- llenguatge musical 1. grau elemental - boileau-music.com · grau elemental editorial boileau-7-...
Post on 27-Apr-2018
309 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-6-
Funcionamentdel llibre
Teoria
• Les explicacions teòriques són clares i entenedores i serveixen de suport als altres apartats de la unitat i a tot el conjunt del llibre. L’aprenentatge és progressiu per tal que
es puguin assimilar tots els conceptes i continguts i està complementat amb exercicis.
Quadern d’exercicisHi trobaràs:
• Exercicis complementaris als continguts de cada unitat.
• Exercicis d’iniciació a la creativitat que serà convenient mostrar i treballar a classe amb la fi nalitat de fomentar el respecte i l’interès pel treball dels companys.
• Qüestionaris que ajuden a aprendre i memoritzar conceptes i continguts treballats.
Si cal, el professor haurà d’ampliar alguns exercicis específi cs segons les necessitats dels seus alumnes.
Ritme
• La base de l’ensenyament del ritme és la pulsació regular que sempre ha de ser present a l’hora de fer qualsevol exercici rítmic. A partir d’aquesta pulsació regular iniciem l’estudi i pràctica del ritme.
• En els exercicis rítmics hem incorporat la paraula per ajudar a la precisió rítmica i a la identifi cació del ritme.
• S’inicia la creativitat rítmica d’una manera natural, sense compàs, únicament seguint la pulsació regular.
• Els exercicis es poden percudir de diferents maneres, segons el criteri del professor: amb instruments de percussió, picant de mans, sobre la taula, combinant diferents sons, picant de peus...
Quadern d’exercicisHi trobaràs:
• Exercicis que reforcen el que s’ha après en cada unitat.
Pastilla de color (sense fi let)
Pels exercicis que exemplifi quen el que s’ha explicat
Pastilla de color (amb fi let)
Per destacar continguts
En el llibre trobaràs 2 tipus de destacats:
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-7-
Entonació
• Iniciem el treball d’entonació a partir de dues notes, el Sol i el Mi; i successivament afegim notes fi ns a completar l’escala de Do Major.
• S’introdueix la creativitat melòdica a partir de les notes que es van aprenent.
• A partir de la Unitat 3 les hi trobaràs melodies per solfejar que estan enregistrades amb so de vibràfon i acompanyament de piano. Es poden escoltar en 2 velocitats:
• Al fi nal del CD apareixen tots els acompanyaments sense melodia.
• En el llibre del mestre (Reg. B.3196a) hi ha els acompanyaments pianístics per treballar les melodies a la classe.
Conceptes / Repertori
• Format per dues parts:
1. Conceptes: Apartat on s’expliquen continguts relacionats amb la música en general.
2. Repertori: Recull de cançons relacionat amb els exercicis i melodies que s’han treballat en l’apartat d’entonació.
• La majoria de les cançons formen part del repertori tradicional català, però també n’hi ha d’altres països i d’autor.
• La melodia de les cançons es repeteix dues vegades en l’enregistrament. Els cànons ho fan tres vegades (x3).
• Els compassos d’introducció de cada cançó estan indicats a l’inici:
Quadern d’exercicisHi trobaràs:
• Una cançó per analitzar a cada unitat, aplicar els coneixements teòrics que s’han après i desenvolupar la capacitat d’interpretació de la partitura.
• Preguntes sobre els conceptes.
09/10210 Velocitat fi nal
Tempo fi nal al qual cal arribar després del procés d’estudi
Acompanyament
sense melodia
Velocitat d’estudi
En un tempo més lent per facilitar l’estudi
El bon
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-8-
Dictat
• L’entrenament de l’oïda està estretament relacionat amb l’entonació i el ritme. Així, els exercicis de dictat partiran sempre de les notes i els ritmes que s’han treballat.
• Les vegades que caldrà repetir un dictat serà a criteri del professor segons les necessitats d’aprenentatge dels seus alumnes, sempre amb la recomanació d’anar cap a una escolta i identifi cació ràpides per arribar a fer-ho amb les menys vegades possibles. Cal acostumar-se a escoltar, memoritzar i cantar interiorment per poder transcriure amb precisió.
Quadern d’exercicisHi trobaràs:
• Un dictat a cada unitat per realitzar-lo després de treballar i practicar els corresponents de cada unitat del llibre. Aquest dictat pot servir al professor per avaluar l’alumne. Cada dictat està gravat amb
2 instruments diferents:
• Cada dictat està dividit en diferents pistes per facilitar-ne l’execució a classe. A continuació hi ha una pista amb el dictat complet.
• Cada pista es repeteix dues vegades:
Instrument / Audició
• A cada unitat del llibre es presenta un instrument amb l’explicació de les seves característiques bàsiques, una fotografi a del mateix i el nom i situació de les parts que el formen.
• Una audició de l’instrument amb una ressenya biogràfi ca del compositor de l’obra que s’escolta. Aquestes audicions estan enregistrades en el CD que acompanya el llibre.
• El professor complementarà aquest treball amb altres audicions que cregui adients pels seus alumnes. El llibre del mestre conté una guia d’audició amb algunes propostes.
Quadern d’exercicisHi trobaràs:
• Un exercici d’audició amb unes preguntes referents a l’obra escoltada, i un qüestionari sobre l’instrument.
Amb l’instrument* que
es treballa en l’apartat
d’audició de cada unitat
Amb piano 168-170171-173
• La primera vegada hi ha una claqueta que marca el compàs. La claqueta continua marcant la pulsació.
• La segona, només hi ha la claqueta a l’inici.
*Enregistrament amb sons digitals (d’ordenador).
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-10-
Qu
adre
sin
òpti
c
Ritme:· Exercicis rítmics· Diàleg rítmic· Creativitat
Ritme:· Exercicis rítmics· Cadena rítmica· Diàleg rítmic· Creativitat
Ritme: / compàs· Exercicis rítmics amb instruments de
percussió· Respostes rítmiques
Ritme: / compàs· Exercicis rítmics amb instruments de
percussió· Polirítmia en dos grups· Creativitat
· Entonació de les notes: Sol i Mi· Motius melòdics de quatre i sis notes· Creativitat
· Entonació de les notes: Sol, Mi i La· Motius melòdics de quatre i sis notes· Creativitat
· Entonació de les notes: Sol, Mi, La i Do· Motius melòdics de quatre notes· Melodies per solfejar en compàs· Ritme:· Creativitat
· Entonació de les notes: Sol, Mi, La, Do i Re· Motius melòdics de quatre notes· Melodies per solfejar en compàs /
Ritme:· Creativitat
Ritme: / compàs i · Exercicis rítmics· Polirítmia en dos grups· Alternança rítmica entre les dues mans · Creativitat
· Entonació de les notes: Sol, Mi, La, Do, Re i Fa· Motius melòdics de sis notes· Melodies per solfejar en compàs , i /
Ritme:· Creativitat
Ritme: . / compàs i· Exercicis rítmics· Polirítmia en dos grups / individual· Alternança rítmica entre les dues mans· Creativitat
· Entonació de l’escala de Do Major (ascendent i descendent)
· Lligadura d’expressió / Coma de respiració
· Melodies per solfejar en compàs , i / Indicacions d’intensitat (f, F i p)
· Ritme: .
Ritme: . / compàs i· Exercicis rítmics· Polirítmia individual· Cànon rítmic · Cadena rítmica· Melodia amb acompanyament rítmic
· Entonació de l’escala, l’acord i l’arpegi de Do Major
· Melodies per solfejar en compàs , i / Ritme nou / Melodia a 2 veus / Indicacions de moviment
· Polifonia
Ritme: / compàs i· Exercicis rítmics· Polirítmia individual· Cànon rítmic
· Moviment / Calderó· Melodies per solfejar en compàs , i /
Ritme nou / Clau de Sol i clau de Fa / Ritardando i rallentando ( ) /Melodia a 2 veus.
Ritme: / compàs , i· Exercicis rítmics· Polirítmia individual· Creativitat· Obstinat
· Entonació de les notes: Si (greu) i Re (agut)· Motius melòdics· Melodies per solfejar en compàs , i /· Reguladors / Clau de Sol i clau de Fa /
Melodia a 2 veus
Ritme: . / compàs i· Exercicis rítmics· Polirítmia individual· Diàleg rítmic· Creativitat
· Entonació del sostingut ( # ) i del bemoll ( b )· Entonació de l’escala cromàtica· Melodies per solfejar en compàs , i / Ritme nou / Clau de Sol i clau de
Fa / Signes de repetició / Intensitats / Calderó / Moviment / Melodia a 2 veus
2
4
2
4
2
4
2
4
2
4
2
4
2
4
2
4
2
4
3
4
3
4
3
4
3
4
3
4
3
4
4
4
4
4
4
4
4
4
4
4
4
4
2
4
3
4
3
4
2
4
2
4
2
4
4
4
4
4
4
4
4
4
3
4
2
4
4
4
4
4
w
Teoria EntonacióRitme
œ œ
œ œw œ œ œ œ
œ œ œ œ
œ œ œ œ
· Pentagrama· Clau de Sol· Les notes· Notes en les línies del pentagrama· Figures de les notes: / / /
· Figures de les notes (cont.):· Pauses· Notes en els espais del pentagrama· Pulsació· Compàs / compàs
· Compàs (cont.)· Divisòries · Línies addicionals superiors i
inferiors
· Durada de les fi gures: / / / / sdds
· Pauses· Escriptura correcta de les notes
· Compassos i· Escriptura correcta de les notes
(cont.)
· Fusa i semifusa· Equivalència de les fi gures (de la
rodona a la semifusa)· Punt
· Interval· Interval melòdic ascendent i
descendent / interval harmònic· Designació numèrica de l’interval· Lligadura de prolongació
· To i semitò · Clau de Fa en 4a línia· Notes en les línies del pentagrama
en clau de Fa en 4a línia
· Notes en els espais del pentagrama en clau de Fa en 4a línia
· Alteracions: sostingut ( # ), bemoll ( b ), becaire ( n ) · Línies addicionals superiors i
inferiors en clau de Sol
· Frase musical: suspensiva / conclusiva
· Línies addicionals superiors i inferiors en clau de Fa en 4a línia
2
4
2
4
3
4
4
4
Unitat
Pàg.
15 a 20
1
Unitat
Pàg.
21 a 26
2
Unitat
Pàg.
27 a 32
3
Unitat
Pàg.
33 a 38
4
Unitat
Pàg.
39 a 44
5
Unitat
Pàg.
45 a 50
6
Unitat
Pàg.
51 a 56
7
Unitat
Pàg.
57 a 62
8
Unitat
Pàg.
63 a 68
9
Unitat
Pàg.
69 a 74
10
w
w
œ œ œ œ
w
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-11-
Conceptes/Repertori· Qualitats del so: altura (greu i agut)
· El bon pa· Qui s’ha mort· Quin és el teu nom?
· Qualitats del so: durada (llarg i curt)
· Roda, roda, baldirona· Tres triques· Aquell cargolet
· Qualitats del so: timbre
· Les campanes de Salom· L’escura-xemeneies· Aprenem música
· Qualitats del so: intensitat (forte (f) / mezzo forte ( F) / piano (p) )
· La sardana de l’avellana· Oh, Susanna!· Miquel, Miquel
· Identifi cació de les notes Sol i Mi· Dictat melòdic· Dictat rítmic:
· Identifi cació de les notes Sol, Mi i La· Dictat melòdic· Dictat rítmic:
· Identifi cació de les notes Sol, Mi, La i Do (greu)
· Dictat melòdic en compàs· Dictat rítmic en compàs :
· Identifi cació de les notes Sol, Mi, La, Do i Re (greu)
· Dictat melòdic en compàs· Dictat rítmic en compàs :
Violí· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: Sonata per a violí i piano núm. 5 en
Fa Major Op. 24 “Primavera” de Ludwig Van Beethoven
· Ressenya biogràfi ca de l’autor
Piano· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: Sonata en La Major KV 331 de
Wolfgang Amadeus Mozart· Ressenya biogràfi ca de l’autor
Trompeta· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: Concert per a trompeta i orquestra en
Mi bemoll Major de Franz Joseph Haydn· Ressenya biogràfi ca de l’autor
Guitarra· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: Maria (Gavota) de Francisco Tárrega· Ressenya biogràfi ca de l’autor
Saxòfon· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: Suite per a saxòfon alt i orquestra
“Scaramouche” de Darius Milhaud· Ressenya biogràfi ca de l’autor
Veus humanes (femenines i masculines)Audicions: · “Ave Maria” de Franz Schubert (soprano)· “L’amour est un oiseau rebelle” de Georges
Bizet (mezzosoprano)· “La donna è mobile” de Giuseppe Verdi (tenor)· “La calunnia” de Gioachino Rossini (baix)
Flauta travessera i flautí· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: “Suite núm. 2 en Si menor de Johann
Sebastian Bach· Ressenya biogràfi ca de l’autor
La percussió: Timbala i Xilòfon· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audicions: “Així parlà Zaratustra” de Richard
Strauss (timbala)· “El carnaval dels animals” de Camille Saint-
Saëns (xilòfon)
· El matís o dinàmica: crescendo / diminuendo / reguladors
· Cascavells de Nadal· Les pometes
· Identifi cació de les notes Sol, Mi, La, Do, Re i Fa
· Dictat melòdic en compàs· Dictat rítmic en compàs :· Dictat / Anàlisi d’una melodia
· El moviment: Lento / Moderato / Allegro
· El ball de la civada· El Noi de la Mare
· Identifi cació de les notes que formen l’escala de Do Major
· Dictat melòdic en compàs i · Dictat rítmic en compàs :· Identifi cació de cançons
· Cànon
· Frère Jacques (cànon a 4 veus)· Els ocells han arribat· Cançó de bressol
· Identifi cació de l’arpegi de Do Major· Dictat melodicorítmic en compàs· Dictat rítmic en compàs :· Dictat melòdic en compàs i basat en
l’arpegi de Do Major· Dictat / Anàlisi d’una melodia
· Anacrusi
· Virolet Sant Pere· Ai, mare, aneu a missa· El cucut (cànon a 2 veus)
· Identifi cació d’intervals harmònics consonants i dissonants
· Identifi cació de motius melòdics en clau de Sol i clau de Fa
· Dictat rítmic en compàs :· Dictat melòdic en compàs
Violoncel · Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: “El cant dels ocells”, cançó
tradicional catalana· Ressenya biogràfi ca de Pau Casals
· Legato – staccato
· Summ, summ, summ· L’ase i el cucut· Les nenes maques
· Dictat rítmic en compàs : / Clau de Fa
· Dictat harmònic: intervals consonants i dissonants
· Dictat rítmic en compàs :· Identifi cació de notes del Si (greu) al Re (agut)
Clarinet· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: “Concertino per a clarinet i orquestra
en Mi bemoll Major Op. 26” de Carl Maria von Weber
· Ressenya biogràfi ca de l’autor
· Signes de repetició: caselles de 1a, 2a / Da capo (D.C.) / Al segno (Al %)
· Fum, fum, fum· Tin, ton (cànon a 3 veus)
· Dictat rítmic d’una melodia en clau de Sol i clau de Fa
· Dictat harmònic, intervals consonants i dissonants
· Identifi cació de notes alterades· Dictat melòdic en compàs· Dictat melodicorítmic
Dictat Audició/Instrument
2
4
2
4
2
4
4
4
4
4
4
4
3
4
3
4
3
4
4
4
4
44
4
4
4
3
4
4
4
2
4
4
4
2
4
œ œ
œ œ
œ œ œ œ œ œ
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-39-
Teor
iaUnitat 53
4
4
4
El compàs té tres pulsacions o temps de negra. És un compàs ternari.
El compàs té quatre pulsacions o temps de negra. És un compàs quaternari.
Aquest compàs es pot indicar també amb una c .
Jœ Jœ œ œ= jjœ jjœ jjœ jjœ œ œ œ œ= Jœ JJœ JJœ œ œ œ=
Si el pal va cap avall el corxet va a la dreta i cap amunt.
Si el pal va cap amunt el corxet va a la dreta i cap avall.
3
4
4
4
1
2
1. Compassos i
2. Escriptura correcta de les notes (continuació)
Les fi gures de corxera i semicorxera, i les de fusa i semifusa (que aprendràs més endavant) porten corxets que dibuixarem de la manera següent:
Encercla totes les notes que estan mal escrites i escriu-les correctament al pentagrama que tens a sota.
Quan trobem dues o més notes seguides que porten corxets i formen un temps, aquests corxets se substitueixen per una barra que uneix les notes. El nombre de barres ha de ser igual al nombre de corxets que s’estan substituint.
Escriu el nom de les notes, la seva durada i traça les línies divisòries.
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-40-
Unitat 5
1. Percut l’exercici rítmic següent. Assenyala les pulsacions ( ).
2. Formeu dos grups per percudir la polirítmia següent.
3. Alternança rítmica entre les dues mans: percut sobre la taula el ritme següent alternant les dues mans, segons t’indiquen les lletres d (dreta) i e (esquerra).
4. Llegeix i percut els següents ritmes amb les mans.
5. Memoritza i percut el motiu rítmic següent.
6. Inventa una resposta per les preguntes rítmiques següents. Assenyala les pulsacions ( ) i percudeix-lo.
Rit
me
d e d e d d e e e d e d d e e d e d e d e
He men jat uns ro ve llons més que bons.- - - Sem pre que puc faig el ver mut.- -
La pi lo ta sem pre bo ta.- - - - Va el tram vi a per la se va vi a.- - - -
1
3
2
4
1
2
1
2
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-41-
Unitat 5
Entona la nota Fa, que s’escriu en el primer espai del pentagrama.
1. Entona els següents motius de sis notes.
2. Inventa una melodia amb les notes Do, Re, Mi, Fa, Sol i La, amb fi gures de negra i dues corxeres. Després canta-la.
3. Recita i solfeja aquestes melodies. Fixa’t bé en el compàs, perquè hem inclòs els dos nous compassos apresos: i Para atenció al professor quan t’indiqui com s’han de marcar aquests compassos.
Entre aquestes melodies n’hi ha una que és el principi d’una obra coneguda. Saps dir quina és, quin títol té i qui la va compondre?
En
ton
ació
1 2
3 4
Vaig a la plat ja amb el pa ra sol.- - -
3
4
4
4
Fa
47/48
49/50
51/52
1
2
4
3
5
6
41/42222
43/44223
45/46224
225
226
227
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-42-
Unitat 5
Cascavells de Nadal
Les pometes
Con
cep
tes/
Rep
erto
ri
El matís o dinàmica
Recorda aquest tres termes: f (fort) F (mig fort), p (piano). Coneixeràs ara dos termes nous: crescendo i diminuendo.
Crescendo indica que la intensitat del so ha d’augmentar gradualment i diminuendo que ha de disminuir gradualment. Quan en una obra musical trobem un d’aquests termes, normalment és de forma abreujada (cresc. i dim.). També poden ser representats per uns signes que s’anomenen reguladors ( ).
Canta els següents motius melòdics amb el matís que t’indiquen els reguladors.
–Tradicional catalana–
–Tradicional anglesa–
p pF f F
53
1 2
Ding, dang, dong! Ding, dang, dong! Drin - guen sens pa - rar, 'nar en tri - neu ésDing, dang, dong! Ding, dang, dong! Drin guen sens pa rar, nar en tri neu és
di - ver - tit, tant de di - a com de nit. Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!di ver tit, tant de di a com de nit. Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!
Drin - guen sens pa - rar, 'nar en tri - neu és di - ver - tit, tant de di - a com de nit.
54
Nou po - me tes hi ha alpo - mer, de nou, u - na, de nou u - na; nou po -Nou po - me tes hi ha alpo - mer, de nou, u - na, de nou u - na; nou po -
me - tes hi ha al po - mer, de nou, u - na se'n cai - gué. Si mi - reu el vent d'on ve, veu - reu
me - tes hi ha al po - mer, de nou, u - na se'n cai - gué. Si mi - reu el vent d'on ve, veu - reu
el po - mer com dan - sa; si mi - reu el vent d'on ve, veu - reu com dan - sa el po - mer.
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-43-
Unitat 5
1. Identifi ca quin d’aquests motius has escoltat.
2. Escolta els motius melòdics següents i escriu la nota que falta en els llocs indicats ( ).
3. Dictat melòdic: escolta i escriu les notes que corresponen al ritme següent (Do, Re, Mi, Fa, Sol i La).
4. Escolta aquesta coneguda melodia diverses vegades i escriu el ritme i la nota que falta en cada compàs.
Has descobert que aquesta melodia és una cançó popular? Numera els compassos i respon aquestes preguntes:
1. Quin és el títol d’aquesta cançó?
2. De quin país és popular?
3. Quins compassos són iguals?
4. Quantes corxeres hi ha?
5. Quantes vegades escoltem la nota Do?
Quan hagis completat i revisat la melodia anterior, solfeja-la i canta-la amb la lletra.
Dic
tat
1 2 3 4
1 2 3
1
2
3
6
4
5
Saxòfon contralt
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-44-
Unitat 5
Inst
rum
ent/
Au
dic
ió
El saxòfon
• Escoltem la Brazileira (tercer moviment) de la Suite per a
saxòfon alt i orquestra “Scaramouche” de Darius Milhaud (1892-1974).
• Milhaud fou un compositor francès. Estudià al Conservatori de París i el 1916 marxà al Brasil per treballar com a secretari del cònsol francès Paul Claudel a Rio de Janeiro. Fou en aquest país on va néixer el seu interès pels ritmes llatinoamericans que ha sabut plasmar amb gran habilitat en moltes de les seves obres.
• En aquesta etapa va compondre obres com Saudades
do Brasil, Le boeuf sur le toit, La création du monde i Scaramouche. Aquesta última obra consta de tres moviments: Vif – Modéré – Brazileira. El moviment que escoltem és una samba brasilera en la qual el saxòfon i l’orquestra sembla que estiguin ballant al Carnaval de Rio.
• El saxòfon és un instrument de vent, que tot i ser construït amb metall pertany a la família del vent-fusta. Això es deu al fet que la tècnica de produir el so és semblant a la dels altres instruments d’aquesta família, que són el clarinet, el fagot, l’oboè i el corn anglès.
• Fou inventat el 1840 pel constructor d’instruments belga Adolf Sax.
• És un instrument transpositor, és a dir, que està afi nat en una tonalitat diferent a la que realment sona. La música per a saxòfon s’escriu en clau de Sol.
• Hi ha diferents tipus de saxòfon. Tot i que la família consta de 12 tipus diferents, els més utilitzats són el soprano (que juntament amb el sopranino són els únics de forma recta, igual que el clarinet), el contralt, el tenor i el baríton, que acaben amb un ampli pavelló.
• Està format per tres parts: l’embocadura, el tudell i el cos. El saxòfon és un instrument extraordinàriament apropiat per ser utilitzat com a solista.
• El saxòfon no forma part de la plantilla estàndard de l’orquestra simfònica perquè la seva sonoritat no sempre empasta bé amb la dels altres instruments. Tot i així, compositors com Debussy, Ravel o Bizet el van incorporar a les seves obres.
• És en el jazz on el saxòfon ha obtingut un paper important, i posterioment en el pop i el rock.
• Habitualment se l’anomena saxo.
1. Embocadura 2. Abraçadora metàl·lica 3. Tudell 4. Cos 5. Claus 6. Pavelló
Darius Milhaud
55
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-91-
Exe
rcic
is
Unitat 5Teoria
1. Encercla totes les notes que estan mal escrites i dibuixa-les correctament en el pentagrama que tens a sota.
2. Escriu correctament el fragment següent substituint els corxets per barres quan correspongui.
3. Escriu en el fragment següent el nom de les notes, la seva durada i traça les línies divisòries.
4. Respon les preguntes següents.
Escriu el nom de la fi gura que omple un compàs
Quantes corxeres entren en un compàs ?
Dibuixa la pausa de negra
Dibuixa les tres notes en les línies addicionals superiors que coneixes
Com s’anomena la ratlla que separa els compassos?
Explica el compàs
34
4
4
3
4
3
4
1
2
3
4
5
6
Do
1
& Jœjœ œ jœ œ ˙ œ JJœ
jœ jjœ ˙ Jœ œ jœ ˙
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-92-
Exe
rcic
is Unitat 5
Dibuixa les tres notes en les línies addicionals inferiors que coneixes
Dibuixa la pausa de blanca
Quantes semicorxeres entren en un compàs ?
Explica el compàs
5. Completa els temps que falten de la melodia següent (*) amb els ritmes: Fixa’t en seguir la línia melòdica donada perquè sigui cantable.
6. Copia la melodia de la cançó Les pometes que trobaràs a la pàgina 42 des del començament fi ns la primera nota del compàs 8.
7. Escriu la melodia anterior una octava alta. Fixa’t en el començament que ja et donem.
8. Dibuixa les notes indicades amb la fi gura corresponent i després traça les línies divisòries.
4
4
2
4
7
8
9
10
DoCorxeres Negra NegraSemicorxeres Corxeres CorxeresBlanca BlancaPausa de
negraPausa de
negra
Do Mi Sol Sol MiFaLa Sol Fa Mi Re ReSi
œ œ
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-93-
Exe
rcic
isUnitat 5
9. Escriu el nom de les notes següents en les línies addicionals inferiors i superiors.
Unitat 5
Ritme
10. Escriu un ritme de quatre pulsacions per a les següents frases.
Sóc petit i eixerit
Tinc una casa nova
Menjo un gelat
Unitat 5
Repertori (anàlisi) / Conceptes
11. Fixa’t en la cançó Cascavells de Nadal i respon les preguntes que tens a continuació.
& œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ œ œ w œ œ .œ jœ& œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙& œ œ œ œ w œ œ .œ jœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ w
1
5
3
7
9
2
6
4
8
10
Escriu al principi de la cançó el compàs que hi correspon
Quantes vegades apareix aquest ritme ?
Numera els compassos
Escriu el número dels 4 compassos que no es repeteixen
Encercla les cinc notes seguides que formen part de l’escala de Do
Assenyala ( ) les dues frases que té la cançó
Quants compassos té cada frase?
Quantes vegades surt la nota Re?
La nota més greu és i la més aguda és
Compara les dues frases i digues quins compassos són iguals
q . e
÷ 44÷ 44÷ 44
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-94-
Exe
rcic
is Unitat 5
12. Què signifi ca el terme crescendo? I com s’abreuja?
12.
Què signifi ca el terme diminuendo? I com s’abreuja?
13. Dibuixa els reguladors que representen el crescendo i el diminuendo.
Unitat 5
Dictat
14. Dictat melodicorítmic de quatre compassos en . Escolta i escriu la següent melodia basada en les notes de l’escala de Do i els ritmes de
Unitat 5
Instrument / Audició
15. Respon les preguntes següents referents al saxòfon.
A quina família pertany?
Qui va inventar el saxòfon?
En quin any es va inventar?
Escriu els tipus de saxòfon més utilitzats
Escriu el nom de les tres parts que formen el saxòfon
16. Audició: Escolta la Brazileira (tercer moviment) de la Suite per a saxòfon alt i orquestra “Scaramouche”.
Escriu el nom del compositor
S’escolten instruments de percussió en aquesta obra?
Escriu el nom d’altres instruments que identifi quis a l’obra
Subratlla el caràcter de l’obra: Animat Trist Melanconiós
4
4
œ œ
1
3
2
4
5
1
2
3
4
174-176177-179
& 44
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-118-
001002003004
005006007008
009010011012013014015016017018019020021022023024
025026027028029030031032033034035036037038039040
041042043 0 044 0 045 0 046047048049050051
El bon pa
Qui s’ha mort?
Quin és el teu nom?
Allegro (primer moviment) de la Sonata per a violí
i piano núm. 5 en Fa Major Op. 24 “Primavera” de Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Roda, roda, baldirona
Tres triques
Aquell cargolet
Alla turca (tercer moviment) de la Sonata en
La Major KV 331 de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Melodia 6 (velocitat estudi)Melodia 6 (velocitat fi nal)Les campanes de Salom
L’escura-xemeneies
Aprenem música
Finale-Allegro (tercer moviment) del Concert per a
trompeta i orquestra en Mi bemoll Major de Franz
Joseph Haydn (1732-1809)
Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Melodia 6 (velocitat estudi)Melodia 6 (velocitat fi nal)La sardana de l’avellana
Oh, Susanna!
Miquel, Miquel
Maria, peça en forma de gavota per a guitarra de Francisco Tárrega (1852-1909)
Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Melodia 6 (velocitat estudi)
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Instrument / Audició
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Instrument / Audició
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Instrument / Audició
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Instrument / Audició
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
18181820
24242426
29292929292929292929292930303032
35353535353535353535353536363638
4141414141414141414141
Apartat PàginaPista Denominació
Un
itat
1U
nit
at 2
Un
itat
3U
nit
at 4
Un
itat
5Contingut del CD
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-119-
052053054055
056057058059060061062063064065066067068069070
071
072
073
074075076077078079080081082083084085086087
088089090091092093094095096097098099100101102103104
Melodia 6 (velocitat fi nal)Cascavells de Nadal
Les pometes
Brazileira (tercer moviment) de la Suite per a
saxòfon alt i orquestra “Scaramouche” de Darius
Milhaud (1892-1974)
Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Melodia 6 (velocitat estudi)Melodia 6 (velocitat fi nal)El ball de la civada
El Noi de la Mare
Ave Maria de Franz Schubert (1797-1828) interpretada per una veu de sopranoL’amour est un oiseau rebelle (habanera) de l’òpera Carmen de Georges Bizet (1838-1875) interpretada per una veu de mezzosopranoLa donna è mobile de l’òpera Rigoletto de Giuseppe Verdi (1813-1901) interpretada per una veu de tenorLa calunnia d’Il barbiere di Siviglia de Gioachino
Rossini (1792-1868) interpretada per una veu de baix
Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Frère Jacques
Els ocells han arribat
Cançó de bressol
Badinerie de la Suite núm. 2 en Si menor BWV
1067 per a fl auta i corda de Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Melodia 6 (velocitat estudi)Melodia 6 (velocitat fi nal)Melodia 7 (velocitat estudi)Melodia 7 (velocitat fi nal)Virolet Sant Pere
Ai, mare, aneu a missa
El cucut
Entonació
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Instrument / Audició
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Instrument / Audició
Instrument / Audició
Instrument / Audició
Instrument / Audició
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Instrument / Audició
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
41424244
474747474747474747474747484850
50
50
50
5353535353535353535354545456
5959595959595959595959595959606060
Un
itat
5U
nit
at 6
Un
itat
7U
nit
at 8
Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental
Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-120-
105
106
107108109110111112113114115116117118119120121122123124
125126127128129130131132133134135136137
138-142143-147148-152153-157158-162163-167168-170171-173174-176177-179180-182183-185186-188189-191192-194195-197198-200201-203204-206207-209
Introducció del poema simfònic Així parlà
Zaratustra Op. 30 de Richard Strauss (1864-1949)Fòssils d’El carnaval dels animals de Camille
Saint-Saëns (1835-1921)
Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Melodia 6 (velocitat estudi)Melodia 6 (velocitat fi nal)Melodia 7 (velocitat estudi)Melodia 7 (velocitat fi nal)Summ, summ, summ
L’ase i el cucut
Les nenes maques
El cant dels ocells interpretada per Pau Casals amb el violoncel i amb acompanyament de piano
Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Fum, fum, fum
Tin, ton
Allegro (tercer moviment) del Concertino per a
clarinet i orquestra en Mi bemoll Major Op. 26 de
Carl Maria von Weber (1786-1826)
Dictat (piano) - Unitat 1Dictat (violí) - Unitat 1Dictat (piano) - Unitat 2Dictat (fl auta dolça) - Unitat 2Dictat (piano) - Unitat 3Dictat (trompeta) - Unitat 3Dictat (piano) - Unitat 4Dictat (guitarra) - Unitat 4Dictat (piano) - Unitat 5Dictat (saxòfon) - Unitat 5Dictat (piano) - Unitat 6Dictat (veu) - Unitat 6Dictat (piano) - Unitat 7Dictat (fl auta travessera) - Unitat 7Dictat (piano) - Unitat 8Dictat (vibràfon) - Unitat 8Dictat (piano) - Unitat 9Dictat (violoncel) - Unitat 9Dictat (piano) - Unitat 10Dictat (clarinet) - Unitat 10
Instrument / Audició
Instrument / Audició
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Instrument / Audició
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Entonació
Conceptes / Repertori
Conceptes / Repertori
Instrument / Audició
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
Dictat
62
62
656565656565656565656565656566666668
71717171717171717171727274
787882828686909094949898
103103107107112112117117
Un
itat
8U
nit
at 9
Un
itat
10
Qu
ader
n d
’exe
rcic
is
Acompanyaments de l’entonació (sense melodia)
210-215216-221
Unitat 3Unitat 4
222-227228-233
Unitat 5Unitat 6
234-238239-245
Unitat 7Unitat 8
246-252253-257
Unitat 9Unitat 10
top related