Núm. sSANT JOAN OCTUBRE 1991

,.t11111:15011,21'

ir vI r) -iinTvorzN4ACIÓ

'AM NT Of(áf,csyr

DAMUNT

Molí d'en Tronca (Sant loan)

Salutacióper Miguel Florit Huguet

Notícies localsper l'equip de Redacció

Recordant esdeveniments passatsper Joan Jaume Nigorra

Comença una nova etapaper Carles Costa

Aires de Pagesia a Alemanyaper Caty Gayá Mora

De Mallorca a Miamiper Sandra García Provenzal

Entrevistaper Miguel Florit Huguet

Col.legi Son Junyper Joan Roig Bauzá

Els diumengersper Caty Gayá Morlá

Batecper Jaume Mola

Gloses i glosadorsper Gabriel Company (Forner Boveta)

Catalina Jaume Ginard de CalicantBárbara Mates Sastre

Els moliners fariners de Sant Joanper Miguel Florit y Huguet

DicALWIUNIT

REVISTA D'INFORMACIÓ LOCAL

Sant Joan (Mallorca)

Octubre 1991 - Núm. 5Depósit Legal PM-673-1991

Domicili (provisional):Carrer Belisari, 18

07240 SANT JOAN (Mallorca)

Director:Miguel Florit Huguet

Redactors - Col.laboradorsMaria Alzamora Bauza'Francesc Alzamora Bauza'Antònia Barceló Costa

Guillerm Company Bauza'Maria Català Karmany

Gabriel Company GayaNino Company Pérez

Carlos Costa i Salom.

Inmaculada Gaya Mayo!

Catalina Gayo' Morla2 Magdalena Jaume Nicolau

Joan Mates GayaJoan Jaume Nigorra

Isabel 2 Matas

Catalina Jaume Ginard

Barbara Matas Sastre

Antoni Ferriol Martorell

IMPRÈS A:Informacions Llevant S.A.

Tel. 55 03 2807500 Manacor

Els articles publicats en aquesta revistasols expressen l'opinió dels seus autors

Tirada: 400 exemplars

Suscripcions: Miguel Florit

Lloc de venda: Ca Na Blanc.

Déiem el mes passat: «Volem que aquesta«Salutació» de cada mes, sigui un diàlegobert i sincer entre les dues parts: lectors-suscriptors i d'altra banda els redactors -col.laboradors - coordinador». I és que creimfirmement en aquest principi.

De les notícies «internes» que volem ferarribar al lector destacaríem:

-Se'ns ha concedit una subvenció de 60.000pessetes.

-Van confirmant-se noves subscripcions.

-Van arribant suggeriments molt concretsvalorant el contingut i presentació de D.D.,positiu o negatiu.

-Se va ampliant el nombre decollaboradors, dels que més avall en parlam.

-Hem refusat escrits i col.laboracions, des-prés de dialogar amb llurs autors, que hancomprès el fácil que és «desvestir un sant pervestir l'altre» i «el veure la palla dins l'ull del'altre», comprenent que la nostra línia infor-mativa no és l'agressió ni la denúncia enversde ningú. Repetim: de ningú.

D'altra banda, encara que a la página nú-mero dos, hi ha el «contingut» o índex delstemes i seccions del present número, tevolem comentar uns «titulars» breument, aixícom ho fa la televisió al començament delsinformatius.

Destacaríem la informació facilitada perJosep Roig, Director del Col.legi Son Juny,que ens «acosta» a dit collegi.

La crónica del viatge a Alemanya de l'A-

grupació Aires de Pagesia, redactada perCaty Gayá Mora, que també firma «Els Diu-mengers», una aproximació a aquests altres«santjoaners».

La crónica del viatge realitzat pels ger-mans García Provenzal, una crónica fresca iespontània de Sandra la filla d'Olga.

En la secció de gloses, els nostres glosadorscanten a la tardor, i davant aquest aniversarigeneral que és Tots Sants, es recorda als sers

estimats que un dia partiren. Gabriel Com-pany (el Forner Boteta) amb el seu glosat«L'estimació d'un pare», un cant ple de ten-dresa sortit del fons del seu cor, ens demos-tra que no se'l pot encasillar com a un glosa-dor de picat o humorístic, que en momentsdonats parla amb el cor i al cor.

A la secció de notícies hi ha les habituals.Reproduim la notícia publicada pel «Diari deMallorca» relativa a la segregació d'un trosdel terme de Sant Joan, demanada per l'A-juntament de Vilafranca. Altres notícies sónel gran número de santjoaners que durant lesdarreres setmanes han sortit (i tornat) deviatge.

Per acabar i abans d'acomiadar-nos te dirélector-a, i voldríem no tornar a equivocar-nos, que possiblement dins pocs números po-guem començar a publicar la sèrie de notíciesi dades, que agrupades baix «Sant Joan, da-munt damunt» tenim en projecte publicar.

Miguel Florit Huguet.

3

11:1111:::::::111:1¡:::::11111:11111111111111111111.014:::: '1i1 1 1 1 *.i 11111.::1

L'ARXIU MUNICIPALEl darrer Ple ordinari, celebrat els darrers dies del

passat mes de Setembre no es va poder fer dins la salad'actes, lloc on es fan habitualment, perquè aquestasala está en obres, está, actualment, el que se diu«carnes enlaire».

Les obres, que es duen a terme, consisteixen en bai-xar uns dos metres el sòtil, per tal que en la depen-dencia superior, quedi la suficient altura i es puguiinstal.lar l'arxiu municipal. Pel que podem veure,quedará una dependencia ampla i espaiosa, on cabranels presta tges i altre mobiliari per col.locar-hi la docu-mentació històrica i administrativa de qué es disposa,que sortosament i segons referències és bastant com-pleta i valuosa, i que avui está bastant desordenada imal acondicionada dins una habitació fosca i humidade la planta baixa, amb perill de perdre's i amb difi-cultats per a consultar-la.

Está previst que es comenci prest la tasca de classi-ficació i catalogació.

Una bona notícia per a tots els santjoaners perquèes posa a bon lloc un patrimoni que és de tots, i bonanotícia en especial per aquells que ens agrada espol-sar carpetes i lligalls cercant dades i notícies, gratardins el nostre passat.

Carmen Martinez i Pau Mateu, dos joves llicenciatsen història, contractas pel CIM, han començat la sevata sca.

SANT JOAN, SENSE CORRENTELÉCTRICA

Fou el passat dissabte dia 18 d'octubre, a mig matí,s'apaga el llum, quedant paralitzades moltes activi-tats, que sense ser industrials sí es realitzen el dissab-

te.Cates, perruqueries, botigues, Bancs i caixes, (caixer

automàtic), gasolinera, etc. hagueren de funcionar demala manera fins a meitat de l'horabaixa en que tornala corrent.

L'avaria pareix que sols va afectar al municipi deSant Joan, però ens fa reflexionar sobre les comoditatsde que gaudeix la nostra societat i del «vulnerables»que som davant «el fallo», d'uns d'aquests serveis co-munitaris avui imprescindibles. Ja ho deia sa padrina!

¿JA SAPS TOT EL QUE ET FARÀ FALTAL'ANY 1993 PER A PODER TENIR UNTALLER OBERT?

L'any 1993 entrará en vigor la nova normativa detreball de la C.E.E. i, s'exigirà com a mínim el títold'F.P.1, per poder tenir un taller obert o per fer qual-sevol tipus de feina mínimament qualificada.

Ara l'Ajuntament a través de la Mancomunitat desPla, amb la col.laboració de l'I.N.E.M. i la Conselleriad'Educació, Cultura i Esports del Govern Balear i lacoordinació del M.E.C., et donen l'oportunitat deposar-te al dia perquè el 93 no t'agafi desprevengut.

T'esperam a la Casa de Cultura dia 25 divendres, ales 9.- del vespre per a més informació.

X ANIVERSARI BIBLIOTECA PÚBLICAAmb motiu del X aniversari de l'obertura de la bi-

blioteca pública Pare Rafel Ginard i Bauçá, dia 9 denovembre a les 16'00 al local de la biblioteca es faranels següents tallers:

-Taller de titelles de dit.-Taller de flors de calces.A canee del Club d'Esplai Crist Rei de Manacor.

RECORDANT ESDEVENIMENTS PASSATS. MES D'OCTUBRE

7-10-1941: Mor a l'edat de 23anys Miguel J. Bauzá Barceló (Lli-gat) que fou un destacat jugador defutbol.

2-10 -1946: Sant Joan fou un finald'etapa de la Volta a Mallorca. Fouguanyador Miguel Poblet. MiguelGual va foradar la roda abans d'en-trar dins Sant Joan d'aquí que notengués opció a la victòria. Els dia-ris elogiaren la bona acollida queSant Joan dona a la Volta i als ci-distes.

21-10 -1959: Fou nomenat batleMontserrat Truyols Camps (21-10-59; 24-2-60)

18-10 -1966: La Penya Motorista

organitzà el primer Festival delMotor dins els actes del seu 10 Ani-versari. D'aquest vendria llavors laFesta des Butifarró.

31-10 -1971: Va fer l'entrada a laParròquia com a Rector el santjoa-ner M.M. Gabriel Ferriol que vasubstituir al Rector jubilat M.M.Bartomeu Bauzá.

15-10 -1973: Morí a Sant Joan i alsseus 53 anys Miguel Fiol Nigorraque en 1945 funda la V.D. San Juan,en 1946 inicia les obres del Campde Futbol Consolació avui Son Junyi en 1956 va crear la Penya Motoris-ta Sant Joan.

15-10 -1976: Va morir el P. RafelGinard Bauçà fill Predilecte de la

vila, destaca com a folklorista ambel seu Cançoner de Mallorca, tambécuida la poesia.

14-10-1975: Dins els actes com-memoratius del II Centenari delMartiri de Fra Lluís Jaume, es vacommemorar amb molta festa ladata del seu naixement que vatenir lloc a Sant Joan el 17-10-1940.

29-10-1982: Va morir de manerainesperada Joan Mas i Matas «ElMes tre Pagés»

28-10 -1984: Es va celebrar la l'Trobada Esportiva Sant Joan: esvaren celebrar proves de moto-cross, ciclisme, atletisme, tirada decolor-11s i futbol.

Joan Jaume Nigorra

4

ESTUDIANTS A FORAEls nostres avis, lluitaven tota la vida per avançar

un cortó. Tal volta unes quarterades, per deixar alsseus fills. Els pares d'avui lluiten i s'esforcen perdonar als seus fills uns estudis i coneixements que elspreparin per desenvolupar-se dins el món modern.Antigament els fills que començaven a treballar demolt joves, ajudaven a l'economia familiar. Ara sónels pares que han de lluitar pels fills, cosa lógica, na-tural que tots sabem.

Costa enviar els fills a estudiar a l'Institut o a l'Uni-versitat (de les Illes). Però on realment són grosses lesdespeses és quan l'estudiant surt fora de Mallorca.

A través de les pàgines de D.D. (que sabem que esenviat a més d'un estudiant que no és a Mallorca)volem donar una salutació i aplaudiment a fills ipares, que vencen enyorances justificades, saben estar—pares i fills— en el seu lloc. Perquè l'enyorança itristesa arriba impensadament quan una mare o parecontempla l'habitació buida allá on dormia el fill ofilla, el lloc buit a la taula on tants d'anys s'havia ase-gut per dinar o sopar. I possiblement la mateixa triste-sa i enyorança deu sentir aquell estudiant quan arribael vespre i dins l'habitació de la pensió o residència,d'una ciutat gran i estranya, u assalta el record delque ha deixat a Sant Joan, els pares, els germans, lesamistats... D'aquí el nostre aplaudiment a uns i altresper aquesta lluita diària cap a un futur millor.

Sense esser massa nombrosa, hem redactat una «nó-mina» d'estudiants santjoaners que estudien fora deMallorca. Si hi ha qualque omissió és ben involuntá-ria.

Margalida Company Baula. - Filla d'en Biel Com-pany, está ampliant estudis a Bélgica en l'especialitatde Fisioterapeuta.

Antònia Costa Bauçá.- Filla de Carles. Doctora enQuímiques, está realitzant estudis a Txecoslovaquia,com publicàrem el mes passat.

Mafia Gaya Florit- (de sa Granja) que está estu-diant medicina a Barcelona.

Miguel Gaya Florit. - (de sa Granja) que ha comen-çat enguany estudis de Matemàtiques a Barcelona.

Andreu Galmés Baula.- (Sobrassada) que ha co-mença t estudis d'Economia i Empresarials a Madrid.

Margalida Grimalt Matas. - (Peremates) que realitzaes tudis d'aparellador a Barcelona.

Rafel Riutort Gaya.- (de son Tei) estudia a Barcelo-na.

Toni Company Pérez. - (fill de Maruja), germà deNino i Marta, estudia Enginyer Industrial a Barcelona.

Antoni Costa Baulá. (d'en Carles) que estudia en-ginyer de telecomunicacions a Barcelona.

Margalida Munar Bauçá. - (de na Margalida d'ElRafal) estudia Arquetectura a les Illes Canàries.

Paquita Munar Baula. - (de na Margalida d'el Rafal)fa especialitat de Medicina a Saragossa.

Biel Jaume Bauçá. - (fill d'en Pero° estudia odonto-logia a Reus.

JOAN BAUZA, NOU JUTGE DE PAUEn el darrer Ple ordinari celebrat el passat 27 de se-

tembre, fou designat jutge de Pau Joan Bauzá Nigo-rra, més conegut per Joan Gotonet o Bossa, que jaexercia el càrrec des del passat mes de Maig en quéJoan Matas havia presentat la dimissió.

Joan Bauzá el nou jutge, és un home prou conegutdels santjoaners, de carácter franc i obert, suposamque per modèstia, no ha volgut fer manifestacions aD.D., alegant que ell és un home com molts d'altres,que procura fer la feina bé, per() sense cap relevánciaper «sortir damunt els papers». I de les manifesta-cions de familiars pareix que Joan Cotonet ha acceptatel càrrec de jutge més per obligació i responsabilitat,que per afany de protagonisme.

Des de nin i jovenet ha treballat en les organitza-cions i moviments de la Parròquia, formant part de lacoral parroquial i de la junta Parroquial, havent estatreelegit cada vegada amb majoria de vots, el que de-mostra es prestigi de qué gaudeix.

Molt treballador, empresari de la construcció, desde jovenet ha treballat com a picapedres, fent obresfines i de bon gust, entre les quals recordam l'arc delPou de Son Santos.

Joan Cotonet és un dels pares que gaudeix de l'ale-gria de veure que els seus fills segueixn la tradició fa-miliar cosa cada dia manco freqüent, i encara que hiha un bot gros de picapedres a arquitecte, creim queel nou jutge pot sentir un legítim orgull, per la trajec-tòria professional del seu fill Joan Bauá Roig, un jovearquitecte de qui se'n parla i se'n parlará, que ha tre-ballat i ampliat coneixements a Estats Units, on va re-sidir una llarga temporada i que actualment está tre-ballant en les instal.lacions olímpiques de Barcelona,en vista del proper any 1991. Creim que la mateixa sa-tisfacció de pare, sent el seu cosí Antoni Sastre Nigo-rra (Curro) mestre d'obres retirat, que veu seguir

també la tradició familiar i té un fill arquitecte, essentaquests dos cosins Joan Nigorra i Miguel Sastre elsdos primers arquitectes de la història de Sant Joan.

Desitjam al nou jutge acert en la seva tasca i que elseu fill Joan, assoli la brillant trajectòria professionalque molts li vaticinen.

TERCERA EDATL'associació de la Tercera Edat a més d'organitzar

les excursions periòdiques, a un ritme admirable, eldiumenge dia 20 d'octubre, vigilia de «Les Verges»organitza per l'horabaixa en el seu local, una gran xo-colatada amb ensaimada.¡Molts d'anys!

5

1 •••• Limites actuales

Zonas reclamadaspor Vilatranca

O Fincas afectadas

NI Núcleos Industriales

SANT JOAN I

Son Santandret•• So N'Orlandls

••• 0•• So N'ElzébIts

••*, ONortella ..• • • Is •

b.. .

Ses 6893.1

VILAFRANCA

I I

41/leHortetao Sa Penya

o•

Son Barceló •** • ** 11**,1

************ I PORRERES I

VILAFRANCA VOL CRÉIXERSOBRE SANT JOAN I PETRA

Límits actualsZones reclamadesper VilafrancaFinques afectadesNuclis industrials

El «Diario de Malorca (edició comarca de Manacor)del divendres dia 18 d'octubre publicava una notícia aprimera página amb el gráfic que reproduïm, referint-se al desig del consistori de Vilafranca d'eixamplar elseu terme, apropiant-se de terres dels termes de SantJoan i de Petra.

Concretament en el que se refereix al terme de SantJoan, que és el nostre, la tallada no és menyspreable.En el gràfic, que ningú ens ha explicat: els nuclis ins-dustrials suposam que són «Ceramicar», la teulera co-neguda per la «Teulera d'En Felip», la teulera d'EnCollet, entre Son Gil i Son Coll.

L'article mencionat no parla del restaurant «SesTeuleres» (abans Can Muli) que está dins el terme deSant Joan, però devora la partió amb Vilafranca. Tam-poc es menciona la benzinera i el restaurant «Es Surti-dor», ni «ES Pinaró» ja més cap a Montuïri.

Si la nova partió de Vilafranca quedás com se sen-yala en el gràfic a Sant Joan li quedaria molt poca cosaa la carretera de Palma a Manacor, on s'apunta tempsenrera que es podrá fer un polígon industrial. Deixantde banda els nuclis industrials i comercials, i referint-nos a la propietat agrícola, és evident que el Crenat,Son Ramon, Sa Penya i Pont Satri són propietat quasial cent per cent de Vilafranquers, no així son Coll, SonGil, Son Duran, Hortella, Son Barceló que es pot dirpertanyen (indistintament) a Santjoaners i Vilafran-quers. Quan a Horteta, S'Hostalet, sempre han estatde Santjoaners.

«Diario de Mallorca» del dia següent (dissabte dia19 d'octubre), tornava sobre el tema inserint a 1' pági-na uns titulars dient que Petra i Sant Joan rebutjavencedir terreny a Vilafranca per eixamplar el seu terme.

A la página 13 de D.M. s'exposaven les reaccionsdels diferents polítics santjoaners que resumides eren:

PP-UM. «L'esposició (proposta) és ofensiva» (JoanBarceló).

PSM. «És un tema delicat que s'ha d'estudiar afons» (Graciá Sanchez).

Unió Santjoanera. «Rotundament no a aquestes pre-tensions» (Joan Matas).

ARREL. «En un prinicpi ens hi oposam. En tot casque es faci un referéndum per als afectats» (Pep Mas).

Aquestes foren (segons el diari) les reaccions delspolítics santjoaners. Quan a la gent del carrer, les opi-nions agafades pels cafés, eren de sorpresa, per el queha publicat el diari, el que demostra que són molts els

santjoaners, que encara que no tenguin ni un tros deterra dins la «tallada» pretesa pels vilafranquers, con-siderin aquest tros del nostre terme com a cosa prò-pia. A altres —una minoria— no els semblen estran-yes les pretensions del terme de Vilafranca.

Esperen que la noticia no esdevengui mai en dispu-ta que rompi la tradicional amistat entre santjoaners ivilafranquers.

UNA SUBVENCIÓ DE 60.000 PESSETESÉs una bona noticia que volem donar als nostres

lectors i subscriptors.En sessió celebrada el passat dia vint-i-set de se-

tembre, l'Ajuntament Ple va adoptar, entre altres l'a-cord del tenor literal següent:

«10 PETICIONS DE SUBVENCIÓ. - Vistes les peti-cions de subvenció realitzades per l'Associació dePares d'Alumnes del Col.legi Públic, la Peña Moto-rista de Sant Joan, l'agrupació de balls mallorquinsAires de Pagesia i la revista local Damunt Damunt;

«Tenint en compte que les Corporacions localspoden concedir subvencions a entitats, organismes,associacions i particulars, sempre que els serveis o ac-tivitats complementin o supleixin els atribuits a lacompetència local (arto 23.1 del Reglamento de Servi-cios de las Corporaciones Locales de 17 de junio de1955), a condició de que se justifiqui l'aplicació delsfons que es rebin (arto, 170 de la Ley 39/1988, de 28de diciembre);

«A proposta de la Comissió Municipal InformativaGeneral, la Corporació acorda sense discussió:

Primer.- Concedir les següents subvencions:-A l'Associació de Pares d'alumnes, 50.000 pessetes

per la «Festa del Sol que baila»;-A la Peña Motorista, 25.000 pessetes per la celebra-

ció de la festa del seu patró Sant Cristòfol i 40.000 pes-setes per la «Festa des Butifarró» i el «Festival delMotor»;

6

:11:1:1:1:11111111::110 .111.111:11:1111:

-A «Aires de Pagesia», 40.000 pessetes amb motiudel tríptic de l'agrupació, amb referències a determi-nats llocs del Municipi.

Segon.- Concedir a la revista local «Damunt Da-munt» una subvenció de 60.000 pessetes per la laborcultural i informativa que está realitzant.

Aquesta subvenció será satisfeta per trimestres ven-çuts i queda condicionada a que, en el període de ven-ciment, s'hagin publicat els números corresponents dela revista i aquesta hagi inclòs els anuncis de carácterlocal i administratiu que la Batlia hagi interessat, en elseu cas, amb l'antelació suficient».

Volem aclarir que la concessió d'aquesta subvencióno és un tracte de favor o «amiguisme» per part del'Ajuntament envers de la revista Damunt Damunt.És la quantitat proporcional que se'ns concedeix, se-gons els números que hauran sortit al carrer durantl'any 1991. Una quantitat proporcional, i per tantmajor s'ha concedit al nostre col.lega Mel i Sucre quehauran tret un major nombre de números durantl'any 1991.

De totes maneres és una ajuda fonamental per lasupervivència de la publicació. Perquè 60.000 pessetesés la quantitat aproximada a les despeses d'impremtad'un sol mes.

LA FESTA DEL BOTIFARRÓ I EL CUPONDE LA ONCE

A més d'un ha sorprès que els cupons de la ONCEdel dia 18 d'octubre, estassin «dedicats» a la Festa desBotifarró, pel seu carácter de costum popular. És aix òuna prova de reconeixement d'aquesta festa que s'havingut cel.lebrant any darrera any, durant 25 anys. Ique la seva fama ha trascendit fora de Mallorca.

D'altre banda, directius i col.laboradors (feiners) dela Penya Motorista es reuniren el passat diumenge dia20 d'Octubre, en un dinar de companyionismecellebrat en el menjador de l'hospederia de Consola-do.

DEFUNCIONSGabriel Bauzá Martí (Es pastor Serral), morí el pas-

sat dia 17 d'Agost, a l'edat de 81 anys. Era viudo.Joana Maria Bernat Bergas (Puça) va morir dia 22

de setembre a l'edat de 83 anys. Era fadrina.Catalina Mas Font (Pagesa), morí el dia 22 de se-

tembre. Molt popular per haver estat membre delCoro Parroquial, cantadora de tota la vida. Els nostresglosadors li han dedicat les seves sentides estrofes.Tenia 84 anys. Era fadrina.

Joana Maria Gayá Barceló (viuda de Francesc Dal-mau) morí dia 4 del present mes d'octubre. Sols tenía69 anys.

Bartomeu Nigorra SorellLa notícia, triste notícia, arribà a Sant Joan i la pu-

blicaren els diaris. Bartomeu Nigorra Picornell, natu-ral de Sant Joan (son pare era de Can Xicota i la sevamare era Fossera) morí dia 27 de setembre, a causa deles gravíssimes ferides sofrides quan va esser atrope-llat, a les 7 del matí a la via de Cintura de Palma, moltprop de l'Estadi Balear de futbol.

Pareix que Bartomeu Xicota intentà creuar la carre-tera sense adonar-se'n de la vinguda dels dos cotxes,que un darrera l'altre l'atropellaren.

Bartomeu Xicota tenia 75 anys, i feia pocs anys quehavia quedat viudo. La seva esposa era MargalidaJaume Sastre de Cas Salador.

Joan Cayá S itjarEl passat dia 12 d'octubre va morir Joan Gayá Sitjar,

més conegut per «Es Panader» o «Es Canyisser».Joan Gayá va néixer a Sant Joan dia 1 de gener de

1923. Tenia per tant 68 anys. la seva esposa AntòniaBauçá Vaquer (de Gossalba) va morir dia 13 de febrerd'aquest mateix any. En l'espai de 8 mesos la mort sen'ha duit aquest matrimoni.

L'amo en Joan, era un autèntic artesa de la canya.Sabia fer paners, coves, cordar barrals, caieres perguardar arbres joves, canyís per als guixaines, per te-rrasses, etc., s'interessà per aquest ofici avui en extin-ció, en veure fer paners a la seva mare, que allá a SonCastanyer feia els que necessitaven a casa.

Professionalment va aprendre a fer paners amb elseu padrí de fons (germà de la seva mare) n'AntoniSitjar, que quan es retirà de la guàrdia civil ajudava al'economia familiar fent paners per altres.

Quan en Joan tornà del servei militar es va plantejarfer paners. Però no s'hi dedicà fins després de casatque s'establí com a botiguer a Sant Joan, tenint botigai carnisseria a la casa núm. 26 del carrer Fray LluísJaume, coneguda per Cal Senyor Mateu i més tard saPosada de Gossalba.

En les hores perdudes (en aquells dies hi havia mésd'una dotzena de botigues i botiguetes) alternava lesdues activitats. Amb el «boom» del turiste fou quanels canyissos obtingueren una forta demanda i despla-çaren els paners, coves, caieres, etc.

Era un autèntic entès no sols en treballar la canya,sinó també en cuidar-la. Coneixia totes les zones on esfeien canyes de Mallorca. Per ampliar els seus conei-xements en l'aprofitament industrial de la canyahavia viatjat a Valencia.

A una finca de Son Font, la sembrà plena de canyes,demanat assessorament al Servei d'Extensió Agrarisobre el cultiu, abonat de la canya, un arbust que crei-xia mes o manco espontani per) que l'amo Joan «Elcanyisser» n'intenta va minorar la producció.

Des de Suècia s'interessaren comercialment per laseva fabricació, negoci que no passà endavant perquèl'amo en Joan era treballador, però no ambiciós.

7

111111111111.1",:,

El canyisser i la seva dona Antònia formaven unmatrimoni admirable. Pares de cuatre fills (tres filies iun fill) als quals havien donat estudis, era un matri-moni discret, que en mesura sabien estar al dia, cosaadmirable a la seva edat.

Amb un humor fi, sense caure mai en la xabacone-ria, sabia contar histèries i anècdotes. I amb la sevafina ironia sabia desmatissar els fets.

Segurament va heredar del seu pare l'amo en JoanFoc, un home de gran bondat i profundes conviccionsreligioses, aquesta bonhomia que caracteritzava al

canyisser, i de la qual ho saben o sabien més d'una fa-milia santjoanera, que en els anys de la postguerra—anys de molts pocs doblers— anava a la botiga deGossalba a comprar a espera, perquè el botiguer elsfiava.

Descansi en pau l'amo Joan el canyisser.

ES CASÀ LA NOSTRACOL.LABORADORA MARIAMAGDALENA JAUME

El dia 5 del present mes d'octubre, s'uniren en ma-trimoni Josep Ferriol Matas i Maria Magdalena JaumeNicolau, tots dos santjoaners. I a Sant Joan han fixat laseva residència.

Josep Ferriol, que té 25 anys, está treballant a l'ofici-na de recaptació de tributs i imposts municipals deManacor i Maria Magdalena, de 21 anys ha acabat elsestudis de professora d'EGB, en l'especialitat de filo-logia (Català i anglès).

Maria Magdalena ha prestat la seva col.laboració aDamunt Damunt, sempre que la revista li ha demantla seva ajuda. Motiu perquè desitgem d'una maneraespecial una perenne felicitat a la nova parella.

NAIXEMENTSEl dia 5 del present mes d'octubre, es va veure ale-

grada la llar de Cosme Bauzá i Maria Sureda, a la quese l'hi ha imposat, el nom de Maria del Mar. Assegu-ren totes les veinades que han vist a la petita Mariadel Mar, que és una nina fina i preciosa. EnhorabonaCosme i Maria.

Sentim no recordar una sentida i emotiva glosa, im-provisada per un amic d'en Cosme, en parlar de lapetita Maria del Mar com un sol que ha entrat dinsCan Cosme Sol, per donar llum i calor i alegria alsseus pares.

NOU PREMI FOTOGRÀFIC PER

CLIMENT PICORNELLEl passat dia 27 de setembre, foren entregats en el

Saló d'Actes de la Banca March, els premis correspo-nents al Tercer Concurs de Fotografia organitzat pelmagazine «Brisas».

En aquest III Certamen fotogràfic, el santjoaner Cli-ment Picornell Bauza, ha obtingut el Segon Premi,després d'haver aconseguit un accesit en el Certamende l'any passat. A Climent li ha sorprès la concessiód'aquest premi, que noltres creiem més que merescut.

Climent Picornell que tendrá l'oportunitat de viatjara Londres, segurament aprofitarà el viatge per fer unbon grapat de fotografies de la ciutat del Támesis.

JOAN COMPANY I LA MUSICAEls mesos de Juliol i Agost, tradicionalment de va-

cances, han estat de gran activitat pel santjoaner JoanCompany Florit, que ha participat activament a diver-sos Cursos, Festivals i Concerts celebrats a Mallorcadurant els esmentats mesos.

Del 31 de Juliol al 9 d'Agost, es celebr à a la Porcin-cula el XV Curs Internacional de Cant, Direcció Corali Direcció Orquestral a les Balears on Joan Companyparticipà com professor de Direcció Coral, curs dirigita directors de corals infantils, intermédies i d'adults,caps de corda, animadors, mestres i professors de mú-sica.

La nit del 9 d'agost, es feu iin concert de fi de curs,al pati d'armes del castell de Bellver, que fou dirigitper Joan Company.

L'Orquetra de Cambra de la Simfònica de les Ba-lears i la Coral Universitària, baix de la direcció deJoan Company amb motiu del bicenteneari de la mortde W.A. Mozart, han duit a terme durant aquest any1991 una sèrie de col.laboracions que inclouen lesobres més importants i populars del repertori religiósdel geni salzburguès: Gran missa en do menor, Rè-quiem i Missa de la coronació.

Pel Juliol, amb motiu de les IV Serenates d'Estiu,organitzades per Juventuts musicals de Capdepera,Joan Company, el dia 4 dirigí l'Orquestra de Cambrade la Simfònica de les Balears i Coral Universitària, enel concert celebrat en els jardins de D. BartomeuMarch a Cala Ra tjad a.

Amb motiu del XXI Festival Internacional de Músi-ca «Serenates d'Estiu» organitzat per Juventuts Musi-cals i Ajuntament de Palma, celebrat en el Castell deBellver, Joan Company dirigí el primer Concert, el dia9 de Juliol.

Joan Company que és membre de la Comissió Ar-tística de l'orquestra Simfònica Ciutat de Palma, téprevist participar en el mes de desembre el tancamentde «L'Any Mozart» a Palma, actuant conjuntamentOrquestra Simfònica i Coral Universitària, contant elRèquiem de Mozart.

8

TRES DOS. V DESCUBRIMENTEl passat dia 12 d'octubre, la gent de Tres Dos feu elseu V Descobriment. L'expedició formada per 35 des-cubridors, (no colonitzadors) visità part de la serra deTramuntana, passant per Palma, Andraitx, Estallencs,Banyalbufar i altres localitats de la Sena.

INTENT DE RAPTE DE DOS NINSEl passat dia 6 d'octubre, festa des Botifarró, pareix

es va produir un intent de rapte de dos nins de SantJoan.

Els nins Josep Andreu Mariña (fill d'en Rafa), Se-bastià Matas Mayol (rumbet) i Joan Barceló Bauzá (deCa Na Marsala) foren cridats per una parella (unhome i una dona). Mentres enviaren el primer delsnins, el fill d'en Rafa a comprar una xuxeria, donant-li100 pessetes, pretenien fer pujar al cotxe als altresdos.

Guillem Bou, que casualment passava per les proxi-mitats del cotxe, va conseguir desbaratar la marxadels suposats raptors, allunyant els nins amb l'excusaque havien d'anar a cercar una pissarra.

Aquesta és la versió, que ens ha donat un dels nins(Sebastianet), i que ens ha estat confirmada per un fa-miliar.

El fet va posar els pels de punta, pensant en que es-podria haver produit un rapte, just al costat d'unaFesta multitudinària que arreplega gent vinguda defora. No sabem amb quines intencions, per?) és moltmal d'explicar l'actitud de la parella de desconegutsque intenta va fer pujar al cotxe els dos nins.

El fet no ha tingut més consequencies, però si ha fetmeditar a les mares que tenen infants d'aquesta edat,repetint amb més motiu les advertències de que nos'acostin a desconeguts ni atenguin els seus reclams,acceptant «golosines» o doblers.

DONANTS DE SANGEstá previst per al proper dia 31 d'octubre a les 6

del capvespre (horabaixa) es realitzi un nou acte dedonació de sang, rebent la visita de l'Unitat Móvil,equip tècnic sanitari i personal de la Germandat dedonants de Sang de Mallorca.

La resposta dels santjoaners ha estat sempre bona,encara que podría esser millor. I és que són moltes lespersones generosos, que afilien a donar sang, peròtenen por. Una por infundada perquè tot un equiptécnic sanitari vetla l'acte de donar sang, sigui un actecompletament positiu. Es tracta de salvar vides, noposar en perill la del donant. Si no reuneixes les con-dicions, per l'estat actual de la teva salut, serás infor-mat. Si en canvi te decideixes i les teves condicions fí-siques o permeten, tendrás la íntima satisfacció d'ha-ver contribuit a una tasca noble i necessaria. La satis-facció que senten tots els que ja són donants de sang.

ELS SANTJOANERS VIATGENS'ha dit i repetit que els llibres, els documentals o

vídeos ens poden donar una idea aproximada del queés una ciutat, un país, els seus costums i la seva gent,però el que dóna un vertader coneixement, el que ésrealment enriquidor culturalment és el coneixementdirecte, el viatjar.

Sant Joan té, hi ha tingut grans viatgers. Entre ellsdestacaríem Bernadí Company Company (del Garat-ge) de qui n'hauríem de parlar amb més extensió.Gran viatger fou també D. Francesc Oliver dels Calde-rés. I segurament algun altre, com és el cas de Cli-ment Picornell amb els seus célebres viatges a Roma.

Durant els mesos de Setembre i Octubre d'enguanyhan estat bastants els santjoaners que han sortit deMallorca. De la rná (és un dir) de Maria Matas (Carte-ra) i de la mà de Josep Sánchez, s'escolà.

L'escolà des de fa més de 10 anys, anualment orga-nitza un viatge per terres peninsulars o per Europa,en el qual han repetit molts dels grups, any darreraany. Entre ells recordam a Miguel Gomis (Barber Pa-rric), Pedro Nigorra (Petrer) i segurament qualcunaltre.

Del 22 al 29 de Setembre, un grup de 13 personesde Sant Joan viatjaren per terres peninsular, visitantentre altres capitals i llocs València, Madrid, Navace-nada, La Corunya, Ferrol, Palència, Saragossa i Barce-lona. El que més agradà en aquest grup (així ho con-ten) va esser Ponferrada, La Corunya i el Port deVigo, sense oblidar el Cap de Finisterre.

* * *

Dia 2 d'Octubre un altre grup on hi havia 35 sant-joaners i 8 d'Inca. Visitaren les capitals de Barcelona,Saragossa, Burgos, Santander, Oviedo, Picos de Euro-pa, Llacs de Covadonga, Escorial, La Vall dels «Caí-dos», Palau Real, Claustre de Duc de Lesma, Santilladel Mar, Omedo, Gijon, Leon, i altres llocs.

* * *Antoni Ferriol (de La Caixa) acompanyat de la seva

esposa Kika Martorell, un matrimoni viatger que totsels anys fa la seva escapada fora de Mallorca, ha fetun viatge prou interessant. El passat dia 3 d'Octubresortiren de l'aeroport de Son Sant Joan destí Zurich(Suïssa) i des d'allà després d'atravessar sobre el llacConstança, amb autocar entraren a Alemanya, on visi-taren la ciutat de Nuremberg, anaren als diferentsllocs en els quals Hitler feia els seus discursos i desfi-lades militars i on es va celebrar el famós «Procés deNuremberg». El mateix dia visitaren Berlín on esti-gueren dos dies. El més interessant —a judici delsnostres viatgers— a més dels monuments, és la grandiferència de vida que hi ha entre les dues Aleman-yes.

Dia 6 d'Octubre visitaren la ciutat de Dresden, con-siderada la Floréncia alemanya. Ciutat molt bella pelsseus monurnents, molts dels quals estan semi-destruïts, així com quedaren després de la Segona

9

Guerra Mundial.El mateix dia 6 visitaren Praga, on estigueren dos

dies, ciutat amb una gran quantitat de monumentsque está considerada una de les més belles d'Europa.

Dia 8, l'horabaixa sortiren cap a Pilsen, famosa peruna determinada casta de cervesa, des d'aquesta ciu-tat anaren cap a la Ciutat de Regensburg. Aquest ma-teix dia visitaren Munich, sortint cap a Austria perdormir a la ciutat de Bregenz. L'endemà visitaren laciutat i el llac de Costança, tornant a Mallorca des del'aeroport de Zurich.

* * *

El passat dia 16 d'Octubre un grup de 27 santoa-ners, visità Lourdes. Fou un viatges d'un dia, quedeixà als viatgers satisfets i no gaire cansats. Un en-cert de l'Agència que representa na Maria Cartera.

* **

Miguel Gayá (de Sa Nostra) i Miguel Maol (FornerCarreta), com vénen fent des de fa uns anys, sortirendia 19 cap a terres de Teruel, amb la intenció de tor-nar amb una furgoneta carregada d'esclata-sangs.

* **

Una santjoanera, a qui nosaltres particularmenthem donat el títol ben guanyat de «Primera Empresà-ria» de Sant Joan, ens referim a Maria Bauzá Munar,la madona de Can Tronca, s'està convertint en unaviatgera empedernida. En l'espai de 15 dies ha em-prés dos viatges. Primer per dins Espanya i darrera-ment a Lourdes (França). I és que na Maria ha lluitatfort i dur, i com totes les persones té dret a gaudird'uns dies de descans o relax, i més quan la malaltia ialtres greus desgràcies han duit dies de tristesa a laseva família. Ens alegra saber que en el primer viatgel'acompanyà la seva filla Antònia i en el segon viatgeel seu marit Antoni.

XXV FESTIVAL DEL MOTOR IFESTA DES BUTIFARRÓ, TOT UN ÈXIT

La celebració del vint-i-cinquè Aniversari del Festi-val del Motor, acompanyat de la Festa des Butifarró,fou tot un èxit de la Penya Motorista que amb el seuesforç ha creat una festa avui ben arrelada, que atreugent de tota Mallorca i de la qual es ressó, tots els dia-ris i els informatius d'Antena-3 i Televisió Espanyola.És per tant una bona promoció del nostre poble.

La part esportiva fou participada i va atreure nopocs aficionats que gaudiren de l'evolució de les pro-ves: Slalom per automòbils, cursa que ha estat presenta cada edició i proves de slalom, habilitat i demostra-ció per a motocicletes.

Fet el recompte de temps i penalització el guanya-dor absolut del slalom d'automòbils fou: que es vaadjudicar el Trofeu Miguel Fiol. A continuació esvaren classificar.

Llavors, a mitjan horabaixa la desfilada de xere-miers, dimonis i capsgrossos ens avisaren del comen-çament de la Festa del Butifarró, un milenar d'auto-

mòbils invadiren els carrers, qualcú ha dit que forenentre tres i quatre mil els visitants.

La plaça de la Constitució amb un escenari benguarnit, una ordenació de taules i cadires i els foga-rons ben encesos, es va omplir de gent que gaudia dela torrada i de la festa mentre els Sis-Som amenitza-ven la ballada popular per després fer el lliuramentde Trofeus i a continuació el ball melòdic, amb les or-questres Meditarrani i Carrutxa que agradaren al pú-blic.

L'economat i el bar montats davant l'edifici de la 3'Edat proveïa la gent tant la de dintre del recinte comla de defora, i si bé estaven ben preparats de menjar,els centenars de quilos de botifarrons, llonganisses ipa, devers les 10 ja gairebé s'havien esgotat, no cal dirque la coca amb trampó que preparen les dones de laPenya el diumenge dematí també ben prest s'esgota-ren. També els bunyols que endolciren la boca esvaren acabar.

Aquest any tot va anar bé, ja era hora que almancouna vegada es pogués fer la festa així com cal, perquèaquests darrers anys la pluja havia espanyat l'esforç ila il.lusió d'un grup de més de 70 santjoaners que damanera altruista i sota el nom de la Penya Motorista,treballen perquè aquesta festa servesqui perquè elnostre poble, Sant Joan, ressoni i sigui conegut a totarreu.

Enhorabona i molts d'anys.

SLALOM AUTOMÒBILSGuanyador Miguel Miralles que es va adjudicar el

trofeu Miguel Fiol.A continuació es classificaren:

2° Jordi Gayá Rotger3° Joan Vidal4° Gerard Pous5° Ernest Miró

La classificació especial per a demés fou 1° Frances-ca Ximelis de Felanitx que ja havia guanyat en altresedicions.

La classificació especial per a locals fou:1° Jordi Gayá2° Ernest Miró3° Rafel Gayá

Classificació MotocicletesEn slalom:

1° Manuel Alba2° Joan Morey3° Tomas Fisher

En habilitt de demostració:1° Sebastià Calafat2° Bartomeu Rigo3° Manuel Alba

1 0

COMENÇA UNA NOVA ETAPA

Ara que acabam d'encetar un nou curs escolar,també volem començar noltros a caminar dins unanova etapa del Centre Cultural de San Joan.

Pot esser una etapa millor o pitjor que altres passa-des, però sí será una etapa diferent. Tot és possible siens ho proposam.

Per tal de començar a caminar per aquest nou tras-sat mos hem marcat uns objectius a cumplir en unfutur immediat, i això ens obliga a unes responsabili-tats, responsabilitats que no només ens obliguen alsque formarn aquesta entitat, sinó a tots els que se sen-ten de debò santjoaners, i aquí no hi valen passotis-mes, tots tenim un poc de responsabilitat en procurarque els nostres nins i nines tenguin lo més essencialper poder desenvolupar les seves activitats culturals irecreatives, prossant-los al seu abast tot el que els faci

falta i hem de començar per tenir, després de l'escola,un local apropiat i que compti amb totes els coses ne-cessaries pel seu divertiment i ocupació del tempslliure, a to amb les seves edats.

Això ha d'esser el punt de partida que cree que totsestam obligats i que hem de fer lo possible per queaixí sia.

Posem doncs, en les seves mans l'eina que ells ne-cessiten per que el dia de demà siguin els homes idones que Sant Joan necessitarà. No hem de permetreque els nins i nines estiguin sense saber que fer pelscarrers i places del poble o pitjor encara, que per notenir a on anar es fig-uin dins un café, lloc no gensapropiat per ells.

Carles CostaPresident del Centre Cultural de Santjoan

11

•:111111,

1.91111M:100111,e

4§I

,k\

AIRES DE PAGHA A ALEMANYADivendres dia 30, a les 10 del matí, a davant el cam-

panar s'hi podia veure un grup de santjoaners carre-gats de maletes, que esperava un autocar que elsduria a l'aeroport de «Son Sant Joan» per així, agafarun vol destí a Alemanya; eren els components delgrup «Aires de pagesia», tots junts formaven un grupde 20 persones que es desplaçaven a Alemanya, perfer una demostració dels nostres balls típics. Ha estatla primera vegada que el nostre grup ha fet un inter-canvi amb un grup internacional, amb uns costums;una llengua diferents als nostres. Cal destacar que apartir de 1987 el grup ha fet intercanvis amb grupsCatalans, Eivissencs i Menorquins, i, que llavors elscomponents d'aquests grups han vingut a Sant Joan.Els components del grup «Aires de Pagesia» haviad'estar 10 dies a la ciutat de Bingen, on des del 30d'Agost al 9 de Setembre s'hi celebraven les festes delvi i havien d'hostejar a les cases dels components delgrup alemany de «Winzerfest».

Eren les 10'30 i l'hora de la partida havia arribat; hihavia llàgrimes i rialles, a l'ambient s'hi respirava unto de nervisisme «tothom s'en volia anar i a la vega-

da tothom es yola quedar», però com que l'avió no

esperava vàrem partir cap a l'aeroport on vàrem aga-far el vol de les 12'00 i a les 3 ja érem a l'aeroport deFrankfurt, vàrem agafar un tren i ens dirigírem cap aBuigen. Havia arribat el moment de conèixer la gentamb qui estaríem a casa seva, a l'estació de Bingenning-

ú parlava i encara que ho volguéssim fer just hopodríem fer amb anglès o, és clar, amb senyes, així vapassar el primer dia de la nostra estada a Alemanya;dies després, la fredor del primer moment passaria icada qual es feia entendre amb dibuixos, senyes, o,amb anglès. El dissabte, després d'haver passat tot eldivendres cada qual amb les respectives famflies ale-manyes ens vàrem veure arnb els altres per fer un as-saig de tots els grups, era el primer cop que ens trobà-vem amb els altres santjoaners i tothom contava lesseves aventures, com u havia anat i com era la vida ales cases, tothom coincidia en que tot era molt dife-rent al que estam avesats, tant les cases, que tenienuna estructura diferent, com les persones, l'horari, elmenjar... Dissabte també va ser el primer dia quevàrem veure els polonisos, era un grup d'uns 30 com-ponents encara que majors que nosaltres, vàrem veurecom eren els balls del grup alemany i del grup polo-nés, són balls molt diferents als nostres, balls per pa-relles on comanda l'home, diferent a aquí que és ladona qui comanda, a la vegada que juga amb coquete-ria amb ell. Els balls dels polonesos i els dels ale-manys són balls ràpids, sempre per parelles.

Havien passat ja dos dies i era el vespre del dissab-te, tots els grups ens vàrem veure per tal de fer unsopar, ara alemanys i mallorquins ja ens fèiem d'en-

tendre una mica més, però vàrem poder veure que,els polonesos no s'integraven amb nosaltres, després,vàrem saber que era perquè pocs d'ells sabien anglès,ja que a les escoles poloneses no els ensenyen l'anglèssinó rus, «més envant el problema de la llengua no

seria un obstacle tan gran com ens havíem imaginatal principi».

Dilluns vàrem fer una excursió pel riu Rhin, pogué-rem observar una gran quantitat de castells, ens varenexplicar que la regió de Mains (ciutat de la qual depe-nia Bingen), era el principi de la regió dels castells i la

vinya a Alemanya. Vàrem visitar «Assmamhausen»,poble típic alemany, era un poble preciós, net i ambuna gent molt educada, ens va cridar l'atenció la nete

-dat dels carrers ja que no es veia ni un paper al terrani tan sols una hosca, el respecte que tenien els con-

ductors amb els vianants... algú va dir que aquellpoble pareixia fet dels dibuixos animats, varem anaramb telefèric i vàrem poder observar uns boscs quetambé es destacaven per la seva neteja.

La setmana va passar molt de presa entre excur-sions i actuacions. Pot ser una de les excursions quemés ens va agradar va ser la visita que vàrem fer alscellers «Kupferberg», encara que totes les altres excur-sions no mancaven dels seus atractius, vàrem visitarel riu Mosela, la fábrica «Nestlé» on ens varen mos-trar com es feia el café amb tots els seus processos.Així vàrem tenir una experiència que probablementmai tornarem a passar, vàrem estar en una cambra amenys de quaranta graus baix zero, aquí qui més quimanco es va sentir estrany, com si fóssim esquimals.També vàrem visitar el parlament de Mainz i així,

entre excursió i excursió observàvem el paisatge, tan itan diferent al nostre, allá les vinyes estaven a lesmuntanyes, segons varen dir era degut al sol, ja que aAlemanya la major part del temps tenen un clima fredhi havia algunes d'aquestes vinyes que estaven moltinclinades i segons la nostra opinió era impossible fer-hi feina, però per als alemanys era una cosa ben nor-mal, i així va arribar el divendres que va ser quanvàrem notar que fins i tot tres cultures i grups de genttan diferents, com érem nosaltres, podien conviure ifer-se entendre perfectament; vàrem fer un sopar desolidaritat els tres grups: «Aires de Pagesia» (Mallor-ca), «Winzerfest» (Alemanya), «Onzaszrek» (Polònia),en aquest moment ens vàrem adonar que ja haviatranscorregut una setmana i que ens enteníem «quasi»perfectament i que just quedaven tres dies, aquestvespre els uns i els altres ens vàrem ensenyar mútua-ment els balls típics de cadascú.

Ja s'acabaven les festes del vi que són les festes ma-jors de Bingen, són unes festes ben diferents a les nos-tres, allá es desenvolupen el vespre la major part deltemps, que és quan els carrers estan plens de gent queva de «castell» en «castell», (són una espécie de case-tones provisionals on es ven el vi), conviant els amicsi parlant.

El dissabte el passàvem amb les famílies aloman-yes.

Diumenge vàrem participar en la major desfiladade Bingen, hi havia carrosses, cavalls, bandes de mú-sica.., era una desfilada que durava tres hores, ivàrem recórrer els carrers principals de Bingen.

En acabar la desfilada vàrem anar a acomiadar elgrup polonés que se n'anava amb autocar cap a Polò-nia, tot varen ser llàgrimes, fotos i abraçades, s'acaba-va la nostra estada a Alemanya i la malenconia s'ha-via apoderat de nosaltres, havíem conegut una gentamable i simpática tant els alemanys com els polone-sos i, també la gent de Bingen, sense deixar a part la«Reina del vi», una joveneta elegida que encapçalavatots els actes i que va fer que més d'un volgués que-dar-se una temporada més.

Dilluns a les 6'10 del matí a l'estació de Bingen, jano es respirava la fredor, les poques paraules que hihavia hagut el primer dia, ara, tot eren llàgrimes iadéus (i qualque «choose», que és adéu en alemany ialgú per aquí encara l'empra), en aquelles que cnshavia parescut que deu dies seria una eternitat, araens semblava que havien estat molt bons de passartothom hagués volgut que haguessin estat quinze.

Vàrem agafar el vol de les 10 i a la 1 es podia veurea davant el campanar un grup de 20 joves que arriba-ven de viatge, d'un viatge que qui més qui mancovoldria tornar realtizar.

Cati Gaya Morlá

immwszawm~1~11~11•1 17

13

MARGARITA CATALA, UNA «NÓRDICA» DE SANT JOAN

La majoria de professionals de l'entrevista, formen parella amb un fotògraf, i així ofereixen al lector «un bonproducte».

La plantilla de D.D., avui per avui, no té personal especialitzat. Entrevistador i fotògraf són la mateixa persona.Casualment dues de les meves aficions són l'escriptura i la fotografia. Encara que els resultats alguna vegada noaconsegueixen la qualitat i perfecció que un desitjaria.

Les preguntes que feim, pretenen aproximar al lector a l'entrevistada, donar el seu perfil humà, la seva dimen-sió interior, el seu retrat psicològic. I amb la cámara, a través de l'objectiu, fer el retrat físic que completi el retratinterior. Personalment reconec la meya admiració —i per tant influència— que sent per l'obra del gran fotògrafDavid Hamilton. I del gran Hamilton és possible que siguin els retrats d'adolescents allò que més m'ha impressio-nat. Els aficionats a la fotografia que coneixen l'obra de Hamilton, les seves models adolescents, procedents depaïsos nòrdics i també coneixen a Na Margarita Català Rebassa, l'entrevistada d'avui, reconeixeran que Margaritaper la suavitat dels seus cabells llargs i sedosos, pel color dels seus ulls, pel seu perfil, pel conjunt de les sevesfaccions, més bé pareix de procedència nórdica en lloc de mediterrània o llatina.

-Segur Margalida que més d'unt'ha confós amb una estrangera?

-Sí, qualque vegada, quan heanat a qualque bar de la vorera demar, el cambrer m'ha parlat ambanglès, i jo qued freda, ja que h hede dir que em parli el català. Des-prés aquest em diu, que m'ha con-fós amb una estrangera.

-Deixant de banda la teva sem-blança amb algunes de les modelsnòrdiques del fotògraf David Ha-milton, i les llegendes de valquí-ries de la mitologia nórdica, volemfer-te unes preguntes per coneixer-te millor. La primera, quantsd'anys tens?

-Vaig néixer dia 25 de gener de1975, tenc 16 anys.

-Quins estudis has realitzat?-Fins ara havia estudiat a l'Insti-

tut de Formació Professional «NaCamel.la» de Manacor, ara he co-mençat tercer de REM al RamonLlull de Palma.

-I dels estudis de música?-Als 8 anys vaig fer preparatori a

la banda de Música de Manacor.Abans el meu padrí m'havia ensen-yat les primeres notes.

-El teu padrí mestre Joan Rebas-sa (el Fuster París), un músic detota la vida, supbs que influí en lateva afició per la música.

-Sí, ell ho va començar tot.

-Com van els teus estudis demúsica?

-He fet quart de solfeig i he defer tercer d'instrument. També vaigfer un curs de Cant Coral en elConservatori.

-Tenc entes que a la Banda deMúsica de Manacor, toques el cla-rinet, per qué triares aquet instru-ment?

-Perquè aquest instrument m'a-gradava.

-Has realitzat altres tipus d'acti-vitat?

-Pertany a l'Agrupació de Ball«Aires de Pagesia»». Ara fa unessetmanes vaig anar a Alemanyaamb aquesta agrupació.

14

-Altres activitats?-L'any 1990 vaig fer un curset

d'esplai per esser monitora de cam-pament.

-Abans de deixar la música, di-guem, quins són els teus autorspreferits?

-Mozart, Beethoven, Albinoni...-I dels moderns?-M'agraden tots els estils-Tornant als estudis, en acabar

REM on has d'anar?-Penso anar a l'Escola d'Inferme-

No és segur, però m'agradaria.-I d'esports, en practiques qual-

cun?-He jugat amb l'equip de bàsquet

i amb el de voleibol-Altres aficions?-La lectura. El darrer llibre que

he llegit és «Te deix amor, la marcom a penyora» de Carme Riera. Elque estic llegint ara és «el blaupàl.lid de la rosa de paper» d'Anto-ni Serra.

-Tens preferència per escriptorscatalans?

-Sí.-Endevinaria si digués que els

trets més característics teus són lasimpatia i la naturalitat?

-Pot esser. Per a mi val molt l'a-mistat, que els que t'enrevolten si-

guin sincers, que parlin clar, quediguin el que pensen.

-Tens moltes amistats? Te sentsintegrada dins les agrupacions ales quals pertanys?

-Me sent plenament integradadins la Banda de Música de Mana-cor i dins l'Agrupació «aires de Pa-gesia».

-I de Sant Joan que en dius?-M'agrada molt la gent de Sant

Joan, perquè la gent d'aquí és so-ciable, es fa molt amb els altres.

I això és el que val tant de botothom pensás i sentís com tu,Margalida.

Miguel Florit Huguet

15

DE MALLORCA A MIAMI. UN VIATGE DE CINEMA

Nota de Redacció: La nostracol.laboradora Sandra García Pro-venzal, i el seu germà Robert, hanrealitzar un d'aquests viatges quemolts de nosaltres hem somniatpoder fer algun dia. Aquí el seurelat.

El viatge durà 11 dies, del 24 desetembre al 5 d'octubre. Vàremanar als Estats Units d'Amèrica,concretament a l'estat de Florida.

Da 24 agafàrem l'avió, férem es-cala a Madrid , tenint el vol 10hores de durada. Dins l'avió ensdonaren dinar i sopar, una manta iun coixenet per si volíem dormir.El vol es va fer un poc llarg, peròens entreteniren posant peLlicules,música individual oferint diversosjocs que les «hostesses» repartirenals nins.

El primer dia estiguérem aMiami, és tot de pel.lícula. Tot elpaisatge és de gespa i palmeres.Les cases estan construïdes amb unmaterial que pareix de bromes. Sóncases prefabricades de diversos co-lors: roses, marrons, verdes, cels,grogues, etc..., però m'agraden mésles cases d'aquí perquè són més se-gures.

El segon dia anárem a Kissimee(está a unes guantes milles d'Or-lando), un lloc totalment turísticque está molt aprop de Walt Dis-ney World. El viatge de Miami aKissimee durà 5 hores de cotxe. Elcotxe tenia un cinturó de seguretatautomàtic, era de pel.lícula.

A Kissimee hi estiguérem 6 dies:Passàrem 4 dies a Walt Disney

World, un lloc enorme que está di-vidt en tres mons distints.

1.- Màgic Kingdom.- El món defantasia dels personatges de WaltDisney, Mickey Mouse, Mimie, elPato Donald, Pluto...A part d'aixòhi ha moltes més diversions, quesón de pel.lícula. Aquest lloc pareixd'un altre món ja que tot está mon-tat tan bé que que no hi ha cap de-tall descuidat.

2.- Epcot Center.- El món del futur.está bassat en el nostre món peròd'aquí un parell d'anys. Tots elsdecorats pareixen de veritat, encanvi, són de materials estranys.

També a Epcot Center hi ha mol-tes atraccions que són al.lucinants.A part hi ha una gran zona onestan representats diversos països

16

del món (Espanya no hi és, en elseu lloc hi feren Marroc). A cadapaYs hi ha una atracció que et mos-tra com és i quins costums i gentshi ha.

M.G.M. Estudis de la MetroGoldin Mayer.- En aquest lloc etmostren com fan les pel.lícules. Laque més ens va agradar va ser la de«Indiana Jones».Vàrem estar un dia a cada lloc, anà-vem tot el temps depressa, d'atrac-ció a atracció. Els vespres acabó-vem esclatats i els matins ens aixe-càvem a les 7'30 h.

Després d'estar un dia a MagicKingdom, un altre a Epcot i unaltre a M.G.M., el quart dia vàremanar als tres llocs amb un metre,que no va per dintre la terra, sinoque va per uns carrils en l'aire.

El cinquè dia anàrem als EstudisUniversals que me varen agradarmoltíssim. Allá et mostraren elstrucs de les pel.lícules: com surtsang a un home, com poden ferveure que te talen el coll, com do-

blen les veus dels personat-ges...Allá vàrem anar al futur ambla máquina del «Retorn al futur»,pareixia de veritat!!.

Al dia següent anàrem a Orlandodesprés a Miami.

Allá vàrem anar dos dies decompres. Els maga tzems d'Amèricasón grandiosos i hi ha de tot i a unpreu baratíssim. Vàrem veure elsgrans gratacels, els esquirols que espassetjaven pels carrers dels aforesde Miami, el cotxe del «xerif», elspolicies vestits de blau i groc da-munt els cavalls a dintre la ciutat,els grans cotxarros que hi havia (totho són....)

A Miami parlàvem l'espanyol,però allá tambè parlaven l'anglès.A Disney només parlaven l'anglès.

Va ser de pel.lícula!.El que no me va agandar va ser

el menjar, allá només mengen ham-burguesses, pizzes i frankfurt„, itots les persones cstan molt gras-ses.

Sandra García Provenzal

17

COL.LEGI SON JUNYSense entrar ni sortir i molt manco intentar ressusci-

tar el tema, que en el seu dia va esser polèmic, sobreels avantatges i desavantatges de la situació del nouCol.legi de Son Juny, la realitat pareix eser que hi haun sector bastant ample de santjoaners que ignoren osaben molt poc de «les escoles», de la nostra Escola,del quefer i de la identitat dels professors, dels seusesforços per ensenyar i educar els nostres nins. I dic«els nostres nins», encara que siguem molts els qui notenim actualmente un germanet, fill, nebot o nét, quevagi a classe al Col.legi Son Juny.

Pot esser que la llunyania geográfica, contribueix aldesconeixement, al mutu desconeixement poble-col.legi. S'ha comentat que el futbet, essent un esportminoritari en comparació al futbol, aconsegueix reunirun sector molt important de població en comparacióal futbol, precisament per la seva proximitat geográfi-ca. En fácil i còmode, anar per afició o curiositat a laPlaga de la Constitució per contemplar un partit defutbet, però fa peresa, a qui no és aficionat pujar a SonJuny per veure un partit de futbol.

Per aquest motiu, amb l'intent d'acostar l'Escola alpoble, donar a conèixer els professors, la tasca querealitzen, el desenvolupament del curs i altres dadesdel Col.legi Son Juny, entregarem a Don Josep Roig,Director del Centre i santjoaner, una enquesta, queens ha contestat amablement, d'una manera ampla iclara. Vet aquí la informació facilitada per Pep Roig.

COL.LEGI PÚBLIC SON JUNYPasseig de loan Mas, sin07240-Sant loan - MallorcaBalears

1. EQUIP DIRECTIU

Director: Josep Roig Bauzá.Cap d'Estudis: Joan Morey Company.Secretària: Francisca Font Oliver i Catalina Gayá Bar-celó.

2. CLAUSTRE DE PROFESSORS(De major a menor antiguitat al Centre)

Professors propietaris de finitius:-Catalina Barceló Gayá; 28 anys al Centre, Sant Joan-Josep Roig Bauzá; 9 anys al Centre, Sant Joan-Joan Morey Company; 8 anys al Centre, Sant Joan-Ana María Martínez Poveda; 8 anys al Centre, Búger-Francisca Font Oliver; 4 anys al Centre, Palma-Martina Vives Colombram; primer any, Maria de laSalut

Professors interins:-Isabel Sard Sard; primer any, Cala Millor-Catalina Coll Amengual; primer any, Palma

Professor de Religió:

-Gabriel Ferriol Antich, Sant Joan

CENS ESCOLAR

UNITATS

N° alumnes

1. Preescolar:3 anys 2

4 anys 45 anys .7

2. Cicle Inicial:1" EGB 62°" EGB .9

3. Cicle Mitjà:3- EGB .7

EGB 104. —

5é EGB .86é EGB 11

5.7é EGB 12

8é EGB 18

Total: 94 alumnes, que pertanyen a 68 famílies.

NOVETATS DEL CURS 91-92

-Creació oficial de la unitat de Preescolar. Entre elcurs passat i el present s'ha rebut una dotació impor-tant, encara no conclosa, de material didàctic i mobi-liari per a aquesta aula.

-Supressió d'una unitat d'EGB.-Han deixat el Centre els professors: Joan Miralles

Pericás, Antònia Coll Marcús, Catalina Fiol Colomar iCatalina Mir Ripoll.

-Els professors nous són: Martina Vives Colom-bram, Isabel Sard Sard i Catalina Coll Amengual.

-Descens important de la matrícula: de 112 alumnesal curs 90/91 es passa a 94 al present curs.

-Nova denominació oficial per al Centre: des d'araserá la del Col.legi Públic de Son Juny, que substi-tueix a l'anterior que era: Col.legi Públic de Sant Joan.

-Continuació del taller: «Els instruments de la collade xererniers» amb els alumnes de 6é i 7é.

-L'àrea de música, que s'imparteix a tots els alum-nos del Centre des de fa tres anys, compta des de mit-jan curs passat amb una dotació de material instru-mental important. Continuació de la Coral Escolar.

-Continuació de l'emissora de programes de ràdiopels alumnes del Centre a través de l'emissora delCol.legi.

-Informatització de la gestió académica i adminis-trativa del Centre.

-Gràcies a la col.laboració de l'Ajuntament el cursha començat amb una millora important en la segure-

18

tat general de l'edifici i en particular d'aquelles de-pendencies on s'ubiquen els recursos de més valor delCentre.

-Es compta des de finals de curs passat amb novespersianes per a l'edifici, arreglades a través d'un pro-jecte costejat pel MEC.

-En quant a l'edifici queda pendent: arreglar el sis-tema de calefacció que no ha funcionat de maneraadequada mai i la realització d'unes obres d'adaptaciód'uns serveis higiènics i bevedor als més petits.

5. MENJADOR ESCOLAR

-Inscrits 26 alumnes fixes.-Es pot quedar a menjar per dies.-El preu actual per dia és de 350 pts.-La gestió del menjador és a càrrec del Centre.-Els alumnes que viven a més de 3 km. del Centre

reben una ajuda de menjador del MEC.

6. APA

President: Josep Bauzá BonetSecretari: Gabriel Company JaumeTresorer: Miguel Torrens Mas

(Aquests càrrecs corresponen a la Junta elegida enel curs passat. En l'assemblea general a realitzar dinsel mes d'Octubre s'elegirà la nova Junta per el presentcurs).

L'APA col.labora amb el Centre:-Aportant recursos econòmics.-Participant en l'organització d'activitats extraesco-

lars i festes: hivernacle, festa de Nadal, Rua.-En els Jocs Escolars.-Gestionant l'adquisició dels llibres de text-En la solució a problemes de l'edifici escolar o de

necessitats del Centre.

L'APA organitza cada any diferents activitats ex-traescolars: curs de mecanografia, de dansa, acampa-da per a Preescolar i Cicle Inicial i Festa del Sol queBalla, en el curs passat.

FULL INFORMATIUSOBRE EL CURS 1991-92CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE

En aquest curs el Centre consta oficialment de: 6unitats escolar (1 de Preescolar i 5 d'EGB) i 7 placesde feina per al professorat: 1 de Preescolar, 3 de C.Inicial-Mitjà, 1 d'Angles, 1 de C. Naturals-Matemàtiques i 1 d'Educació Física. Les places dePreescolar i una de C. Inicial -Mitjà estan ocupades per

interins i les altres per definitius al Centre.

HORARIS GENERALS DEL CURS

Duració del curs: 16 Setembre a 19 de Juny.Setembre i Juny: de 8"45 a 13'15. També regirá

aquest horari per al dia 15 d'Abril, dia anteror a l'inicide les vacanes de Pasqua.

Els altres mesos: Dema tí, de 9 a 12'30 h. Horabaixa,de 14'30 a 16h.

Activitats fora de l'horari lectiu:-Recuperació i extraescolars: de 12'30 a 13'30 h.-Coral Escolar: dijous de 12'30 a 13'15 h., quan hi

hagi concerts es farà assaig també el dimarts a la ma-teixa hora.

-Biblioteca del Centre: dilluns divendres de 12'30 a13'30 h. Menjador Escolar: de 13'30 a 14 h.

Visita de pares: els dijous de 12'30 a 13'30 h. tots elsgrups a excepció de 3"-4' que será els dilluns de12'30 a 13'30 h.

MATRÍCULA I PROFESSORAT

Matrícula: 94 alumnes (13 de Preescolar i 81d'EGB), distribuïts en 7 grups tutorials.

Professorat:-Del MEC, 8 professors (6 propietaris definitius i 2

interins)-1 professor de Religió.

PROFESSORS PER TUTORIES

GRUPS TUTORIALS TUTORS1, ,Preescolar (3,4 i 5 anys),13 alumnes Catalina Coll Amengual2. 1" i 2" EGB, 15 alumnes Isabel Sard Sard3. 3" i4 rt EGB, 17 alumnes Francisca Font Oliver4. 5è EGB, 8 alumnes Joan Morey Company5. 6è EGB, 11 alumnes Ana María Martínez Poveda6. 7è EGB, 12 alumnes Martina Vives Colombram.7. 8è EGB, 18 alumnes Josep Roig Bauzá

PROFESSORS PER AREES

Des de Preescolar fins a 5é els professors tutors im-parteixen totes les àrees al seu grup amb aquestes ex-cepcions:Música, des de 1" a 5é: Francisca Font Oliver.Educació Física, des de 1" a 5é: Josep Roig BauzáReligió, des de 1" a 5é: Gabriel Ferriol Antich.Castellà de 3" i 4"`: Joan Morey Company.Anglès, de 5é: Martina Vives Colombram.

Grups de 6é, 7è i 8é:-Martina Vives Colombram: Anglès 6é, 7è i 8é. Cas-

tellà 6è, 7è i 8e. Català 7è i 8è.-Ana M. Martínez Poveda: Matemàtiques, 6é, 7é i

8é. Socials 6e, 7é i 8é. Plástica 8é.

19

-Josep Roig Bauzá: Educació Física: 6é, 7é i 8é. C.Naturals 7é i 8é.

-Joan Morey Company: Català 6é. C. Naturals 6é.Plástica 6é i 7é.

-Francisca Font Oliver: Música 6é, 7é i 8é.-Gabriel Ferriol Antich: Regilió 6é, 7é i 8é.Recoltzament a les àrees instrumentals Mengües i

ma tema ligues):-A Preescolar, 1" i 2" i 4: Catalina Barceló Gayá.-A Preescolar i 4: Isabel Sard Sard.-A 5é: Ana M. Martínez Poveda-A 7é: Joan Morey Company.

EQUIP DIRECTIU

Direcció: Josep Roig BauzáCap d'Estudis: Joan Morey CompanySecretaria: Francisca Font Oliver i Catalina BarcelóGayá.CONSELL ESCOLAR

-Representants dels Pares: Josep Bauzá Bonet i Mi-guel Vidal Llaneras.

-Representants dels Alumnes: Miguel Galmés Go-mila i Marc Vidal Alzamora.

-Representants dels Professors: Francisca Font 01Pver i Ana M. Martínez Poveda.

-Representant de la Direcció: Josep Roig Ba -uzá.-Representant de l'Ajuntament: Miguel Torrens

Mas.

FESTES ESCOLARS PER AL PRESENT CURS

Vacances de Nadal: del 23 de Desembre al 7 deGener.

Vacances de Pasqua: del 16 d'Abril al 26 d'Abril.A més de les generals, seran dies festius o no lec-

tius per a tot Balears: 6 i 9 de Desembre, 27 i 28 de Fe-brer, 2 i 3 de Mal -g.

Per altra part, s'han establert com a festes del Cen-tre: 14 de Novembre (Dijous Bo) i 17 de Gener (SantAntoni).

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

De moment hi ha establertes les següents:-Coral-Hivernacle-Radio-Jocs Escolars-Sa Rua

SERVEIS ESCOLARS

Funcionen els següents:-Menjador (es pot quedar a menjar per dies avisants eldema tí).-Import per dia: 350 pts.-Transport Escolar (per als que viven a més de 3 km.del Centre).-Biblioteca del Centre.-Biblioteques d'aula, una per a cada grup tutorial.

eiacORQEDURIA

GOMILA S.A.

SUBAGENCIA EN SAN JUAN: C/ FRAY LLUIS JAUME, 33 *55 63 06HORARIO DE OFICINA: LUNES, MIERCOLES Y VIERNES, DE 6 a 8 horas

MANACOR: PLAZA RAMON LLULL, 22 • TEL. 55 13 56

SOMOS INDEPENDIENTES

TRAMITAMOS TODA CLASE DE SEGUROS: AUTOMOVILES • CAMIONES • PISOS • CHALETS • CASAS

INDUSTRIAS • COMERCIOS • ACCIDENTES PERSONALES • AGRICOLAS • GANADEROS • VIDA • JUBILACION

RESPONSABILIDAD CIVIL • ENFERMEDAD ETC, ETC...

20

ELS DIUMENGERS

Quan parlam de diumengers,«domingueros», normalment par-lam d'unes persones que, segons lanostra opinió, viven a uns «xale-tets» o «casetones» només habita-des els caps de setmana o tambéeasetones destrossen el nostre «benfaixat» paisatge rural i que sónunes construccions grotesques,fetes amb materials heterogenissense to ni so, pensam també quela gent que les habita no s'acabad'integrar en els pobles propers i elque és pitjor no es volen integraramb la seva gent ni amb la sevaidiosincracia.

Nosaltres ens hem intentat acos-tar a una d'aquestes famílies dediumengers i ens han demostratque la realitat (algunes vegades, nosempre) és diferent al que pensam.

Tant pels voltants de Sant Joan,com per tots els voltants dels po-bles de l'interior de Mallorca, ésquasi impossible anar a fer unavolta pel pinar i no trobar-nos ambalgunes d'aquestes «cases» o «xale-tets», des d'aquí no volem defensar

aquesta mena de construccionsperò sí volem donar a entendre quehi ha un cert tipus de gent que justve a passar el cap de setmana o béles seves vacances per fugir de l'a-gobiament i de les presses de laciutat i just vol trobar la pau i el si-lenci que se respira al centre deMallorca, les persones amb lesquals vam parlar ens van demos-trar, amb la seva amabilitat i carác-ter, que era una gent que havia in-tentat integrar-se amb els costums itradicions de Sant Joan i que tambéhavien après a parlar el català deMallorca. Es consideraven fins i totuna mica santjoaners, i , pensavenque fer malbé un paisatge com unpinar és un atemptat a la naturale-sa, i que ells havien fet tot el possi-ble perquè la seva casa no espenyásel paisatge.

Esperam que tots els propietarisde xalets propers als boscs i hortsno just de Sant Joan sinó de Mallor-ca intentin identificar-se ambaquesta manera de pensar i sentiraquest respecte per la natura, i, no

construesquin cases que no s'ave-nen amb res amb la nostra cultura,ja que més que cases enmig d'unpaisatge, pareixen taques negresdamunt un quadre.

Esperem també que la gent delspobles, intenti acceptar el mancocomprendre una mica més i no jut-jar precipitadament aquesta gent, jaque no són just les casetes dels diu-mengers les que espenyen els nos-tres paisatges, també nosaltres ma-teixos amb el nou tipus de casetesd'eines i porxos de foravila que amés de no integrar-se gens amb elnostre paisatge no s'assemblengens a les sínies, molins i estancsque els nostres avis construïen ambgust i senzillesa. I no just aquestsporxos que trobam a molts d'hortssinó també les deixalles, tirades ales voreres de les carreteres.

Així doncs, abans de donar totala culpa als altres hem de pensarque nosaltres mateixos ajudamtambé a destruir el paisatge.

Catalina Gayá Morlá

BATECAmb aquest títol, Batee, que avui

surt per primera vegada i desitjantque continui un llarg període,volem seguir, d'alguna manera,aquella secció que altre temps es ti-tula Ecos del Tele Club, a on es re-flectien totes les activitats i comu-nicacions de l'entitat.

Batee, será la finestra per on elCentre Cultural de Sant Joan es co-municará amb els seus socis i pú-blic en general. Grades a l'estretacol.laboració amb la revista localDamunt, Damunt, a la qual agraïmles facilitats que ens proporciona,una vegada que fa més d'un any vadeixar de publicar-se la revistaSant Joan, propietat de la santjoa-nera entitat cultural.

Com ja sabeu, el passat dia 21 desetembre, tingué lloc el canvi depresident, deixava el canee NinoCompany Pérez i era reelegit des-prés d'uns anys d'absència CarlesCosta Salom. Des d'aquell momentqueda oberta la inscripció de socis,demanant a tots els qui ho havienestat de les entitats: Tele Club oCentre Cultural, i els interessi lacontinuïtat ho comuniquin, en untermini de dos mesos, al consergede la Casa de Cultura o al propiPresident Carles Costa, a fi depoder celebrar assemblea generalabans de Nadal i poder elegir novadirectiva.

Per poder reorganitzar la Bandade Tambors i Cornetes, que en

altre temps, no molt llunyà, vaesser admiració de propis i es-tranys, havent actuat moltíssimesvegades a Sant Joan i a altres po-bles de tot Mallorca, tot sols oacompanyant grups de Majorets, esdemana a tots els interessant enformar-hi part, ja siguin nins ofines, que ho comuniquin el mésprest possible a les persones abansindicades.

I amb aquestes dues crides vosdeixam, recordant una frase dePius XII que fa pocs dies ens varenrecordar: «És convenient donar su-port allá on hi vegeu inicia tives».

Esperam la vostra col.laboració iajud a.

Jaume Mola

21

EN MOMÓRIA DECATALINA MAS GAYÁ(DE LA CARNISSERIA) ID'ANTONI JAUME DECALICANT

Na Catalina i en Tonimos deixaren dessolatscreis-me bona gent, creis-meque han estat molt enyorats,que Déu les tengui a la «glori»amb ses bonaventurats,i quan per noltros arribi s'horaDéu mos trobi en bon estat.

Catalina Jaume de Calicant

EN MEMÒRIA DEBARTOMEU NIGORRASORELL (XICOTA). VIUDODE MARGALIDASALADORAAmb coratge partig-uéper atravessar s'autopistasa idea no va anar bétingué una mort imprevistai res per ell se pogué fer.

Compatit de s'avariadescansi en pau en Tomeuque el tengui nostre bon Déuamb la seva companyiai que en el final de sa vidapoguem estar al costat seu.Rebi el nostre condolsa familia i amics seus.

Catalina Jaume de Calicant

SEMPRE SEREURECORDATS AMB EL CORPLE D'ENYORANÇAL'ESTIMACIÓ D'UN PAREVull deixar una recordançaen els meus fills estimatssempre sereu recordatsamb el cor ple d'enyorança.

Si estimau en confiançasi vos heu enamoratssempre sereu recordatsamb el cor ple d'enyorança.

Si amb aires de nuviançaun dia vos heu casatsempre sereu recordatsamb el cor ple d'enyorança.

I amb s'anell de s'aliançaquan tots vos n'haureu anatssempre sereu recordatsamb el cor ple d'enyorança.

Si viviu temps de bonançaamb ses vostres amistatssempre sereu recordatsamb el cor ple d'enyorança.

I si heu perdut s'esperançai vos trobau desesperatssempre sereu recordatsamb el cor ple d'enyorança.

Si educau amb templançaen els meus néts adoratssempre sereu recordatsamb el cor ple d'enyorança.

I ruadets com una pansaquan vellets haureu tomatssempre sereu recordatsamb el cor ple d'enyorança.

AMB LA TARDOR(Dedicat amb tot el cor a la seva fi-Hola Bárbara Oliver i Mates i derebot a na Imelda, Irlanda. Tardor1991)

Un remolí d'oronellesd'alt d'un fil de sa correntsempentejades pel ventjoves mascles i femelles.

Perquè sa tardor és aquíi d'anar-se'n enraonense preparen per fugiri amb el mal temps se confonen.

Però és ver, se n'han d'anarper prendre el vol no hi són totess'esperen s'han de juntarencara que faci gotes.

La tempesta els fa fugirse'n van a una arraconadai allá passen sa vetladacontant ses que han de venir.

I a la fi arranquen el volcap a la mar «falta gent»i no les atura el ventni la pluja, ni el sol.

Fins que troben sos vaixellsa la vorera de mari esperant un fort bramarja són partits els aucells.

Pels pals i corda enfilatsdesitjant veure la terrajugant a «sena mamerra»l'aire humit bé els ha banyats.

I arribats a l'altre partamb l'augment de les fillonesreposen d'alts els alts omstots junts amb gran esbart.

I si Déu que tot ho «alcança»a tots ens ha perdonatssempre sereu recordatsamb el cor ple d'enyorança.

Gabriel Company(Forner Boveta)

I allá espolsen les plomestracten d'acomiadar-sepel mes de maig trobar-sea Mallorca entre flors i aromes.

Bárbara Matas Sastre

22

MOLINS FARINERS DE SANT JOAN (i II)CONSELLERIA DE CULTURA,

EDUCACIO I ESPORTSGOVERN BALEAR

MOLÍ D'EN MARTÍ GRANSituat en el carrer Amistat, núm. 24, a l'indret del

carrer Major, que travessa el poble de sud a nord.Context: Rural, situat damunt un turó.Torre sencera de molí construïda de paredat de pe-

dres irregulars completament restaurada. Coberta dela torre amb capell i antenes. En la part davantera dela torre té un rellotge de sol. Portal de mares emblan-quina t.

Base vivenda totalmente restaurada.Tipologia: Torre de molí amb base.Actualment és propietat del subdit alemany Ernest

August Weyant, enginyer i industrial metal•lúrgic,que ha dirigit la restauració emprant els materials ques'emprava a finals del segle passat. Va adquirir la pro-pietat dels hereus d'Esteve Ginard Company (Bossa oMolondro), que ho havia adquirit dels hereus deMartí Jaume, més conegut p'en Martí Gran, per laseva grandària. Esteve Ginard Li va tenir petita fábri-ca de fer fideus, durant la postguerra. Martí Grantenia fama com altres moliners de saber predir eltemps. També era famós per les seves qualitats dezahorí, és a dir de cercador d'aigües subterrànies.

MOLÍ D'EN MANETASituat en el Puig d'Es Revallá.De torre rebaixada de paret assentada damunt te-

rreny. Fora coberta. Es troba en molt mal estat.Context: Rural damunt un turó dominant el poble.Tipologia: Torre de molí fora base ni cintell.El portal que dóna entrada a la torre de 1'60 x 0'60

está construït de pedres de mares. Damunt el portalhi ha finestró. L'escala de caragol, té 11 escalons depedra, sense arrambador. Les parets de la torre tenenuna grossària de 0'80 m. i el diàmetre interior és de2'30 m.

La torre está contruïda de pedres irregulars, aterra-ca t de morter, per l'exterior. L'interior estava aterracatfi, amb paret blanca.

La torre de 4 m. d'altária, se li ha construït poste-riorment a la seva utilització com a molí fariner, duesplataformes o setil amb bigues de formigó.

El molí, caseta del costat i el quartó aproximat deterreny que formen la propietat, va esser venut perAntoni Rotger Bonet (Parrec) a principis de l'any 1967a Pere Josep Costa Font (En Costa), per la quantitat de50.000 pessetes.

El darrer en habitar la caseta que hi ha just baix delmolí va esser Pau Cooró Serra, el darrer fosser de SantJoan, que feia un lloguer de 5 pessetes cada mes, quepagaya a Antoni Rotger puntualment. Antoni Rotger,era nét per part de mare del moliner Maneta.

Jaume Bonet, de la familia de malnom Saig o Xáxa-ro, tenia una mà afortunada, el que no l'impedia el

que fos un bon moliner i picador de moles, que anavapels pobles veïns. Degut a l'antiga ferida de la íná,que li venia de quan era nin, li posaren en Maneta.

MOLÍ D'EN RAÜLLSituat entre els carrers Lluna i Ermità. Té la torre

sencera i totalment aterracada en l'actualitat, podent-se apreciar que está construït de pedres irregularsamb morter. Actualment és utilitzat com a colomer.La torre (exteriorment) fou atracada l'any 1971.

La torre bastant alta 6'60 d'altária. El portal d'entra-da a la torre té 1'93 m. per 0'61 m., essent el gruix deles parets de 60 cms. El diámetro interior és de 2'80 m.L'escala interior, de caragol, té 17 escalons de pedra,irregulars, ben conservats.

Es conserva una mola, que té les mides següents:gruix 20 cms., diàmetre 1'36 m.

Pareix que va esser construït devers l'any 1850, se-gons investigacions realitzades per una renéta delsmoliner Guillem Gaya Vaquer, en Raüll, n'Immacula-da Gaya Mayol.

El molí deixà de moldre l'any 1910, per causa d'ha-ver estat «convidat» per un dels fundadors i capitalis-ta de la veïna Farinera Vella que deixás de moldre iaixí donar força a la nova indústria. El moliner Raüllfou convinçut per la senzilla raó de que conrava ten-esamitges del citat soci fundador de la farinera.

Una anècdota curiosa recollida per ImmaculadaGayá, és que quan morí el moliner Raiill fundador delmolí, la seva viuda cedí el molí al fill major, posant-lila condició: «La farina que molguis si te la paguen enblat será per jo, i la farina que molguis si te la paguen

23

en doblers, aquests seran per tu». El fill ho tenia benclar i mentres hi havia parroquians que pagaven endoblers no n'agafava cap dels qui pagaven en blat.

MOLÍ D'EN CALDARÉSituat a Son Juny, entre el Collegi i Camp de Fut-

bol, l'antiga fábrica d'embotits coneguda per «Sa Ma-tansa» i la Costa d'En Pago. MG.M. 28=4-C.

Aquest molí conserva la torre sencera, construidade paredat, fora coberta, amb una torre molt alta i benconservada, i sis finestrons. La pujada a l'envelador ésper l'interior de la torre, essent el portal de peces demarés. La base de _la torre és redona amb un poc depeu de murada.

La base irregular pentagonal amb la torre adossadaa uns dels costats i sobresortint d'ell. El portal princi-pal fou tapiat. Té vàries construccions anexes al costatdel cos principal. La coberta de l'envelador en l'actua-litat per una teulada.

Context del molí: Rural, damunt un turó.Tipologia: Torre de molí amb base.Diu la tradició oral que el moliner Calderer era un

vertader entès en la predicció del temps i fins i tot elsaltres moliners anaven a demanar-li de parer sobrecoses del vent i del ploure.

MOLI DE SON BRONDOSituat en la finca de Son Brondo. M.G.N. 28=1=B.La torre sencera del molí molt alta está ben conser-

vada. Damunt el portal de la torre hi ha la data de1857. El portal té 1'80 x 0'75 m. L'escala de caragol té23 escalons fins el sostre de les moles. A la part s'hiha fet un terradet amb 9 escalons des sostre de lesmoles. Conserva les moles, que tenen 1'60 m. de dià-metre o 0'50 de gruixa.

El gruix de la paret de la torre és de 1 m., paredataterraca t mol t ben conservat.

El cintell de terra que abans era redó, en l'actualitatuna part fou retirada i la base de la torre per una deles parts (migjorn) ha quedat descoberta.

Context: Molí rural. Al costat de la possessió de SonBrondo. La Tipologia és: Torre del molí amb cintell.

MOLÍ DE SON RAMONMolí situat en la possessió de Son Ramon (M.G.M.

28=7=G.)Torre sencera de molí molt petita i estreta. Tenia les

moles a la part baixa. La construcció de la paredat iaterracat de morter. Molia únicament per la finca,sense tenir el carácter de molí públic, com la majoriadels altres molins. Deixà de funcionar al principi de laguerra civil, quan l'activitat de molturació era consi-d era da «es tra perlo».

La tipologia és: Torre de molí amb base.El context: Rural devora les cases de Son Ramon.

MOLÍ D'EN PARDUTMolí desaparegut. Estava situat entre el carrer Po-

nent, el carrer Ramon Llull i l'Escola Graduada deNines. En el barri dit des Molins.

MOLÍ D'EN PAXARÍMolí desaparegut. Ocupava el trast on actualment

s'aixeca la casa número 32 del carrer dels Molins. Fouenderroca t dins la década dels anys 50.

MOLÍ D'EN XISQUETMolí desaparegut. Estava situat en el lloc on actual-

ment s'aixeca la casa número 24 del carrer de MestreMas, a la cantonada del carrer Unió.

MOLÍ D'EN BUBOMolí desaparegut. Estava situat al corral de la casa

número 10 del carrer Mirador.

MOLÍ D'EN PUPUTMolí desaparegut. Molí rural, al turó del Revellá.

Estava situat molt prop del Molí d'en Maneta.

No hem trobat dades escrites per les que poguemassegurar que els moliners formassin una Confraria.Però el que sí és ver —segons la tradició oral— quesense haver-hi una associació «oficial» sí hi havia ungran companyerisme entre els moliners. S'ajudavenen cas de desgràcia o avaria, en haver de col-locar lesmoles, que requeria l'esforç de molts d'homes.

D'aquesta amistat entre famffies de moliners, acabàmés d'una vegada amb noces, com és el cas dels Moli-ners Trones i Xiquet, del moliner Raüll que era cunyatdel moliner Carritxo i segurament qualcun altre.

Miguel Florit Huguet.

24