Els sindicats promouenmobilitzacions unitàries per les mesures d’Educació

POLÍTIQUES EDUCATIVES

El debat sobrel’autoritat delprofessorat

Allioli

Convoquen concentracions arreu el País Valencià per al proper 3 de març i se’n seguiran d’altres

> pàg. 2-4

El ministerid’Educacióanuncia ara un nou procésnegociador

> pàg. 7

L’acord “social” i el retard de la jubilacióvan contra lamajoria social

> pàg. 5

l’ensenyamentpúblic

Quaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 239 · Època IV · Març 2011Intersindical

> pàg. 12

> pàg. 4

Conselleria

INTERSINDICALVALENCIANA

stepv considera que lanegociació ha entrat en viamorta i obliga, encara més, a la mobilització

EN PRIMER PLA LES RETALLADES EN EDUCACIÓ

239 / MARÇ 20112

ÈPOCA IV - Núm. 239 · MARÇ2011 · SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍSVALENCIÀ. INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV) DIRECTOR:Joan Blanco COORDINADORA:Rosa RoigREDACCIÓ COL·LABORACIÓ: Josep Aranda, Voro Benavent, Marc Candela, BeatriuCardona, Vicent Esteve, Adel Francés, Benjamín Giménez, Immaculada Giner, XaviIzquierdo, Santiago Estañán, Vicent Mauri, Empar Moreno, Lola Navarro, Amadeu Sanz,Manolo Serrano, Ramon Torres, Lola VivesPRODUCCIÓ:Pep RuizCORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Toni SorianoDISSENY I MAQUETACIÓ:Gràcia Ausiàs, Jordi Boluda, Amadeu SanzADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena, 18, baix. 46008València.Telèfon 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 ·allioli.stepv@intersindical.org ·www.intersindical.org/stepv ·TIRATGE:15.000 exemplars · ISSN:1576-0197 · DIPÒSITLEGAL:V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT:46/075 ·INTERSINDICAL VALENCIANA ·ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T.965985165 · ALCOI:Oliver, 1-5º. 03802 · T. 966540602 · ALZIRA:Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p.16. 46600 · T. 962400221 · BENICARLÓ:Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 ·ELX:Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ:Marqués de Valverde, 8.12003 · T. 964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T., F. 962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 ·T. 962283067 · UNIVERSITAT D’ALACANT: Edifici Ciències Socials. Tel. 965909512 · UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812 · UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018 · UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA: Camí de Vera, s/n. Tel. 963877046 · UNIVERSITAT MIGUELHERNÁNDEZ (ELX):Maximilià Thous, 121 b. Tel. 966225616 · UNIVERSITAT CARDENALHERRERA - CEU: Alfara del Patriarca. Tel. 963877046 · UNIVERSITAT CATÒLICA SANTVICENT FERRER: Godella. Tel. 963877046

D iuen que una rondalla és una narració breu popular quecombina elements reals amb altres de fantasia i dellegenda. És a dir, el que fa la nostra conselleria i, per

extensió, la Generalitat, que fa temps que es dedica a contarrondalles on barregen fets reals amb altres visions idíl·liques delsistema educatiu valencià.

Ningú no nega moltes de les millores dels darrers anys. En lesconstruccions o en les plantilles. Però tan veritat és que s’hapromogut la construcció de molts centres com que vint anysdesprés de l’aprovació de la LOGSE el mapa escolar encarapresenta massa provisionalitats i barracons. I si les plantilles erenbones, les retallades no les milloraran. I si la diversitat s’ateniaamb determinats programes, la seua eliminació no aportasolucions. Llevat que s’explique amb el cinisme que,sospitosament, alguns inspectors han mostrat en dir que la

conselleria retalla programesi plantilles perquè noserveixen per a la millora dela qualitat i per a combatre elfracàs escolar.

Però mentre la rondalla escaracteritza per tindre uncaràcter anònim, la realitatvirtual que emana d’aquestesaltres rondalles té nom

i cognoms. Això sí, degudament acompanyats per aquesta legiód’alliberats de l’administració –els que algun diari anomena els 100del president i molts més d’ubicats en les diferents conselleries–que es dediquen a escriure l’argument del conte i barrejar-lodegudament amb la realitat perquè en les properes eleccions no espuga distingir una part i l’altra.

L’endemà de les eleccions autonòmiques, el forat de CIEGSAserà el mateix, les obres inacabades de tants i tants centreseducatius s’hauran d’acabar, els problemes d’aprenentatge del’alumnat s’hauran d’atendre, les baixes no substituïdes cobrir-se,les places d’oposicions s’hauran de convocar, l’alumnat en elscentres haurà d’entrar a les aules a aprendre, el professorats’haurà de jubilar i les seus nòmines s’hauran de revisar, lademanda d’ensenyament en valencià continuarà creixent i s’hauràde satisfer... Tot hi estarà present. És el que té la realitat, i no tenenles fantasies, que res no desapareix.

Quan s’acabarà l’efecte quedarà el problema, i mentrestant, quèhaurem fet? Nosaltres exigir serietat, compromís, negociacióautèntica, i denunciar la paràlisi que imposa la “fantasia”.

Però el que és innegable en democràcia –o ho ha sigut fins faben poc– és que importa el debat, i el debat demana temps i exposició d’idees. Més encara en el món educatiu.

Aigualir les negociacions, passar el tràmit, alçar el braçobedient, fer mal ús de l’opinió de tècnics convertits en funcionarissubmisos, comprar voluntats, sostraure el debat, és guanyar per aperdre. Quan ens despertarem de la fantasia, tornarem a casa. Quèhi trobarem?

EDITORIAL

Això diuen que era i va ser... (a propòsit de les eleccions)

Conselleria es dedica a contar rondalles onbarreja fets reals ambd’altres visionsidíl·liques del sistemaeducatiu valencià

Allioli1. Recuperar les més de 1.200 vacants suprimides del

professorat interí. 2. Derogar l'ordre de plantilles de secundària i d’FP,

que suprimeix 800 desdoblaments de formacióprofessional.

3. Rebutjar l'augment de l'horari lectiu i de ràtios queempitjoren les condicions del treball.

4. Ens oposem a qualsevol retallada de drets laborals i econòmics ja adquirits.

5. Substituir efectivament el professorat amb baixalaboral al cap de set dies.

6. Exigir el manteniment de l'oferta d'ocupació públicadocent anual, equivalent, almenys, a les jubilacionsque tingun lloc.

7. Implementar les polítiques de prevenció de riscoslaborals en el sector docent.

8. Adequar i incrementar l'oferta formativa delprofessorat per donar resposta a les seuesnecessitats.

9. Supressió de barracons, execució de lesconstruccions escolars pendents i actualització del mapa escolar.

10. Establir un pla de xoc, amb tota la comunitateducativa, contra el fracàs escolar.

11. Blindar l'actual pressupost de la conselleriad'Educació i lligar-lo al PIB valencià.

12.No a la privatització de l'escola pública. 13. Dotar els centres de les quantitats econòmiques

suficients perquè funcionen correctament. 14. Salvaguarda del model bilingüe que recull la Llei

d’Ús i Ensenyament del Valencià. 15.Millorar els processos de mobilitat anuals:

concursos de trasllats, supressions,desplaçaments, comissions de servei i adjudicacions.

16. Defensar i exigir el compliment de la totalitat delsacords sindicals signats.

NO A LES RETALLADES, NO MÉS AGRESSIONS AL PROFESSORAT

DEFENSA EL TEULLOC DE TREBALL

Manifest unitari dels sindicats de l’ensenyament valenciàEls cinc sindicats amb representació després de les eleccions delpassat dia 2 de desembre de 2010 en la Mesa Sectorial d’Educació(stepv, fe ccoo-pv, csi·f, anpe i fete-ugt pv), han acordat constituirun front comú en defensa del sistema educatiu públic valencià davantles retallades i agressions que s’estan produint i les que es produiran.Per això, els sindicats proposen aquestes reivindicacions per almanteniment de les condicions laborals del professorat valencià:

N’EXIGIM LA NEGOCIACIÓ!

AllioliSTEPV ha proposat en les diferents jun-tes de portaveus, i de manera unitàriaamb la resta de sindicats representa-tius del professorat, un conjunt demesures a negociar aquest curs quegaratisquen la normalitat en l’inici i eldesenvolupament del pròxim curs es-

colar 2011/12. En totes aquestes reu-nions, posteriors al procés electoral deldesembre, la conselleria d’Educació esva tancar en banda i va rebutjar totesi cada una de les propostes que hanaportat els sindicats.

Després de la reunió de la junta deportaveus del 3 de febrer, tots els sin-

dicats consensuaren un seguit detemes que era necessari tractar pera planificar amb èxit el curs pròxim,i van decidir portar-los a la junta del8 de febrer. Novament, l’adminis-tració es va entossudir a negociar no-més aquells temes que estaven en laseua agenda i va mostrar el seu re-

buig a analitzar i negociar amb elssindicats aquells punts essencials pera conéixer i planificar els aspectesque comprometen el funcionamentcorrecte del sistema educatiu públicvalencià.

Els tabús de la conselleria

En primer lloc, l’administració s’ha ne-gat rotundament a negociar tot allò quees refereix a l’estructura i la dimensióque han de tindre els centres de se-cundària, els perfils, les unitats que te-nen en cada etapa educativa i, el tabúprincipal, les plantilles amb què han d’a-frontar l’atenció educativa que se’lsencomana. L’administració, a més,oculta deliberadament les seues in-tencions respecte a aquestes qües-tions. I això fa témer als sindicats que lamagnitud de les rebaixes en les condi-cions i els drets laborals del professo-rat siga gran. Recordem que els perfils,les unitats i les plantilles dels centres de-terminen la qualitat i la quantitat de l’a-tenció a l’alumnat.

La conselleria no ha volgut tampocnegociar la normativa i el procés deles comissions de servei, la falta detransparència del qual i la forta reta-llada d’enguany han provocat no po-ques deficiències i disfuncions. Tam-poc no vol saber res de renegociar l’o-ferta d’ocupació pública, que enguanyserà mínima i simbòlica, ja que ni tansols arriba al mínim del 30% de la taxade reposició (jubilacions) que permetla normativa. Què passa, doncs, ambel miler de jubilacions que hi ha pre-vistes per a aquest curs? El temor sin-dical és que s’amortitzen i no es con-soliden en el sistema si no s’ofereixenen les oposicions.

La conselleria ha decidit adoptaruna postura de confrontació i prepo-tència amb els treballadors i treba-lladores de l’ensenyament públic.Per això, els sindicats de l’ensenya-ment es veuen obligats a donar unaresposta contundent i a cridar a lamobilització davant les retalladesque s’aproximen.

EN PRIMER PLA LES RETALLADES EN EDUCACIÓ

MARÇ 2011 / 239 3

AllioliLes organitzacions sindicals STEPV-Iv, FE CCOO-PV, CSI·F, ANPE i FETE-UGTPV, que tenen el suport del 70% deprofessorat valencià, han convocatconcentracions unitàries a Alacant,Castelló i València el pròxim 3 demarç, en protesta per les retallades eneducació i pel manteniment dels llocsde treball del professorat.

L’acord és fruit de les assembleesde professorat celebrades al gener,que es posicionaren sobre les fortesretallades en ensenyament de parti-des pressupostàries, unitats en se-cundària, desdoblaments en FP, com-pensatòria i programes d’atenció a la

diversitat, oferta d’ocupació pública i,per tant, de professorat per al presentcurs escolar. La ronda d’assembles co-marcals ha seguit durant el febrer iservirà per a escoltar la veu de les tre-balladores i treballadors, i plantejar uncalendari de mobilitzacions en defen-sa dels llocs de treball per a tot el curs.

Segons l’opinió dels sindicats, lesactuals retallades s’incrementaranel curs 2011-2012, arran de la publi-cació de les noves plantilles de se-cundària i FP, i el previsible incrementde retallades en totes les etapes edu-catives per part de la conselleria d’E-ducació, que afectaran directament elprofessorat interí.

Des de l’inici del curs 2010/11 s’hansucceït les notícies preocupants pera l’ensenyament públic amb retalla-des en diverses partides pressupos-tàries que ascendien quasi a quatremilions d’euros, com ara la pèrduad’unitats, de la compensatòria, delsdesdoblaments en FP, dels progra-mes d’atenció a la diversitat. Tot aixòha suposat un empitjorament de lescondicions de treball i de la qualitatde l’educació, la pèrdua de 1.500llocs de treball i greus retards en ladotació de professorat d’FP a partirdel mes de setembre.

A més, al setembre, la conselleriava anunciar la invalidació unilateraldels acords de plantilles de secun-dària i FP, i la seua substitució peruna ordre publicada el 21 de generque consolidava les retallades d’a-quest curs, i que va rebre el rebuig detotes les organitzacions sindicals.

Cal entendre també com una re-tallada l’oferta d’ocupació públicad’enguany perquè les places que no

s’ofereixen no es consolidaran en elsistema. El sindicat ja va advertirque s’havien d’oferir, com a mínim, lescorresponents a la taxa de reposicióper jubilacions.

A aquestes retallades autonòmi-ques cal afegir les que provenen del’àmbit estatal: les rebaixes de lanòmina; l’eliminació de les classespassives per al nou funcionariat;l’empitjorament de les condicionsd’accés a la jubilació.

Les obligacions de la concertada

D’altra banda, la intenció de cedir sòlpúblic a les patronals per construircentres concertats suposa una novaagressió amb greus conseqüènciesper a l’ensenyament públic. No no-més perquè la conselleria d’Educa-ció se’n desentén i abandona el queha de gestionar, que és l’ensenya-ment públic, sinó per les conse-qüències sobre les plantilles i laqualitat de l’educació en la xarxa pú-blica. Sobre les plantilles, perquè el

que l’administració deixa de gastaramb les retallades en la pública, hoinverteix en concerts educatius ambel pagament delegat del professoratdels nous centres concertats. Sobrela qualitat educativa, perquè la xar-xa pública sosté el 86% de l’alumnatnouvingut –que suposa un incre-ment de més de 15 punts en una dè-cada–, i per l’augment, fins a dupli-car-lo en un dècada, de l’alumnatamb necessitats especials. I els pro-grames d’atenció a la diversitat,claus en la lluita contra el fracàs es-colar, no estan suficientment estesosperquè no arriben a la totalitat de l’a-lumnat que ho necessita.

I per últim, però no menys impor-tant, la concertada no compleix l’o-bligació que emana de les lleis va-lencianes de constituir-se com un ele-ment fonamental per a la promoció del’ús del valencià, atés que només un6% dels centres concertats ofereixenprogrames d’ensenyament en valen-cià.

Els sindicats d’ensenyamentpromouen mobilitzacionscontra les mesures d’EducacióL’administració no vol negociar cap dels temes quemilloren les condicions laborals del professorat

El que Conselleria vol negociar i el que noAntencedents des de l’inici de curs

Comissió de seguiment de l’acord d'interins

Resolucions d'adjudicacions telemàtiquesderivades de l’acord d’interins

Convocatòria d’oposicions i reconsideració de l’oferta

Grup de treball sobre les vacants de secundària

Grup de treball ROF i CIFP

Plantilles IES i FP

Convocatòria comissions de serveis

Instruccions d'inici de curs (totes les etapes)

Decret d’adaptació de llocs de treball.Coordinadors de prevenció

Drets sindicals

Models de jornada escolar

Desenvolupament ISEA

n

n

n

n

n

n

Segurament no hi haurà convocatòria,però potser se’n donen.

n

Ja negociat,a falta d’autorització d’Hisenda

n

n

n

Convocades concentracions unitàries en tot el País Valencià per al 3de març

Els sindicats representatius de l’ensenyament valencià van presentar el 14 de febrer, en roda de premsa celebrada a laseu d’Intersindical Valenciana, el manifest unitari en defensa dels llocs de treball i contra les retallades en educació.En el centre de la foto, Marc Candela, d’STEPV, envoltat pels representants dels altres sindicats convocants.

n Punts en l’agenda de Conselleria n Temes que rebutja tractar

El que es proposa per a FP no és mi-llor, perquè, d’entrada, restringeix elcòmput d’unitats i, per tant, el pro-fessorat necessari per a atendre-les.La defensa del plurilingüisme per alscicles, queda reduït al fet que ja hihaja professorat i puga assumir lestres hores en els cicles formatius enquè el currículum disposa d’hores dellengua o llengües estrangeres, itanca la porta a increments de plan-tilla per a llengües estrangeres.

El cas més flagrant d’atac a l’e-ducació pública es concreta en la re-tallada en els mòduls susceptibles dedesdoblament que passen de ser

373, a quedar reduïts a 236 (137menys), que són els que s’han au-toritzat per al curs 2010/11. Tambédesapareix de la redacció de la novaordre la consolidació dels segonsgrups per als cicles, després d’un pe-ríode de tres cursos acadèmics; enconseqüència, es tanca el criterid’increment de plantilla i de conso-lidació en la plantilla orgànica. Lesreferències a la prevenció de riscoslaborals i a la formació del profes-sorat, desapareixen de l’ordre. Cu-riosa decisió, justament per a qui hade treballar amb productes perillo-sos i maquinària especialitzada.

239 / MARÇ 20114

ACTUALITAT LES RETALLADES EN EDUCACIÓ

AllioliMentres Europa aposta per la forma-ció professional de forma decidida, ila comissària d'Educació de la UE, An-droulla Vassiliou, manifesta que la llui-ta contra l'abandó i el fracàs escolarés incompatible amb les retallades dela despesa educativa, el consellerFont de Mora consuma la seua parti-cular visió de “defensa” de l’FP ambl’Ordre 101/2010, que estableix crite-ris per a la dotació de plantilles. I hofa amb la retallada d’un 58% de les ho-res que, des de l’acord de plantilles del2001, es dedicaven al desdoblamentdels cicles formatius. Així es passa de2.772 a 1.160 hores, sense justificaciói en el mateix moment en què creix lademanda i l’alumnat de cicles. La re-ducció de 1.612 hores, afecta les 22 fa-mílies professionals implantades enels centres valencians. Únicamentse salva la família d’Informàtica i co-municacions, que ha sofrit una re-ducció de ràtio de vint alumnes peraula, i no desdobla.

El detall mostra que dotze famíliesprofessionals, més de la meitat de lesimplantades en el sistema educatiuvalencià han sofrit retallades per da-munt del 60% i, en el cas dels ciclesformatius d’Administració i gestió oComerç i marquèting, s’han quedatsense hores per a desdoblar.

Pel que fa al professorat, i en com-pliment de la nova ordre publicada enel DOCV el 21 de gener, la reducciód’hores es consolida en els trescol·lectius de professorat de secun-dària (PS), professorat especialista(PE), i professorat tècnic (PT), bé queen una proporció diferent: quasi un69% d’hores han retallat entre els PS–en tenien 681, i segons la nova ordrees queden amb 213–; a continuació laretallada afecta el professorat tècnic(PT) amb una reducció del 57% –des-doblaven 1.759 hores i ara es quedenamb 761–; i finalment el professoratespecialista, acabat d’incorporar alscentres, que perd un 44% de les ho-res –de 332, passa a 186.

AllioliLes paraules del conseller d’Educació,Alejandro Font de Mora, el passat 14de febrer, en què afirmava que “Lo queha hecho este Consell por la escuela pú-blica no lo ha hecho nadie en ningunaparte', es concreten normativament enels nous criteris per a la dotació deplantilles i per a la determinació de lescondicions de treball del professoratvalencià, publicats en el DOCV del 21de gener de 2011. La particular ma-nera d’entendre la defensa del siste-ma públic i de les condicions de tre-ball del professorat de la conselleriad’Educació, consolida, i fins i tot in-crementa, les retallades que s’ini-ciaren el juny passat, i que deixarensense treball 1.500 interines i interins.L’adaptació a la LOE per a la secun-dària que s’està perpetrant per part deles autoritats educatives, consistirà enun empitjorament de les condicions detreball i en una menor atenció a la di-versitat en els centres. Menys recur-sos, menys professorat, menys hores,menys diners. L’ordre de plantilles desecundària que substitueix provisio-nalment l’acord de 2001, denunciat perla conselleria, no ha sigut negociatamb els sindicats, segons els res-ponsables de l’STEPV, “de cap de lesmaneres negociarem aquesta novaproposta de plantilles provisionalsamb l’administració, el nostre rebuigés total”.

Educació suprimeix el 58% dels desdoblamentsdels cicles formatiusLa reducció dels desdoblaments d’FP es concreta per als tres cossos de professorat: un 69% per a secundària, un 57% per al tècnic i un 44% per a l’especialista

Hores de desdoblaments en cicles formatiusP. SECUNDÀRIA P. ESPECIALISTA P. TÈCNIC

ACORD 2001 2010/11 % ACORD 2001 2010/11 % ACORD 2001 2010/11 %

VIDRE I CERÀMICA 36 34 -5,6 0 0 0 0

QUÍMICA 51 38 -25,5 0 0 52 44 -15,4

ENERGIA I AIGUA 14 10 -28,6 0 0 7 5 -28,6

TÈXTIL, CONFECCIÓ I PELL 6 4 -33,3 0 0 79 52 -34,2

IMATGE I SO 43 23 -46,5 12 6 -50,0 109 61 -44,0

MARITIMOPESQUERA 16 8 -50,0 0 0 30 21 -30,0

AGRÀRIA 6 3 -50,0 0 0 73 27 -63,0

EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL 86 42 -51,2 0 0 50 6 -88,0

INSTAL·LACIÓ I MANT. 52 18 -65,4 0 0 109 72 -33,9

ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES 26 8 -69,2 19 10 -47,4 0 0

INDUSTRIES ALIMENTÀRIES 29 8 -72,4 0 0 92 28 -69,6

TRANSPORT I MANT. DE VEHICLES 21 5 -76,2 88 88 118 78 -33,9

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA 73 10 -86,3 0 0 180 51 -71,7

SANITAT 73 2 -97,3 105 46 -56,2 211 70 -66,8

FABRICACIÓ MECÀNICA 62 0 -100,0 51 32 -37,3 158 110 -30,4

FUSTA, MOBLE I SURO 9 0 -100,0 19 4 -78,9 80 54 -32,5

S. SOCIOCULT. I A LA COM. 14 0 -100,0 22 0 -100,0 18 4 -77,8

ARTS GRÁFIQUES 17 0 -100,0 16 0 -100,0 107 21 -80,4

HOTELERIA I TURISME 23 0 -100,0 0 0 93 35 -62,4

IMATGE PERSONAL 5 0 -100,0 0 0 123 22 -82,1

COMERÇ I MÀRQUETING 19 0 -100,0 0 0 34 0 -100,0

ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ 0 0 0 0 36 0 -100,0

total hores per tipus professorat 681 213 -68,7 332 186 -44,0 1759 761 -56,7

La nova ordre de plantilles consolidal’empitjorament de les condicions de treball de l’ensenyamentEs consoliden normativament els retalls iniciats en juny de 2010

No es pot atendre adequadament ladiversistat de l’alumnat si es reta-llen els desdoblaments en ESO, i esdisminueix l’opcionalitat de secun-dària i batxillerat. En les assignatu-res de Tecnologia, Ciències de la Na-turalesa i llengua estrangera, es re-dueixen les hores de desdoblament,amb la introducció d’un canvi de no-menclatura (de Tecnologia a Tecno-logies), pot comportar que la Tec-nologia de 4t es quede sense des-doblament. S’incrementen les horescurriculars de batxillerat, però elprofessorat necessari és el mateix,malgrat els increments d’hores.

La retallada i les restriccions quepractica l’administració també estraslladen als àmbits de negociaciósindical, a la negociació amb els le-gítims representants del professoratde les condicions de treball. Així, en la

nova ordre de plantilles, desapareixenles competències de la Mesa Secto-rial, que en l’acord de 2001 figuraven:avaluar els recursos necessaris per al’atenció d’alumnat amb necessitatsespecials; determinar la plantilla es-table; negociar els cursos de forma-ció necessaris. Si en l’anterior acordes preveia un increment de 3.200nous llocs sobre la plantilla real, ara,tot i que s’ha de desenvolupar laLOE, no n’està previst cap increment.La catalogació lingüística previstades del 2001 i que encara no s’ha des-envolupat, desapareix definitivamentde l’articulat. Els compromisos sobrela cobertura de les baixes en setdies, que, d’altra banda, mai no s’hancomplit, passen a millor vida. Pelque fa a les construccions escolars, laconselleria les elimina de l’acordamb els sindicats.

Retallades en ESO i Batxillerat

Retallades en formació professional

MARÇ 2011 / 239 5

ACTUALITAT

1948

1949

1950

1951

1952

1953

1954

1955

1956

1957

1958

1959

1960

1961

35

35 + 3 m

35 + 6 m

35 + 9 m

36

36 + 3 m

36 + 6 m

36 + 9 m

37

37 +3 m

37 + 6 m

37 + 9 m

38

38 + 3 m

38 + 6 m

16 anys

17 anys

18 anys

19 anys

20 anys

21 anys

22 anys

23 anys

24 anys

25 anys

De 1/1/1947a 30/11/1948

De 1/12/1948 a 31/10/1949

De 1/11/1949 a 30/9/1950

De 1/10/1950 a 31/8/1951

De 1/12/1951 a 31/7/1952

De 1/8/1952 a 30/6/1953

De 1/7/1953 a 30/4/1954

De 1/5/1954 a 28/2/1955

De 1/3/1955 a 31/12/1955

De 1/1/1956 a 31/101956

De 1/11/1956 a 31/8/1957

De 1/9/1957 a 30/6/1958

De 1/7/1958 a 30/4/1959

De 1/5/1959 a 29/2/1960

A partir de l’1/3/1960

65 ANYS RETARDEDAT DE JUBILACIÓ

Carrera laboral completa

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

2024

2025

2026

2027

2028

65 + 1m

65 + 2m

65 + 3m

65 + 4m

65 + 5m

65 + 6m

65 + 8m

65 + 10m

66a

66 + 2m

66 + 4m

66 + 6m

66 + 8m

66 + 10m

67

NAIXEMENT

PERÍODE TRANSITORI JUBILACIÓ ALS 65 ANYSAnys de cotització necessaris

PERÍODE DE CÒMPUTde la base reguladora

El període transitori cap a la jubilació als 67 anysNOU RÈGIM DE JUBILACIÓ I PENSIONS DE LA SS

Un acord “social”contra la majoria de la societat

Responsables del ministeri hanafirmat que treballen amb la res-ta del govern perquè siga possiblemantindre la jubilació LOE fins a2013, data en què comencen a tin-dre efecte les modificacions sobreles condicions de jubilació i pen-sions de l'acord econòmic i social.De fet, el ministre Gabilondo ha de-

manat la col·laboració sindical pera plantejar-ho davant el ministeride Treball. Cal recordar que la ju-bilació LOE és una reclamaciócompartida per tots els sindicats ique STEs-i en demana la pròrrogaindefinida, com a jubilació pròpiad'una professió que la té recone-guda des de 1990.

Veurem què passa quan l'es-mentat acord es trasllade al règimde classes passives, propi delsfuncionaris docents. I caldrà veuretambé si la docència no universi-tària es considera com a sector es-pecífic quan es regulen les excep-cions a les condicions de jubilaciógenerals.

AllioliEl passat 2 de febrer, el govern espa-nyol, els sindicats UGT i CCOO i les pa-tronals CEOE i CEPYME van signarl'Acord Social i Econòmic, amb unasubstancial retallada en les pensionspúbliques. Intersindical, de què formapart STEPV, considera que la reduccióno està justificada ni que el sistema pú-blic de pensions estiga en perill.

El que s'amaga darrere de la re-forma és la voluntat manifestada depotenciar els plans de pensions pri-vats. Per fer viable aquesta política hande fer creure que les pensions públi-ques són inviables i que estan en pe-

rill. A més, cal que l'estat reduïsca lesseues inversions en aquesta matèriai que les pensions siguen baixes per aser complementades amb els plansprivats. El futur de les pensions, però,respon a factors que no tenen a veu-re amb l'envelliment de la població, sinó amb la població activa, el nivell sa-larial, la distribució de la renda, la qua-litat de l'ocupació, la productivitat, l'ex-tensió de l'economia submergida, lataxa d'activitat i ocupació de les do-nes...

Intersindical rebutja la claudicaciódels dos sindicats signants davant delgovern espanyol i la patronal.

Jubilació obligatòria

Jubilació als 65 anys amb100% de la pensió

Període de càlcul

Cotització mínima per acobrar 100% de pensió

Cotització mínima per a p.contributiva (50%)

Jubilació parcial

Jubilació especial als 64anys

Prolongació voluntària dela carreraIncrement de pensions enels percentatges

65 anys

35 anys de cotització

Darrers 15 anys

35 anys de cotització

15 anys de cotització

61 anys

64 anys, i contractaciód’un/a substitut/a

2% anual

67 anys

38½ anys de cotització

Darrers 25 anys

37 anys de cotització

15 anys de cotització

61 anys i cotització íntegra rellevista/rellevat

Desapareix

> 25 anys cotitzats: 2%<25 i >37 cotitzats: 2,75%Cotització completa als 65o 67: 4% anual

60 anys, amb cotitzatció abans 1967, amb reducció del 8% per any d’antelació61 anys, en l’atur més de 2 anys, amb reducció del 7,5% per any d’antelació

n Jubilació voluntària63 anys, mínim de 33 cotitzats i 7,5% dereducció per any d’antelació.nDones que han deixat de cotitzarper cura de fills o filles Podran afegir nou mesos per cadaun (fins a 3) i un màxim de dos anys.S’amplien a tres els anys cotitzatsper cura de fill/an Professions penosesS’elaborarà un decret amb

possibles reduccions de l’edat dejubilació en casos de penositat,insalubritat, sinistralitat...n Integració de règims especialsS’integraran en el règim general les persones per compte alié delREASS (agrari) i personesempleades de llar.n Temps com a personal becari Podran afegir un màxim de 2 anysper a calcular els 38 anys i mig.

Novetats

Nou règim de jubilacions i pensions(Segons l’acord de 02/02/2011)

ABANS DE L’ACORD DESPRES DE L’ACORD

JUBILACIÓ ANTICIPADA

El contingut de l’acord i la funció públicaCom queda la jubilació anticipada LOE?L'acord consta de tres apartats. La

primera tracta sobre pensions, po-lítiques actives d'ocupació i políticaindustrial, energètica i d'innovació.La segona comprén els assumptesrelacionats amb la Funció Pública. I la tercera, els criteris per a la re-forma de la negociació col·lectiva. Pelque respecta a la Funció Pública, l’a-cord diu literalment: “El Gobierno y

las organizaciones sindicales adquie-ren el compromiso de abrir un proce-so de diálogo en la Mesa de DiálogoSocial de la Función Pública que abor-dará los siguientes aspectos: 1. Régi-men de Clases Pasivas. 2. Desarrollodel Estatuto del Empleado Público. 3.Evaluación de los acuerdos en su díaalcanzados en el ámbito de la FunciónPública.”

GR

ÀFIC

: AM

ADEU

SAN

Z

ACTUALITAT

239 / MARÇ 20116

AllioliAmb poc més de mitja hora n’hi va ha-ver prou perquè la nova majoria im-posada en el si del Consell Escolar dela Comunitat Valenciana (CECV), eli-minara la principal de les seus com-petències en la primera sessió ordi-nària celebrada el 14 de febrer. Amb

36 vots a favor, 16 en contra i cap abs-tenció es va consumar el trasllat de lescompetències del ple a la comissiópermanent, en tot el que es refereix al’emissió d’informes i dictàmens so-bre normativa educativa. Paradoxal-ment, ni una sola de les “noves” veusincorporades al CECV s’han deixat

sentir en un tema cabdal com aquest.Ni el representants de les direccionsde centres, de la inspecció educativa,del personal de formació del profes-sorat, de l’Acadèmia Valenciana de laLlengua, del defensor del discapaci-tat, de la unitat d’educació per a la sa-lut, o d’integració d’alumnat estranger,

així com representants de l’empre-sariat, van explicar per què votaven afavor de buidar de contingut, des de laprimera sessió, el que serà el funcio-nament del CECV d’ara en avant.

La convocatòria del ple, a més amés, es va fer sense que el reglamentde funcionament estiga aprovat i sen-se que siga coneguda la seua redacciódefinitiva, ni pels membres de la co-missió permanent, ni pels membres delple. La sessió de treball sobre l’es-mentat reglament es va iniciar i clou-re el dia 11 de febrer quan es va pas-sar a la presentació, defensa i votacióen bloc de més de cent esmenes pre-sentades per diverses organitzacions

a un text del qual es desconeix l’auto-ria. El procés seguit en aquella comissiópermanent va vulnerar els drets méselementals de participació, raó per laqual els consellers i els conselleres re-presentants del professorat, l’alumnat,els pares i les mares i el personal d'ad-ministració i serveis que es van veureafectats per la manera de procedir delpresident, Francisco Baila Herrera, esvan veure obligats a presentar i llegiren el ple un manifest en què s’afirmaque la comunitat educativa no es vol re-signar que es pose fi definitivament ala seua participació en el disseny de laprogramació general de l’ensenya-ment a la Comunitat Valenciana.”

El ple del Consell escolar trasllada a la comissió permanent les seuescompetènciesEl primer plenari del cevc se celebra sense reglament

Esperpent/esperpèntic

Q uan estava assistint a la primera reunióde la permanent del Consell Escolar dela “Comunitat Valenciana”, el passat 11

de febrer, em venien constantment al cap lesparaules “esperpent/esperpèntic, definides peldiccionari de l’IEC, com a “disbarat, despropòsit,absurd, ridícul, grotesc”. Però aquests mots sónnomés una petita mostra del que aquell dia vamviure i patir alguns consellers i conselleres ambanys d’experiència en òrgans de participació.Ara sé que el rerefons de tot el que estava pas-sant no era més que l’escenificació d’un pro-cediment que pretenia furtar el debat senseprendre en consideració les aportacions delsque allí representàvem la comunitat educativa,el professorat, les famílies, l’alumnat... ElCECV és l’òrgan superior consultiu i de parti-

cipació social en la programació general de l’en-senyament no universitari del País Valencià, noés una direcció general on el director generalmarca el pas, i la seua definició ja ho diu: ésun òrgan de participació social i la seua veritablefunció és escoltar la veu de la comunitat edu-cativa, no una única veu. El CECV no té cap po-der de decisió, però en té molt si així ho vol-gueren els nostres governants, i hauria de serun element clau per a governar l’educació delnostre país. Allí estem tots, des de la plurali-tat, i des de les nostres divergències, però tam-bé les nostres convergències. Tanmateix, desde fa quatre anys i, especialment, des que arri-bà l’actual president, el Sr. Baila, l’única veu quees vol escoltar és la de l’administració amb totsel palmeros ben manats i, supose que també,

“ben pagats”, perquè desactiven qualsevol veudiscordant de forma grotesca, esperpèntica, quefa mal a la intel·ligència. Si per ells fóra, el Con-sell Escolar Valencià no existiria perquè nocreuen en la democràcia participativa. De fet,ja no existeix, ara hi ha un consell escolar feta la seua mida, on el president marca la pau-ta, toca el xiulet, irromp amb veu airada i “elsseus”, la majoria, ni repliquen, es mostren sordsi muts a qualsevol observació, plantejament ireflexió diferent, parlen poc, la majoria res, nofóra cosa que se n’isqueren del guió. La seuaúnica funció és votar les directrius ja alliçona-des prèviament. Nosaltres no ens resignarem,treballarem amb totes les nostres forces per-què al Consell Escolar Valencià torne l’esperitamb què va nàixer.

DES DEL SUD VALENCIÀ

TUDI TORRÓ

El Sr. President marca lapauta, toca el pito, irrompamb veu airada i “elsseus”, la majoria, nirepliquen

Allioli El govern espanyol anuncià al desem-bre un conjunt de noves mesures fis-cals i laborals entre les quals hi havial’anunci de la desaparició de les clas-ses passives i, per tant, de MUFACE. Toti que la mesura anunciada no serà d’a-plicació per al funcionariat actual, que

seguirà tenint adscripció a la mutua-litat i seguirà usant les seues presta-cions; de moment, la nova proposta delgovern espanyol s’aplicarà al nou pro-fessorat funcionari que s’integrarà di-rectament en el règim general de la Se-guretat Social. El sindicat considera in-acceptable que aquesta mesura s’haja

pres d’esquena al col·lectiu de treba-lladores i treballadors del sector públicperquè modifica greument les seuescondicions laborals.

Algunes de les conseqüències de lamesura que el sindicat valora molt ne-gativament afecten, per exemple, lesreduccions de jornada que des del pri-

mer dia repercutiran en la cotització idesprés sobre les prestacions de ju-bilació, incapacitat temporal, perma-nent…, que actualment no repercutienfins al cap d'un any. També en el còm-put dels 15 o 25 últims anys –quan espublique la nova normativa de jubila-ció– per a calcular la prestació, i queactualment es realitzen en funció del’haver regulador, independentment dela base de cotització. O en el cas de lesprestacions d'incapacitat permanentque s'aplicaran les fórmules pròpies

del règim general de la Seguretat So-cial, d’inferior quantia i indemnitzacionsen alguns casos.

El sindicat ha declarat que aques-ta mesura no és bona per a retallar eldèficit públic, pel que fa a l'assistèn-cia sanitària, ja que el sistema nacio-nal de salut rep una aportació de1.041 € per persona i any, mentres queMUFACE rep 688,80 € persona/any. En-tre l'assistència sanitària i la despesafarmacèutica, la mútua de funcionariaten rep un 30% menys.

AllioliDurant el mes de gener, la conselle-ria d’Educació va presentar el docu-ment per a la planificació escolar delproper curs. En aquest document,cada any s'arrepleguen els canvis enel nombre d'unitats escolars (percreació, supressió o habilitació), enprogrames lingüístics, i denominació,creació o cessament d'activitats delcentre. Els criteris són els mateixos delcurs passat ja que no recull cap pro-posta de millora.

STEPV ha exigit que s’aplique unareducció de la ràtio per a les unitatsd'infantil –que arriben a permetreràtios reals de 26 alumnes, fet quecontravé a la normativa– i d’educació

especial i una adequació dels centresincomplets (CRA), de manera que espuguen atendre adequadament les ca-racterístiques de l'alumnat d'aques-tes etapes i centres. També ha instatla conselleria perquè cree els IESnecessaris per a passar definitivamenttot l'alumnat de primer cicle de l'ESOque encara roman als centres de pri-mària, díhuit anys després de la pro-mulgació de la LOGSE.

En aquestes propostes no s'incloula creació o supressió de grups desecundària, batxillerat, formacióprofessional o formació de personesadultes, que no tenen una normati-va específica publicada i depenen del'evolució anual de la matrícula. En

aquest cas, no hi ha la possibilitat depresentar al·legacions per part delsconsells escolars municipals ni delscentres, fet que ha permés retalla-

des d’unitats i de professorat aquestcurs. A més, la conselleria nomésproposa l'oferta dels centres pú-blics, mentre que es desconeix l'o-

ferta educativa dels concertats. STEPV ha posat en marxa una

campanya informativa en centres,per fomentar les al·legacions de lesjuntes de personal docent i dels con-sells escolars.

En el quadre adjunt relacionemles unitats habilitades, creades i su-primides. La proposta de la Conse-lleria segueix la tendència dels últimsanys. En infantil és on més unitats escreen o s'habiliten: 128 (12+116). Aprimària l'increment entre creadesi habilitades és de 126 (93+33).

STEPV exigeix que es modifiquen elscriteris sobre l'arranjament escolarLes ràtios que s’apliquen en les unitats d’infantil incompleixen la llei

Ped. terapèutica Comun. i Llenguatge

Habil.* Creat/Suprim. Habil.* Creat/Suprim Habil.* Creat/Suprim Habil.* Creat/Suprim Habil.* Creat/Suprim

ALACANT 39 8/-12 5 55/-32 0 0/-26 3 7/0 1 0/0

CASTELLÓ 12 4/0 3 14/-5 0 0/0 0 1/0 13 0/0

VALÈNCIA 65 24/-12 25 84/-23 12 0/-5 5 7/0 14 0/0

TOTAL PV 116 36/-24 33 153/-60 12 0/-31 8 15/0 28 0/0

ED. INFANTIL ED. PRIMÀRIA ESO ED. ESPECIAL

*Habil.: places habilitades només per a un curs escolar.

Quadre resum de l’arranjament proposat per l’administració

La desaparició de MUFACE comportaràla pèrdua de drets adquirits

ACTUALITAT

AllioliEn la mesa de negociació ministerialdel passat 4 de febrer, s’ultimà l’es-borrany per a la regulació d’especiali-tats en infantil i primària. STES ha va-lorat positivament el resultat de lanegociació que hi ha hagut fins ara,però adverteix que ara comença la ne-gociació entre ministeri i comunitatsautònomes, raó per la qual cal adop-tar una posició de cautela.

La regulació de les especialitatsdel cos de mestres —qui les pot exer-cir i com s’adquireixen— era necessà-ria des que, amb la publicació de l’RD1364/2010, de 29 d’octubre, pel qual esregula el concurs de trasllats, es va de-

rogar l’RD 895/1989, pel qual es reco-neixien noves habilitacions.

La conseqüència de la dita deroga-ció és que l’adquisició de noves espe-cialitats per funcionaris i funcionàriesde carrera del cos de mestres nomésseguirà pel procediment establit en elTítol V sobre adquisició de noves espe-cialitats del reglament aprovat mit-jançant el Reial Decret 276/2007, finsque es publique el Reial Decret d’Es-pecialitats del Cos de Mestres, en fasede negociació.

L’esborrany del ministeri

Pel que fa a l’esborrany acordat entreel ministeri i els sindicats, preveu les

mateixes especialitats que les actualsi que només les puguen exercir els es-pecialistes corresponents, llevat d’al-gunes excepcions:

a) Les i els mestres especialistes enMúsica, Educació física, Llengua es-trangera, Pedagogia terapèutica i Au-dició i llenguatge, podrien, si és el cas,impartir les àrees pròpies de l’espe-cialitat d’Educació primària.b) Les i els mestres de les especiali-tats d’infantil o de primària que en lamateixa aula tinguen alumnat d’amb-dues etapes, tindran competènciaper a impartir ambdues especialitats.El fet d’atribuir competència per a im-partir una especialitat que no es pos-seeix es trasllada a continuació a lapossibilitat que tindran aquests mes-tres d’adquirir la dita especialitat perla via de l’acreditació de l’experiència(tres cursos, en principi). A més, lesespecialitats també es podran seguiradquirint mitjançant l’oposició, perl’apte obtingut en les proves convo-cades amb questa finalitat i per titu-lació, que haurà de ser de grau o equi-valent. Desapareixen els cursos d’es-pecialització, de fet ja no són vàlidsdes que es publicà el nou decret que

regula el concurs de trasllats, l’oc-tubre del 2010.

El projecte preveu també altresdisposicions addicionals i transitòriesper les quals es declaren vàlides to-tes les habilitacions produïdes ambanterioritat a la publicació de l’es-mentat decret del concurs de tras-llats. També es donarà un termini pera efectuar la tramitació d’aquelles queestiguen pendents de demanar, aixícom per a poder concloure cursosd’especialització iniciats abans de lapublicació de l’esmentat decret.

Fora de l’abast del projecte quedala qüestió que unes comunitats hancontinuat habilitant d’ofici en primà-ria tot el cos docent, mentres que al-tres no ho fan des de fa anys. Els sin-dicats, però, vam demanar que aquestassumpte el tractaren el ministeri i lesadministracions autonòmiques, jaque origina greuges comparatius en-tre professorat del mateix cos. En tor-narem a parlar quan les administra-cions educatives hi hagen dit la seua.

MARÇ 2011 / 239 7

Les noves especialitats s’adquiriran pelprocediment establit en el nou reglamentEs tanca provisionalment la negociació amb el ministeri d’Educació sobre elprojecte de decret d’especialitats en infantil i primària

D’una banda, ja s’han negociat unapart dels temes, com ara el concurs de trasllats.N’hi ha d’altres que fa mesos que estan en fasede negociació, com ara el nou decret queregularà les especialitats d’infantil i primària,l’oferta pública d’ocupació… D’altra banda, elministeri anuncia que caldrà negociar eldesenvolupament de la llei d’economiasostenible pel que fa a la formació professional. Respecte a l’anomenat Estatut de la funció

pública docent, s’han mostrat molt cauts: noencetaran cap negociació mentres no s’aclariscael tema de la jubilació i estarà condicionada perles possibilitats econòmiques i els terminisd’aplicació. El ministeri diu que el contingutrellevant d’un estatut docent ha de recollir elsistema d’accés, la carrera docent i la jubilació.De dos dels temes, ja n’hem parlat. I de lacarrera docent, tenim els antecedents de 2007.Caldrà esperar una nova proposta ministerial.Molt nova ha de ser perquè pague la pena.

Allioli

Oferta d’ocupació pública de 2011Els pressupostos de l’Estat per a 2011limiten al 30% de la taxa de reposiciód’efectius, com a màxim, l’oferta d’o-cupació pública per a educació. Això nolleva que algunes comunitats autòno-mes en tinguen fixada una altra de mésbaixa, com ara el 10%. De la reunió del passat 25 de gener,entre ministeri i comunitats, convocadapel ministeri per a parlar-ne, no en vaeixir cap acord.

En la reunió del 18 de febrer la ma-joria s’han posat d’acord per a fer ofer-tes reduïdes. Altres, però, no en faran.I un tercer grup, dubta per no con-centrar la presència de tot el profes-sorat de l’estat.

Què ha defés la confederació STES-idavant el ministeri?

La confederació STES-i s’ha pronun-ciat reiteradament per assenyalar queles retallades es tradueixen en dismi-nució del professorat interí en actiu,disminució del nombre de grups d’a-lumnat, augment de les ràtios, des-aparició de desdoblaments en les au-les i reducció dels programes d’edu-cació compensatòria.

Ara, damunt, l’oferta pública d’o-cupació es presenta fortament limitadapels pressupostos de l’Estat, a la quals’afig la decisió d’algunes comunitatsautònomes d’incrementar la reduccióencara més, per davall d’aquesta li-mitació, que ja és del 30% de la taxa dereposició d’efectius.

Amb aquestes restriccions en l’o-ferta pública d’ocupació ni tan sols espodran cobrir els llocs de treball quedeixen lliures les jubilacions, de ma-nera que les diferents administra-

cions tindran les mans lliures per acontinuar amb la seua política de re-tallades en el servei educatiu.

Davant d’aquesta situació, STEsha exigit al conjunt d’administracionseducatives:n El manteniment de tots els llocs detreball. Com que no ha baixat l’alum-nat, no té justificació que s’envie pro-fessorat interí a l’atur.n El manteniment de la qualitat as-solida fins ara pel que fa a l’atencióa l’alumnat: no a l’augment de ràtios,no a la desaparició de desdobla-ments de grups, no a la disminuciódels programes d’educació com-pensatòria, no a la desatenció de lessubstitucions.n L’oferta d’ocupació ha de cobrir to-tes les jubilacions i les places que ja es-tan funcionant de manera permanentamb professorat interí.n Que no hi haja ofertes mínimes osimbòliques que només serveixen pera remoure l’ordre de prelació de lesllistes d’interins, sense resoldre res acanvi.n Que es comunique a les personesopositores la convocatòria d’oposi-cions amb la deguda antelació, per res-pecte al treball de preparació queexigeix i a la presa de decisions per-sonals que comporta.

Actual sistema transitorid'accés a la docència

Pel que fa al sistema transitori queacaba enguany, just quan no es po-drà aprofitar per la baixa oferta d'o-cupació, només STES i CCOO vamplantejar al ministeri, en la mesadel passat 4 de febrer, que calia quees prorrogara durant uns quantsanys per a aprofitar-lo en una mi-llor conjuntura.

En el transcurs del debat, es vaarribar a una certa coincidència so-bre la conveniència de prorrogarl’actual sistema fins que se’n po-gués aplicar un de nou. Però, peral ministeri (i va afegir que tambéper a les comunitats) això tindriasentit si arribàrem a un acord so-bre el nou model d'accés. Si no s'hiarribara, no tindrien cap interés aprorrogar el sistema transitori ac-tual. Per tant, el ministeri vinculauna cosa i l'altra.

Nou sistema d'accés a la docència

Quan el ministeri parla d'arribar aun nou sistema d'accés, afirmaque pensa en un canvi profundrespecte al model actual, tot i que,per això, “no oblida el problemadels interins” (sic). No en desvelares més. De moment, no n’hi ha capesborrany.

El ministeri d’Educació anuncia un important procés negociadorEn la recta final de la legislatura, el ministeri d’Educació vol obrir la negociació de temesimportants per a tot el professorat: accés, jubilacions, estatut docent…

En les retallades,algunes comunitats van més enllà de la taxa dereposició del 30%

El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo MINISTERI D’EDUCACIÓ

Les habilitacionsproduïdes ambanterioritat al decretseràn vàlides

INGRESSOS (A)Taula de retribucions brutes

SOU BASE C.DESTINACIÓ C.ESPECÍFIC T.MENSUAL Mestres 958,98 473,35 589,49 2021,82Mestres ESO 958,98 582,92 590,80 2132,70

Professorat tècnic 958,98 582,92 590,80 2132,70

P. de Secundària 1109,05 582,92 593,17 2285,14i EE. Especialitzats (Idiomes i Artístics)

Catedràtic/a 1109,05 698,20 645,30 2452,55

Inspecció Grup B 958,98 698,20 E047 1328,79 2985,97E044 1073,22 2730,40

Inspecció Grup A 1109,05 698,20 E047 1328,79 3136,04E044 1073,22 2880,47

NOMBRE IMPORT IMPORT ACUMULATSEXENI 1 102,61 102,61SEXENI 2 108,68 211,29SEXENI 3 124,32 335,61SEXENI 4 135,32 470,93SEXENI 5 78,65 549,58

SEXENNIS (comuns a tots els cossos)

GRUP A1 42,65GRUP A2 34,77GRUP B 26,31GRUP C1 26,84GRUP C2 17,90GRUP E 13,47

TRIENNIS

CAP DEPARTAMENT 67,73CAP DIVISIÓ FP 67,73DIRECCIÓ CEFIRE/SPE 444,77ESPECIALISTA SPE/ASSESSORIA 339,13DIRECCIÓ CENTRE RESIDÈNCIA 339,13COORDINACIÓ ESPECIALITAT 67,73ADMINISTRACIÓ FP CENTRE TIPUS A 285,00ASSESSORIA CEFIRE 339,13ASSESSORIA TÈCNICA VALENCIÀ 339,13COORDINACIÓ CENTRE RESIDÈNCIA 67,73

SECUNDÀRIA, ENS. RÈGIM ESPECIAL I SECCIONSA B C

DIRECCIÓ 746,88 657,05 604,17VICEDIRECCIÓ 485,49 427,08 392,72SECRETARIA 485,49 427,08 392,72CAP ESTUDIS 485,49 427,08 392,72VICESECRET. 298,77 262,83 241,68

E. INFANTIL, PRIMÀRIA I EDUCACIÓ ESPECIALA B C D E

DIRECCIÓ 629,97 579,64 446,82 356,20 156,86SECRETARIA 409,48 376,77 290,44 231,53CAP ESTUDIS 409,48 376,77 290,44 231,53

COMPLEMENTS ESPECÍFICS D’ÒRGANS UNIPERSONALS *

COMPLEMENTS ESPECÍFICS DE LLOCS SINGULARS

ELS DIES DE COBRAMENT

REVISA’T LA NÒMINA 2011

G F M A M J J A S O N D

27 24 28 27 26 23 27 29 27 27 28 22

COM COMPROVEM EL NOSTRE SOU1. Calculem el salari brut mensual (A), que és la sumadels conceptes: sou base, complement de destinació,complement específic, triennis, sexennis i, si cal, elscomplements de llocs singulars i càrrecsunipersonals.

2. Calculem les retencions:• El descompte (C) de l’IRPF el trobarem comparantel salari brut anual i la situació familiar en elsprogrames de retencions de l’Agència Tributària.

• Descomptem la part (D) corresponent a MUFACE iDrets Passius (al juny i desembre el descompte ésel doble) o a la Seguretat Social.

3. El salari líquid a percebre es compon de = A - C - D4. Si hi haguera endarreriments (B) o compensacionsen els descomptes (E), caldria afegir aquestesquantitats al brut mensual i a les retencions,respectivament, i quedaria: salari líquid a percebre =A + B - C - E - D

5. Calculem el brut anual, que és la suma del salaribrut mensual multiplicat per 12, més les 2 paguesextres.

6. Calculem la paga extra, que és la suma de lesquantitats de la taula següent (cal multiplicar pelnombre de triennis que es posseeixen, més elComplement de destinació, més el Complementespecífic. A les pagues extres no es computen elssexennis.

SOU BASE TRIENNISGRUP A1 684,36 26,31GRUP A2 699,38 26,35

El personal interí que no ocupa vacant (i per tant no cobral’estiu) cobrarà al final de cada substitució una liquidació dela part proporcional de les pagues extres (1/6 per mes desou) i del mes de vacances (l’equivalent a 2,5 dies per mestreballat).

7. Comprovem les quantitats del pla de pensions, quehan de ser 8,97 euros, unes quantitats en ingressos i en deduccions idèntiques perquè van íntegrament alfons de pensions i no a la nòmina.

INTERSINDICALVALENCIANA

La quantitat que s’ha de descomptar de l’I.R.P.F. depèn del salari brut i la situació familiar en els programes de retencions de l’Agència Tributària.

RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

I.R.P.F. (C)

GRUP MUFACE (1,69%)PASSIUS (3,86%)GRUP A1 46,80 106,89GRUP A2 36,83 84,13

DESCOMPTES

GRUP BASE MENSUALMÍNIMA MÀXIMA

1 1.045,20 3230,102 867,00 3230,103 754,20 3230,104-11 748,50 3230,10

QUOTA DRETS PASSIUS I MUFACE (D)

MARÇ 2011 / 239 9

El retard obligatori de l'edat de jubilacióS'acaba de publicar un informe als EUA que ésespecialment rellevant per a Espanya (...)analitza l'experiència que suposa per alsistema de pensions públiques als EUA lamesura aprovada pel Congrés de retardarl'edat de jubilació en aquell país de 65 a 67anys. (...) El document mostra com lapolarització de les rendes ha afectatnegativament els ingressos al sistema depensions. Ja que als EUA (tal com passa entots els països en què les pensions públiqueses financen a base de les cotitzacions basadesen el treball) els ingressos a la SeguretatSocial deriven de les rendes del treball, enstrobem que com menors siguen les rendes deltreball com a percentatge de la renda total,menors són els ingressos a la SeguretatSocial. I a menors salaris i menor porció delsalari que cotitza, menors són els ingressos ala Seguretat Social. El problema per a laSeguretat Social és, doncs, que, tret que lagran majoria dels salaris pugen, els ingressosa la Seguretat Social no pugen. No n'hi ha prouamb el fet que el grup minoritari de salarisalts puge, ja que una part considerable delssalaris alts queden exclosos de cotitzar a laSeguretat Social (una situació semblant passaa Espanya on un dels banquers més ricsd'Espanya, el Sr. Emilio Botín, paga a laSeguretat Social un percentatge del seu salarimolt més baix que el d'un mer empleat del seubanc).Vicenç Navarrohttp://www.attac.es/el-retraso-obligatorio-de-la-edad-de-jubilacion/

La privatització de l’escolaA Espanya seguim un camí imparable deprivatització educativa. Molts ajuntaments esdediquen a cedir terreny municipal (públic) pera la construcció de centres privats, endeterminats llocs estem arribant a la paradoxade tancar escoles públiques mentre a la vorerade davant es financen escoles privadesconcertades. En definitiva, augmentem ladespesa en escoles privades alhora quereduïm la inversió en l'escola pública. Per noparlar dels negocis que l’envolten: llibres detext, activitats extraescolars, menjadors… Elpastís es fa cada vegada més gran, quanl’opció més sensata seria plantejar el caràctersubsidiari dels concerts educatius, és a dir,finançats quan no hi haja places públiques i únicament fins que el sector públic estigainstal·lat.Sembla mentida que a hores d'ara calga

sortir a defensar l'educació pública. Defensar-la avui és sortir a favor dels espais comuns, dela veritable equitat educativa i d'una selecciódels professionals d'acord amb els seusmèrits. És parlar d'una educació per a tots, ino excloent (elitista) com és la privadaconcertada. També ho és de la pluralitatideològica, que no de la impossible i gensrecomanable "suposada neutralitat", darrerede la qual s’acostuma a amagar elmanteniment de les injustícies i la manipulaciómés abjecta.Domingo Benito Lucashttp://dominbenito.wordpress.com/

RETALLS DE PREMSAPEPE HERRERO

EL PARDALET

Per als tirans de tot el món,que es pensen que tenensotmesos els seus pobles, en especial a molts païsosàrabs, i es pensen que podenresistir-se a perdre el poder.

Per al moviment sindical, enespecial el del professorat,que ha estat capdavanter enles lluites dels països delnord d'Àfrica, per promoure idesencadenar els canvissocials.

OLI ALL

Pensades

L’ educació ambiental no és, no hauria deser, només una tasca escolar sinó quetambé hauria de formar part de l’edu-

cació continuada i la formació permanent que totsels professionals i tots els ciutadans, pel simplefet de ser-ho, hauríem de tindre. Perquè la si-tuació ambiental actual exigeix de tothom una ma-nera d’actuar que ajude a conservar i mantindresa el nostre planeta Terra i tots els ecosistemesque el formen. I aquesta manera d’actuar re-quereix no només una sensibilitat sinó també sa-ber quin és l’estat de la qüestió, quina és la pro-blemàtica mediambiental que vivim en el momentpresent per a actuar-hi en conseqüència. Peròen aquest camp, com en tants altres, la societaten general i els responsables polítics en parti-cular, adjudiquen únicament a l’escola –tot i que

amb poc d’entusiasme– la tasca de formar pera una ciutadania responsable quant a la cons-ciència mediambiental. Tanmateix, el fet que tà-citament s’adjudique a l’escola aquesta funció,no porta aparellats els mitjans i les ajudes de tottipus que hi calen. No obstant això, moltes escolessón capdavanteres pel que fa a l’educació am-biental i mantenen projectes i activitats cons-cienciadores, afavoreixen actituds de respecte almedi ambient i viuen el dia a dia d’acord amb prin-cipis de sostenibilitat ambiental.

Tanmateix els resultats de les experiènciesseran més positius com més es difonguen i commés s’entrellacen amb altres experiènciessemblants. Per això, és important crear xar-xes. Sabem que en diverses comunitats autò-nomes existeix aquest tipus de coordinació i

d’intercanvis escolars. Unes depenen de les co-rresponents institucions administratives, altresde projectes universitaris i altres són promo-gudes per grups ambientalistes i/o de renovaciópedagògica. Hi ha la “xarxa d’escoles verdes”i la “xarxa d’escoles per la sostenibilitat” im-pulsades per la Generalitat de Catalunya, i laRed de escuelas climáticas (Kyotoeduca) i laRed de escuelas ecológicas i moltes altres ambels mateixos objectius, escampades per geo-grafies diverses.

Al País Valencià, caldria l’establiment d’unaxarxa que coordinara les diferents aportacions,realitzara propostes de funcionament escolar, fa-cilitara els intercanvis i alhora oferira materialsi assessorament per a l’educació ambiental. Talvegada un xarxa d’escoles verdes?

Per unesescoles verdes

L'habitaciódels papàs

H i ha persones compromeses amb laigualtat que recelen del llenguatge no se-xista. A mi també m’indigna que l’idio-

ma oculte accions socials, culturals o econò-miques que circulen en sentit oposat a la igual-tat. M’exasperen les impostures intel·lectuals opolítiques de tot tipus. º

Fent-se fotos amb minories, omplint-se laboca de democràcia o llibertat o arrogant-se larepresentació de la classe treballadora, hi ha go-vernants que superen les més altes quotes decinisme. Però sembla que l’aspecte més into-lerable del sexisme en el llenguatge no és quela seua correcció s’use amb finalitats enganyo-ses sinó simplement que existisca com a tal. Hau-ríem de fer-nos mirar tanta reticència.

Hi ha persones crítiques amb aquesta qües-tió que solen abaixar la guàrdia amb altres es-forços lingüístics, per exemple amb el llenguatge

“econòmicament correcte”. Em sorprén la fa-cilitat amb què arrelen entre molta gent pro-gressista termes com externalització, contrac-tes fixos discontinus o avaluació del compliment,eufemismes que emmascaren la precarietat la-boral i serveixen perquè els mecanismes de con-trol del treball s’interioritzen sense provocar unmínim debat. Potser està ací el problema, queel llenguatge no sexista no està suficientment le-gitimat com una norma, perquè sovint es pre-senta com un mer instrument de correcció.

L’educació és decisiva per a canviar de pers-pectiva. Abans em preocupava això de forçar elllenguatge, però fa temps que comprove que elsmeus alumnes, xiques i xics de 18 anys, s’ex-pressen amb total naturalitat usant girs i ex-pressions no sexistes. Fins i tot la meua filla dehuit anys juga amb amigues i amics imaginarisemprant aquests termes sense el més mínim es-forç. En les aules s’aprenen nous marcs nor-matius d’expressió que la gent jove usa amb ab-soluta normalitat, sense traumes ni queixes.

Recorde que un dia contestava al meu fill detres anys, que m’estava buscant per casa. “Es-tic en l’habitació dels papàs”, li vaig dir. Però des-prés d’un curt silenci, ell hi va insistir: “¿Enl’habitació dels papàs i les mamàs?”. Simplementpretenia fer-me visible i va usar el llenguatge. Lanorma hauria d’estar a l’altura d’evidències comaquesta.

PA I ROSES

MARIA LOZANO ESTIVALIS

En les aules s’aprenen nousmarcs normatius d’expressióque la gent jove usa ambabsoluta normalitat

A LA PORTA DE L’AULA

CARME MIQUEL

INGRESSOS (A)Taula de retribucions brutes

SOU BASE C.DESTINACIÓ C.ESPECÍFIC T.MENSUAL Mestres 958,98 473,35 589,49 2021,82Mestres ESO 958,98 582,92 590,80 2132,70

Professorat tècnic 958,98 582,92 590,80 2132,70

P. de Secundària 1109,05 582,92 593,17 2285,14i EE. Especialitzats (Idiomes i Artístics)

Catedràtic/a 1109,05 698,20 645,30 2452,55

Inspecció Grup B 958,98 698,20 E047 1328,79 2985,97E044 1073,22 2730,40

Inspecció Grup A 1109,05 698,20 E047 1328,79 3136,04E044 1073,22 2880,47

NOMBRE IMPORT IMPORT ACUMULATSEXENI 1 102,61 102,61SEXENI 2 108,68 211,29SEXENI 3 124,32 335,61SEXENI 4 135,32 470,93SEXENI 5 78,65 549,58

SEXENNIS (comuns a tots els cossos)

GRUP A1 42,65GRUP A2 34,77GRUP B 26,31GRUP C1 26,84GRUP C2 17,90GRUP E 13,47

TRIENNIS

CAP DEPARTAMENT 67,73CAP DIVISIÓ FP 67,73DIRECCIÓ CEFIRE/SPE 444,77ESPECIALISTA SPE/ASSESSORIA 339,13DIRECCIÓ CENTRE RESIDÈNCIA 339,13COORDINACIÓ ESPECIALITAT 67,73ADMINISTRACIÓ FP CENTRE TIPUS A 285,00ASSESSORIA CEFIRE 339,13ASSESSORIA TÈCNICA VALENCIÀ 339,13COORDINACIÓ CENTRE RESIDÈNCIA 67,73

SECUNDÀRIA, ENS. RÈGIM ESPECIAL I SECCIONSA B C

DIRECCIÓ 746,88 657,05 604,17VICEDIRECCIÓ 485,49 427,08 392,72SECRETARIA 485,49 427,08 392,72CAP ESTUDIS 485,49 427,08 392,72VICESECRET. 298,77 262,83 241,68

E. INFANTIL, PRIMÀRIA I EDUCACIÓ ESPECIALA B C D E

DIRECCIÓ 629,97 579,64 446,82 356,20 156,86SECRETARIA 409,48 376,77 290,44 231,53CAP ESTUDIS 409,48 376,77 290,44 231,53

COMPLEMENTS ESPECÍFICS D’ÒRGANS UNIPERSONALS *

COMPLEMENTS ESPECÍFICS DE LLOCS SINGULARS

ELS DIES DE COBRAMENT

REVISA’T LA NÒMINA 2011

G F M A M J J A S O N D

27 24 28 27 26 23 27 29 27 27 28 22

COM COMPROVEM EL NOSTRE SOU1. Calculem el salari brut mensual (A), que és la sumadels conceptes: sou base, complement de destinació,complement específic, triennis, sexennis i, si cal, elscomplements de llocs singulars i càrrecsunipersonals.

2. Calculem les retencions:• El descompte (C) de l’IRPF el trobarem comparantel salari brut anual i la situació familiar en elsprogrames de retencions de l’Agència Tributària.

• Descomptem la part (D) corresponent a MUFACE iDrets Passius (al juny i desembre el descompte ésel doble) o a la Seguretat Social.

3. El salari líquid a percebre es compon de = A - C - D4. Si hi haguera endarreriments (B) o compensacionsen els descomptes (E), caldria afegir aquestesquantitats al brut mensual i a les retencions,respectivament, i quedaria: salari líquid a percebre =A + B - C - E - D

5. Calculem el brut anual, que és la suma del salaribrut mensual multiplicat per 12, més les 2 paguesextres.

6. Calculem la paga extra, que és la suma de lesquantitats de la taula següent (cal multiplicar pelnombre de triennis que es posseeixen, més elComplement de destinació, més el Complementespecífic. A les pagues extres no es computen elssexennis.

SOU BASE TRIENNISGRUP A1 684,36 26,31GRUP A2 699,38 26,35

El personal interí que no ocupa vacant (i per tant no cobral’estiu) cobrarà al final de cada substitució una liquidació dela part proporcional de les pagues extres (1/6 per mes desou) i del mes de vacances (l’equivalent a 2,5 dies per mestreballat).

7. Comprovem les quantitats del pla de pensions, quehan de ser 8,97 euros, unes quantitats en ingressos i en deduccions idèntiques perquè van íntegrament alfons de pensions i no a la nòmina.

INTERSINDICALVALENCIANA

La quantitat que s’ha de descomptar de l’I.R.P.F. depèn del salari brut i la situació familiar en els programes de retencions de l’Agència Tributària.

RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

I.R.P.F. (C)

GRUP MUFACE (1,69%)PASSIUS (3,86%)GRUP A1 46,80 106,89GRUP A2 36,83 84,13

DESCOMPTES

GRUP BASE MENSUALMÍNIMA MÀXIMA

1 1.045,20 3230,102 867,00 3230,103 754,20 3230,104-11 748,50 3230,10

QUOTA DRETS PASSIUS I MUFACE (D)

Diferències salarials pública/ concertadaEducació infantil i primària 699,92 €Mestres de 1r cicle de l’ESO 0,68 €Llicenciats/des 1r cicle de l’ESO 533,12 €2n cicle ESO i cicles formatius 534,52 €Batxillerat 699,93 €

ENSENYAMENT PRIVAT

LES RETRIBUCIONS DEL PROFESSORAT DE LA CONCERTADA

239 / MARÇ 201110

AllioliSegons ha explicat el cap de Nòmi-nes de conselleria d’Educació lasuma del sou més el complementd’homologació per al 2011 exce-deix el còmput anual de l’import queperceben els professor/es de l’en-senyament públic com a salari,complement específic i comple-

ment de destí, per la qual cosa, s’had’aplicar un concepte negatiu d’ajust.

Encara que el nostre salari men-sual és inferior al del funcionariat dela pública, les dues pagues extres dela concertada segueixen sent méselevades que les dels nostres ho-mòlegs, perquè els docents de la pú-blica cobren menys en les pagues

extraordinàries que en les ordinà-ries. Per tant, els tècnics de l’àreade finançament de Nòmines s’hanvist obligats a equiparar aquesta dis-funció i retallar les quantitats que esdetallen en la graella que hi hamés avall. D’aquesta manera, lanostra nòmina no supera la d’un fun-cionari públic.

La conselleria ajusta a la baixa el sou del professorat delscentres concertats

SALARI BASE CRV TOTAL RETALLADES

GENER 2011 JUNY 2010 TOTAL

MESTRES ed. inf./prim. 1.570,09 414,64 1.984,73 37,09 70,98 108,07

MESTRES 1r i 2n 1.570,09 524,21 2.094,30 38,40 75,42 113,82

LLICENCIAT/DA 1r i 2n ESO 1.706,95 517,52 2.224,47 60,67 102,52 163,19

LLICENCIAT/DA 3r i 4t ESO, FP 1.843,78 380,69 2.224,47 60,67 102,52 163,19

LLICENCIAT/DA batxillerat 1.921,01 303,46 2.224,47 60,67 102,52 163,19

AllioliLa secretària autonòmica, ConchaGómez, va comunicar el 20 d’octu-bre en la reunió de la mesa sindical,a petició de les organitzacions sin-dicals del sector, que l’administra-ció tenia la intenció de pagar un per-centatge del deute del professoratde centres concertats de l’any 2008abans de la finalització de l’any2010. Textualment, va dir:“Es pagaràtot o un percentatge no inferior al80%, o una cosa per l’estil”. Aques-ta comunicació fou feta verbalment,sense cap document escrit que ga-rantira mínimament el complimentdel que va manifestar. Recordemque aquest deute és conseqüènciade la mancança pressupostàriadels mòduls de l’any 2008 per al’ensenyament concertat. No n’hi vahaver prou per a arribar al 100%d’homologació amb l’ensenyamentpúblic. Podeu consultar la diferèn-cia i el deute salarial entre nosaltresi els companys de la pública en elquadre adjunt. El 29 de desembre de2010 la conselleria abonà una partd’aquest deute, tal com havia pre-dit ella mateixa. Ha sigut pagat enuna nòmina a banda de l’habitual ide la paga extra de Nadal. El pro-fessorat d’educació infantil, primà-ria i batxillerat ha cobrat aproxi-madament un 77% del total. Quèpassa amb el 23% restant? Quan esfarà efectiu? No tenim cap garantiade pagament ni cap data de com-promís, ni tan sols verbal, per part

de l’administració. Altres deutesque manté contrets l’administracióamb el personal dels centres con-certats són l’abonament de la pagad’antiguitat del personal docent,que segueix congelada des del2008, a més de l’abonament delcomplement autonòmic del perso-nal d’administració i serveis, talcom ja vam dir en l’Allioli del des-embre del 2010.

També denunciem que la nego-ciació de les plantilles de formacióprofessional i dels centres especí-fics d’educació especial segueixparalitzada. També estan sense re-col·locar els docents dels centres encrisi. STEPV-Iv continuarà denun-ciant l’incopliment dels acords perpart de l’administració valenciana ila falta de respecte amb què trac-ta els docents i la resta del perso-nal dels centres.

AllioliAmb l’acord sobre el sistema de pro-visió de llocs de treball en règim d’in-terinitat, que signaren el novembrepassat STEPV i la resta de sindicatspresents en la mesa sectorial d’Edu-cació, es manté la via de recol·locaciódel professorat de l’ensenyament con-certat que forma les borses dels ano-menats centres en crisi. Una via queva aparéixer en l’anterior acord de per-sonal interí del 1993 i que, si bé va obrirexpectatives de recol·locació, en rea-litat ha servit per a ben poc. En con-

cret, i segons l’article 4 de la Resolu-ció de 26 de novembre de 2010, de laconselleria d’Educació, el personaldocent d’unitats concertades que handeixat d’estar-hi, i que figuren en laborsa corresponent constituïda per laconselleria d’Educació, podran acce-dir a l’oferta per al personal interí, peròa continuació del professorat interí deles borses de la pública.

Per al professorat dels “centres encrisi” es mantenen, doncs, les duesopcions que ja tenien: entrar en la bor-sa de centres en crisi de la conselleria

d’Educació o acceptar una indemnitza-ció incentivada per la pèrdua del lloc detreball. La recol·locació del professorat

afectat pel tancament de centres privatsconcertats, és una de les preocupacionsdel sindicat, que exigeix que la patronalassumisca les seues responsabilitats, al-hora que valora que es repetisca l’acordamb l’administració, un “mal menor”,segons fonts sindicals, perquè ambaquest acord el professorat afectat can-via la indemnització incentivada per l’en-trada en una borsa de personal interíque,no garanteix, però, ni tan sols el treball.

Els centres en crisi, un malenquistat

En l’any 1986 amb l’adaptació delscentres a la LODE, els centres han deremodelar els espais físics i es pro-dueix la primera “crisi” en els centresconcertats. Es tanquen centres perquèsón exclosos del règim de concerts envirtut de resolucions administrati-ves, això són “centres en crisi”. El pro-fessorat accedeix a la borsa de cen-tres en crisi de la conselleria, que dóna

opció al professorat de triar plaça encentres concertats, seguint el modeld’adjudicació de la pública.

En 1996 sorgeix la segona “crisi” enaplicar de la LOGSE. Amb les novesplantilles que s’acorden en el docu-ment sobre la implantació de la re-forma educativa en els centres con-certats de la Comunitat Valenciana, hiha centres que no poden assumir-lesi tanquen. La modalitat de recol·locacióempitjora i la patronal és la que escullel professorat sense cap baremació.

En l’any 2000, cobertes ja lesplantilles en EPO, la patronal endu-reix les condicions de contractació.Així, la borsa queda pràcticament in-activa, reduïda a una mera formali-tat, mentre la patronal dificulta lacontractació del professorat, per-què no hi ha voluntat ni capacitat derecol·locació; és l’aplicació pura i dura de la llibertat de contractaciódel món laboral.

La recol·locació del professorat de centres en crisi es manté en el nou acord de personal interíLa patronal es desentén del professorat de les borses de treball

Educació continuaincomplint els acordssobre el deute del 2008La secretària autonòmica havia anunciat al’octubre que tenia la intenció de pagar en 2010

S’ha cobrat un 77%,però queda pendent un23% del que estavacompromés

També continuen sense recol·locar els docents de centresen crisi

Es mantenen duesopcions: la borsa oacceptar unaindemnització

Amb l’assistència de 41 organitza-cions d’Amèrica, Àfrica i Europa es vacelebrar l’Assemblea d’Educació delFòrum Social Mundial. Entre els as-pectes centrals aprovats en l’As-semblea destaca la defensa del:n Dret a l’educació com a dret humàfonamental i interrelacionat amb elsaltres drets econòmics, socials, polí-tics, culturals i ambientals.nEducació pública i laica, sota la res-ponsabilitat de l’estat, finançada entots els nivells.n Educació amb la inclusió de totesles diversitats ètniques, de gènere,generacionals, territorials, d’orien-

tació sexual, discapacitats...n Una pedagogia basada en els sa-bers locals, l’educació popular i ciu-tadana i la recuperació de la història.n Estratègies en contra de la priva-tització i mercantilització de l’educa-ció.n Enfortiment del moviment socialque lluita per l’educació com a dret.n Contra la impertinència de l’edu-cació colonialista, especialment enels països africans, que desconeixels sabers i les històries locals.n Producció de coneixement aplica-ble, significatiu i que responga alscontextos locals com ara migració,

desplaçament, guerra, i tota formade discriminació, que inclou, així ma-teix, el dret a educar-se en la pròpiallengua.nContra el deteriorament de les con-dicions laborals de les i els treballa-dors de l’educació i de les condicionsd’ensenyament.n Situacions lligades a la pertinència(llengua pròpia, currículum), l’accés(instal·lacions inadequades), qualitat(educació centrada en les potenciali-tats humanes i en harmonia amb lanatura).n Intercanvi d’experiències pedagò-giques i de mobilització social.n Intercanvi de sabers en el camp del’educació en tots els nivells tant pro-fessionals com de l’educació formal

i informal.n Incorporació de la perspectiva degènere, del desenvolupament i mediambient, de la promoció del diàlegper a un món possible, del progra-mari lliure ...n Enfortiment del moviment sindi-cal, de les organitzacions de pares i mares, estudiantil ...n Intercanvi de lluites que relacionenels assumptes territorials i locals,com ara la migració amb els temesdel dret, l’accés i la qualitat de l’edu-cació.nEnfortiment de les experiències desde l’educació superior universitària,amb vista a satisfer el dret a l’educa-ció i a la contribució a la solució deproblemes.

a càrrec de Manuel AdlertREFLEXOS

L’exposició es podrà visitar de dilluns a divendresde 9.30 a 14 h i de 16.30 a 18.30 h fins al 15 d’abril.

MARÇ 2011 / 239 11

AVÍS:El pla de formació 2011 peral professorat de l’Escola Sindi-cal Melchor Botella ha sigut re-visat deprés de la publicació, el21 de gener, de l’Ordre 99/2010per la qual es regulen les moda-litats, la convocatòria, el reco-neixement, la certificació, el re-gistre i la valoració de les activi-tats de formació permanent delprofessorat. S’estableix un perí-ode transitori, fins a l’1 de generde 2014. L’escola d’FMB ha adap-tat el seu pla al que, de moment,preveu la nova regulació i està al’espera de les resolucions i lesinstruccions que han d’aclarir i desenvolupar la normativa.

TIPUS MODALITAT TÍTOL DUR LLOC

JORN n I Jornada de Formació de les Persones Adultes 10 A determinar

JORN n ISEA 10 VALÈNCIA

JORN n Accés a la funció docent 10 CS, A, i V

CURS n La maleta de la ciència 30 VALÈNCIA

CURS n Coaching i lideratge per als docents 30 XÀTIVA

CURS n La programació segons la LOE: teoria i pràctica 100 ALACANT

CURS n Les competències bàsiques a la programació d'aula 30 Aula Virtual

CURS n Introducció a la web 2.0 i les xarxes socials 30 València

CURS n Generació de pàgina web d’un centre educatiu: nivell bàsic 30 Aula Virtual

CURS n Desenvolupament personal mitjançant la mediació escolar 30 Aula Virtual

CURS n Creació de materials interactius amb Flash 100 Aula Virtual

CURS n Fotografia digital per a docents 100 Aula Virtual

Els cursos en cursiva estan previstos en l’Afcap. En cas de no estar seleccionats per a l'AFCAP passarien a formar part de l'oferta del 2 semestre.

n Presencial n En línia

Intersindical i Escola sumenesforços pelvalenciàAllioliEscola Valenciana i la Intersindical Va-lenciana, reunides el passat desem-bre, van acordar sumar esforços pergenerar un moviment ampli de suportal valencià. De moment, s’ha posat enmarxa una comissió oberta a altresagents per dissenyar una gran cam-panya “sense precedents” a favordel seu ús social i de la promoció del’ensenyament plurilingüe en valen-cià a partir del 2011. Al mateix temps,s’ha animat els partits polítics a “for-malitzar un pacte per allunyar lallengua de la confrontació”, tal com vaproposar Escola Valenciana fa unsquants dies.

Intersindical i Escola són dos delsagents més representatius de l’àm-bit de l’ensenyament valencià i reu-neixen milers de persones en defen-sa de la qualitat i del valencià en l’es-cola. A la reunió van assistir VicentMoreno i Àngel Martí, president i ge-rent d’Escola, respectivament, i VicentMaurí, Adel Francés i Rafa Reig, perpart del secretariat de la lntersindi-cal Valenciana.

Ambdues organitzacions han apos-tat per oferir un discurs unitari: l’en-senyament en valencià com a einamés eficaç per a assolir el bilingüis-me i caminar cap al plurilingüisme. Enaquest sentit, han animat la resta dela comunitat educativa perquè sesume al debat, atés que “cal continuartreballant per a actualitzar conceptes,per a respondre als reptes de l’en-senyament el segle XXI”.

“Suprimir centres ales zones rurals ésla mort delsnostres pobles”,segons La Unió

AllioliLa Unió de Llauradors i Ramaders esva reunir el 22 de desembre amb laIntersindical Valenciana per a con-cretar línies de treball comunes aambdues organitzacions representa-tives en els seus àmbits. La Unió mos-tra la seua preocupació pel desenvo-lupament del món rural en aspectestan importants com l’educació, lasanitat i les infraestructures; per laqual cosa ha coincidit amb la Inter-sindical en què cal trobar les solucionsadients i abordar les mesures opor-tunes per a reforçar-los en el medi ru-ral. En aquest sentit, l’educació con-tinua sent una de les assignaturespendents en l’àmbit rural i es tractad’una qüestió fonamental per al man-teniment i la consolidació del territo-ri rural. Així mateix, davant la possi-bilitat que la Generalitat suprimiscacentres educatius a les zones ru-rals, tant La Unió com la Intersindicalconsideren que cal fer un front comúper a garantir que no es tanquen lesescoles rurals.

ESCOLA SINDICAL MELCHOR BOTELLA

DIMARTS DE LA INTERSINDICAL

A casa nostraEl Fòrum Social Mundial analitza l’educació pública no formalAllioliEn el Fòrum Social Mundial (FSM)que s’ha celebrat a Dakar durant elmes de febrer s’han realitzat nom-broses activitats autogestionadessobre temes educatius. Entre aques-tes destaquen les organitzades pelFòrum Mundial per l’Educació i lesorganitzacions que formen part delseu consell internacional, entre lesquals hi ha la Confederació d’STES,de què forma part STEPV.

El fet que haja tingut lloc a Àfricaha atorgat especial rellevància a lesactivitats de valoraració i d’inter-canvi d’experiències entorn de l’e-ducació no formal. En aquests debatses constata que les xiquetes i els xi-quets o les dones camperoles i tras-humants necessiten aquests tipusd’educació per a poder recuperar lesseues llengües i cultures pròpies. Aaquest debat estan contribuint es-

pecialment les experiències dels po-bles indígenes americans. D’altrabanda, i respecte a qüestions orga-

nitzatives, cal destacar l’elecció d’Al-bert Sansano, membre d’STEPV irepresentant de la Confederació d’S-

TES, com a coordinador de la secre-taria executiva del Consell Interna-cional del Fòrum Mundial d’Educació.

Conclusions de l’assemblea d’educació del FSM

Representants de les organitzacions presents en l’Assemblea d’Educació. Al centre, Albert Sansano.

239 / MARÇ 201112 Polítiques educatives

Durant el curs 2009-10, el debatsobre l’educació es va acréixernotablement. L’informe del’OCDE, Panorama del’Educació 2009, referit a l’Estat

espanyol, publicat poc després de començarel curs, va precipitar tota sort d’opinions i vaservir, com de costum, per a esperonar,especialment des del camp polític, lacontrovèrsia i la utilització partidistad’aquesta qüestió. En aquest cas, a més, elbinomi educació-crisi econòmica s’ha usatfins a la sacietat per a legitimar unesopcions i les contràries.

Ni tan sols la iniciativa del governconsistent a plantejar un “pacte social ipolític per l’educació”, amb evidentsconcessions al pensament educatiu mésretrògrad, ha servit per a canalitzar elspostulats més conservadors cap a posicionsmés matisades. En aquest context, i sorgitdel brou de cultiu dels problemes deconvivència escolar, Esperanza Aguirre,presidenta de la Comunitat de Madrid, esdespenja amb un projecte de llei elsobjectius de la qual són la volta a ladisciplina en les aules i la recuperació del’autoritat del professorat enfront del’alumnat, com a sortida a les deficiènciesque afecten l’educació. Al costat d’aquestainiciativa, de seguida apareix lacorresponent versió sindical i els seusimitadors, com els governants de laComunitat Valenciana i de la ComunitatAutònoma de la Regió de Múrcia i,darrerament, la Xunta de Galícia.

Aquest tipus de propostes, encara querealitzades com a diagnòstic interessat i simplificador de la situació, es refereixen aproblemes reals que es donen en l’àmbitescolar i, per tant, encaixen amb el quepuga pensar un sector de la societat i tambéuna part del professorat. Però no res es diude les “altres” responsabilitats: Què hi ha deles polítiques educatives seguides per lesdiferents administracions? Quins valorss’aprenen a través dels potents mitjansd’informació i comunicació? En quinescondicions es donen les relacions familiars?Quina formació rep el professorat per aadaptar els seus ensenyaments als tempsactuals?

Històricament, hui com ahir, la dretarecorre a “l’autoritat “ i a la “disciplina” pera tallar d’arrel problemes socials. Tallard’arrel, que no resoldre. Legislar sobre“l’autoritat” és barat, s’avé perfectamentamb les retallades en polítiques socials, ireforça la privatització que predica eldiscurs neoliberal, perquè cal no oblidarque, quan es parla d’autoritat, la qüestió secentra en l’ensenyament públic, i s’ignoraque els problemes de la privada concertadasón els mateixos o majors, però no surtenals mitjans perquè les patronalss’encarreguen de silenciar-los.

No obstant això, l’educació és assumptecomplex, de res no val la simplificació.Investir el professorat d’autoritat “pública”serveix per a reprimir amb major duresaactituds agressives que de cap manera espoden consentir. En aquest sentit, pot serque tinguen un efecte dissuasori entre elsagressors. Però no aportarà res per amillorar les condicions que envolten elprocés d’ensenyament-aprenentatge. Peraixò, és imprescindible comptar amb les

mesures que ajuden a preveure elsconflictes, a millorar la convivència: menysalumnes per aula, recursos i professionalsadequats en els centres educatius per aassessorar els docents, les famílies i elmateix alumnat en matèria de convivènciaescolar.

La naturalesa del treball docentrequereix l’anomenada “autoritat dereferència”, bàsicament la mateixa que lasocietat concedeix a altres professionals dela medicina, la ciència, l’activitatintel·lectual o l’artística. L’autoritat calguanyar-se-la en les aules, però no nomésallí. Amb més i millors mitjans, amb unamillor formació, s’abordaria en millorscondicions la complexitat de la docència.Amb una major consideració social delprofessorat, amb un reconeixement de laimportància de la seua funció social,milloraria la seua autoritat, la que comptade debò en la relació diària amb l’alumnat iamb les seues famílies.

Des de 2006, la fiscalia està reconeixentcom a delictes les agressions al professorat,aplicant-se des de llavors a l’agressor oagressora l’article 550 del Codi Penal quereconeix que agredir a un funcionari docentes considera “atemptat a funcionari públic”.Per tant, creiem que reconéixer elprofessorat com a autoritat públicamitjançant llei no afig res de nou a la seuasituació actual, ja que tota agressió contraun funcionari públic es considera ja com undelicte i està tipificat com a tal en el CodiPenal, amb penes de presó d’un a tres anys,segons estableix l’article 551. Per això, nosón necessàries noves normativesrepressives, que més aviat tendeixen aocultar els problemes de l’educació i aconvertir-los en una mera qüestió policial od’ordre públic.

Hui, cada alumne i cada alumna amb quèens podem trobar representa la mateixapluralitat i diversitat que existeix en lasocietat. ¿És possible, en aquest context,imposar l’ordre a la força amb autoritatlegal sols? A més de l’aplicació i elconeixement de les normes de convivènciaque la comunitat escolar ha establitdemocràticament, hui resultenimprescindibles el diàleg, el coneixement del’entorn familiar, les mesures de suport id’orientació.

El mateix Observatori Estatal de laConvivència Escolar ha facilitat les claus pera un adequat tractament d’aquesta qüestió:es tracta d’enfortir l’autoritat moral i dereferència del professorat com a objectiuprioritari de les polítiques educatives.“L’anàlisi de corelacions entre els diferentsindicadors de qualitat de la convivènciaavaluats a través de l’equip directiu i delprofessorat del mateix centre du a destacar,com a síntesi especialment rellevant,l’indicador que avalua la qualitat de lainfluència del professorat en l’alumnat, laseua autoritat moral i de referència.

La rellevància d’aquest resultataugmenta pel fet que no s’hi troba, de nou,com l’indicador definit a partir delprofessorat que més corelaciona amb elconjunt dels indicadors de qualitat de laconvivència avaluats a través de l’alumnat.En aquest indicador s’inclouen quatreformes d’exercir l’autoritat, distintes delpoder coercitiu basat en la por al castic,

que van des del poder de premiarl’aprenentatge i el bon comportament(ajudant a obtindre objectius que interessen)i la percepció del professorat com algú queestà disponible per a buscar solucionsjustes, fins a la forma més complexad’exercir l’autoritat, que en cert sentitintegra les anteriors: el poder de referència,la influència de la qual pot durar tota la vidai estendre’s molt més enllà de la matèriaensenyada, que permet ensenyar i educar almateix temps, condició que coincideix ambla forma destacada per un major nombre defamílies com la clau per a millorarl’autoritat del professorat des dels centres:“exercir l’autoritat i transmetre confiança almateix temps”.

De tot això es dedueix la necessitat depromoure les condicions que permeten alprofessorat exercir aquesta autoritat dereferència. Així, doncs, si lesadministracions educatives volen reconéixerla dignitat de la nostra professió i reforçar lanostra autoritat, haurien de preocupar-sede dotar els centres de tots els recursosmaterials i de professionals especialitzatsnecessaris per a plantar cara a l’altíssimfracàs escolar o a l’abandó primerenc,perquè només així podrem prestar unaatenció singularitzada a l’alumnat. Aquestaés la millor manera d’enfortir la dignitat il’autoritat del professorat.

Per això, davant la tramitaciód’avantprojectes de llei d’autoritat delprofessorat, la nostra organització sindicalha plantejat convertir aquestes lleis en unconjunt de mesures de suport al professoraten l’exercici de les seues funcions, com ara:

n Es desenvoluparan programesd’aprenentatge d’administració i controldels sentiments ja que en l’adolescènciaaugmenta la probabilitat de conductesinadaptades perquè no s’ha aprés a plantarcara als conflictes interns que comportaamb la formació de la identitat. n La conselleria competent en matèriad’educació crearà els serveisd’assessorament al professorat per a oferir-li una ajuda integral en tots els aspectesrelacionats amb els possibles conflictes enl’exercici de les seues funcions docents. n En tots els centres docents nouniversitaris s’establirà el servei deprevenció de riscos laborals amb la finalitatde promoure una adequada salut i seguretaten el treball del professorat. n La conselleria competent en matèriad’educació promourà mesures de suport alprofessorat per a garantir la jubilacióparcial prevista en l’Estatut Bàsic del’Empleat Públic i la reducció horària lectivaper als majors de 55 anys. n La conselleria competent en matèriad’educació dotarà els centres docents nouniversitaris del personal educatiuespecialitzat per a una correcta aplicaciódels plans de convivència. n En la formació del professorat, s’oferiràun pla específic de formació en estratègies i tècniques de gestió de la convivència i del’aula per a tot el professorat. n Es constituirà una comissióinterdepartamental de les conselleriescompetents en educació, immigració isanitat que elaborarà un pla integrald’atenció al professorat dels centres ambalumnat amb riscos d’exclusió social iproblemàtiques greus de convivència.

Per altra banda, l’estudi internacional del’OCDE sobre Docència i Aprenentatge(TALIS), que recull, per primera vegada, lesopinions del professorat de secundària de23 països sobre les condicions del seu propitreball, ofereix dades eloqüents. Els docentsespanyols, preguntats sobre en quènecessiten més formació, responen, un18%, que en el control de la disciplina, peròsón molts més els que reclamen mésformació en noves tecnologies, 26% i,sobretot, per atenció a necessitats especialsd’aprenentatge, fins al 35%.

A més, com a docents no ignorarem queel paper que se li assigna a l’alumnat en elseu propi aprenentatge influeix, i molt, enles actituds que manté enfront delprofessorat. És més, les percepcions sobreel clima de l’aula varien molt segons que elprofessorat opte per requerir dels alumnesla mera recepció i reproducció del seudiscurs o si requereix la seua participació, laseua implicació personal i col·lectiva.

Tampoc es pot obviar el punt de vista delspares que en un recent informe reconeixenque els joves no respecten l’autoritat perquèa casa no se’ls ha ensenyat a fer-ho iadmeten que ells mateixos qüestionen, avoltes, la prevalença del testimoniatge de lesprofessores i professors sobre tots elsaltres. Les famílies són agents directamentimplicats en el procés educatiu i ésnecessari que assumisquen la seuaresponsabilitat. En aquest sentit, calcomptar també amb la seua participació i laseua col·laboració activa en la marxaquotidiana dels centres escolars.

Per a STEPV-Iv, cal allunyar-se tant delsvenedors d’alarmisme com de lessimplificacions interessades. Les propostesprocedents de les administracions hand’estar avalades per un coneixement el mésampli possible del que ocorre en els centreseducatius. Llavors apareixerà una realitatcomplexa, plena de matisos, que requereixaplicar polítiques sostingudes a llargtermini, amb el necessari suport econòmic.

Davant el debat sobrel’autoritat del professorat

N’hi hauria prou amb unamajor consideració socialdel professorat per amillorar la seua autoritat

MARÇ 2011 / 239 13

P er favor, deixeu-los anar! Sobretotdeixeu-les anar-hi!. Sóc mestra dellarga trajectòria en l’escola, hi

treballe des de fa més de 30 anys. Durantaquests anys han passat per les meuesmans tot tipus d’alumnes, amb tota classede dificultats i també de capacitats, totamena de criatures. Totes elles m’haninspirat tendresa i m’he sentit afortunadaperquè en relació de confiança i estima, henotat que creix ien i jo amb ells i elles.

Fonamentalment els menys privilegiatssocialment, han vingut amb força carènciesque he tractat que no feren amainar, sinócréixer, el sentit i el desig d’aprendre i lameua atenció convertida en temps ,dedicació i preocupació sempre m’ha

regalat el seu agraïment, més enllà de lesparaules que m’han pogut arribar. Peròtambé he estat atenta a aquelles criatures (heu de saber que fonamentalment hansigut xiques) que de bon grat acollienl’oportunitat d’aprendre d’una maneraexquisida. Amb el seu saber escoltar, seguirles indicacions, estar atentes i posar el seuesforç a aprendre, han anat aconseguint unexquisit resultat i han sigut una ajudainestimable, en el créixer de tots i totes iaixò sempre en relació amb el sentitcooperatiu i solidari que tot bon saberincorpora.

Les mil lors alumnes, i ho dic en femeníperquè són bàsicament xiquetes, aporten unplus d’ajuda, equilibri, interés, benestar i

saviesa d’inestimable valor que jo reconec i tracte de fer visible perquè sense elles, laclasse no tiraria avant. Són per a la mestrael descans de la complicitat en la llargamarxa d’aprendre i ensenyar.

He estat atenta perquè el fruit d’aquestesforç es mantingués en equilibri ambmaneres d’estar en harmonia amb elsaltres i amb si mateix, sense incorporarnivells d’autoexigència desmesurada queels fera patir i no gaudir de la seua etapacom a estudiants en tots els àmbits.

No hi ha millor premi que elreconeixement diari o extraordinari delscompanys i companyes i de la mestra per lafaena ben feta. No hi ha millor premi que elsentit de satisfacció pròpia davant ladificultat superada. No hi ha major energiaque aquella que s’incorpora davant elreconeixement dels teus més propers. I aixòaquestes criatures ho fan tan fàcil que noens cal sinó recordar que necessitemaquestes pràctiques de reconeixement per a reforçar la nostra confiança i sentir-nosen la vida.

Però donar-los un premi al marge de larelació que ha fet possible aquestapresència excel·lent, és, si més no, una

selecció que els col·loca en un altre ordresimbòlic: el camí de l’individualisme, del’autocomplaença, de sentir-se deutors odeutores del poder que els premia iselecciona no se sap ben bé per a què.

Després ens sorprén que molts alumnesbrillants, ja homes i dones, manifestenconductes insolidàries amb la restad’homes i de dones. Ens pot sorprendre quealumnes brillants reneguen de la seuaexcel·lència perquè s’enlluernaren idescuidaren aspectes vitals en el seu procésde creixement.

Després ens pot confondre que en la vidaja professional, visquen d’esquena a lessensibilitats del món que fan món i sostenenla vida.

Ens pot colpir que ens trobem alumnesque amb bons resultats d’aprenentatgevisquen en solitud i aïllament elconeixement, i s’allunyen del plaer quesignifica aprendre i viure en relació.

Premiar els mi llors des del poder és unaselecció interessada, utilitzant les criaturesque estan creixent per a perpetuar laclassificació i el domini, tots dos ben llunyde l’educació com a possibilitat decreixement humà i solidari.

Això no obstant, es tracta d’unapràctica comuna als EUA, Xile i

Mèxic. I pel que fa a l’Estat espanyol, el julioldel 2010, el Tribunal Superior de Justíciad’Andalusia va anul·lar el Pla de Qualitat dela Conselleria d’Educació andalusa pel quales recompensava amb 7.000 euros elprofessorat que suspenguera menysalumnes.

El rendiment de l’alumnat no potdependre dels incentius econòmics delprofessorat, sinó d’un codi deontològicprofessional estricte plasmat enl’organització dels centres educatius i lesnormes del seu funcionament i que compteamb el suport de l’administració.

STES considera que els resultatsacadèmics de l’alumnat, tan lligats, encara,als seus antecedents socioculturals

familiars, han d’anar acostant-se a lesseues pròpies capacitats i han fetintervindre per a això una millor formaciódel professorat, mitjans suficients i unaorganització escolar capaç de canviar lacultura escolar allà on siga més necessari.

Ens sembla que amb propostes comaquesta, estem perdent el nord . ¿És queclassificarem les escoles segons les seuescaracterístiques –centre rural, urbà,perifèric, barris residencials, amb alumnatautòcton, amb el 70% d’emigrants ...– perdeterminar les escales d’aquests incentiussalarials? ¿Definirem què són "resultats"perquè el professorat que aconsegueix queels seus alumnes de tercer d’ESOaprenguen, per fi, a llegir i a escriure ambcorrecció, encara que no puguen assolir elnivell curricular propi de tercer, pugaaccedir a aquests incentius ? ¿O aquestprofessorat, encara que haja fet el que haviade fer, no accedirà a aquests incentiusperquè el seu alumnat no arriba a estar enel nivell que li correspon?

Aquesta proposta posa sota sospita elprofessorat. Ens estan dient que, perquèl’alumnat puga arribar a obtindre elsmillors resultats possibles, cal comprar

abans la voluntat del professorat perquè, sino, aquest no farà toant com puga perensenyar el seu alumnat. És inacceptable.

No només seria una mesura injusta, noserviria per a remoure els obstacles queimpedeixen que els resultats siguen millors.L’alumnat amb millors qualificacions, el quenecessita un menor esforç per part del seuprofessorat, premiaria aquest amb millorssalaris. L’alumnat amb resultats més roïns,el que presenta més dificultats per al seuprofessorat, castigaria aquest amb pitjorssalaris. Amb això, ¿volem animar elprofessorat a fer més pels seus alumnes?Doncs tindrem, aleshores, molta competènciaentre professors per anar a treballar acentres còmodes, on, amb menys esforç,l’alumnat trau millors notes i, per tant, empaguen més.

La societat té dret a exigir a tot elprofessorat que els resultats delsalumnes, de tots els alumnes, siguen elsmillors possible en les condicions que esdonen en un context determinat. Si elcontrol que les administracions educativestenen l’obligació de realitzar sobre elfuncionament dels centres detectara queen algun no es fa el màxim possibleperquè això siga així, s’ha d’intervindreimmediatament per començar a corregiraquesta situació: un pla de formació , unprojecte educatiu nou, un reforç de laplantilla, un augment del pressupost,mesures correctives si cal...

EN RELACIÓ AMB LA IMPLANTACIÓ DEL PREMI ALS MILLORS ESTUDIANTS

A valuar els profes, doncs clar que sí, comqualsevol altre treball de servei públic,el lloc de treball del funcionari docent

ha de tenir una avaluació pública. Conec al-gunes pràctiques d’aula a la meua universitatque són de jutjat de guàrdia. Ara bé, em sem-bla socialment i professionalment molt peri-llosa aquesta periòdica rumorolgia pel que faa la vinculació del rendiment acadèmic de l’a-lumnat a la millora salarial del professorat.Quan els gossos lladren...! De fet, ja hi ha al-guna organització sindical que afirma estar d’a-cord amb aquesta possibilitat. No és el cas delnostre sindicat, afortunadament, que en aquesttema ha estat clar i contundent. No gastaréquatre paraules a argumentar sobre la xim-pleria tramposa dels suposats perjudicis o be-neficis de vincular sou amb notes. Però sí que

aprofitaré el rumor per a manifestar una cer-ta preocupació. ¿Què diríem, nosaltres, cada unde nosaltres, si el conseller, tan creatiu comsempre, un dia va i s’alça del llit amb aques-ta mesura al costat de l’orinal? ¿Quins serienels nostres arguments? ¿Com ho discutiríemals claustres? ¿Seria la primera vegada que hodebatríem? ¿Esperem que el conseller o el mi-nistre es fiquen creatius? ¿Què pensem de l’a-valuació del nostre treball? ¿Qui l’ha de fer?¿Com? ¿Quanta oferta de formació a les escolessindicals pren com a tema/problema/investi-gació aquesta questió? ¿La vinculem a la de-finició del lloc de treball? ¿Incentius salarials,en aquet cas no i en altres sí; o en aquest cassí i en altres no? ¿Qui ens ha d’ajudar a l’ana-lisi, la crítica i la millora de la nostra pràctica?¿Parlem entre nosaltres sobre com millorar el

que fem a l’aula?¿Quines experiencies prèviesconeixem sobre el tema? ¿Com les analitzem?¿Però realment aquest és el nostre problema?¿L’assumim? ¿Tenim temps? ¿El conseller sapalguna cosa d’avaluació? ¿Avalua el seu treball?¿El seu departament? ¿Ho fa public? ¿Per quèsí? ¿Per què no?

Caram!, llig a la premsa que la Junta d’An-dalusia tenia un pla de qualitat pel qual es vo-lia recompensar amb 7.000 euros els profes quesuspenien menys alumnes. Ja l’he armada i jam’he enredrat! En una societat regida pel va-lor de canvi, un quilo d’aprovats val pasta. Unaaltra cosa és si els nanos són feliços, si ho sónels mestres, si fem el que pertoca per a garantirel dret a la millor educació; en fi, coses vin-culades amb el valor d’ús, coses d’aquellsenyor, Gonzalo Anaya... ja quasi oblidades.

TEATRES DE L’ESCOLA

JAUME MARTÍNEZ BONAFÉ

El rendiment de l’alumnatno pot dependre d’incentius econòmics per al professorat

L'alumnat amb mésdificultats i pitjors resultats,“castigaria” aquest ambpitjors salaris

Apunts sobre els incentius salarials als docents, lligats als resultats de l’alumnat

En una societat regidapel valor de canvi, unquilo d’aprovats val laseua pasta

Avaluar els profes?

A favor de les criatures amb bonaprofitament escolar

PILAR TORMO

A partir d’una notícia apareguda el periòdic escuela del 27 degener de 2011, es va estendre el rumor per diversos mitjans decomunicació que la conselleria d’Educació d’Extremadurapagaria incentius al professorat segons les notes de classe.Finalment, la consellera mateixa va desmentir la informació.

La tecnologia de comunicació de xarxes wifi, així com l'umts,bluetooth, pda, wimax, telèfons sense fil, de base fixa dect,emeten camps electromagnètics de microones pulsants semblantsals de la telefonia mòbil.

239 / MARÇ 201114

Com ja vam dir en el capítol anterior, l'elevadasalinitat, la mobilitat del sòl i el vent són els fac-tors que determinen el creixement de la vege-tació costanera de les platges arenoses i de lesdunes, que ha hagut d'adaptar-se a aquestescondicions tan hostils: és la vegetació psam-mòfila. Al front de les dunes es troba la comu-nitat de jull de platja (Elymus farctus = Agropy-rum junceum), gramínia (poaceae)mitjana (mésxicoteta que el borró) de vora un metre d'alçadaque resisteix el moviment de la sorra gràcies alseu rizoma, és per això que s'ha utilitzat per a lafixació de dunes; també apareixen el rave demar (Cakile maritima), herba anual d'arrels molt

profundes que pertany a la família de les crucí-feres (brasicàcies) amb els típics fruits en formad'espasa o punyal molt carnosos, i l'esporobo-lus (Sporobolus pungens), una altra gramíniamolt pareguda a la grama. Al cim de la dunaapareix la comunitat de borró (Ammophila are-naria) de la qual ja en vam parlar en el capítolanterior i lliri de mar (Pancratium maritimum),planta perenne de la família amaryllidaceae,bulbosa de flors blanques d'una bellesa exhu-berant; és sorprenent veure les grans flors blan-ques del lliri de mar en ple mes d'agost sobrel'arena calenta de les platges; les flors s'obrindurant el vespre i durant un sol dia, fan un

aroma molt agradable, al moment de la floracióles fulles ja s'han secat, tornant a eixir a la tar-dor. La reraduna està ocupada per comunitatsde crucianel·la marina o creuadeta (Crucianellamaritima), planta herbàcia llenyosa a la base, dela família de les rubiàcies, amb panical marí(Eryngium maritimum), umbel·lifera punxosales flors de la qual, en madurar, es tornen bla-ves per atreure els insectes la bufalaga marinao palmerina (Thymelaea hirsuta) i el gavó o un-gla de gat (Ononis natrix ssp. Ramosissima),planta herbàcia llenyosa a la base, de la famíliade les lleguminoses, molt ramificada i apega-losa de flors grogues amb estries de color roig.

Les plantes de les lesdunes (II)

E l desànim i la desorientació campen aplaer. Potser ja sapiguem que la crisi quepatim, és fruit d'un sistema capitalista so-

cial i econòmicament injust. Que el seu impac-te sobre la humanitat és demolidor. Desmante-lla els escassos serveis socials bàsics, provocala fam, el canvi climàtic, els desplaçats i refugiats,l'explotació dels nens, la violència masclista, lacorrupció, l'atur ... Els contravalors d'aquest sis-tema, han fet efecte en la capacitat immensa delsexplotats per donar una resposta.Però de ve-gades, hi ha experiències de vida, fets i perso-nes, que ens animen a seguir endavant.

El 6 de febrer es va celebrar a Osuna (Sevi-lla), el XVI aniversari de Diamantino García amb

el títol “Exclusión social y contracultura de la So-lidaridad”. Allà hi havia els jornalers del Sindi-cato de Obreros del Campo, del qual va ser líderjornaler. De la Asociación Pro Derechos Huma-nos d'Andalusia, de Cristianos de Base, delcol·lectiu que porta el seu nom i la gent de Sie-rra Sur. També vam estar la gent d'Entrepobles.

L'exclusió social a Andalusia, el repte decom generar xarxes solidàries, la Banca Èti-ca, la problemàtica dels desnonats i sense sos-tre o la xenofòbia i el racisme van ser els te-mes tractats. Va ser realment una Jornada pera la reflexió, però, com no podia ser d'altra ma-nera, pensada per a l'acció. Diamantino va sermodelant una vida de treball solidari.Lluitant

pels immigrants, practicant un sindicalisme rei-vindicatiu que ocupava latifundis i donant su-port a projectes de cooperació que acompan-yaven a les organitzacions populars llatinoa-mericanes en els seus processos de lluita.

El meu últim record de Diamantino, és dela mar de persones que poblaven aquella es-glésia de Sevilla on vaig anar en representa-ció d'Entrepobles, per donar-li l'últim adéu.Potser també per reflexionar sobre el molt queaquest lluitador, tendre, senzill i dur, va fer pelsaltres, però també tot el que queda per fer. Comdeia el programa de la jornada: "Ha arribat eltemps de revalorar el compromís i la dissi-dència".

ALLEGRO MA NON TROPPO

JOSÉ A. ANTÓN VALERO

“Ha arribat el temps derevalorar el compromís i la dissidència”En record de Diamantino García

No són temps per a la lírica

NATURA VALENCIANA

SALUT LABORAL

Fent camí

JOAN PÉREZ ALBERO

RecolCEMAquestes tecnologies han sigut qües-tionades per dos resolucions del Par-lament Europeu. La primera resolu-ció, "Revisió intermèdia del pla d'ac-ció europeu sobre medi ambient isalut" de 4 de setembrea de 2008, queen els seus apartats 21, 22 i 23, as-senyala els perills que comportenper a la salut dels ciutadans les tec-nologies sense fil, sobretot pels grupsvulnerables com ho són els joves. Enla segona resolució, "Camps electro-magnètics: consideracions sanità-ries", de 2 d'abril de 2009, és reco-mana tindre en compte el "principi deprecaució" en l'aplicació de tecnolo-gies sense fil, atés la recomanació1999/519/CE de 12 de juliol de 1999,en la que es van establir els límits del'exposició del públic als camps elec-tromagnètics, ha quedat obsoleta pelràpid desenvolupament tecnològic.Este "principi de precaució" s'està apli-cant en deu països europeus: Àustria,Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, Txèquia,Itàlia, Polònia, Bulgària, Hongria,Rússia, i també a la Xina, Nova Zelandai Xile.

El pla Escola 2.0, promogut pel mi-nisteri d’Educació i aplicat per la von-selleria d’Educació al País Valencià, toti ser una bona iniciativa, té l’inconve-nient que s’ha elegit la tecnologiaWIFI per a la connexió. Amb esta de-cisió s'està irradiant amb microonesa milers d'escolars i professors, quantots els col·legis podrien accedir a in-ternet per cable i que, de fet, tots es-tan cablejats en el seu interior. En elscol·legis que decidisquen la connexióWIFI, els primers afectats seran els xi-quets i xiquetes, que estan desenvo-lupant encara el seu sistema nerviós,i que serà irradiat per microones a una

velocitat de 2,4 bilions de cicles per se-gon, exactament la freqüència que unforn microones necessita per a calfarels aliments.

En el col·lectiu de mestres ja s'es-tan produint baixes laborals diagnos-ticades com a "electrosensibilitat". Serelèctricament sensible significa pos-seir un conjunt de símptomes (mal decap, cansament crònic, dificultat pera dormir) que s'activen o intensifiquenprop d'aparells elèctrics, transfor-madors, telèfons mòbils, WIFI, DECT.Segons les últimes estimacions, la po-blació electrosensible oscil·la entre el3% i el 5%, la qual cosa eleva a uns 13milions el nombre d'europeus que pa-tixen este mal.

En la resolució de 2 d'abril de2009, el Parlament europeu va sol·li-citar als estats membres "que se-guisquen l'exemple de Suècia i reco-neguen com una discapacitat la hi-persensibilitat elèctrica a fi de garantiruna protecció adequada i igualtat d'o-portunitats a les persones que les pa-tixen".

RecolCEM – Reagrupament deCol·lectius afectats per laContaminació Electromagnètica delPaís Valencià(http://recolcem.blogspot.com/)

EL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ A LES ESCOLES

WIFI NOCABLE SÍ

http://www.flickr.com/photos/djou/

Ser elèctricamentsensible significaposseir un conjunt desímptomes que s'activeno intensifiquen propd'aparells elèctrics

Escrits

Simón de RojasClemente o la il·lustraciómarginada

La música y los ins-trumentos desde elBarroco hasta el s.XX, Francisco Alco-ver Alcodori y Ra-fael Lafuente Ave-dillo, Uma editores,València 2011, 720pàg.El tres de febrer, laseu de la Intersindi-

cal a València va ser l’escenari de la presen-tació del nou llibre, el tercer, que sobre la his-tòria de la música han escrit els catedràtics delConservatori de València, Francisco Alcover iRafa Lafuente.

El voluminòs llibre repassa els estils mu-sicals en els darrers segles, amb especial de-dicació a les aportacions musicals de l’estat es-panyol. També descriu i classifica un exhaus-tiu recull d’instruments músicals.

Amb aquesta obra s’unifica i agrupa una do-cumentació molt dispersa que la converteix enun manual de referència indispensable per atotes les persones estudioses de la música.

El compromís amb la música ha portat aFrancisco i Rafael a promoure la Coordinado-ra dels Ensenyaments Artístics Superiors (CE-EAASS), on ocupen la presidència i la tresore-ria, que aspira a la plena integració d’aquestsensenyaments en la universitat.

Del seu compromís també destaca la ves-sant sindical ja que els dos han format part dela Junta de personal docent.

El benestar del docent. EquipCuidem-nos, Graó, Barcelona2010, 157 pàg.Una font de reflexions i orien-tacions per a l’elaboració derecursos que ens permetenviure de manera positiva lanostra professió. Afirma que

la intel·ligència emocional necessària peraconseguir-ho no és màgia, sinó gimnàstica.

Fem memòria, construïm elfutur,Gemma Tribó (coord.),Graó, Barcelona 2010, 220pàg.La memòria històrica és eldret dels ciutadans a co-néixer la proòpia història i,

de manera específica, la contemporània. Així,les persones aprenem a pensar sobre el pas-sat i adquirim consciència del temps històrica.El llibre proposa activitats orientades a des-cobrir que tots formem part del temps histò-ric. Entre els 6 i els 18 anys l’alumnat aprén queforma part de la vida de la humanitat.

Competència en co-municació lingüística,Patricia Alvarez Felis,Conselleria d’educa-ció, GVA, València2010, 97 pàg.L’objecte del llibre ésaprofundir en l’eex-

pressió escrita des d’una perspectiva social, te-òrica i pràctica, oferint una proposta didàctica ba-sada en una experiència realitzada amb alum-nes de primer cicle. Ofereix un material preparatper a la sue posada en pràctica en l’aula.

Periodisme contra les cor-des, Francesc Martínez San-chis, Denes, València 2010,162 pàg.Els mitjans de comunicacióen valencià han d’enfron-tar-se diàriament a la com-petència desigual dels seus

homòlegs en castellà. El periodisme en valenciàviu contra les cordes de la inanició, és un sec-tor feble i minoritzat.

ESCRIT AVUI

ENXARXATS 8

ESCRIT AHIR

Es podria dir que el cinema d'Icíar Bollaín és un"cinema del compromís"que s'endinsa en his-tòries marcades per conflictes socials d'actua-litat. Sí, el tema principal de l'argument de les se-ves pel.lícules, des de la primera –Hola, estássola? (1995)– fins a aquesta darrera –También lalluvia–, obre molts dies les primeres pàgines delsdiaris i dels informatius radiofònics i televisius.Però les pel·lícules de Bollaín no són notícies. Laseua lectura no s'esgota en el coneixement in-formatiu sobre el tema, ni en la posició ideolò-

gica sobre el mateix. I, això és així, perquè Bo-llaín mostra la cara més íntima i personal delspersonatges davant els temes socials tractats.Els personatges mostren la complexitat i con-tradicció interna a què s'ha d'enfrontar totapersona davant una decisióconflictiva –conflictiva perquè hade decidir entre dues accionsdesitjades.

Una mirada que reflecteix,amb un immens respecte, elpatiment, la incomunicació, lasolitud, la por dels seus perso-natges davant la vida. Una mi-rada que observa als personatges, i fa queaquests es vegen entre ells, sense maniqueis-mes: ni víctimes, ni botxins. Però sense relati-visme. No tot s’hi val.

Ja ho hem dit, els personatges, les històries,parlen des de l'honestedat dels sentiments. Un

parlar introspectiu i sincer cap a l'altre i cap a simateix, que els porta a prendre decisions que elscomprometen èticament amb les seves accions,fins a perdre el que més desitgen. Per tot això,és un cinema compromès, però no ideològic. En

También la lluvia aquests tretsnarratius estan presents.

També és el cinema dinsdel cinema. Dues històries,present i passat, realitat i fic-ció, unides doblement. D'unabanda, per un mateix argu-ment: l'explotació per unaforça imperialista a un poble

i la revolta del mateix. I, d'altra, el recorregut ini-ciàtic de certs personatges fins a portar a termeun acte ètic. También la lluvia té una escripturaclàssica, on el personatge Costa, interpretat perLuís Tosar, frega el saber fer dels personatgesinterpretats per John Wayne o Humphrey Bogart.

Un compromís ètic

EN PANTALLA

También la lluviaDirector: Icíar Bollaín. Guionista: Paul Laverty Repartiment: Luis Tosar, Gael García Bernal,Karra Elejalde, Raúl Arévalo, Carlos Santos,Dani Currás, Juan Carlos Aduviri. Música:Alberto Iglesias. Fotografia: Alex Català.Espanya /2010

BEGOÑA SILES OJEDA

FERRAN PASTOR I BELDA

Prou ablacionshttp://www.prouablacions.cat/El primer que ens ve al cap davant imatges d'es-te estil és que és una salvatjada cruel i preme-ditada. Amb el cap fred, cal pensar també que ésuna acció masclista que impedeix l'entrada a lesdones sotmeses a un món de sensacions, i a lacultura associada al plaer que se'n deriva.

La fundació Charles Darwinhttp://www.darwinfoundation.org/La fundació Charles Darwin ha fet ja 50 anys, lainspiració d'una obra científica que va sacsejarl'època victoriana, tan estantissa i opaca, i va agu-llonar l'instint adormit de la casta científica, en-dormiscada en els grans salons de fustes noblesde les societats naturalistes angleses.

La vida quotidiana a l'Egipte antichttp://www.edu365.cat/eso/muds/socials/egip-te/vidaquot/index.htmEdu365.cat ens apropa a una realitat ja desapa-reguda, per conéixer una civilització que va pos-seir un poder geopolític immens fa milers d'anysi que deixà un rastre, de vegades indesxifrable id'altres inconegut.

Aula TIChttp://www.aulatic.com/Les tecnologies de la informació i la comunicacióhan deixat de ser el futur anunciat per a convertir-se en un present compartit, amb una forta divul-gació social i una intensa utilització quotidiana. Enuna primera embranzida el seu esperit ha calat enla millora de les estratègies de comunicació.

Els personatges esveuen sensemaniqueismes: nivíctimes ni botxins

Recuperació de l’obra de l’il·lustre botànic de Titagües

Una dels records més cordials que conserve del2010 és la nit de juny que l’amic Fernando Mar-tín Polo tocava a casa per a mostrar-me, paga-díssim com un xiquet, l’Excel·lent cum laude queacabava de portar de la Universitat de Barcelo-na. També em vaig emocionar perquè els darrersanys, durant incomptables passejos i cafés perl’avinguda del Cid, havia seguit els treballs de latesi sobre la vida i obra de Rojas Clemente queli dirigia el geògraf Horacio Capel. Pràcticamentfins que vaig conéixer Fernando en la llibreria deGonçal, una mena de club tertúlia que tenim ungrapat de lletraferits en un baix-biblioteca populardel barri de l’Olivereta, Rojas Clemente era el ti-tular de la plaça i el mercat de vora el sindicat ipoca cosa més. Una passió del meu amic para-lel·la a l’edició de tota mena de manuscrits que

deixà el naturalista dels Serransha sigut l’organització, amb el pa-trocini de l’ajuntament i les uni-versitats valencianes, d’unes jor-nades monogràfiques en la ma-teixa Titagües per a donar aconéixer l’obra tan diversa del’il·lustre botànic. Però el diaque vaig plantar les orelles de ve-ritat sobre aquest savi titaigüencva ser quan Fernando em mos-trà l’edició que havia fet del ma-nuscrit Historia civil, natural yeclesiástica de Titaguas, unamena d’enciclopèdia del poble feta entre 1812 i1825. Era un descobriment perquè són els ro-màntics com Vicent Boix els que comencen a fer

històries locals, com la que té deXàtiva de mitjan segle XIX. I en-cara hem d’esperar més anysper veure les edicions de Chabretper a Sagunt, Granell per a Sue-ca o Chabás per a Dénia. Acabeamb les paraules que semprediu quan parlem del seu bio-grafiat: “És que Rojas Clemen-te és injustament poc conegut.Excepte a Titagües, on la seuafama ha passat de generació ageneració. Va ser deixeble di-recte de Cavanilles i té una obra

sobre botànica, agronomia, història natural, or-nitologia i geografia molt potent, molta de la qualencara s’ha reeditat recentment.”

MARÇ 2011 / 239 15

El director d’Allioli, Joan Blanco, entre els dosautors durant la presentació del llibre a la seu

d’Intersindical de València

L’última

239 / MARÇ 201116

Les Juntes de Personal, la representació del professorat

A l desembre es van celebrar les seteneseleccions sindicals en l’ensenyament pú-blic. De totes les llibertats democràtiques,

la llibertat sindical va ser l’última que va arribara la funció pública, perquè haguérem d’esperardeu anys des de la legalització de sindicats i par-tits, i des de les primeres eleccions polítiques. Elprimer compromís per dotar l’ensenyament d’unsistema de representació, en 1976 , va ser igno-rat per ministres i governs del franquisme, la UCDo el PSOE.

Quan el 2 de desembre de 1987 es van cele-brar les primeres eleccions, un esclat d’entu-siasme va portar a la immensa majoria del pro-fessorat a participar en unes procés del qual es-perava molt. No és d’estranyar, doncs, que laconvocatòria d’assemblees des de les juntes depersonal darrere d’una plataforma reivindicati-va unitària, fòra seguida massivament i, sobre tot,amb una participació en una vaga posterior de mésdel 90% del professorat.

Però el nou model de representació estavacomposat per un òrgans, les Juntes de Personal,que eren reflexe d’unitats electorals provincialscomposades per milers de persones, que tenienmolt poques competències efectives, molt allun-yades de les que tenen els comités d’empresa enels altres àmbits laborals.

Les noves juntes també van servir per a de-terminar la representació de cada sindicat en lesmeses de negociació. Potser aquesta siga la caramés coneguda i la que ha servit d’excusa, en lapràctica, per a relegar-les a un segon pla.

De la primera junta, de 1987, només tres per-sones d’STEPV formen part de les actuals: Ma-nolo Serrano a Alacant, Josep Andreu Radiu a Cas-telló i jo mateix, a València. De la resta de sindi-cats, cap. I és que al llarg dels vint-i-tres anysd’existència, són molts els companys i les com-panyes que han passat per elles representant co-marques i sectors. Han estat moltes les iniciati-ves, les reunions…, quasi sempre fent un treball

d’amagat que l’acció institucional dels sindicatsha contribuit a difuminar.

El pas dels anys ha canviat l’ensenyament i,amb això, també ha canviat la representaciósindical. Així, en les primeres llistes sindicals, en1987, estava la història sindical viva representa-da per les persones que duien anys i anys de rei-vindicació a les esquenes, acompanyada per unsector reduit més jove. Ara, per contra, és una ma-joria de gent jove, incorporada els darrers anys alsistema educatiu la que composa majoritàriamentles juntes de personal, acompanyada per un grupreduit de qui era jove en 1987.

Amb un emocionat reconeixement a les com-panyes i companys que han pasat per les juntes,ara cal donar la benvinguda a una nova genera-ció, per què en aquestes eleccions s’ha renovatmolt més que unes persones per unes altres. I,també, reivindicar en l’acció sindical de cada diael paper que li correspon a les Juntes de Perso-nal en la visualització del treball sindical.

EL MORTER

JOAN BLANCO PAZ

El 2 de desembre de 1987 esvan celebrar les primereseleccions, un esclatd’entusiasme que vaportar a la immensamajoria del professorat a participar-hi

AllioliEl professorat té dret, segons l’EstatutBàsic de l’Empleat Públic, Llei 7/ 2007,a la negociació col·lectiva, a la repre-sentació i a la participació institucionalper a la determinació de les seuescondicions de treball. El capítol IV de lanova llei, especifica que la negociaciócol·lectiva s’entén com el dret a nego-ciar la determinació de condicions detreball.

La representació a la qual tenen dretles treballadores i els treballadorspúblics es tria a través de les eleccionssindicals. El resultat de les eleccionsservirà per a constituir òrgans unita-ris a través dels quals s’instrumente lainterlocució entre les administracionspúbliques i els seus empleats.

Al llarg del mes de febrer els òrgansde representació del professorat s’hanconstituït i, per tant, estan en disposi-ció de començar a treballar per donarcompliment a les seues funcions. Lesjuntes de personal representen la vo-luntat del professorat valencià que vaparticipar en les eleccions sindicals delnovembre. Més d’un 70% dels quasi

53.000 que estaven censats per a leseleccions sindicals del 2 de desembre.

A Castelló, amb una participaciód’un 71%, es van elegir 14 representantsd’STEPV, 7 d’ANPE, 5 d’UGT, 4 deCCOO, 3 de CSIF i 2 d’USO. A Alacant,amb una participació en les eleccionsd’un 64%, la junta de personal la formenun total de 63 persones, 26 en repre-sentació d’STEPV, 11 en nom de CCOO,10 de CSIF, 9 d’ANPE i 7 d’UGT. La jun-ta de personal de València és la hi témés representants, 73 delegades i de-legats, 6 persones d’ANPE, 6 d’UGT, 10de CSIF, 18 de CCOO i 33 d’STEPV. Laparticipació en les eleccions sindicalsací se situà en un 67% d’un total de25.002 treballadores i treballadors.

L’STEPV, que ha tornat a guanyarper setena vegada les eleccions sindi-cals i té un total de 73 membres en elsòrgans de representació, serà el quepresidisca les tres juntes de personal,i és el que tindrà la responsabilitat dedinamitzar el funcionament de l’òrgande representació de les treballadores itreballadors de l’ensenyament, durantels pròxims quatre anys.

n Rebre informació sobre política de personal: l’evolució de lesretribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent;totes les sancions imposades per faltes molt greus.

n Ser escoltades sobre l’establiment de la jornada laboral i horari detreball, així com sobre el règim de vacances i permisos.

n Vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicionsde treball, prevenció de riscos laborals, Seguretat Social i ocupació, i exercir, si és el cas, les accions legals oportunes davant elsorganismes competents.

n Estan legitimats per a iniciar, com a interessats, els procedimentsadministratius corresponents i exercir les accions en via administrativao judicial en tot el que es refereix a l’àmbit de les seues funcions.

ES CONSTITUEIXEN ELS ÓRGANS DE REPRESENTACIÓ DEL PROFESSORAT

STEPV presidirà les juntes de personal de València, Alacant i Castelló

Membres d’STEPV en la constitució de la Junta de personal de València, dalt, i constitució de la Junta de personal de Castelló, baix

Funcions de les juntes de personal