Amb els primers dies de la tardor arriben les Festes de Carcaixent, un momentmolt esperat per tots nosaltres en què deixem temporalment les ocupacions habituals, per retro-

bar-nos amb la família i amics i compartir instants que ens omplin de plenitud i alegria.

Des de l’Ajuntament, el nostre objectiu és contribuir a engrandir les celebracions, motiu pel qual desde la Regidoria de Festes s’organitza anualment una àmplia programació de la qual tots, els qui vivim

ací i els qui ens visiteu, pugueu participar.

Com ja vau poder comprovar en la passada edició, una part novedosa de les activitats està lligada a mostrari valorar la cultura i el patrimoni local. Pensem que va ser un canvi encertat, i ben valorat per la ciutadania, que va

permetre a moltíssima gent descobrir part de la riquesa local. I en eixa línia volem continuar.

Com sabeu, el 2016 és un any especial per a Carcaixent, en què estem celebrant el centenari del títol de ciutat. Una data molt assenyalada que, mésque fer-nos mirar arrere, ens ha de servir per a fer balanç de tot el que hem aconseguit durant estos 100 anys i espentejar-nos cap al futur per acontinuar creixent com a ciutat.

Estem orgullosos del nostre passat, de l’esforç de tot un poble al llarg dels anys que ens va permetre viure l’època daurada a partir del cultiu i comerçde la taronja. I volem continuar tenint motius d’orgull per les oportunitats que Carcaixent ens pot oferir. No és senzill en els temps que corren, peròhem de posar tot el nostre interés, el de totes i tots, per a aconseguir-ho. És des d’este plantejament des d’on hem organitzat enguany la I FiraModernista, com a motor d’activitats i posada en valor del patrimoni local. Sense cap dubte va ser un encert, a la vista de la gran acollida i partici-pació.

La llàstima va ser no haver-ne pogut gaudir, en haver de passar de l’èxit col·lectiu al desastre col·lectiu de l’incendi que va assolar les nostresmuntanyes. Malgrat la desgràcia, crec que podem traure de l’adversitat valoracions positives i quedar-nos amb l’esperit de solidaritat que va omplirels carrers de Carcaixent durant eixos dies.

Agarrem-nos a eixe esperit de solidaritat i participació i encarem el futur amb il·lusió, aprofitant estos dies amb la vostra gent, i gaudint de lescelebracions. Molt bones Festes a totes i tots

PACo SALoM I SALoM

Alcalde

Regidora de Festes i Patrimoni

Per segona vegada em dirigisc a vosaltrescom a regidora de Festes de Carcaixent. Per a mi, com a màxima

responsable, és un dels moments de l’any que espere amb més il·lusió. Podercompartir amb els meus veïns i veïnes l’esforç realitzat per tota la gent que ha

treballat en elles em resulta molt satisfactori.

Al llarg d’este 2016 s’han donat les primeres passes de la futura comissió de festes, unacomissió que ha de ser la base de les festes que volem: obertes, participatives i inclusives, on

tots i totes ens puguem sentir representats per a gaudir d’elles intensament. Al llarg dels pròxims mesos continuarem treballantper a fer-la una realitat, perquè creiem que les festes s’han de fer colze a colze.

Com podeu comprovar al llibre que teniu a les mans, per a enguany hem preparat una programació diversa i atractiva, queomplirà els nostres carrers de música, cultura, teatre, animació..., en definitiva, tot allò que ens fa sentir que Carcaixent està enfestes. I volem que açò es faça notar en cada racó i en cada carrer del poble perquè formeu part d’elles i no deixeu passar capdels bons moments que vos esperen.

Vos anime que vos contagieu de l’esperit festiu i a participar i gaudir al màxim de tot el que hem preparat. Les festes són unavegada a l’any i ja les teniu ací.

Un any més ens trobarem a peu de carrer per a gaudir de la festa junts. A per elles! RoSA NICoLAU BoRRáS

4

DIVENDRES SETEMBRE

Des de les 17:00h. Al pàrquing de l’es-tació de tren, Prova d’inscripció de ves-prada del 50 Ral·li Humorístic de Car-caixent.

A partir de les 22:00h. A les pistes dela FEVE, Prova d’inscripció de nit delRal·li. En finalitzar, discomòbil.

DIUMENGESETEMBRE

A partir de les 08:00h. Al Pantà deBellús, 1r Concurs de Festes Majors dePesca. Sector C. organitza: Club dePesca Carcaixent.

DIVENDRES SETEMBRE

A les 19:00h. Comença la 50 ediciódel Ral·li Humorístic de Carcaixent.Concentració de cotxes a la Plaça delMercat, des d'on s'iniciarà la Cavalcada.Itinerari: Ramón y Cajal, Gandia, Avin-guda José Vidal Canet, Alacant, MartíTalens, Sant Francesc d'Assís i Passeig.

A les 22:30h. Sopar del 50 Ral·li Hu-morístic al Parc Navarro Daràs. Enacabar, nit intensa i llarga de proves,amb el punt de control al Parc.

DISSABTED’OCTUBRE

Des de les 09:00h. Al llarg de tot elmatí, proves del matí per tot arreu delpoble, tenint com a punts principals laPiscina Municipal, la Plaça del Mercat,la Plaça Major i el Passeig.

16

181

30

5A les 14:00h. Per a finalitzar el matí deproves, es realitzarà la Prova final delmatí al Parc Navarro Daràs.

A partir de les 17:00h. Al Pavelló d’Es-ports, Jornada Benèfica de Bàsquetper a recaptar fons per a aliments i pro-ductes de neteja per als animals de l’associació Ribercan.

A les 22:30h. Després de carregar lespiles, al col·legi del Parc Navarro Daràs,Prova de la segona nit. En finalitzar lesproves, discomòbil.

DIUMENGED’OCTUBRE

A partir de les 10:30h. Trofeu FestesMajors Concurs de pistola de foc centrala la Galeria de Tir “Les Coves”. organitza:Club de Tir olímpic Carcaixent.

A les 11:00h. XXXVII Volta a Peu aCarcaixent. Eixida i meta en l’Av.

Apotecari Bodí (al costat del Centre Co-mercial Ribera del Xúquer), recorregutper zona urbana i perifèrica amb unadistància de 10.000m. Inscripcions finsal diumenge 27 de setembre o completarinscripcions, via telemàtica a l'adreçawww.carcaixent.es. Inscripció gratuïta.La recollida de dorsals es farà en elCentre Comercial els dies 28, 29 i 30de setembre, en horari de 18:30 a 21h, iel dia 2 d’octubre fins a 30 minutsabans de l’eixida. organitza: Club d’Atletisme Carcaixent.

NoTA: Per a retirar el dorsal en el punt decontrol, caldrà entregar almenys “1 quilo” demenjar no perible (preferentment oli, arròs, pasta,conserves o llet) per a col·laborar amb el bancd’aliments de Carcaixent.

A les 12:00h. Després de la Volta apeu, concentració de participants delRal·li per fer una xicoteta cercavila pelscarrers: Sant Francesc d'Assís, Martí Ta-lens, Alacant, Ramón y Cajal, la Vall,Murillo, Sant Antoni i Passeig. En acabar,els participants aniran a disfrutar de lespaelles.

A les 16:30h. Al pàrquing del CentreComercial, una festa especial per a totsels participants del 50 Ral·li Humorístic:la Holi dreamer.

DIMARTS D’OCTUBRE

A partir de les 20:00h. Sorteig delConcurs de Paelles, a les escales de laPlaça del Mercat.

2

4

6

DIJOUS D’OCTUBRE

A les 17:00h. Inici de la I Party Tecno-lògica de Carcaixent, videojocs fins ales 22h, al Magatzem de Ribera.

Des de les 19:00h. A la Piscina MunicipalCoberta, Open de Pàdel de Festes deCarcaixent. Informació i inscripcions ala Piscina Municipal Coberta.

DIVENDRESD’OCTUBRE

A les 18:00h. Inauguració de la I PartyTecnològica de Carcaixent. 16 horesseguides de videojocs en xarxa ambconnexió a internet, tallers, xarrades,campionats i regals, al Magatzem deRibera.

Des de les 19:00h. A la Piscina MunicipalCoberta, open de Pàdel de Festes deCarcaixent. Informació i inscripcions ala Piscina Municipal Coberta.

A les 19:00h. Entrada Falsa de Morosi Cristians, al Passeig.

A les 20:00h. Inauguració oficial deles Festes Majors, per part de la Cor-poració Municipal. Itinerari: Ajuntament,Julià Ribera, Sant Francesc d'Assís, Pas-seig, Parc Navarro Daràs i Fira. A l'o-bertura oficial acompanyarà la BandaJuvenil de la Lira i Casino Carcaixentí.En acabar, tornada al Parc NavarroDaràs, on tindrà lloc la mascletadanocturna.

A les 22:30h. Al Parc Navarro Daràs,Two ladies Two Ladies or not Two La-dies, un espectacle de teatre, música ihumor àgil, subtil, desvergonyit, atreviti suggerent, amb una estètica de cabareti un recorregut musical que ens sub-mergeix en un món provocador i tendre,de la mà de Kurt Weil, Charles Dumont,The Beatles, Consuelito Velázquez,Vicent A. Estellés, U2... Protagonitzatper Noèlia Pérez i Josep Zapater.

A les 00:00h. A l’espai la FEVE, dis-comòbil. Amb la participació de Dj Is-mael Canet.

DISSABTED’OCTUBRE

Des de les 09:30h. Dia de les Emer-gències al pàrquing del Centre Comer-cial Ribera del Xúquer. obertura al pú-blic a les 9:30h. A les 10:00h, rebudad'autoritats i representants de les unitats,així com reconeixement públic a totesles entitats que van intervindre en l'ex-tinció de l'incendi de juny de 2016 al

8

6 7

7terme de Carcaixent. D'11:00h a 13:00h,diferents exhibicions per part de tots elsparticipants. A les 17:30h, clausura del'acte. organitza i coordina: ProteccióCivil de Carcaixent i Ajuntament deCarcaixent.

A partir de les 10:00h. Al Parc NavarroDaràs, Concurs de Petanca Festes Ma-jors. organitzat: Club de Petanca Ju-bilats.

Des de les 10:00h. Activitats infantils ala Plaça del Mercat, amb animació icastells inflables. Tallers de pintacares icantajocs des de les 11:00h.

Des de les 10:00h. Matinal solidàriaper Ribercan, amb estand informatiu,mercadet benèfic amb productes a preussimbòlics, recollida de material i gossosen adopció.

D'11:00h a 13:00h. Cercaviles d'ani-mació amb música tradicional amb laColla la Murga pels barris de QuatreCamins i de les Barraques.

A les 11:30h. Inauguració de les següentsexposicions i visita de la Corporació Mu-nicipal:

• Sala Sant Llorenç: Associació Pictòricade Carcaixent, del 8 al 16 d'octubre, de19:00h a 21:30h. Festius: matins de 12:00ha 14:00h i vesprades de 19:00h a 21:30h.Visita guiada: dia 11 i 13 d'octubre, a les19:30h.

• Biblioteca: exposició Dels dinosaures deMorella a les Salines de Torrevella. Descobrintel País Valencià. Amb textos de Didín Puig iJosep Parra i il·lustracions de Pau Àlvarez.A partir del llibre I tu què en saps?, del 8 al16 d'octubre, de 19:00h a 21:30h. Festius:matins de 12:00h a 14:00h i vesprades de19:00h a 21:30h.

• Hort de Carreres: exposició «EIXEM-PLART, un món sense abelles», del 8 d'oc-tubre al 8 de novembre, de 19:00h a 21:30h.Festius: matins de 12:00h a 14:00h i ves-prades de 19:00h a 21:30h.

• Palau de la Marquesa: exposició foto-gràfica sobre «L'acolliment familiar», del 12de setembre al 9 de desembre, en horarid'oficines i visites concertades (a Serveis So-cials, Pl. Major, 1-1r./96 245 76 09).

• Passeig: exposició fotogràfica «Aprenenta veure», del 7 al 16 d'octubre. Treballs dejoves de Carcaixent nascuts del taller de fo-tografia impartit per Ricardo Carrillo al'Estiu Jove.

• Sala Rius, C/ Sagasta, 50: «Aquarel·lesde Marià Mosquera». Inauguració el 8 d'oc-tubre, a les 20:00h.

• Penya Esportiva: Amics de la Vieta, ex-posició «1916-2016», del 8 al 16 d'octubre,de 19:00h a 21:00h. Festius: matins de12:00h a 14:00h i vesprades iguals.

• El Llorer: exposició de Pasqual Boqueta,a partir de l'1 d'octubre,de dilluns a diven-dres de 10:30h a13:00h (el cap de set-mana consulteu al res-taurant).

A partir de les 12:00h.A la sala coberta delPoliesportiu exhibiciód’aikido, entrada gra-tuïta i fins a completaraforament. organitza:Club Muso Ki Shin BudoKai.

8A les 18:00h. Entrada de bandes, desdel carrer Sant Antoni fins a Vidal Canet,dins dels actes de l'Entrada Triomfal deMoros i Cristians.

A les 18:30h. A l’Església Pares Francis-cans, XVI Festival Coral de Festes Majorsi Patronals. Amb la participació de laCoral A Capella de Polinyà de Xúquer,la Coral Polifònica de la S. M.d'Alboraiai l'Agrupació Coral de Carcaixent. or-ganitza: Associació Coral de Carcaixent.Patrocina: Ajuntament de Carcaixent.

Des de les 19:00h. A la Piscina MunicipalCoberta, Open de Pàdel de Festes deCarcaixent. Informació i inscripcions ala Piscina Municipal Coberta.

A les 19:00h. Entrada triomfal de Morosi Cristians. Itinerari: Carrers José Vidal

Canet, Alacant, MartíTalens,

Sant Francesc d’Assís, Sant Antoni, peracabar en Rosendo Pastor. organitza:Associació de Moros i Cristians de Car-caixent. Patrocina: Ajuntament de Car-caixent. Pobles col·laboradors: ontinyent,Paterna, Picassent, Alzira i Bellreguard.

A les 22:30h. Al Parc Navarro Daràs,Prova Final del 50 Ral·li Humorístic. Acontinuació lliurament dels premis.

A les 02:00h. A l’espai la FEVE, disco-mòbil festiva Post-50 Anys de Ral·li.

DIUMENGED’OCTUBRE

A partir de les 09:00h. Al Camp de Tirde la Bossarta, Concurs de Tir al Plat.organitza: Societat de Caçadors Car-caixentina.

A les 09:30h. Des del Parc Navarro Da-ràs, XXII Dia de la Bicicleta. Pujada al’Hort de Soriano. Esmorzar almenysper a 800 participants. A l’Hort de So-

riano es realitzaran diferents exhibicionsi concursos. Entrega de dorsals de 08:00ha 09:30h en el Passeig, vora el ParcNavarro Daràs. Inscripció gratuïta. or-ganitza: Club BTT Roders de Carcai-xent.

A partir de les 10:30h. Al Parc NavarroDaràs, Concurs de Canut Festes Majors.organitza: Club de Canut Carcaixent.

Des de les 10:30h. A la Plaça Espanya,activitats infantils amb animació, jocspopulars per a tota la família.

A les 11:30h. En commemoració del 9d'Octubre, dia en què Jaume I recon-quereix la ciutat de València l'any 1238,se celebrarà la tradicional Processó cívicaamb la Corporació Municipal acompa-nyada de la Banda Juvenil de la Lira iCasino Carcaixentí i de la Colla de Dol-çainers i Tabaleters La Murga de lesBarraques. Itinerari: Ajuntament, JuliàRibera, Sant Francesc d'Assís, Passeig,Jaume I i Plaça Espanya. S’anima totala població, així com les associacions icol·lectius, a participar en la Processó cí-vica i en l'homenatge que tindrà lloc

9

9davant l’escultura del rei en Jaume I,amb el parlament del senyor alcalde ila disparada de les 21 salves.

A les 17:00h. Al passeig, XVIII Cam-pionat d'Escacs Ciutat de Carcaixent.En cas de pluja se celebrarà als localsde la Penya Esportiva. organitza: Clubd’Escacs Carcaixent.

Des de les 17:00h. A la Plaça Espanya,més activitats infantils amb animació,diversió i jocs populars per a tota la fa-mília.

A les 18:30h. Espectacle de música idansa tradicional valenciana, interpretatper Grup de Balls Populars Les Folies.

A les 20:00h. Mascletada infantil alParc Navarro Daràs, amb regals i sor-preses per als xiquets.

A les 23:00h. Al Parc Navarro Daràs,correfocs popular amb música, balls ifocs artificials amb els Dimonis de l'A-vern.

DILLUNS D’OCTUBRE

De les 21:30h a les 23:30h. II Nits dePatrimoni Local, amb visites guiadesnocturnes als següents edificis:

- Parròquia de l’Assumpció- Magatzem de Ribera- Ermita de Sant Roc- Reial Séquia

Hi haurà dos torns per a cada edifici. Elnombre de visitants és limitat. Cal inscripció prèvia, ja siga al correuelectrònic 100anysciutat@ayto-carcaixent.es o enpersona en Alcaldia. Cada reserva podràser per a un màxim de 4 persones. Lamateixa nit a cada edifici es podràaccedir segons disponibilitat.

Volem agrair la col·laboració desinte-ressada dels voluntaris i voluntàries quefan possible les Nits de Patrimoni.

DIMARTSD’OCTUBRE

A partir de les 19:00h. Al Plaça delMercat, gran Jornada Esportiva a càrrecde la Piscina Municipal Coberta ambexhibicions i animació esportiva. Infor-mació i inscripcions a la Piscina MunicipalCoberta.

A les 20:00h. El grup de teatre La Tar-dor presenta Voreta el Xúquer, una co-mèdia en dos actes de Josep Arminyanai Canut i dirigida per Pep Mondria, ques'ambienta a Carcaixent als anys cin-quanta, quan una forta gelada arruïnàbona part del seu terme.

A les 21:00h. Sopar populard’entrepà. Col·labora: Ral·liHumorístic. Preu: 1€ (begudai picadeta). Places limitades.

A les 00:00h. Al Parc NavarroDaràs, vetlada de música endirecte, ball i espectacle per atots els públics amb l'excel·lentqualitat musical de l'OrquestraLa Pato.

10 11

10

DIMECRES D’OCTUBRE

A partir de les 08:00h. A Fortaleny,2n Concurs de Festes Majors de Pesca.Sector B3. organitza: Club de PescaCarcaixent.

Des de les 10:00h. Al sector del Parc,LVI Concurs de paelles. organitza: As-sociació de Comerciants del Mercat deCarcaixent. Patrocina: Ajuntament deCarcaixent.

Col·labora: Restaurant El Llorer, Bar-Restaurant Sant Blai, Restaurant ElBressol de la Taronja.

A les 17:00h. Espectacle familiar demúsica i teatre Pops Corn, de MaduixaTeatre, al Parc Navarro Daràs.

A les 17:00h. A la Penya Esportiva deCarcaixent, XLVIII Torneig EduardoRubio d’Escacs. organitza: Club d’Es-cacs Carcaixent.

A les 19:00h. Festival de Bandes «Festesde Carcaixent». 1a part, Banda de laSoc. Joventut Musical d'Albal, dirigidaper Francisco Arnalte Boronat. 2a part,Soc. Musical Lira i Casino Carcaixentí,

dirigida per José onofre Díez. Patro-cina: Ajuntament de Carcaixent.

DIJOUSD’OCTUBRE

A les 18:00h. Al Centre de Majors(CIM), les comèdies La Plaça de Cá-

novas i Pilar i Micalet, dirigides perSusi Rosell, a càrrec del Grup de TeatreVerge d’Aigües Vives.

A les 19:30h. Al Magatzem de Ribera,concert de metalls d'estil amb SpanishBrass i Pep Gimeno Botifarra, en unespectacle basat en cançons que PepBotifarra ha anat recopilant en la seuatrajectòria artística, adaptades a uncontext entre jazz i música de cambraper Ramon Cardo. Entrada lliure, finsa completar aforament.

De les 21:30h a les 23:30h. II Nits dePatrimoni Local, amb visites guiadesnocturnes als següents edificis:- Asil de la Mare de Déu dels Desem-

parats- Magatzem de Ribera- Ermita de Sant Roc- Reial Séquia

Hi haurà dos torns per a cada edifici.El nombre de visitants és limitat. Calinscripció prèvia, ja siga al correu elec-trònic 100anysciutat@ayto-carcaixent.eso en persona en Alcaldia. Cada reserva

12

13

11podrà ser per a un màxim de 4 persones.La mateixa nit a cada edifici es podràaccedir segons disponibilitat.Volem agrair la col·laboració desinte-ressada dels voluntaris i voluntàries quefan possible les Nits de Patrimoni.

A les 22:30h. Concert d'EmsemblaQ.S., Big Band de Carcaixent, compostaper 25 músics, especialitzada en swing,dixie i latin soul. Direcció: Leopoldoortiz, Polo.

DIVENDRESD’OCTUBRE

A les 18:00h. Teatre infantil al carrerde la mà de La Banda del Drac i ScuraProduccions amb el nou espectacle d'a-nimació, teatre i música Eco21, a lazona del Bar del Parc Navarro Daràs.

A les 19:30h. Taula redona: «Fórem isom Carcaixent». A l'Auditori de lesDominiques, a càrrec dels Amics de laVieta.

A partir de les 20:30h. Al camp defutbol de “Quatre Camins”, 1r TrofeuVeterans de futbol Festes Majors queenfrontarà el Carcaixent Club de Futboli la Unió Esportiva Llevant de Veterans,entre els jugadors del Llevant hi hauràexjugadors de primera divisió. organitza:Carcaixent Club de Futbol.

A les 22:30h. A l'escenari de Julià Ribera,Enric Casassús i Ricard Oliver presentenPerquè vull viure, amb la col·laboracióde Julio Serrano (teclats), Julio Galcerà(veu), Òscar Briz (guitarra, inspiració iveu), Jordi Silvestre (violí), Albert González(percussió), Cándida (veu), Juan CarlosMacià (harmònica i estil), Lucas Ibáñez(guitarra), Juanma Sanz (guitarra i veus),Pepe Hernández (baix)... i totes i totsvosaltres.

Des de les 00:00h. I Festival de Xa-rangues, una vetlada festiva plena demúsica i bon rotllo amb les xarangueslocals: Kogollonuts, L'Empastre, Els Mi-granya, Jaleo Jaleo, Doble Picat i LaGresca.

DISSABTED’OCTUBRE

A les 09:00h. Ruta «Orígens del Car-caixent actual». Eixida des de l'Esglésiade Cogullada i fins a l'Ermita de SantRoc, on hi haurà esmorzar de torrada.Un viatge als orígens de la nostra ciutat,des dels primers assentaments a les di-ferents partides de vora riu fins altrasllat poblacional als carrers actuals.Preu: 9€ adults, 5€ xiquets fins a 10anys. Informació i reserves 96 245 76 67turisme@ayto.carcaixent.es. És necessària la reserva de plaça.

14

15

12A les 09:00h. Al Poliesportiu Municipal,Final Dobles del Torneig Open de Tenisde Festes Majors. organitza: Club deTenis “El Cordell”.

Des de les 10:30h. A la Plaça Espanya,Tallers infantils de Circ i animació perals xiquets.

A les 11:00h. Al Poliesportiu Municipal,Final Individual del Torneig Open deTenis de Festes Majors. organitza: Clubde Tenis “El Cordell”.

De les 11:00h a les 13:00h. Cercavilesd'animació amb música tradicionalamb la Colla La Murga pels barris deQuatre Camins i de les Barraques.

A partir de les 16:00h, i fins a les20:30h, al carrer Baronessa de SantaBàrbara, XXXII Campionat de PilotaValenciana en la modalitat de raspall,que inclou partides d’exhibició i promocióde pilota per a totes les edats. organitza:Club de Pilota Carcaixent.

A les 17:00h. Concert de Festes al Ma-gatzem de Ribera, a càrrec de la BandaSimfònica Lira i Casino Carcaixentí.Director: José onofre Díez.

Des de les 17:00h. A la Plaça Espanya,Tallers infantils de Circ i animació perals xiquets.

A les 19:30h. A la Biblioteca Municipal,presentació del llibre I tu què en saps?,dels dinosaures de Morella a les Salinesde Torrevella, de Didín Puig i JosepParra, amb il·lustracions de Pau Àlvarez.Un recull d’endevinalles, dites, frases,textos i cançons populars que ens ajudena resseguir el pas del temps i a descobrirel nostre entorn, ara reunides en eldietari que publica Edicions96.

A les 20:00h. Mascletada infantil alParc Navarro Daràs, amb regals i sor-preses per als xiquets.

A les 23:00h. Espectacle de teatre mu-sical Hollywood, de la productora Ex-celsior. Un recorregut per les bandessonores més importants de la històriade les pel·lícules, cobertes amb balls,teatre, pantalles LED i últimes tendèn-cies visuals.

A les 00:00h. A l’espai la FEVE, dis-comòbil. Amb la participació de Dj Javioliver.

13

DIUMENGED’OCTUBRE

A les 13:00h. Festa de Pasdoble al Pas-seig, amb la Banda de Cornetes, Tamborsi Dolçaines, la Banda Juvenil Lira i CasinoCarcaixentí, la Banda Simfònica Lira iCasino Carcaixentí, i la Colla de Dolçai-ners i Tabaleters La Murga de les Bar-raques.

A les 14:00h. Al Parc Navarro Daràs,mascletada.

A les 18:00h. Espectacle de Màgia in-fantil a càrrec del mag Josh, a la zonadel bar del Parc Navarro Daràs.

A les 00:00h. Des de l'esplanada de laGlorieta i aparcament de l'estació detren de la Renfe, castell de focs artifi-cials.

DIVENDRESD’OCTUBRE

De 21:00h a 00:00h. Nit de sabors alMercat. El Mercat de Carcaixent obriles seues portes per a disfrutar de l'esclatque provoca la combinació de sabors idiversió. Tot amenitzat amb música endirecte i il·luminat per la llum de les es-pelmes. Els comerciants oferiran diversestapes amb els seus productes, creantaixí una vetlada de sabors i sensacionsinoblidables. organitza: Mercat Muni-cipal.

DISSABTED’OCTUBRE

A les 18:00h. Pels carrers de Sant Roc,Pare Marchena i Plaça del Mercat,danses tradicionals, a càrrec del Grupde Balls Populars Les Folies.

DIUMENGED’OCTUBRE

A les 09:00h. Matinal motorista. organitza: A Foc Seguit.

DISSABTED’OCTUBRE

A les 11:00h. IV Volta a Peu en beneficide l’Associació de la Lluita Contra elCàncer. Eixida i arribada: al Passeig,des de l’estàtua de Julià Ribera. Punt devenda dels dorsals: local Ames de CasaTyrius, dimarts i dijous de 19:00h a21:00h; i una hora abans de la carreraen l'eixida. Preu: 3€. Distància: 4 quilò-metres. Amb la inscripció es regalaràun detall. ��

16 21

22

29

23

14

mostra de teatre a Carcaixenttrenta�dos

A ESPanA NO LA VA A CONOCER NI

LA MADRE QUE LA PArioWICHITA CO (companyia valenciana)

Dissabte 22 d’octubre • A les 20:00 hDramatúrgia: Lucía Carballal iVíctor Sánchez Rodríguez Director: Víctor Sánchez Ro-dríguezIntèrprets: Carlos Amador, Lo-rena López, Lara Salvador,Bruno Tamarit i Silvia Valero

La nova de Wichita Co. Desprésde l'entusiasme que va desper-tar Nosotros no nos mataremoscon pistolas (Premi Max MillorAutor Revelació-Víctor SánchezRodríguez), la companyia valen-ciana Wichita Co torna a Valèn-cia amb el seu últim espectacle,fent temporada al teatre TALIAdel 31 d’agost al 25 de setem-bre.

El sopar dels idiotesOLYMPIA METROPOLITANA (producció valenciana)

Divendres 21 d’octubre • A les 22:30 h

Text: Francis Veber (Versió Josema Yuste /adaptació al valencià, Juli Disla)

Direcció: Carles SanjaimeIntèrprets: Josep Manel Casany,Ferran Gadea, Cristina Garcia, Al-fred Picó, Toni Misó i Rosana delCarpio

Un dels majors èxits de la històriadel teatre contemporani, per pri-mera vegada adaptat al valencià iamb un elenc de primeríssim nivellen el nostre panorama artístic.Una divertidíssima crítica d'unasocietat en què no és gens fàcilsaber qui és realment l'idiota.

15

EL FILL QUE VULL TINDRE

Del 21 al 30 d’octubre Al Teatre D. Enrique

Creació i direcció:Àlex Cantó, Joan Collado, Jesús Muñoz i Pau Pons

Intèrprets: Àlex Cantó, JesúsMuñoz i Pau Pons

El fill que vull tindre és una re-flexió sobre l’educació i elpaper del pares, dels iaios,dels mestres i dels fills en elprocés d’aprenentatge. De laseua importància i del valor,de la dificultat i de l’esforçque requereix educar.

EL PONT FLOTANT (companyia valenciana) Divendres 28 d’octubre • A les 22:30 h

MARABUNTA

Idea original, guió i com-posició musical: GUI-LLEM ALBÀ & THE ALL INORCHESTRAIntèrprets: Guillem Albà(actor/clown), Manu Estoa(guitarra), Iñaki Marquie-gui (baix), Martí Soler (ba-teria), Albert Comaleras(saxo), Àlvar Monfort(trompeta), Èdgar Gómez(trombó)Direcció artística: Gui-llem AlbàDirecció musical: IñakiMarquiegui & Manu Estoa& The All In Orchestra

GUILLEM ALBÀ & THE ALL IN ORCHESTRA (companyia catalana)

Dissabte 29 d’octubre • A les 20:00 h

16

Espectacle de màgiaPúblic recomanat: de 6 a 100 anys

BAMBALINA TITELLES Diumenge 23 d'octubreA les 18:00 h

NACHO DIAGO Diumenge 30 d'octubre A les 18:00 h

CUBS

Espectacle de titellesIdea, creació i direcció: Jaume Policarpo Intèrprets: Ruth Atienza, Àlex Cantó, Mi-guel Seguí

Públic recomanat: Representacions fami-liars i xiquets de 4 a 8 anys

TEATRE PER A XIQUETS

dias de nocillaI MAGIA LA COJA DANSA

Dijous 27 d’octubreHORARI ESCOLAR

VENDA DE LOCALITATS:.- A PARTIR DEL DILLUNS 17 D’OCTUBRE: EN L’ÀREA DECULTURA I EN INSTANT TICKET+ INFO: ÀREA DE CULTURA (96 245 76 24 / 49)

COL·LABOREN:

AMAGATALL

AMAGATALL

Espectacle de dansaPer a públic escolar

18

Diumengeoctubre

SOLEMNE TRIDU EN HONOR DESANT BONIFACIO MÀRTIR19'00 h. A la Parròquia de l'Assumpció,PRIMER dia del SoLEMNE TRIDU enhonor de Sant Bonifaci Màrtir.

Dilluns octubre

19'00 h. A la Parròquia de l'Assumpció,SEGoN dia del SoLEMNE TRIDU enhonor de Sant Bonifaci Màrtir.

Dimarts octubre

19'00 h. A la Parròquia de l'Assumpció,TERCER dia del SoLEMNE TRIDU enhonor de Sant Bonifaci Màrtir.

Dimecresoctubre

DIA DE LA TROBALLA (HALLAZGO) DE LA SAGRADA IMATGE DE LA MAREDE DÉU D'AIGÜES VIVES

08'00 h. Al final del carrer de Gandia (ro-tonda de la Piscina Municipal "PasqualVernich"), concentració de romers i eixidade la Romeria fins al Camp de l'olivera dela Mare de Déu, a la Vall d'Aigües Vives.10'00 h. Arribada dels romers al Camp del'olivera i esmorzar.

11'00 h. Al Camp de l'olivera de la Marede Déu, tradicional acte de la TRoBALLAde la Sagrada Imatge de la Mare de Déud'Aigües Vives.

Tot seguit, SoLEMNE MISSA DE CAM-PANYA CoNCELEBRADA. Una vegadafinalitzada, es procedirà al trasllat enromeria de la Sagrada Imatge a la Parrò-

9

10

11

12

19

quia de la Mare de Déu d'Aigües Vives dela Barraca d'Aigües Vives.

17'30 h. Retorn de la caravana automobi-lística romera.

20'15 h. A la Parròquia de l'Assumpció,CoNCERT DE LA CoRAL DE CARCAI-XENT, dirigida per Josep Antoni MartínezLerma, amb motiu del I CENTENARI DEL'HIMNE DE LA MARE DE DÉU D'AI-GÜES VIVES.

Dijousoctubre

FESTIVITAT DE SANT FRANCESC DEPAULA

19'30 h. A la Parròquia de l'Assumpció,SoLEMNE EUCARISTIA en honor deSant Francesc de Paula.

Divendresoctubre

FESTIVITAT DE SANT BONIFACI MÀRTIR PATRÓ CANÒNIC DE CARCAIXENT

08'00 h. VoLTEIG GENERAL DE CAM-PANES i disparada de 21 salves en honorde Sant Bonifaci Màrtir.

12'00 h. VoLTEIG GENERAL DE CAM-PANES i disparada de 21 salves en honorde Sant Bonifaci Màrtir.

19'30 h. A la Parròquia de l'Assumpció,SoLEMNE EUCARISTIA concelebrada,amb homilia, en honor de Sant BonifaciMàrtir, Patró Canònic de Carcaixent.

En acabant, ramell de focs artificials pa-trocinat per l'Ajuntament de Carcaixent.

1 3

14

20

Dissabte octubre

SOLEMNES VESPRES, TRASLLAT IDESCOBERTA DE LA MARE DE DÉU

19'00 h. SoLEMNES VESPRES amb lacelebració de l'EUCARISTIA i TRASLLATde la nostra excelsa patrona, la Mare deDéu d'Aigües Vives, des de la seua Capellafins a l'Altar Major.

22'00 h. A la Plaça Major, VoLTEIG GE-NERAL DE CAMPANES i tradicional actede la DESCoBERTA, presidit pel reverendclero de Carcaixent. En acabar, NIT DEFoC patrocinada per l'Ajuntament de Car-caixent.

Diumengeoctubre

FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU D'AIGÜES VIVESPATRONA DE CARCAIXENT

08'00 h. VoLTEIG GENERAL DE CAM-PANES i disparada de 21 salves en honorde la Verge.

09'00 h. A la Parròquia de l'Assumpció,Santa Missa.

11'00 h. A la Parròquia de l'Assumpció, So-LEMNE CoNCELEBRACIÓ DE L'EUCA-RISTIA en honor de la Santíssima Verge.

18'30 h. A la Parròquia de l'Assumpció,Santa Missa.

19'00 h. A la Parròquia de l'Assumpció,SoLEMNE PRoCESSÓ GENERAL enhonor de la Mare de Déu d'Aigües

Vives acompanyada pel nostre Patró, SantBonifaci Màrtir, que recorrerà el següentitinerari: Santíssim, Rector Monzó, SantCristòfol, Mare de Déu dels Desemparats,Boscà, Sant Llorenç, General Prim, SantaAnna, Apòstol Santiago, Sants de la Pedra,Mare de Déu d'Aigües Vives, Julià Ribera,Pare Marchena, Sant Roc i Plaça Major.Hi participaran en tan solemne acte lestradicionals danses, "els Cirialots de SantFrancesc de Paula" i la llorejada S. M."Lira Carcaixentina-Casino Carcaixentí".En acabar, serà disparat un ramell de focsartificials.

Del 17 al 25 d'octubre

SOLEMNE NOVENARI

19'00 h. A la Parròquia de l'Assumpció,SoLEMNE NoVENARI en honor de laMare de Déu d'Aigües Vives.

161 5

21

Voldria començar la meua intervenciómanifestant el meu sincer agraïmental senyor alcalde, i a tota la Corporaciómunicipal, pel fet que m’hagen encar-regat fer el discurs de presentació delsactes commemoratius del centenari dela concessió del títol de ciutat a la vilade Carcaixent.

La meua intervenció, la dividiré en tresgrans apartats: en primer lloc parlarédel que suposa el concepte de ciutat iles seues repercussions, en segon llocexplicaré com era Carcaixent en 1916, iacabaré fent unes reflexions finals sobreel tema.

Fa uns mesos, en un article de premsa,Javier Cercas constatava que actual-ment vivim com si el present sols es po-gués entendre des de l'actualitat, desdel present.

Crec que açò és una manifestació mésde la greu crisi que estem vivint. Moltsovint oblidem que el passat no sols témolt a veure amb el present, sinó queforma part del present. En altres pa-raules, el present no s'entén sense elpassat, sense la història.

L'autor de l'article citava una frase del'escriptor William Faulkner, segons elqual: “El passat no ha mort, ni tan solsés passat”. És a dir, el passat formapart del present, es troba dins del pre-sent.

Enguany commemoren un fet de facent anys, que no ha mort, sinó quecontinua formant part de tots els car-caixentins. Ens trobem davant d’unacita històrica de tipus honorífic, peròno per això menys important, ja que,com tots els esdeveniments històrics, téla seua raó de ser. I açò és el que vaiga tractar d’explicar en la meua inter-venció.

No parlaré de temes que són ben co-neguts, com la concessió del privilegid’universitat a Carcaixent el 1576, o la

Discurs llegiten la Festa de l'Autogovern de Carcaixent,

el 6 de març de 2016

22

del privilegi de vila en 1589que li permeté deslligar-se totalment d’Alzira, jaque a partir d’aleshores te-nia la jurisdicció suprema ivot en les Corts Valencianes.En aquests moments s’estàpreparant una tesi doctoralsobre aquest tema i se n’a-caba de llegir una altra quetambé afecta Carcaixent.Esperem que les dues es pu-bliquen prompte.

Sí que voldria parlar d’algunescoses poc conegudes, ja que hi ha hagutdiversos moments històrics en què Car-caixent pogué obtenir més privilegis.En 1707, durant la Guerra de Successió,la vila de Carcaixent va prendre unapostura proborbònica, i aleshores elConsell d’Aragó es va plantejar substituirla capital de la Sotsgovernació dellà loriu Xúquer, que fins aleshores havia

sigut la ciutat de Xàtiva, per una po-blació addicta, i va proposar que lacapital fos Carcaixent, que s’haguésconvertit en la quarta capital del Regnede València. Però el tema no reeixí per-què les governacions forals desapare-gueren i foren substituïdes pels corre-giments castellans.

Un altre moment històric favorable es

produí a principis del segle XIX,quan es proclamà la Constitucióde Cadis en 1812, i Carcaixentpogué ser cap de partit judicial.En efecte, durant el Trienni Li-beral, entre 1820 i 1823, la Cons-titució tornà a estar vigent. En1822 es féu la primera divisióprovincial de l’Estat i Carcaixentva restar en la província deXàtiva. Això va obligar a mo-dificar la primera divisió de

partits judicials que s’havia fet enmaig de 1814. La Diputació Provincialde Xàtiva va proposar que Carcaixentfos capital de partit judicial, però maino va arribar a aprovar-se perquèFerran VII abolí de nou la Constitució.

Ens adonem com tots els canvis impor-tants de la història de Carcaixent s’es-devenen en èpoques de crisis, guerres,calamitats, etc. Durant les Germanies,els agermanats d’Alzira talaren els

23

camps de Carcaixent, on aleshores hihavia moltes oliveres. Els carcaixentinsreplantaren els camps, però de moreres.Uns anys després Carcaixent apareixcom el principal productor de morera iseda de la Ribera. Això explica que elsseus veïns es decidiren a demanar laindependència d’Alzira.

En el cas que ara ens ocupa, la concessiódel títol de ciutat, també és un fethistòric que ve precedit d’importantscanvis. La introducció del conreu deltaronger, a partir de 1781, fou progressiva.

Primer, la crisi econòmica provocadaper la malaltia de la pebrina va enfonsarla producció sedera; i després l'arribadadel ferrocarril; la riuada de Sant Carlesde 1864, que va destruir les moreres del’horta igual que havia ocorregut en larevolta de les Germanies, com hem dit;i, en darrer lloc, la introducció dels

motors de vapor per a treure aiguadels pous, expliquen que el conreu dela taronja es consolidés i s’estenguésper tot el terme.

Aquests canvis són precisament els queressaltava, el 29 d’abril de 1916, RicardEscrivà Talens, alcalde de Carcaixent.Aquest dia es féu la sessió del ple mu-nicipal on s’acordà demanar a la Di-putació Provincial que sol·licités al mi-nistre de la Governació la concessiódel títol de ciutat. Entre les raons queal·legava per demanar-ho trobem el

progrés de Carcaixentdurant els darrers 15anys, que havia posaten regadiu i plantatde tarongers 3.600 no-ves fanecades de terrade secà; que s’havia in-crementat considera-blement el comerç d’ex-portació; i que s’havien

instal·lat noves indústries i estava creixentconsiderablement el nucli urbà.

Com deia l’alcalde, “s’havia produïtuna veritable revolució en l’economialocal”, i tot per iniciativa dels seus veïns.

De les gestions s’ocupà el diputat deldistricte, don Rafael Comenge Dalmau,un gran personatge d’Alberic, que pos-teriorment seria honorat amb el títol defill adoptiu de Carcaixent. El Reial Decretfou signat pel rei el 7 de desembre del

24

mateix any i publicat enla Gaceta de Madrid el12 de desembre.

L’Ajuntament de Carcai-xent ho va celebrar el 24de desembre, la vesprade Nadal. Eixe dia, a lesdeu i mitja del matí es féuun acte a la Plaça Major iel secretari de l’Ajuntamentva llegir el Reial Decret deconcessió del títol de Ciutat. Posteriorment es féu unamissa solemne i es cantà untedèum, tot presidit pel degà NavarroDaràs. Finalment, en la Casa de laCiutat es va descobrir una làpida demarbre amb el text del Reial Decret.

El títol de ciutat és un títol honorífic,encara que l’origen de la concessió d’a-quest privilegi pot ser molt diferent. A

finals del segle XVIIItrobem que en el Reg-ne de València hi havianou ciutats: la primerad’elles, la capital deregne, la ciutat de Va-lència. Després tro-bem una sèrie de ciu-tats que eren seud’institucions políti-ques, eclesiàstiquesi universitàries, comeren Sogorb, Xàti-va, Gandia, Alacant

i Oriola. Els altres casos obtinguerenel títol de ciutat per diverses raons, comDénia (pel duc de Lerma) o Peníscola iXixona (per la seua postura borbònicaen la Guerra de Successió).

En el segle XIX aquestes circumstàncieshavien desaparegut, i els nous governsliberals el que feien normalment, quan

atorgaven aquest títol honorífic, erareconèixer el progrés econòmic i sociald’una població.

Durant la primera meitat del segle XXels principals nuclis de població de l’ac-tual província de València es trobavena la Ribera, una situació molt diferenta l’actualitat. L’explicació és el conreude la taronja i l’arròs. El mateix ocorriaen el cas de Requena i Utiel, vinculadesal conreu de la vinya.

Un repàs de la concessió d’aquest títolhonorífic a les diferents poblacions va-lencianes ens dóna una trentena deciutats més, la primera d’elles Alcoi(1844). En el cas de la Ribera trobem

sis noves ciutats: Alzira (1876), Sueca iCullera (1899), Carcaixent (1916), Carlet(1926) i Algemesí (1945). Volem fer es-ment, també, de la població veïna de

25

Tavernes de la Valldigna, quetambé va obtenir el títol deciutat en desembre de 1916.

Passant al segon apartat de lameua intervenció, ara voldria ferunes breus pinzellades del queera Carcaixent en 1916, com erala població que va aconseguir eltítol de ciutat. Per tant procuraréno fer referència a temes poste-riors.

En primer lloc cal dir que el nucli urbàtenia una fisonomia de poble caminer,és a dir que Carcaixent havia crescutal llarg dels camins, que seguien leszones més elevades, on entrava poc elriu. És aleshores, a partir de 1907, quancomençà la primera urbanització con-temporània en quadrícula, la zona delscarrers de l’actual Passeig, en el quehavia sigut l’hort de Bru.

El camí principal era el Camí Reial, ones trobava el nucli més primitiu de lapoblació i, un poc separat vers Alzira,el barri de Santa Bàrbara. Els altresdos camins eren el carrer de la Munta-nya (al final del qual hi havia el barride les Barraques), que com el seu nomdiu anava a la muntanya; i el carrerde la Vall, que anava a la Valldigna(on s’havia desenvolupat el barri de laMuntanyeta a partir de 1870).

Entremig, en 1916 encara es tro-baven nombrosos camps ocupantles parts més fondes, les antiguesllacunes i zones de marjal del Parci les Basses del Rei, que eren i sónprecisament les parts més inun-dables de la població. La fiso-nomia del poble era antiga: elscarrers estaven sense empedrari no hi havia clavegueram. Tot

açò començarà a canviar precisamentaleshores. L’enllumenat elèctric haviaarribat el 1898 pel salt de la Pajarita,en la séquia de Carcaixent. En 1912 esresolgué el tema de les aigües potablescol·locant-se una nova canonada perl’empresa Omnium Ibericum. I en 1925començaren a empedrar-se els carrers.La visió que tenim de la Plaça Major

era una mica diferent. En 1910 el rectorde la parròquia, Jacint Grau, va res-taurar la cúpula de l’església, tal com

26

avui la coneixem, va ele-var el campanar i vacol·locar un rellotge nou.Les obres acabaren en1913.

Carcaixent tenia en 1915un total de 15.067 habi-tants. En aquests anys caldestacar un fenomen in-teressant, i és la importàn-cia del poblament dispers,de les persones que hi vivienals horts. En 1910 hi ha registrats 379horts on vivien 1.472 persones de formapermanent, el 12% de la població deCarcaixent. Aquest tipus de poblamentha perdurat fins als anys 60 del segleXX.

La Primera Guerra Mundial va afectarl’economia local i la població de Car-caixent. En aquests anys trobem 1.812carcaixentins que emigraren, el 13% de

la seua població. Com a contrapartida trobem una immigració important jaque, si repassem les dades de 1912, tro-bem que 1.958 carcaixentins del padród’habitants d’eixe any eren forasters,la majoria d’ells d’altres pobles valen-cians.

En 1916 tota l’economia local girava alvoltant de la taronja. A més del conreude la taronja, trobem la seua confecciói preparació per a l’exportació. Unes

estadístiques de 1914 ens indiquen quedels 5.523 treballadors de Carcaixent,4.700 treballaven en el camp i en laconfecció de la taronja, i després trobem350 obrers, 110 serradors, fusters, me-cànics, etc.

Continuant el tema econòmic, el nombrede propietaris de terres havia passatde 1.109, segons l’amillarament de 1879,a 2.458 en el cadastre de 1933. Haviabaixat el nombre de terratinents de lanoblesa i del clero, i s’havia incrementatla propietat ciutadana, tant local comla de la ciutat de València, i havia co-mençat a entreveure’s un increment delminifundisme. Però, en aquells anys,amb unes poques fanecades una famíliapodia viure bastant bé.

La Séquia de Carcaixent en 1844 haviadeixat de dependre de l’Ajuntament, ipassà a ser governada per una JuntaAdministrativa, una Junta que en 1916

27

encara estava presidida per l’alcalde ique continuaria així fins a 1932. Aquestany la Séquia de Carcaixent regavaunes 16.000 fanecades d’horta, el ma-teix que ara.

Tot i això, el creixement més importantdel regadiu es féu a base de pous. Lessénies del segle XVIII de les partidesde terra roja del raiguer, al peu de lamuntanya, on no arribaven les aigüesde la séquia, començaren a mecanit-zar-se a partir de la segona meitat delsegle XIX, i els nous motors de vaporpermeteren estendre el regadiu a leszones més properes a la muntanya,on l’aigua es trobava més fonda. Sabemque en 1911 hi havia 70 pous amb 105bombes d’extracció d’aigua. La majoriaregaven una mitjana de 100 fanecadesde terra. Només trobem dos pous quereguen més de 250 fanecades. I en1909 s’inaugurà el Pou dels Llauradors,el de més cabal de tot el terme, i que

rega unes 5.700 fa-necades de terra.Tot açò explica quela superfície rega-da del terme deCarcaixent es du-pliqués i que lesterres regades peraigua de pou ar-ribaren a superarles 15.000 fane-cades.

Però no sols això, l’es-penta dels llauradors de Carcaixents’estengué pels municipis de la rodalia,i per eixes dates suposaven més del50% dels propietaris de la Pobla Llargai de Rafelguaraf. Fins i tot Carcaixentaconseguí en 1851 que el Pinar delsFrares passés a formar part del seuterme, però les reclamacions de Xàtivaferen que, poc després, tornés al termed’aquesta ciutat.

Com ja hem apuntat,la principal activitateconòmica era l’agri-cultura. En 1928, deles 34.000 fanecadesde terra conreades aCarcaixent, 30.000 es-taven plantades de ta-rongers, unes 2.000d’arròs, i la resta erende conreus d’horta. Elsecà era totalment mar-ginal. De les varietats detaronja, en 1916 predo-

minava la varietat Blanca comuna (el75% del total), seguida de la Sanguina(o de Malta) i la Mandarina (possible-ment portada pels comerciants de laPlana, on fou introduïda per Polo deBernabé el 1856). Evidentment, desprésarribaren moltes més varietats, quesón les que coneixem actualment.

28

Pel que fa als comerciants, lesxifres són difícils de precisar.En 1911 en tenim notícia de 27,i en 1920 la documentació parlade 21 magatzems de taronja,mentre que el 1922 hi apareixen64 comerciants. En aquest temavolem aclarir diverses qüestions:en primer lloc cal dir que els pri-mers comerciants eren mallor-quins, de Sóller, que venien a laRibera pel port de Cullera, i algunsd’ells s’establiren a Carcaixent.Després trobem els comerciants de laPlana, sobretot de Borriana, que veniena Carcaixent a fer la primera temporadai després se’n tornaven al seu poble. Entercer lloc hi havia els comerciants locals,que aprengueren l’ofici dels altres.

La majoria eren petits comerciants, iels magatzems eren poc més que casesparticulars. Això explica la diferènciade xifres que trobem. Però el que és

cert és que en algun moment hi haguéa Carcaixent més de 100 comerciantsde taronja. Direm només que en 1920la confecció de la taronja ocupava enCarcaixent 2.630 treballadors, la ma-joria dones.

No és casualitat que entre els regidorsde l’Ajuntament de 1916 trobem moltsd'aquests comerciants i persones rela-cionades amb ells, com ara Josep Ríos

i Chinesta, fuster i mestre d’obres,que fou qui va construir la casa deJosep Ribera i Tarragó, germà del’arabista; les Cases de Ribera enel Realenc; i el magatzem de ta-ronges de Ribera, inaugurat el 3de desembre de 1903. A principisde 1916, el seu fill, Josep Ribera iGarcia, era alcalde i des de marçtambé el trobem com a regidor.

Relacionats amb la confecció de la ta-ronja trobem les fusteries, les impremtes,les fàbriques de cordes, tallers per a re-parar els motors de reg, magatzemsd’adobs, i una activitat industrial ales-hores única al País Valencià, la fàbricad’essències de Pau Jornet, instal·lada aCarcaixent en 1879. En el cas de les im-premtes, la primera s’establí el 1880.En 1908 s’establí la impremta Cuencai posteriorment se n’establiren quatremés.

29

La producció de taronja no tenia raóde ser si hom no la podia exportar. Aixòexplica que Carcaixent es convertís, enla segona meitat del segle XIX, en undels principals centres de comunicacionsdel País Valencià, amb dues estacionsde tren: la del ferrocarril València –Xàtiva, que s’inaugurà el 20 de desembrede 1854 i que fins a l’any 1930 fou devia única; i la del tramvia de Carcai-xent-Gandia-Dénia, que començà a fun-cionar el 1864 i que sempre fou de viaúnica. En aquest segon cas, primer elsvagons eren arrossegats per cavalls,però a partir de 1881 s’introduïren lesprimeres màquines de vapor. Com quel’estació d’origen era Carcaixent, allí estrobaven els tallers del ferrocarril, els di-pòsits, l’administració, la direcció, la Je-fatura de Vías y Obras, etc. Era una es-tació de factura anglesa, tant en laseua disposició com en el seu estil. Elferrocarril Carcaixent-Gandia-Dénia vaestar en funcionament fins al 1969.

En 1916 encara no s’havia organitzatla primera patronal de Carcaixent, laUnión Frutera, que ho faria el 1925,presidida per Guillem Cañellas. El ma-teix any, a nivell de País Valencià, escreà la Federación de Exportadoresde Naranjas, i entre els seus fundadorstrobem Norbert Ferrer Marege, unade les persones més enteses en l’expor-tació tarongera.

Sí que trobem, però, algunes associa-cions agràries. A finals del segle XIX hiha notícies d’una Societat Obrera re-lacionada amb els Cercles Obrers delPare Vicent. En 1903 es va crear el Sin-dicat Agrícola de Sant Josep, per MossénFrancesc Ortí, rector de la parròquiade Carcaixent, tot seguint les idees delPare Vicent. Uns anys després s’orga-nitzà el Sindicat de Policia Rural, lesordenances del qual foren aprovadesel març de 1908, i s’encarregava de laguarderia rural.

Tot això explica que Carcaixent es con-vertís en una població oberta a lesnoves idees, encara que el progrés noarribés per igual a tota la població. Elfet que els comerciants de taronja co-negueren Europa afavoria la introduccióde noves idees, i explica que els terrati-nents i comerciants enviaren els seusfills a estudiar-hi. Algunes de les granspersonalitats de Carcaixent no s’expli-carien sense aquest context.

La població de Carcaixent es reuniaals casinos, que es dividien segons l’es-tatus social i les idees polítiques: elCasino Carcagentino, el Casino Repu-blicà, l’Espardenyot, etc.

Els centres educatius a principis desegle eren el col·legi de Maria Imma-culada, fundat el 1876, les escoles del’Ave Maria fundades en 1906 i, unsanys després, en 1923, es fundaria elcol·legi de Sant Antoni. En els dos pri-

30

mers intervingué el degà Na-varro Daràs. Hi havia tambédiverses acadèmies privades.

Hi havia dues bandes de músi-ca, la Primitiva i la Progresiva,amb la tradicional rivalitat entreelles. Trobem tres o quatre teatresi, el 1908, es va inaugurar el pri-mer cinema, el “Cine Español”,on després es bastiria el TeatreApolo.

La premsa local va començar a publi-car-se en 1908. El primer periòdic fou“Alma Joven”, i després trobem “El Ca-nari”, “El Eco del Júcar”, “El Rebelde”, el“Nuevo Día”, “Luz y Verdad”, “JuegosFlorales”. En els anys posteriors conti-nuaren altres títols, amb una tirada iuna durada molt diversa.

Carcaixent continuava tenint un hos-pital, que havia sigut creat en el segle

XVIII per la família Boscà, i que a prin-cipis del segle XX continuava rebentdonatius i herències, com les de Filo-mena Talens (en 1913) i Agustí GarciaOquendo (en 1926).

El 28 de desembre de 1908 s’haviacreat l’Asil de la Mare de Déu dels De-semparats, amb les rendes que vadeixar donya Amalia Bosarte Talensen morir.

Per anar acabant, parlarem delsesdeveniments històrics de l’èpocai ressaltem, en primer lloc i coma precedent, els “fets de 1911”. Ensetembre d’eixe any hi haguéun gran malestar contra la gu-erra d’Àfrica, i els republicanspromogueren una vaga general,que afectà de ple Carcaixent,ja que en la població hi havianombroses tropes acampades

per a transportar-les en tren. La revoltacomençà el 18 de setembre i el 19 esconvocà una vaga general que va pro-vocar destrosses molt importants en lapoblació: es cremà l’administració deconsums, el Sindicat de Llauradors i elmateix ajuntament. A la vespradaarribà l’exèrcit i la guàrdia civil, i po-gueren controlar la situació. Però elsdanys foren irreversibles en algunscasos, com l’arxiu municipal, que esperdé per a sempre.

31

Però el fet més important fou la PrimeraGuerra Mundial, entre 1914 i 1919, queva afectar greument l’economia local,que vivia de l’exportació. Fins i tot, enplena guerra mundial, trobem la darreragran epidèmia que afectà Carcaixent, ique recorda les crisis demogràfiques me-dievals: la grip de 1918, que fou una epi-dèmia molt mortífera (moriren 50 milionsde persones en tot el món).

Encara he pogut escoltar de la meuaàvia la imatge dantesca que oferia lapoblació: les cases de Carcaixent dei-xaven la porta oberta, perquè pogu-essen entrar-hi i treure’n els morts, quetraslladaven amuntonats en un carroal cementeri.

Com que no hi havia embassaments,les riuades eren més freqüents que enl’actualitat. Sense anar més lluny, eneixos anys hi hagué riuades en 1913, elmateix any 1916 i en 1919.

Per aquestes dates Julià Ribera (1858-1934) estava de catedràtic en la Uni-versitat de Madrid i era membre de lesReials Acadèmies de la Llengua i de laHistòria. El degà Josep Mª NavarroDaràs (1845-1925) va vindre personal-ment a presidir la missa de celebracióde la concessió del títol de vila, va pro-moure la creació de diverses institucionseducatives locals, com hem comentat,i va donar els terrenys del parc per aconstruir-hi les actuals escoles i el parc.El mestre Joan Baptista Vert Carbonell(1890-1931), un compositor de zarzuelas,estrenaria la seua primera obra a Ma-drid en 1917.

Per concloure, pense que cal felicitarl'Ajuntament de Carcaixent per la ini-ciativa de celebrar aquests cents anysdel títol de ciutat. Com he dit en co-mençar, el passat no ha mort, sinó queforma part del present. Igual que nos-altres portem els gens dels nostres

avantpassats, la història actual de Car-caixent no s'explica sense els “gens”,sense els “esdeveniments històrics” quehan afectat Carcaixent, i que expliquenl'actual configuració del nostre poble.

En aquests cent anys han passat moltescoses, tantes que a tots nosaltres ensresulta difícil assimilar els avenços dela ciència i la tecnologia. Crec que potser un bon moment per a reflexionar,no sols sobre la història de Carcaixent,sinó sobre el seu futur, a tots els nivells.La història serveix per a explicar i co-nèixer el present, i cal repassar la històriaper a no repetir alguns dels seus errors.Però també pense que actes com aquestpoden servir per a fer poble, per a ferpaís, i que els carcaixentins coneguen iestimen un poc més la seua Ciutat,aquesta vegada en majúscules.

Moltes gràciesPaco Torres