actual - inici | institut d'assistència sanitàriaactual num44(1).pdf · pràctiques vers la...

DESEMBRE 2009

núm. 44

’Institutd’AssistènciaSanitària

full informatiu

actualEl reportatge

NotíciesCelebració dels 10 anys de l’Àrea Bàsicade Salut d’Anglès 2

Primera Jornada de Cooperació de lescomarques gironines 6

Jornades dels 10 anys de l’Hospital de Diad’Adolescents 7

El Santa Caterina, acreditat com aHospital Sense Fum 2

La reconversió del ParcHospitalari Martí i Julià

DolorsGener,supervisorad’Infermeriade ConsultesExternes

Entrevista

VOLS ESCRIURE O PROPOSARTEMES A L’ACTUAL?

Truca al 972 22 23 70 o bé envia un missatge a [email protected]

12Amb la inauguració del nou Sociosanitari, es dóna per finalitzada la reconversió de l'antic Hospital Psiquiàtric en l'actual Parc.

Immersos en el procés d’acreditació del SantaCaterina com a Hospital Sense Fum, des del Serveide Prevenció s’estan realitzant diverses accions:s’han pres mesures de material particulat dePM2.5, que estan altament associats al fumambiental del tabac en diferents zones de l'hospi-tal; s’ha realitzat enquestes de prevalença d’hàbittabàquic a una mostra aleatòria dels treballadors del’IAS. La mostra era de 285 treballadors i l’èxit deresposta va ser del 97%. Judit Valverde, infermeradel Servei de Prevenció, informa: “Vam fer un pòs-ter amb els resultats, i el 29 d’octubre el vam pre-sentar a un congrés internacional de Salut Laboralque es va celebrar a Madrid. Pròximament, es rea-litzarà la inauguració oficial com a Hospital Lliurede Fum, encara que ja funcionem com a tal”. Des del Servei de Prevenció de l’IAS s’ofereix elPrograma d’Ajuda als Treballadors Fumadors.Aquest programa inclou atenció personalitzada,

relació confidencial, seguiment durant 6 mesos itractament farmacològic gratuït sempre que calgui.En aquests moments, hi ha 9 treballadors inclososen aquest programa de deshabituació tabàquica. L’ICO, coordinador de la Xarxa Catalana d’HospitalsSense Fum, va demanar al servei de Prevenció de

l’IAS que elaborés una guia d’actuació per tal d’a-judar als treballadors fumadors a deixar el tabac.Així mateix, l’ICO va col·laborar amb una aportacióque es concretava en medicaments, pegats, xicletsi caramels de nicotina per ajudar als treballadors del’IAS perquè deixin el tabac.

L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) va celebrar el6 de novembre, al CAP d’Anglès, els 10 anys de lacreació de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) d’Anglèsamb un acte institucional que va comptar amb laintervenció de la directora dels Serveis Territorials deSalut a Girona —Marta Pedrerol—, els alcaldes deles poblacions que formen part de l’ABS, i el presi-dent de l’IAS —Tomàs Sobrequés. Durant l’acte,que va ser conduït pel coordinador metge i la super-visora d’infermeria de l’àrea —Antoni Viñas iGemma Caparrós— es va descobrir un quadre com-memoratiu, realitzat pel metge d’atenció primària del’organització —Manel Roman— i es va visitar unaexposició fotogràfica temporal de caràcter històric,ubicada al CAP Dr. Ramon Vinyes d’Anglès. Segons dades del padró de 2008, l’ABS d’Anglèsté una població de referència de 11.827 habitantsdels municipis d’Amer, Anglès, Brunyola, Osor, LaCellera de Ter, Sant Julià de Llor i Bonmatí. El Cen-tre d’Atenció Primària Dr. Ramon Vinyes es va inau-gurar el 1998. Aquest centre resta obert de les vuitdel matí a les vuit de la tarda i dóna atenció conti-nuada la resta del dia i nit i els caps de setmana ifestius. En atenció continuada es varen atendrel’any 2008 més de 12.000 consultes. A més delCAP d’Anglès, ABS disposa de dispensaris munici-pals a Osor, Bonmatí, La Cellera de Ter i Amer. Des de l’any de la seva creació, l’IAS, per encàrrecdel Departament de Salut, ha anat ampliant la car-tera de serveis d’atenció primària a la població dereferència. Actualment a l’ABS s’ofereixen els ser-veis de medicina general, pediatria, ginecologia,odontologia, serveis socials i serveis d’infermeria,que abracen els programes d’educació sanitària

individual i a la comunitat, seguiment i control dela patologia crònica, valoració de les urgències,cobertura vacunal al centre i a les escoles, salutcomunitària, atenció domiciliària, extraccions (untotal de 8.522 l’any 2008) i realització d’electro-cardiogrames i espirometries (amb més de 36.500consultes l’any passat).En relació al servei de medicina general, que inclouel control de la patologia aguda i crònica i cirurgiamenor, a l’ABS es van atendre, l’any 2008, un totalde 40.583 visites. Pel que fa a pediatria, l’activitatdel servei abasta el programa del nen sa, el progra-ma de salut a l’escola a través de la infermeriapediàtrica i el control de la patologia crònica iaguda (amb més de 6.500 visites l’any 2008). Enatenció ginecològica, els serveis de salut inclouenel programa d’atenció a la dona i el seguiment de

l’embaràs, amb servei de llevadora diari. En elcamp de l’atenció odontològica, els serveissegueixen el desenvolupament del programa desalut bucodental, assistència a les embarassades ia altres col·lectius específics com ara els diabètics.Així mateix, l’ABS compta amb un servei d’atencióa l’usuari, responsable de la programació de visitesi derivacions i de gestió de les queixes i reclama-cions dels usuaris.L’equip de professionals està format en aquestsmoments per 12 metges de medicina general, aixícom 7 metges que donen suport a l’atenció conti-nuada, 3 pediatres, 2 ginecòlegs, 2 odontòlegs, 12infermeres, 1 llevadora, 3 auxiliars d'infermeria, 1treballadora social, 1 educadora social i 8 adminis-tratives, amb el recolzament dels serveis generalsde l’IAS.

L’IAS celebra els 10 anys de l’ÀreaBàsica de Salut d’Anglès

2 l’actual / DESEMBRE 2009Notícies

El Santa Caterina, acreditat com a Hospital Sense Fum

Foto de grup del diaen què Xavier Sanllehí,cap de RecursosHumans, RosaCarreras, cap delServei de Prevenció, iJudit Valverde,infermera del mateixServei, van recollir eldiploma que distingeixel Santa Caterina coma Hospital Sense Fum.

Un nombrós públic va celebrar els 10 anys de la creació de l’Àrea Bàsica d’Anglès.

3l’actual / DESEMBRE 2009Notícies

Un grup de representants italians del grup de tre-ball de Task Force Migrant Friendly and CulturallyCompetent Health Care (TFMCCHC), branca del’Associació Europea d’Hospitals Promotors de laSalut (HPH), va visitar el Parc Hospitalari Martí iJulià. La TFMCCHC és una organització europeaque treballa per al desenvolupament de bonespràctiques vers la promoció de la salut i l’ajuda adesenvolupar habilitats en la seva cura per part decol·lectius minoritaris. D’aquesta xarxa europea enformen part Itàlia, Noruega, Dinamarca, Suïssa,Anglaterra, Irlanda, Suècia, Espanya, Àustria, Ale-manya i, fora del continent europeu, Austràlia iCanadà. L’organització neix el març de 2005 i elsseus objectius principals són la identificació d’àre-es prioritàries de millora en l’accessibilitat i lescures dels serveis assistencials a la poblacióimmigrada; recollir i difondre exemples de bonespràctiques en relació a l’atenció de la poblacióimmigrada; compartir experiències, participant enla seva difusió en jornades internacionals, el webde l’organització, etc.; crear aliances entre elsmembres, cercar cooperació de membres externs,identificar obstacles, proposar estratègies i eines—circuits, programes...— per eliminar barreres iassolir uns bons serveis en salut per a les pobla-cions multiculturals.Dolors Corominas, coordinadora del Servei deSalut Comunitària de l’IAS (SSCI), va valorar moltpositivament la visita, on s’hi trobaven representatsde les regions italianes de Abruzos, Llombardia,Emilia Romagna, el Véneto, la Toscana, Apulia iLacio. El coordinador de l’organització, EmilioChiarenza, representant de la regió d’EmiliaRomagna, va proposar de participar en una enques-ta per detectar àrees de millora en l’atenció sanità-ria a les persones indocumentades. Es va parlartambé del treball engegat des de la Taula de Servei

Comunitari de l’Hospital Santa Caterina (TSC-HSC), que inclou les prioritzacions de projectesper a la població en risc d’exclusió dins el territorid’influència, entre ells la millora en l’atenció a lesminories ètniques, evitant duplicar projectes i crearcircuits especials per a aquest col·lectiu. L’objectiucompartit entre la TSC-HSC i l’organització visitantés normalitzar i integrar l’atenció sanitària per a totala població. Segons Corominas, des del SSCI es considera

important tenir una mirada oberta a Europa peraprendre de les errades que països amb problemà-tiques semblants han tingut i també per a compar-tir estratègies que els han funcionat. “No cal inven-tar res”, diu Corominas, “sinó aplicar i renovar pro-jectes i adaptar-los a les circumstàncies reals delterritori; acostumar-se, també, a l’obertura delsprofessionals al treball transversal, tant a la comu-nitat com en el pla internacional, per tal d’augmen-tar l’eficàcia de la gestió que es porta a terme”.

Comitiva italiana de l’Associació Europead’Hospitals Promotors de la Salut visita l’IAS

Manualcorporatiu de laimatge de l’IAS,en cursL’IAS està treballant el manual corporatiu i d’ús dela marca INSTITUT D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA. Lamarca —símbol i logotip—, ha evolucionat lleu-gerament amb l’objectiu de dotar-la d’una millorlectura i optimitzar-ne les diferents aplicacions. Alllarg del primer semestre de 2010, l’IAS disposaràdel manual global d’imatge de l’empresa, el quales podrà consultar a la intranet per a què tots elsprofessionals de l’organització facin l’ús correctede la marca i segueixin la norma gràfica oficial pera cada aplicació que necessitin.

Un moment de la visita al Parc al costat de la Llar Residència. A l’esquerra, Ramon Dalmau, cap clínicde la Unitat de Salut Internacional de l’Hospital Santa Caterina i, en últim terme, Dolors Corominas,coordinadora del Servei de Salut Comunitària de l’IAS. Al centre i al costat de Corominas, lesmediadores culturals que van fer possible aquesta cooperació, Fatiha Benharref i Diariatou Diallo.

Estat de lesobres del ParcHospitalariRecentment s’han adjudicat les obres declimatització de l’Edifici els Til·lers. En breues començaran les obres i es preveu ques’acabin l’1 de juny de 2010. Paral·lelament, al mateix Edifici s’està duenta terme el projecte de reforma de l’espai deles oficines de Serveis Centrals. S’ha ampliat el Servei de Farmàcia, amb unasèrie de nous espais. La inversió econòmi-ca del projecte ha estat aproximadamentd’uns 18.000 euros.

4 l’actual / DESEMBRE 2009Entrevista

ENTREVISTA A DOLORS GENERSUPERVISORA D’INFERMERIA DE CONSULTES EXTERNES

- L’Actual: Te’n recordes, de quan vas començar a

l’IAS? - Dolors: I tant! (somriu), vaig començar a treballara la casa l’any 1979. Déu n’hi do, ja fa 30 anys! Lameva primera tasca va ser com a auxiliar de clíni-ca. En aquella època es necessitava gent per treba-llar a els nits, i llavors vaig optar per alternar elsestudis amb la feina. De fet, no tenia cap plantaassignada. Recordo que en aquells temps, mica enmica, començaven a funcionar les unitats d’hospi-talització.

- L’Actual: Amb tants anys, de ben segur que en

tindràs un bon grapat d’anècdotes per explicar- Dolors: Sí que n’hi ha, “d’aventures”. Sobretot enla primera època, en què teníem un hospital comels de les pel·lícules de guerra: grans sales ambllits arrenglerats (sala d’homes i sala de dones),operats, sala de Sant Vicenç (homes, malalts ambproblemes respiratoris), sala de la Milagrosa(també problemes respiratoris, però de dones)... Elque més impressionava eren unes sales totalment

separades de l’edifici central de l’Hospital —situa-des a l’altre costat del patí que eren les de infec-ciosos—, i així s’anomenaven. Actualment aques-tes mesures de distància per evitar contagis ensfarien riure, però abans era el que hi havia.

- L’Actual: En què consistia exactament la teva

feina?- Dolors: Vaig començar a treballar en el momenten què les monges, que s’encarregaven de la feinad’infermeria, varen deixar de treballar de nits. Aconseqüència d’això, va ser necessari més perso-nal que pogués substituir-les. Per tant, si durant eltorn de nit calia donar medicació, realitzar cures...es feia. De fet, jo només sabia fer aquesta part tèc-nica perquè d’experiència encara no en tenia. L’ex-periència la tenien les meves companyes auxiliars,molt més veteranes, a les que recordo amb moltd’afecte.Més endavant, vaig passar a la planta de Traumato-logia (va ser de les primeres unitats que es va crearjuntament amb Oncologia). Altres unitats es van

anar modernitzant i adaptant-se als nous temps:Medicina Interna, Cirurgia... Quan es varen crear lesplaces de supervisió general de nits vaig passar aocupar-ne una i allà va ser on vaig passar un bongrapat d’anys.

- L’Actual: Com era la feina a l’època?- Dolors: Doncs la feina era difícil. Es treballava encondicions que ara són impensables: recordo quequan marxava la llum havíem de fer servir espel-mes. Per arribar a les unitats d’infecciosos, havíemde travessar el pati de l’Hospital (alguna vegadaamb paraigües sota la pluja). Podríem dir que cadadia era una aventura diferent! Però, com que hihavia bona voluntat i ganes de treballar, es solucio-naven els problemes que anaven sorgint. T’he dedir que no he oblidat la precarietat de les nits:generalment, el metge només hi era en situacionsd’extrema urgència i el límit per determinar laurgència era sempre molt delicat. A més, el perso-nal que treballava era el just i hi havia una gran difi-cultat per trobar-ne quan faltava algú. Això signifi-

“La nostra és una feina diària que requereix de la conscienciaciócol·lectiva”

Ara que fa gairebé trenta anysque la Dolors va començar atreballar a l’IAS, hem volgut

parlar amb ella perquè ens expliquéscom ha viscut aquests anys i quina ésla seva perspectiva de l’evolució icreixement de l’Hospital SantaCaterina, com ha vist els diferentscanvis que durant aquest temps s’hanproduït, i com veu el present. LaDolors, que sempre va voler serinfermera, viu a Estanyol, del que diuque, pel fet de ser un poble petit,“dóna per tot: per treballar-hi al campsi vols, per fer coses pel poble, perrelaxar-se, fer el gandul...”. Liinteressa tot el que pugui ajudar aestar bé a la persona: les plantesmedicinals, la gimnàstica i, engeneral, tot el que procedeix de lanatura. Ah! I també les relacionshumanes. Actualment, és supervisoraa Consultes Externes de l’HospitalSanta Caterina.

5l’actual / DESEMBRE 2009Entrevista

cava que, quan treballàvem, podíem anar a qualse-vol lloc, on fos necessari. El perfil del treballador,com podràs imaginar, era el d’una persona moltpolivalent, i molt entregada a la feina.

- L’Actual: Després vas tenir l’oportunitat de canviar

al torn de dia, a Serveis Centrals. - Dolors: Sí, m’encarregava de la supervisió delpersonal d’infermeria de Serveis Centrals (consul-tes externes, urgències, raigs, farmàcia i laborato-ri). Amb el temps, els serveis es varen anar fentgrans i conseqüentment també la seva complexitat.Per aquest motiu, la Direcció d’Infermeria em vaalliberar d’algun servei i em va assignar ConsultesExternes, Urgències i Raigs. En aquells moments,ja podíem parlar d’una infermeria professionalitza-da, amb uns objectius i amb una visió encaminadaa l’atenció de les persones i de les seves necessi-tats, uns aspectes molt més amplis que el simplefet de donar assistència puntual.

- L’Actual: Quina era la teva funció?- Dolors: Bé, la meva feina consistia en què el per-sonal d’infermeria fos el correcte, les substitucionsfossin les adequades, el personal estigués entrenat:és a dir, que l’activitat assistencial es pogués dur aterme sense incidències.

- L’Actual: Te’n sorties?- Dolors: Bé, val a dir que sempre m’ha ajudat laprovidència (somriu).

- L’Actual: Va canviar la teva feina amb el trasllat

d’hospital? - Dolors: El cert és que, amb el canvi, jo vaig que-dar-me a Consultes Externes. Va ser un canvi moltimportant, que va coincidir amb l’ampliació del’espai, de professionals, de serveis, un augmentdel nombre d’usuaris, un nou sistema informàtic...Si et sóc sincera, el que més ens va costar d’assu-

mir va ser aquest darrer aspecte. Perquè en un pri-mer moment va ser com una mena de complicacióafegida, perquè el sistema era totalment nou per anosaltres. Però també això ho vàrem superar ambbons ànims. Una altra diferència respecte de l’antichospital és la relació entre els diferents serveis: arano ens coneixem tant com abans. Crec que, possi-blement, la distància física d’un lloc a l’altre hainfluït en aquest aspecte.

- L’Actual: Com veus la situació avui dia?- Dolors: En aquests moments estem treballant perconsolidar l’equip de Consultes Externes, adaptant-nos als canvis, que sempre n’hi ha, i intentant queno hi hagi incidències, o bé que aquestes siguinles mínimes. Volem millorar l’atenció a l’usuari entots els aspectes i vetllar per a què el tracte siguil’adequat. Això implica que el personal sigui l’a-dient i estigui preparat, que els espais físics siguinels adequats, la comunicació entre professionals iamb l’usuari sigui correcta i, finalment, que hi hagiles mínimes errades possibles. Tot això requereixd’esforç i treball, perquè encara avui dia l’espai éslimitat, la comunicació en ocasions és difícil i hi hauna sèrie d’aspectes que cal solucionar.

- L’Actual: Quina consideres que podria ser la solu-

ció?- Dolors: Som unes trenta persones del Departa-ment d’Infermeria: sis infermeres, repartides entre

extraccions, Vacunes Internacionals, cures d’infer-meria i unes vint i cinc auxiliars d’infermeria. Crecque es tracta de fer el trencaclosques correctament,organitzant-nos de la millor manera possible, sem-pre atenent a les característiques pròpies de la con-sulta i de les persones que hi treballem i fentesmena de les necessitats que puguin sorgir. El personal ha de ser polivalent però tot és moltrelatiu: tractem amb persones i l’objectiu és donara l’usuari el millor servei i atenció possibles. Pro-curem cuidar molt les relacions humanes i el trac-te a l’usuari. La nostra és una feina diària querequereix de la conscienciació col·lectiva: Consul-tes Externes és porta d’entrada i imatge de l’hospi-tal. A més, pensa que a consultes externes hi vénena passar consulta uns centenar de professionals:metges, fisioterapeutes, psicòlegs..., que han detenir les consultes preparades per a què puguin ferbé la seva feina. Pensa que s’hi atenen uns vuit-cents usuaris diàriament i els acompanyants tambésón uns quants!

- L’Actual: Ja per acabar, voldries afegir alguna

cosa?- Dolors: Jo sempre m’enorgulleixo de la gent quetreballa aquí i considero que entre tots formem unbon equip. Avui tenim l’oportunitat de millora, esparlen les coses, sempre pensant en un bé comú.Hi ha transparència i les condicions de treball quetenim ara no s’assemblen gens a les d’abans. Perposar-te un exemple, en aquests moments esticasseguda en una taula de despatx que ocupo josola. Abans, en les antigues consultes, només dis-posava d’una taula, i no tot el temps. Això ja és unluxe!No vull descuidar-me dels companys amb els quehe fet aquesta travessa en el temps. He tingut lasort de treballar amb molts i bons professionals almateix temps que companys i amics. Ha estat i ésun privilegi treballar amb tots ells.

“Jo semprem’enorgulleixo de la

gent que treballa aquí iconsidero que entre totsformem un bon equip.”

D’esquerra a dreta:Marta Fall, RosaBarris, AidaCasadevall, DolorsCampeny (darrere).Dolors Gener,Laura Catalan iMios Casanovas,algunes de lescompanyes de laDolors deConsultesExternes.


Primera Jornada de Cooperació en Salutde les comarques gironinesPer primer cop, el passat 20 de novembre va tenirlloc, a l’Hospital Santa Caterina del Parc Hospitala-ri Martí i Julià (Salt), la 1ª Jornada de Cooperacióen Salut de les comarques gironines. Amb l’objec-tiu de conèixer la situació actual de la cooperacióde les institucions sanitàries de Girona a partir deles aportacions dels ponents i cooperants; definir iorientar el concepte de cooperació en salut entreels participants; sensibilitzar els professionals ambuna valoració crítica de la implicació del país coo-perant i la repercussió en el país receptor; i crearsinèrgies entre els cooperants en salut de lescomarques gironines, sota el títol “La cooperacióen salut, la salut en cooperació”, la jornada vaaplegar a 80 professionals de la salut de lescomarques gironines. La taula de benvinguda va ser moderada pel doctorAlbert Nogué, membre de la L-17 de l’IAS, amb laparticipació de representants de les institucionssanitàries i dels col·legis professionals de la salutde les comarques gironines, els quals van conèixerla implicació de les institucions sanitàries i elscol·legis professionals gironins en cooperació. A lataula de reflexió sobre les diferències nord-sud il’ètica en el seu abordatge, moderada pel Dr.Ramon Sans (de l’Hospital de Figueres), hi vanparticipar els ponents Miren Etxezarreta (membredel seminari d’economia crítica del grup Taifa) i elfilòsof i professor associat de la UdG Ramon Alco-berro.La Taula tècnica va servir per conèixer els criterisde priorització en els projectes i el control delsrecursos destinats a cooperació. Va estar modera-

da per Anna Bonmatí (farmacèutica de les nostrescomarques), i va comptar amb la participació delsponents procedents de la Universitat de Girona,l’Agència Catalana, l’Ajuntament de Girona i laCoordinadora d’ONG’s gironines. En la Taula per “Compartir experiències”, els assis-tents a la jornada van conèixer de primera mà el resumdels projectes digitals presentats per alguns dels par-ticipants. Va actuar com a relator David Ballester,director de l’Escola Universitària d’Infermeria. La Taula de la contrapart, que duia per títol “Escol-

tem la veu del Sud”, i que va ser presentada perSuso Vazquez, (membre de la L-17 de l’IAS), vacomptar amb la participació del “Colectivo deMujeres de Matagalpa”, procedents de Nicaragua.L’objectiu d’aquesta taula va ser el de sensibilitzarde les conseqüències de la cooperació a destí. Finalment, la Taula de comiat, sota el títol “Decà-leg de bones pràctiques”, va consistir en la lecturade les aportacions rellevants aportades per lesdiferents taules a càrrec de Miquel Carreras (mem-bre de la L-17).

CONGRESSOS I JORNADES

Els dies 2, 3 i 4 d'octubre es va celebrar a Barcelona laInternational Attachment Conference en la qual l’IAS vacol·laborar en l’organització. Aquest congrés va aplegara alguns dels investigadors de més prestigi en aquestcamp, entre ells Marian J. Bakermans-Kranenburg,Marinus H. van Ijzendoorn, Miriam & Howard Steele,Carolyn P. & Philip A. Cowan. Es va treballar sobre tresàrees: Estudis longitudinals en mostres d'alt i baix risc.Genètica, biologia, aspectes socials i vincle. Vincle itractaments en el treball clínic. A partir de les sessionsde treball es va posar de manifest la importància d’afa-vorir pràctiques de criança i educatives que promoguinl’establiment de vincles segurs que actuïn com a factorde protecció en situacions d’estrès i de promoció desalut. El Congrés va ser clausurat per la Sra. CristinaMolina, directora del Pla director de Salut Mental iAddiccions del CatSalut.

Reunió dels caps dels Serveis deCirurgia d’hospitals catalans

InternationalAttachmentConference

Un total de vint responsables delsServeis de Cirurgia de diferents hos-pitals catalans es van reunir el pas-sat mes de novembre a l’HospitalSanta Caterina per fomentar el diàlegi discutir sobre la Cirurgia des delpunt de vista assistencial i organitza-tiu. La reunió del col·lectiu es pro-grama cada tres mesos i l’espai detrobada és diferent cada vegada.L’Hospital Santa Caterina, doncs, varecollir el testimoni d’altres hospitals com Santa Pau, Parc Taulí o Igualada. L’agenda del dia vaincloure l’obertura de la jornada, que va anar a càrrec de Miquel Carreras, director assistencial dePrimària, Especialitzada i Sociosanitari i la presentació del Servei de Cirurgia de l’Hospital SantaCaterina, a càrrec del doctor Fernando Lòpez Lanao, organitzador de la reunió. Entre els temes quevan ser tractats, hi havia, per exemple, la comparativa entre els diferents sistemes de suportinformàtic en els hospitals, ponència que va anar a càrrec de Valentí de Valent Computer (creadorde Gowin) i Daniel Garcia, cap de Sistemes d’Informació de l’IAS.

Imatge d’un moment de la jornada, en què els assistents van participar activament.

Durant la pausa cafè els assistents a la jornada vanpoder degustar un selecte esmorzar en què hidestacaven uns pastissos elaborats per l’Associacióde Dones Magrebines de Salt. Així mateix, el dinar vaser elaborat per l’Associació de Dones Saltenquesprocedents de Mali.

L’Hospital de Dia d’Adolescentsva celebrar el seu desè aniversa-ri el passat 13 de novembre.L’Hospital Santa Caterina vaalbergar unes jornades adreça-des als professionals de la Xarxade Salut Mental i Addiccions del’IAS on es va reflexionar sobre latasca de l’equipament i on dife-rents experts van aportar la sevavisió professional sobre la labord’abordatge dels conflictes i delstrastorns mentals dels adoles-cents que en són usuaris. La psi-quiatra infantojuvenil RoserPérez Simó va obrir la jornadaamb una conferència on va oferirals assistents la seva visió sobrela capacitat de canvi delspacients i la necessitat d’estabilitzar els processossans en un espai on l’usuari pugui desenvolupar igestionar les seves emocions. També va recalcarque cal tenir presents els aspectes sans de la per-sona abans de medicar-la, ja que això podria sercontraproduent en el procés curatiu. Després de laponència de la Dra. Pérez Simó i la posterior refle-xió, es va plantejar un estudi del treball des del’Hospital de Dia i, finalment, va tenir lloc una taularodona, moderada pel Dr. Jaume Claret, on es vatractar l’abordatge des de la xarxa dels Trastorns deConducta de l’adolescent. Després de la taularodona es va oferir als assistents una visita guiadaa les instal·lacions de l’Hospital de Dia.L’Hospital de Dia d’Adolescents és una unitat assis-tencial d’hospitalització parcial que combina recur-sos i estratègies terapèutiques per atendre adoles-cents de 12 a 18 anys amb trastorns mentals i querequereixen tractament ambulatori intensiu. Elsseus objectius són la realització d’un abordatgeterapèutic individual, grupal i familiar, oferir unPrograma Terapèutic Específic adreçat als Trastornsde Conducta Alimentària, intervenir i coordinar-seamb altres professionals i recursos comunitaris enel procés terapèutic del pacient i retornar l’usuari almedi acadèmic-laboral en cas que fos possible.Actualment, dins la cartera de serveis del recurs, esdisposa d’un Programa específic per atendre lesPatologies Alimentàries. El perfil d’usuari de l’Hos-pital de Dia es centra els trastorns de conducta ali-mentària, els trastorns psicòtics i de l’espectreautista, els trastorns de l’humor, els trastornsneuròtics greus i patologies en l’ordre de la perso-nalitat. A més del personal sanitari especialitzat, al’Hospital de Dia hi treballen terapeutes ocupacio-nals i professors.Les activitats que es porten a terme a l’Hospital per

a tots els usuaris són, entre d’altres, psicoteràpiaindividual, tractament farmacològic, i assemblea,on es comparteix informació i es detecten i expo-sen possibles conflictes de convivència. Així, elsadolescents veuen que la seva opinió té valor ipoden prendre decisions. També s’ofereixen activi-tats lúdiques i artístiques i diferents tallers on elsjoves puguin expressar-se mitjançant diferentsllenguatges i potenciar aspectes afectius i decomunicació. Pel que fa a les activitats específi-ques del grup amb Trastorns de la Conducta Ali-mentària (TCA), s’ofereix un taller corporal, teràpiad’imatge corporal, un grup d’autoregistres, relaxa-ció, psicoeducatiu, menjador terapèutic i grup die-tista. En els últims quatre anys, el nombre d’usua-ris atesos a l’Hospital de Dia ha augmentat, i la pro-cedència dels nois i noies atesos durant aquestsdarrers anys és eminentment del Gironès i el Pla del’Estany. El 73% d’usuaris de l’Hospital de Dia sónnoies, i el 23% restant són nois. Aquesta proporciópot raure en què pel fet de disposar d’un programaespecífic adreçat a les patologies alimentàries, quetenen una major incidència en el sexe femení.L’anàlisi del perfil d’edat en el darrer any 2008 indi-

ca un augment del grup d’edat més jove —de 12 a15 anys. Des de 2005 han augmentat els usuarisamb trastorns de conducta alimentària (TCA), dels11 als 21 per any, i també un lleuger increment depatologies neuròtiques greus, com els trastornsmixtes d’emocions i de conducta, alguns en viesd’organitzar-se com a patologies de la personalitatde l’edat adulta. Els trastorns de l’espectre psicò-tic, en canvi, s’han reduït notablement en aquestsdarrers quatre anys. La coordinadora de l’equipa-ment, Glòria Tràfach, afirma que l’Hospital de Diaés una plataforma on expressar els conflictes delsadolescents, les seves conductes i actituds, i on lacomprensió és imprescindible per a poder donar-los un tracte “reparador i terapèutic”.L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha editat,amb motiu d’aquests deu anys de l’Hospital de Dia,un llibre on es recullen dades assistencials i testi-monis tant de membres de l’equip com d’adoles-cents que han passat o es troben dins el servei. Elsnois i noies atesos a l’Hospital de Dia que han ofertel seu testimoni a la publicació han assegurat quela seva estada a l’Hospital els ha ajudat a recupe-rar-se i que veuen amb bons ulls el seu futur.



Portada del llibre commemoratiu dels 10 anysde l’Hospital de Dia d’Adolescents.

Jornades dels 10 anys del’Hospital de Dia d’Adolescents

Detall d’un moment de la Jornada, a la imatge, Mª Jesús Álvarez,Glòria Tràfach i Maite Pi.

“Les activitats que es porten a terme a l’Hospitalper a tots els usuaris són, entre d’altres,

psicoteràpia individual, tractament farmacològic,i assemblea, on es comparteix informació i esdetecten i exposen possibles conflictes de

convivència.”



Jornada sobre com afectatreballar al torn de nit alprofessional

El 25 de novembre va tenir lloc, a l’Hotel Carle-many, la jornada “Tornem a parlar de les Nits”, diri-gida a professionals sanitaris, especialment als quetreballen al torn de nit. Organitzada pel Servei d’In-fermeria de l’IAS, la jornada (que va aplegar a mésde cent participants), va fixar com a objectiu refle-xionar sobre la influència que pot tenir en la salut ila vida social el fet de treballar en el torn de nit. Aixímateix, es van donar pautes de comportament pertal que els professionals d’aquest torn s’adaptin alscanvis de ritme i horaris de manera que, cuidant-seells, puguin cuidar millor als pacients que tenen alseu càrrec. La inauguració de la jornada va comp-tar amb la presència de Marta Pedrerol, directoradels Serveis Territorials del Departament de Salutde la Generalitat de Catalunya a Girona, TomàsSobrequés, president de l’IAS, i Mª Teresa Vilalta,directora d’Infermeria de l’IAS. Entre el conjunt de temes tractats, van destacar: laconferència pronunciada per Harry Baker, metgepsiquiatre del Centre de Salut Mental del Gironès(IAS), sota el títol “Aspectes psicològics: comrepercuteix treballar de nit en la personalitat, lesrelacions interpersonals; per la seva part, Marina

Paretas, dietista de l’IAS, va parlar sobre “Recoma-nacions per seguir una dieta saludable i equilibra-da quan treballes de nit”; Rosa Carreras, cap delServei de Prevenció de l’IAS, va centrar la sevaponència —des de la vessant de la salut laboral—en les “Predisposicions a patir malalties, acciden-tabilitat dels treballadors del torn de nit. Quèpodem fer els treballadors nocturns per cuidar-nos?”. Finalment, el director de la Clínica del Sonde Barcelona, el doctor Eduard Estivill, va parlarsobre els “Efectes del treball nocturn sobre la qua-litat del son. Adaptació de l’organisme als canvisde ritme i d’horaris”. Durant la Jornada va tenir lloc una taula rodona enla qual hi participaren professionals d’infermeriadels següents centres sanitaris de les comarquesgironines: l’Hospital Santa Caterina, l’Hospital Uni-versitari Dr. Josep Trueta, l’Hospital de Campdevà-nol, l’Hospital de Figueres, l’Hospital d’Olot, l’Hos-pital de Palamós. A la taula es van exposar i es vandebatre els problemes amb què es troben a l’horade poder conciliar la vida laboral amb la social ifamiliar i els recursos que fan servir per tal d’afron-tar-ho de la millor manera possible.

Sessió tècnicadel FòrumCIS

El mes d’octubre va tenir lloc, a l’HospitalSanta Caterina, la sessió tècnica del Fòrum-CIS. Sota la coordinació de Daniel Garcia, capde Sistemes d’Informació Institut d’Assistèn-cia Sanitària, durant la jornada van ser pre-sentats diferents ponències: “La construccióde la Historia Clínica del Ciutadà (del Centrede Salut a Europa)”, a càrrec de DomingoBarrabés, director TI Corporació de Salut delMaresme i la Selva; “Creació d’un magatzemde dades per a l’automatització del quadre decomandament amb Business Objects”, acàrrec de Josep Vilà i Sans, director informà-tic de Serveis de Salut Integrats BaixEmpordà; “Acogida virtual para nuevos resi-dentes”, a càrrec de Josep Mateo Pla, Funda-ció Salut Empordà, i Marco Civita, Pixeldixit;“La Estació Clínica de Treball a SAP”, a càrrecd’Agustí García, Ciber.

Infeccions detransmissiósexual, una visiódes de laurgència

Organitzada pel Servei d’Urgències de l’Hos-pital Santa Caterina, el 19 de novembre vatenir lloc la “Jornada Infeccions de transmis-sió sexual, una visió des de la urgència”. Lajornada, que va reunir un nombrós grup deprofessionals, va ser coordinada per JaumeHeredia, cap del Servei d’Urgències, junta-ment amb els doctors Cocquard i Vallmajor,adjunts del mateix Servei. La presentació de lajornada va anar a càrrec del director assisten-cial de Primària i Especialitzada de l’IAS, eldoctor Miquel Carreras. El programa incloïales ponències “Les ITS, una epidèmia reemer-gent. Reptes per a la seva prevenció i con-trol”, a càrrec del director del CEEISCAT, JordiCasabona; “Actualització de les infeccions detransmissió sexual més freqüents”, a càrrecde la metgessa de família del CAP de Monti-livi Montse Lloveras; “Consultes a urgènciesderivades dels nous tractaments amb antire-trovirals”, a càrrec del doctor A. Gómez,metge adjunt del Servei de Medicina Internade l’Hospital Santa Caterina. La conferènciade cloenda va anar a càrrec del doctor J.M.Guardiola, adjunt del Servei d’Urgències,adjunt del Servei de Malalties Infecciones,especialista en SIDA, de l’Hospital Santa Creui Sant Pau, de Barcelona.

La Jornada va aplegar un nombrós públic a l’Hotel Carlemany de Girona.


RECERCA

L’equip del Servei de Diagnòstic per la Imatge del’IAS, novament premiat

Estudi sobre les necessitats dels malalts mentalsdels centres de l’ICASS

Els equips del Servei de Diagnòsticper la Imatge de l’Institut d’Assistèn-cia Sanitària (IAS) i de RessonànciaGirona (Clínica Girona), han estat pre-miats novament per un estudi científicque permetrà caracteritzar i diagnosti-car el càncer de mama amb més faci-litat i, alhora, diferenciar-lo de leslesions benignes. La investigació, queconsisteix en visualitzar el càncer demama per ressonància magnèticaamb l’aplicació d’una nova tècnicaanomenada “difusió de l’aigua” dinsels tumors, demostra que la mobilitatde les molècules de l’aigua entre lescèl·lules és menor en els tumorsmalignes que en el benignes. Aquest estudi d’investigació, sota ladirecció dels Drs. Joaquim Barceló iJoan Carles Vilanova, sobre el càncerde mama a través de ressonànciamagnètica ha assolit la màxima distinció en lacategoria de Millor Treball Científic al III CongrésNacional de Radiòlegs de Catalunya, entre les mésde 150 comunicacions de diferents especialitatsque s’hi van presentar. L’estudi gironí suma així elseu segon reconeixement, ja que va ser guardonatamb el primer premi en la categoria de TreballCientífic en el XI Congreso de la Sociedad Españo-la de Diagnóstico por Imagen de la Mama de laSEDIM celebrat a Bilbao el passat mes de juny,entre les més de cinquanta comunicacions que vanser acceptades i presentades. El doctor JoaquimBarceló, radiòleg del Servei de Diagnòstic per la

Imatge de l’Hospital Santa Caterina i de Ressonàn-cia Girona (Clínica Girona), un dels professionalsresponsables de la investigació, ha declarat que, “amés d’estar molt satisfets amb aquesta nova distin-ció, que valora el treball de tres anys, això demos-tra una vegada més la bona consideració i el res-pecte tant a nivell nacional com a nivell internacio-nal dels especialistes en radiologia gironins.Podem dir que el professionals radiòlegs gironins,tant els de l’Hospital Santa Caterina com els de laClínica Girona, estan oferint un servei punter dins lanostra especialitat, i en concret en la patologia dela mama. Aquests estudis d’investigació no serien

possibles sense la col·laboració detots els professionals del nostres cen-tres”. Així mateix, l’estudi “RM de Mama:Utilitat de la difusió per diferenciarentre lesions benignes i malignes” vaser presentat el mes de desembre alCongrés Mundial de Radiologia que esva celebrar a Chicago (EEUU), on vaobtenir el premi Cum Laude, la màxi-ma distinció entre tots els treballs pre-sentats en l’apartat específic de imat-ge molecular. Aquest 2010, l’estudi serà presentattambé al Congrés Europeu de Radiolo-gia, que tindrà lloc a Viena.Avui dia, l’estudi i tractament de lapatologia mamària és el resultat d’untreball multidisciplinari de diferentsespecialistes, entre els que s’inclouenels ginecòlegs, cirurgians, radiòlegs,

oncòlegs, ràdioterapeutes i anatomopatòlegs, quees coordinen de manera transversal en els comitèsde mama.L’IAS va inaugurar el Servei de RessonànciaMagnètica de l’Hospital Santa Caterina del ParcHospitalari Martí i Julià (Salt) a finals de 2008 ambuna capacitat d’entre 6.200 i 6.500 exploracionsanuals, i va incorporar nous professionals expertsen la tecnologia a la plantilla del Servei deDiagnòstic per la Imatge. El Servei, que atén a totala Regió Sanitària de Girona, va tancar l’any 2008amb la realització d’un total de 71.355 explora-cions de radiodiagnòstic.

L’IAS va rebre, a mitjans de l’any 2007, l’encàrrecconjunt del Departament de Benestar Social i Ciu-tadania i de Salut de la Generalitat de Catalunya, dela realització d’un estudi que té com a objectiu,segons ha informat Jordi Cid, coordinador de Pro-grames de la Direcció Assistencial de Salut Mentali professional que ha dissenyat l’estudi, “identificarles necessitats que es deriven del fet de patir unamalaltia mental i del tractament psiquiàtric en lespersones que resideixen en dispositius del ICASS(Salut Mental, Discapacitat Intel·lectual, Gent Grani Comunitats Terapèutiques d’Addiccions) en l’àm-bit de tota Catalunya”.Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració dequatre psicòlegs que es varen contractar específi-cament per a portar a terme l’estudi de camp encada un dels quatre dispositius residencials: en

Roger Chadler (DI), Norma Camarillas (Gent Gran),Elena Bienvenido (CT) i Marta Savio (SM). Un cop el projecte va rebre el consentiment delComitè d’Ètica i Investigació de l’IAS es va iniciarl’estudi de camp, que ha durat dos anys. De la mos-tra aleatoritzada d’usuaris que es va escollir per a lesquatre poblacions d’estudi, han acceptat participar-hi 2.584 persones que vivien a 187 residències deles quatre províncies catalanes. De manera específi-ca, 1.312 usuaris de 91 residències de Gent Gran,198 usuaris d’11 Comunitats Terapèutiques d’Addic-cions, 714 de 65 residències de DiscapacitatIntel·lectual, i 360 usuaris de 20 residències deSalut Mental. En aquests moments, s’està en la fased’anàlisi de dades, i s’estan redactant els informespertinents que han de permetre la planificació de lesnecessitats de suport de tractament psiquiàtric i psi-

cològic de les persones que resideixen en lesresidències que depenen de l’ICASS.Des de la Coordinació de Programes s’ha volgutdeixar palès l’agraïment per la col·laboraciód’ambdós Departaments, de les residències i cen-tres que han participat, dels usuaris i de les sevesfamílies, i de tots els professionals de l’IAS (Direc-ció Assistencial de la Xarxa de Salut Mental (XSM),Gerència, Direcció Econòmica i de Comptabilitat,Recursos Humans, Serveis Hotelers, SistemesInformació i Recerca) els quals, segons ha dit JordiCid, “amb la seva feina, han fet possible que l’es-tudi arribés a bon port. Però seria injust que noemfatitzéssim la professionalitat, l’esforç i la dedi-cació dels companys que han fet l’estudi de campper tot Catalunya. Gràcies Elena, Norma, Marta iRoger!”.

Els doctors Joaquim Barceló i Joan Vilanova, en una imatge d’arxiu.

Sota la direcció del doctor Secundino López Pousa,responsable de la Unitat de Recerca de l’IAS, tresprojectes d’investigació de l’IAS han estat subven-cionats amb beques de recerca competitives, duesdel Fons d’Investigació Sanitària del Ministerio deSanidad i una de la Fundació La Marató de TV3.

Estudi de la relació entre les lesionsde l’artèria caròtida i les alteracions dela relació artèria - vena de la retina enpacients hipertensos: EstudiCarretitens

Investigador principal: Antonio Rodríguez PoncelasCentre que rep la beca:Institut d’Assistència SanitàriaCentre emissor de la beca: Proyectos de Investigación en Salud - Instituto Car-los III - Fondo de Investigación Sanitaria (FIS) Quantitat econòmica de la beca: 17.303,00 €

L’Estudi Carrititens té com a objectiu correlacionarles lesions a nivell de retina amb les lesions anivell de caròtides en pacients hipertensos de lesconsultes d’Atenció Primària, per tal de detectarlesions subclíniques, és a dir, que no ha donatsimptomatologia, però que ja estan presents. Elque pretén demostrar l’estudi és si la retinografia téla mateixa sensibilitat que la eco-doppler de carò-tida en la detecció de lesions subclíniques. Si fos

així, una retinografia ens permetria classificarmillor els pacients hipertensos. L’estudi s’ha iniciat en 10 àrees bàsiques d’AtencióPrimària de la Regió Sanitària de Girona (àrees del’IAS i de l’ICS). La mostra es realitza sobre un totalde 400 pacients. Va començar el mes de desembrede 2009 i acabarà el mateix mes del 2010. Hi par-ticipen metges i infermeres d’aquestes deu ABS.

Factors genètics, d’estil de vida iinflamatoris com a predictors dedepressió a la població general

Investigador principal: Joan Vilalta FranchCentre que rep la beca: Institut d’Assistència Sanitària Centre emissor de la beca:. Convocatòria 2008 de la Fundació La Marató de TV3- Malalties mentals. Institut Municipal d'InvestigacióMèdica (http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/pdf/conv_recerca08_maratotv3mentals_aatrm09.pdf)Quantitat econòmica de la beca: 305.264,50 €

A la Marató de l’any 2008 destinada a les malaltiesmentals, es van presentar 151 projectes, 27 delsquals van ser finançats. D’aquests, un d’ells per-tany a l’IAS. Es tracta d’un projecte coordinat ambdos subprojectes, dels quals el primer té com ainvestigador principal al doctor Joan Vilalta; la doc-

tora Maribel Covas, coordinadora del grup derecerca en Risc cardiovascular i nutrició del pro-grama de recerca en Processos inflamatoris i car-diovasculars dirigit pel Dr. Jaume Marrugat, és laresponsable del segon. Un dels seus objectius és conèixer la influènciadels estils de vida en la depressió, entenent perestils de vida alimentació i activitat física. Aaquests paràmetres se’ls ha de sumar els factors derisc cardiovasculars com són la hipertensió, la dia-betis, el colesterol i el tabaquisme, entre d’altres.També s’estudia la influència de determinatsaspectes genètics i d’esdeveniments vitals (inte-racció entre la genètica i l’ambient). El nombre total de pacients que participaran en elprojecte és de 3.500, xifra extreta d’una cohort delREGICOR. L’origen d’aquest estudi es remunta al’any 1995, i en ell intervenen l’ICS, la Universitatde Girona, l’IMIM i, des de fa aproximadament unany, també l’IAS. La realització del projecte s'inicial'any 2010, i es preveu que la durada del mateixsigui de tres anys.

Estilos de vida, riesgo cardiovasculary deterioro cognitivo: EstudioREGICOR-COG

Investigador principal: Josep Garre Olmo Centre que rep la beca: Institut d’Assistència SanitàriaCentre emissor de la beca: Proyectos de Investigación en salud - Instituto Car-los III - Fondo de Investigación Sanitaria (FIS)Quantitat econòmica de la beca: 84.700,00 €

Aquest projecte de recerca és fruit de la col·labora-ció de la Unitat de Recerca de l’IAS amb el Grup deRecerca d’Epidemiologia i Genètica Cardiovascu-lar, coordinat pel Dr. Roberto Elosua, dins el pro-grama de Processos Inflamatoris i Cardiovascularsde l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica deBarcelona. L’estudi té tres objectius principals: 1)determinar l’associació entre l’estil de vida (dieta,activitat física i tabaquisme) sobre la funció execu-tiva (la capacitat per seleccionar els actes volitius,formular objectius, realitzar la planificació i execu-ció de l’activitat dirigida a objectius); 2) determinarla relació entre el gruix de la íntima mitja carotidea(que es una mesura d’aterosclerosis); 3) establirvalors normatius poblacionals dels instrumentsneuropsicològics emprats en la mesura de la fun-ció executiva. Per dur a terme els objectius, s’in-clouran 2.145 participants, de l’estudi REGICOR,que tinguin a partir de 55 anys.

10Notíciesl’actual / DESEMBRE 2009

RECERCA

Tres projectes de l’IAS, premiats ambbeques competitives de recerca

D’esquerra a dreta, els investigadors principals dels estudis, Joan Vilalta, Josep Garre i AntonioRodríguez, a l’entrada de l’Hospital Santa Caterina.

11Notíciesl’actual / DESEMBRE 2009

RECERCA

Qualitat de vida laboral en personalsanitari del torn de nit

Rosa Carreras, Josep Garre, BibianaBlázquez, Imma Riera Servei de Prevenció. Institutd’Assistència Sanitària. Salt (Girona);Unitat de Recerca. Institutd’Assistència Sanitària. Salt (Girona)

Objectius: Determinar si hi ha diferències en ter-mes de qualitat de vida relacionada amb la salut(QVRS), de sobrecàrrega laboral (SL), de qualitatde vida laboral (QVL) i de percepció del climalaboral (CL) entre el personal d’infermeria i auxi-liars clínics del torn de dia i del torn de nit. Mètodes: Estudi transversal i observacional. Lamostra va estar formada pel personal d’infermeria iauxiliars clínics, que van participar de formavoluntària en l’enquesta de Clima Laboral de l’Ins-

titut d’Assistència Sanitària de Girona de l’any2006. Es va registrar de forma anònima el sexe, l’e-dat i les característiques del lloc de treball. LaQVRS es va determinar amb el qüestionari SF-12,que inclou un component físic (CF) i un compo-nent mental (CM) de la qualitat de vida. Lasobrecàrrega laboral es va determinar amb elMalash Burnout Inventory (MBI) que permet deter-minar l’esgotament emocional, la despersonalitza-ció i la realització personal relacionada amb l’acti-vitat laboral. La QVL i el CL es van determinar mit-jançant dos qüestionaris desenvolupats pel Depar-tament de Psicologia Social de la Universitat Autò-noma de Barcelona. Anàlisi descriptiva mitjançantfreqüències absolutes i relatives i mesures detendència central i de dispersió. Estudi analític mit-jançant contrastos d’hipòtesis bivariants dels indi-

cadors segons el torn de treball. Resultats: La mostra va estar formada per 181 par-ticipants (54,1% diplomats infermeria i 45,9%auxiliars clínics), 99 del torn de dia i 82 del torn denit. El 86,7% van ser dones i l’edat mitjana va serde 37,1 anys (DE=9,9). No es van observardiferències estadísticament significatives en laQVRS en termes de CF i CM, ni en la QVL ni en lapercepció del CL. El personal del torn de dia vapresentar puntuacions més elevades en la dimen-sió d’esgotament emocional del MBI que el deltorn de nit (18.9 punts i 14.2 punts respectivament;p=0.002). Conclusions: Els resultats obtinguts no confirmenestudis previs sobre la relació inversa entre treballnocturn i qualitat de vida laboral. La puntuaciómenys elevada en l’esgotament emocional entreels treballadors del torn de nit podria estar associa-da a una menor càrrega de treball durant la nit i auna major cohesió entre els treballadors del tornnocturn.

Estudi “Serologia Hepatitis A en personal sanitari”

Premi per a Infermeria de Medicina Interna del Santa Caterina

Investigadors principals: Rosa Carreras Valls, (res-ponsable), Vicenç J. González Martín, Judit Valver-de Lozano, Servei de Prevenció de l’Institut d’As-sistència Sanitària; Josep Garre Olmo, Unitat d’In-vestigació. Institut d’Assistència Sanitària; JoanInglés Torruella, Rosa Gil Soto, Unitat Vigilància dela Salut. Grup Sagessa. Hospital Universitari SantJoan de Reus; Dolors Benito Carreras, Servei dePrevenció. Serveis de Salut Integrats del BaixEmpordà. Palamós; Miquel Vilardell Ynaraja, Mar-garita Escalé Roca, Servei de Prevenció i MediAmbient. Consorci Hospitalari de Vic. Objectius: Determinar l’estat d’immunització natu-ral front l’hepatitis A en una mostra DE de treballa-dors del sector sanitari. Metodologia: Estudi transversal i observacional a

partir de l’anàlisi de les dades del registre de sero-logia d’hepatitis A dels Serveis de Prevenció (SP)de quatre centres sanitaris. La mostra va estar for-mada pel personal sanitari que va acudir de formavoluntària al SP. El registre inclou dades demogrà-fiques, categoria professional, lloc de treball i elresultat de la serologia amb la determinació d’anti-cossos IgG de l’hepatitis A. Anàlisis descriptiu iestudi analític mitjançant regressió logística. Resultats: La mostra va estar formada per 2.205treballadors de 22 i més anys, amb una mitjanad’edat de 38,6 anys (DE=10,4) i el 81,2% van serdones. El resultat negatiu de la serologia va ser del47,5% (IC 95%=45,4-49,6) i més freqüent enhomes (53,4% vs. 46,3%; p=0,01). La mitja d’e-dat dels individus con serologia negativa va ser de

33,9 anys (DE=8,3) front a 42,2 anys (DE=10,0)en els individus amb serologia positiva (p<0,001).A partir dels 50 anys, el 86,5% (IC 95%=82,6-90,3) van ser positius. Es van observar diferènciesen l’estat d’immunització segons la categoria i ellloc de treball. Els resultats de la regressió logísti-ca indiquen diferències importants segons elsgrups d’edat (OR=1,6 entre 30 i 39 anys; OR=3,7entre 40 i 49 anys; OR=12,4 a partir de 50 anys) ila categoria laboral (OR=0,5 per a diplomats eninfermeria; OR=0,5 per a personal administratiu;OR=1,9 per al personal de neteja; OR=1,9 per alpersonal de cuina). Conclusions: Hi ha diferències en el resultat de laserologia segons l’edat, i és més freqüent el resul-tat negatiu entre els 20 i els 49 anys. A partir dels50 anys, el resultat negatiu és quasi nul. Les dadesplantegen dubtes en relació a les recomanacionsde la no vacunació a majors de 40 anys.

La comunicació “Administració de medi-caments més segura. Aprendre d’unerror”, va merèixer el premi a la MillorComunicació de les XI Jornades d’Infer-meria dels Serveis de Medicina Internadels Hospitals Comarcals de Girona, cele-brada el 27 de novembre i organitzadaenguany per la Clínica Girona. Les autoressón Alba Pla, Sandra Matilla i EncarnacióRipoll, infermeres de Medicina Interna del’Hospital Santa Caterina.

De dreta aesquerra, Alba Pla(amb el sobre),Encarna Ripoll (al’esquerra) i SandraMatilla (al fons).Autor: ClickArtFoto

La Unitat de recerca de l’Institutd’Assistència Sanitària dóna suport iassessora als equips de treballexistents i als de nova creació que hosol·liciteu.En cas que requeriu ajuda, nomésheu de clicar la següent adreça decorreu electrònic i fer-nos saberquines són les vostres necessitats.C/e: [email protected]

Comunicació presentada el passat mes de desembre a la XIX Diada dela Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball (SCSMT), a laqual va obtenir una Menció Especial.

Presentat al 1st International Congress on Occupational Risk on HealthCare Sector, celebrat a Madrid del 28 al 30 d’octubre de 2009.

Imatge aèria actual del Parc Hospitalari Martí i Julià. (Fotografies aèries: Delta Foto Aerea)

12gReportatge

l’actual / DESEMBRE 2009

Quan el mes de novembre del 2009 esva posar en funcionament el nou centreSociosanitari de l’Institut d’AssistènciaSanitària (IAS), es donava per finalitzattot un llarg procés de reconversió del’antic hospital psiquiàtric a l’actual ParcHospitalari Martí i Julià. Amb elsprimers passos del Sociosanitari, fet

que ha permès deixar configurat uncomplex sanitari basat en un concepteintegrador de la salut que incloul’assistència psiquiàtrica, sociosanitàriai social i l’atenció de les malaltiesfísiques, s’engega també un nou iengrescador projecte: obrir el Parc a laciutadania.

La reconversió del ParcHospitalari Martí i Julià

2

38

5

67

94 1

1- Entrada principal al Parc2- Hospital Santa Caterina

3- Edifici Sociosanitari La República4- Edifici Els Til·lers

5- Edifici La Mancomunitat 16- Edifici La Mancomunitat 2

7- Edifici SALT-TMS8- Entrada al Centre Sociosanitari La República

9- Pàrquing professionals

L’Institut d’Assistència Sanitària forma part, per dretpropi, del que ha estat l’organització sanitària deCatalunya els darrers vint-i-cinc anys. L’any 1984,la Diputació de Girona creava l’IAS com un orga-nisme autònom per a la gestió dels seus serveissanitaris. Li encomanava la gestió de l’HospitalSanta Caterina, fundat l’any 1211 i construït l’any1666 —el que avui dia és la nova seu de la Gene-ralitat a Girona— i de l’Hospital Psiquiàtric de Salt,fundat l’any 1886. Aquest fet històric es va concre-tar amb la compra del Mas Cardell per part de laDiputació per tal de poder-hi construir el primermanicomi públic de Catalunya i traslladar-hi elsmalalts mentals, que s’atenien, en aquella època, al’Hospital Santa Caterina ubicat al centre de la ciu-tat de Girona. A la seva primera etapa, l’IAS es responsabilitzava deconduir els vells establiments benèfics, de governadministrativista i burocràtic, cap a serveis moderns,de qualitat i eficients orientats a l’usuari. L’any 1992, la Generalitat assumeix els traspassosen matèria sanitària i redefineix l’Institut d’As-sistència Sanitària com empresa pública adscrita alServei Català de la Salut. L’Hospital Santa Caterinava esdevenir un centre amb organització moderna,integrat a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública,malgrat la precarietat d’un edifici obsolet per a lapràctica clínica. Ja des d’un primer moment, l’IAS va fer un granesforç de descentralització per apropar la salut

mental a la població. La Xarxa de Salut Mental es vaanar configurant per arribar a tota la Regió Sanitàriaa través de l’obertura de centres de dia i centres desalut mental per a adults i infants. No obstant, lareconversió psiquiàtrica encara quedava lluny. Lapsiquiatria no s’integrà plenament al SistemaNacional de Salut, per més que la Llei General deSanitat ho determinés, fins que no van tenir lloc elstraspassos de competències (1992), la promulga-ció de la Llei d’Ordenació de Sanitària de Catalun-ya (1990) i el Pla de Salut de Catalunya. Va ser lla-vors quan la institució va disposar dels instrumentsque permetien la reconversió del “manicomi”. Aquests dos reptes, un nou edifici per a l’Hospitalde Santa Caterina i la reconversió de l’Hospital Psi-quiàtric de Salt, es fonien en la pròpia visió de lasanitat a les comarques gironines que sempre hatingut l’IAS i en la missió encomanada de gestió deserveis públics amb la màxima eficiència i qualitat.La incorporació de les urgències psiquiàtriques enel nou Santa Caterina, juntament amb la reorganit-zació i especialització de les diferents línies de ser-vei del Parc (línies de serveis d’aguts, subaguts,trastorn mental sever, psicogeriatria i atenció a ladiscapacitat intel·lectual amb trastorns de conduc-ta), sumat a l’edificació de noves infraestructures ia l’increment de la resposta a la població a nivellambulatori, han permès finalment la normalitzacióde la salut mental dins el sistema sanitari a lescomarques gironines. Cal destacar també la posa-

da en marxa de nous recursos per a les personesque pateixen una malaltia mental en relació amb eltreball i l’habitatge.

Nou Centre de Serveis SociosanitarisLa República

El nou centre de serveis sociosanitaris acull tresunitats d’hospitalització amb un total de 40 placescadascuna. Es tracta d’una unitat de mitja estadaper a usuaris amb alteració de conducta tipusdemències o pacients psicogeriàtrics, pacientsamb malalties neurodegeneratives i dany neurolò-gic adquirit i síndromes geriàtrics i dues unitats dellarga estada geriàtrica, psicogeriàtrica i per apacients amb malalties neurodegeneratives i danycerebral adquirit. El centre també disposa de 2hospitals de dia, amb 25 places cadascun, desti-nats a la rehabilitació de malalties neurodegenera-tives i dany cerebral adquirit i a l’estudi i rehabili-tació del deteriorament cognitiu. Així mateix, l’e-quipament compta amb una àrea de consultesexternes per a la Unitat de Valoració de Memòria iles Demències (UVAMID), la Unitat de ValoracióIntegral Geriàtrica, i l’Equip d’Avaluació IntegralAmbulatòria (EAIA) de malaltia neurodegenerativa.La seva àrea d’influència són les comarques delGironès, la Selva i el Pla de l’Estany (300.00 habi-tants), encara que per alguns serveis és tota laRegió Sanitària de Girona.

13gReportatge


A: L’Edifici Sociosanitari La

República. B/C/D:Diversos momentsde l’acte inaugural

del nou Sociosanitari.

A B

C

D

14gReportatge


La posada en funcionament de les diferents unitatsi serveis s’està duent a terme de forma esglaonada.El passat 3 de novembre es van obrir les dues uni-tats d’hospitalització i es van traslladar els primersusuaris del Parc Hospitalari. El 6 de novembre esvan posar en funcionament els hospitals de dia i apartir de l’1 de desembre es van obrir la terceraunitat d’hospitalització i les consultes externes. El dia 11 de desembre, el president de la Generali-tat, José Montilla, va ser l’encarregat d’inauguraroficialment el centre sociosanitari. El President vaaprofitar l’ocasió per a fer públics els pressupostosdel 2010, dels quals un 27% del total, 9.900milions d’euros, aniran destinats a l’atenció sanità-ria. Tal i com va declarar el president de la Genera-litat, el nou Sociosanitari “és un exemple excel·lentde l’estreta convivència de l’estat del benestar ambla democràcia”. El president de l’IAS, Tomàs Sobrequés, va expres-sar la seva satisfacció amb la posada en marxa del’equipament, perquè considera que “estem davantd’un acte de solidaritat i de justícia social. S’hadecidit gastar una part dels diners de tots en aten-dre i curar a una part dels nostres ciutadans, elsque estan malalts, els més febles. Atrafegats per lafeina del dia a dia, sovint se’ns escapa aquestadimensió íntima de solidaritat i de justícia que estàa l’arrel dels nostres actes”. Per a Iolanda Pineda,alcaldessa de Salt, les instal·lacions són “exem-plars, pensades per fer sentir com a casa seva els

pacients que hi estan ingressats”. Així mateix,Pineda va remarcar “el valor que aportarà l’obertu-ra del Parc a la ciutat de Salt”. En el mateix sentites va pronunciar la consellera de Salut Marina Geli.L’edifici s’aixeca sobre un solar de 7.214 m2 i dis-posa d’una planta baixa de 6.006 m2 i una plantasoterrani de 1.208 m2, a més de 4.830 m2 en pre-visió de possibles creixements futurs. L’obra, unprojecte dels arquitectes Brullet i Pineda adjudicata la constructora VIAS y Construcciones, vacomençar el setembre de 2006. El disseny de laconstrucció —ideat amb zones residencials izones d’atenció diürnes—, permet disposar d’unedifici centrat en la persona gran amb problemessocials i sanitaris per tal que aquesta es trobi“com a casa”, segons explica la responsableassistencial del centre, Esther Celda. Es tractad’un “lloc de vida que garanteix la seva dignitat”,afegeix. L’obra contempla una distribució de l’es-pai i els elements necessaris per facilitar una ges-tió funcional quotidiana d’aquests tipus d’equipa-ments, dissenyat en funció de les aportacionsdels professionals assistencials, coneixedors deles necessitats d’atenció. L’arquitectura contri-bueix a la qualitat de vida de les persones que sónateses i permet la major autonomia física i segu-retat psíquica possibles.L’atenció en un centre sociosanitari es fonamenta enl’atenció integral de la persona, és a dir, el centreassumeix el compliment de les necessitats assisten-

cials i socials (model biopsicosocial), l’avaluació ila intervenció multidisciplinar i l’entorn terapèutic.L’atenció als processos crònics secundaris de lapatologia o de l’edat es realitza a tots els nivells delsistema sanitari: primària, especialitzada, hospitalà-ria d’aguts i sociosanitària. Per aquest motiu, l’aten-ció sociosanitària es constitueix com una continua-ció en l’atenció a la salut de les persones.

La història posa nom al nouSociosanitari: Edifici La República

El nou centre Sociosanitari s’ubica en l’emplaça-ment del vell Edifici La República de l’antic hospi-tal psiquiàtric de Salt. Va ser l’únic projecte entretots els que es van projectar sobre el Manicomi deSalt per la Generalitat de Catalunya que es va durterme durant l’època republicana (1933). Durantaquest període el manicomi es va reanomenarSanatori Martí i Julià, il·lustre alienista que varedactar, durant l’època de la Mancomunitat, lesnormes que iniciarien la transformació d’aquestespai i que a partir del 1997 ha donat nom a l’ac-tual Parc Hospitalari. Amb ell es recupera també elnom que la República donà al Sanatori a Salt l’any1932. En la seva arrel humanista, científica i cata-lana, l’IAS i el conjunt de professionals que hi tre-ballen s’identifiquen plenament.El vell Edifici consistia en un pavelló de 131 llits(conegut com “els pisos”, ja que era l’únic pavelló

E

G

F

H

E: Imatge aèria de l’antic Hospital Psiquiàtric de Salt. F: Imatgeaèria de l’edificació de l’Hospital Santa Caterina. G/H: Diferentsperspectives de l'Hospital Santa Caterina.

15gReportatge


amb més d’una planta). El projecte defensava laseparació entre malalts aguts i crònics i preteniacentralitzar als segons en la nova construcció. Enaquell moment, l’edifici responia a les exigènciesterapèutiques de l’època i va ser considerat modela imitar en la construcció de nous manicomis. Esva triar una estructura de pisos per motius econò-mics, ignorant les consideracions que fomentavenel contacte del malalt amb l’exterior i la sevanecessitat de sortir a l’aire lliure (evitant així el sor-giment de la psicosi institucional). Malgrat aques-ta ignorància (en aquella època es pensava així), lanova construcció era funcional i moderna, ambbona orientació de les dependències, ventilació,calefacció central, electricitat encastada a la paret,wàters amb descàrrega automàtica, lavabos indivi-duals, dos menjadors i sala d’estar i treball percada 36 habitacions. A l’edifici s’hi va instal·lar elprimer telèfon del Sanatori.A més d’aquesta gran construcció, durant l’etapade la Generalitat es va dur a terme el condiciona-ment dels vells pavellons existents, intentant min-var d’alguna manera la greu situació d’amuntega-ment i manca de recursos amb què es trobava elpsiquiàtric de Salt (una constant en la història delmanicomi), així com també la dotació de personalprofessional (infermers i infermeres que substituïs-sin els religiosos). L’esclat de la guerra i la llargapostguerra van retornar el Sanatori a situacions deprincipis de segle, amb mancances de tot tipus i

incomunicació total amb l’exterior. El sanatori vadir-se de nou el “Manicomio Provincial”, les reli-gioses varen tornar a ser les responsables directesde la cura dels malalts. S’obre l’etapa més dura dela institució, la qual va arribar a acollir durant elsanys 60 fins a 900 pacients ingressats. El centre vaesdevenir un asil de malalts crònics. Sortosament,avui, aquests més de cent anys ja són història. L’IAS va tancar definitivament aquesta històricaconstrucció el dia 14 de juny de 2006, amb el tras-llat dels últims 85 usuaris que encara hi vivien.Aquests pacients, que transitòriament van anar aviure a diferents edificis del Parc Hospitalari Martí iJulià (Serveis Assistencials de Llarg Tractament i laMancomunitat), formen part d’una població d’unesvuitanta persones de més de 65 anys amb patolo-gia psiquiàtrica que, per diferents motius, no podenretornar a la comunitat i que ara són atesos al noucentre sociosanitari.

EL Parc HospitalariMartí i Julià, avuiSobre una superfície total de 114 mil m2, al ParcHospitalari Martí i Julià s’hi troben:

Sociosanitari La RepúblicaCapdavanter a Catalunya, el nou centre recull elconeixement i l’experiència de l’Hospital Santa

Caterina i de la Xarxa de Salut Mental i Addiccionsde les comarques gironines en el tractament i curade les persones, al mateix temps que fomenta lessinèrgies amb altres entitats i centres assistencials(Fundació Esclerosi Múltiple i Institut Guttman).Ofereix tres línies d’atenció a la salut i benestar deles persones: geriatria i psicogeriatria, demències imalalties neurodegeneratives i dany neurològicadquirit, d’acord amb les indicacions del Pla Direc-tor Sociosanitari del Departament de Salut.

L’Edifici Santa CaterinaÉs l’hospital general bàsic del Gironès i La SelvaInterior i atén una població de 120.000 habitants.Amb idèntica cartera de serveis que l’antic, el noucentre incorpora serveis d’hospitalització de psi-quiatria d’adults, infantojuvenil (URPI) i d’urgèn-cies psiquiàtriques. Té una superfície total cons-truïda de 27.588 m2 i està dotat de 222 llits, delsquals —en una primera fase— es van posar enfuncionament 190. D’aquests, 43 són d’hospitalit-zació psiquiàtrica d’aguts.

L’Edifici SALT-TMSConstruït sobre el traç d’un pavelló antic datat del1902, va ser la primera gran obra acabada del Parc.Bastida en dues fases: la primera inaugurada el 17de desembre de 2000 i la segona l'any 2003. L’Edifici acull 150 places, de les quals 100 corres-ponen al Servei de Rehabilitació per a pacients

I: Vista aèria de l’Edifici SALT-TMS. J: Edifici Els Til·lers. K: EdificiLa Mancomunitat 1. L: Edifici La Mancomunitat 2

I

J

K

L

16gReportatge


amb trastorns mentals severs. Els altres 50 llits esdestinen a l’atenció psicogeriàtrica.

L’Edifici Els Til·lersS’hi ubiquen els hospitals de dia de salut mentald’adults i adolescents i els serveis d’atenció alsdiscapacitats intel·lectuals: Centre de Salut Mental(SESMDI), la Unitat d'Hospitalització Especialitzada(UHEDI) i la Residència Els Til·lers, resultat de latransformació progressiva de la Unitat de LlargaEstada de Discapacitat Intel·lectual (ULLEDI) en unServei Residencial, amb 30 places. L’objectiu de

l’equipament, servei concertat amb el InstitutCatalà d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), ésdonar una atenció global i personalitzada als resi-dents, en la qual treballen en tot moment els pro-blemes conductuals i/o psiquiàtrics que dificultenel seu desenvolupament personal i social. Elmateix edifici acull també els serveis centrals i desalut laboral de l’IAS.

L’Edifici La Mancomunitat 1S’hi ubica La Llar Residència La Maçana, un equipa-ment residencial comunitari amb 29 places, destinat

a la rehabilitació per a persones que tenen un tras-torn mental sever (TMS) i que no disposen de suportfamiliar i/o d’habitatge ni de la suficient capacitateconòmica per tal de viure a la comunitat en condi-cions adequades. Integrat a la xarxa de salut mental,va obrir les seves portes el 23 de febrer del 2004.L’Edifici disposa també d’un ampli espai polivalenton s’hi acull el Servei Religiós del Parc, la cafeteriadel Parc i la Unitat de Recerca de l’IAS.

L’Edifici La Mancomunitat 2Pendent de rehabilitació per a usos no assistencials.

M: Acte decol·locació de laprimera pedra delParc HospitalariMartí i Julià (31

d’octubre de 1998).N: Un moment de

les portes obertes ala nova obra SALT-

TMS (17 dedesembre de 2000).

O: InauguracióHospital SantaCaterina (30

d’octubre de 2004).

� El 8 de setembre de 1998, el Consell deGovern de la Generalitat de Catalunya aprovaautoritzar el Departament de Sanitat i elServei Català de la Salut (SCS) signar elconveni de finançament amb l’Institutd’Assistència Sanitària per a la construcciódel parc hospitalari de les comarquesgironines.

� El 31 d’octubre de 1998, el president de laGeneralitat de Catalunya posa la primerapedra del Parc Hospitalari Martí i Julià.

� El 28 de gener de 1999 s’inicien els primersenderrocs dels antics pavellons psiquiàtricsper donar cabuda a l’edifici de Serveis deRehabilitació per a pacients amb trastorns

mentals servers (Edifici SALT–TMS). Laprimera fase es va iniciar el 6 de juliol de1999 i va finalitzar el 20 de març de 2001.

� El 17 de desembre de 2000, dins el marc dela Marató de TV3, dedicada a l’esquizofrènia,el president de la Generalitat visita l’EdificiTMS-SALT en una jornada de portes obertesa tots els ciutadans. Entren en funcionamentels primers 100 llits.

� El 2 d’abril de 2001 comença la segona fasede construcció de l’Edifici SALT-TMS.

� El 15 de juny de 2001, el conseller en capde la Generalitat de Catalunya, Artur Mas,dóna inici a les obres del nou Edifici SantaCaterina, plantant una magnòlia, testimoni

històric d’esperit de serveis i tradicióhospitalària.

� El 24 de març de 2003 acaba la segona fasede l’Edifici SALT-TMS i per tant la primeragran obra del Parc.

� El 28 de juliol de 2004 es fa l’acte derecepció del nou Edifici Santa Caterina

� El 18 de setembre s’obre el nou Edifici SantaCaterina al Parc Hospitalari Martí i Julià.

� El 30 d’octubre de 2004, el president de laGeneralitat, Pasqual Maragall, va inauguraroficialment l’Edifici Santa Caterina.

� L’11 de desembre de 2009, el president de laGeneralitat, José Montilla, va inaugurar elnou Sociosanitari La República.

DATES IMPORTANTS

N

O

M

17Notícies


“Salut Mental a l’abast de tothom”, lema gironíper celebrar el DiaMundial de la Salut Mental

Sota el lema “Salut Mental a l’abast de tothom”, el10 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial de laSalut Mental, amb un programa elaborat conjunta-ment per la comissió organitzadora dels actes,integrada per usuaris i professionals de la Xarxa deSalut Mental i Addiccions de les Comarques Giro-nines (Centres de Dia del Ripollès, Garrotxa, BaixEmpordà, Alt Empordà, Selva marítima, Selva inte-rior, Gironès - Pla de l’Estany i la Llar Residència laMaçana), l’Associació de Bipolars de Catalunya, laFundació Privada Drissa i l’Associació Família iSalut Mental de Girona i Comarques. La comissióva comptar amb la col·laboració de la FundacióTutelar de les Comarques Gironines, la FundacióOnyar - La Selva, TIRGI i la Fundació MAP. El conjunt d’actes va tenir lloc a la Plaça de Miquelde Palol de Girona, amb l’obertura dels diferentsestands informatius i la projecció de l’audiovisual“Serveis i entitats gironines que treballen en salutmental des de la rehabilitació, l’habitatge i la inser-ció laboral”. L’acte inaugural va comptar amb la

presència i participació de Tomàs Sobrequés, pre-sident de l’Institut d’Assistència Sanitària; MartaPedrerol i Josep Viñas, directors territorials delsDepartaments de Salut i Acció Social i Ciutadania,respectivament; i Ignasi Thió, regidor delegatadjunt a alcaldia. Tot seguit, un grup d’usuaris vallegir un manifest, i van ser lliurats els premis delconcurs al millor cartell, que fou la imatge que vaidentificar el Dia Mundial a les comarques gironi-nes. El primer premi, en un concurs en què vanparticipar nombrosos usuaris dels diferents centresde dia de Girona i comarques, va ser per l’obra“Junts podrem”, de “Yuska” Anna Grau. Un altredels actes del dia va ser la representació teatral del“Himne dels pirates”, tema inclòs en el musical“Mar i Cel”, de Dagoll Dagom, protagonitzada pelsusuaris d’El Cercle, club social creat en 2003 ambl’objectiu d’oferir a les persones amb malaltiamental un espai de foment de les relacions socialson poder compartir i participar de l’oci i la cultura.

La comissió organitzadora va cloure els actes commemoratius al Dia Mundial de la Salut Mental ambla conferència del psiquiatre Jorge Tizón a l’Auditori Narcís de Carreras de “la Caixa”. Tizón va expo-sar alguns dels resultats dels diferents estudis que s’estan duent a terme sobre la psicosi a diferentspaïsos. El psiquiatre va afirmar que la psicosi és el resultat de múltiples factors de risc i va posar derelleu la importància de la seva detecció precoç, tot i la seva dificultat.

Autoritats i premiats durant l’entrega de premis al concurs al millor cartell, imatge del Dia Mundial dela Salut Mental a Girona.

ENTREVISTA A L’AMÈLIA I A LA CARME

“Nosaltres dos somcom l’Equipo A”

L’Amèlia de la Fuente i la Carme Rourasón les responsables del Servei deMenjador de l’Hospital. Amb elles,donem el tret de sortida a unesentrevistes de petit format en les qualsanirem coneixent, mica en mica, el dia adia més proper dels professionals quetreballen i conviuen a l’IAS.

- L’Actual: Quan fa que hi treballeu, a la casa?- Amèlia: Ja fa 13 anys, jo treballava a l’anticHospital Santa Caterina.- Carme: Jo fa 16 anys, procedeixo de l’anticpsiquiàtric.- L’Actual: I què tal treballar plegades?- Amèlia: La veritat és que tenim la sensacióque hem treballat juntes tota la vida!- Carme: Sí, és cert. De fet, al principi varemveure que teníem cadascuna una manera detreballar... però aviat ens varem adonar que erala mateixa!- L’Actual: En què consisteix la vostra feina?- Amèlia: Nosaltres ens encarreguem de servirel menjar, el posem als plats, així que, quanvénen els professionals a dinar, ja està llest.- Carme: A diferència d’abans, ara el dinar ja veservit, vull dir que nosaltres servim les racions,i els professionals només han d’agafar elsplats. - L’Actual: Com és el menjar que oferiu aquí?- Amèlia: Bé, és una cuina tradicional, casolana. - Carme: S’intenta que el menú sigui equilibrat,que hi hagi de tot una mica. Sempre hi ha dife-rents opcions per als primers i per als segons. - L’Actual: Què és el que mai falta?- Amèlia i Carme: Les patates fregides!- L’Actual: Són bons clients els professionals de

la casa?- Amèlia: La veritat és que sí. Quan varemcomençar a treballar, anàvem amb un esclop iuna espardenya, imagina’t els nervis... i de totarreu només varem escoltar frases d’ànims irecolzament.- Carme: La gent és pacient i amable, així haestat sempre. Així és molt més fàcil treballar!Ho recordo perfectament, en lloc de dir: “aixòés un desastre”, els companys ens deien: “jaens esperem!”

GENT DE L’IAS


L’exposició “El bosc de la pobresa” a l’Hospital Santa CaterinaL’IAS va acollir d’octubre a finalsde desembre l’exposició “Elbosc de la pobresa” a l’HospitalSanta Caterina. La proposta esva posar en marxa el març pas-sat i, tal i com han explicatDolors Corominas, coordinadoradel Servei de Salut Comunitàriade l’IAS, i Jordi Vinyals, educa-dor del Centre de Rehabilitaciódel Gironès, “va consistir en unasèrie d’arbres de fusta pintats idisposats a banda i banda delpassadís principal de l’edificirealitzades pels corresponentsgrups de treball dels centres derehabilitació psicosocial de lescomarques gironines de la Xarxade Salut Mental i Addiccions del’IAS a les comarques gironines,el Centre Juvenil i Adolescent,la Llar Residència La Maçana il’Edifici de Rehabilitació deTrastorns Mentals Severs(TMS)”. L’acte d’inauguració,que va aplegar un gran nombre d’assistents, vacomptar amb la participació de diferents represen-tants dels onze grups de treball. L’objectiu de l’ex-posició va ser sensibilitzar i incitar a la reflexió vers

les qüestions de pobresa, exclusió social, margina-ció i manca de desenvolupament humà i, alhora,proposar la posada en pràctica d’accions decol·laboració, solidaritat, empatia i voluntat per

eradicar aquestes situacions d’injustícia social. Lamostra anava adreçada no tan sols al públic visitanto als usuaris de l’hospital, sinó també als profes-sionals que hi treballen.

Foto de família dels professionals amb 25 anys a l’IAS juntament amb l’equip directiu, en el marc del tradicional acte de Nadal 2009.


S’han incorporat a l’IAS:Les auxiliars administratives SílviaFerrer Creus, Marta Juanola Oliveras;les auxiliars d’Infermeria PatriciaJuana Bajo Garcia, Dora Milena FierroDavila, Juliana Cristina, MacedoCoelho, Raquel Martin Maña, MònicaPrim Romero, Estefania Ruiz Rocha,Inés Sureda Teruel; l’auxiliar de Ser-veis Marc Llahí Sanmartin; els auxi-liars sanitaris Víctor DomínguezMuñoz, Felipe Rodríguez Martin, Síl-via Valentí Santiago; els diplomatsd’Infermeria Neus Balcells Pérez,Abel Cuellar Jiménez, Susana Merce-des Uria Álvarez; els facultatius Nel-son Araño Santana, Maria RemeiGirona Bastus, Juan Roldan Sanchez,David Valero Lanau, Alexandre VilaBelmonte; l’integrador social SamuelFernández Garcia; la metgessa defamília Eugenia López Quesada; elportalliteres Santi Coromí Marqués;

el tècnic de Diagnòstic i Imatge JoanBalló Burch; la tècnica de Recerca iInvestigació Xènia Planas Pujol.

Felicitacions alssegüents companysi companyes per lesseves novesmaternitats ipaternitats:

Les auxiliars administratives MireiaDevesa Gómez, Montserrat GiraltEsquinas, Maria Ortega Paz; lesauxialiars d’Infermeria Eva LlorenteMartin, Encarnación López Vidana,Meritxell Molas Perez, M. TeresaPlana Ribas, Elena Ruiz Heredia; l’au-xiliar de Servei José Mateo Fernán-dez; els diplomats d’Infermeria CeliaEsteban Romera, Noemí Gou Nuñez,Alexandra Palles Blanco, Eva PauPerich, Jose Ramon Quilon Bermudo,Claudia Rodriguez Carmona, M.

Dolors Sabates Pujol; els facultatiusNatalia Arteche Gonzàlez, AlíciaCarrera Boix, Francesc Xavier RivedSancho, Natalia Arteche González,Josefa Turbau Recio; el metge defamília Jordi Vilao Vives; l’òptica-optometrista Estel Roig Bernard; elspsicòlegs Antonio Vives Tribo, OnaLlopart Capdevila; el psiquiatra RaulOtin Llop; el cap de Servei J. LuisIgnacio Sagredo Sainz; el supervisord’Infermeria Francisco Moreno Olive-ras; la treballadora social EstherMartínez Plaza; la terapeuta ocupa-cional Clara Oliu Nieto.

Han obtingut plaçaa l’IAS:

Les auxiliars administratives M. JoséMuñoz Castillo, Ana Sardà Andrés;les auxiliars d’infermeria Núria Bona-dona Vendrell, Benilde Lara López;les diplomades d’Infermeria Marta

Busquets Riera, Yolanda SánchezGarrido; els fisioterapeutes GermanAvila Jimenez, Irene Bosch Aulet,Uxue Muez Segura; les llevadoresLídia Costa Salis, Susana EstebanGiner, Iztiar Fernández Rojo, MartaForteza Rey, Montserrat Jordana Via-der, M. del Sagrario López Delgado,Sílvia Molina Navas, Marta SaguéCateura, Montserrat Verdaguer Pla-nella; les psicòlogues Laura Fabre-gas Casas, Yolanda Moga Pérez; laresponsable de l’Oficina d’Atenció al’Usuari Neus Lorca Gine; la terapeu-ta ocupacional Erica Escaño Olgoso;la treballadora social Eva VidalSusagna.

Des de la redacció de l’Actual volemunir-nos al dol de la família i amicsde l’auxiliar de clínica del Serveid’Urgències Dolores Aguado López,que ens va deixar el passat mes denovembre.

Sota el lema “Salvem-nos amb elplaneta”, el 26 de setembre va tenirlloc la Jornada de Reflexió de l’Agen-da Llatinoamericana Mundial entorndel tema de l’any 2010, l’ecologia,organitzada per la Comissió de l’A-genda Llatinoamericana i de la L-17de l’IAS. El seu objectiu, segons vandeclarar els organitzadors, era “esde-venir realment una jornada de reflexióper a tothom que hi assisteixi i, demanera concreta, per a totes aquellespersones que fan campanya i presen-

tacions arreu de les comarques giro-nines i de la resta de Catalunya”. Elprograma de la Jornada va incloure lapresentació de l’Agenda 2010: Sal-vem-nos amb el planeta, a càrrec deDani Boix, doctor en Biologia i pro-fessor d’Ecologia del Departament deCiències Ambientals de la Universitatde Girona. Membre de la ComissióPermanent de l’Agenda Llatinoameri-cana de Girona, i de la Junta Perma-nent de l’Associació de Naturalistesde Girona.

Jornada de reflexió de l’Agenda Llatinoamericana Mundial

DADES DE L'1 DE JULIOL DE 2009 AL 26 DE NOVEMBRE DE 2009

Imatge de la Jornada de reflexió de l’Agenda Llatinoamericana Mundial.

Premis al reconeixement professionalEl mes de novembre, el Col·legi Oficial de Metgesde Girona va presentar l’acte de lliurament delsseus premis anuals a l’Auditori Narcís de Carrerasde La Caixa. Distribuïts en diferents seccions —Col·legiats d’Honor, Col·legiats Mèrit i Reconeixe-ment Professional—, els premis suposen un reco-neixement a la tasca d’aquests doctors i doctores,entre els quals hi ha el doctor Miquel Carreras,especialista en Medicina Familiar i Comunitària,màster en gestió hospitalària i actualment DirectorAssistencial d’Atenció Primària, Especialitzada iSociosanitària de l’Institut d’Assistència Sanitària.Carreras va voler, més que ressaltar els objectiusassolits sota la seva direcció, remarcar la consoli-dació d’uns objectius ja començats, començant

pel Programa de Detecció Precoç del Càncer deMama, gràcies al qual ha estat guardonat; la Unitatde Recerca de l’IAS; les dues beques del Fondo deInvestigación Sanitaria (FIS) del Ministerio deSanidad y Consumo, concedides aquest 2009; elservei de cirurgia major ambulatòria; i la direccióassistencial d’Atenció Primària, Especialitzada iSociosanitària, que culmina el projecte del ParcHospitalari seguint amb la reforma psiquiàtricaplantejada per l’IAS. Carreras va ressaltar, al mateixtemps, que les activitats de l’Hospital de Dia sónbàsiques per a consolidar tots aquests objectius.A banda, i en la categoria de Col·legiats Mèrit, vanser guardonats el doctor Gabriel Coll de Tuero i ladoctora Isabel Casanovas Pérez.

El doctor Miquel Carreras, en el moment en quèse li va fer entrega del premi al reconeixementprofessional.

- L’estiu de 1983 t’incorpores al vell Santa Caterina com ainfermera corre torns als serveis de Pediatria i Traumatologia,després a Oncologia. Molt diferent abans que ara? - Res a veure. Treballàvem una setmana de cada torn, de dilluns a diumenge.L’any 1986, l’IAS ja estableix els torns fixes i sol·licito treballar de nits. Recor-do la Carme Alemany, la Montse Massegur, la Lourdes Herrero i la Glòria Vila.Elles em van ensenyar tot el que sé d’oncologia. La infermera de nits havia d’a-tendre les dues unitats d’Oncologia i el Servei de Ginecologia i Obstetrícia.

- Sempre he sentit que el personal del vell Santa Caterina eracom una gran família?- Uns necessitàvem dels altres. L’any 90, em van demanar fer la supervisió denits. Compaginava Radiologia i Laboratori i també cobria les urgències. Érempocs i és cert, funcionàvem com una família. Fins i tot els porters —en Pedro,en Pepe i en Juan— havien vigilat els pacients mentre jo feia una altra tasca.Només teníem un metge de guàrdia, que l’endemà continuava treballant.

- Infermera de vocació. Per què la gestió?- A finals dels 97 faig un postgrau en Infermeria Comunitària perquè m’agra-dava l’atenció primària. Coincideix que l’any 1999, l’IAS inicia la gestió del’ABS d’Anglès. Hi anem la Cati Farriol, la Dolors Corominas i jo. De fet, hi vaiganar com a infermera amb un “cupo” d’adults, conjuntament amb el doctorRoman, que és la plaça que ara recupero. Feia les guàrdies de nit i els caps desetmana amb presència física. L’ABS encara s’havia d’organitzar. Jo assumeixola supervisió de l’ABS d’Anglès i la direcció adjunta de la infermeria de l’A-tenció Primària durant 10 anys.

- La vocació, però, no es perd.- De fet, no deixo de pensar-hi mai. No fa gaire, vaig fer un Màster de Nutriciói Dietètica amb la intenció de tornar a l’assistència.

- Dius que els millors moments són els compartits amb elscompanys. Imagino que al llarg del temps has deixat i t’hasretrobat amb molts d’ells.- Durant 25 anys arribes a treballar i compartir experiències amb molts profes-

sionals. Em sento especialment agraïda a la Teresa Vilalta, qui, a més de donar-me l’oportunitat de treballar en la gestió, ha tingut l’habilitat de casar bé lainfermeria de les diferents línies de servei i aquest fet ha permès que adjuntesi supervisores de l’atenció primària i hospitalària ens donéssim suport mutu enla resolució de problemes. També m’agradaria fer públic el meu agraïment al personal d’infermeria i auxi-liars de clínica, especialment a aquelles companyes que han assumit respon-sabilitats sense un reconeixement oficial. Realment haig de dir que el personalde base ha estat el meu motor. Tenim la sort de comptar amb professionals degran vàlua que, a més, m'han fet arribar el seu recolzament, sobretot en elsmoments més complicats. Faig extensiu aquest agraïment a les supervisoresamb les quals he treballat braç a braç al llarg d’aquest temps: la MontsePomés, la Quima Serrat, la Conxi Tapiz, l’Esther Boix, l’Anna Escura, la RuthArnau i la Gemma Caparrós. Així com les adjuntes de l'hospital, la MargaritaBoix i la Nuri Batlle.

- Segurament també has passat per moments complicats.- El més esgotador és possiblement la lluita pel reconeixement de la feina feta.Infermeria és un col·lectiu que treballa molt i molt bé, però crec que tradicio-nalment no ha rebut el reconeixement que es mereix.

- Què no voldries deixar de dir?- La importància de l’equip d’administratiu i el poc reconeixement que se lidóna en el sí de les organitzacions assistencials.L’administració és la porta d’entrada dels nostres serveis. Un pacient ben diri-git facilita enormement la feina assistencial i hem de dir que aquí, a Primària,comptem amb administratives molt competents. També voldria deixar palesa la meva aposta clara pel treball en equip, perquèl’atenció al pacient ha de ser multidisciplinària i cap professional pot pensarque pot fer la feina sol.

- Quins són els reptes actuals de la infermeria a l’IAS?- En l’atenció primària, abordar l’increment de l’atenció a domicili de personesamb problemes crònics. Per fer-ho, a banda de més recursos humans, segura-ment cal una reorganització de les tasques.

Magda Bonet

20 l’actual / DESEMBRE 2009gEls Personatges

“El personal de baseha estat el meu motor”

ADJUNTA A LA DIRECCIÓ D’INFERMERIA EN ATENCIÓ PRIMÀRIA DE L’IAS 1999-2009

El maig de 2009, la Magda Bonet, adjunta a laDirecció d’Infermeria de l’IAS en Atenció Primàriadurant 10 anys, va decidir deixar la gestió per

tornar exclusivament a la tasca assistencial, una feinaque l‘apassiona i que ha combinat gairebé sempre amb lagestió al llarg de 25 anys de professió dins l’IAS.Convençuda que “alternar la gestió amb l’assistènciafacilita la solució de problemes perquè atorga una visiómolt més real i global de les situacions”, Magda Bonetassegura que, al llarg de la seva experiència laboral, “elsmillors moments són els compartits amb els companys iels més complicats els que tenen a veure amb la lluita delcol·lectiu d’infermeria pel reconeixement de la feina benfeta”. La seva experiència i vivències són en part tambéun reflex dels canvis viscuts a la infermeria enl’organització durant més de dues dècades.

actual - inici | institut d'assistència sanitàriaactual num44(1).pdf · pràctiques vers la...

Documents