: El Teatre
El teatre va néixer a partir les cerimònies que els grecs realitzaven en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Primer aquestes cerimònies tenien una finalitat religiosa, la qual cosa explica que es construís un altar al mig de l’orquestra destinat al actes rituals en honor del deu i on el cor explicava l’acció de les obres dramàtiques (el paper dels actors era secundari).Al segle IV, quan el paper dels actors adquireix més importància que el cor, aquells es situen al prosceni (lloc elevat).
L’Arquitectura Civil: El Teatre
La construcció dels teatres es basava en una sèrie de càlculs matemàtics precisos. Tots tenien les mateixes parts i característiques: una acústica immillorable i la visió era perfecta des de tots els seients.
top related